4t ESO

Visual i plàstica

Escola Mare de Déu del Carme

1

2

1.El disseny gràfic

Fonaments del disseny 3

Funció i modalitats del disseny 3 Àrees del disseny 4 Elements visuals del disseny: El punt, la línia, el pla i la textura, el color.

4

Àrees i finalitats del disseny gràfic 8

La imatge i la identitat corporativa 9 Publicitat 10 Tòpics, rols i estils publicitaris 11 Elements i composició del missatge publicitari 15

2.El disseny industrial

Disseny tridimensional 16 La normalització del dibuix tècnic industrial 18 Línies normalitzades 18 Formats 18 Escales i acotació 19 Sistemes d’acotació 21 Projecció de peces i objectes 22

3

1 El disseny gràfic

Fonaments del disseny

Funció i modalitats del disseny

El disseny és una activitat pluridisciplinària i

professional basada tant en aspectes tècnics

com creatius, el seu principal objectiu és crear

productes funcionals i estètics que es puguin

produir en sèrie.

Per això les produccions artesanes no es poden considerar

pròpies de l’àmbit del disseny, ja que no han estat produïdes ni

industrialment ni amb maquinària que faciliti la seva producció

en sèrie, pensant en la seva comercialització en massa amb un

cost mínim.

Cal posar especial cura en la fase inicial del disseny quan es comença a planificar el producte, cal analitzar,

experimentar , realitzar diferents proves i prototips previs al disseny definitiu. És important aconseguir

l’adequació de la forma del producte a la seva funció, els productes han de ser ergonòmics, adaptats a la

forma, a les característiques físiques i als moviments de les persones. També cal que estiguin supeditats a

les qualitats de rendibilitat i estètica.

4

Àrees del disseny

Les àrees o modalitats del disseny són molt diverses i per a la fabricació de cada producte cal una

especialització concreta que ens demanen professionals especialitzats.

A part dels dissenyadors creatius, relacionats amb el disseny hi ha també: fabricants de models,

investigadors de mercat, especialistes en materials enginyers i tècnics de producció. La realització d’un

producte acaba sent una activitat pluridisciplinària on tots els professionals treballen cap el mateix fi.

Àrees del disseny

Missatges

Comunicació visual i audiovisual Gràfic Publicitari

Objectes

Industrial Moda Tèxtil

Espai

Interiors Arquitectònic Urbanístic

Experimentació

Experimental

Elements visuals del disseny

El disseny utilitza els elements visuals de la creació artística: Punt, línia, pla, textura i color.

El punt

S’anomena punt a la senyal de dimensions petites , normalment circular, que per contrast o relleu es

percep en una superfície.

És la unitat mínima de comunicació visual, l´ element gràfic fonamental i per tant el més important i es pot

intensificar el seu valor per mitjà del color, mida i posició al pla.

Algunes de les característiques aplicades al disseny gràfic poden ser:

Ocupar una superfície sobre el pla.

Gran poder d’ atracció quan es troba sol.

Pot produir sensació de tensions quan s’afegeix un altre punt.

La seva forma externa és variable, pot ser circular, triangular, quadrada.

Ens pot donar referència de posició.

5

La línia

Es pot considerar el traç que deixa un punt al moure’s o com la unió de dos o més punts.

Quasi sempre genera dinamisme i defineix direccionalment la posició de la composició on l’apliquem.

Genera tensió a l’espai on la dibuixem i afecta als elements que conviuen amb ella. Defineix formes, crea

ritmes i moviments i és l’element bàsic de l’esbós, també separa plans i permet crear diferents nivells i

volums.

Les posicions relatives ens poden

donar sensacions:

La línia horitzontal és estable, la

vertical activa.

La línia obliqua ens dona tensió i

inseguretat L’hàbit de llegir

d’esquerra a dreta influencia en la

interpretació d’una línia obliqua

(ascens/descens).

Pla i textura

El pla: Permet fragmentar i dividir l’ espai, d’ aquesta forma podem delimitar i classificar les diferents zones

de la nostra composició.

La textura: Consisteix en la modificació o variació de la superfície dels

materials utilitzats, ja sigui de una forma visual o tàctil.

El color

Com els altres elements visuals el color s’aplica al

disseny per fer més atractius els productes, de

manera que també afegim uns valors expressius, que

generalment combinen estètica amb aspectes

psicològics.

6

Denotació del color:

Color icònic: Es refereix a l’aplicació del color natural de l’objecte, el

consumidor es sent més pròxim a la natura, al que és real.

Color saturat: Color pur, són colors atractius, que produeixen

eufòria, atracció...

Color fantasiós: el color manipulat ens produeix la sensació

de somieig, inaccessibilitat, misteri....

7

Connotació:

Als colors se lis apliquen connotacions psicològiques, cal recordar però que no són totes de caràcter

universal i que tenen a veure amb l’entorn cultural.

El Groc és el color més lluminós, el més càlid, ardent i expansiu. És el color del sol, de la llum i de l'or, i com

a tal és violent, intens i agut fins a l'estridència.

El Taronja, encara més que el vermell, posseeix una força molt activa, radiant i expansiva, pel fet que

participa de les evocacions del vermell i del groc, dels quals el taronja és la mescla. Aquest color té un ca-

ràcter acollidor, càlid, estimulant, i una qualitat energètica molt positiva.

El Vermell, significa la vitalitat; és el color de la sang, de la passió, de la força bruta i del foc. Color fona-

mental, lligat al principi de la vida, expressa la sensualitat, la virilitat i l'energia: és exaltat i agressiu. El roig

és símbol de la sexualitat i l'erotisme.

El Blau és el símbol de la profunditat. Immaterial i fred, suscita una predisposició favorable. La sensació de

placidesa que provoca és diferent de la calma o del repòs terrestre, que són propis del verd. En el blau, la

profunditat té una gravetat solemne. Com més es clarifica, més perd l'atracció i esdevé indiferent i buit.

Com més s'enfosqueix, més atrau cap a l'infinit.

El Violeta és el color de la temperància, de la lucidesa i de la reflexió. És místic i podria representar també

la introversió. Quan el violeta deriva cap al lila o el morat, aleshores s'aplana i perd el seu potencial de

concentració. Quan tendeix cap al porpra, es torna carismàtic i projecta una sensació de majestat.

El Verd és el color més tranquil i sedant. Evoca la vegetació, la frescor aquàtica i el món natural. Però és el

color de la calma indiferent: no transmet alegria, tristesa o passió. Quan alguna cosa reverdeix suscita

l'esperança d'una vida renovada: d'aquí ve l'associació «verd = esperança». El verd que tendeix cap al groc

guanya força assolellada i activa. Si predomina el blau en la seva composició, esdevé sobri i més sofisticat.

El Marró és un color masculí, sever, confortable. És evocador de la tardor i comunica una impressió de

gravetat i d'equilibri. És el color «realista» per excel·lència, segurament perquè s'associa a la terra que hom

trepitja.

El Rosa és el color de la timidesa i del candor. És suau i romàntic, fantasiós i delicat, mancat de vitalitat.

Suggereix la tendresa i la intimitat, i té connotacions femenines.

8

Àrees i finalitats del disseny gràfic

Les àrees d’aplicació del disseny són diverses i es produeixen canvis segons les necessitats dels que ho

encarreguen. Un disseny gràfic combina els signes, les imatges i les tipografies per a que la seva divulgació i

el seu impacte en el públic sigui l’adequat.

Com pots observar els dissenys publicitaris evolucionen al llarg del temps, tant en recursos tècnics, com en

gust estètic, condicionant els resultats.

Àrees del disseny gràfic

Imatge corporativa

Logotips, símbols, marques...

Embalatge

Etiquetes, envasos, papereria, caixes, embalatges.....

Comunicació visual

Senyalitzacions, pictogrames...

Editorial

Llibres, revistes, caràtules....

Tipografia

Fonts tipogràfiques

Publicitari

Anuncis, cartells , fullets, catàlegs, targetes...

Espais

Telons, estands, expositors....

Web i multimèdia

Pàgines web, vídeo, animació, interactius, imatges 3D....

9

Malgrat la gran diversitat d’àrees d’aplicació del disseny gràfic, i que es crea segons la demanda, cal tenir

en compte que en general es busquen les finalitats de:

Vendre: finalitat de catàlegs, anuncis, fullets i cartells publicitaris de productes o serveis.

Avisar: finalitat de pictogrames de senyalització, tant pública com en edificis particulars.

Indicar: Finalitat dels missatges de text i alguns senyals indicadors.

Convèncer o informar: Campanyes de conscienciació de serveis o organismes públics.

Anunciar: Cartells de diferents campanyes o esdeveniments.

La imatge i identitat corporativa

La finalitat primordial d’una empresa és donar a

conèixer els productes o serveis que fabrica o ofereix.

Independentment de les campanyes publicitàries

específiques de cada producte utilitza uns signes

distintius que la diferencien i fan que la identifiquem

fàcilment d’altes empreses.

Aquest conjunt de signes són la marca o logotip, la

identitat corporativa i la imatge global.

La marca és la imatge d’identificació que adopten les empreses per

diferenciar els productes. Arran de la Revolució industrial del segle XIX i amb

les produccions en cadena i la distribució de masses el seu desenvolupament

va ser immens.

Cap a finals del segle XIX i primera meitat del segle XX els logotips

acostumaven a ser imatges realistes amb molt detall i molt elaborades,

acostumaven a fer els encàrrecs a artistes reconeguts o als primers

especialistes de l’època.

Actualment les marques s’han simplificat fins a arribar a la imatge abstracta,

de manera que el missatge és més funcional i directe de manera que

afavoreix la retentiva.

10

Una altra part important d’una empresa és la seva identitat corporativa, és a dir tots els aspectes

relacionats amb els aspectes visuals i de difusió.

Aquesta identitat inclou un logotip general d’empresa i els elements de suport:

Embalatge: Etiquetes, envasos, bosses i capses.

Cartelleria: Cartells i rètols.

Senyalització interna: anuncis, indicadors...

Material d’oficina i correspondència: Carpetes, blocs de

notes, bolígrafs, sobres, paper, caràtules de fax, targetes

de visita...

Suport electrònic: pàgina web, encapçalament del

correu....

Publicitat

La publicitat és una forma de

comunicació que vol donar a conèixer

productes, serveis, idees, institucions

per mitjà de missatges publicitaris,

amb l’objectiu d’informar sobre el

producte i sobretot fer-nos sentir la

necessitat de comprar-los..

En tot procés de comunicació

publicitària intervenen: L’anunciant,

l’agència publicitària, el mitjà de

comunicació i el públic a qui va dirigit.

Amb les noves tecnologies i el consum de masses els suports i formats publicitaris s’han ampliat molt.

Els canals de comunicació o mitjans publicitaris van més enllà de la premsa, la televisió o la ràdio, cinema i

Internet també fan de mitjà.

Les pàgines de les revistes o els diaris ja no són els únics suports, també trobem anuncis al carrer, a les

tanques publicitàries, parades de transport públic i fins i tots vehicles.

11

Tòpics, rols i estils publicitaris

La publicitat utilitza els tòpics per crear estratègies que incitin a les persones segons les seves motivacions

instintives cap al consum d’un producte determinat.

Instint gregari: impulsa al consumidor a sentir soledat

i a desitjar companyia, justifica així la compra de

packs de viatges, els animals de companyia,

pel·lícules i jocs.

Instint de conservació: ens produeix el desig de joventut

eterna o de salut i justifica l’adquisició de productes de

cosmètica i bellesa o medicaments i productes dietètics.

Instint d’autoafirmació: indueix la compra de cotxes, cases, telefonia mòbil....

productes en general que impliquen un estatus social determinat.

Aplicar a publicitat els instints implica que també acabem aplicant la

utilització de tòpics a partir dels desitjos que es generen , com poden

ser:

Desig d’atracció: basat en l’instint de reproducció, per exemple gran

part de les colònies i els perfums.

12

Desig de tendresa: Basat en l’instint paternal,

quan sense ser un producte infantil s’utilitzen

nadons per vendre els producte.

Necessitat de neteja: basta en l’instint de fàstic o

repulsió...

Hi ha valors fonamentals que s’assignen al producte i es transmet d’una manera especial, a aquesta

manera de resoldre l’anunci se l’anomena estil publicitari:

Imatge de marca: Es presenta el producte sense fer referència a cap

qualitat, la marca és molt reconeguda, per tant qualsevol producte ja se

sap que te una garantia determinada.

13

Concursos i regals: Es

promocionen premis, regals fent

que el consumidor adquireixi el

producte sense fixar-se en el

producte tot pensant el la

possibilitat de guany.

Ús d’imperatius: Com un gran nombre de consumidors és molt

indecís i fàcil de manipular s’utilitzen ordres o frases imperatives

que inciten a comprar el producte.

Jocs de paraules: L’anunci es basa en frases que

combinen el doble sentit, els jocs de paraules o

formant rimes, representant molts cops

productes relacionats directament amb el sentit

de la frase.

14

Salut o qualitat de vida: Es basa l’anunci en elements que fan

referència a la salut, o la qualitat de vida o a com de natural és

el producte.

Referències a la natura: Es relaciona el

producte amb elements naturals, de manera

que ens evoca un paisatge, un record

relacionat amb el medi ambient i la no

industrialització.

Fantasia: El producte es presenta per

mitjà d’una referència onírica, o una

escena irreal, de manera que es un

producte directe per a consumidors

imaginatius.

15

Elements i composició del missatge publicitari

Quan parlem d’anuncis publicitaris acostumem a pensar o bé en els anuncis de premsa o els televisius.

Si ens fixem en els anuncis en premsa ens trobem uns elements i una manera de composar determinada, la

idea primordial és captar l’atenció del consumidor potencial, i identificar la marca amb el producte.

Aquest objectiu s’aconsegueix combinant els diferents elements de l’anunci, que poden estar tots o part

d’ells:

Titular: La frase que es col·loca a la part superior i té com a objectiu introduir el contingut del missatge.

Imatge: Il·lustració o fotografia amb la qual s’intenta transmetre les qualitats del producte.

Text: Paràgraf que explica les qualitats del producte remarcades al titular

Elements de firma: completen la informació del missatge, logotip, slogan, adreça de l’empresa,

distribució....

16

2 El disseny industrial

El disseny industrial és l’àrea del disseny que desenvolupa els objectes, els estris i les màquines que es

fabriquen en sèrie i que donen resposta a les necessitats que es plantegen en la vida i l’hàbitat quotidià.

Fins al segle XIX l’elaboració dels objectes es feia manualment. A partir

d’aleshores, es substitueix la producció artesanal per a la fabricació d’objectes

amb màquines i en sèrie.

WILLIAM MORRIS (1834-1896)

'Windrush' 1881-83 (pencil and watercolour sketch for textile design)

Disseny tridimensional

Definim disseny tridimensional a qualsevol procés de disseny que es realitza en tres dimensions.

Aquest disseny respon a les necessitats diverses que sorgeixen: edificació, transport, estris, maquinària,

objectes de consum.... classifiquem aquest tipus de disseny en dues grans àrees:

Disseny tridimensional

Industrial

Productes Objectes

Maquinària Ambiental

Interiors

Arquitectònics Urbanístic

Cadascuna d’aquestes àrees d’aplicació tenen una finalitat comuna: la funcionalitat de les formes, ajustant-

se a les tendències, avenços i corrents estètics.

17

Per a la creació i elaboració d’un producte no hem d’oblidar que la part de planificació i plantejament és

una de les més importants, és on es preveu el que serà l’objecte i es fa la tria del que serà l’objecte

definitiu.

El dissenyador planteja les

propostes, recopila informació,

recerca solucions concretes fins a

trobar les propostes o proposta

adequada. Les fonts d’inspiració són

diverses i habitualment es miren els

objectes precedents i la natura.

Com els dissenys tridimensionals són pensats per a cobrir les necessitats socials es tenen en compte les

mesures mitjanes de l’ésser humà, així adeqüen el disseny a la funció i al públic a qui va dirigit.

MODULOR, Le Corbusier, 1953.

18

La normalització del dibuix tècnic industrial

Els Organismes de Normalització fixen les normes, reglaments i especificacions ( normalització ) per

afavorir l’intercanvi internacional dels productes.

La normalització treballa per a tres objectius:

Simplificació: redueix els models i especificacions dels dibuixos per quedar-se únicament amb els

més necessaris.

Unificació :criteris iguals i universals per tal de permetre l’intercanvi de productes

internacionalment.

Especificació: Gràfica i simbologia unitària per evitar errors d’identificació per mitjà d’un llenguatge

clar i precís.

Línies normalitzades

En un mateix dibuix els

gruixos de les línies han

de tenir una relació

constant entre elles i mai

poden haver més de tres

gruixos en el mateix

dibuix. L´ús de gruixos i

mides estan especificades

i normalitzades d’acord

amb la mida i el tipus de

dibuix:

Formats

El format és la mida normalitzada dels plecs de paper per a dibuix

tècnic.

Hi ha tres formats normalitzats: A,B i C les mides d’origen són : 841

x 1189 mm, 1000 x 1414 mm i 917 x 1297 mm.

0,8

Contínua gruixuda Contorns i arestes visibles

0,8

De Traços (discontínua) Contorns i arestes no visibles

0,4

Traços i punts fina Eixos simetria

0,4

A mà alçada Talls parcials, línies de ruptura i esbossos.

0,2

Contínua fina Línies de cota i referència.

19

Escales i acotació

Recordem que l’escala és la raó de semblança que s’estableix entre les mesures del dibuix i les que té

l’objecte a la realitat.

Segons que el dibuix sigui més gran o més petit que en la realitat tindrem els tres possibles tipus d’escala.

Ampliació, natural o reducció.

natural

Ampliació Reducció

dibuix

Dibuix > natural

2:1

2;1

2

Dibuix > natural

1: 2

2;1

2

Dibuix = natural

1:1

2;1

2

20

Acotar és reflectir amb línies i xifres les dimensions REALS de l’objecte i les seves parts en el dibuix.

Amb caràcter general es pot considerar que el dibuix d'una peça o mecanisme, està correctament acotat,

quan les indicacions de cotes utilitzades siguin les mínimes, suficients i adequades, per a permetre la

correcte comprensió i per tant, fabricació de la mateixa. Això es tradueix en els següents principis

generals:

1 . Una cota solament s'indicarà una sola vegada en un

dibuix, tret que sigui indispensable repetir-la.

2 . No ha d'ometre's cap cota.

3 . Les cotes es col·locaran sobre les vistes que representin

més clarament els elements corresponents.

4 . Totes les cotes d'un dibuix s'expressaran en les

mateixes unitats, en cas d'utilitzar altra unitat,

s'expressarà clarament, a continuació de la cota.

5 . No s’acotaran les dimensions d'aquelles formes, que

resultin del procés de fabricació.

6 . Les cotes se situaran per l'exterior de la peça.

7 . No s’acotarà sobre arestes ocultes, tret que amb això s'evitin vistes addicionals, o s'aclareixi

sensiblement el dibuix. Això sempre pot evitar-se utilitzant seccions.

Línia de cota

Xifra de

cota

Línia

auxiliar o

de

referència Línia

auxiliar o

de

referència

∅

Fletxa

de cota

21

8 . Les cotes es distribuiran, tenint en compte criteris

d'ordre, claredat i estètica.

9 . Les cotes relacionades. com el diàmetre i

profunditat d'un forat, s'indicaran sobre la mateixa

vista.

10 . Ha d'evitar-se, la necessitat d'obtenir cotes per

suma o diferència d'unes altres, ja que pot implicar

errors en la fabricació.

Sistemes d’acotació

Acotació en sèrie:

Una cota al costat de l’altre.

Les línies de cotes es posen a la mateixa alçada.

Acotació en paral·lel:

Una cota en cada “pis”.

Es col·loquen les mides de cota de manera esglaonada, en diferents alçades.

Acotació mixta

Utilitzem acotació en sèrie i paral·lel combinades.

Cotes en paral·lel

respecte les cotes

inferiors

Cotes

en

sèrie

22

Projecció de peces i objectes

L’elaboració d’un projecte tridimensional es duu a terme sobre plànols

tècnics, que utilitzen els sistemes de representació i la normalització per

representar les formes tridimensionals i es solen completar amb maquetes.

El dissenyador sol començar el projecte esbossant totes les idees. Les modifica i dona forma fins arribar a la

solució definitiva, que conjuga funcionalitat i forma fent també que sigui atractiva i si pot ser innovadora.

Un cop triat l’esbós definitiu es fa el croquis acotat, aquest dibuix a mà alçada, s’elabora sobre paper

mil·limetrat i és la representació de les vistes acotades de la peça.

Aquest croquis ha de seguir les disposicions:

Dibuixar només les vistes necessàries.

Utilitzar com a alçat la vista més representativa.

Utilitzar el nombre mínim de vistes ocultes.

Dibuixar les vistes segons el sistema dièdric.

Acotar correctament corresponent les xifres

amb la mida real.

23

Un cop realitzat el croquis acotat es realitzen els plànols

tècnics del projecte.

En aquests plànols s’utilitzen sistemes descriptius com

el dièdric o les perspectives axonomètrica i cònica.

La correcta realització dels plànols tècnics proporcionarà la informació necessària per fabricar la peça.