LIBERALISME I LIBERALISME I NACIONALISMENACIONALISME

ESCLAT REVOLUCIÓ FRANCESAESCLAT REVOLUCIÓ FRANCESA

1. Crisi econòmica i social- Males collites ( 1760) preus malestar social

2. Burgesia marginada- poder econòmic. NO PODER POLÍTIC- influència Il·lustració

3. Crisi financera- despeses elevades (Estat i Cort)- deute guerra americana

SOLUCIÓ: reforma fiscal problemes amb privilegiats (suport monarquia ab) negativa aristocràcia. Volen Estats Generals

CA

USE

S

Estats Generals tenen sobirania nacional? (Rousseau, representen la nació?)

ESC

LAT

14 juliol 1789: Presa de la Bastilla- antiga presó + arsenal- poble defensa Revolució al carrer. Suport al 3r estat

- revolta antisenyorial al camp (la Gran Por)

4 agost 1789: Assemblea Nacional Constituent- abolició privilegis feudals- promulga la Declaració de Drets de l’Home i el Ciutadà

ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA - Creació Assemblea Nacional Constituent

inici procés transformació del paísoposició de Rei + privilegiats

-Etapes:1.Monarquia constitucional (1789 – 1792)2.República democràtica (1792 – 1974)3.República burgesa ( 1794 – 1799)

1.1. Assamblea Nacional Constituent (1789 – 1792)Assamblea Nacional Constituent (1789 – 1792)- burgesia conservadora acord Rei + nobles- objectiu: abolir AR + impulsar liberalisme

- 1791: CONSTITUCIÓ - Divisió de poders- sobirania nacional- igualtat legal- Rei dret de veto- sufragi indirecte i censatari (actius i passius)

ASSEMBLEA LEGISLATIVA: + lleis per igualtat ciutadans- prohibir tortura - abolir gremis- nobles paguen impostos - nou exèrcit Guàrdia Nacional

Ideals liberalisme polític

Crisi financera SOLUCIÓ: desamortització béns de l’Església- vendre les propietats: diners per l’Estat

Estat manté el culte. Separació Església - Estat

Opcions polítiques:- grups burgesos (monarq constitucionalistes)

drets polítics i llibertat econòmica

- oposició:

- sectors populars. No restricció sufragi + encariment cost de vida

- noblesa. Recuperar privilegis- clero. Contra desamortitzacions- monarquia. Fora Assemblea

-Girondins- Jacobins- Cordeliers

SANS - CULOTTES

Milícies populars. Volen + reformes i la Rep.

2. Radicalització de la revolució – caiguda de la monarquia2. Radicalització de la revolució – caiguda de la monarquia

Monarquia Lluís XVI oposició- demanen ajuda d’amagat a Àustria (país reina)

invasió- juny 1791: fugida nocturna a Varennes

ENXAMPAT

Abril 1792. Assemblea declara guerra a Àustria (Maria Antonieta)-Guerra + revoltes al camp

assalt al palau reial reis a la PRESÓ REPÚBLICA (agost 1792) (setembre 1792)

3. República democràtica (1792-1794)3. República democràtica (1792-1794)

Girondins. Grup polític que forma part de l’Assemblea Nacional. La majoria de diputats són de la Gironda (zona sud-oest de França, zona Aquitània, amb grans ports costaners).Són burgesos rics del món dels negocis.Dominen els primers mesos de la Convenció Nacional.Defensa llibertat i dre a la propietat.

JacobinsGrup polític radical. Aliat de les classes populars (sans culottes)Defensa el dret a la igualtat.Personatge: Maximilien de RobespierreParaula jacobí radicalisme

Set. 1792. República-Girondins tenen el poder- convocatòria eleccions

Sufragi universal masc.- Creació Convenció Nacional

- Judici als reis. Mort gener 1793

-Reacció:- països europeus: GUERRA- interior: CONTRAREVOLUCIÓ

Primavera 1793

Juny 1793. Jacobins al poder

- Detenció girondins guillotina-Nova constitucío base: democràcia social:

- sobirania popular- sufragi universal directe - dret a la igualtat

-Poder executiu: Comitè de Salvació Pública (Robespierre) fets: lleves (guerra exterior) + política de Terror

- suspensió llibertats- tribunals revolucionaris (penes de mort)- llei de sospitosos (contrarevolucionaris)

Aprovació de lleis socials:- Llei de Maximum (control preus i salaris)- distribució béns de contrarevolucionaris- venda terres Església- instrucció obligatòria (guerra)- tancament esglésies nou culte: deesa Raó + nou calendari

Nou calendari republicà

-Canvi d’era. El 1r dia de l’era dels francesos va ser el 22 de setembre de 1792 data proclamació REP + equinocci de tardor.

- Calendari vigent del 24 octubre 1792 al 1 gener 1806.

- els anys del calendari s’escrivien en números romans.

- 1 any = 12 mesos. 1 mes = 30 dies. 1 setmana = 10 dies.

- els mesos es regeixen per l’inici astronòmic de les estacions.

- Noms dels mesos adapten fenòmens naturals i de l’agricultura.Tardor: Veremari (verema), brumari (boira), Frimari (vent fred després de la nevada)Hivern: Nivós (nevat), Pluviós, (plujós), Ventós (vent)Primavera: Germinal (llavor), Floreal (flor), Pradal (prat)Estiu: Messidor (collita), Termidor (calor), Fructidor (fruita)

-Noms dels dies de la setmana, segons el seu cardinal:Primidi, duodi, tridi, quartidi, quintidi, sextidi, septidi, octidi, nonidi, décadi

Estiu 1794. Millora la situació:- revoltes interiors sufocades- exèrcits francesos guanyen la coalició estrangera

-Continua el terror i la dictadura de RobespierreOposició part població

Juliol 1794: cop d’estat de Termidor

- fi dels jacobins. Guillotina

3. República burgesa (1794 1799) 3. República burgesa (1794 1799) DIRECTORI DIRECTORI

-Burgesia conservadora al poder NOVA CONSTITUCIÓ (1795)

- poder executiu: govern col·legiat (Directori)- format per 5 directors

- poder legislatiu: 2 cambres (500 i ancians)- sufragi censatari

Retorn CONS 1791

- Persecució jacobins.- Derogada CONS 1793 + totes lleis jacobines

OPOSICIÓ: aristocràcia + classes populars

Context de crisi social i econòmica- oposició aristocràcia per pèrdua de poder- oposició classes populars per preus- guerra exterior

Institució important: EXÈRCIT (imposa ordre i defensa nacional)

1799: cop d’estat de 18 de Brumari de Napoleó Bonaparte- fi Directori- inici Consolat (1799 – 1804)

- format per 3 cònsols

Imperi napoleònic1799. Nomenat cònsol. -objectiu: - consolidar revolució burgesa

- evitar retorn absolutisme- allunyar els radicals

-Fets: - retorn exiliats que accepten la nova situació- concordat Església - reforma administrativa de caràcter centralista prefectes (govern províncies)- promulga Codi Civil unifica lleis anteriors - reforma hisenda i sistema ensenyament

1802: es fa proclamar cónsol únic i vitalici1804: EMPERADOR -conquestes: derrota aliança monarques absoluts europeus.- 1811: grans conquestes (mapa)

- familiars o generals dels seus exèrcits en els països conquerits- imposició idees revolucionàries:

- supressó drets senyorials, delmes i privilegis nobiliaris- consagració de la llibertat i igualtat legal (Codi civil!!!!)- llibertat econòmica - dret a la propietat- llibertat religiosa

Conquestes de Napoleó GUERRES NAPOLEÒNIQUES

Conseqüències ocupació de diferents territoris (nacions) afavorir interessos de França: impostos, fer negocis i apropiar-se de riquesa

Sentiments nacionals en els territoris ocupats reclamen LLIBERTAT

1814: derrota a Rússia - Napoleó abandona el poder. És desterrat a l’illa d’Elba, és cedida a

Napoleó. Situada al mar Tirrè, a l’arxipèlag Toscà. Illa sota control de la marina anglesa. 1860 s’incorpora al Regne d’Itàlia.

-Restabliment monarquia a França: Lluís XVIII

1815: retorn de Napoleó desterrat illa Santa Helena (illa Atlàntic Sud, costa oest d’Àfrica). Propietat anglesa 1821: mort Napoleó

Retorn Antic Règim?

RESTAURACIÓ, LIBERALISME I NACIONALISME1814 – 1815: Congrés de Viena

- reunió de països vencedors de Napoleó- objectiu: restorn a l’absolutisme monàrquic- grans vencedors: RÚSSIA, REGNE UNIT, PRÚSSIA I ÀUSTRIA- es reparteixen imperi napoleònic

França torna a les fronteres de 1792

1815: tractat de la SANTA ALIANÇA- ajuda mútua amb dret a intervenció militar- objectiu: mantenir orde absolutista

Idees Revolució Francesa influeixen en països europeus

LIBERALISME I NACIONALISME

Conseqüències del Congrès de Viena. 1815

- Es crea un estat nou: Polònia.

- Rússia s’annexiona part de Polònia, Finlàndia i Bessarabia.

- Àustria s’annexiona la regió dels Balcans.

- Anglaterra es queda amb Malta, Sri Lanka i la colònia del Cap.

- control rutes marítimes.

- Imperi Otomà segueix controlan els pobles cristians d’Europa Sud-

oriental.

- Suècia es queda amb Noruega.

- Prússia es queda amb part de Saxònia, Westfalia, Polònia i les províncies

del Rin.

- Els principats alemanys formen la Confederació Alemanya amb 38 estats.

- Bèlgica és obligada a unir-se amb els Països Baixos, formant el Regne

dels Països Baixos.

- Espanya i Portugal. Es restauren les monarquies absolutistes.

LIBERALISME

-Sistema polític que fonamenta la societat en l’individu.- Estat garanteix drets i llibertats fonamentals de totes les persones.- Individu lliure = ciutadà. Conjunt de ciutadans constitueixen la Nació SOBIRANIA

-Sistema representatiu:- poder legislatiu: Parlament- sufragi universal- Constitució DIVISIÓ DE PODERS (tirania)

- Dret de la propietat llibertat fonamental + economia basada en el mercat- Estat NO intervé aspectes econòmics

NACIONALISME

- Ideologia política que defensa el dret dels pobles a decidir i defensar la seva sobirania.- NACIÓ= conjunt individus amb uns lligams culturals propis (religió, llengua, tradicions, passat…) i que volen viure en comunitat.- expansió s. XIX → pobles lliures contra la Santa Aliança i els imperis absolutistes- nacionalistes: fer coincidir Estat i nació. Reagrupar en les mateixes fronteres una comunitat nacional.- naixement moviments independentistes a Imperi Otomà i Imperi Austrohongarès.- unificació ITÀLIA i ALEMANYA

Les revolucions liberals i nacionalsREVOLUCIONS DE 1820

-ESPANYA 1820 – 1823. General Riego. Trienni Liberal. Cent mil fills de Sant Lluís. Restauració absolutisme Ferran VII (pàg. 68)

- GRÈCIA Insurrecció contra Imperi Otomà1822. Proclamació independència1829. Fi guerra. Independència

- AMÈRICA LLATINA independència colònies espanyoles (pàg. 70 – 71)1808 – 1825. colònies s’enfronten a la metròpoli. Règims liberals i noves repúbliques

REVOLUCIONS DE 1830

- Tenen més ressó que les de 1820.- Es barregen reivindicacions de caire nacionalista (Bèlgica, Polònia, Itàlia i Alemanya)amb interessos de grups minoritaris com els burgesos i els obrers → important suport popular-Europa central i occidental. 1829 – 1835- important suport popular.- Triomf sistemes polítics constitucionals. Burgesia al poder

- liberalisme conservador - sufragi censatari- llibertats públiques limitades

REVOLUCIONS 1848. PRIMAVERA DELS POBLES

- NOVETAT: ideals democràtics.- sufragi universal- sobirania popular + treballadors com a força política (industrialització)- igualtat social

-FRANÇA-Aixecament popular. Causes:

- crisi econòmica. Males collites (patates) → problemes sector industrial i financer. Augment de l’atur.- negació de drets i llibertats a part de la població. Només es tenia en compte l’alta burgesia.

-Fi monarquia Lluís Felip d’Orleans-República social drets treballadors + sufragi universal- Napoleó III (Segon Imperi)

- EUROPA ORIENTAL-Lluita contra règims absolutistes i contra dominació austríaca- VIENA. Revolta liberal. Destitució canceller Metternich- revolta nacionalista a HONGRIA, BOHÈMIA, nord ITÀLIA, CONFEDERACIÓ GERMÀNICA- moltes revoltes sufocades2/2 s. XIX. Consolidació reformes liberals i processos independència.

ITÀLIA- Caire nacionalista. Va ser el punt de partida en el procés d’unificació.- Nàpols: monarquia constitucional que substitueix a l’absolutisme- Estats Pontificis: el Papa s’exilia i es constitueix una república.- Regne Llombardia – Vèneto. Es revolta contra Àustria.- Regne Piamonte: es crea una monarquia constitucional que va ser el motor de la unitat italiana.

ALEMANYA-Signe nacionalista. - Frederic Guillem IV de Prússia va acceptar una constitució de base censatària.

Cap a una Europa de Nacions

UNIFICACIONS- 2/2 s. XIX- dirigida pel territori + desenvolupat (Piemont i Prússia). Eren nacions multi estats- unificació després d’anys de conflictes- classe dirigent: burgesia conservadora + pacte antics grups privilegiats

UNIFICACIÓ D’ITÀLIA

- Península itàlica: 7 estats després del Congrés de Viena- Estats Pontificis. Pius IX, monarca absolut, clarament antiliberal i contra unió- Toscana, Parma i Mòdena (sota governs de prínceps austríacs)- Piemont (monarquia liberal. Savoia. Favorable unificació- Regne de les Dues Sicílies (dinastia Borbons)- Llombardia i el Vèneto sota la monarquia Hasburg (Àustria)

-1859. Guerra entre Piemont i Àustria. annexió Llombardia- aixecament popular GARIBALDI enderroca monarq centre i sud

1861. 1r parlament italià proclama rei Victor Manuel II.1866. Àustria abandona el Vèneto.1870. Annexió Estats Pontificis. Roma nova capital del regne

Risorgimiento (reunificació italiana)

- zona nord. Indústria- zona sud: camperolat depenents d’1 aristocràcia enclada en el passat.- moviment romanticisme. Risorgimiento (músics Verdi i Rossini)

UNIFICACIÓ D’ALEMANYA

- Alemanya = 36 estats.- Problema: rivalitat 2 potències germàniques: PRÚSSIA i ÀUSTRIA- PRÚSSIA:

- lidera unificació- potencia unió duanera (ZOLLVEREIN), NO Àustria

-Esdeveniment dels fets:- revolucions 1848 → parlament Frankfurt ofereix corona al rei de Prússia

NO ACCEPTA (origen parl. Liberal)GUERRA

-personatge: OTTO VON BISMARCK (canceller de Prússia)

- dirigeix victòries contra Àustria (1866), França (1870)- 1871: victòria de Sedan contra França (Alsàcia i Lorena)

- proclama II imperi (Reich) alemany- Guillem I proclamat kàiser (emperador)