ANGLÈS FÀCIL — UNITAT 2Com s’escriuen les formes verbals

En la unitat anterior hem après a construir quatre temps verbals:

— present simple, que correspon al present indicatiu català— present continuous, que correspon al «present continu» català— past simple, que correspon al pretèrit perifràstic català— present perfect, que correspon al pretèrit indefinit català

Recordem que es tracta de temps, que no volem confondre amb les cinc formes verbals angleses: infinitiu, «forma -s», gerundi, «simple past» i participi. Resumim ara la manera com s’escriuen aquestes formes:

FORMA VERB REGULAR VERB IRREGULAR

infinitiu forma que el diccionari dóna

«forma -s» s’afegeix -s o -es a l’infinitiu

gerundi s’afegeix -ing a l’infinitiu

«simple past»

s’afegeix -ed a l’infinitiu formes que el diccionari dónaparticipi

Ara bé, de la mateixa manera que, en català, hem de fer certes modificacions si volem escriure correctament els plurals —per exemple, el plural de noia maca no s’escriu noias macas, sinó noies maques—, en anglès també haurem d’aprendre algunes normes pel que fa a l’estructura de les formes verbals. Començarem amb la forma -s.

Fixa-t’hi: En totes les unitats d’aquest llibre escrivim la pronunciació figurada dels fonemes anglesos entre dues ratlles inclinades. Ens servim, sempre que és possible, de lletres conegudes per tothom (p.e., choose /txuuz/). Naturalment, en cas que un fonema anglès resulti estrany al català, ens caldrà representar-lo amb un símbol especial. Doncs bé, oferim ara una llista d’aquests símbols que no apareixen en l’ortografia catalana:

[ə] vocal neutra[æ] short A anglesa (com una e molt oberta)[ʌ] short U anglesa (so que hom fa quan dubta, vocalitzant sense formar cap mot)

[ʊ] short oo anglesa (vocal neutra articulada amb la boca en posició per a pronunciar u)[ð] com d en cada[ʃ] com x en xocolata[θ] com z en el mot castellà zorro

22

I — Formació de la «forma -s»

Depenent de com acaba l’infinitiu, la forma -s s’escriu -s o -es i es pronuncia /əz/, /z/ o /s/. A més, si l’infinitiu termina en «consonant+y», la y se substitueix per i i escrivim -es. Finalment, hi ha quatre verbs en els quals la forma -s s’escriu o es pronuncia dúna manera excepcional.

Fixa-t’hi: En alguns d’aquests casos, la s final de mot es pronuncia /z/, com la s del mot català rosa. Com que en català la s no se sol pronunciar sonora al final de mot, pot sorgir algun problema a l’hora de produir aquest so en aquesta posició, cas en què la pronúncia /s/ és tolerable.

Pel que fa a la formació i pronunciació de la forma -s, hi ha cinc possibilitats. Vegem-les ara amb algunes remarques pertinents.

1) L’infinitiu acaba amb un so sibilantSi l’infinitiu acaba amb un so sibilant —és a dir, amb els sons /s/,

/z/, /tx/, /tj/, /ʃ/ (el so de la xeix) o /ks/—, s’afegeix -es, que es pronuncia /əz/. S’escriu una -s simple si l’infinitiu ja termina en e. Exemples:

SO VERB FORMA -S PRONUNCIACIÓ

/s/ kiss (besar)dance (ballar)

kisses dances

/ké·səz//dæn·səz/

/z/ cause (causar)sneeze (esternudar)

causessneezes

/kò·zəz//sní·zəz/

/tx/ watch (mirar) watches /uò·txəz/

/tj/ change (canviar) changes /txein·tjəz/

/ʃ/ finish (acabar) finishes /fé·neix·əz/

/ks/ mix (barrejar) mixes /mék·səz/

Recorda: De la mateixa manera que el català afegeix una síl·laba per a pronunciar el plural de mots acabats amb els sons /s/ (gos — gossos), /tx/ (despatx — despatxos), /ʃ/ (eix — eixos) i /cs/ (reflex — reflexos), l’anglès afegeix una síl·laba per a pronunciar la forma -s dels verbs.

23

2) L’infinitiu acaba amb un so sord no sibilantSi l’infinitiu acaba amb un so sord no sibilant —és a dir, amb els

sons /k/, /f/, /p/ o /t/—, s’escriu s final i es pronuncia /s/. Exemples:

SO VERB FORMA -S PRONUNCIACIÓ

/k/ check (comprovar)

checks /txèks/

/f/ loaf (gandulejar) loafs /lóufs/

/p/ stop (parar) stops /stòps/

/t/ chat (xerrar) chats /txæts/

3) L’infinitiu acaba amb un so sonor no sibilantSi l’infinitiu acaba amb un so sonor no sibilant —és a dir, amb els

sons /b/, /d/, /g/, /l/, /m/, /n/, /r/ o /v/, o bé amb un so vocal—, s’escriu -s i es pronuncia /z/. (Recordem que en aquest cas la pronúncia /s/ és tolerable.) Exemples:

SO VERB FORMA -S PRONUNCIACIÓ

/b/ rob (atracar) robs /ròbz/

/d/ fold (plegar) folds /fóldz/

/g/ hug (abraçar) hugs /hʌgz/

/l/ call (trucar, cridar) calls /kòlz/

/m/ seem (semblar) seems /siimz/

/n/ plan (planificar) plans /plænz/

/r/ stir (remenar) stirs /stərz/

/v/ live (viure) lives /lévz/

/óu/ snow (nevar) snows /snóuz/

4) L’infinitiu termina en consonant+ySi l’infinitiu termina en consonant+ y , la y se substitueix per i i s’hi

afegeix -es; en canvi, si l’infinitiu termina en vocal+ y , tal substitució no es fa. Exemples:

Verbs terminats en consonant+y

FORMA -S PRONUNCIACIÓ

try (intentar)reply (respondre)

triesreplies

/traiz//rə·plàiz/

Verbs terminats en vocal+y

FORMA -S PRONUNCIACIÓ

play (jugar) plays /pleiz/

24

obey (obeir) obeys /o·bèiz/

5) Quatre verbs tenen una forma -s excepcionalHi ha quatre verbs en els quals la forma -s s’escriu o es pronuncia

excepcionalment:

VERB FORMA -S PRONUNCIACIÓ

have had had (tenir, haver)

has /hæz/

do did done (fer) does /dʌz/

go went gone (anar) goes /góuz/

say said said (dir) says /sèz/

II — Formació del gerundi

Per a la majoria dels verbs, el gerundi s’escriu afegint -ing —que es pronuncia sempre /inc/, com el final del mot català tinc— a l’infinitiu; en són exemples tots els verbs de la primera unitat. Ara bé, en tres casos hi ha canvis ortogràfics que ara estudiarem.

1) Es dobla la consonant finalSi l’infinitiu termina en «consonant+vocal+consonant» i l’accent cau

a l’última síl·laba, la consonant final es dobla:

VERB GERUNDI PRONUNCIACIÓ

rob (atracar) robbing /rò·binc/

drag (arrossegar) dragging /dræ·guinc/

plan (planificar) planning /plæ·ninc/

drop (deixar caure) dropping /drò·pinc/

chat (xerrar) chatting /txæ·tinc/

begin began begun (començar)

beginning /bə·gué·ninc/

admit (admetre) admitting /əd·mé·tinc/

La consonant final no es doble si va precedida de dues vocals (p.e., el gerundi de rain (ploure) és raining /rei·ninc/) ni si l’accent no cau al final de mot (p.e., el gerundi de open és opening /óu·pə·ninc/).

Ull viu!Encara que el verb tingui l’accent a la penúltima síl·laba, l’anglès britànic dobla la l final si l’infinitiu termina en «consonant + vocal + l» (p.e.: travelling, labelling).

25

2) A final de mot, ie se substitueix per ySi l’infinitiu termina en ie, aquest grup se substitueix per y davant la

terminació -ing:

VERB GERUNDI PRONUNCIACIÓ

tie (lligar) tying /tainc/ o /tai·inc/

lie (mentir) lying /lainc/ o /lai·inc/

die (morir[-se]) dying /dainc/ o /dai·inc/

Val a dir que qualsevol infinitiu terminat en -y forma el gerundi d’una manera regular; p.e., study (estudiar) studying, reply (respondre) replying, play (jugar) playing, etc.

3) La e final de mot se suprimeixSi l’infinitiu termina en -e muda, aquesta lletra se suprimeix abans de

-ing:

VERB GERUNDI PRONUNCIACIÓ

close (tancar) closing /klóu·zinc/

come came come (venir) coming /kʌ·minc/

En canvi, si l’infinitiu termina en -ee o -oe, la e no se suprimeix:

VERB GERUNDI PRONUNCIACIÓ

agree (estar d’acord) agreeing /ə·grí·inc/

canoe (practicar piragüisme)

canoeing /kə·nú·inc/

III — Formació de la forma -ed

Per als verbs regulars, les formes de simple past i participi es formen afegint -ed a l’infinitiu; en són exemples tots els verbs regulars de la primera unitat. Depenent de com acaba l’infinitiu, la forma de simple past es pronuncia /əd/, /d/ o /t/. A més, si l’infinitiu termina en «consonant+y», la y se substitueix per i.

Fixa-t’hi:En alguns d’aquests casos, la d final de mot es pronuncia /d/, semblant a la lletra inicial del mot català dona. Com que en català la d no es pronuncia /d/ al final de mot, no és fàcil realitzar aquest so, cas en què

26

la pronúncia /t/ és tolerable.

Pel que fa a la realització i pronunciació de la forma -ed hi ha cinc possibilitats. Vegem-les ara amb algunes remarques pertinents.

1) L’infinitiu acaba amb els sons /t/ o /d/Si l’infinitiu acaba amb els sons /t/ o /d/, -ed es pronuncia com a

«vocal neutra+d», /əd/, afegint-hi una síl·laba. Exemples:

SO VERB FORMA -ED PRONUNCIACIÓ

/t/ count (contar)vote (votar)

countedvoted

/caun·təd//vóu·təd/

/d/ fold (plegar)concede (concedir)

foldedconceded

/fól·dəd//kən·sí·dəd/

2) L’infinitiu acaba amb un so sordSi l’infinitiu acaba amb un so sord (excepte /t/) —és a dir, amb els

sons /k/, /f/, /p/ /s/, /tx/, /ʃ/ (el so de la xeix) o /ks/—, la pronúncia és /t/. Exemples:

SO VERB FORMA -ED PRONUNCIACIÓ

/k/ smoke (fumar) smoked /smóukt/

/f/ loaf (gandulejar)

loafed /lóuft/

/p/ jump (saltar) jumped /tjʌmt/

/s/ kiss (besar)dance (ballar)

kissed danced

/kést//dænst/

/tx/ watch (mirar) watched /uòtxt/

/ʃ/ finish (acabar) finished /fé·neixt/

/ks/ mix (barrejar) mixed /mékst/

3) L’infinitiu acaba amb un so sonorSi l’infinitiu acaba amb un so sonor (excepte /d/) —és a dir, amb els

sons /b/, /g/, /l/, /m/, /n/, /r/, /v/, /z/ o /tj/ o bé amb un so vocal—, la pronúncia és /d/. Exemples:

SO VERB FORMA -ED PRONUNCIACIÓ

/b/ rob (atracar) robbed /robd/

/g/ hug (abraçar) hugged /hʌgd/

27

/l/ call (trucar, cridar) called /kòld/

/m/ seem (semblar) seemed /siimd/

/n/ plan (planificar) planned /plænd/

/r/ stir (remenar) stirred /stərd/

/v/ live (viure) lived /lévd/

/z/ use (fer servir)sneeze (esternudar)

usedsneezed

/iuzd//snízd/

/tj/ judge (jutjar) judged /tjʌtjd/

/óu/ snow (nevar) snowed /snóud/

4) L’infinitiu termina en consonant+ySi l’infinitiu termina en consonant+ y , la y se substitueix per i davant

-ed; en canvi, si l’infinitiu termina en vocal+ y , tal substitució no es fa. Exemples:

Verbs terminats en consonant+y

FORMA -ED PRONUNCIACIÓ

try (intentar)reply (respondre)

triedreplied

/traid//rə·plàid/

Verbs terminats en vocal+y

FORMA -ED PRONUNCIACIÓ

play (jugar)obey (obeir)

playedobeyed

/pleid//o·bèid/

5) Es dobla la consonant finalSi l’infinitiu termina en «consonant+vocal+consonant» i l’accent cau

a l’última síl·laba, la consonant final es dobla:

VERB FORMA -ED PRONUNCIACIÓ

rob (atracar) robbed /ròbd/

drag (arrossegar) dragged /drægd/

plan (planificar) planned /plænd/

drop (deixar caure)

dropped /dròpt/

chat (xerrar) chatted /txæ·təd/

admit (admetre) admitted /ad·mé·təd/

La consonant final no es doble si va precedida de dues vocals (p.e., la forma -ed de rain (ploure) és rained /reind/) ni si l’accent no cau al final de mot (p.e., la forma -ed de open és opened /óu·pənd/).

28

Ull viu!Encara que el verb sigui pla (tingui l’accent en la penúltima síl·laba), l’anglès britànic dobla la l final si l’infinitiu termina en «consonant + vocal + l» (p.e.: travelled, labelled).

Exercicis

Empleneu els camps del formulari de la pàgina següent. Els infinitius aguts s’assenyalen subratllant la síl·laba tònica.

29

INFINITIU FORMA -S FORMA -ING FORMA -ED

agree — estar d’acord

ask — demanar

boil — bullir

change — canviar

clean — netejar

close — tancar

create — crear

cry — plorar

fill — omplir

fold — plegar

follow — seguir

happen — ocórrer

jump — saltar

kill — matar

lift — aixecar

live /lév/ — viure

love /lʌv/ — estimar

move /muuv/ — moure

open — obrir

plan — planificar

point — assenyalar

prefer — preferir

protect — protegir

seem — semblar

smell — olorar

smoke — fumar

stop — parar

study — estudiar

talk /tòk/ — parlar

tie — lligar

visit — visitar

want /wʌnt/ — voler

wash — rentar

watch — mirar

30