La Sociedad Española de salvamento de náufragos. Un altre punt de vista sobre la

1 nostra historia maritima

Enric García

L'estnció de snlvnrnent tiel pori de Torrngonci i el bot Teodorn Lornndrid cop el 1029 (Foto Arxi~i historic de1 pori de Tnrrogonci)

A mesura que, molt a poc a poc, anem avancant en la sempre difícil i apassionant tasca de coneixer millor la nostra historia marítima, podem apro- fitar per anar redactant una llista de tot allo que esta encara per fer, per estudi- ar o per valorar correctament. És a dir, per cada cosa nova que sabem en des- cobrim tres o quatre de les quals tenim poca o cap informació. Sense pensar- s'ho gaire, ens vénen al cap questions com ara la historia de les navilieres i

drassanes catalanes, la biografia de personatges claus a la nostra cultura marítima i dels quals sabem poca cosa (Sinibald Mas, Ricart Giralt, Joan Mon- jo, etc), la historia de les escoles de nautica de Barcelona, Vilassar o Masnou, les relacions comercials marí- times entre els ports catalans i els ports del nord d'Europa durant els darrers dos segles, el fenomen del ressorgi- ment de les activitats marítimes a Es- panya, en general, i a Catalunya, en

particular, durant la Gran Guerra, lavida a la costa i als ports catalans du-rant la Guerra Civil de 1936-39, etc,etc.

A la nostra llista particular ocupavaun lloc destacat l'estudi de les socie-tats de salvament de nàufrags iespecialment del cas espanyol, laSociedad Española de Salvamento deNáufragos, institució fundada el 1880 idissolta el 1972 en integrar-se dins lallavors recentment creada Cruz Rojadel Mar. Hem aceptat el repte d'estudi-ar i explicar l'empremta d'aquesta ins-titució a casa nostra 1 tenim en marxaun primer treball de recerca sobre lesestacions de salvament a la costa cata-lana, una primera aproximació que ne-cessàriament haurà de tenir una conti-nuació a nivell local. En aquestes líni-es voldríem donar una breu notícia so-bre el particular i apuntar les granspossibilitats que, segons el nostre puntde vista, ofereix l'estudi d'aquesta ins-titució per a un millor coneixement dela vida marítima espanyola dels dar-rers temps.

Una mica d'història

Les societats de salvament de nàu-frags van néixer entre final del segleXVIII i principi del XIX a diferentsllocs d'Europa i dels Estats Units. Lesmés antigues i millor conegudes sónles angleses, que donaren peu a la cre-ació, en 1854, de la Royal NationalLifeboat Institution i que marcarienper a la resta del món les pautes delque havien de ser aquestes entitats. Perdefinir-les en poques línies hauríemde ressaltar-ne les característiquesprincipals: iniciativa privada (que lesmantindran gairebé sempre al marged'organismes estatals), caràcter huma-nitari o filantròpic amb dedicació ex-clusiva a la salvaguarda de les videshumanes (al marge del salvament ma-rítim entès com a rescat i recuperaciód'embarcacions i mercaderies), finan-çament a base de donatius (les subven-cions per part de les administracionsocupen un lloc relativament petit) iuna íntima unió amb les societats ma-rítimes que els donen vida.

Pel que fa a Espanya, els orígens deles societats de salvament són encaramolt confusos. Un primer antecedentel trobem al riu Guadalquivir, ja queen 1773 es va crear a Sevilla una veri-

table estació de salvament per prevenirles desgràcies dels banyistes al riu.Una mica més tard trobem que lesOrdenanzas Generales de la ArmadaNaval deixaven clarament la compe-tència en matèria de salvament enmans de gremis de mareants i confrari-es de pescadors. La desaparició defini-tiva dels gremis en 1864 va deixar unbuit que l'Administració no va omplir,per bé que el Ministeri de Foment vacomprar a Anglaterra algun material desalvament; 1 així, entre els anys 1864 i1873 van arribar a Espanya 13 bots in-submergibles (del tipus Beeching-Peake) 1 alguns aparells llençacaps ollençaamarres. Al marge d'això, diver-ses poblacions com ara Santander,Águilas o San Sebastián van crear lesprimeres estacions de salvament nas-cudes d'iniciatives totalment privades.2

Però el gran pas endavant el va do-nar D. Martín Ferreiro Peralta, funcio-nari de la Direcció de Hidrogràfia, im-pulsor i creador de la SociedadEspañola de Salvamento de Náufragos,fundada el 19 de desembre de 1880.3E1primer president de la SESN va ser l'al-mirall Joaquín Gutiérrez de Rubalcavay Casal, Marqués de Rubalcava, quianys abans havia protagonitzat una he-roica operació de rescat, salvant els 18tripulants del bergantí anglès GulfStream. La SESN seria declarada d'uti-litat pública el 12 de gener de 1887.

La SESN, instituïda a nivell estatalamb l'oficina central a Madrid, estavaintegrada per tota una xarxa de junteslocals que funcionaven segons el regla-ment de la institució. Podríem dir, sen-se filar gaire prim, que la SESN funcio-nava com una mena de confederacióde Juntes Locals, amb una central aMadrid, el Consejo Superior, que coor-dinava el funcionament de la xarxa através de la Comisión EjecutivaPermanente. L'autonomia de les Juntesera força gran i era impensable, perexemple, que des de Madrid s'imposésun president de Junta o que es pren-gués una decisió important al marge dela Junta afectada. Aquesta "democràciainterna" es va mantenir fins 1 tot des-prés de la Guerra Civil, si bé ja com amera aparença.

La Central coordinava el conjunt deles Juntes i supervisava les despeses(les Juntes Locals estaven obligades apresentar anualment inventaris i balan-

9

1

-alrr! .r!ppap RA uroy 'e!qu!pJoeJlx3 [el -;)r1a3 eluril ua NS~S e1 i?p!unaJ'z¿~~ ap JaJqaj ap zz 13 .las ap oe~ e!ual ou e! 'e~epaiib ua anb la o '~~3s e1 EJV .lr?~oj lsanbe .1!.1qo3 i? epeugsap 'Jew

lap el08 11x3 e1 :i?!ox naq e1 ap op3as enoii i?un epea~3 las ea 1~6~ lap n!lsa,l

61uaI e3.10~ sa3o~d un,p sa~dsap 'luaur -~eu!d '"eqn~u ap JuaureizIes ap !aizJas

la nzl!ueS~oa~ ap lel!ssa3au lua8~n,l lsapueur ap ~esod eil ox!v elIe

un ! pol!~ Iap 8~~11 le IuaureliIes le1 -a~nSas ap saurals!s '0!3e~is!u!urpv,1 ap

lel!1!clesuodsa~ elos en '~ezl!ue8~0 e! -a~u~d sa 'JEW [e eueurnH ep!A e1 ap le] -a.rnSa~ el e ~ad ~euo!~eu~alu~ TuaAuo3

[a 0961 Ie eñuedsx aJn!ncqns ua 'le1 -!IWJ 113 .F?~~IUJV,I ap suem ua ~epanb

VA eluelas sli? RIURIB~~ sÁue sIa aqua c8e~jngrr s~i? !I!xne'I ! luaureizIes IR

o 1 - ;~olour ap L slla al1

-ua 'ap!pu03 la luelnp sin8a~edes:)p 82

! ,,lei\lasal xlsouo~d ap,, suo!D!puon rra EL 'lelsa uoq ua sioq ZL 'sal3i?lu! su0

-!3elsa 51 e!Aey !y saurou e~~an8 el ~r?q -e3e ug ,;lolour ap 9~ ! suraJ ap salq!8

-Jaurqnsu! sloq 09 'sdeneSua11 slp.red~ 28 ap ~elol un que sapelop 'luaureiiles

ap suo!3eisa ~g eñuedsg lo1 e qual e JR~!JJ~ eA NSBS "1 9~6~ ! 088~ a~lug

xeur e1 e s11!~ad ya r?qrro:) el!nIl ap slel!l!q!ssod saizou e!~ajo arib

laj 'e~anbsad elo~ RI ap o!nezl!Joloiii e1 ap uauruaj [a las eiz aquri?~ IIIQJO~

-ur! qow .saur!l!Jeur slel!i\!lnri sal ap lel!Iel!lz e1 ap e!uadap las ap oe~ eizas e1 anb sa lrrel~odur! saur e1 alqnp cuas

o~ad 'sapeyeii uqs sasne3 sa7 .Ii?u!ru -ou 9qa~!e8 e!nua~!~~adns eun e[ qrraA

(flp~~,.~ ojoL$) q!:Jojsa n3!juo,l ap si~!n s!cioiu!lsal ups 'r11o~ n;i.y) n/ .r;irl r1.ri1:)ir.i jr>dri:~r~ 8~~:>~~r)p nan m ;inh !:>![!pa,l irron loq la lux .DAOIID~!A al) st11o~ .I~~IA lu;~irrr)nlr)s .ip jorl 13

-apso eli '1!~!n~mn8 ap !salrra~ed [a le~ndiis 'arib 0!3epe.18ap ap sa3o~d ze13

rrii rrn cluall s~ap epe3ap el ua Jequa eil 'J!p e sx .::'):) 'e~anbsad elo~j e1 ap opnu -!rus!p 'sarrcsseJp ap 111aure3uel :salso3

so~lsou sq R SRIII!JJRIIT SI~?I!A!~~F! sal Rp I?!:>Il;?~~R:l;)~) I?I ']II;)zu~?~!~?[ 'SUOJ i?

e!~!li?d q!:iiil!lsrr! i?ls:~nhr! sa~dsaa '066~ ! 0881 aqrr;) 'NS~;IS 1?1 :~p c!nu?ls!xa,p

sÁrre elrir?nl>ri!:) s~orrr!~d sIa luclnp lrrauiorrr ~oll!ur rias 1" ~JII!A "EA ! 'XX

pp !ci!:~rr!~d ! XIX'~:)~ 1eu~ le as-.rea.13 rrr?A solrrnl sn)s;)iil~n,p ~~ed JO!RZU e7

'NS~S "1 ;)p wprn[ sal e pod -11s iia~errop 'Irraure:)!.qal '!nb saJq0,p salirril sal rram r?rrolanJsa ! RIIO~RJJ~L

81) "~0~1 S[1? 'l?plIl?<{ l?J1[1? Jad 'RAOU ap eu11,p q!:)c;>~:) el e!Jyssanarrrr! i?!aj anb

'c~:~do.rd lrrarrrr?Ali?s ap 9!3e1sa eun,p c!:)ir;?ls!x;t,l aod sl!3alo.rd s,a.niaiz ua

-!pod s!d!:)!urirri srrri81v .SIF?~OA ap alqe -!.II?A a~clnrorr 1111 ! J;)JosaJl un '!JI?~RJ~~s

rrii '~rr;)p!%;'da:)!i\ rrn 'luop!sa~d un ~ad ~riarrr[enl!cleq r?pcur~oj 'ei\!i:iaJ!a elun[ r?un,p :);IJ.I~;:I r? r?~o v!lsn8 e7 .elose:) eun

JI?:)!j!{):l Jad :,q[iTi?1 ! ,'S~JJ~?LUR-R~U~~~ que3 u11 o 1oq un n?~druon ~ad sJau!p

uo!l[o:)a~ 's!:)os iiaizrilde3 .)rrauodsa~~o3 IriaiueAleS a11 q!:)r?iyq,1 I?XJPK~ ua ~esod ! '[e:)o7 1?1rrri[ T?ITII .ieaJ:> ! as-~!rrna~ rra

-!pod lui?l~odru! soj .ir?irr le )ela~riSas i?1

ap errra1qo~d [a rro q!:)e1qod ~uii,p saiz!iz sa3.104 sal aiih rrraJ!p 'JIorrr ~rreny!1dur!(;

j,sqrrn[ solserif)c rrn~e;~~:) sa ruo3

.o!ni?)rrairrn3op e1 ap rrro3 lrrarrrcA1r?s :q) sIr?!.r;llr?rrr sIap luei O~!J

-~dvsap R:I!~~I~J~ 171 s?.rtlsap ! o!s~ads!p e1 ~R:IOAO.~ cnrl anb e! 'sarrra~qo~d ap

lunru rrii,p luoj Jopi?!aols!rl,l e ~ad lelsa er1 e!rrrouolne ue~8 clsonbv .,,,e:)zamru

sol nnb cosen sol un 'on!Ignru ri;) cÁ 'I>T?~;)!:)~s 1'1 ;)p "~eparu

tia l?L 'so!ura~d JcpJO3R u?!qruel Á :rio!:)i?z!irr?3.ro Á ~r?!~olr?ru 1.i rra rrr?8ey

as r?gr?dsg rr;) rrnr? ic o~a!ue~lxa [a ua anb solrrr?l;)pr? sol op 'o3!rr3al ~al3~~en :>p se!n!lorr J!q!:>nJ Á rro!331? ap pr?p!rrn

1?1 Jmuasrion r?.rr?d li?.rlrra3 r?~ ri sope sris ap i?liraii:) nlirnrrrr?3!rrn oprrcp :r?IIa rra rrealdrua as 'se~8alrrj 'aiib pep!~?301

e1 ap sauo!:)d!~:)sns si?[ iro:) [i?!Jalerrr 11s Jr?)rrnrunr? O JI?AOII;I.I ic asJaualsos

opira!qnp 'si?rrrorrolrie olrrarrrela1duro3 rros s:)~r?:)ol sr?lrrii[ SI?[ 'sepealn zaA

~III~,, <NS~S 1?1 :)p ~ol:>adsrr! rrn,p saTneI -ed srro3:q~ 'lelclw "a~!rr e eruals!s la

li?rro!s:>qo:) .i!rr;llrrcrri ap a1 eJa [ed!nrr!.rd <>!:)iriif r?~os 171 'cA!l!rr!jap rrg .salrrn[

ap s.wu!11 !viir aJqa.1 asrras q~ad !J

-RSS;I:l:111 RJn rrenb sJarr!p n~el.rode !(so5

grar-se a la Creu Roja del Mar, amb tots els seus béns, drets i obligacion~.~

Després de 92 anys, desapareixia la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos; entre el desembre del 1880 i el juny de 1971 aquesta institució ha- via intervingut directament en el salva- ment de 16.723 videsg Dels documents i materials que en formaren part al llarg de la seva historia gairebé res no ha arribat a nosaltres, almenys pel que fa a Catalunya. El poc que queda, perb, forma ara part del nostre patrimoni marítim.

La SESN a Catalunya: Breu cens de les estacions

La historia definitiva de les estacions de salvament a Catalunya esta encara per fer i, donades les dificultats que la recerca documental i de camp compor- ta, segurament esdevindra un projecte a llarg termini. Malgrat aixo, en l'estat actual de la investigació ens podem permetre fer un petit cens de les estaci- ons de salvament catalanes, situar-les en el temps i esmenta-ne els principals trets. No cal dir que aquestes dades se- rien objecte de revisió en el cas que, amb una mica de sort, apareguin noves fonts documentals i que es puguin re- collir nous testimonis orals.

Com veurem, si bé és relativament facil situar el moment de la seva crea- ció, no passa el mateix amb la clausura o millor dit, desaparició. De fet, el més habitual era que les Juntes s'extingissin lentament, sense fer soroll, i és per aixb que ens hem de conformar, de mo- ment, a donar la darrera data docu- mental que demostri una certa activi- tat. Pel que fa al material, esmentarem el que van tenir al llarg de la seva exis- tencia, cosa que no vol dir que, per po- sar un exemple, els bots fossin coeta- nis, sinó més aviat un substituia l'al- tre. La major part dels bots insubmergi- bles eren embarcacions autoredrecables (que en cas de bolcar tornaven a la posició original) del tipus Beeching-Peake, de patent anglesa.1° De característiques singulars," eren pro- pulsats a forca de rem i rarament a vela, almenys a casa nostra. No va ser fins a la primera decada d'aquest segle que va posar-se en funcionament a Es- panya el primer bot amb motor d'ex- plosió. Finalment, els aparells llencacaps podien ser canons (com ara

els Lyle de patent americana), rampes per a coets (els Boxer anglesos o els afamats Spandau alemanys) o fusells (el Delvigne o el Schermuly entre d'al- tres).

Malgrat que es tracta d'un assumpte obert, quelcom semblant a un trenca- closques del qual tinguéssim fets els marges i una part important de l'interi- or, paga la pena oferir algunes dades interessants, inedites, que aportin en- cara que sigui una primera notícia d'aquesta desconeguda historia. Fem un petit "qui és qui" de les Juntes Lo- c a l ~ deSalvament a Catalunya:12

* Sant Carles de la Rhpita: Crea- da en 1881 i tancada al final de 1887 o principi de 1888. No tenia caseta, perb disposava d'una petita llanxa tipus ba- lenera, de nom Lobo. A part d'aixo, no en sabem practicament res.

* Tortosa: Creada en 1907 i tan- cada al principi de 1923. Cobria l'hrea del delta, i de fet estava constituida per dues petites estacions, una a Tortosa i una altra a les Goles de 1'Ebre. Curiosa- ment, perb, va prestar més serveis a l'interior, a causa de les crescudes del riu, que a la mar. Va disposar d'aparells llencacaps i de tres embarcacions: el bot insubmergible Salvador (batejat després Federico Clemente), el bot au- tomobil Reina Victoria (per cert el pri- mer d'aquestes característiques que hi va haver a Espanya, en 1908) i la llan- xa Otálora. L'estació de Tortosa va en- trar en decadencia en crear-se la de llAmetlla de Mar.

* L'Ametlla de Mar: Creada en 1916 i tancada en 1939, ja que la Guer- ra hi va causar estralls irreparables. Co- bria l'hrea del delta, desplacant l'anti- ga estació de Tortosa. Va disposar de dos bots, el Kctor Rojas i el Arias de Miranda (aquest darrer automobil) i d'una caseta-magatzem.

* Cambrils: Creada en 1887 com una delegació de l'estació de Tarragona, va ser tancada cap el 1910. Es tracta d'una de les pitjor conegudes. Hi va haver un fusell llencacaps.

* Tarragona: Aquesta estació, dins del port, va tenir dues fases. En la primera, entre 1884 i 1910, funcionava un bot de rems angles (dels comprats pel Ministeri de Foment a mitjan segle

- 11

passat) i un canó. Tancada p1:r la seva ineficacia, va ser reohcrta l'riny 1922, fiincionant alnieiiys fins al 1959. Eii aquesta segona etapa Iii vrin prestar servei tres cmbarcacions: iin bot insiih- mergible de rems ( ~ 1 Teodorn Lamadrid), iin aiitonibbil ( ~ 1 Nuestro Señoro del Cnrmcin) i iina petit llagiit arnb vela llatina (o1 Rlnnqriita). Ltr?sta- ció estava ubicada c?n i i r i et1ific:i dt: 1 ~ i Junta d'Obres de1 Port.

* Torredemharr~i: Nasciida I'ariy 1887 com una dclcgació de la de Tarragona, tal com vri succeir amt) Cambrils, va tenir pcirb tina vida propia forca interessant. Hi va haver dues em- barcacions: un bot insiibmergiblc. el Salvador (el mateix qiie va passar per Tortosa) i una llanxa batejada amb el nom de Manuela Artime. Hi havia tam- bé un edifici forca bonic. La darrera notícia data del 1957.

* Calafell: Fundada en 1906, va trigar gaireb6 14 anys a tcnir tina case- ta. El bot de 1'estat:ió ora el Federico Gorostidi. L'cstació va ser tanc:ri(lri (:ap al 1968 i el bot vri sobroviiirr: diimnt molts anys. Hi haviei un gran iriterks a recuperar-lo, perb el seii estat d(i cori- servació va fer m6s ac:onsollablc fcr-hi una replica. Aqucstti cnibarcació, gesti- onada per una assot:iac:ió c:iiltiiral lo- cal, participa en actes festiiis i fri cxhi- bicions, com l'espectacular m~iniobra d'autoredrecament. Ha osdcvingiit tina popiilar mostra de patriinoni viii.

* Vilanova: Activ~i ~ilrncnys en- tre 1886 i 1968, aqiiesta cist:ic:ió 6s tina de les dues poblac:ions dn C~it~iliiriyn (l'altra 6s Sant Fcliii) qiit? (:onsorvcn encara un dels c:difi(:is origirials de 1'estac:ió i el darrcr bot dt: salv~imcnt. En aquest cas es tracta do1 Víctor Rojas (abans destinat a l'Anictlla), perfoct:i- ment restaurat. Altres elcmc:nts d'aquesta Jiinta van s(:r els bots Esteban Ancil i Hcróicn Rosnrio, i tam- b6 alguns aparolls 1lenc;at:aps.

* Sitges: (7rt:ad;i c:n 1905, aqiies- ta estació va tcnir iiria vida disc:rc:t~i i va estar dotada arnb aparells llcnqacaps i amb iiii hot i~isiil~mc!rgible, 1'Eduardo Ihnrrn. La darrc:r;i not íc:ia data del 1951.

* Barcelona: ITbic:a(la dins do1 port (amb tres edific:is difcronts al llarg do la seva trajot:ti)riri, c:ls dos darrnrs hatc:-

jats oficialment amb el nom de Mar- qu6s de Comillas) i dotada arnb bonos embarcacions, l'historial d'aquest esta- ció 6s forca gris tirant a negre. Condici- onada pcr la seva situació, malgrat cls intents d'establir un potent servei de rescat arnb remolcadors no va resultar el que se n'esperava. Creada en 1881, destruida durant la Giierra (amb el bot) i desapareguda definitivament cap al 1957, l'estació de Barcelona aporta in- formacions molt interessants sobre la historia del mateix port. La Junta de Barcelona va disposar de dues embar- cacions, batejades les dues arnb el nom de Martín Ferreiro: un bot angles i un bot autombbil, aquest darrer un inte- ressant disseny de Josep Ricart Giralt, totalment nou en el seu moment.

* Badalona: Cap al 1911 es va intentar crear-hi una Junta per posar en marxa una estació, perb la idea no va prosperar, segurament per la proximi- tat de Barcelona.

* Mataró: Aquest és un cas ex- (:opcional, ja que es va crear una esta- ció dotada arnb el millor material pos- sible en aquells moments: caseta, bot insiibmergible (el Borinquen, després Jnime Borhena), aparell Ilencacaps, etc. Tot va ser producte de la iniciativa i el financament per part de Jaume Barbena Palau, comerciant mataroní instal.lat a Puerto Rico. Malgrat un co- mencament esperancador, l'estació va tenir una vida molt curta i no gaire bri- llant entre 1892 i 1901.'"

* Caldetes: A Caldes dfEstrach os vri posar en marxa I'any 1902 iina estació de salvament, batejada oficial- merit amb el nom de Federico Nicolau (pel seu promotor, membre destacat de la Junta de Barcelona). Dotada arnb aparells Ilencacaps pero no arnb em- b~ircació de salvament, l'estació de Caldetes destaca no tant pel seu histo- rial sinó perque conserva la practica totalitat del material de salvament, i perqui: 6s de fet I'única estació de sal- vament oficialment encara en actiu, administrada avui per la Creu Roja.

* Sant Po1 de Mar: Entre els anys 1892 i aproximadament el 1916 hi va funcionar una Junta de Salva- ment, sense caseta i arnb uns mitjans escassos. Sabem poca cosa més.

* Blanes: Creada gairebé alhora

El I~rrin drz In SESN "I>r>iiiiii~~ scili~~i rios pr.ri~iiiis"

f ~ i iiiiíi ii~f~dalla roi i~~i~ri i iorfi / iv~~ (Falo MMII )

que la mateixa SESN en 1880 ((:nc:tir~i que sembla que abans hi hagiií: algun tipus de societat filantrbpica en funcio- nament), disposava d'un f~isell llencacaps perb no tenia ni caseta ni bot; el servei de salvament el prcstaven alguns llaguts voluntaris de la vila. Va ser tancada l'any 1896.14

* Lloret: Cap el 1924 es va in tentar, sense hxit, reunir una Junt~i.

* Sant Feliu de Guíxols: Aqiic:s- ta és, sens dubte, l'estació qiie m ~ r c i x un comentari m6s detingiit. Creada en 1886 i desapareguda cap al 1947, va ser un fracas com a estació de salva- ment pero ha resultat per al nostrc país una benedicció, ja que ha conservat gaireb6 tot el material, des del bot de salvament Miguel de Bohera (un rxem- plar extraordinari) fins el mateix edifi- ci de l'estació, una construc:ció singii- lar que en el fiitur sera la scu d'uri mii- seii dedicat al salvament. També es conserven els aparells Ilencacaps i tot tipus d'elements auxiliars; en definiti- va, una veritable joia del nostrc patri- moni marítim.

* Palamós: Fundada en 1884, aquesta estació sí que va tenir tina cer- ta activitat quant a salvaments, en els quals van participar tant els aparolls Ilencacaps com els seus bots, el Victoria i el Almirante Pnvío, rehatejet com González-Hontoria. Destruida dos cops al llarg de la scva historia, aqiics- ta estació va deixar de ser activa cap el 1952.

.* L'Escala: En fiincionanient en- tre 1887 i 1933, aquesta estació vri (lis- posar d'una caseta situada en un dels indrets més bonics de la vila. Dotada arnb un aparell llencacaps i diirant iin

temps arnb un bot de rems, el Germán Cd70stro, va desplegar iina activitat ~liil.la.

* Roces: Estació de les més anti- giies i dotada arnb una caseta i amb un tlot de rcms, el Mercedes, va estar en tictiu entre 1884 i 1896. La manca d'ac- c:idonts i la manca de recursos econb- iiiics per al seii manteniment van ser las caiises de tan curta existbncia.

* Cadaq~16s: L'estació de salva- ment de Cadaqu6s va ser considerada diirant tota la seva existencia (entre 1884 i els voltants del 1957) un exem- ple per tota Espanya. La seva organit- zació i eficikncia, com també els salva- mants protagonitzats pel seu bot, el Migriel de Ag~iirre, van fer-ne una peti- ta 1lc:genda entre la resta de les estaci- ons del país. Tambí: hi havia material Ilericacaps.

* Port de la Selva: Aqiiesta esta- c:ió, la darrera de la Ilista, va ser creada l'ariv 1884 i desapareix cap al 1967. Iliirant 1:) scva llarga vida va disposar d'íip~irt:lls Ilencacaps i de dos bots a rc?nis, c:l Diego Mkndez i el Ricart Girolt. Tambó disposava d'un gran edi- fici, arrasat diirarit la guerra i substituit 1x:r iiria petita caseta en 1945.

Aquast i?s, de forma molt esquemati- ca. nl registre de les estacions de la SESN a Catalunya. En sabem prou co- s í : ~ (:om per fer-ne iin petit historial de c:adasciina, de les gents que les van p,t?stionar i dels esdevciiiments a que van haver dc fer front. Un treball de c:amp m6s acurat pcrmetrh, en el fiitur, sitiiar arnb mhs exactitud cada estació do salvament cn el context de la pobla- c:i6 quf? la va infantar.

Idees per a un aprofitament de la qüestió

1,'cstiidi da les Juntes Locals de Sal- v;imarit de NBiifrags a casa nostra tó in- teriis nn si mateix, com a fet gairebé dosconcg~it. com a mirall de la historia " ~ c t i t ~ i " do I:i nostra marina i com a tonla que pot despertar alhora curiosi- tnt i simpatia. Pero pot ser utilitzat tnmbó com iina eina per a I'estudi de diferents aspcctes del nostre passat rriarítim. Ap~iritarcm alguns dels enfo- (:arnf:nts qiie poden fc:r-se, amb alguns ctxnmplt:~ prhctics del que dona de si.

En primer lloc hi ha la simple histo- ria dels municipis costaners diirant el període que cobreix la SESN, 6s a dir, gairebé cent anys entre 1880 i 1972. Aquest període coincideix amb mo- ments interessants d'aquesta historia: c:l desplaqament definitiu de la marina de vela pels vapors, la crisi general de la marina mercant, la phrdiia de les darreres colonies, la progressiva dismi- nució de la flota pesquera artesanal (i alguns dels seus aspectes particulars com la motorització o la constriicció de nous ports), la desaparició de les darre- res drassanes a les platges catalanes, la progressiva presencia a la costa dc ha- nyistes i d'embarcacions de Ileure, etc. Tot aixb es deixa veure com a te16 de fons en estudiar a cada població la seva Junta de Salvament, des del mo- ment de la seva creació al de la seva desaparició, moments qiie responen a una realitat i no són friiit de la casiiali- tat.

Un exemple entre molts. L'estació de Sant Feliu neix amb molta empenta, pero la constriicció del port tallara d'arrel les seves possibilitats i la priva- ra de sentit molt aviat. L'cstudi do la seva llarga trajectbria mostrn algiins as- pectes ciiriosos de I'impacte que: el port va suposar per a la vila. Un altre exemple general, pero alhora il.lustratiu, és el desenvolupament de la mateixa SESN a nivel1 estatal. La lectura dels butlletins que editava aquesta institució des del 1885 fins al 1971 mostra de forma implícita tot el que deiem abans, a trav6s de centenars de notícies referents a fets com I'apari- ció dels primers pesquers a motor o la invasió de les platges pels banyistes, etc. Fins i tot la periodicitat dels hut- lletins (primerament mensuals, des- pr6s trimestrals i finalment aniials) ens parla d'un mon qiio s'extingiieix lenta- ment.

La composició de les Jiintes, les per- sones qiie les van crear i dirigir i cls grups socials que representaven en certa forma ens poden donar tamb6 una bona idea sobre e1 teixit social qiie alimentava aquesta Societat. El fet quc un determinat grup social impiilsós la creació d'una estació de salvament (els fundadors i els membres de les directi- ves de les Juntes acostiimaven a ser persones de classe mitjana. burgesia lo- cal il.lustrada que en alguns casos te- nia una relació forqa llunyana o tan-

'0!3rInlrI! RJlSOU e[ ll?lS;) riri orl-nqsoruap :l!in os lod arib eyed

-ru!s errri ! sgJalu! rrri rq~ndsap s3eqiiyu ;>p lri;)rrrr?i\Ics lap e!aols!q el!lnd e1 'saru

-a) srri?.xS s1;)p un 19s OII I~JQII?~ T!JO~

-s!rl 1?1 1rr:)S ri[ i? !do.rdri,ri ! ~r?~ol!~ o~lsori 1" !X!;)J~O:) anb spo1 (~arr!Jeur Rural

31' s~ro!:):~;)~'~o:) luel.'odrrr! qrrre o) sru!i!~ -1?ILI SI1;)SIlLU ;)TI EXJRX I?IIII,p t?L~ll[I?l~3

I? ~!:)I!;).I:) ::11cl!ssod ~aj ap rrr?q ;tnb s~el -rriid slap irri rr!iiSrr!i\apsn suo!:~el~ode sol!li)cI s;tls;i~ibr! orib e3ue~adsa,[ ur!unl

1;)~ 0p ! 'c~lsou RSP~ e slrrelquras saiiq -i?!:)!u! S;)J~IC J;,i\ey lod !y arib ruaqr?g

% 06 un luaruepeu~!xo~de ! o!nelsa,l ap 1eu!8po !q!pa,l eae:>ua ei\.rns~ro3 11!1;),++

lueS 'luaurei\les ap o!3els;) e3!)ue,1 i? r?p -e~pap led!n!uniir nasnru Inp o!srrolxa

errn Jea.13 np IR! aad slox!n:) ;)p 11!1a,g lues ap nasiiw la aiir.ral r! lrrcl~od ysa

' 1 I?;)J anb slIeqaJl SIR ur!JajaJ srrg .lr.l.~ laj I,aJnai\ ~ad sdural un8le ~r?.r~)ds;~,p

rrralneq e~e~ua 3q !S '~~3s e1 np SKI!:)

-elso sn1 qure ieuo!3eInJ .ropc:>rri?~otIs:i ! ~e1n3el3ndsn saur el3a!o~d 1;) sy luoriir?~ -n8as anb la Ieug [e aad Iex!ap rrroH

.sl1au~od ;)p lmd Iap II?!:>J;)zu -o:) s9,l o sui!i!JI?rrr slciZuns sla 'e3sad

e1 1?JR ruo:> 'Jerlr e[ ! el!i\ "1 ;'"u" q!""["" e1 ap sai:~;tdsr! sa.rl[e e!~puoj!p ! e!.rr?~ad -nnaJ (~~61 Ia de3 epn3;).11?desop ! fi~fj~

la ep~a~n) ~U~UIF?A~BS ap o!:)r!ls:>,l op e!Jols!q el ap luel~o~ le epr?rr!ln13c 'a1111

urypeur nasnur ~gad rrn J~;)J:) R!J~O~

sIIauJod ap o!3elqod e1 '(F?~PI~IJv,[ ~í)d sa~dsnp l!~!nbpe) lriarrrr?i\les ;)p ?!:)el

-sa e uron luaurleu!S!~o lJii.qsrro:) !n!j!p;-, rrn,p e1 ! (.re1ii:)!l~i?d rrri,p srrr?rrr rr;) r?~i?)

loq Iap o!3e~adnno~ e1 ap sa~dsaa .~r?ln:~ -!].red rrn 'iunurei\Ii?s Iap le ! '1ea:,rraS tia

'JEW e1 ap uour II? Iexpap nasnrrr un,p ;,pa!o~d la ~es~ridui! ~ad lr!zl!1!~ri I?II o!:) -e!:)osse elsanbe anb e:irrc1nd el li?)sn r?q e3~orrnw ap JPW e1 ap qruv qap i.red aad sl~n~rso~d ap luairri?i\lr?sap c)!:)nls:,,l ap sap!Ai?i\[es locl 3!lrr1?,1 ap q!:)r?zl!lr?:)

-01 e7 .e:)~orraw r? 'Lrrn11 sarrr e3!rrr 1?1111

'!q,S-Jl?lLlOy -ua,p aida~ In !lda3nr? arib e~adsa,(

e ! epn8auo~sap aqaqe8 'RI!A e1 np EUI!~

-pur e!~ols!q e1 ap o!ne~adn3a~ el e ~ad ~olmpuo3 I!J e ruo3 sol-luezi!l!iri ! !d

-!3!unrrr la lo1 e ~ad sluarrrnnop ! s[e!.ral -eru 'suo!3eur~oju! lr18~adn:)a~ ';~lqe~sn s?ru ruoqanb ua 1e.rodural o!n!sotlx;),l

~!l~anuo3 ap S?J~~LT!,I 0!3elqod e1 ;)p smlnas srrn81e rra lel~ndsap e11 le8a1d

lo^, xeru ap lrra8 el e n3lerrarrror~,p .rr!~iid -od al3e un rrn s~opezl!u1?8~o slnd sed ap l!l.~ai\rron 'luaur!rrai\apsa,1 id sle[

-nrrr!lsa as-~!luns URA SII!~A S~IOIII :ru11[[ e1 e ~!~JOS rreq ~!n!sodxn,~ ;)p O!SI?:I~

ua anb ! slnp~ad luarrrei\!l!rryap rre!;).r:) sa onb sai3a!qo ! slrrauriinop op 0!:>!.1

-ede,l '~e:>uauron .rnd ~s;)pc~atlsa orr srro -!33en~ s:)un41e le~oho~d 1?1{ (er~oln:).rr?fl

np 9!3el1id!a e1 ! snlnp1e3 a11 ~U~ZZII?~

-rrri!v,~ 'e!o~ naq e1 qrrre ?!:)r?~oqe[.[o:) rrn Jr?sseI!A ap r?rr!Jrin r?~ op

iiasnlly 1ad epezl!rrr?S~o o!:~!sodxa eriii,l) ii!loru (~LIIF?) B[!A r?11;3ri111?,1> s3~.1jnyr1 01) lunrrrr!i\Ies ap o!3elsn r?3!lrri?,l :)p s)ri;)l)

-a3o~d SIR!.I;)I~IU ap o!3!q!rlxn 1rr:):)aa el

..rr?iii 1?1 ({un? qr?cm!3e1a.1s~uaurala ! slri~!i\!):)r?,p r?ls;)~ c1 e o!sualxa qure

OJ:)(I sScyri~rr ap lu;)urei\Ies lap iiurai 1;) .m11ccI al) 1vd op luezl!I!ln ~1~301

siir!l!.ri?rrr sii;)siirrr sl!lnd ~en.13 ap eap!,I 91) uox!;)ln"d ',,!JI?AJI?[,, lelsa ua e~i?3ua 's:)):)n!o.rci slsonbv .:)!jr;~9onsnur aqe3

;1p s:)):)n!o.id siiori 011 lrreuolap [a leisa rri?rl l.ri?d rioi\rirriJoj un arib s[eluarun3op ! S[l?!.I;)ll?UI SJtl;)tll;)[;),l) lLI:lUi!JqO3SapCLi

1:) ! ~u;)KuI?A~I?G;>~ suo!xlsa san8!lue sal I") !pri1w41 slvrib sla un sose:, sun8

-1r? JI?~~T;ILLIO:) lrIr?ss;)Jalrr! S;) aqure~,

'O!pyJ O HSJ, I?I nro:) ~!~r?:~!urirrr~:) ap saaiuajs!s snou

;ti) ur!l!.ri?rrr rrorrr le epealua,l ap $01 ! srry ! Jerrr ~r? r?p!i\ e1 ap ep~en8e~1es

1q r? qi"r1!1wp SV~~J;.I;'~.II?,~ ssrid!l lo1 ap q!:~ri;)i\ri! 1?1 ~111;)ruei\1esap q1an"d slap

,,;!ni\~as rins ~r? ira~esod sa anb srre[l!rrr s1;trl s;?~;)lu! s;?rrr u!ssari8u!l !nb

SI;' o!:)nl!lsir! "1 :~p sye!~!ja~~aq sox!al -errr SI:) II!SSO~ anb r?Jn lr!ur~ou la uenb

'r?l)i?~n<ls;)snp lrraS o slelnle 'suourepo~ ~r?l:~i?~lrro:) sap!i\ei\Ies loq ~ad

c]irr?[rid!~$ JR~OJ~ rrn!pod sa saurou anb i?rrr.rq [r?l np 'l~od lop sJope1TRqaJi slap ! s~o~r?:>sa"d slap ~~JI?Iu le luaurlelol ei\

1:)p )ar?d i?rrii r?!ls;)i\rr! NS~S "7 'pmq 1?

ll?49.1118;)~ ! ~KlO~Ili?A[l?S 6311 SatII3$S!S S13p ~!srij!l) ril .r;id s;)lrrri[ sal ap saJquiaur ! s~olx?3snd aJlrr:) sal!iill sal eJe u103

e~ope~w"dss~13 errn qrue el!nlI enu -rirro:, 113 II~!A!A sni\!lnaJ!a salun1 sa?

.IeJol!I alisoir lap ?!:,e1qod lo~as~enb ap R!J~

-s!q e1 n.rqoss~~ssa~a~u! sapep ~el~ode lod ox!r! lo] "3la 'saiz!pana salun[ sal

I? s!i\rrr?:) sin 'luorrrcrro!3unj [a ua!iaur -.i:~l rrn nnb sJorr!p slap epuapa3o.d e1 6s.iopr?:~s;'d :)p q!s?d o sa!seJjuon que

siro!:~e~;).r sn~ns sal '(JI~UI el qure le!3ua8

2 Sobre aquests antecedents vegeu ARBEX, J.C.:

Salvamento en lo mar: La evolución del

salvamento marítimo en España. MOPT. Madrid,

1991. Malgrat estar dedicada al salvament marítim

en l'actualitat, aquesta obra fa en la seva primera

part un breu repis historic de la qüestió. La font

bksica, pero, per l'estudi dels antecedents de la

SESN és la Memoria sobre la conveniencia de

establecer una sociedad española de salvamento

de náufragos publicada per Martín Ferreiro a la

Revista General de Marina durant els mesos de

febrer, marc i abril de 1880.

3 Per les mans de Ferreiro passaven any rera

any les estadístiques dels naufragis registrats a les

costes de sobirania espanyola, amb detall de les

seves causes. A més, Ferreiro era, amb José de

Lorenzo y Gonzalo de Murga, coautor d'un

Diccionario Marítimo Español, editat al 1864.

Sobre la vida d'aquest personatge, vegeu el Boletín

de la SESN de maig de 1896.

4 Boletín de la SESN de maig de 1911; Acta del

Consejo Superior.

5 Sobre els materials de salvament més estesos

arreu del món a final del segle XIX i principi del

XX, vegeu: CHANDON, J.: Manuel de souvetage

maritime. Paris, 1904. CONSEIL, M.: Guide

practique de sauvetage a l'usage des morins.

Paris, (sense data, perb probablement editat cap al

1900. PARELLADA PUIG, D./JIMENEZ-LOIRA, A.:

Estudios sobre socorros y auxilios a náufragos.

Barcelona, 1888.

6 Xifres extretes de CARBONELL RELAT, L.:

"Cruz Roja del Mar", a Enciclopedia General del

Mar. Barcelona, 1982 (3a edició).

7 Dades extretes del Boletín de la SESN de

1942, primer butlletí editat despres de la guerra.

8 CLEMENTE, J.C.: Historia de la Cruz Roja.

Madrid, 1990 (3a edició).

9 Boletín de la SESN de 1971

10 Sobre els bots de salvament anglesos de

James Beeching, James Peake i d'altres, una

primera aproximació interessant pot trobar-se a

"Sketch of the progress made in the construction

of coastal life-boats", a The Life-boat Journal of the

Roya1 Nationol Life-boat Institution, febrer de

1901, pag. 2-7 i agost de 1901, pag. 241-247.

11 Cal destacar, entre d'altres, el doble folre a

45 graus, la manca de quadernes, les vilvules de

desguas, les caixes d'aire per augmentar la

flotabilitat o la quilla de ferro per donar

estabilitat.

12 Aquest recull informatiu ha estat elaborat a

partir de diverses fonts: els butlletins de la SESN,

la poca documentació que encara conserva l'arxiu

de la Cruz Roja Española a Madrid (especialment

historials i correspondencia) i fonts disperses com

ara premsa, monografies locals, testimonis

personals, etc.

13 Es pot trobar un breu resu,m de la historia

d'aquesta estació a Port de Motaró, núm. 10,

desembre de 1994. Pig. 29-30.

14 Per més detalls sobre les estacions de

salvament de Barcelona, Badalona, Mataró,

Caldetas, Sant Po1 i Blanes, vegeu GARCIA

DOMINGO, E.: Home o l'aigua. El salvarnent de

naufrags al Moresme. Vilassar de Mar (en premsa)

15 Per exemple, sobre aquest particular diu

Ricart Giralt: "regularmente más de un 50 por 100

de naufragios de barcas pescadoras y desgracias

personales que ocurren anualmente en la costa

catalana son debidas a imprudencias. La clase

pescadora es, por lo regular muy descuidada. El

pescador fia más en su pericia marinera y en lo

que llama suerte -subratllat de l'autor- que no en

los ingenios que se les ofrecen." ("El salvamento

de náufragos en la costa de Cataluña", a Revista de

Navegación y Comercio, 1895, pig. 437 i seg.).

16 En el moment que l'estació de salvament de

Barcelona va haver d'enfrontar-se a la seva prova

més difícil , durant el temporals del 1911, el

resultat va ser un fracas absolut i la perdua de

dotzenes de vides. Sobre aquest temporal vegeu

GARCIA DOMINGO, E., op. cit.