12
WARI CATALÀ D'AVISOS, NOTICIES I ANUNCIS Prens de subscripció yfiiratt . . TM n triaestr* Jifrtf 11 rijim .. noi n Oaló postal M n n 10 c è n t i m s E a Ï Ï e a d c REDACCIÓ IIMPK1MTA Carrer de FtorlaB*!»* 7,9 U1 (Prop ét U W»ça ««U Uf l# Telèfon avm 4396-A ADMINISTRACIÓ Rambl&dA St. Josep, 16, principal TeléfoA 184 A AMBCÍS esqueles eewiét att i reclams a prens de tarifa. Any XXXVI.- N.0 9.398 Barcelona: Di necres, 14 de juliol de 1926 Edició del vespre R E C O M A N O un Moka^ un Havà i una cop eia de f 1 RololoS yCkr T Ò N I C E X Q U I S I T D I G E S T I U

un Moka^ un Havà i una cop eia de

Embed Size (px)

Citation preview

WARI CATALÀ D'AVISOS, NOTICIES I ANUNCIS

P r e n s de s u b s c r i p c i ó

yfiiratt . . TM n triaestr* Jifrtf 11 r i j i m . . n o i n Oaló postal M n n

1 0 c è n t i m s

E a Ï Ï e a d c

REDACCIÓ I I M P K 1 M T A Carrer de FtorlaB*!»* 7,9 U 1 (Prop é t U W»ça ««U U f l#

Telèfon avm 4396-A A D M I N I S T R A C I Ó Rambl&dA St. Josep, 16, principal

TeléfoA 184 A AMBCÍS esqueles eewiét att

i reclams a prens de tarifa.

A n y X X X V I . - N.0 9 .398 B a r c e l o n a : D i n e c r e s , 14 d e j u l i o l d e 1926 Edició del vespre

R E C O M A N O

un Moka^ un Havà i una cop eia de

f

1

RololoS y C k r

T Ò N I C E X Q U I S I T D I G E S T I U

E A VEO DE C A T A L U N Y A

. a !es onze dd m*li. al loca' de l'A-| leneu Empordan*». carrer -l'I HI. mimero 11 E» regirà per l'ordre lel dia anunciat.

La J uila Directiva prepa aU «eos associats que acudln auib ti cii-sn» inierís al dit acte.

vídua de don Pere Soler í Ribot

ha mort ais 73 anys d'edat havent rebut els Auxilis Espirituals

(A. C. S.)

El seu D rector espirilual Rvnd. P. Serafí Alemany, fills Josep i Dolors vídua de Guar-diet, filla política Pilar de Correa, néts, germana Antònia, germà poHlic Isidre Valls Pa-llerola, germana política Rosalia de Caralt vídua de Taberner, tia polftica, nebots, nebots polítics, cosins i parents tots, al comunicar als amics i coneguts tan sensible pèrdua, els preguen que la tinguin present en llurs oracions f se serveixin concóirer a la casa mor­tuòria, Boqueria 1 i 3, demà, dijous, dia 15, a dos quarts d'onze, per acompanyar el cadà­ver a l'església parroquial de Nostra Senyora del Pi i d'alli al Cementiri del S -O.

NO ES CONVIDA PARTICULARMENT

L'Excm. I II'Im Sr. Bisbe de Barcelona s'ha dignat concedir indulgències en la forma scosfamada

- Ja us purguen

Sucre d e l a U D i x e s ? Nens, 0*20 — Grans, o'So

Sra. Viotni Farrax, Se;aU, Drlaoh, J. «artln. Konegal

La Junta Directiva del Greal de Professors Particulars de Caul.mya ba quedat constituïda en la firma seguen:: i President honorari fundador. Jo.

sr.p Maria Sabater; president, lau-rtíi Espafla Oiz de Lonzagona; ïíff-Vicsldcut primer. Josep Maria Llls-lerrl Oa&c An; vlce - president í" p-u, Ramona Tulsà Viader; sc.te-"ari. I.lufs Artó Sancho: vlce-sacreta­ll primer. Manuel Bovira Meila; vi-cp-secr iuri segon, Josepa Banila M >-les: tresorer, Conataotl Serru-itn a ííi-rra: compiMor Bomiiel'l CrlvIMA Gras; blblloiecan, Pere Saiafranra Armeni; vloe.bIbUr>iooarl, Lorei > I ü. misdn.; Torrella; vocals. Jiaijil.iij Planas Roslcb. Toresa Altet fioljf. | FrrflU Carplo dc Plann>. Emili Fer- i nàndez di> Vilalta, As-umpcid tàay-i*ró Garau. Bertran Pflauzy Clcr- | qm. Josfiulin Soler Solíi, Art r Dau-Jife Gra». Matilde Piferrer Manent; co.-.siliarl, Josep PonulCs VUarrocha.

—Malalts del cor: tïEÜSOKABOIIÍ

•.V

F r a n c e s c V e n d r e l l B e r t r a n

v i d u d e N a M a r i a T i a n a G a s a n y a s mari ahir havent rebut «li Auxilis Esplcitula

(A. O. S.) El seu fill Francesc, filles Trinitat i Concepció, germà Miquel, fills polítics (present i absent), néts fpre-

sent i afsent , germanes DOlitiques (present I absenti, nebots i parents tots. i la raó social Venirell, Mas-tarda y O. , de Wobe (lapó . en recor lar a les seves amiMah. tan üolorosa pèrdua, els preguen queia tin­guin present en llurs oracons i ss serveixin assistir als funerals que, per al bé etern de l'an ma del finat tin­dran Moc demà. dijous, dia tS del correi'. a dos quart- d'onze sl Santuari dt Nostra i)oua del Carme. Keverends Pares Carmelites <Lluria. xamfrà Diagonal , pel qual favor els quedaran agraTis.

Le» mUiei detpié» de l'ofici í tetfnldament la del perdó fcl dol c« dóna per acomiadat No es convld* parHcularmcnt .li, l^Z'^LKv^\^i<(y?eD^!.Arq'}ahls,,!si'' TírraKon» i rExom. III.Um.Sr. Biabe t|tB«r«·loBa.fbas4igaét«oaw·

Dintre del passat mes de lunjr, ban ingressat a la vtHa de Salut l ·Allani.a», com entitats fedemlus: i La Ulgí de l'Arbra Fruiter. Je Bell- | vry. i Mutual Lleydana. de Llsyda.

En ot mateix període de leuipi s'han prestat ?.M3 seneio en l i s'va Pe liclinica 1 han ingressat '36 m.i- i l.Mïs al Palau de la Mmuali'ai.

La ; :ibscrlpcló pro rà li·im laipor- | ta actualment S4.880'45 pessetes.

lambd tingut Uoc la inau^aractò j de l'Escola d'Infermeres cneada per , la Institució 1 es va acordar convo­car la VI Conferència d.'s seus co­mitès locals per al dia 25 del c-jr-leoi, vasta organització que com­prèn 120 pobles de Catalunya. lUvat la capital.

a n s Soler i Torra G. B A N Q U S R S

Rambla dels Estudis, 11 i 13, i Bonsuccés , 1 i 3

N e g o c i e m els cupons T r e s o r 5 per ÍOO

v e n c i m e n t 8 i J5 j u l i o l i 4 d 'agost p r ò x i m s

Cambra cuirassada - Caixes de lloguer per a guardar valors, docmieiUs, joies altrei oòjectes Js valor.

Compartiments des de 22 ptes. anuals.

l i

Varietat de models dc gran rendiment Cumpjcl servei d'aigtia calcula «em-pre disponible septe cap despesa.

Serveis par a partioal«rs hite'.s l oomnalUts ^ El sistemi CANAMERA > és la millor garantia

VISITEU AQUtSTA FABiQCA Dipuiadó, 415 al 4l§ . Telèfon S.- ' . 940 Dipòsit: Hoipital. 87 * A. 9580

BARCELONA n Sucursal a MADRID

L l i b r e d e v e n d e s 1-1 portaria a bOTM a preus econòmics, escriure a LA VEl nilmero I9ti.

L O C A L S

Obaoi vatorl Meteorolòjvic de U Universitat de Baroelona.—Dia 13 Oc iuüoi de UUti.

Hores J'observaciA: A Ic* set, a Ici tretze i a les .1 vuit

Baròmetie a ' i HÍ nivell de la mar! inliinelres JVU'2, 'tji'6, 781'5; milibars: IOU 'Í, i 157, roisa.

Termòmetre se*1: ' i'O H ' i . 'Í3'ó. Hu-mit: IsS, lu'n. 'J0->.

Ituiuitat (centèss'mes de saturació): 72, 70. 71.

Direcció del vent; RSE . S.. f-SE. Velocitat del vent en metre» per se-

CU Ten

l cel Serè. (.joasl serè l« núwls. I r.Cu . i r Cu.O. Hiurc» extremes a l'ombra: •i u. micims, i»1»; id. prop de

Usen -«c 0 lenWMMi 'r ca: •2I'9. Temperaiura m tja: i. \ , Frecipilació ucuota, d«s de les set

del iii·lí del dia anterior a les set dc dia •!« !• dati: i'() mm

Kecorregut del vent en igual perío­de: 105 kin Ubi Tvacions particulars No cap.

El d.recior. E. Alcobé — rosfj-Glic.)-Kol«-l*citinau cura inaT· èuiia B. oomènecti. «onda de

Sani Pau. rt. El vlnetit mhaiUQ díí Butll'il dc

l'AVwí.·iai lo il KOÍprMea dc Traiis-P-r' J.< vjaisor* .amb .nuí ui·-bii. qi e «J« rcpírlcix jrratuliameut als asi1"-ciats, publicarà el Reglament de cir­culació d'autnnióblls. suara iotawitt i U's M -.nni's .Il lfiiKí r r a lui la Cfiitra! dc Transporta, u.'tra dírer-£•>» micressAnis trebAllf-

Es prega U's ampteses QJa sn. cura •>'•> hai;lii iraniòs els nrtnier» 1 merquea di·ls aiu«>raí)blls -jue ma­ti teu iarar ii ta ntmitncio de Btrce-1"na. Que ho farln ben aviat al d.u tv'.cU. J- l'Ass.vlaclò.

eió d Olyiupia cus prega jue fem l'ot ii.- que avui. dimecres, a i% i.it, que eí farà en el dit ediOel el con­cert hoiiK'imtge al Mire. V rcs, cn què ?• Is 60i à permesa l'esiada ydels ur.to. ir.òblls al carrer d'Aldea; així, j doncs, tots els que s'hi dirigeixin, ! una vegada deixat el públic a la j.nrta de l'cdlflci. es situerau on l'es- I mental carrer fins a l'acabament del I conser1., que. ta! com està inuD·r.st. ' ciiiençarà a les deu de ta nti. amb l'sudlcló per la cobla Barcelona d. les quatre RJVCS sardum .-, d tu Vives.

Ramir Maestre 1 Escolano. de 3» anys, en travessar la via de la Conv panvia de M. S. A, a prop de la píaça de les Glòries Catalanes, fou agafat pel tren núm i.Wl, proce-dent de Barcelona, el qual 11 pro­duí una ferida inclso-coniusa d im-poriilncia a loccipltal, altres contu­sions a dfvftses pans del cos l commoció visceral.

El pacient inanifesi;i que no s'havia adonat del comboi perquè eia eord.

Fou auxlllaf al dispensari. Des­près inyress* a l'Hospital CUnlc.

El nen Père Gonzàlez i Fuentes, de quatre anys. Jugant al carrer del Portal de Santa Madrona va rebre un cop de pedra al cap Li produí una forta contusió.

- jo ies v e r l l i l i i e ocas ió Sbjictu nits di tilii clims - Ulliri, 41

A dos quarts dc dotze d'aquesta nit passada t'ha '.alat foc a uua fi-bilca de pollí metalls insioUada al carrer de Carretes. 43 1 46, proruc-lat de Josep Lapefia.

L'Incendi ha deatrtiU ona gr in qiiantliai de gèneres.

ScmMa que les pèrdue» inuteiiuS són cons'dorublps.

l is bombers iial parc (te la ciu­tadella, els quals hi baa fel caf, de seguida, treiiallaui actlvameni. 1: m i aconseguit domiuar el fo; al cap' d'una hora d'haver-fa iniciat.

No hagué de lamentar-M cap des­gracia personal.

n AI " l l r l í R . Q A T

Amb habitacions muntadea a la mo­derna, especia's per a famílies, amb to' confort. Caleiacció central. Servei esmerat de restuurant. Cu na selecta. Secció de taxis Telèfon públic.

En el vapor -Eapafioleloi. ancor.ti al moll d'Espanya, ha esdevingut un sensible accidem de treball

A conseqüència de la ruptura J un cable caigueren a la bodega Valc rlü Carlu. dc 11 anys; Joaipilm Mar-t . iJc 30; Sebastià Martínez, de iZ. t Miquel CarrllJo. de 38. Tots res-ji-taron amb ferides d Importància, de les quals foren cuiat? a la Casa do Socors del moll d'Espanya. 1 després passaren, el Cario a una clínica njr-ii Inr. i els altres e llurs rcspccilu»

'nlcllis. El «umurl rinslrueii el tutge du

Malta».

Un gos mossegà cl noi Pere Carall i Pla, de quinie anys. i U causà una ler'ó d'ImportAncia a la cuixa es­querra.

Al Club d'Escacs TfvoH. seguint el pla que s'ha Imposat aquesta, en­titat de fomemar el noWe Jo©- avui dimecres, a les deu de' la nit, es celebrarà una neasió de partides si-multànies a càrrec del notable Juga­dor senyor Carles Balta.

En la reunió KWral .elebrada p. r la Sectló de LH raturn i Belles de l'Ai neu Ennciopèdio Popnlir. va ésser elegida la Junta Directiva se-gflent:

Piesideni. Jos n Maria de Sucro: -c-'-T-resident. Joan Tomàs B erós; ire-forer-comptador, Ezequiel Mar hi; bi­bliotecari. Josep Salvà. JSj™1-. 1 '"• dl Arguè. secrenrl, Prrc Mlslet.

Una marc. Gregòrln Rodríguez, h. donat a la seva filla de dolia Br>y», Maria Sancho Rodrfgue. una rVH»; sa del tot magistral que It ha prolut: diverses ronmsions l erosions de pro­nòstic reeervat-

-* Gots dc cristall nlans per a butia-ca. els més neta I liiRiènlcs. a '-'5 fes-seies en les cristalleries de L·lola I N o L A D A , Kambla de les Flors, 6, i RonJa Sant Antoni, 5.

d ran ajuntar-se a la festa pecunlè rlament 1 personal.

— Va arrelant, d'un temps a aques­ta ianda, entre els catalans, l'annr • l'obra de les missions que M. |>er . dlr-bo aixi, una de. les . uo raéi ban d'tntereeaar als '•atOllcs. «Ca- i lunya Missionera», la revista oae publica la Unió Mlssional de la Cle recta, ba doblat Ics eeves pèglres 1, a pari dal t«xl Imeressanlisslm | que dóba en cada un dels seus no- T meros, publica una secció que ès sempre ben nodrida, a donar conp-tffde la constitució de comitès mls-slnners, festes de propaganda de les missions, almoines rebudes i altrei dades per les qual« es veu com e; nostre pohie sap col·laborar a la magna empresa de la conversió d in­fidels 1 a la de la santa Infància, ger-mana du la primera.

Tots els qui vulguin contrlbulr hl j poden fer-ho amb sols Inscriure» j com a protectors de «Catalunya MU- 1 slonera». Han d'adrecar-ee al Foment de Pietat Catalana, carrer de Duran i Bas. número 11.

— Església de la Mare de Déu de l'Ajuda — Demà, a les vull del ma­ti, els Dijous Eucaristies tindran l * seva Comunió, coiiunemoratlva. \ la ' tarda, de set a vuit, solemne Hora I Santa .l.-tlkadB pol Cor número 11 a solemnitzar la festa del èeu titulnr el Seriítc Doctor Sant UOBaveïuii.-j. Predicarà cl reverend Min \l'ons Maria de Barcelona, caputxí.

HI ha concedida indulgència ple-niria —Solemnes cultes que la Comunl-

!•!• i am i i ;i al MU pare 1 fundador ant Camil de Lells. patró dels malalta, «n el present acys de 192S, a. la seva església, car­ter Baix de Sani l'are. 33 -Dia 15. (esta del Sant. A les vuit. missa (Ui CootDnió general amb phltica pre­paratòria pel P. Pius Ilolzer, Prefec­te Genural dels Pares Camils.

Durant la missa el eor de l'Asso­ciació do la Verge de la Salut can- : tarà escollides composicions de Fer-rec 1 Romacho, Victoria. Capocci. I religiós camll.

A tes deu. odei solemne an-.t. es , posició do S. D. M . «xecutant-se. iier la capella de músic* dt la patró- 1 qula de Sant Culgat, la missa iHoe I est Corpus meum». de L. Perosl. '

El panegíric està a càrrec del P Josep M. Casulà. Superior del» •Car­melites calçats.

Desprès del darrer Evangeli es can­tarà l 'Anima Cbrlsti». a cinc veus. de Belderrain.

A la tarda, a les sis. exposa.la S. D. M.. es cantarà solemne Trl-sagí. a dos cors. del mestre Camps-Arnau, motete de Romeu. Botazzo. Wintcr 1 RavaneUo, al qual seguirà el sermó que dirà el R. P. Salvad r Vicenta, Superior de la Comuntal, flnah-.zant amb la reserva, benedic­ció i veneració de la relíquia l'cl ~ .i. cantaiii se 1 himne al glonói Sani Camil «luelyiam IaU>. del com posilor P. Lluís Stecanella. reilgiú» camll.

—Església dc Santa Teresa de Re­ligioses Carmelites Descalces (Canu­da).—Dia 15. a les ires de la tarda, solemnes Vespres cantades per la Hoverend Comunitat.

Dia K, festivitat de Nostra Senyo- i ra la Reina del CarmeL A les vuit. I missa de Ccmunlo general amb pU- | tlca que dirà el P. Fran Innocenc'. i López, mercedarl. A les deu. oQcl ' solemne a tota oft nestra, sota la direcció del reputat mestre Mn. Mas-Vidal. Ocuparà la sagrada càted-a el P. Marian Esturl. S. J.

A la tarda, a les sis. Trlsagl Ma­rià cantat amb acompanyament d'ar-questra i sermó pel P. Basill •U Sant Josep. Prior dels Carmellte» i>'' ; de Bad·lpna. acabant- e amb la tenediccló solemne de S. D. M.

Jubileu carmelita.-Havent confés-sat I combregat es pot guanyar In-dulgènUa plenària tastes quanf-s vegades es vlsln sqoesta església des de les dot» del dia l.'> flns a la mlt? anlr del dia 16.

L L I B R E S _ C L A S S I C S

VIRGILI. — ï E n e i d a . — Traducció de LLORENÇ RIBER. HOMdR. — Odissea. — Traducció de CARLES RIBA. PLUTARC. — Vides <tAlexandre i de Cèscu . — Traducció de

CAKLB» RIBA. SOFüCLES. — An t tqona·Btec t ra . — Tralucdó Je CARLES RIBA. SAL'LUSTI. — L a OMSOUOOÓ de C a í u i n a . — Traducaó de

i 1 1 r r P"™* - • " - • · - • XENOFO. T. — Bis deu m i u — Trad. de CAÍLBS RIBA.

A l'SO pic», volum

D e v e n d a : L L I B R E R I A C A T A L O N l A

don Josep Mas I el capellà de l'Hos­pital d'Infecciosos.

—El darrer 'BuUIctl OflclaN del bisbat do Vlch conté el Següent tu-marl:

•Secretaria de Càmara y Goblerm del Oblspndo de Vich: Circular sobre llcenrlas minibierlales en. ("poca de vi-rnno. — Carta de Su Santldjul ni i.mmo. cardenal Van SBoasum -'n el XVI renlenariO de I» tavenclón de la Santa Tanda Fide: EsiatuWS BSenarales ('o l aünlón Misioual del rtçn y favo rea concedulrs a los asociad'- ' ^ Oblspos espafljle» «l nero d'' Mejl'­ço.—Suscr pción para las obra- t'el Colegto de an José.*

-Oilllll O-

P o l í t i q u e s

CL LLIBRE DEL SR MONTAGUT La Comissió provincial permanent

de Girona bé acordat manifestar al reverend doctor don Josep Montagut que no existeix consignació en ores-supost per a l'adquisició de diversos exemplars del Ulbre «La tesis espa-flota y el Vallcano».

- -O-llIlll O--

D e S o c i e t a t

- L'estimada esposa d-Jl nostre volgut amic I company l'adminiairador de LA VEU DE CATALUNYA. En Pe­re Ardanuy. ba infantat una xamosa nena.

Rebin els feliços pares la nostra mfe cordial enhorabona 1 el cel con cedeixi a la nou nada tota mena de benaurances.

SEVE.1

-ooo-V í d a L i t e r à r i a

-o>oo-

-oimii-o-

Par a l'anèmia, cloro- T jnnn T onnudo s( i ses complicacions Ullidl 'idjllG'Jo és el millor dels fernia;inosos Ahir a la tarda va «parèixer

davant la punta de l'Esctillera de Llevant, el cadàver del pescadur de musclos qua es aegh ahir.

Intervingué el Jutge dc Marina.

- Sabó La Creu Blanca El millor per a rentar la roba

Es ven a tot arreu Volent (tendre una Hiavalla .-, P ro

Abril 1 Pla, de 61 anys. Man- Mufioz i Osma. d« 17, s'ocasionà ferides ln-Clses d" consideració a la mà cs-

El ft;i oconeguè nl carrer de l'Agri­cultura.

R e l i g i o s e s

Avui: Sants Bonaventura, cardenal; Just. sol lat. i Santa Adel-, vidua. Demà: La Festa del Santíssim Re­demptor, Sant Knric. emperador; Ca­mil de Lelis, confessor, i íanta J..sta màrtir

(Quaranta hores. - Deroè- A I esglé­sia de Sant Sever, i i or es d'exposició: De les sis del mati a dos quarts de vuit de la tarda.

Con d-» varü -Dem»: N'ostra Dona del Trànsit, o d'Asoet. a S«nta Mana del War.

Adoració nocturna. — Demà: forn de Sant Lluís Gonçaga. '

\etlles en sutra i je les animes del Purgatori. — Avui: Torn de Sant Rafel Arc nuel a la seva capella, r.sca-riei. I i Or iciai. - Demà: lorn de Santa Teresa, a la mateixa capella.

Ter iet d'evttar W aplom-raclms l per ai major ordre, radminustra-

c^mt i i t u i aKüHi iü f io iUf l

L'Assodacli Obrera de Cjn .-ts 1 'fniMl*il*T Pau Casals), eel-r-rarà l'A»-

simbiea general de socis que. (*T causes Imprevistes, s'baguà do sus­pendre dics enrera, dlumeuge vlatot.

—Conliuua amb gran solamnllat l nombrosa aasUtòucia d» ttdels ei no venarl a la Verga del.Carme .jue la seva Cijnfraíla II dedica enguany a la Buslllca de santa Mirla dol Mar. Els sermons són confiats al pare To­màs de Barcelona, caputxi.

— La Colònia tarragonina prepara fervorosament la duta del 19 d'a­gost, festa de Sani MagL putro dú Tarragon.i, i del miraculós allibera ment de la clotat, captiva dels fran­cesos.

Podem averrçar que la sOlemalUl religiosa os celebrarà, com de «os-tum, a l'església de Santa Clam, on existeix la secular Qonfraria del Manir do la Brufaganya, l que ser­viran a l'altar sacerdots larragoniot Aixi mateix, el pare Francesc Igle­sias, fra-menor. fm de Tarragona, enaltirà la gloriosa memòria del Sant.

Espera la Colònia tarragonina q ie tots els fills de Tarragona I sa co­marca, residents a Barcelona, vol

B i s b a t

—Ha sortit cap • Vallfogona amb 1 objt-cte de piÀdre les aigües d'a­quell balneari cl Dr. Pursals, llmos-ner del nostre venerable Prelat.

—El dia 34 del corrent se celebra­rà a Sani Ramon (Lleydaj. el capítol provincial de l'Orde de la Mercè

—S'ba publicat ei nümcro de «El Iris de Paz> corresponeul al dia 11 dels corrent*, amb un notable s — marí.

—La Germandat dels Saverdols fCa. nuda. 10). ba rel ut els següents djk natius: Dr. Sebastià Puig. canonge, 500 pessetes; Dr. Manuel Bovira. reo» tor do Sant Pau del Camp. d'Of Dr. Romà Freixa, benendat dc 'a Concepció. 500; Dr. Antoni Ventura, ecònom dc Sant Just, 200; Rnd. Fran­cesc Deix. tinent de Santa Teresa. 200; Rnd. Joaquim Pagès, adscrit h la Concepció. !00.

—Al Santuari dc la Gleva dón4 uciiiaimcnt una lauda d'exercicis es­pirituals dedicats als sacerdots el P. .Manegues de la Companyia de Je­sús.

També per a sacerdots 1 al mateit Santuari es donarà una altra tanda durant el mes d'octubre.

—A la fniveríllat Pontifícia de Tarragona 1 amb la censura de «N»-miua Oiscrepanie· han rebut la In­vestidura de Llicenciat en Dret cs-nònie. el Rnd. don Ramon Espasa Mor, Pvre., 1 do Lllcenrlat cn Teolo­gia «I Rnd. don Jaume Bertran Cm-pell, alumne d'aqueat Seminari Con clllér. —Per motius de salut ha renunciat

cl càrrec uc rector del CoUegl de PP. Escolapis de Terrassa çue venta exercint el P, Prmlencl Soler.

Per a sufcstitulr-lo ha estat nome­nat el P. Adolf Roger, que fa inyi ruldava del pupi'i·· -• dol pripi col·legi.

—ES tioha gieumonl malalt el Prior de Reus Dr. Josep Gavarré.

El cardenal arquebisbe de Ta'-i-gona ha estat a vlsltar-lo.

—ll u complimentat al Dr. Mira-Ues el canonge dé la catedral de Gi­rona Dr don Josep M. Carbó, el h ó d'Esponellà, l 'a lc alde de Ma'irà. cl mestre de cerimònies de la cuc-dral don Daniel Salvadó, els rectors do Duvem. Alella 1 Montnegre; i na comissió de la Cuixa de Lloguers, la marc superiora de la clínica dol Pi­lar, les senyores Joana I Mart* Struch, la Junta d'O ra de San'-a Mana de Mataró, don Aureli Mati llàn, don Benet Cortés t don iaime Uauger.

També ban .visitat al prelat els t-a-cerdots don Fèlix Corrons Dalmvi, don Ramon Pascual, dm Cas"n;' Serch, don Sebastià Masip, doctor

«A MIQ OAMI» Amb aquesi Utol. cl poeta maUor-

quí Miquel Ferrà acaba de publicar un llibre de poemes, bellament es­tampat a la casa Altés.

El llibre conté ona setantena de poe­sies, que atenyen la producció d'al­guns anys del delicat poeta. El pro­loga En Josep Lleonart.

EL LLIBRE D'ANTONI OAUDI El magnífic volum publicat per l'E­

ditorial Poliglota dedicat a Antoni Gaudi, ha obtingut un veritable èxlL La vida del gran arquitecte, les se­ves obres Immortals, la seva mort glcrlosa. és reflectit en aquest llibre aue tots els admiradors de l'Il·lustre mort voldran conservar en la seva biblioteca. Queden Ja pocs exem­plar*, amb tot I haver-se fet un Im­portant tiratge.

«PICAROLS I RANDES. Per tol el present mes sortirà un

volum de poesies del poeta de la Se­garra. Josep Iglesias Gulzard. amb el Ülol de .Picarols l Randes.. Portarà un pròleg del mestre en Gal Saber Edu%rd Glrbal I Jaume.

ENCICLOPÈDIA CATALUNYA Tota la premia catalana ha comen­

tat àmpliament l'aparlcló d'aquesta gran biblioteca. Els crítica coincidei­xen a assenyalar l'alta significació d'aqnest esdeveniment en el procés asceoslonal de la nostra cultura.

L'Enciclopèdia Catalunya aspira a fer oeaaparàlxer moltes de les llacu­nes I omlsaons que. encara actual­ment, presenta la nostra bibliografia. Un gran nombre de qüestions de geo­grafia, art. economia, religió, eino-grifla, etc, referents a Catalunya, València I les Balears, seran tracta­des réf r''ln>era vegada en els vo-I ims de l'Enelelopèdla I multitud de mstèrles relatives a les dites contra­des que flns avui han estat estudlv des exclusivament sota un aspecte d'crudlcló. envlsatjant només la di­vulgació entre els especialistes, ara ho seran sota al d una ampla vulga-ntzscló. par lal de fer ies assequibles a totes les persones cultes.

- 0 ) 0 0 -

Arxius, ta l fiililioíeques

Arxiu Municipal Administratiu (Se­gon pis do Casa la ("utat). - Obert al públic de dos quarts de deu a dos quarts de dues. 0U d'as feinera

Arxiu de la Corona CAivgó — A l'edtftct del teu nom. carrer dels Comtes de Barcelona, t Obert de lea vuit dal mau a les ducs ds la tarda

de les deu a las dotze per o \n visites dels turlsies.

Els dies festius podrà ésser viu tai sols ae deu a onze. t «visant d. ram les hores hàbils de qualasvoi dia anterior

Arxiu de te Corona d'Aragò; Carrer deia Comtes ds Barcel ma Obert a. rua a dues de la tarda per ais u, vestigadors; de aeu a dotza per «i. turistes

Prjvmctal Arq («o' gic: ODan i, tes onze del mati a <a una i« ^ ta rua Capell» do Santa Agaia. y »,, del Ret

M mi ipal: Obert de n» i«u mau a la una de ia isrda de i n luatra a taa set d« la tarta t sa ii« la Ciutat

A m-a» 9l Museu romandrà tar •al les ii nies me* assenyalades

Pibltotera Humee 1 bsiudis M»,^I„ \>s: ütwna dea 'la les aou let mai' x m una u ta tarda des 4« inc a I«M vm dei veapra llevat o» als d.'um«iige«, >• ia-i « una

Ue' Conaeti d« Kmient AgrieitiL ra indi ina. CüOMft I fUtutgta va •fetal t-uniifa Iota el* iiaj tomar* Je deu a una i ds qua're a >u o* ta tar i«. «,s iiumengva, Aragó f,! principal

Instituí de Cultura i Bibltolaua Po pular de ia u»na: Ua ie* isu s dot quart* d una tm matu de tes cinc a do» quart* de nou d« .a tard*, ati lie> femer»; de ea 'teu dr- mau a i a quart* le »i* d» ta tarda, ais diu:ueiiKea Els dilluns *i mat! r, lancada

D'Arquitectura: Escoda d'Arjotter tura Segjn pi» «ie ta UnivertuaL

Ue IB universitat: Kdtüci d* ta um versi lat

E*pec:al» la Mineralogia Petrogra lla. Paleontologia i Conqiimograna. ds ta Societat de Ciència» Katurau

Aru*: Oberta de deu a una dei ma tl l de «et a OJU del veipra l'assaig i - Sant loan. ü . nrineipai

D'Hlstona Natural d» Acadamia de Ciència* i arts- Kamoia deia ta

Biblioteca publica d» Sani Andreu da Palomar Oberta d« tes vuit a lei deu de ve-pre santa Marta. 1M i «iv

i/Històrta Natural de >a Univers i mt: Edtnoi da la Universitat

Provincial univarattana: uoaria de dos quarta da deu del mau a do» quarts :a dues de la tarda. IMIBCI de .a ümvaraitat

Bibitotee dt rinstttu' de KISUMO gla Facultat da àledictnai: Espècia lltzada en Fisiologia. Biologia i Bio­química Tou els dia» rainera. de dar a una Die» resiloa. dv do» quart» d onze a d >» quart» d'una

Oc la Ca tel rai: l'lava de ta Cau d ral

Arxiu Municipal Admlnlstratlo. — AI segjn pit de Casa de la Ciutat — Obert al pttbUe de dot quarts de deu del mati a dot quarts da dues de la tarda, iota eU dies feinera.

Museus Artística del Parc: Iota «U dies da deu a una I de tres a tia, Uev.i ala dilluns fnete]a da 'edlO cl) l el* divendres festa satmanal del personal). Centri Excursionista da Catalunya:

Obena da les tia de la tarda a dot q iart* da nou dei vespre Larm dal Paradia.

En el cas da coincidir ela dlllnnt o els divendres, amb lirma diada, •a netela i festa del personal « traslladarà el d', següent immediat.

Museu Pedagògic de uanctet Na turals de L· Soler Pujoi. Placa RelaL núm 10.

-o mino-

T r i b u n a l s

BAGUL QUE DESAPAREIX L'artista Naiivltat Burgo» ha denun­

ciat que donà a un camàlic un ba­gul amb los robes, evaluadet an 15.000 pessetes, perquè el portés a l'estació. I no l'ha vist més.

SOBRE UNA SALVATJADA Al Jutjat del Sud ban declarat els

nois Antoni 1 Josep Oliver, ela Tuals foren trobats lligats a Montjulcb en esta» d'embriaguesa. Han dit que •< presentaren dos Joves de 17 a 18 anys. amb la cara emmascarada l que des­prés d'cmbrlagar-los els deixaren alli lligats Encara que no els coneixen han donat les senyes personals.

CAUSA PER ESTAFA S'ha rebut un exhort de Madrid do-

manant que es notifiqui a Conreí Mai-nou l'acabament d'un sumari per e» tafn que se II Instrueix. Malnon ea troba pres a Montjulcb t se li Ina truex causa per deserció i estafa..

AUTORITZEU LES NOTES -Hí LES '1 - tCNS l .1 iUI.'.U • -. PI Bt H.A

CIO AMR KIX O UNA riB-MA QUE PNÇ SIGUI CONEGUDA

H I S T O R I A L D E L F . C. m Z í i m

/ per

D a n i e l C a r b ó ( C o r r e c u i t a ) i

Dos bells volum de etne-ceatet pla­nes c*ia un, *.nb profaiíó de gravats

i

Llibreries i quioscos Prej dels ios voluus: 8 pte«. 1

" i . OATKST- . olen tlq iírir-se dt los vol MM er » atat. oresen-t nt aquesi anunci al io:iiicili de l'anion Vilanova. 13, tercer, segona -davant de l'esiació del .sor ).

L A V E U DE C A T A L U N Y A V i g . 3 — Dimecres 14 3e juliol de 192*

Viles de Catalunya: ARENYS DE MAR Arenys k Mar als c a r a -

cananls del segle aclua

Es Arenys de Mar uua de les més bejles poblacions — i de més ano­menada de la nostra cosia de Ue-yant.

En la primera dècada del prcscni segle, la vila d'Arenys de Mar pre­sentava les següents caiaclerisiiques. que Cels Gomis reculK, en la' seva Geografia

Arenys de Mar és cap del partli judicial i de l'Ajuntament del seu nom. situada a 39 quilòmetres ai K> E. de Barcelona; lé 1.823 cases. 4.306 habitants de fet i i.065 de dret. A dos quilòmetres de distància lé el caseriu del Passatge d'En Riera, amb 17 cases, 8 habitants de fet i 13 de dret. 1 demés, 104 cases escampades pel seu terme amb 40» habitants de fet t 374 de dret; i constitueix cl seu municipi un total do 1.344 cases i 4.B18 habitants de fet 1 4.152 de dret.

La vila té destacament de carra­biners mSnat per un oficial, 1 de guàrdia civil a les ordreg d'un ca­poral.

La platja d'Arenys està habilitada per a l'embarcament i desembarca­ment de fruites de la península I d<> carbó de pedra estranger, adeutat a les duanes, amb autorització i documents de la de Mataró.

El seu terme, que és muntanyós ! argllenc, confronta: al N. amb el d'Arenys do Munt, a l'E. amb el de Canet de Mar, al S. amb el Mediter­rani. 1 a l'O. amb els de Caldes d'Estrac i Sant Vicens de Licva-neree.

La vüa és a la vora del mar. en­tre dos patits contraforts que bai­xen de Collsacrcu, 1 gaudeix d'on clima suau 1 atemperat. La riera del seu nora. que recull-aigües dels ves­sants de Collsacrcu l Subirans, el travessa do N. a S. També el tra­vessa dO. a E. la carretera de p-i-raer ordre de Madrid a França per la Junquera; i per la platja, el fer­

rocarril de Barcelona a Girona, per Mataró, que hi té estació, a cinc me-tres damunt del nivell del mar. D'A-rènys surt la carretera de tercer or­dre que va a Sant Celoni.

Arenys és del bisbat de Girona; l antigament pertanyia al vescomte de Calirera i Bas.

Hi ha un,-, patfròqola sola l'advo-cactó de Santa Maria, rüglda per un rector, un vicari, i un coadjutor; sis cases ue religioses — germanes "ik la CiirlWH, íotefütes. Serves de Sant Josep, Germanotes dels pebres, Mares Escolàpiès t Tetciarles Do­miniques —; un convent de Tares Caputxins i un de Germans de la Doctrina Cristiana.

HI ha un estudi l una costura mu­nicipals; dues costures dirigides per religioses; i qnotre col·legis per a minyons, dos dirigits per seglars l dos per religiosos. • Hi ha també una escola pràctica d'aYlcultura, l'úni­ca de fà província, dirigida per En Salvador Castelló a la seva Granja •Paraiso». Té un Ateneu i diverses societats polítiques i recreatives.

Fa festes majors els dies 9. 10 i 11 de juliol l els dies 15 i 16 d'agost, i té mercat cada diumenge. Les fires se celebren durant eis tres dies de la primera d'aquestes festes majors.

Els seus principals productes són vl 1 taronges.

Com a minerals, només s'hi conei­xen senyals de carbonat 1 de sulfur de coure a una vela de quarç que travessa la llicorella al lloc anome­nat Montnegre.

l.a seva indústria més important ós la fabricació de robes de punt, puntes fetes al coixí, taps de suro i adol àries.

La llum pública és mitjançant gas úe carbó de pedra.

Té tres fondes i un hostal í servei diari de carruatges a Arenys de Mm : i a Sant Celoni. A la temporada de banys, hi ha cotxes que van als del Calvari 1 als de Titus; aquests són (i'algües clorudades sòdtques, ílea-ipcnt termals, i aquells són dc mar. Encara que la tcn4)oraua oficial dels banys de Titus o Termes de Caldo-tcs és del 15 de maig al 15 d'octubre.

RECOMANEM

MUCA REGISTRADA

P E R É S S E R

I N D I S C U T I B L E M E N T

E L M I L L O R

E n r i c L l a d ó

A r e n y s d e M u n t

per Reial ordre de 7 dc juliol de • 1893 es concedí a aquest csiabllnienl I el dret d'estar oben tot l any. •

Valen la pena d'ísser recordades — j diu Cels Gomis — les seves famoses drassanes, on es van consinur el navili de 60 canons .«Geroua. i nu xàvec de 40, i es tonsiiuiien des­prés diversos vaixells mercants de gran tonatge. Avui, amb pron f-'i-nes s'hl fan vaixells de cabotatge.

Aquestes eren les principals carac­terístiques — algunes de Ics qual; no han variat — d'Arenys dc Mor on comenrar el seglo XX.

H i s t ò r i a , A r q u e o l o g i a i F o l k l o r e

Segons Ptoloraen. ha de flxar-se llu-ro — avui atribuïda a Mataró — en Arenys de Mur.

L'origen d'Areoys de Mar és mclt remot.

En l any 1711 fou ocupada la •. iia pel marquès d'Arpajón amb lor t* franceses l aconseguí ter presonera la guarnició aleni.mya qui defensavn ej castell.

En 1714 estigué ocupada pels bar celonlns.

En 18U, el coronel Müans. desprte d'haver «tai derrotat a Liinas. dirigí a aquet-ia vüa. L en a<iuon temps In ihtt-'u-.u 1 dt-acnibarcit la divisió dei général Carapoverde p r

anar a la conquesla do les illes Me- > dus. que se trobaven en poder dels írascesos. Alguns historiadors, en lio- de l osmentat general diuen que fou el dissortat Lacy. qui en el port 0- la vila, acomppnyai de 20u bomos s'embarcà, a bord dc la fragaa <Tn(|!i-niable» per anar a la conqueste de les esmeni adés illeí.

En començar el scn!e XVII es vela entre Caldctes i Arenys de Mar litní GOlmnna miHiària «mii la consegüent inscrliicld, que oorr.íp.inia a !a gfw via rumnna que anava a lluro. De ia| columna, segons atlrma el senyor Pa­gès en s* obra «Muro», en prengdé còpia el notari de Mataró En Gabrií-i Morera, en 11 de novfmbre dc l-V.iif-La luscrlpcís és indesxifrable, tal com la va escriure cl notari, qui sols do­na íc — així ho certifica — de les lletres que va . aber Inccrprelar. >i -pcés d'odvprlir que la pedra esi 1'. n • ma mica escnnliMIaila i tenia HO1» onee pams de llargada per nou.d'am­plada.

PrcbabléSMBt aquesta inscripció es rejeria al temps -lc i.arasaltes any-in, puix aques' i?nip(. d r romà ma­na rriiovaj la dlla via, tan indls|irr,-sablc per a -restratèsia com p>i • merr d'Huro.

F.h rl camf rrlal i pryp dcJIà riera •Val dc Maria», hi ha la ttfrre ili 1 senyor Boscb, fecni la on ruïnes i ' inahes Eo aijncsta i jr·re·W;lÍBvÍa>iiii mosaic- quadricular — diuen inics ü'

tes de 1890 — així com diversitat do monedes a flor de terra.

S'acostuma a dir als del poble d'A­renys «ser balejai sota l'escala», ÍÍK cuòjú equivalent a 'jiaisà.. Amb l'es--moutada frase s'anomenava temi- i liarmeiil çfs dc la vila que a les aca­balles del segle passat coniptavún més-do.trenta anys, a causa d lia-'er estat col·locat el baptisteri .sota l'fs-oala» del cor, d'on es traslladà, l'any 1851. a un altre lloc.

Aquest cosluni os va perdem així qtw h«ti anat désapaTclx'Mii els qàe van néixer abatis de í'òoy osineiua'

l ' e r n i l l a j e l j a l i a r i

\ tifUtift 'I.' Mur. forn dè la nèKu· tírt. ii l.a ima interessant ctihltts. at'omenoila «El Calvari--

Es una cnivile ^uriUn — diu Rmg I Vilarcli·ll—que veniht de la •pan dò mar Ja s'albira dés éh llony c··m ln-rtcfinlbli' punt nlftnc que sobresurt ert mif lUlln fbfts '.'l·-oiirí -frirrnàt 'er les nniM·.mivw qiiír s'ai.ve·ivi·M· ón1 s'-Kï-n luimu :!v.-i'aiit llnrs p?nyals regan-flips Al peu-dr-lMurn on cl quai s'cs-

titm èfe iniíi-í. iM 'sainuaFlv *s b -len les eteumokes ones l coronen7 amb gar-landes-idr- f-ru • u-ynn ' u v q.i-uvr.iKa Ca* a la m n . ••1" í-ighe;dt !» v •sírn rcííenipció..

Vonin·- de !a part de terra, el fifu primer cop de vista és de •» matei­xa fafsó encantador 1 poètic. Es tro­ba ran mateix de la carretera que va * Pramr». a l'altre costat de !c via del litoral, i per salvar el traçat d'a­questa, qae rerpenteja entre la car­retera i el santuari, hl ha un csbolt pont que ostenta,eu un de «os gntoivs una creu do fusta, qt'c Indica aquell ilec sagrat, ja de lluny «Hsllnjpt per les tr»« creus destacades damunt del seu roduü campanar.

L'ermita consta d'un sola nau prou e«barjosa Hi ha, en un dels wus crstais, tres capelletes, els altars dc les qua's no tenen res de partlci·lar atx cnm tampoc cl central. Abans dc arribar ol primer altar, una rslxa de fusta separa l'entrada del que po-drlem dir segons cos del Santuari 1 q •- gairebé sempre roman tanca'· C nò és cn determinada òpoca de ' uny en -la qual es celebra una mena i'a-aples o romeria.

No cal corcar en cap llibre ni in­vestigar cn documents d'èpoques pas­sades la hlstArla de la fuortucló de l'érmlta. l'h quadro coHocat al ;nl5 dp l'esmentada reixa, ens fa l'apjlo-gia de in seva fundació.

•Hlpíil.-t Doy, mariner, natitral ó'A-renys de Mar, havem visitat alfruiM V.ocs Sants de Jerusacm 1 en ésjwStsl el Mont, DÜven i Mont Calvari, de retorn » aquests Llocs Sants, visità també alguns llocs Sants dc la Ciutat Santa de Roma, I en arrrlbsr a •'•jues-ta vila d'Arenys de Mar. mogut d'Una gran devoció al Sant Mon' Calvari, rtnílcà aquella ermita dels seus pr"-pis béns, sota la devoció de Ment Calvari Instituïm | ouedant-se el dit Hipòlit Doyp er l'Hcrmita d'aqnesta dita ermita, col·locada damunt el llri; I terreny anomenat «la Caileto.. dins del mar, i després del seu òblt resià ilisposat per l'esmentat Hipòsit qn" fCfiSbl posseïdors d'aquesta llta er-mHa i Úà tots els seus béns "Is seus deMcdcnts-·

Com es compren per la dita r'SttCId nquest tempre. en els seus pruners Uuaps, estigué banyqat per ks al­gues dd mar. que a còpia d"an>s s'han rciirat d'aquella platja.

Si res de particular ofereix aqnett U-mpie quant a la distribució inte­rior 1 detalls arquitectònics, is.digna d'esment, uhra uns quadros de i'any

una noiable antigu i original píUtura que represenia l'escala dc la vida. I cun la qual es reprodueixen c!s diversos perodçs de l'exisiàncla úc l'home; aixi és, des du nbrt e's

tdts n la claror de la exiM ncla fHis qae sucumbeix, pagant 'irredimiblc ttibut u la mort,

L«s inscripcions que acompauyjn « cada una de les figures són aioh cu­rioses. L*i malor part estan ob 'rra-dts; però los qàe poden Hcglr val la pena dc reprodulr-les.

la inscripció que correspon a la figura de l'home quan ié irentu anys li'existèiKiii. diu., referinl-sa a un toro t una banitera que aquell jsienta a llurs puns:

•El Toro per lo ftut y esta bandera is una edat falaguera.•

La representació de l'home al» 40 anys va acompanyada d'un 11 DO, I al peu es llegeix:

• Lo Lleó a los quaranta eslas armas y bastó són prodèncla 1 raó.»

La vida dc l'home als cinquanta anys osià representada, per un varó acompanyat d'on lèrvol. Oc pa el Cíntr.' de l'escata, irobnnt-s·? « la meitat liel camí de la seva vida:

Kin al mig de rescato no pols tronar atràs. ni aquí et podràs quclar, has de raorlr o baixar.»

Cal també fer esmentat de l'ospMtt· tild panmama quo s'alpira des de la ermita: A un costat la Unia de» íer-rncarrll. qui vorejant la bella costa 'atalana, desapareix a voltes dins les t'nebres d'un ninel per a relluir des­prés eu mig d'aquelles terres,. peto-nejndjs por es aigúcs del mar. A l'altre costat, les blanques cas s de la polida vila d'Arenys ni *iram llurs blanques tassanes que s'emmirallen cn l'aigua: i daít del turó, que cem cautelós santinella guaita aquell po­blat, s -'Iblrn la blanquinosa tansaae! cïraentirl. per la qual aixequen tl cap mp|unc<inU.s xiprers, qui ens .'an recordar les paraules del quadro do l'escala do la vida, qno hi ha ui san-•uari:

•Has do morir o baixar.-I així és-, el cementiri posa marc a'

tan trlstissima veritat.

F à b r i c a d e G è n e r e s d e P u n t •WM^iiiiWiiiiniiyiiiw^

A R T I C L E S D E N O V E T A T

E S P E C I A L I T A T E N M I T J O N S

D ' H O M E I N E N Marca RegUtrada

CABALLÉ I VILA T E L È F O N 5 7 2

A R E N Y S D E M A R

F à b r i c a de G è n e r e s <•« P u n t

Especial i ta t en ar t ic les

sense costura i de llana

A r t i c l e s d ' E s p o r t

A R E N Y S D E M A R

Marca RegUtrada

PASTILLES

L A X A N T S P R A T S SON EL MILLOR PURGANT

CAPSA UHA PE3SETA

FARMÀCIA de

J O A N D E P R A T S Plaça dc l'Església, S i 10

Arenys de BXar

L a T . S . F .

Dijous l i de juliol

EL MES INTERESSANT 1700: «El rol Jove., d'Oscar Wll-

do (Hamlurg). 2215: La Banda Municipal de

Barcelona a la placa del Rel (Ra­dio - Barcelona).

BARCELONA. — lïadto. Bartelona 18: Radlotelclonta Infantil amb la cooperació dels periòdics per a nens «Pulgarclto» 1 «Slgronet» 1 el senyor Toresky, qui, ultra recitar acu­dits, contes, etc, donart. el seu acos­tumat «Colegio de niílos» I la cançó oèmlca «Se murio mi burro», dedi­cada als nens. 18 30: El Trio Radio Interpretarà: «La boda de Luls Alon­so., Intermedi. G. Giménez; «One-step de las mimos&s», E. Clara: •F·.t· lles Bergère», marxa. P. Unke. 13*45: Cotitzacions dels mercats Jniernaíüo-nals, canvi de valors I últimes tott-cles. 21 "00: Cure d'anglès per a ra-«lioients (classes elemental l supe­rior), per les Escoles Massé. a cSrrec de la professora anglesa miss Kin­

der. 21*30: La cobla Barcelona inter­pretarà les sfgúeuts sardanes: • \ Josep M.» Folch l Tarrés». Mayral: «T'estimo», Esquerrà-; «Girona», Mo­rera; «Plou i fa sol», Botey; «La fada». Garreia; Glossp de la cauco popular «Catarin d'Alió-. Caiah Si'lB: Rotraasnílsfcid del COMtin O" donarà la Banda Municipal dirigí- ; do pel mestre Joan Lamote de G'ig- • non, a la pinça del Rei. — nadio to- J (alffna (162) Zl'OO: Meteorologia do "• Catalunya ,Proaóslic del temps. Co­titzacions da la Borsa de Barcel·ina. Sanis del dia. Crdnica d'art, cspdrtí 1 modes. 2110: Concert. Ofella NH-son .soprano; Francesc Rafart. ba-rftop: Eugeni Badia, pianista, i cr-questra Radio Catalana. Col·laborarà en aques' concert el rapsoda Albon Andreu. «Qulfa pesares», pasdoble. orquestra, García; «Hernani» (Lo ve-dremo vegllo andace). pel senyo' Rafart. Vcrdi: «Dansa Eròtica», or quesira. Maseagoi: «R Oauto m'is·-co», per .la senyoreta Nilson. MJZI". ; «Fado núm. ». plano sol. R. Cola c. El senyor Andreu recitarà la poei E •Deseos». del poeta mexicà Salvadj-Díaz Marlmón. Serenata de «Los Ça labreses», pel senyor Rafart. Luna: •Moros y crlstlanos», fantasia, o--questra. Serrano; «Rlgoletto» (Tute la feste al tempio). duo per la senyo-feta Nilson I al senyor Rnfart. Ver-dl; «Navarra», piano sol, Albéniz;

«Bimba. bünboíio»,' per la scuyor'li Nilson. S.ibella. ICI senyor .indreu r citarà lú poéslà dc Mèïéndeí «La pc;-sencia de Dlos». «Danza esp'alcolu·. piano sol. Granados: «Faual. ,1) d osentc). pel senyor Ratail. Gounoi:;

•La Gélsba». fantavia, orquestra. Jo­ncs; «n facció., vals, per la seny.--reia NUsoii. Ardi-i; «fif Alba:, i . piano sol. Albériii; Sardariu do r.àu. C.j d.imor i dc gger/a-. or.|u -R Marlmcz Valls; «Doti r·as.umlc· (Pronta ío son).' ÜÜO per la senvü reia Nilson i cl .-.t·üyor Rafau li. Dixetti1:, >Coii Ki esperanza-, pasdi»-ble, orqucslra, Díaz Godoy. Ü ' M : Darreres noticies.

PENÍNSULA. — ilaUrid ünlón Ra­dio (373) H'i'- a liló: Senyali Ui. rànes i informacions. U'30 a 15"3t): Concert per rorguestr \rtys. In r-medi per LI-is Medina. Revisin Ai llibres per Isaac Pacheco. íS't'il): So­bretaula nocturn pel sexi.xei de l'«ür taciò- 2Í30: Traitsmissió del <»D-cch ,qüe donarà Banda Munici­pal al passeig de Rosaics. Noti dc premsa — Radio Ibèrica 18'00: Concert. — 'Làmp ras Cas'.llUí (3Í0j. 16'ÜO; Orquestra Majerit. Lec­tura de pagines literàries íntei-mTl:. I. onii'iosirn. • LcfcUirà dé ptfgl'ries. -Bitftao. Radio Club de Biscma (415.. WOO a ?130: Retransmissli'i del oou-cert que e.xecuiarà là Bandn Mini-cipal al pa:seig del Arenal. En eiS

inteimedis, dedicats als nois: Con-Ut.. anècdotes i acudits. Melodies ' p i·iiinrs per la soprano seuyor-ij Jiisi niía Boda. Conceri de piano pjji; la s·Miydieia Mery (obres dc caràcter espanyol . --.'"'i'-' Scí»a»ÍÍo'(ÏBI. 17-i. •:' Mercats. Boi sa i moviment de va; x-ll- ViuluiM pci tenor GoròjtWl. Ttansmi68i(i dol .Saló' Novetats.- .vi difi6.de llaüt i ^«liarra peb sruj r» Pascual i Cotelo. A jdieio pel -tenor, {enyor Aguirioche. Darreres notü.-i'>s.' í.·qríu./c/.n fsfc) ap'ÒO a 22'00.- Con­cert. Ballaliies per l'orquestra.—.Sa/ i. mawil (Wj) :17'0<):a ;l^)l): NoUoies.iiv promsu. Intermedi Concert variat ,1è--' l'orquestia. 21'00: Bdisa, bmlletl nté-teorològic i , noiiciqs. íruo,;. Concert per l'orquestrina — Curfj: [360;. Vï-ty-. Concen. 201)0: Hora-'oiicial. [fettcls? dc premsa. Música de ball.

FRANÇA Paris Radio - París '1750). 12'15 a 23'Ú0: Audlclne — Ecolc SU-pericur de P. et T. f4S85) 715 a Sro.i: Audiclotls — Torre Elffel r2,6«»: IS'SO a r.íO: Audicions. - JPent Parislen» (33)). «%: Concert do música «du camera». — Toloso (436): E'-IS a M'SO: Com ek dias-aft-leriors. ?043: Concert instrumental. 22'30: Consells a les meslressés de casa. Santoral.

ANGI.ATERRV — Londres (365). IS'OO. 16 00. 19'00. 3100: Pronòstic d9l temps 1 noticies. U'00: Concert de

gramòfon 1313: Transmissió per nís col·legis, le'ir.: Milita de lo. ITlfi-HOVa infantil. ISOO: BatWblos. 1013-Nocturns-de GhOpta -ni plàno. "••íO'Oiir Ccnièdla. ag'OO: Recltàl per'·W sCora-no no K:ile Wlnicr. 9e'90í BBlIabl··H nrr'les oniiie tres dri snvoy fins a I'.-» - > ; _ Davenli·y (1.000).- #30: S--pyjtils horíiries i piínòstio del temps. IFflO: El quarli·i Hadi-.- i diferents Solistes. 181)0; Rctr.iósmfesrii'del pro grama de lioinh j; g^j -a des 24 00 — BirmiíKjh'im (470,. Í3 i.'> u "U'W: Audicions.—Boi/rncmoirtí» (Wft." It'S-i u24'000: Aüdi-iòns. - Piymoúin ':«»! 1100 a üi'OO: Auilií·lifis - Card'ff (353): is'íio a •ii'OO. \<idiélons — Swariiea («Èj v/no «-«40: "tudl-cionr- — Vnnrhrsler ISTK) 15'i3 8 ea'tW: Audicions! — L·lverpoot • m i . IC'OO a ïl'Otl: Audicions.

ANGI.,\Tirr<«V - Londres (365). Sessió iufaiitil. ami-- el coucur·» ue >Imo. De)m. IS'Oft; Inforraaclons-39 00 Oç<ïUí-tni 20 3li: Garia íema-inloa par •MUw·phcii'eiu·. .ai'ÒO:- Ztít-•nien •ttw.w.iiu·l. ••ii-U:. Vetllada de Ballib:.-».- ïï ."1: Daircicà notteiet

HOLAN'D\. - nmersum n j / M . 11*40: B>itUetl de Policia 1810: Con­cert per l'orquestra de lestacló. I9T0: Conc«rt d orgue.-ja» 50: COTI cert oiccMizat uei i Associació oa Radt·vMoatèurs V;?:- (hfomacio.i*.

SUÏSSA. — Berna (435). Uüü:

Notícies i discos de gramòfon. 18(05: Concert per l'orquestra de l'estaclò O'dO: Recital, du cançons l.canccrt

per rorqucBtra.- Znríc (313) 12"lü: l.om ci dia íblorioc lins a les i ; ^ 16'15: Concert pur l'orquestia Úii-u. , bindor. eútjs d anglès. 20'30: Vetlli- c da a petició. Darreres notlcles.

ITÀLIA. - Roma '«« ITOO a 1900: C tu els dies anteriors 2100 a «3 00: Noii iés. Caovis. Grali vetllada • de niii-íca francesa, per l'otqueMra 1 distingits artistes Seityal hottíl·L íiarla històfica. Notícies. - Jíllií ;380). 16 30 a 1800; Borsa, mercats < an-vls. Transmissió d'artlsles de vanci i's Lectura, peí a nens. Noticies, tl üü a 33 00: Concert vocal I instrumental pc| quintet de l'estaclò l disting ís iirtisies. Ct nférfenci» i representació lluna comèdia. Darreres aollClAS, Esports

GERM/fNtA. — Viena M l ) . U'OO: Concert matinal 16T5; . Concert dc Tni'isli-a Ueugeni. 17'45: Carles 1 con-f-iències ïfi'OO: Transtnjssio d'un.i sala de concerts — Lelpziy Í4TÏJ). Noticies agronOmiques, esportives, mundials, canvis i i.-ütitzíictons, con­ferències, noticies mundials, ge.T\ni •i diferents h)res del dia. 19'4J: Opera còmica íllS: P<ïèMM -Sluttgart (4t8). le'OO: Garla femeni­na i .iònoí-rl. 1800: Senyals uar.-ries, noticies agronòmique» 1 cotit­

zacions, conferencies, noies sobre «Escacs-. 80'üO: Concert instrumen-UU. 21 .;•!- «L'humor clàeslo». -nmeen (312). lO'OO: Matlné. 19 00: Con«ert orqueçlral. 20 00: Pòt-pourrl d òperes. — Hamburg (3%). U 00 i

USEU ACOMULADOK» C W i l l d r d D

t.1 seu bon •solament assegura una luració índelim lu. resultant més econòmi s que totes les al­

tres bateries o piles. Ama tlectrlcilit - Diputuii: 234

13'00; Iníoiiiiacloiis. 1700; «El rai Jòve.. d Oscar Wllde. SO I i : «La mor-del Bahnmnistcr.

TXECOESIX>V-\(iUIA.-P/a»a (Mn ll'SO: Jorn el dia anterior ans t us IS'OO. j-i OO: Emissió per al» abemf» alemany W i h : Conferència a rico-la tSCt»: Retransmissió del teatre Nacional tiijú : (>,nc«rt per l'or<n«s.

POLÒNIA. — Varsúvia ;4l«). 151/ n ifOI): Audi;ions

NORUEGA - Otto UZ) W » : In. formacionf a)r Senyeu hortrie» 20 05 Concert per I orquestM de leelatí/j. 2Í'00: Cob(er<:iiCia. tl>>:

Plg 4 — Dimccrí» 14 de juliol de 1936

S e s s i ó de la C o m i s s i ó

M u n i c i p a l P e r m a n e n t

*1A V E U D E C A T 4 L Ü N Y *

MOVIMENT DE LA GUARDIA UH-Uur 1 muja hora la part formulu»

ri» d« la MMlò l U preeldi et se­nyor Poutü

Hom dona <: ooiptc do què s'ha no-tnMin iOia-uficial de ut .•i·cci<j deiir-naada do la GuArdln urlana u lin-bart Qiero, qui exercia la placa 'ic 60i»otlclal dc la Sec<:i6 armada. . oficial de la Sec li anniula • llerlrti de In C'Uiírdiu urbana, a Fí-Hx Torrubla. qui exercia la de tolt-oftrlal dc Ja inaieliu secció.

EL REaiOOR NOU Couiuntcaclò drl governador civil

í·artlcipuni havor domonai regidor dc rAJunlanient el senyor Pomfci Pereinaioii Pascual en la vacant que hi extaiulx, pft dt-siiliiciò del senyer Oarclu Faria. L'aMobental amu ?*• tlsfaculó.

PENSIÓ AL PINTOR FABRES S'aprova uiio m-cló de rAlcaldia

Inicrctsanl que »encarregui al uln-lor Amoni labrís un» Informació constant del moviment arlUIlc a «.o ma, a fl qne. tant l Ajuntament com la Junta do Muacut, puguin f> IOT sempru al corrent do Ics coniiu-gcncle* dol incrcat d'obres antigue; l uiudcrnos cn aquell centro arllslic inuudial; 1 <1-uo ii iqaest ulcte CÍ subvencioni el senyor FalirAs umb i.i <|iiunUtat dc ICi.OXi piwsoios aiuiU que es pagaran per dotxuves pans. LES MULTIS ALS Dl L'ULTIM COM­PLOT

Hi havia un dJctamen do Benefl-cènclu pol qual b uuiorlt uva a l'al­calde per a elevar súplica al presi-dont dc la Junta encarregada Jc la distribució de l'import d« les mul tes extrareglameutarles imposadei pol govern, perquè es digni conce­dir a aquest Ajuntament la quantit4t de 100,000 pessetes, a fl d'atoudre les dospnuns de la Beneficència Munic! poT; molt ospeclolment la dorak: liArla.

Fou aprovado amb una esmena del senyor Via Ventalló, per la qual cs deia que no es precisés la quantlta-que es sol·licita, deixant aquesta n juillcl de l'enilint a <|ul e» dirigeix, ulxl com luini i sol·licitar-ho tin.ea-meut I exclusivament per a In Benu ficènela municipal, sense precisar la olatíe d'aquesta.

EL PERSONAL D'EIXAMPLA A conllnuuciú foren aprovats t U

dl·iamens següents: Aprovar l'adopció del persotm

d'Klxampla al vigent Pressupost, que no conlé ascens de cap caràcter, .'Inó sols simple adaptació dels funciona­ris nomenats a les places corresvo-nçnls, havent d'eul(Mjdro a que U ilita adnptai io, cn el que en refereix afc enipleatíi que han entrat al -or vel dc l AJuhtarorii mitjançant sim­ple voluat du TAIcaldia, uv eit cpn-íBrelx i-«p dret «lois que cori-eipo nen ats ompleais municipals, repre sentant solament, en fer-se en Juat llur adaptació, amb la d'aquests tir.-picats, el fixar cl quadro de les fun-<:loru> quo a cada un & assigna, du-ram l'any econòmic per al q ial '"ha aprovat el pressupost que motiva l i pteseot adaptació de pcrs)n«i.

En aquesta relació bi baa plac -s qne es reserven a fiihclanarl-j desU-nais a altres dopcndènclcs mui-íl-pals. NO/A MANERA DE FER PRESSU­

POSTOS Tenint en comple l'oblit involun­

tari hagut en confoecionar el Prev s-iposl parcial del Cçs da Bombers, du no InclJuro cn la plantilla de por-eonal el passiu que venia figurant un-terlormcnt dintre dol Cos, auiorl'.-. zar la Intervenció iniinlcii)al per a satisfer els sous de l'esmentat peraj-nai passiu, que importa 33,396 pcsse'e* on l'actua! semestre, amb càrrec •» la pariida 62, articla segon B, Capit»!-tereer dol vigent pressupost, sense j perjudici do dontir compte daque.jt I acord on lu primera reunió del Pl« } que cs celebri l que en el pròxim I pressupost figuri amb cèrrec a l« 1 Partida sisena. Capítol primer, wt; de segon del propi vigent pressi-posl.

HOM CREU QUE PEL PORT FRANO N'HI HA PER ESTONA Havent-se inclòs on cl projecto de

Pon Franc cl trajecte del carter dj la Indústria, compri» entre la 'Inia <lel Kn >i:aiill de Vilanova i la ca* retera de l'Hipòdrom que lorms p.in de la contracta per a l'cxecucio ''el (irojeclo de completa obertura l nrba nltzació del -.arrer de Ics Cort» Ca talanrt. des de la Rlern dc Mairò-'a al carrer do la ludüsiMa 1 daqucsu fins a la canelera de l'Hipòdrom; que d'oxecuiarse el dit pr>j8cte de completa obortura I urbanització M cl najecto indicat 1 desprès el dil • Port Franc, s'eínierçnna una frin • qoantiint *n pura pèrdua. I que, . er < altra urt, no pot deixar se les . ir > ilndes sense la com mlcacló que <'s l » dc proporcionar el carrer de la . Indústria, uicutic el l'ori Franc 110 | rcalli/! les obces, s'acorda: |

Pruner. - Aprovar el projecte de ' cSmi d'onllac seguint cl carrer d* ' la Indústria, des rte( peni del Ptm»-cutU d« Vilanova a la carretera de 1 Ipòilrom I segon. — Que. |WI BO resuliur cnp augment en el pressu t post de la contracta, abans al con­

trari, una considerable economia, cs I1 ' ;' • ecu u: r···op'·sat •-•n r*x

titni, arn:» •Arre·t a <«• coii-MKiia** gW-ral d< la coniracta par a la complcfe otert-ira l urbafii^' ló •|r!l ^rr-.r de Lai Coru Catalanes <l - d»1 la Riera ^ MUÓ'OI H ni n • 'l la Indústria I d'aquesta a la carretera de i Hipòdrom.

N ""-'NSA OI LIS AlOUIt DEL 1 VA LLES

Qii« per l'Alcaldia s'acudl davant I el governador en la UIÍOTMI'IÓ O:>«'-

ta relativa a la petició de Sabasli ' Bosch i Elia» per aprofitar algae*

vistes I subaiveos del Torrent d* Plandtura, «n el terme de La Gar­riga. Interessant per al cas qje U -Siiperioritac no cregui justa o convé ment U denegació de raprofltam m •oUioltat, Tue, a l'objacta de no oc-judicar les captarioos del manan-aal que posseeix aquest Ajuntameat a Montcada, aigües a sota del tiuol de referència, os limiti la concewió cn el sentit d'Imposar les condicions que no es captarlt major caudal del necesaari. especialment del aotstvt. I de què es reconeix el preferent Jrct du I Ajuntament de Barcelona per aprofitar Ics aigües de la con.-a Cel IÍU Besòs, entenent-se, en ca« con-traii, que aquesta Corporació Mu­nicipal formula enèrgica oposició • l'al·ludida petició i solicltant-so aU;' mateix la remesa de l'expedient ín­tegre a Informe d aquest AjuntamcnL LA VIA LAYETANA A PETITA VE­LOCITAT Començant l'cndnrrocamanl de In

fUca número L· del carrer del Pon: dc la Parra, la supetflcie dc la qaai Ita d'adjudicur sc al rematant 1e la aui basta del aolar lletra B de l'Hia 16 per formar part integrant d a-quest, cn virtut de la divisió de so-l.irt acordada p«r a la primera v'a do Reforma, t irobmt-se ocupada Jna de les boilguej per Francesc Vida., representant de la Companyia da lla- ' mms, que esta er tractes per a iJ 'luirli un luunJble on trasUadar-aa, «acordi, aw.i l'objacl.-- de uo demorar l'enden rameu' 1 la subsegüent ui judlcauu da la superficie resul' int. davant ei fel dr què la finca m:, -rr i del carrer de Mlserferrer, prò­pia de rAJuntaroent, esta en part osu-pada per a oficiui do la Ca-a do Correus, permetre a' dit senyor Vi­dal locupació a precari, durant f l * tual, de la planta Imixa i meltul dol primer pis de la dilu ünca, 1 aui ••'abonin les despeses intiercn a "ha-l't-itacló de] local, que importaion

iuMmadament 1,000 pessòvri. EL PLA PARCEL-LARI

Posar a disposició dc l'Alraldla li, nuantltat de 15..1ti0 pessetes :>;: &ü trctaiU que realitzi l oflolna d··i pl.i parceHarl. a l'efecto de delineació df tmltlva de l eameniat pl&ncl I de Uur.-còples 1 reduccions.

Resolt en sessió de 17 de novembre del passat any. encarregar al linci·.: t-orouel d'engtnyers Vuem Marco rell i Portas. per durant la vlgèncu do l'cserclii 1905-20, la direcció del» trelialls relatius al pi&nol parcella i de la ciutat, «uf com també m\ do les altres i ngadas topogràflquea d« TAJnntament mMJaiiçarit l'&boni-ment en concepte de gratlíteació de la suma do 1,000 pessetes mensuals, s'n-enrda, tenint en compte que no V terminat Vesmemai senyor la rome-' sa que se li encomanà, que contluut duran' 1 exercici actual ai dat mi dels dits iceballé i amb la mateixa grati Deacló.

Per atendre • u treballs que origi­ni la formació del plànol parceHarl urhft de la ciutat, s'afecti la totali­tat del crèdit de 50.000 pessetes quo per a l lndleat fl tlgura cn el pres­supost semestral corrent.

Dc conformitat amb el que ha prj-posat l'enginyer cap de l'Oficina del plènol parceHarl, se l'aulorltza jer a ultra el personal tècnic director de grup 1 dele peons que eventualment utlltiza par nls treballs inherents a la «eva dependència amb les assig­nacions diàries de 25 i 0 pessetes, emprar personal auxiliar pr^ctl;, també eventual, qttf encomanaria als delineants (després del seu treiall doficina). amb l'asslguacló de W pflfsetes per jornal de sis hores, per n utilitzar-lo en determinats treballi per al qual no és necessari rolemen: tí-nic director, amb la qual cosa. ul­tra obtenir-«e un economia, as ."Hn pletarla la composició ordinària dels ••q>ii|»i»taiiafrtciani. r - ^ - ^ « . , PER ON S'HAVIA Dl COMENÇAR Dc conformltut amb al que ba pro­

posat cl lletrat defensor de I Ajuntu-ment, Jou Llufi Serraliinu», 1 als efecies de laiticlc T9 del reglament <le Procediment municipal, reclamar amb iota urgència de l'Advocada de l'i'-inl dictamen sobre la procedèn­cia de plantejar se per aquest Ajun­tament la qüestió de competència por a mclamar la inhibició de la juris-dicció civil ordlnArln en el plet Intsr-posat per la Societat Catalana i'c Gas I Eluctrlclldt contra l'acord d'a­questa Corporació du I» d'Bg>*t de l'Jtt, reglamentant la mattrla rota­tiva a la defensa de I arbrat de les vica I passeigs municipals que . fmxen Ics conseqüències de las es­capades de gas. L'US DE LA uNIEVELINA» A LA CARN

Cn mèrits de raons exposades, te-Trfm en cempte el ve dl-te ait=n;-i tori del jutjat cor responent 1 -naro perant-sc ais dosltlos exposats ncl governador, s'a>'ordn deixar sense efecte I acord en virtut del qual ei

W 7 M P**

L L E G I U :

f O S E P M A R I A J U h l O Y

EL GRIS I EL CADMI «Afluesí l l i b r e , « E L G R I S I E L C A D M I »

é s u n e n l l u e j y i a m e n t m e r a v e l l ó s . »

J O S E P P L A

P R E V : 4l50 P E S S E T E S

D i p ò s i t ' L l i b r e r i a C a t a l ò n i a " , P l a ç a d e C a t a l u n y a , Í 7

decla,':'i caducat el permís que tenia concedit DO venedor, per haver-se trobat •niovellna· a la nevera d uns taula del mercot de lu Sagrera, Ui la r ial era concessionari; I que, on cJiiseqQ ocla, es reintegri en l'ocu-pa> ió de l'csuiciitai Uoc, per cro'iia tuflcicot correctiu la mulla dc mil pessetc» que U Imposa l autoritat su­perior per la dita falta. FINS L'HOSPITAL HA Dl PAGAR

' Desestimada la instància del doc­tor Vilaseca, com administrador da torn de l'Hospital de la Santa Crau. en la qual sol·licita que es declari exempt de l'arbliu da plus vàlua, 1 traosmlstílú de domini a favor dal dit Hospital de la casa del carro-d Avinyó número 6, cantonada •»! de Fernando, d'aguesta clutai. un:-missió dc domini quo tingué Uoc ei 27 d abril de 1984. per no reunir la finca transmesa les circumstancio: exigides per la lletra b) dc l'arilolc. •4Ï6 de 1 Estatut Municipal vigent quo al·lega el recurrent com a motiu l't-xempcló-IL SINYOR JOAQUIM SAONIER CONTRA L'AJUNTAMENT Assabentat de la sentència dc .% de

maig últim, c manlcada a l'Alcal­dia el 17 de juny següent, dictada pel Tribunal Econòmlco Administra tlu ^rovicia. dc Barcelona, en lu reclam ido rromoguda per ditn Joa-

. qulm Sagnier Villavecbla en la qual es confirma la doctrina sustentada I er aquest Ajuntament de què era impnvedent la reclamació per no existir acte administratiu recumblo. falla-:

Primer: Quo l'Ordenaoca de l'a' bUrl sobre solars és vàlida l vigent.

5«gon: Que es declari Incompetent per a' resoldic sobte ei (ona le la reclam;, c 10.

Toirei: 0"e e! tf nyor Sagnier c a-ta en termini-per acudir davant l A-juntament s0Uiclta.1t al que enten­gui convonient en ordro a I arbitri so­bra als solars de la sa va propie­tat \ LES GRANS OBRES DE CULTURA Atesa l'alta 1 patrifttlca finalitat jiu

cs persegueix amb la pui licacló I di­fusió dc l'obra «ha Acclóa dc Espafta 1 u Murrueco»*, que la Dirutctó dc Colón lea | Protectoraí da la Pre i-dSnciu del Conill da Ministres ha editat, qllue s'acordi adquirir -tni exemplnra de la ditn obra. d'import, ca total, de 100 pessetes, Adqulrlf 5,000 exemplars de la •Cartilla de Kdu acion Clvtca», do la qual és HU-t(w don Rnraon Arrufat, «I praíu d< u :ió pessetes exemplar, per al tci repartiment als centres dc cultura j.rtinài ia d'aquesta ciutat, dependen'.s dé l'Estat 1 del .MunicipL Uonar mi gftcics al senyor Knric Barrle. tt nont dalcaldo delegat de Provei-iiients, pel donatiu do fusoiclos, et. qttantliat extraordinària, destinats a'.s :ons de la Biblioteca da la Delegació da Cultura, fascicles que seran patins gratuïtament a les Escoles inunlcipals de lu Ciutat; I atorga' ulxi tnatlx Un ^'t úc gràcies a l*í-dltor llecmetiegilJ Miralles, qui. en i-SWai ' l i cl n·v' 1. posa genero» meni a la llsp -ic:. ,> del-pruuer tai ateortlt Bibliogràfic.

•Que es «oUictU da la comissió pre vlndal permanent un aclariment 0 complement da l'acord cn el qual ÍJ fixà el termini voluntari pt-r l'expe­dició de cèdules personals per l'A Jnntument fins al dia 31 d'agost v -ncm, i •r ·o s'estengui cl dit termini al 30 dc setembre, per ésser el perl-v de dc tros mesos el que seneradnK2i atorgava 1 AJuntamnt per al cob-v ment voluntari d'aquest impost, 1 presentar-se aquest any amb malir complexitat la liquidació d'aquest 1 coincidir amb el període d'estiu, du­rant cl qual s'abaenten dc la duta* nombroses famílies, tot el qual fa im-proscindlblo concedir, en mterts a la recaptació, el termini acostumo:, per a efectuar l'adqutaicio volu'i:

i tia de lea cèdules personals per nan del púbUc* UNA ALTRA IXOURSIO A ASTÚRIES

S'acordà designar els regidors se-nyors Damians 1 •Garcia vnné, per què, cn representació dc l'Ajuntv ment, acompanyin la peregrinacíd catalano-balaaí que anirà pròxima-ment a Covadongu LA PROTECCIÓ A LA PREMSA ES­TRANGERA

I Així mateix a'acordà subvencionar ' amb 10.000 peeaato» el periòdic de

Londres «Tha Times», ami> motiu de la publicació d'un número especial que molt aviat «ditarà, en anglès i i i tellà, dedicat a Espanya, l'esmen-

• lat periòdic, del qual es tepaniran a Europa I a .Amèrica, més Ha 500.000 exemplars.

Es clar: com que aquests diar1» no diuen cl quo fa el cas sobre da goicrnaiius de l'Ajuntament I UN ESPONTANI DIL CONCERT Dl L'AVIRAM

Finalment, en qualitat d eapoutam. féu ús de la paraula l'ex-emplcat da la Companyia Barcelonesa per a Is recaptació de l'arbitri municipal *»-bro l'arbitri d'aviram, ou» 1 caca, roncen recentment rescindit'per l'V luntamcnt. Lluís Bonet i Maaelp. >ol-a iiam. Gti nom propi i dels seu» companys, que l'Ajuntament vegi ja manera de qoe In ressir en el «"os do funcionaris muidcipals par 'a re­captació' é'arburis·o el IUO es jutgi con ve aleni.; rmHH

•ooo-

L L I B R E S P E R A S E N Y O R E S

I S E N Y O R E T E S

A. MAMZOMI. — £<a nrottssos. — Trad. de MARÍA A>fTO>aA SALVA.

KUai Ax" ) KI?UN i - t i Mbre cte m / w i ^ i a . - Traducció de M . MANENT.

BERS'ARDK' D E SAIMT FMERR2. - Pau 1 Hfg ima , - Traducció d'Atum CAvestA*

A R N O L D BSNM4TT. - L · i u r e u a e f a · n o r . -Trad. de K ^ A U A M Í

A. PE MUSSET. - M O Í S O ! - TraJ. dc I . D'ALBAFLOR.

J O S E P H B E D I E K . - fi/ /fo i u n ç a e Ins tan i t 1 isoiaa. — Traducció de DAMU P I JOL.

. M M E . \y:. L \ F A Y í f ? 6 . - L ' i onncesn de Cjéoes. — Tralucció de R.va MARVIINV.

S M A K E S ^ E A R E . - h'o neu 1 tuueta. — Trad. de MAOI WORERA ÜALlClA.

A l'SO ptc». volum De venda: L L I B R E R I A C A T A L Ò N I A

EL PORT FRANC NECESSITA LO­CALS Dl L'AJUNTAMENT Havem de procedlr-sc al dcsallot-

Jamem dels loculb d··.-·miaís a i l-'s •:<AD d« pàrvuls del parc I babltaci ) de la mestressa, per haver-ho Inti reasai cl Consura del Dipòsit Frare, par a la més adequada organitza'Ió da les seves oficines, s acordi:

Primor. - Duailnar l'edlflcl -nu i; 1 ipal .onegut per «Xaquerla del Pa":-u,,t>rup escolur parvulari en el ju il s'IpstaUarà Pexpressadn Escola cfl-I ial . uc es «le-ailuija d-' l'cdifl·.i pie aflualment ocupa, per atendre na-ceasitais del servei municipal. JBegun — Procedit a les oportunes

olnes (l'habilltarld ' (k- l eMnenia'li Vtquerni. sugons projecte l pressu-pòei formulais pr l'AgriipaCId co1--re >oneiit dels -Serveis Tècnics, l'im port de les quals obres, que és d-J JXMÍ pebsetes, a opucata amb ciir-rrc a la cnnslgnnci» que si» serr^rt assenyalar cl tinent d'alealde iele got do Klnanceti, de ootifonnilat amb l'informe dc la Intervenció.

Tercer. — Que perquè P'Escola de referència no quert clausurada ua sol dia, i da confotmltat amb I exv*) dient sumari que a'bo Instruït. < 1 obscrviuicla du les prescripcions d» t'HatAttll Monicipal vigent, es dacU-rln exceptuades dol requisit previ da la «uOhasta o concurs lea osatenta-des obres d habiUtacló.

ALTRES ACORDS Pagar ií'50 pessetes al Tribunal te

nou do Tuuugonu per estàncio» 1.'-meimn dc Barcelona.

AulorlUar a un parneuiar per a po-sar pel seu compte, a l'Asil de Por', un tallar do tiaiialiar marbres

Lliurar, ais quinze dies da posadt una multa, comunicació a rAgènri-i executiva perquè la cobri da seguida.

Aprovar lea MS p«seies qou va-pn costar les lluminàries da la placa de Sani Jaume, amb motiu de \ f v I I bada duia aviadois do Kllipltie».

Autorliiar al director da serveis ' ic-ntca par a realitzar tes obres K- i-i terrassa de Vallcaca

Autoritzar cl fun >nument a 'tna Unia d autòmntbus entre la Plasa d'ESpaoya l Corbera del Llobregat.

LIS CÈDULES S aprova la següent proposicto del

senyor Ramon:

L a c a m p a n y a

d e l M a r r o c

IL CONVENI FRANCO-E3PANVOL. — TEXT DE LES DISPOSICIONS Dl L'ACORD Parts. 13. - El üilnlsterl de Negocis

uítrangers coniiimco la nota següent: L'acord franco- p«nyol «obre el

Marroc, signat ei dia in de juliol, ha estat .*provii p-r ambdós governs, avui, 13 de juliol, a la una da la tarda.

Heafiés dels èxits militars, que nan piodult ia renUció (TAbd-cl-Krtm. 1 ' do.- „•• •• • rn- aliats de fa u:i any, fer aeords qoc lendolxen. aban que tot. a l'estubhinent de la ps i, com ho han dinnostiat d'una manera Incontestable els darrers •onparlers· dt'xda, han cencerlat novament llurs esforçoç per acabar la paclftcació completa de llurs zones respectives I mantenir la seguretat en els ronflns marroquins.

Els .1. • governs han basat Uur acord sobre les següents disposicions:

Primera. - Delimitació do les dues zones

El Conveni fran.-o espanyol de ï7 de novembre de 1912, després d'ha-ver definit els territoris del Marroc sotmesos a la Influència respectiva de França I Espanya, preveu que una comissió tècnica procedir* sobre el eruny a la delimitació de. les fron­teres qu» Sfparen ambdues «one*.

Les etreutnatàn. I- s ilç l'ocupacio no "in permè* tins ara procedir a la dita operació La pacificació, aisogurada des d'a-

vúl dr! sertor nrlenlnt dé ta fronte rn. p miM a aqti· tta ComlMló em pviidrc el seu ;riball. Inlciant-Io al Mnhiya.

No sha introduí! cap modlflcacO als Tractats, però queda entès, per .i»<egiirar més ràpidament la pau dels confins, que es donarà una Interpre­tació Immediata a punts encara in determinats, amb el fi d'evitar que las trlüus 0 fraccions de tribus pro­tegides do la frontera, quedin cn la looartttud »obrc quina « l'autorliat de ia qual depi-nen. fins el dia dc .a delimitació definitiva, j Scgoo. — Vigilància o»Brltlma: S'ha convingut que la vigilància

mart ima no s'abandonarà en les cos­to» del Marroc, des do la frontera al-gorluo-marroqulna a l'A ànllc. . "« al riu Draa, que marca la frontera \>\ Marroc francès sobre l'Ailàntlc.

Cada potència r*cobra. sobre -quest punt llur Ulbertat d'acció pròpia 1 •xercira la vigilància en les algfles jm i-tdici ionals quo depenguin L'I H aeva autoritat. . Queda, amb tot. estipulat que * l'AtlAntlc, entre el r.u Ced Bu Sadra 1 rU4i Draa. la vigilincla serà om». I podrà óaser exercida pels- 'St-xella de l'una o l'altra potència

Aquesta vlgdàocia, com 6a »abut. •}f,\h desunada a assegurar lesirlc'-t obaervància de las Disposicions In-«oniaclonals I de ta legislació pecu­liar le cada aona que prohibeix, d'u­na part. iot accés a lea costes mar qorulnes. fora dels ports oberts I, d'al­

tra part. tota Importacl-s d nnes. municions 1 material de guerra uX Marroc.

1 r··-r - Règim de confins: El r gim dels confins ba estat ob­

jecte d'una reglamcntiiciu més ateu ia, puix de la tranquiUltat dels con l'i's depèn, on gran part, la segure­tat l« tot al Marroc. Les ocupacions militars han estat

daflaUès EJ contacte cnlre les autoritats de

totes due» zones, previst I assegurat-AJ sectors dc contacte directe en­

tre l'ocupació francesa I l'ocupacio espanyola, cap dificultat no a* pra-\eu. doncs, per B l'esdevenidor

Bn el contacte de les fraccions dis­sidents, s'adoptaran les mesures utlla per a mantenir l'ordre l per a l'es-labllmcnt progressiu de relacions da bon veïnatge, destinades a preparar la i>acincació definitiva I completa d'aquell pafs.

Les facultats de poder continuar Ics operacions t poder vetllar damunt l'iltra zona per a cada una de les parts. >6n consentides recíprocament cn los proximitats de les fronteres, d-i manera qne en qualsevol cas que es pri svntl. l'ordre pugui quedar res-ttblert I mantingut sense que l'exer-ciel d'urni acció de seguretat impliqui una modificació qualsevol dc la fron­tera política.

Els dos governs entenen Intentar, cada un a la seva zona. per una ac­ció paraUela 1 pals mitlans que Jut-g:ii :utIIOTa, l'cbjecte que e» propo­sen.

Aquesta acció concartada deixa a cada zona Independència d'acció an cl quadro general traçat pels Trac­tats. I han garantit la integritat de llmperl xerlllà

D iquesta manera, a la fase d* co­operació militar, que ha produït tw als «aus fruits, succeeix una fase <la cooperació pacifica que, pels esfor­ços concertats d'ambdós govern», conduirà a la pacificació definitiva del Marroc. I de la mateixa manen al dcenrotllament. cada ve cada més gran, de ia seva prosperitat mate­rial - Ha vas

BRIAND PARLA Dl L ACORD Paris, 13. — En rebre aquest mati

al g···ieral Prlmo de Rlvera. el sonyor BriaiKi t ha lalichat pur la cuaclu-de l'acord de bona amistat entre França i Espanya, sense la qual amistat, les diflmltats que s'han tro­bat al Marroc, no haurien pogut és­ser vencúdea.

L'aeord que anem a signar — ha c'it ei senyor Brtaod — aerà eí ger­men d nltres acords que uniran cada vegada més els llaços existents entre ambdós països, I permetran, a la seva amistat ctiva, contribuir a afer. mar la pau europea.

El senyor Brland ha agraït al ge­neral Primo de Hi vera que hagi vin­gut en persona a Paris amb l'objecte de signar l'acord. I ha estès Ir* se-u-s folicltaclons ala plenipotenciaris >iue tan a bon terme han sabut portar llur obra delicada.

El general Primo dc Blvera h"» agraït al sonyor Brland les sev·· eloqneuta i amistoMe paraules ( h« expressíl tota la aíva sat.sfa-oió de i -ler coUaborar a 1 ohra damittat 1 de pu franco-espanyola 1 d'h'aver pogut venir personalment a Pans. per a poder signar el preciós uord que osa feliçment, un acabament a hores difícils per ambdós països.— Havaa.

NOVIS DE MELILLA Melilla. 13. - Els aviadors bora

bardejarcu fonls dc M'Talza 1 cau­saré • íTicendls

— A un quilòmetre d'inzuren os vuié oMl ai a aterrar a causa d S»% , ries al motor un aparell tripulat; pel II. tn' Ooméneob qui po.- ava cem a pa<>saiger el ilncm Balaguci.. de la Ugló.

Amju^ tripuiauta sortiren conto slonit5. I. uparell qledà dcstroçit

—A uà •inorabo. eklstant ea squco ta posició, s'ha trobàt el cèfb'jru ift·ró •mit', qu i - ' * • ,»ot*i <ie: • cosucs presoners, d latalble Budt I el no menys sanguinari Kam;id Aqticst tfUarda totes tc« Joies d.-Is oBclals presoners

Amb els dits cabllcnys bl bavii uns 40 muntanyencs de Beni tlrrla guel. enemics d Espanya, amb la qual narlò tenen molts comptes pendents.

— Amb motiu del descobriment de la làtTda que donarà el nom lel ge­neral Sanjurjo a l'antic barri dc rilipòdrom, acte que tindrà lloc e! dia 16. els veïns d'aquella barriada s'han dirigit a don Torquat Luca de Tena. telegràflraffleni, tnvltant-iO . què assisteixi a la dita solemnitat

La cnmlssiò del farrl de IHm'· drom, encarregada d'organitzar els treballs de la festa, ha rebut un des­patx de Sanjurjo manlfestant-H quu si podia assistiria a l'acte.

També han ofert Uur assistència el cap del terç, Millàn Astray. 1 cl tinent coronel Varela

— Ha tomat d'Axdlr c] cald íc M'Talza qui, invitat per Castro Gi­rona, visità els nous territoris ocu­pa ta.

— El conegJt Indígena Xerif, qui estigué com a secretari en les con­verses d'Uxda complimentà al gv neral Castro Girona

Diu que no vol sai·iir parlar de res qne es relacioni amh Abd-al-UrliB

COMUNICAT OFICIAL Madrid, 13. - El xmunlrat -ifMIV

de Guarr» diu que DO hl ha jove tat.

LA NOTIFICACIÓ DIL OONPIHA-MINT Madrid, 13. - Ja ha tísíat noOfi-

cat a Abd-el-Krim l'acSW d «na confinat a la illa de la Beunlòn. L ASCENS I LA MEDALLA MILITAR

PER AL COMANDANT CAPAZ Madrid 13. —AI comandant Capaz

se 11 concedirà la medalla militar l l'ascens a tinent coronel per la aava brillantisslma actuació e Àfrica

0 0 0 •

les U n m ï m

de Cases fiarates REUNIÓ OI LA FIDIRACIO OI

CATALUNYA I BALEARS Sota la presidència del senyor Pou

de Barro», celebrà la sava reglamen­tària ienta general la Federació da Cooperatives de Cascs Barat» de Calalunya I Balears.

Liegtda 1 aprovada l'aota da la stsaió autcrlor, el secretari a·'i·tden· tal d n Befel Pons donà lectura a una ben escriu memòria, üeta'lant Ics gedtlons I treballs d» la federa­ció en el passat any- Se li c ncadi un vot dc gràcies

Fou aprovat després IVstat dc comptes í a contlu acUí as procedí a l'eloodo dc les quatre vacauu que havien de provelr-so en el v./·s·dl ntrocilu. Foren de ignala per «cia-tn-cló: Jnon Josep Pou do lU'r i-, [reelegí' ; ' i lineiii c Jrunel I\af}l IV Oluo! ilatoi Poits (reelegit) 1 Lluis Jiver.

begiudauicnt foren aprovades al-gunes mocions l proposicions cdire lis quals figuren com dc major im­portància loe següents:

SoUicItar del ministre del Treball, O mcrç : Indüsiria que suspengui du­rant un termini dc tres moaos l'a-piicacií de l'última disposició dic­tada ontra 1B Cooperativa de Fun­cionat s. a l'objecte que la dita cn-tlibt pugui posar-se dintre la Llei do Caaos Barates.

Solllcitar Is Medalla del 1 retall f<r al eots-delegat regional del mi­nisteri det Treball don Plus l.óp-z Garcia l per al director general dc la CalxT df Pensions per a la Ve­llesa l d'Estalvis, don Francés: Mo-rapas. Barret.

Posar a coneixement del mlnis·--e di i Treball la unànime aspiració de la Federació qua l'Estat con-inuí abonant, com feia al comcoçatueiiL d cine per cem d'interaa anyal ttls próst' cs contractató per Ics coip ra-t'ves. pel moll gravós que r-s'i'ia jH-r ui- ben 'fti larls l'auonani-f. do part d. il·latorès. quò de?ap«r«gi:i l'o-litiga, ;o de con-uiulr lea Cc >perat'-v.«una hhKn. ' l'.vof de iK^at per a roipond: d- Ics pri-n-* de coastruccb* l •studiar In fórni-tía quo CM!' si iul·lanl despesa l m-'iès-tla, i flnalm»-!!! 'He el cobrament de ies primes a la cMistrucctó l el aels Inttressos devengai». es cobrlu per tu 1 • •p·-rauv. s "n una d-ua tUa. i x i ) iiassava al > infeuranieo', nmb rrtwe··ie dc poder crdanar Ju*s M -gaments aienent-se a llurs compro­misos contret* . ^ÚK*.?'

-o mn-o

Ciüsiís f n t l i pir 1 Mit sorls-inits

l/Associacló de Pares i Amics dels Sords-mut* de Barcelona, amb l'ob­jecte d'atendre els nois sords-muts pobr-s que necessitin las atonotona d una temporada al camp. avisa mlt-laneant la premsa a tots aquells pa­res veïns de Barcelona, que tinguin

sords-muis que necessitin els diu auxilis, I d'edat de 7 a W anys. perquè abans del dia 18 dai corrent ho soUlcltln. S'hauran de presentar amb »ls res­

pectius fills sords-muls en els dies esmentat?, a I • -v.^e » t S')Clacló dnsfltu» Català da aota*-muts). carrer de Montsarrai, SO. prin­cipal, de tres a «et de la tarda, per a ésser examinats 1 altres requlsita.

E I Rec to r del C a r m t i els seus feligresos

' Atrets uns I altres per l'amor «u» senten a la seva Ex ca! sa Patrona per la Parròquia desitjosa de propor donar, per tots als mitjans possibiaa el nodriroent espiritual dels seus a dels. es troben en la mateixa actiiua que al mes de juliol de roay passat, això és, en la fundada aa l ram.a de veure realitzats els seus plans d'eixampla del temple-santua-rl da la Verge 1 de ía conMruscló da dos edittcií por a escoles parroquial* d'ambdós sexes, per a consulten d'infàucla I matemitai. par a dispen­sari a favor dels pobres l bones* es­barjo dels socis del Centro parro­quial, congreganis i exercitants da Sarrià 1 lea seves famOieg.

Lea diligències l tràmits da pre-senlació de plànols I permlssos amb las dificultats d'estil, ban robat un tamps preciós, ai qual s'hauria em­prat en treballs d'edificació que de­sitjàvem donar a conèixer als lectors 1 demanar el seu ajut. Anunciàrem lany passat l'existència d'un deuto de W.OüO pessetes que restava de les 130.000 pessetes. Import del ta reny que es disposa pel projectat. | no s'ha donat descans amb l'objec:* <je disminuir notablement I a ésser pos­sible liquidar cl deute rom bo aora amb un sol acte de generositat que confiem poder anunewr dintre dc poc.

Fina ara. no hem fet més que po­sar lu primers pedra da les obres en projecte. Per això no ens atrevim Inquietar, avui per avui. HB n aties beufactors invocant llur generositat oncara que, sl • ho prefurtlxao. po­drim començar de fer-ho a favor dels primers treballa do fonamarta que s'han de començar aviat 1 ban de dopar motiu per a Instar a 'ots per­què ans afavorèlxln amb Uur òboi caritatiu.

Hi ba ànimes escollides amb n<-bles desitjós d'estendre la pietat que és ütll per a tot. També n'hl ha moltes amants de la cultura, i dl-posades a protegir lot el qm faclllt: l'ansonyamcnt integral, o si» la ins­trucció l educació perfectes, segons dosltja )'Esglésla. Com també són ho­mes l dones de cor magnAnim. sem­pre disposat a protegir les obres dc beneficència cn tols els irdres. Ve­gin, doncs, unes l altres ànimes eeeo-llldes. sl cs pot anunrtor un pla més acabat d'obres de pietat, d'eosenya-meut i de benvllcèncla. amb les quals la Parròquia del Carme ÍS posarà a l'altura de les etremnstàncies deis temps actuals t sara una de taui parròquiea model, honra de ITsglfl-sia I dol seu bisbat.

El lei d'estar enclavada ' u parròquia an un barri queia inajoru els seus vdns « :i O!.I«I». n·tli» d qursu allunyats tl·l sacar.t t 1 seus mil • que siguin pOfue* lea famlltas nq^ s. al motiu ,t publicar aquestes nec·ss'tdfs I m causa dc qut passem «steea la ma fora dc ia parròquia, encara que. font justícia a la generositat da» Uns feligresos 1 devots del Carme, sempre alenis a la veu dei pastor, que :ian rrespoat com han pogut segoi» «Is ho ha permès llurí t«oiportiIMtta. però que ells sols po­den donar lea MOflOt» pessetes InrtU pensabloe

Daman. n a la Santíssima Vcre del Carme, 1 n ocasió da la savn faai. quo celebrem amb la magna pro­cessó I cultes aaunciatí, qut toqui amb «1 ceptre de l'-s sev.» mans. els cors, l els (oci aptes u què sen­tin W necessitats da la nosin par­ròquia, agraint per endavant les bo-nescs de la nostra Inclita Poiran.i. 1 també les dels seus devots -El rector I els feligresos dei Carme.

-o 111111 o-

E l ^ o t a r y C l u b

. 1

Ahir dimarts, al Bitz. cl .Holary Club. ..elebrà la seva acosiumeda sessió setmanal.

El president invità cl delegat del Club a Denver a continuar les teves Intèressants impressions que tan bon rebudes hovlan eetat pels rotarian».

Abans d'entrar en l'aspecte doctri­nal de la Convenció rotàrta. el se­nyor Llorens parlà de la bell -1 d. -grans parcs untnrals amen ans 1 les '•iClUl·il- 1 • • i'0"1'- ^ 113 eatre'ercs que arriben fins als 4.100 metres d'amplada. I ban do praator .-ervri unes brigadea d'aoto-tractois per a traure els automòbils empon tanegats a la neu.

En parlar de les dellbcraclona dei gran congrés rotaria, va tractar de r&anltzació. fantàstica en tots ceficeptes

Les delibt'rm lijnt tingueren lloc al 'l'ublie Auditonum». «n caben deu mil persones. Es desenrotllà sota ua ordre del dia rigorosament establert. Els delegots foraster* tenien :elaniï especials i 00 cidre dc piclaxcncl·i els que venien de mfí lluny

El fema d'aqueste* convencions és sempre l'administració dels Clubs, debats sobre l'expansió del rotan.-me I ela exemples pràctics d'apii-cacló do les regles de civisme ètic en

n ' r s p r r t a r l e s En la Utsta dels beneficia del tca

. tre Còmic ha tocat el torn al de Baldomarlto. El simpàtic arUsta ha assolit una envejable popularitat 1 aTia guanyat un lloc eminent com actor còmic. La seva gràcia natural 1 la seva vis còmica ban trobat cn ela eaportacles del teatre Còmic un ample camí per a manlfestar-oa.

Baldomerlto no s'ha limitat a apendre els papers, a apendreTs bé 1 a interpretar amb justesa admirable, sinó quo en tot moment els ha aosao-nat amb ocurrències de la seva co­llim, amb prodigiosa opartunitat l enginy. Es sempre l'artlsla que posa tota l'ànima en el seu trebell

; en trobar-se davant del públic. Entre el públic I Baldomerlto a'ba

establert aqueix corrent de simpa­tia que engendra I* popularitat; paí

, això l'nnmiol do que Baldomerlto | va a celebrar cl aau benefici dl-• vendre*, ha començat la comanda de

localitats ep forma pltament fala­guera por ai notdbla artista

La funció dc divendres al teatre 1 Còmic eerà un esdeveniment

tots els ordres de la vida. Les belle-doctrlnes oltrulstos dei Botary arn ben cn aquestes grans assemblees » un grau d'exaltació magnífic Ihn és nixl. que el senyor Llorens con tesaà qua l'atmosfera moral da 1» Convenció és tan Irresistible que sentia renovat l amb desltjcs íntim-d'imitar les grans figures del rota rlooM que ci pracuquta amb con Finalment, el senyor Llorens par

l i del /ran banquet dels club* d< l'Aniúrica hispànica. I ha rel.ui l'encàrrec de -saludar sfeciuosumon ois rotarlans de Barcelona.

L E C T U R E S P E R A L I S T I U

DICKENS. - í/na c a n ç j n j l a t e n c a . — Tral, de loser CARNKÍ MARK TW M M . — L'etefani blanc robat . - Trad de JOSEP CARNEK. A M D Í R S E M . - Cottes. — Trad. de |. O'AUBÍPLOR. il luítració

de TORNÉ-ESQUIUS. IIARK TWAIM. — Les aoentu/es ae T o n Sau/yer. — Traducc

de IOSEP CARNER. CARLES SOLDEVILA. ~ Vabranoa-neni, novel'la. JOAQUIM RUYRA. - L a P a i a a a . J E R O M E K. JER J — Trei inqiesos í í e sba iqe ix&i . — Traduc­

ció de E . M ?&aixsoo IJ. M. MUSTIEUÍS. GRIVIM. _ Coi tes f m ' v i t s 1 a t ta ua / . — Trad. de CABLBS RIBA. JEROMS K. J.iRO^^. ^ Tres i o n e s <uns t funa ' tarca

comotat-hi e» çosK - PraJ, de J. M. vtutnn sa L O U I S BERTRAND. - La jruaniessa.

A 2'50 pies. volum Dc venda; L L l B l \ h K J A C A i A i - O N l A

L A V E U D E C A i A L U N Y A P l j j . 5 _ Dimecirs 14 At jul iol dc 1926

Notícies de la Península L'actualitat política

EL CONSELL DE MINISTRES Madrid, 13. - El Consell de MM

nlsiree, que es reuní aquesta tarda a la Presidència, termlnè a un quan de deu de la nit.

El senyor Yanguai abandonà la Presidència a les nou, per haver l'as­sistir a un sopar al Riu.

EI ministre de Gràcia I Jastlcla digué que s'bavla acordat proposar l'Indult de Vidal 1 Planas, I que •* commuti la pena per exili.

El general Martínez Anido conver­sà amb els periodistes 1 manifesti:

—Bones noticies. A l'Afrlca, .m hauran vist per les noticies rebudes aquest mati, s'ha sotmès el Bncalt.

La nota de] Consell la faclllta.-l el ministre del Treball

El «enyor Aun6s facilita la so-gdent referència:

•Estat. — El ministre don* comota de les darreres noticies corounica'Ies pels nostres rcprosenlants diplomà­tics a Londres, Paris i Lisboa.

S'aprovà el projecte d'acord ce­lebrat amb Portugal, semblant ni Ja en vigor entro Franca I Itèlla tohM I reconeixement recíproc dels ce'MI-cats d'arqiiclg dels vaixells perta- 1 nyents als respectius països.

Grècia 1 Justícia — S'aprovaren n'euns expedients d'Indult

Foment. — S'acorda la Inclusió e;i el nnn règim de Ferrocarrils, de I"» Companyies d'AstllIero a Onianedn: de Mollet a Caldes de Montbuy; So­cietat dels Ferroi-arrils Elèrlrtcs; Fcrrocarrl!» E^m^mlcs Fspanyol»; Societat tEl Iratl . ; Ferricarrll lo La Carolina i Prolongacions

S'autorllï.l la subhasta de les ob'e« de les rampes dol pont d'Mfons XUI sobre el Giiadalmedlna; acord iibre 1 subhasta de reparació 1 reforç le's dic» d'ahric dels ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

Treball - Reia! decret autorltunt l'Institut de Previsió I Durs Ca'x.is collaboradorcs i la Caixa Central d i l Crèdit Marítim, aquests darrera imb ]a limitació de dcdlrar-sa tan sols al i íoment é? l'cdlficarló d'estatges p-r iils I<Í - I •-. qu- formen pnrt dels Pòsits marítims, per a Invertir llar» fons en bestretes por a la eonslruo cló de Cascs Barates fins a la quan­titat màxima que l'Estat s hagi om promès a concedí'

Relnl decret modificant el de Ca­scs Barates, en el sentit de permetrà la constr ic ió d aqnesies en forma de cases collectives sota detormiua-des condicions.» REFERÈNCIA DE L'ESTADA DE

PRIMO DE RIVERA A PARIS Madrid, 13. — A U sortida del

Consell raanifesU el ministre d'Fs lat que acabava de re-rc noticies UW nostre ambajxadúr a París, seny.ir QuiAoncs de León, d >Dant compto u« la jornada del president, avui, a Fa ris.

El general Pnmo de Rivcra visi ta aquest mati, acompanyat del m i riscal Priaiii, la tomba del soldat desconegui.

Esperaven al general Prlmo de fil vora. el governador militar de l ' i­ris, general Gouraud. 1 altres IU'--rltata •nllllars.

El marquès d'Estella diposita so­bre la tom:n una magnifica corona 1 es canviaren entra els gtnsrals sentides frases.

Desprès, igualment acompanyat pal mariscal Pètain I pel nostra ambil-xndor. es trasllada a l'EUsl. on a celebrà una llarga i cordial entre­vista amb cl president da la Roort-bllca i II lliura las Insígnies -lal Tolsó d'Or. Després es tra^lladaroTi al Micisleri de Negocis Estrangers, on el general Prlmo de Rlvera ce­lebrà amb t l cap del govarn, senyor Brland, una entrevista molt afetuo-ea. Seguidament, signaren els dos caps de govern, en presència del mariscal Pt^tain. del general Jordà na. do M Berthrlot. de l'ambalxadir d'Espanya a Paris i d'amidues legaclons, l'aprovació dels darntrs acords entre Espanya i Franca. latius al Marroc.

Al migdia s'ha celebrat, a honor del general primo de Rivera, un gran esmorzar al Ministeri de la Gim·-'a amb assistència dci govern, dels ma­riscals, dels generals amb coman­dament l de distingides persoiali-tats, fins al nombre de 400 comen­sals, t

El ministre de |a Guerra donà la benvinguda al cap del govern es­panyol amb paraules de gran afecíe 1 consideració personal per al ma'-quès d'Estella 1 de simpatia per a Espanya, i expressà la gran satli-facció que tots sentien per tenir i·l general Primo de Rivera entra 'Us i realçant la seva figura.

A aquest discurs correspongué e. marquès d'Estella amb un altre (te gràcies, en elevats tons

En l'aote, tan important, s'exte­rioritzà constantment el vivissim cor­rent de simpatia de tots vers ei ge nerai Primo de Rivera.

Aquesta tarda ha visitat el gene­ral Primo de Rivera. acompanyat '«l mariscal Pètain 1 del nostre annil-xador, el Palau 1 els Jardüis de Ver­salles.

A la nit es celebrarà un gran ^pal seguit de recepció, a la noslra am­baixada, amb assistència del presi­dent del Consoli (fe Ministres, seny »r firiand. els membres del govern, na-riscals I alt personal civil l militar AMPLIACIÓ DEL CONSELL DE MI­

NISTRES Madrid. 13. — El Consell de Mi­

nistres comono* donant lectura el general Marimez Anido del telegra­ma del general en cap, donant comp­ta de la rendició del Bacali. el m-ls important d'aq'JMta darrera etapa al Marroc, tota vegada que és el aar-rer cabdill rebel, amb el Jerlro. que han de sotmelro's en dies suocnsl is demanant l'aman les cablles ]ue a aquests eren afectes.

Després es dona compte dels tele­grames retuts de Paris del nostre ambaixador, senyor Qulflones dc León, en els quals diu que al oro-grama a bonor del general Prlmo de Rivera es ve desenrotllant nor malment. 1 també del nostre ambal Jtador a Londres, donant compte da «piè la visita dels rels continua pro­duint lea majors simpaties a Uoa-dres

De Financi. - S'aprovà on pro lecte de decret sobre els funclooa-ris del Cadastre, assenyalant les oa'-Wdes globals r«r dietes per treballs en els camp» 1 per «1* enginyer».

La proposta d indult presentada pel ministre do Gràcia i Justícia a favor da Vidal 1 Planas ve Informa da favorablement, amb tot» sis i«-quislts legals, per 1 Audiència, l ©om que U fallen dnc anys 1 ha observa' en el presidi una conducta exemplar es proposa ia commutació de la pe­na per la d'exili.

De Foment. — S'aprovà una relai ordre molt Important sobre Ics j u v tes que ban de satisfer eo ei succes­siu els automòbils i camions eo vlr-tut del decret creant «1 Circuli i * , clonal de carreteres

L'escala per ais aatomótlls «erà grad-id! fluctuant entre el pagament de 50 pessetes anuals per als aui mo bll» petit» 1 modestos, fins a 900 per als de turisme.

'es camlonetoe osgaran W aess..--tea l en progressió ascendent íltm a oOfi els camions amb remolc

Es pagarà aquest tribut com un cànon a favor dels Ajuntaments 1 DIpataclon», els qnals, a la vegada, el satisforan al Patronal da f j -rlsme.

El projecte de la construcció del Circuit do carreteres es flx% en 5 anys.

El primer decret a què al·ludeix ;a nota oficiosa, t t un interès genera., perquè dóna el concurs als conces­sionaris d« cases barates de lea quantitata que flxa l'Estat.

EI segon projecte tracta de fer pos­sible la construcció de casc» baràtea mitjançant les cases coUective» per als funcionari» del centre de les ciu­tats major» de 50 mil ànimes.

Aquest Reial decret mo\ un pro­blema de caràcter general que ha de resultar moll pràctic en algunes po blacions on per a la coostruccló d'v queste» casc» coUectives avançarien quaniltats le» respectives Caixes d'Es­talvis.

Anuncià per últim el minUtre d'Ht-senda que demà sortirà cap a Vllla-garcia on passarà uns dies de des­cans i mentretant quedarà encarre­gat del Ministeri el Director del Tim­bre, senyor Amado. ACLARIMENT A LA R, O. SOBRE

PERMISOS ALS FUNCIONARIS DE L'ESTAT Madrid. 13 — Com aclariment de

la R. O. sobre els permisos d'estio als funcionaris del» departsments ministerials, han manifestat otlclosa-mont a la Presidència que aquesta disposiclrt és aplicable no solament ois funclonarli d'Is ministeris, sinó també a tol» e!s que presten servni al» altre» organismes oficials.

• -O llllll O El contingut

de !a Gaseta DISPOSICIONS DIVERStS

Par a construccions navals Madnd, 13 — La «Gaseta* publica

un decret concedint 687.629.S35 pesse­tes per a construccions navals.

Es distribueix aquesta quantitat en deu anual'.tat» per als segUants con­ceptes:

Primer.—Per a pagament ic lorml-nl» | atenoions pendents da lo» «Oiis-Irueclons autorlUadee per les llets do] 17 de febrer de 19:5 i I I da gener de t7!S, 8S.35t.512.SS pessetes.

Segon. — Per al pagament dels dos últims larmlnia del contracte de cons-irucrió del raoto-veler •Sebasllàn El-canó», S.Qe7.831.80 pessetes.

Tercer. — Per a pagament dels dos últims term'nis de construcció de l'e-dlfiel per a ministeri dc Marina, í. 165.729.04 pessetes

Quart. — Per a pagament I liqui-dacli del contracte dels torprd^s ad-quir'.ts a Flume, mitjançant el reial decret de 96 de juny de 1915. 7.061.7U.I5 pessetes

Cinquè. — Per a pagament de Ic» noves construccions autoritzades per reial decret del 31 de març de 1926. 110.380.000 pessetes

Sisè. — Per a l'adquisició dc les estacions dire:tore» de tir per als creuers tipus •Leio·. 4.003.098 pesse­tes.

Setè. — Per a la construcció do tres creuers, tipus «Washlng.ci:». d'unes deu mil lones, a 87 milions de pessetes cada un, més los muni­cions per al» creuers, Imponarít

• . . ' I rrlllons cinc centes mil o ss •i.·s, 264.500.000 pessetes.

Vuitè. — Per a la construccïfi de tres caçatorpedlners, caps do Ilo-teta. a 16.460 000 pessetes cada un, 49.380.000 pessetes

i Novè. — Per a la construcció de • dotze submergibles tipus «C.» amb I les modificacions que la pràctica 1 1 els avenços moderns aconsellen, a

dotzo milions de pessetes cada un, ; 1*4 mil'jin» de pessetes. I Desè. — Per a la construcció de i dos vaixells lancs de petroli, de sis ' a set mil tones de càrrega, a cinc

milions cinc centes mil pessates caúa un, II milions de pessetes,

11. — Per a la construcció de tres vaixell» de vigilància, de ?50 tones, a un milió Ires centes mil pessetes. 3.900 000 pessetes.

12. — Por a la construcció i adqui­sició d'embarcacions m'nadores. llocs de vigilància de Unies, camps minats etc, l ï milions de pessetes

13. — Per a establiment d'estacions aèries a Mahó, Cartagena ' Vigo. A). Instal·lacions fixes. 15.0(0.000 de pessetes; B). material volan', ÏO mi­lions de pessetes.

14 — Per a l'establtmeni d'Esco­les de preparació d'aeronàutica na val • Rarcelnna. atencions Indus­trials, serve»» d'aeronàtitlca. incloent Installaclon» fixes I material volant, 10 mlllona de pessetes

15. — Per a personal aeri em bar cat. 4 milions de pessetes

18 — Per a l'adqnislc'ó de mines submarines. 6 milions de pessetes

J7. — Per a l'adqnislcló I establi­ment de xarxes d'obstrucció 1 altres mitlans de defensa a les bases na­vals, s's milions de pessetes.

ts. — Per rhabilltacló de les ba­se» naval», inclosa l'adqulsloló dels dics per a Mahó 1 Ríos (Vigo), pes­setes 30.000 000.

19. — Per l'habllliacló del polígon de Torregorda, 8 580.000 pessetes.

90 — Per a l'esiabl'ment le pol-vorlns a Cartagena 1.500000 pesse­tes.

21. _ Per a l'establiment dc pol-vorlns al Ferrol. 469.000 pessetes.

22 — Per e l'establiment de pol-vorln» a Cèdiz. 490 000 pessetes.

23. — per atendre el eontrade es­tablert amb la casa Echevarrleta I Companyia, per a la coMtraeew na-

; clonal de torpedes, 78.000.000 de pes­setes.

Total: 877.629.835'3I pessetes. Article segon. — Las atencions in­

dicades en l'artkle precedents se sa-tisfaran en un període de deu anys i mig 1 llur import total de «T? 529.935·3l pessetes es distribuirà en deu anualitats 4 mitja en els pressupostos de Marina, començent el primer de juliol del corrent anv

Article tercer. — S'autoritza el mi­nistre da Marina per al trasllat dels crèdiía I romanents d'una anualitat a la segOent l del de l'última, »t resultés, per e anys successius, fins a la terminació de les constrncclDns i instal·lacions enumerades en l'article primer. Al mateix temps I com que els preus consignats en l'esmentat precepte són estimacions aproximades, el ministre do Marina queda autorit­zat per e compensar dintre de la suma total pressupostada les dife­rències que poguessin resultar.

Article quart. — El min'stre de Ma­rina dictarà totea les instruccions que siguin precises per al més exacte compliment l perfecte desenroilla-mm de les disposicions d'aquest de-cret-llel.

Donat a la meva Ambaixada a Londres, a 9 de Juliol do I92fl —AI-fons — El ministre de Marina Ho­nori Cornejo I Carvajal. Sala esperUtl al Tribunal Econòmic

Administratiu Avui publica la Gaseta una Reial

erdra del minlsieri de Finances en la qual ca conté la següent part dis-cc-sitlva:

Prioicr. — S'organitza amb caràc­ter pi·ovi»Ionai al Tribunal Econò­mic Admlnlítrallu Central una sala especial encarregada de substanciar i resoldre en segona Instància ris re cursos d'alçada interposats ent ra Irs resolucions de primera liist.'in.;la de gener dc 1926 per les- Juntes ar­bitrals rn matèria de duanos.

La di'a sala especial comeaj-irà de furci mar immediatament i c—Hlarà dissolta una vegada resolts ei» aó-sumpte» que se 11 encomanin, la qual cosa haurà de realitzar dintre el tamtlnl de vuit mes s

Seg-m. — L'esmeniada sala cjiarà formada per un president que IK> se-rà del Tribunal Econòmic Admlnls-tratlu Central amb facultat ito de­legar ah» vocals. I pete qjiatre vo. cal» funcionaris de Finances amb cateiroitiH de cap d'Administra fó, un dels quals serà c| que en el Tri­bunal Central substitueixi el vocal representant del president del Tri­buna! Suprem de Finances, Inter­venció general de l'Administració de l'Estat, un altre advocat do l'Estat I els altre» dos, un. almenys, peria-nyents al Cos pericial de d nenes. Act'·aria de secretari sense vnu nn funcionari del personal de duanes.

Tercer. — Ela funcionari» qie hr-gín d'exercir els càrrecs de vocal de la Sali seran nomenats en comis­sió.

S'afegirà especialment a 'a dHa Sala el personal amb les condlclms necessàries per n snbslanciar le» al-IC» en què ha d'entendre i l'esmea-tnt personal funcionarà a les cr·lr··s dtl president del «r'biinal l a ios tm-mediau* d«l vocal corrospnncnt de

Vuart. — El prasident del Tribunal acordarà nOrmp« per a distribuir i's assumptes entre els vocals ei la salt especial.

Cada un d'aquésts estarà en rela­ció amb els assumptes que li s'gum assignats, tindrà les mateixes fun­cions que als vocals caps dc secció d'l Tribunal Econòmic Administratiu Central assignava l'articlo cinquè d. l Reial decret üo 16 de juny de 1024.

També el secretari de la Sala tin­drà al »cu càrrec les funcions que es consignen en l'article sisè dol dit Reial decret.

Cinquè. — La Sala especial a ia qual es Merelxén e!s números an --rlors, tindran en els assumptes atri­buïts a la seva competència les ma teixes facultats reconegudes al Trl bunai Econòmic Administratiu Cen tral. per le» disposicions vigents, a les quals s'han d'acomodar en la «n mitacló d'aquelles.

Convocalàrla per a 180 places de mi-. canic d'avlaeíó, I A Gacela d'avui publica una con­

vocatòria per a cobrir 180 places <1B mecànic d'aviació, entre soldats i t l'exèrcit i palsans, amb subjecció a! segtlent programa:

Examen teòric. Lectura i escriptura. Divisió d'un nombre do diverses

xifres per un altre de diverses xifre» Examen pràctic. Demostrar sunclànela com a obrer

contrulnt una peça en el temps que se l i assenyali.

El termini d'admissió d'instàncies acaba el primer d'agosL

Les instàncies es dirigiran ai cap superior d'Aeronàutica de Guerra.

El curs durarà un any, durant el qual cobraran dues pessetes dlàrU-s, a més a més de tots els interessos.

Seran, els que ho soHicltin, ma­jors de 18 anys, exceptuant els fills de generals, caps i oficials de l'exèr­cit, que podran ésser admesos als 16 anys.

El compromís serà de quatre anys en files, i tindran les mateixes obli­gacions que els soldats de cupu».

Una vegada obtingut el IStíl i des­tinats a esquadretes o taller», cobra­ran un jornal da dues n set peseetes. segons el temps do servei I apillud.

En acabar els quatre anys del seu compromís. I sempre que per llur conducta I aptituds ho mereixin, po­dran passar, mitjançant. concurs, a ocupar les places del Cos de mecà­nics que hi hagués amb el» Jornals I avantatges que per a ells assenya­la l'esmentat reglament.

r de Filadèlfia, les quals forces em-| barcaran al vapor Alfons X I I I . que

sortirà dc Santander el dia 17 vinent. I de la Corunya ei 19. directe cap a l'Havann, on trajwborclaraii a un

: altre vapor estranger.

L'ANALISI D l LES AIGÜES MEDI­CINALS Madrid. 13. — La Cambra Oficial

d'Indústria ha elevat un escrit al Mi­nisteri de la Governació soliicliaut que es modifiqui la Reial ordre de 30 de Juny passat sobre anàlisis d'ai-gQes mlnero-medictnal» en «1 sen­

tit que no es concedeixi l'exclufilva en la pràctica dels dit» anàltots a cap entitat oficia! 1 s'autoritzi per a efectuar-ios a toi5 «is laboratoris particulars competentment facultats, respectant alxi els principis de la llibertat industrial en aquesta ma­tèria.

OPOSICIONS AL COS OK DUANES Madrid, 18. — Per R o. data 21 de

juny dol corrent any s'ha convocat • a oposició per a proveir 20 places | d'alumnes per al Cos administratiu 1 de Duanes. | En virtut d'això c» fa saber a tots : els quo aspirin a pendre part en la ' dita convocatòria, que de» del dia 20 i del corrent mes de juliol fins e!

dia 25 del pròxim mes d'agost, tots j dos Inclusiu, s'edmetran a la Secre-, taría de l'Acadèmia Oficial de Dua-

nos. tots els dies feiners, de dotze a dues de la tarda, les soR'cItuds dels Interessats en paper del segell

i corresponent, acompanyades deia do-' cumenf» reglamentaris.

EI dia 98 d'agost s'efectuarà el I ' sorteig públic de tots els soHlclianis í

l el número que cada un obtingui serà el deflnlt'u per a ésser cridat a actuar.

Els aspirants que no assisteixin \ a l'octe del »ori"!c Vpntendrà que es'an conformes amb el resultat I 1 no podran reclamar contra el dit i sorteig.

El primer exercici de l'opos'cl* co- ' mençarà el dia primer del vinent 1 setembre. I

COMPTADORS ELÈCTRICS | Madrid, 13. — S'anuncia un con- '

curs per a places de verificador» de • comptadors elèctrics a Osca i Te-tol

, L'ordre de preferència que es for­marà serà el sepiient: Eng'nyers In-dustruls de le» Escoles de M-uIrld. Barcelona o Bilbao; eneinyers civils 0 militars de totes classes; arqui-tec'es; doctors o llicenciat» en cièn­cies exactes, ffs'ques 0 químiques. 1 perits Industrials; oficials de telè­grafs; ajudants d'Obres Públlque», aparellador» 1 ajudants facultatius de mines

Dins de cada grup e» considera­rà com a mèrit preferent, en l'or­dre que s'anunca. els treballs o estudi» oficials. «Is •rfballs profes-slonals, les qualificacions acadèmi­ques I les publica-lnns original», sempre que uns ' altre» guardin rn-lació amb e! treheii pmpf dd cà»-ree "vacant, I «'oqii'iaiarà pel Mlr·is-teri 'a veracitat dels certificat» p w srntal»

A falta d'altre» mèrits es donarà ; preferència a l'antiínüiat en i'exerol-t cl de la professió I Es concedeix un termini da 15 d l « | p-r aja presenlaci'. de d-'eument».

j PERQAMI DELS V1TIVINICOLES ' Mvind, | t — Aqnesfmall. a la Di­

recció d'Agr'cnltnra s'ha portat a : cap la remesa d'un artístic n 'rgarrf,

formosament enquadraf en marc de caoba, que cl» elements vttlvlnicole» •le Catalunya ofereixen al senyor Vellando rom a record de la seva vi­sita al Sindicat Vinícola de Marto­rell I com agraïment a l'obra acti­v i que el senvir Vellandn ve de«-enroillanl a la U'reocló d'Agrlcul-

1 tura ) Han assistit a l'aote. que ha a»so-

lit eran solemnitat, sígnlfleadcs per-j sonalltat» de la vida agrícola de I Catalunva en representació de les

quals parlaren dnn Josep Maria de Fortuny, president de la Unió df VI-

1 tleullor» de Catalunya: don Francesc , Santacana. president del Sindicat , Vinícola de Martorell. I l'ex-dlpiital a j forts per Vilafranca del Penedès,

don Enrlr Ràfols. El senyor Vellando acraf als pre­

sents la distinció de què el feien ob­jecte, 1 Insistí en què la seva modes­ta personalitat està sempre al servei do rogrlciillura espanyola.

A la tarda, una representació dels viticultors calalaní. ofert un dinar íntim al senyor Vellando, al restau­rant Toumlé.

Notícies de TEstranger El Sr. Primo de Rivera

a Par í s

VISITA A D03MERCUE Paris, 13. - El president da la Re­

pública, M. Doumergue ha rebut el general Prlmo de Rivera qui li ha estat preeentat pei senyor Qulflones de Leon.

El cap doT Govern espanyol ha fet tramesa al senyor Doumergue de les insígnies del Tolsó d'or que II ha ooncedlt el rel d'Espanya — Ha-vas. BANQUET DEL MINISTRE DE LA

OUERRA Paris, 18. — El genera] Gulllaumat,

ministre da la Guerra, ha ofert un banquet amb motiu d'ésser demà la festa nacional de França.

Assistiren a l'acle els senyors Brland I Caillaux, el general Primo de Rivera. el senyor QuiAonas da Leon l algunes personalltais. — Ha-vas.

DECLARACIONS París, 13. — El general Prlmo do

IV.vera ha fel a un reprcsi-n'ant de l'Agència Fabra, les segúenl» d···. radons:

—Abans que tot, he d'expressar la sorpresa "que m'han produït cjr'c» informacions publicades por una p i r l dí ia premsa, parlant do iitanlfas'e-cícr.» do desgrat contra ml.

N> dubto de l'exactitud . 1 -> li·'c·rmaclons. ja que ia premsa sc n'ha fet ressò; però, en tot cas, 'i>> han arribat fins a mi aquestes mani festaclons. a causa, sons dubte de la mprfevellosa organització dels serveis a França, ia qual evita qualsevrl dl» g ist 0 contrarietat als hoste» quo vé-nep a visitar aquest país. 1 trets per "'ai·': ir.ictó q-" ttn gran nac'.. me •el>

Al contrari, a les estacions del «ra je- te 1 a Parts, quan be estat reenne gui, be estat objecte do manlf^sia-oions do simpatia.

Aquest mati be estat ocupat en retre homenatge ai gloriós soldat desconegui francès, i be dipositat flors a la eeva tomba.

Després ha estat al Palau de l'E-ilsi. per a visitar ei president de la República, al qual he lliurat les In­sígnies dol Toisó d'Or. que II han estat concedides com a testimoni d'afecto de la nació espanyola al cap de la noble nació francesa.

Demés, he tingut la satisfacció óe signar, amb el president del Consell, senyor Brland, l'acord franco-espa-nyol. i he canviat amb ell paraules d'unió i sincera cordialitat.

D'aquesta manera s'aferma, una vegada més. la solidaritat franco-espanyola. que ha produït els seus fruit» d'una manera tan magnífica al Marroc, i de ia qual podem espe­rar encara més falaguers resultats en l'esdevenidor.

En l'esmortar que el general Gul-

Uaumat ha donat a bonor meu, he tingui la satisfacció da veure altos personalitats militars I civils.

A una pregunta feta pel periodista, Primo de Rivera contestà:

—SI, he sabut qua en alguns punts del trajecte francès s'bavico efectuat algunes detencions, especialment es­panyols qne havien Intentat mani­festar en contra meu. i m'he preocu­pat immediatament ds demanar a les autoritats franceses tota llur indul­gència en la represló d'aqueste» fal­tes, ales quals personalment uo dono cap Importància, puix sé quo són resultat de la passió I de la Ig­norància en què es troben llurs au­tors de l'obra realitzada pel Govern a Espanya, amb l'aprovació del pats.

Aquest Govern és la garootla mes .segura del progrés, de la pau i da la llibertat.

El marquès d'Estella ha acabat le» seves manifestacions amb aques' s paraules:

—Estic satisfet de la meva est'.di a París No perdré una sola ocasió de mostrar la meva admiració peu al poble francès, i faig vols sincers per a la seva prosperitat.

Estic convençut que Frinça vencerà les »eves actual» dificultats econòmi ques, I aconseguirà novament els alts destln» als quals té dret .'•n el món I — Havas. I

--o IIIIII o

-o 111111-0-Notes de Midrid

ACCEPTACIÓ DE DIPLOMÀTICS Madrid. 13 — S'ha concedit ei cte

glum Exequatur al» senyors Mah-' mond-El-Sald-Assendl cònsol d Eglp I te a Barcelona; don Joau Vlflamatn,

cònsol general d'Austria a Barcelo­na: don Eduard Garrido Merino, vt-ca-cónsol de Xile a Barcelona; tou-dret Bey. cònsol de Turquia a Bar­celona GUÀRDIES OlVILS A FILADÈLFIA

Madrid. 1S — S'ha autoritzat a !B l Direcció general de la guàrdia civil | perquè designi un caporal I vuit ' guàrdies del dit instituí a l'objecto , de què assisteixin i acompanyin

les persones que. en reprès ntacló | d'Espanya, assisteixin a l'ExposlclO

TBUMMAMM DE PREMSA ELS DIUMBHRFS DEL CIRCUIT DE SANT SEBASTIÀ Madrid. V. — Amb motiu del cir­

cuit de Sant Sebaetíà 1 donada la importància d'aquesta carrera, s'ha disposat oue durant els dies 18 I 25

i del corrent »'admetin 1 cursin tele-grame» de orem.sa a meitat de taxa,

. I que es deixi en suspèn» en le» esmentades date» l'anlica'·ló de le» disposicions que prohibeixen la cir­culació d'amielxa classe de Mogra-

] mes eo diumenge. I senso que aquesta resolució pugui servir de ba­se ni pretext per a la modlflracló 0 derogació d'aquelles disposicions.

LA REVERSIÓ DELS TRAMVIES | Madri-l. 13. — Després do »l« dies

de debat a l'Ajuntament, dlscntint-. »e la reversió del» tramvies, en !a | sessió d'avui, l'alcalde ha proposat

que es torni a estudiar l'expedient por la Comissió mnniclnol. et» re-pres»ninnt» de la Cnmpnnvln 1 el

propi alcalde, per a veure si l'empre­sa accedeix a le» modificaclon» que l'Ajuntament considera necessàries

' La oroposla ha estat acceptada per unanimitat. CONCURSOS ARTÍSTICS I LITERA­

RIS Madrid. 13. — A la Gasela d'avut

apareix ona Reial ordre amb le» Ba­ses reguladore» dels concursos que s'han de celebrar en l'actual exerci­ci econòmic.

Escultura. — Un projecte d'esiela. medalló, allegorla o figura, que pu­gui servir (Tornat en un pòrtic, aula, Jardi o pati d'una escola oficial de nois. Premi únic, 8.000 pessetes ai millor projecte, amb l'encàrrec de l'obra reallizada en matèria deftnt-tiva. Termini de presentació: dei 10 de setembre al 4 d'octubre, d'onze a una.

Música. - Una composició Inèdita en música de camera per a Instru-. mentg de corda: dos premis tndlvi-sibies, un do 2 000 pessetes I un altre de 1.000. Termini, del l al 15 d'octu­bre.

Literatura —Un estudi 0 comentari de la critica espanyola, eegona mei­tat del segle XIX I època contempo­rània (Critica de |a crítica, teatre, novela, art, crudlccló). Constarà de

250 a 3o(» pàgines, en un volum on octau 1 estarà escrit a màquina, en cara que no e» refusaran etó menus-crits fàcilment llegibles. Premi Indi­visible do 3.000 pessetes. Termini, del i a 15 d'octubre.

Granat — Un projecte de -1101 aca­dèmic (4) per 30 centíuietres), qie s'ha d'utilitzar per a dlplonvi do Doctors de les Facultat» Università­ries. A l'Interior de Is c mp-sIMó ornamental, es d<ixarà lliure una

superfície en blanc equivalem 0 sis ccntimetreis quadrats, destinat el text 0 llegenda del títol. Les planxes es presentaran necessàriament j n cou-r.». acompanyades de duc» vroves. La planxa premiada quedarà d» pro­pietat de l'Estat. Un premi l 'd'vsi-hls de 8000 pessetee. Termini: tot l'octubre.

Art Decoratiu — Un model 0 TTO-Icíts d'ornamentació Ue llibre per a le» pubHcacion» d'aquest Minlsieri 1 quo constarà del segOent: C >b}rta amo buits o blancs per al Mtoj 1 nom dc l'autor de l'obra: llegenda de: Ministeri d'Instrucció Pública 1 Belle-t Art». Secció de Publicacions. Eétlllizació de l'escut oficial, p ria­da 1 portadeta. abecedari do rp.p.'tu-lar», dotze capçaleres de comença­ment dc capítol, de motiu vurlat però harmònic, dotze final» d» ca. pítol vírgules 0 equivalències a Taa-terisc, colofó, ex-libris. do»: un por obre» literàries 1 un altre per cbtes de caràcter administratiu Un premi inillvlslble de 4.000 pessetes, lormi-nl, tot l'octubre.

ESTRENA D'UNA SARDANA MadrlJ. 13. — Diumenge vment,

durant el concert al Passeig de Ro-sales, la Banda Municipal Mtianarft a Madrid la celebrada sardana- «Car-mo gentil", del mestre Casalà Casa­demont

41 GRAUS A MADRID Madrid, i t — Pa tres dle» que a

Madrid la calor és veritablement as fixlant. 1 marca el termòmetre 41 graus.

DESPULLES HUMANES PER AL LA­BORATORI Madrid. 13. — Amb motiu de l'ar.

ribada a l'estació dol Nord d'una cai­xa que contenia despulles humans», amb destinació al labor 1 ori. i no pr05etitar-se ningú a recolliria, es produí gran alarma, fins iue s'aiia-rl que es tractava de desp.illes »iu-ma it» antigues trameses per • un ar.àliíl, des del poble de Cerlccro»

BANQUET AL DOCTOR RECASENS Madrid. 13. - AI migdia,'al Palice

Hotei s'ha celebrat un banq iet orga r.uzat a honor de don Lluis Rera»?"» amb motiu del triomf aconseguit en 'urtes oposicions a la càwdra d'Otfc-tetricla l Ginecologia de la Facu'tal de Medicina de Saragossa.

Assistiren a l'octe 900 comensal». A la taula del mig van pendre

Mieni el degà de la Factltat de M d'clna de Madrid, don Sebastià H* caens, amb el s*u fill. l'h «nenatjit,

diversos lUuslres doctor». S'han pronunciat discursos.

BANQUET A UN AMBAIXADOR Madrid, 13 —Demà obsequia, a l'Ho­

tel RIU, amb un banquet i'amba'xa-dor de la República Argentina al nou ambaixador d'Eapanya a Bueno» Aires, senyor Palacios.

L'acoH a n g ' o - t r a n c í s

EXPLICACIONS A LA CAMBRA DELS COMUNS Londres. 13 — A la < ambra dels

Comuns, ei ministre de Finan·i·s, Mr. Churchill, ha manlfesiai que l'aco-d signat ahir amb 01 senyor Caillaux cobria no »o|ament el dc to francès de guerra, sinó lots 1 Is deu-ÍOS d" França a Anglaterra

França pagaré el prlmei any qua­tre nllioos de Ill ires esterlines, i rn eK anys següents els pagainnut» aniran aiicuentant en le .vgú.Mt proporció- 6, S, 10, fins a 19 millori» I mls que corresponen a l'anualuat de 1930

De» de 1930 fins a 1956 les anua­litats seran dc 12 milions i 'ing do lliuro» Durant el» 31 anys .qua se­guiran al de 1936 França iagnrü anualitats de 14 mlli ns de lli.i.-es esterlines

I.'a-crd no comprèn cap olà uuia di salvegup.rda q: e faci dependre 1 Is pagamon's de França del compliment per p i r l d'Alemanya da le» suves obligacions. No obsiant, entr-} cis govern» francès 1 anglès seran c»n-v.ado- unes cartes aclaratòrles en le» H-IHIS se»* previst que en el ens d'inc-impllment per part d'Alemrtnva. f ueda u França el re'ur» d»- de. manar una revisió de l'acord. - Ha­vas.

MESURA DE PREVISIÓ Londre» 13. — Als clrcol» ben In­

formats «'assegura que en l'acor.! franco-brüànic relatiu al deuto fran

Ex-presoner a Gador

SE LI HA FET UNA GRAN REBUDA , Almeria, 13. — Ha arribat al poble

de Gador el soldat del ba'alló de Chiclana Miquel Truj'llos, natural del dit poble.

El reberen les autoritats 1 molta gentada.

Una banda de música recorregué ela carrers 1 es dispararen coets.

cès e» proveu la revisi») del ooni-ac­te en ol cas que le» remeses d'A-iemoi'ya a França siguin Inferí r» a les que Franca e» compromeil de fer efectives a Anglaterra.

L'acord comprèn tres sèries de ra-moscs la primera de le» qaa-s he-nsflclarà d'unfl moratòria. — Havas

EL TEXT OFICIAL Paris, 13. — El text oficial de l'a­

cord franco-anglòa. confirmo le» xl fre» donades a conèixer pel minis­tre dc Finances britànic, «enyor Churchill, davant ki Cambra del»

Cvinims, l afegeix que França efec­tuarà e'.s se1'» pagaments al Bii.tc d'Anglaterra en lliure» esWrllnw. per reme»e» semestrals Igual», la primera de les quals s'efcctuKà cl n do setembre d'aquest i • úlilma cl 15 da marc de I98S.

Franca, després d'un avis previ, que no podrà ésser Inferior a 90 dte», esiarà autoritzada per njJmar a! pagninent J'una part, «empre que m exiodelxl de la mi'Ital del «cu venciment semestral 0 una .Iaia a.Iu. djrada en tr"» anys c m a t.ièxlm d • la data del venciment.

En cl cas quo Anglaterra bn.-;i cobrat t títol to reparacions t a U'.ol dols seus crèdits de guerra, ' nn quantitat que passi del» pagaments qoe ha d'ofoctuar. al seu v m . al» Estat» fnlts, la Gran Breianva es comiin-mct a tornar l'excés a'-s seus antic» aliats a prorratelg de llurs remes»'.

Estableix, a més el Tractat, qu-el* comptes relatius al deute de guerra d? França amb respe--'• Au-gloterra, quedaran deflnllitain"'n'. lau.·al·s 1 el Tresor britànic tindrà • , i dret de retenir t- la suma d» erè dits o .. acreditar a Frnnni el reln U i a'" disrompies - llnvns.

O O O

Inspecció de! minislra

de Marina de's BE. ü ü .

LA VOLADURA D'UN POLVORÍ Üovur (Nova Jersei), 13. - Dera;i

arribarà el miuistro du Mar nu omb l'objccte de començar una rigorosa enqucsia sobre les çaUse» que moti­varen la voladura Uel polvorí qg« taulos víctimes ha causat- — llavas.

- 0 0 0

V J C nces de Me'lon

EL MINISTRE DE FINANCES QEL3 ESTATS ÚNITft VA A ITA'- 'A Nova-York, 13. — El mlnlsuv 1

Finances, senyor Msllon', tonUí d ram la setmana que va tap B l'oropa. 1 es dirigirà direc'.auieni u ItAtls

Tornarà » VVashiimlon el sotenibr . S'assegura que es tnictn d'un lai-

ge de vncancea i que 110 lí cap el 1 cló amb cap assmnile de caúo • flnancicr. — Hava».

-o niïn ci-EI príncep d'Astúries

a Ferrol

ES PREPAREN DIVERSOS ACTES Ferrol. 13. — El princep d'Astúries

: romandrà an aquest dopartamem el temps necessari per a assistir a la recepció qu tindrà lloc a Ifl Capita­nia, al banquet de rAJuntament i vi-

! s'.ta a l'arsonal. -O-IIIIII-O-

E l ministre lela Guerra a Cartagena

VISITA A L'AERODROM DE LOS ALOAZARES Cartagena, 13. — El ministre de la

Guerra estigué a l'aeròdrom de Los Alcàzares.

Fou rebut pel coronel Klndelan t altres caps 1 oficials.

odllllio———— Aterratge forçós

a Villavitòna

ES DIRIGIA A VILLADESELLA Oviedo. 13. — Un avió tripulat pel

capità Ozaola. el qual es dirigia a Villadesella, t es proposava seguir el viatge a Madrid, sofrí avaries a Vi-llavltòrla 1 va haver d'aterrar

Moltes persones vlslloren l'aparell. Els tripulant» marxaren a Villade­

sella per a recollir material per a re­parar l'avaria i seguir el viatge cap a Madrid.

- < 3 0 0 -

lirilos, Iseus i M m m u

Arxiu Municlpa! Administratiu (Sa gon pis de Casa la ("utat). — Obert ai públic de do» quarts de deu a do» quarts de dues. «Is d'as feiner».

Arxiu d» la Corona c'Arago — A l'adiaoi del seu nom. carrer del»

1 Comte» do Barcelona. 2. Obert de le» | volt dei mati a 'es due» de la tarda

de les deu a les dotze par a lea visites dels turieies.

El» dle» festiu» podrà ésser visi­tat sol» G« deu a onze i avisant du-rant les hores hàbils da qualsevol dia anterior

Arxiu de le Corona d'Aragò: Carrer daU comiat da Barceluua Obert de vull a dues de la tarda per «I» lu-veitigadur»; de deu a dotza per al» turistes

Provincial arqueològic: ob«n dt las ona* del mati • ta ona da ta tardi Capella da Santa Àgata, pia^a

Idtl Rei Municipal: Obert da ia» dau «ai

mati a la ut',a de '» tarda de \<n ' (|u<ire • ma set ia iaria i.a»a 1.

la Uutat A ms» el M iseu roman Ira ta

cal li'» iijiiea me» i«·*·,nvrtia·l·í< Piblioteca Kiimes 1 b4IU4lt He igi

\>l Obnr'a de» de le» lou lei tn*1 > >a una 1* ia tarda de» i» 1— tnc » [m v iu dei vmpre. ileviii al» d.-utneiige», le deu * una

Uel Consell d» F imem AgnciUu ra indiistna. ('.••im·rç • Hat uogia v» get»! fiiblica I >i» el» ttitu t-inert, de deu i una 1 i r qua're a «li oa la taria. 41* diumengr». Aragó e-i. prini·ipal

Iii»tliut do Cultura i Riblluieva Po­pular de ia urna. pa «•» isu . in» quart» d una del mati. le in» cinc b do» quaru de n o d^ n tarii·, -is lla- feiner», de M teu !• nau a dos quaru le »i» -te ia laruo, t u dtniuuiige» Et» iiil 'ius 11 mai) t t taneada

D'Arquitectura- KSOIB d'Arjuiior «iira Segon pi« He . LinversiUl

Ue ia universitat bdinci a» ia uni-versitat

Especial» ds Minera: ig. ., Pairogrs fia. Paluontolugia , 1 on^uui igratin, d» ta Societai de Cièocie» .Natural»

Arus: Obarta da deu a una dai ma U t de set a niu del vespre 1 as»eiM de Sani Joan. 16. principal

O Htstorta Natural di acadàm > il« Ciàncie» àrta- Hamois dai» t,*

Riblioleca pública d» dant Auoreu da Palomar: Oberta de le»/mn s 1è-deu de vo'pre Santa Maria. IM 1 * i

^'Uisioria Naturai de >« univen> mtí: Edifici de la Universitai

Provincial i-niversuano: ooeru de do» quarta de deu aei mati a uot quarts le due» da ia tarda fc/iiOci de ,a Universitat.

Bibiiotec da nnsiitu* is ftstoio gia Facultat ds Mednnnaj: tspecia litzada en Fisiologia, úioiogta 1 BIO. química Tot» els dia» feiners, de deu a ona Dte» festius, de 'tot quarta d onze a d)» quarts d'una

Ue ta Catoirat: Plaça de ta i-ate-dral

Arxiu Municipal Administratiu — Ai »eg >n pis de Casa de la Llutal. — Obert al públic de do» quart» ds deu del mati ,, dos quart» de due» de la tarda, lots el» dies feiners.

Muteu» Artístics dei Parc: lot» els dies de deu a una de tres • sis, Uav.i ai» diil in» fneteja d» edifl. ci) I el» divendres ffeata setmanal del persmiil)

Centr Rxcmlonlsta da Catalooya Oberta de le» »l» de ia tarda • Oot quart» do oou dei vaepra carrer la i Paradís.

En el ca» de coincidir als illlun» o al» divendres, amb ilgm» l'.aoa •a ueteta 1 festa dei porv-ma ea traslladarà el d' »eguent immediat

Mü»eu PenaíOgtr nt UMinia» t*% «ural» de L Soler Pujol. Placa Reial, num 10.

GENEALOGIA DE LA FAMÍLIA

P R A T D E L A R I B A per Mn. Oabrlel OIlò. ractor de Bi gue». Curlói trebau hls'.òrlc de» del

' »•§!• XVI. arbre g»peo;>g.c Grava'.» de ics maclè» on n?,; ^ . 2 p····tes Lllbrcrle»; Suí-fana. Puig 1 A' oneo,

I «Korinlaa de Oio», Bonavia l Ou«ru

Kkg. 6 — Dimecres 14 de Jaliol de 1926 O X V F T T D 8 C à T A L D I f T A

E - p - í « t a ^ * c . í r s » . ™ n e J e s t e r r e s c a t a I a n e s

B u e n o s A i r e s «LA PRENSAs

He publicat un magniflc article «o-bie <1 poeu mallorquí En ioao Al­cover, la IDN èncla lírica del qual es nnta darrcrment en la poesia cata­lana

g notable esipdi l.a sortu iHusiral amb fotugrafles del gran poeta suara extlni; d una pagesa mallorquina; un -palsctge de Boca (Poliensa) 1 el IÍLIC punt de Sóller.

Una correspundeucla de Manuel de Mcmolíu. dedicada a expusar •'enirua

espanyola, s ha d'entendre de i'esorlta j — — — — — — er. llengua casndlana. I afegeix, que ' man/ra de penear, diria avui, com La Catalunya - Ciutat

deia antany, que la poesia s la 1 península ha ascendit, mitjailtant Ple poetes de Catalunya, a ciomls prestigiosos, com ho demostra l'An­tologia eun'psa que s'incorpora Itss vigoroses niantfestaclons de la líri­ca catalana.

«LA NAOION CATALANA» Trcduclx radmliable article de

Joan Estelrlch «Mallorca Oesoiadi»,

LA FUNDACIÓ BERNAT METGE

Model que serveixi pw a corregir els defectes de què es ressenten els mo­derna comerciants catalans. Creu que en ella s'hauria de procurar formar no comerciant de caràcter enciclo­pèdic, car le, nostres grans empreses

musl- al del poble català. Ve ncompa- an,b '"advertència de què es publica nyada d'un dibuix a la ploma, aue íntegrament, tal com sortí de la plo-representa el mentre Mlllei del qual n,& í'0 l'escriptor. 1 autor fa un Imstíssim cligi. j l I L oORHEO DC GALÍCIA.

•LA UNION* I En Joan Torrendcil signa un arli-Informa sobre el nUíiin XVI de la • cle ':*teDS. ansmiant el llibre d«

Fundació Bernat K e t » : •Cou»-da-cíona de Sèneca»; cl llibre de limn Estelrlch .Entre la vida | ois llibres» el volum d'uEls nustree clàselss»; "P' -f-ilcj de Bamon Llull»; «Les üe:.i millors poesies de la llengua catala­na.; el segon volum d« «Croniquia» de Tlnstltut d'Estudis Caialans, i el primer número de la revista «Clen cla>.

L'n article de Joan Vallès 1 Pujalg, que p o m per títol .Barcelona, .4 p'i-mera oludad del Mcdlierran>:n>. ru. blert d'antecedents, dades | xifres, i sobretot animat d'entusiasmo 1 amor clvlc, del mateix quo ha íet de Dar-celona una ciutat d'esperit.

Dl e la secció de 'Vida Literària», Informa sobre la comèdia d'En Rus-sinyol .E' casament de conveniència'; la traducció dc les poeslce d'Esiechot-t l , feta per Lluís Via; el número XV de la revista «Bt-lla Terra»; •Poesies» de Salvador Albert, l la versió de • Maria Chapdelaine», editada pe l'E

Francesc Tusquets .l.cs Nocionailfats 1 la guerra», de poc arribat. Tut lloant-lo molt. subratlla les pfigmes on es defensa In intervenció de la

Miquel Carreras segueix publicant al •Diari de Sabadell» unes Inteill- 00 baa *d<inirlt encara un grau ue gents notes sobre la Fundació Bernat Plenitud quo facin indispensable les Metge. Heu's ací com a mostra' :a espteialitzacions, 1 per ingressar on MÀ que parla de la «influència de e11* s'hauria de posseir una cultura l'educació ambient»; general més o menys extensa, car.

•Però és impossible que l'ambleot ^soas i;nrtl. ulista, no s'hauria de no modifiquí un ésser:

Vindrà un dia que l'ambient exte­rior que és l'autènticament perp^ u ; t-.umà, podrà modificar l'orgaoUme econòmic que és temporarl i natural (fet més de la naturalesa que dtls homes). I el podrà assimilar.

Aqui la nostra conflanfa cn i v lu­ració. que és una acció a través del medi ambient.

Així ès de pensar que els ~làs*ics.

tolerar l'exercici de la professió quan manqués un grau de cultura eltmen'al. Darla també dc l'aspecte psicològic de la qüestió, i dit»;

«Són ccmptaolssiítia els qui tenen un concepte noble de la professió. Sotmès a una critica severa, sense noció de la realitat externa, el Co­merç, en tant que nl produeix ni transforma riquesa, te un fons d'in-moraluat. Ningú no podrà negar.

Ll;ga de les Nací.ns. en els probl í 0 q.ralfvoi a ^ u ^ c l ó h u ^ n a i S ^ m ó l ^ - s ^ a ' S l ^ n q ú ^ r o l mes^naclonallstes dels Estats cons- f ^ ^ % & * S k * S * ^ J * ^ ^ * ^ ^

-LOS P.Hs.noPHS, | la al més noble l ample sentit): j ffdon^l S r ' T s u n a S l ó Tant ells. elmenys, com altres co- noble si per damunt dc l'afany de

ses. Perquè és una gran errada del guanyS s-hi posa la idea de servei, novador ingenu creure qu" mhi ha

Revista de selecció, dins d'un r.rll-U) ea el qual es parla dels concur­sos literaris. I es malparla dels ju­rats de mejerics. Ineptes o 'ngila a los amistats, es diu «en vex dc I-resemarsc con un boen llbro. hay que presentarse con un buen palrina. A pesar de todo. existen liombres ronscientes. que no se dejan snbor-nar por nadle; Juan Torrondell, por cjemplo».

«LCTRASs D'aquesta revista, purtantveu dels

escriptora Joves 1 revoTnr.l·inirls. PMralem aquest concepte mfe.'cnt al ncwlrf. TorrendelL

•La critica literària, no ti°ne en

Aquests principis de moral profes-prou amb desarticular lorganisnao 8|0na, pot Inculcar-los l'EscoIv La per a posar bé el món. I que l am- professió hl guanyaria en prestigi, bleni no compta per res. quan ell en noblesa I en consideració socla!» s associa a cada moment, t intervé • Acaba dient qae fóra molt lògic en el més secret 1e la vi .I i J'aqaost que l'organitzessin ek organismes

ditorlal Catalana. I el volum de pln. 1 r-les.ro pa|s impor,ancia alguna. Pe-1: ra dedicat a JOOJI Torres Car ia. I A. „ • . . . i , „ . _ t ra dedicat a Joan Torres Gar-'ia.

La mort del gran mestre Ram<-n 1 urró, ha produít dolorosa jorprf.>sa dins la collectivitat catalana, 1 als cercles cleniífics argentins. La prem­sa tota, I ! dedi a llargues notes ne­crològiques 1 d'entre elles s'brcsurt la dc Naclón», que més aviat és nn estudi elogiós 1 erudit, acompa­nyat d'un retrat de l'extint.

Dins de la secció literària. Informa fubre tJ IV recuü de «MTalituts i Pretextos» 0 sia L'endemà de tn-Ja dia. de Josep M. López Picó. I s^bre rOrd» Benedictina», de Dom Antoni Ram'n 1 Arrufat, monjo mnntserratl.

En parlar del llibre de Josep M. Sslaverrla. «Retrati"*». Joan T^r.-en-ilell adverteix al? seus habituals lec­tors, de l'Arfrcntlna. que quin "au­tor afirma l« inferioritat de la poesia

quefia y venal, està subordinada a menudo a mezquin'>s Intereses repu-diabl-^s, de tal suorte. que ella rara vtz pued-1 ser Indlce exa.io del ver-dade.'o valor de un osentor. Por un critico cQÓie Juan Torrendcil. hay veint<> que para comentar una tb'a tlcnen eti cuenta cualqnier cosa, me-iios la obra mlsma •

LA MORT D'EH GAUDI La dolorr.sa nova del traspàs deï

gran arquitectu Gaudi, no -an tUf ha entristit els catalans, sinó tamtjé molts esperits d'aquesta ter­ra, que coneixen la imponderable và-Ii>a d3| creador autèntic del temple dc la Sagrada FamJia N'és una pro­va l'Interès mostrat per tots --is dia­ris, tp» han publicat necroljgiea, 1 cl retr-it de l'extint.

organisme, i 11 dóna tanta més viva-cità', quanta més afinitat amb -all :'ngnl.

AKI »!- clàssics es-ai al btll cen­tre dC la nostra vida; i qui sap si amb el temps podrem veure la seva Influència en els més mínims detalls d'un mecànic règim.»

«TfoqtiN-. en el setmanari «Acció', de Vilafranca del Penedès, es dol dei migrat nombre de subscriptors que la t B M. té a la seva ciutat, afegeix:

•M he adonat, altrament, que hi ha altres poblacions que fan el mateix mal paper que Vilafranca en aquest cas concret del qual parlem. Encara que no sigui cap consol, es pot dir que la gent de la nostra vila no és sila a tenir el gust no gaire refinat

ele organismes representatius de la ciutat. SI man­qués, però, l'acció oficial, l'elemeut patronal és el més Indicat per portar u cap cl projecte.

ELS ADJECTIUS Wifred Català os plany a «Joven­

tut., de Valls, de l'abús Immodcrat que es fa avui en dia dels adjectius apologètics que tenen l'inconvenient de presentar una visió falsa de la societat i demana que s'imposi una ac titud noble i -ma critica sincera per tai que tinguin autoritat els Judicis que s emeten.

UN MEMORIAL DE NAPOLEO Frederic Camp fa remarcar a la

•Veu de l'Empordà» la importància històrica que té un Memorial de Santa Elena que. després do les

T A R R A G O N A

'Conttfrtncla d i Le$ t dt la n l l j ,

Moviment del port Entrades: procedent de Trleete, el

vapor italià -Anna Goich»; de San­tander, ,el •Cabo Creus»; de Sant Carlee, la barca •Miguel», amb càr­rega general; de Sania Pola, la .Ma­ria», amb sal.

Sortides.- el vapor •El Caudal». cap a Barcelona, amb llast; •Anna Uoich», cap a Casablanca, amb càr­rega general; •Cabo Creus», cap a Barcelona, amb carregament gene-ral

Nois fugitius Ahir. al vespre, os feren escàpols

du l'Asil de Sant Josep clno nois dels reclosos, tres dels qual* han es­tat detinguts i portals novament a aquell establiment.

Altres noves Dilluns vinent, a la Casa de Be­

neficència, es ferà la inauguració d'uns menjadors nous i d'un ascen­sor elèclrle. A l'acte, que volen re­vestir de gran solemnitat, han estat convidades totea les autoritats.

—Aquest migdia, a la casa número 50 del carrer de la Mercè s'ha en­fonsat la volta de !« cuina i ha agafat dessota la vcína Franciscà daravall i Ginovart. a la qual ba lesionat de consideració.

( j 1 R O N A

D E L I M A _ E S T A N T

E I p r o c é s d e l p o e t a p e r u à S a n t o s C h o c a n o . - E l R o -

t a r y C l u b d e L i m a i e l s n o i s . — U n a n o t a s i m p à t i c a

La vigília de Tots Sants de l'any uua bellugadissa d'infants, qui fri-Vhssat, corregué la veu per i.,ia la daven, elegrei. donant most.ís d '^ . ciutat que el poeta Santos Chcca- tar contents 1 satisfets. Eren a ce-.ip. n i havia mort l'escriptor Elm ve, 1 rars ^Is nois i noies que emaa·ima-després d'un canvi de paraul» molt 1 "«^ l'espai amb llurs cridòries, smb gruixujís al •Hall» d el nou edifici ü u n franques riallades, qui comuui-de «El Comercio». En Chocano va re- ' caven J'alif ria als grans, bie alguns cops. que robllgaron a ' K"8 acostàrem al Parc I poguérem anar a l'Hospital Militar, on restà de- contemplar une nota altamoni sluip*-t-ngut, 1 hl segueix encara, i Ja fa I "ca. E1 R'^ry Club dc Lima havia uns quatre dies que s'està veient 1 vista del procés, car el senyor Elmo. re, segons es desprèn de la cau;-a. va morir degut a les ferides que -•»-t é pels disparis que En Chocano l i féu amb el seu revòlver.

fer instal·lar al Parc, toia mena d'es-tres i aparells de gimnàsia 1 de JDIB populars, per ais nois i noies; palan­ques de pujar i baixar, traoeiio, pa­ranoies, toboggans, rodes, cscaics, 1 un sens fi d'aparells domer.t.c-·. qu«

La vista d'aquest procés sembla >te l'alegria de la mainada, nts m< l i que hagi distret un xic l'opinió pú- **a instaUala i de material de pi4-blica pels negocis de Tacna 1 Arica, mer ordre. Arica, momentàniament. 1 tota l'a- ' Els nois 1 noies poden, sense que tendó està reconccntrnda en la vJs- ningú els ho impidcixl, utllit-ar t. •., Sa d.» les sessions publiques qo» *e , els aparellis i Juos, fins s • aniar-se, «relobren» al Palau de Justcía», l'en- i Js poden suposar els llegid-ira 1 a-trada del qual es fa rigurosaraont per legria dels Infants en veure's Onuvi torgetos. I • Ido aire, podent fer ús d'aquells ÍS-

Pel» voltants del local s'hi rtur.eix tres. que són la salut l la seva «tus-

L a C a s a G r a n

ELS EMPLEATS MUNICIPALS- EL NACIONAL. — APRETAR ELS CA­RAGOLS. — SUBHASTA. - CAB-DILLATGE. — L'AVIRAM — DIS­CUSSIONS FEMENINES. — L OPO­SICIÓ DEL SR. SAGNIER. - UNS DIBUIXOS DE MARÍN La presidència de l'AssoclacV> Ins­

tructiva d'Obrers 1 Empleats de rAJun'nrafint convoca reunió del Grup Auxiliars edministratius per al proper divendres, dia 16. a les sis do la tarda, a l'esiatge social Con. sell do Cent, 263, principal, a fl de nomenar al funcionari que en re­presentació de l'esmental Grup ha de formar part del Tribunal encarre­gat de proveir per oposició una va-

• Lleyds. Valls I alguna altra població I de major o semblant nombre d'habl-j tants que la nostra, a la llista de la

«Bernat Metge» són al mateix n l v l l : que Vilafranca. Gosaria dir que tinc 1 ia seguretat que a tots aquests Uoci I que he anotat, les «novelas cortas»

«El Mimdo Depnrtlva» es venen munts. Hom pot fer aquesta afirmació prenent per base la nostra vila, on. si bé es mira. es pot constatar que la Joventut, llevat de les excepcions de rliu.il. té un paladar literari de minyona de servei.»

Demana qno tothom es faci càrrec de la Importància d'aquesta obra

y""a òtros"'del vlgene festaiuto Muní- ; maa-na i acaba: M™.! . u n.i,, nue los exncdien- • «Penso amb una frase que. parlant

dc la «Bernat Metge», escrivia «The Freeman», de Nova York, i tindria tm goig veritable sl a la nova llista de subscriptors de la «Fundació». VI-Hfranca anés entre els primers lloc» l.a frase que ol·ludesc és aquasta: •Ihere is the real

en la tria de lectures. Reus. Tortosa. í B'^res de la Revolució i de l ' im

. que daba 0 algunos precoplc-s con-1 cedidos en el Reglamento sobre cir-{ culación de vehículos por carreteras. f y a olros del vlgene Esta!uio Muní

cipal. dodu:iendo que los expedien tes de multas en general debian quedar conclirsos dentro de los qnin-xe d las de heberse comet'do la in-fracclón, interpretación que el sefior Escalas demostró con tods claridad.

j apoyàndose en cuontos tex'-os lega-les "cxlsten sobre la matèria, era orró-

peri, va fer Imprimir el comte de les Cases, marquès de Caussade, company de captiven de Nepoleó, 1 creu molt convenient que sigui tra­duït a 1» nostra llengua, puix el llibre és una enciclopèdia del temps 1 una i srracló suggestiva I òre nà'l ca de la Revolució francesa l de les lluites subsegüents.

M T. R.

S A 8 A _ p j i L L L'empresa d* l'Euierpe

L'empresa del teatre Euterpe ha publicat la següent nota:

«Havent arribat a la seva fl la tem­porada de cinema, tot l'isuu pensem dedicar-nos a diversos espectacles teatrals, i rependrem les txlnblcions rinemaiogràflqaes a la tardor, de les quals anunciarem la data onortu· na ment.

Pensem Inaugurar la temporada Catal >nia» — nea absolular.iente. opinlón que coln- t •A'P'ïsta és 1* veritable CaWtny». . ; oflcial de la pantaUa amb el propò-i·ldió cn un todo con la del d'gno j — Vegeu, doncs, sl nem d'ostímar slt de dedicar Ja màxima atenció pel-Juez de Primera Instància c instruc- j I í^ra de la «Fundació Bernat a servir al públic sabadelleno el ml-Juez de Primera mstancia c instruc- ' ^ " « f - i llor que es produeixi en el món cine-

, quien dietó de | ELS MODERNS INDESITJABLEA I matCBràfic, procurant, al mateix Metge».

ELS MODERNS INDESITJABLES

K '^.."l61 Ü Ï Ï ^ ^ . ^ J 1 1 1 . ? ^ ? ! concurs que afavoreix ei nostre tea-

cant de l'esmentada ca'egoria ex's- i V1» 1ae ™ f« físlcamentc posible que

dlca concejali» Jurada, o sea. que los preceptos legales a que la parie recnr- 1 e| ^ .indesitjable» impregnat 1 rente eludia, no tienen aplicaclón 16- 1 Bban3 cde totes i n mnles olors so- ' glea en este nl en anèlogos casos, j cials. 1 una mena de «marca roent Les ftstes de la Mlne'va

tent a la Secció d'Elxempla. No obstant. la reobertura total de

l'Associació no ha estat encara auto­ritzada. .".

Un», comissió d'amos d'es·ebll· ments del Passeig Nacional ha es­tat a l'Altintament per a tractar dels perjudicis qne els ocas'onen les In­oportunes obres que s'hl estan fent.

• Tres coses que assenyalen lo dè­

ria dominant en els regidors gover­natius de forçar el sou perceptible.

Retall de -El Diluvio»; •Don Manuel Aymerich, habltante

on la calle del Conde del Asalto, 7L l.», 8.», nos denuncia un abuso mfts de la Agenc'a ejeculiva del Ayun-tamientn, nne tiene a su cergo don Enrlque Pla.

El sefl ·r Aymerich alquiló el piso de la casa número 74 de Is calle <l·.·l Conde del Asalto a primeres del mes de marzo, no alranzàndole. por consigulente. responsebllidad algu­ns por los débitos de los anterlores ínqulllnos.

Eslo no obstante, hacc uns días se prosentaron en su casa los agon­ies do la Agencia del sefior Pla re-clamando el pago de tres trimestres del aflo 1925-26. n partir de jullo del aflo anterior, cuyos reclbos estàn ex-tendidos a nombre do dofia CoBStW-lo Torrnmbell por el Imporie de 5'*0 pesetas trimestre, màs un recargo del 20 por 100 y diez peselns por ges­tos, es declr. con un aumento del 800 por 100 de la cuota principal.

Atisente del p'so el sefior Aymerich, su anciana madre, ante la amenaxa de que le suslraerfan los mnebles. optó pnr el pneo de dlchos reclbos.

Pero hay màs todavla. Vlendo los agonfe» del sefior Pla

qno la casa era campo abonodo. ha-co tres dies so le presenta al sefior Aymerich un nuevo aviso dc apre-mlo para pasar otros reclbos corres-pondlentes el ejercleio de 1924-as. ex-tnndMos a nombre de un tal Borràs, a quien el sefior Aymerich no co-noce nl de vista.

T ahora preguntamos: no le pare-ce al alcalde que es ya llegada la hore de ponor freno a los desafncros de le Agencia del sefior PUT

Por esta voz el sefior Aymerich no està dlspuesto s pagar lo que no do-ho, esperando que por quien corres-ponda «e llama la atenolón de la Agencia ejecutlvm.»

Nota demanada pel propi Sr. Es­cala»:

rEI eoticejal jurado del dlslrlto 4 * don Fernando Escalas està slen-do objeto de felicitaciones entre su» compafleros de Conslstorl<v p-ir la de­fensa de los Intereses munlclpales y otadadanos que con gran aclcrto y comnetencia hlxo reclenteniente en unn de los Juxgados de 1.» Ins­tància e Instrucclón de esta capital con motivo de un recurso de aixada interpuestii por nn infractor de les Ordenanxas Mua'clpales.

So trata ili1 que el apelante fun-daba ai recurso ea la Interpretación

, los concejales jnrados y demàs auto-• ridades munlclpales competentes

tengan noticta de los Infracciones origen de las denúnclas. antes de conocer és'ns

Revlste excepcional interès este nuevo caso que vlene a scn'ar jurls-prudncie en la adminlstración mu­nicipal, por cuanto de no haber si-do resuelto en forma tan onnereta y terminante por la autorldad Judicial que acepló integros los consirteran-dos de! fallo formulado por el Sr. Escalas. los infractores de las on-denanzas munlclpales. no sólo en Barcelona, sino en tnda Espaíla, hu-bicran ten-'do «b'erto un cauce in menso para eludir la responseblli­dad en anàlogas sltuaclones. rcsul-tando con ello gravemente porju-dicados no sólo los intereses de los Ayuntamlentos. sino también las U-bertades cludadanas.»

Diu l'Alcaldia; •El total dels ingressos obtinguts

per la Secció Municipal de Recap-tac'jl per tots els arbitris I Impostos que afecten l'esmentada Secc'.ó el proper passat exercici econòmic de 1925-26, ha eslot de 58 57ít.(«3,88 pes­setes, que comparat amb oi que s'ob­tingué en l'exercici anterior resulta un augment de 3.989.ií37'81 pessetes.

«.-. En el Negociat municipal d'Ur­

banització I Reforma està de mani­fest per durant el terme de vint dies el plec de condicions 1 oltrcs docu­ments per a treure a subhasta les obres de reconstrucció de plantes i cossos d'edlflcl de In fnra propie­tat de la S. A. «La Instrucclón Po­pular» afectada per zona vial del Passeig de la Bonanova. nlxl com les d'explanació 1 construcció de vo-reresi sota el t'pus do 43.335'43 pes­setes.

• • Encorn no es veu ben bé qui serà

cl cap de la minoria consistorial da­vant ; expulsió ' 1 qu la dirigia.

Sonen Ires noms: un jove especia-Mtzat en mocions que van al cove. un gentilhome dues vegades regidor i un representant d'una organltxació de la qual es parlà bastant, temps enrera.

• a Segueixen diligències d'ordre jurí­

dic sobre la resolsió del concert de l'aviram.

Als regidors els ha estat repartida cópíe d'una d'elles.

Hom recordarà que l'acord de res-

gravada en el Uom d'aquelta casta ' 5 h* PUhlícai el programa de les • d-homos d'una ànima tenebrosament [es,es Eucarístiques organltxadeg per I mesquina, traficants de tots els vi- i Minerva. l'antigulssima Confraria . cis. gent renouera en el llot negre ! ae 18 parròquia de Sant Feliu. En-de !a ciutat.. Aquesta casta ha estat l Kumy seran precedides de solemnes I dignlficada a ctpia de decreta pel quaranta hores fundació dc M.mt-feixisme que ha classificat els intel- I BC"'al ,Hos v<dua de Coslajuasà 1 en lectuals com Indesitjables. Prlmo de su^agi dels seus difunts Ramon Cos-Rívera ha dit darrerament que els indesitjables es troben en totes les esferes, especialment entre els intei-lecuals. Després -El Debaté» els ha qualificat de «plaga nacional», f Ossorio i Gallardo ha escrit una de les seves més admirables rèpliques en la qual afirma que la missió dels inteUectuals és essencialment «criti­car». I afegeix l'editoriallsta del confrare manresà:

•Es molt cómoua. però excessiva­ment pueril l'actitud de «El Debaté» en qualificar dc pertorbadors els elements Intel·lectuals, que «desviant-se» de llur feina intervenen a la po-

tajussà I Frederic Oliver. Comenra ran el dia següent, dissabte; es po. «arà de manifest el Santíssim Sa­grament a dos quarts de set del ma­tí i es reservarà a dos quarta de nou del vespre.

Diumenge, a dos quarta de vuit del matí, hl haurà missa cantada de Co­munió general, i acte seguit expo­sició de Nostramo; a les deu, ofici de Minena A IB tarda, a les set, | Trisagl cantat pel» confrares I ^obie fldel; sermó pel menoret caputxí P. Alfons M. de Barcelona, l proces­só per fora del temple amb cants litúrgics I Credo de la missa «Fons

lítica amb greu dany de la Pàtria. | Bonítatls. en ésser a la Plaça de Peré aleshores la dificultat serà en ·San, Roc. benedicció, entrada a l'es- ; escatir quina és la feina de cadascú, Blésia • reserva, i quins sòn els que, apartant-se de : E1 curs de la processó serà el se-llur tasca, no duen pertorbacione al Büent: Sardà i Salvany, Plaça Ma-país ! Jor. Pedregar, Doctor Robert, Sent

Ee evident que tots els ciutadans "0° ' entrada al temple. quo vulguin merèixer el bé de la Pàtria, tenen com una feina, extra a la de llurs ocupacions, la de ser­vir a llur pals a la mida de llurs for­ces 1 des de llur posició. Un intel-

| lectual. després de deixar el labora-torl o la càtedra, té el deure de situarec davant d'un acte de Govern. Això tan senzill ja és feina d'Intel·lectual, Ja es crítica «que tan­ta quiera declr como estimular, pre­venir, corregir, elogiar i vituperar. Si se- les nlega ese derecho, se cacrà en uno do dos extremoe peligrosos: u obligaries a tomar funciones de gobierno, que no apetecen y para las que, probablemente. no serviran, o extrafiarlos de la vida pública, lia-clénaolos ciudadanos degradades.»

«Acaba prometent comentar en una altra ocasió els diversos aspectes d'aquesla qüestió, I anota que així co-.t entre cl» presos, entre els in­desitjables també hl ha bomes dig-nissims que entren de ple en les benaventurances.

UNA ESCOLA DE COMERÇ Joan Arnal dedica un altro article

a «Reue», a plantejar la necessitat d una Escola Superior de Comerç a :a ciutat del Camp. i demana que aquesta s|{Bi' una veritable Escola

Es objecte de comentaris l'oposl-

DiUuns. a Ics deu del matí, bi hau­rà conventual en sufragi de Miquel Baygua! 1 Casanovas, únic 0 on frare que ha mort durant l'any.

La festa de Sant Cistòfot La Societat Deportiva Auto Moto­

rista :H celebrat amb gran esplendor la festa del seu Patró Sant Cristòfol.

Tant l'acte de conduir la imatge del Sant a l'església de la Santíssi­ma Trinitat, com la benedicció d'u- ! tomóbils i altres festes religioses, re- • suitaren molt solemnes. I '

Igualment es pot dir de cots ela altres números del programa, quasi tots amenitxats per la banda del re­giment d'Alcàntara i La Moderna, especialment la rua, que fou presen­ciada per una gran gentada.

Rl romiatge a Lourdes Entre els sabadellencs devots de

Lourdes, que són molts, hl ha un veritable interès que la nostra ciutat tingui una lluïda representació al romiatge que l'Hospitalitat de Nostra Dona de Lourdes de Catalunya prepara per a la darrera desena del propvtnent mes de setembre.

L'entusiasme amb què van arribar els qui van assltlr al del darrer mes de juny I les meravelles que conte 1 dels dies passats pr-ip de la gruta santa, han contribuït força a fer Interessant el romiatge. iJ'ail.·a banda ha de contribuir indubtable­ment a fer-lo atractiu a tota c'» *»-

Conferèneta <U le$ e'- *e ta nU)

Exàmens Durant cl« dies 16 i 17 del corrent

els celebraran de final de curs els alumnes de les escoles diurneg de l'Ateneu Social Democràtic, al saló d'actes d'aquella entitat.

El dia 18, a dos quarta dc cinc de la tarda, es farà la solemne distribu­ció dels premis.

Altres noves En Vicens Henche i Yagüe s'he

possessionat del càrrec de fiscal d'a­questa Audiència

—Ha estat denunciada al gover­nador civil, per la policia, una do­na d'aquesta ciutat, !a qual es de-dicava al sonambulisme.

—A Serinyà ha mort el secretari d'aquell Ajuntament, senyor Esteve Moles.

—Del manicomi de Salt s'han es­capolit els allenatg Jaume Boix, veí de Cassà dc la Selva, i Jeroni Tarrés, de Vilablarclg.

—Per promoure escàndol a la via pública ha estat denunciat al Jutjat Manuel Romero i Eugenio.

—A nom de Jacint Hernàndex. de Barcelona, s'ha soUlcitat la propie­tat de 20 pertinences d'una mina de ferro, situada al terme munici­pal de Palafrugell.

—Ha estat jubilada la mestressa de Darnius, Na Maria dels Àngels Casaiifmunt.

L L E Y D A Conferencia (U U i 9iS de la nU)

Accident mortat AI quilòmetre 480 de ta carretera

de Madrid a França, en ocasió d'a­nar en un automòbil, a Golmés, el vcLd'aquelI poble Josep Pla t Cnar-tassa, de 40 anys. I per causa de la ruptura d'un neumàtic, el cotxe va bolcar 1 agafà dessota el conduc­tor, el qual mori a l'acte.

Nolet ofegat A prop de Rlalp. al riu Noguera

Pallaresa i a l'Indret conegut per Hostatet de la Bastida, aparegué el cadàver del nen Francesc Carrera i Vigatà, d'onze anys, veí de Sant Romà de Tavèrnoles.

Es suposa que, trobant-se el dit nolet pasturant unes cabres, a prop de Llavorsí, va voler travessar el riu penjat d'una sirga que hl ha per passar fustes, 1 que en fallar-ll les forces va caure a l'aigua i morí negat.

Altres noves A Pontons ha mort Dolors Martí

i Andrés (a. C s ). Demà serà tras­lladat el seu cadàver a la nostra ciutat, on rebrà cristiana sepultura al panteó de la família.

—A Omells de Nogaya s'ha calat fòc a una era. propietat de Francesc Salvador, 1 s'han cremat 120 quln-tans de palla 1 el cobert on estava dipositada. Es creu que el fet ba estat casual. Les pèrdues pugen a unes tres mil pessetes.

V A L E N C I À

tots ela dies una gran multitud de p.i'.llc. ansiós de saber el que pt.ssa a dintre.

El s.·ny-·r Chocano adopto uua a··fiud un xic altanera. entestat en d' mostrar que obrà en defensa prò­pia, 1 lluita per a sortir absolt per part dol Tribunal que l'eslà Jstjanl

L'opmló està dividida en dos bàn­dols- uns que voldrien que el pueia en sertís purincst amb una scuièn-ci t absolutòria, I els altres, que espe­ren que sigui condemnat, i v'-gi a puriflcor-sc a la Penlten.ià, igual

íceeló. Tothom ha aplaudit la feliç uim

dils rotarys. que amb tant dosprendi-ment ban encertat en una .'Jea un noble i simpàtica, que demostra la preocupació que seiiun pel» tou,

ei capital més estimable de Is pà 'na futura. Els rotarys de Lima. en di­verses ocasions vénen donant provis de llur nclinació a proema^ el be i l'alegria dels nois, l ja cn una ocasió passada, molts dels e us dig­nes membres, apadrinaren, cada un, un orfe al qui havien do procurar Jo­guines, presents de toies msues 1 en-

q IG els Criminals. . g«»iiioD, |iicec-.t»a uv «viva u»uuva 1 cu-Aquesta divislé de parers ha dos- ) camlnar-lo a la lluita per u »tda.

encadenat una tempesta d'Insults, per font-los homes útils 1 que apriíi·iuiu mitjà de la premsa 1 fulless "Oiauda- . a est.mar la vida, que d'altra nane res, podent llegir coses massa aire- n . se'ls faria trista i enutjosa, vldoj en cl setmanari «La Hoguera». I P<r això, s nosaltres, al cosint 421 qnl publica En Chocano, amb els seus mal exemple i de le» envege, dels emics de Capella | homes, sempre ens serà grat prdeí

Ouan els homes no saben g-iardar 1 lfer ressaltar le» accions noble» COfi el degnt respecte, a les idees di·l» »!• tres. sempre les lluites degeneten en insults oquali tenen per epíleg des-gràcios lamentables:

L'origenc d'aquest» successos de

les dels rotarys de Lima. que enca­minen les seves activitats en et sen­tit de lor que els nois sàpiguen es­timar lo vida; perquè els u ÍS Mtl-mm !a vida. cal que els homes ela

ocrtes manifístacions feies paf l'ex- i procurin tot el que p'-'gul d·sporl·.r ministre d'Instruucló pública de Mè-

' xic, Vasconoelhos, que no foren d»! j gust d'En Chocano, el qual. pu-| biicacions periòdiques, el deixà c m I un drap brut, defensant el p-·lltlc j mexicà si grup al qual pertanyia el i senyor Elmore. I després la dispota I tegenorà eo insults grollers, tavent : arribat al flnal que deixem ipuntnt,

o sigui que el senyor Elmore trobà la mort en la Impremta d'«El Co­mercio»

Nosaltres, que d'intent no rsvlem volgut padlar d'aqu»sts successos, ens veiem obligats, a ra, a psrlar-nc. per

j i'inle ps que ha despertat el pne-ís, í I tot fa creure que el tribunal que

en llurs tendres ànimes, els senti­ments purs i innocents, amb els tors 1 esplais que corresponguin a tan tendra edat.

AI Pa.-c Neptú, dalt de cada sp i-reil. i cn forma ben visibiv, hi han col·locat rètols que indiquen ais nois l'abstenció d'estar jugant a los l o . res d'assistància a l'oscola. 1 t 1 di­tes hores no es veu ni un sol , aui'ot perquè, apart dels rètols, hl ha un guàrdia que impedeix que el» nou ; ; i guln a les hores de classe.

Aquesta Insinuació de rètols 09 una invitació a la disciplina, 1 els nois I noies ho saben tan bé, esibn tan empapats de l'essèncta 1 siifiifl-

' entén cn la causa, cfmdemnarà Cbo- I cació d'aquelles paraules ual(U-«, cano «nb la pena corresponent, ença.

' ra qne també hom creu que $erA In-

Ídtdtat molt promp. atenint-nos a què ?a Premsa», qui és el portamv'u del Govern, fa la defensa del poeta d'u­na manera manifesta.

No volem fer consideracions, perquà la velelttl dels homes, les passions l la polític» menuda sempre tendeixen a fer que les coses donin un tumb

que sl guàrdia no ta necessitat d'a­llunyar cap nen nl nena. I esilmm els Jocs. t estimen les bones paraules que són un avís d'amic ple de s.-.iy i autoritat

Ah, sl els homes sabessin trantar els infanta com se mereixen i ban riem de tractar, segurament -me l'a-moi a la vida 1 al pròxim obtindria la màxima poporetó. escassejant Ics

diferent del que haurien de donar, l immoralitats, el mal exemple 1 oUftls Ei saltres com a cronista», nn fr-n que tenen per epíleg la presó 1 altra cosa que assenyalar un succés forca que avui sbsorbeix t^ta l'atenció n»- Quan les tasques de l'es.ola han Cir,naL acabat, una munió de nota l n"ies

El» jutges són homes íntegre» que envaeixen el Parc, establint Wra» n'- es deixen infiuenclar per actl;«ids prudinclals, per a poder Jugar equí dramàtiques, 1 estem convençuts que el veredicte estarà d'acord 'rob •'!» successos que tingueren un fl tsn tràgic i tan trist.

Un bon dia. Ja fs unes tres 0 qna-t r , seltaanes, «m passar pel» vols del Parc Neptú, que queda a un cortat del Passeig de Colomb, hom sentt

tatlvament. Molt bé pel» rotarys de Lima, per­

què han comprès que ei verta ler pro­blema nacional és que el» ml» > noies aprenguin de petits a estimar U vida, com els ocells l ele papalloff»

LLtIIS G. FÀBREGA I AMAT Lima (Port), 13 de juny de 1928.

i Rius.

La designació del Sr. Peremaleu com a regidor ha produït decepció entre els nuclis femenins on os par­lava del nomenament d'una nova regidora.

Més aviat l'acord ha ocasionat sa-t'sfaccló perquè consldoren com una victòria la derrota de la candidata adversa.

els que vulguin asslstlr-hl, al domi­cili del delegat de l'HospitalltaL mos-

L'artista Sr. Marín féu uns dibul- sen Josep Cardona, carrer de .'a>de-sos que s'han posat al Palau de Pe- róo 13 dralbes. • L'Estalvi

Vingut el moment de formalitzar cl | A ta Caixa d'Estalvis han Ingres-Uiurainent. resulta que no en saben res el senyor Ponsà ni el senyor Nebot

Ounn marxà el senyor Rumen di­gué que havia donat ordres als que restaven aqui.

sat amb ta data d ' l i de Juliol 41.431 i pessetes 25 cèntims, procedents de 794 Imposicions. El nombre de nous im­ponents fou de 177.

S'h-tn tornat 64.0I6'54 pessetes a pe­tició de 117 Interessats.

Homenatge ml dooter Sanchls Ber­gen. — La mort à» l'Il·lustra pintor En Juli Cebrlan Mezquila. — Im­portants donatius al nostre Museu. Amb l'assistència de les autoritats,

de nodrides comissions de diputats provincials i regidors i d'altres dis­tingides persones, entre les quals no mancava una lluïda representació del beli sexe, se celebraren ahir. dilluns a l'estatge social de l'Associació Va­lenciana de Caritat, els actes de la benedicció de la capella del casal 1 del descobriment de la làpida adre­çada al doctor En Josep Sanchls Ber-gon, que ara fa vint anys va fundar , la Institució esmentada

El« vocals del Consell Directiu, al > fiont del qual figurava el president actual de l'Associació, N'Enric López Sancho, feren els honor» als eonvl-

't» El nostre arquebisbe, doctor Me­

lo, seguit d'aquests, passà a la nova capella, InsiaUada prop d'un dels menjadors, 1 revestit dels ornaments sagrats la va beneir.

El petit temple ha estat bastit en els darrers anys I é» d'un depurat gust artístic, 1 per a l'acte de :a r'mónta va ésser guarnit convenient­ment

Tot seguit els concorrents recorre-fTJcren la casa especialment l'estat­ge de les escoles, on els nens espe­raven llur visita Una nena recità una poesia a la bandera 1 adreçà una sa­lutació al doctor Melo, qui va con-te-itar-la eloqüentment.

Tornats tota al vestíbul de l'Asso-rlacló. on era col·locada la làpida commemorativa de la fundació, l'cs-montat president, senyor LOpex, ma­nifestà que amb aquell acta es com­

plimentava un acord del Consell que presidia, 1 adoptat per Iniciativa se­va, en Íu»t reconexement a la tasc* feta pel doctor Sanchls Bergon, àni­ma de la institució, que é» orguü de València. _..

Després el batlle. En Unís Oliag. va 11 >glr un breu discurs, en el qual recordà, primerament, qne essent son antecessor en l'Alcaldia, fa vint anys el doctor Sanchls Bergon va fundar el referit establiment benèfic.

A continuació posà de relleu el» mè­rit» del fundador I els obstacles - nb què hagué d'ensopegar fins a veure convertida en una realitat ta seva obra, no sense remarcar tot l'abast d aquesta, puix que educa i ensenya als fills dels seus acollits; basti dir que la seva organització model ha es­tat copiada per algunes ciutats.

Recordà també el» títols de glòria da València cn ordre a la beneficèn­cia, alxl com la gran fama de què fruf l'Escola de Medicina valencia­na antigament. Va fer esment de la labor mèdica d'En Sanchls Ber-»-on i d« la »eva qualitat de defen­sor de la causa del» metge».

L en acabar, Unà ta nostra Asso clació de Caritat, per practlcar-se en aquesta cristianament Acte seguit corregué la cortina, i fon molt aplaudit

El doctor Sanchls Bergon, molt emo cionat. va declinar modestament l'ho­menatge que 11 retien tots els coter-ranis. él mateix pobres que rics, In­teUectuals que manuals, dretlstes que esquerrans. Per tant. la susdita obra social e» devia a València, que l'ha­via protegida. I als seus col·labora­dor». Darrerament expressà la seva cratitud a le» persone» present», so­bretot a le» autortata, per haver ho­norat l'tcte.

El doctor Sanchls Bergon va ésaer ovacionat 1 tant ell com la seva fa­mília reberen moltes fellcltacion».

Després de celebrada la solemnitat que ressenye·n, el doctor va ésser ob­sequiat amb un àpat íntim per un irrup d'omlcs. entre ela quals figura­ven atoun» del» que formaren fa vint anys la primers Junta de l'Assocta-ceó Valenciana de Caritat.

Divendres darrer. 9 del corrent, va lll'irsr la seva ànima al Senyor l'U-'ustre pintor valencià En Juli Cebrlan | Mezquita. germà del cronista de la ' ciutat. En Lloïs.

El finat nasqué a València l'any 1954. De jovee» dedicà a l'estudi da la múiioa. 1 després al del dibuix. El popular mestre En Salvador Giner i "alliçonà dei primer, així com el seu I germà Carles del segon

Completà els seus estudis a l'Esco-I

la de la Belat Acadèmia de Sant Car­ei». I concorregué amb fruit a le» i x -poslcion» e»panyoles de pintura cele­brades a Madrid el» anys 1977. 1881. 1884 1 1893. En aquesta aconseguí una primera medalla.

En unes oposicions a la pensió de Roma. que costejà la nostra Diputa­ció, assoli el tercer lloc. en lluita amb els mé» celebrat» pintors dc la seva època.

Los seve» obres cabdals són: «Sant Francesc d'Assia», «Ausiàs March lle­gint ses trobes al princep·de Viana» i «La venjança de Fulvla». totes de gran fama.

Va pintar, demés, nombrosos retrat» I quadro» d'assumptes religiosos, el» qual» e» troben escampats per les principal» esglésies, convent» i ca­sal» pairal» de la regió valenciana, i fora d'ella, especialment a Madrid l Sevilla

En el guarniment floral no tanta qui l'aventatgés. fins arribar a la creació d'escola Encara es serva me­mòria a la nostra ciutat de la decora­ció formosa que féu d'alguns carrer», places I edificis amb ocasió de fes­ta*, i cal dir que cosa de mig segle que venia guarnint la plaça de ta Verge I la font que hi ha en aqne»-ta le» dlade» de la Patrona i Cor­pus Chrlstl. Aquests treballs 11 dona­ren tal anomenada que sortí amb dl reccló a les mé» lm.p rtants ciutats d'Espanya per a fer-no d'anàlegs

Déu haurà acollit a la seva Glòria l'ànima del bondadós cavaller 1 in­signe artista que tant palesà ertlmar-lo cn le» seves obresl

El savi cstedràtlc que fou (Taques-ta Universitat Ntgnasl Tarasona, mogut de' seu gran valencianisme, fa any« que va disposar al seu tests-ment qu» a la mort de la »eva mu­ller ta moll -.llustre senyora Na En­carnació Marquès, fossin dipositats al nostre Museu do» Goya» que po»-seta No fa gaire, l'eamentada senyo­ra, avançant-se a la voluntat del-seu marit, ha fet temesa de le» due» tel·'s al Museu.

Encara que els quadros al·ludit» »ón de petites dimensions, resulten obre» caracteristiqu-'s del sen autor. Re­presenten escenes pintoresques de nen-» Jugant i Uur conservació 04 perfecta

A més a més. el nostre Museu aca: ba d'enriqulr-se amb tres obres del plnt r valenoià vultcentesia Viren» March, qnl es féu admirar al» M11-»ens d'Eurjpa per moltes de le» se­ve» produccions.

E. M. P.

València l i de JiOtai de 19».

CA VF n D E CATALDWT» Pig. 7 — Dimecres 14 de juliol de 1926

B A L L A R - L A

A QUESTA paraula, no pas excessivament patrícia, té, a bord, una significació inequívoca. Vol dir que la mar perd el seu

fals posat de domesticada i reivindica el seu ésser natural, que no és pas tan bessó del llac o del riu. Altrament no és pas un ins­tint patrici el que s'acut a la gent que, després d'haver pres cu­llerada d'alguna cosa més o menys combinada amb conserves, es queda sense alè a base d'una estrebada violenta, i s'adona que li'n resta una mena de pressió en el cap. En aquell instant, el mi­llor partit que podeu pendre, és fènyer que us heu deixat el mo­cador a la cabina, i desaparèixer amb un aire jovial. Si trigueu un sol minut, els companys de taula s'adonen que esteu exces­sivament groc, i us recomanaran conyac o te, o una combinació de totes dues coses. I aleshores, amb una ràpida precisió automà­tica, independent de la vostra consciència i previsió, fen un pa­per ridícul i essencialment contrari a les delicadeses de la comcn-salitat. Quan haureu estat extret del menjador, d'altres, podeu estar-ne segurs, us seguiran, i àdhuc alguns que us contemplaven sota ona cella irònica. Però romandran a la sala alguns insupor­tables viatjants i una dama anglesa qne, feliços quan cl vaixell trontolla indecorosament, copen les racions i s'atipen com uns lla­dres a la salut dels lassos i informes extenuats, que cerquen de no dar senyal de vida en llurs nínxols inestables.

Tothom coneix el millor remei contra aquests infortunis, que és sortir cada dia a passejar, abans dc dinar i de sopar, mitja hora per la Rambla. Peró si, com l'albatros, sou ocell de tempesta, l'à­nima vostra, en mig de la solitud i el trasbals, experimentarà un magnífic doll de lirisme. El plaer material no divergeix gaire del d'una atracció arriscada del Saturn o el Turó Parc. Però l'es­pectacle de les onades qne muntanyeguen, i prodiguen els grans da-vassalls d'escuma, i cerquen de rebatre-ns ara contra els abismes, ara contra els estels, amb un desplaçament continu de la línia de l'horitzó, que semblava tan naturalment feta per al repòs ; e| vent, els esquitxos, cl gris biliós de l'aigua, el trontoll, l'equilibri inesta­ble, us engrandeixen el cor.

Hi ha contrades que també la ballen. Tan feliços que érem en aquells dics que lliscàvem, sense adonar-nos-en, damunt un oli blan. I ara, quiets, el major nombre, als nínxols de les ca­bines. Gemegant materialment de nàusea. I tant sense saber com retornarà la bonança, que hom pot acabar per ni preocupar-se que retorni. Quan un vaixell és trasbalsat, no hi ha més manera de no ballar-la que batallar-la : si us heu donat, ja esteu perduts.

En fi, els cstenellats a les cabines, amb la cara lívida girada a la ribella, és conhorten pensant (serà sempre així?) que hi ha alefi que vetlla i comanda, i que el vaixell, àdhuc essent ple d'in­vàlids, a alguna banda va.

JOSEP C A R N E R

la Col·lecció Josep Freixa, que porta el número si del catàleg. Es un paisatge per a figurar en una antologia de pintura catalana. Remarcables, també, els paisatges de l'Alt Pireneu qne figuren en aquesta mateixa exposició i l'altre de la col·lecció Bonaventura For­nells, exhibit i col·locat en una de les capçaleres de l'Exposició d'Art Català, gran esdeveniment que té lloc aquests dies al Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria, altra entitat terras-senca.

Cal subratllar la valor de totes les notes i paisatges directes del pintor Viver i considerar la marxa que l'artista emprenia en les seves darreres obres, tocades, malgré l u i , de cezannisme. Din­tre d'aquesta tendència estimo EÍJ pins, col·locat en una de les testeres de l'Exposició Retrospectiva. Aquesta obra té fragments ben reeixits dintre el nou mitjà d'expressió.

Ben merescut, doncs, l'homenatge a Pere Viver que ha or­ganitzat, a Terrassa, l'entitat fins ara gairebé solament recreativa. Casino del Comerç, i que des d'ara, impulsada per uns quants jo­ves, emprèn un camí gairebé desconegut. Es clar que la instal-ladó podria haver estat millor i sobretot el recull- de l'obra de l'ar­tista fet amb un sentit de selecció. Malgrat tot, bona cosa han fet la gent del Comerç organitzant aquesta retrospectiva i les ex­posicions anexes en les quals han portat obres en senyal d'admi­ració tots els artistes nascuts a Terrassa, des dels més anomenats fins als més humils.

RAP«L BENET

L e s e x p o s i c i o n s d ' A r t d e T e r r a s s a

S ONVE desplaçar una mica el moviment cultural, massa cen­tralitzat a la ciutat de Barcelona. I dic això aensc posaf al

,e la meva veu cap menà d'agror. Gatiel venia a dir nna cosa per l'estil fa un quant temps; Xenius. abans de l'abdicació' de la seva catalanitat, havia parlat molt dels solitaris de Catalunya ; i el seny ordenador de la nostra terra, Enric Prat de la Riba, ha­via concebut un pla molt vast perquè amb el temps es pogués par­lar de debò de Catalunya-Ciutat. Hom coneix prou bé les enques­tes sobre aquest tema aparegudes en la «Revista dc Catalunya». Crec jo que no és solament un problema d'expansió de cultura en el sentit universal del mot, sinó una creació de desitjós ben fo-nametats perquè la terra nostrada aparegui en els mapes futurs amb una escampadissa ben ordenada de signes que assenyalin fo­gars d'intel·ligència acolorits d'una manera comarcal — és a dir, que tinguin, sense pruïges perilloses, un marcat sabor de Hoc.

Som encara lluny d'aqnest ideal de plenitud d'una Catalunya-Ciutat, en cl sentit d'unes ciutats i viles catalanes amb nuclis ben organitiats per al treball intel·lectual i artístic ; sobretot amb una tra­dició ben fonamentada d'aquestes disciplines essencialment se­nyores.

Artísticament, la ciutat d'Olot, és, potser, l'única ciutat ca­talana que pel seu paisatge, i sobretot pel seu gran interpretador Joaquim Vayreda, ha tingut una influència ben marcada damunt la història de l'art contemporani de casa nostra. La pintura amb sabor local olotí s'ha expandit per tota la nostra terra i 00 cal dir com el Cap-i-Casal ha recollit la gran lliçó que no havia nascut ben bé en el centre, tan bescantat pels qne amb llur antipatia no fan sinó reconèixer el seu valor.

La ciutat de Terrassa, la meva estimada i odiada ciutat na­diua, té també artísticament la valor d'haver creat — gairebé po­dríem parlar d'una — escola. Si l'Escola Olotina. de la qual for­men part molts que no són olotins, ha infinit tot l'art català, l'Es­cola Terrassenca fins avui no ha envaït altres límits que els» del seu municipi. Els paisatgistes Joaquim Vancells i Pere Viver, juntament amb el seu germà Tomàs, es pot dir que fundaren aques­ta Escola dc paisatge que els homes de la meva generació conti­nuem, malgrat les poderoses influències que alguns hem rebut 1 pensem rebre dc l'Escola Olotina, de la Barcelonina i de les Escoles de París i d'Aix-la-Provence.

En Joaquim Vancells, el que podrí<yn anomenar el fundador de l'Escola Terrassenca, és un barceloní aclimatat a Terrassa des de la seva joventut. En Pere i En Tomàs Viver són fills de Ter­rassa i homes de forta rel racial, com Ramon Martí i Alsina i Joan Colom. Vancells és un home de matís, una mica anglesat » que porta en la seva figura la noble petja d'una tradició familiar d'alta senyoria. Però Joaquim Vancells és, espiritualment, com un jove — és un home ple de vibració i dc comprensió a qui no es­panten, sinó ben altrament, l'andàcia i fins l'entremaliadura i la hlague si aquestes són filles d'un esperit sensible o inteHigent. Els sens paisatges són prou coneguts per llur sentiment delicat, encara que els aspectes més purs de pintor d'aquest home resten més ignorats del que caldria.

Pere Viver, traspassat fa uns quants anys, fou un paisatgista dramàtic i fort. En els seus millors aspectes home de construc­ció. Tomàs, el seu germà, és d'una contextura espiritual més tendra, però ben estimable.

De Pere Viver aquests dies he tingut ocasió de tornar a veure nombroses obres en l'Exposició Retrospectiva que el Casino del Comerç de Terrassa ha organitzat en els seus salons. He afer-fflat, a la vista d'aquesta exposició, que el Pere Viver de debò és el fort. sobretot quan no entela la frescor d'aquesta fortalesa amb afegits de fortalesa falsa, producte de taller que tan poc escauen a un realista Pur sang. com fon aquest artista. L'altre Pere Ví-^ el que volia ésser elegant i decoratiu, és, al meu entendre, gairebé sempre inferior, però molt inferior, al seu valer.

Alguns dels bons paisatges de Pere Viver exhibits ara a Ter. rassa fan l'efecte de què s'haein rejovenit amb els anvs. Aquest efecte me'l produí sobretot el paisatge dels volts de la Mata de

L ' o r i e n t a c i ó d e l a n o s t r a e c o n o m i a

L a m a r i n a m e r c a n t

X V I

E N l'època en què es tractava de la llei de Comunicacions ma­rítimes, la incubació de la qual fou tan llarga i accidenta­

da, i n'esdevingué un part no pas satisfactori, car, si sols es tin­gués en compte els resultats assolits, se l'hauria de rebatejar amb un altre nom, de menys abast i més concret, perquè hi encaixés apropiadament; en aquell temps, doncs, es va debatre molt i afer­rissadament el tema dels drets d'abanderament. Afortunadament per ara no se'n fa retret.

Hi havia, llavors, alguns navilers espanyols qui en demanaven la supressió, amb la segona intenció, per part d'uns, de sollicitar des­prés del Govern el reembors del muntant de les quantitats esmer­çades, per abanderar els que hi havia existents, i, per part d'al­tres, amb el fi de canviar el pavelló estranger per la bandera es­panyola a uns vaixells de llur propietat que havien inscrit en ma­trícules de països americans, potser a causa de la guerra amb els Estats Units i també perquè, així, el cost era molt més reduït.

Quant a la devolució de drets, no era possible que prosperés. Cap Govern, per de nyigui-nyogui que fos, no s'ho podia prendre seriosament. Això, que hauria estat equitatiu, si s'haguessin su­primit els drets d'abanderament, car, als navilers, el dit import i el de drets reals els representava un augment de cost de les naus emprades i consegüentment suposava un major capital desembor­sat, l'introduir nous vaixells a Espanya hauria equivalgut a pro­porcionar una facilitat als que haguessin vingut a lluitar contra els que es volia auxiliar, i àdhuc hauria estat una demostració de vo­ler atuir fins la idea d'arribar a atènyer, d'una manera efectiva, la construcció naval a Espanya, minvant, ensems, l'actiu dels arma­dors que existien, com a just càstig a llur temeritat, per la gosadia d'ésser navilers.

Referent als vaixells espanyols abanderats a l'estranger, eren en petit nombre, i les facilitats que abans trobaven per assolir-ho, anaren minvant, a l'extrem de què ja no tenia compte seguir fent-ho. Aquests últims, i els dedicats al transport amb Iràms, eren els únics que movien força cridòria, demanant tal supressió. Aquells per a nacionalitzar-los de franc, i aquests, en part, per portar la contrària, i potser, possiblement també, per tenir el costum de pres­cindir generalment d'Espanya, per l'hàbit inveterat d'estar sempre de cara a Anglaterra.

Afortunadament, cosa estranya, hi hagué seny i la idea de la supressió dels drets d'abanderament, després de forta brega, anà de corcoll.

Mes, com passa amb certes epidèmies, que periòdicament reapareixen, succeí que, quasi de sorpresa, l'any 1922 el Govern promulgà una disposició concedint franquícia temporal de drets d'abanderament, el termini del qual ens sembla que va vèn­cer pel març de 1923. Passada aquesta data, escrivírem a un en­tusiasta de tal mesura, i li prtguntàrem quin nombre de vaixells, classe i tonatge s'havien aixoplugat a l'empar de la franquícia ; i per la resposta traguérem en clar que havia donat un resultat nul 0 gairebé nul. I com qne això podria tornar a renéixer, per propò­sits més o menys confessables, ens permefrem fer-hi -unes .conside­racions. »

Tenint tan sols en compte el que cal a l'interès nacional, no trobem cap raó que aboni la supressió del susdit dret. A què hem d'anar: a matar el nostre migrat tonatge o a salvar-lo, enfortir-lo i augmentar-lo donant-li alhora vida pròpia veritat? A fer pos­sible la construcció a Espanya o a fomentar la producció de les drassanes estrangeres? Doncs suprimint el dret d'abanderament, que equivaldria a donar, debades, patents de corsari, contribuiríem a precipitar la fi del tonatge existent, obrint la porta a la competència, facilitant que es nacionalitzessin, com a espanyols, vaixells propie­tat d'estrangers (dels quals ja n'hi ha alguna mostra, àdhuc ha­vent pagat els drets), per a donar la batalla decisiva, el cop de gràcia final amb seguretat d'èxit, per part dels forasters, donada la feblesa dels nostres, a les desferres que ens queden (consti que men­talment fem abstracció dels vaixells privilegiats, que són els de cabotatge i subvencionats). Quedarien, tot d'una, encara més reduï­des les llistes actuals de les matrícules, i se n'obririen d'altres, de noves, de vaixells aparentment obedients a les ordres de les nos­tres comandàncies de Marina, però, de fet, supeditats a la volun­tat d'altres Governs ; i quan Espanya necessités dels seus serveis, si les ordres desplaïen als veritables armadors, es trobaria que no podria disposar de cap d'ells, per ésser cosa fàcil esmunyir les pres­cripcions del Codi de Comerç. I, com qne el que no costa no s'esti­ma, si res no valgué el dret de posar a la popa la bandera espa­nyola, sense encaparrar-s'hi gens l'arriarien posant-n'hi una al­tra en son lloc, i. per a més escarni i vergonya, la guardarien per hissar-la al pal major quan, després, accidentalment, tornés el vai­xell als nostres ports .. I mentrestant, les drassanes, qnè farien?

El que ca! és, en lloc de suprimir-los, augmentar-los, els drets d'abanderament, i posar tantes traves com es pugui a la importa­ció dc naus, i fomentar i protegir, a tot estrop, les drassanes de casa, i. ensems, el tonatge en tots els caires, des del transatlàntic galgo fins al llagut de pesca. Això, i no altra cosa, és fer Ma­rina i per la Marina, que vol dir donar mitjans, els més indispen­sables, a l'economia. Si Itàlia no hagués emprès aquest camí, acompanyat d'encerts aquí desconeguts, perquè tanquem els ulls davant de les realifats i només els obrim per coses tontes, banals 1 fastigoses; si Itàlia, repetim, no hagués emprès fa temps la bona ruta, no fóra ara allí on ja és, sense por de què l'entrebanquin, car èn l'afer de construccions navals ocupa el segon lloc mundial, i la seva flota triomfa a tot arreu. Itàlia, tornem a repetir, no aniria mai allí on molt aviat arribarà, amb una empenta enveja­ble, que cristal·litza, amb fermesa incomparable i resultats positius insospitats, en l'exuberant xifra que està assolint globalment el seu expandiment econòmic interior í internacional.

Ouè costa, de mirar-nos en aquest espill? ^ UN ANTIC MARt

A L D I A

D'ací i d'allà La desvalorlUacló de la moneda

trancesa ha lombai set o vuit go­verns ; l'alca del preu do la moneda traallera ha (et caure el govern d'aquell pals. Això. que sembla un contrasentit polític. 6s la cosa més natural del món: diverses causes po­den produir també els mateixos erec­tes; tot és qüestió de c'rcumsUm-cles. A França els convé una alca prudent del franc; al Brasil els con­vé que la lliura brasilera no pugi gaire. Paaea la cosa contrària? Doncs l'opinió pübllca castiga el culpable 0 el que no ha sabut preveure 1 ie-' glslar adequadament a la previsió. França 1 el Brasil, són pobles sen-üblee

No tant. però. com el de Portu­gal, que cada setmana sent la ne­cessitat d'una bullanga o d'ona su-hlevaciu sense arnbar mal a un go­vern que el satisfaci.

E l portuguès, en deixondir-se, no mira el cel per a veure quin temps fa: para 1 orella per a escoltar si sent 0 no canonades. Ja els ho deia jo l'altre dia que l'art da governar era cosa difícil 1 enutjosa. No es poi governar per cap diner del món. Jo no sé com no so'n cansen els que fa temps que governen un pals. en­cara que sigui dels que no bolquen ministeris.

A PEmpordíi ha mon un sublec-te que tenia 116 onys. Segona diuen els Informadors de la meravella, el dia abans de morir fruïa encara du totes les facultats intel·lectuals. Aquest subjecte era dos anys més

vell que la vida constitucional d Es­panya. Va néixer, quasi, amb T'Uim-ne de Rlego». Ha vist dnc reis, duei regències, un govern provisional i una republicà; tres guerres civils, l'alliberament de tota l'Amèrica es­panyola, quatre guerres del Marroc, unes trenta buUangues, vint pronun­ciaments, dues guerres estrangeres, les revolucions científiques i indus­trials produïdes per l'tuvent del va­por i l'electricitat... i, si ha vingut a Barcelona, el començament de ies obres de la plaça de Catalunya. I diuen que tenia completes les facul­tats mentals 1

Era un home, realment, fort. O no llegia diaris. •

Vlnt-l-dos vots de majoria ha tin­gut el Ministeri Brland. diguom Cai-llaux, en la votació de la concessió de poders. Es una majoria escassa, peró és una majoria Ministeri hl hauria que no en tindria tants 1 seguiria en el poder. En Maura (a. C. s.) deia que per a seguir go­vernant en tenia prou tcon el du-plo de un voto». D'altres en tenen menys. •Lo Gil», el popular empresari, re­dactà un dia el cartell dol seu tea­tre dient de l'olira estrenada, «con un éxito que ha sorprendldo a la misma empresa». Al senyor Calvo Sotelo, li deu ha­ver passat el mateix amb la .ley del timbre». Tal ba estat el consum de segells pel contribuent, que amb poca dies s'han acal-al les existències. Què s el que ha coinp'ui mala. ment el sen wr ministre de Finan­ci. > la provisió de segells o el con­sum? Es de creure que el consum. El primer sorprès de l'esgotament dels estancs deu haver estat el mi­nistre Tanmateix ha apretat una mica massa... En l'ordre rendistic, la dey del timbre» serà un Ídem de glòria per al senyor Calvo. El senyor Calvo no té un pèl do

tonto. POL

D c P a r í s e s t a n t

B A R R E J A

LA CIUTAT S'ENGALANA En apropar-se el 14 de juliol. Paris s'orna de banderes trico-

, lors i les grans vies són plenes de barraques de fira. Per les I cruïlles i cantonades, els músics ambulants entonen les cançons de j moda, que les «midinettes» aprenen a cor. El bon parisenc s'atu-. ra, enternit, a escoltar-les, i si duu un infant a la mà — cosa rara — I s'atura també a les parades de llaminadures. I en ple bulevard I tira al blanc o juga a la ruleta, per veure si guanya qualque bi-I belot barat. S'apropen els dies de parades militars i de cerimò­

nies oficials. Durant dues o tres nits, pels carrers, les bandes de músics faran ballar la gent. I el «charleston» triomfarà da­munt l'asfalt i els entarugats, com ja ha triomfat damunt els par­quets i les catifes. Mentrestant, la divisa francesa davalla paoro-sament. No hi fa res. La gent ballarà i les trompetes i els ta-bals diran, sota l'arc de triomf de l'Estrella, que la conquesta del Marroc és un fet.

UNA GRACIA DE CARITAT

- O O O -

L e s I d e e s

i l e s I m a t g e s

E L T E M I B L E C A S T E L L

No tots ett templets, dedicats d l'amor, han d'és·ser necessària­ment clàssics 0 nfo-clàssics.

Hi ha els templets xinesos, amo­rosament i subtilment panteistics.

H i ha — {com i s el ca» literari del fullet aCasteil d'Amor», repro­ducció bibliofilica fidel d'un ma­nuscrit antic, que ens ha vingut últimament a la mà) — hi ha el* templets amorosos podriem dir-ne gòtics o pre-renaixentistes que no són pas, certament, els menys apassionats ni els menys gracio-sos.

L'editor • compilador que s'^na M A les Meial t A. M. la noticia preliminar comença amb aquest suggestiu paràgraf:

«Impossible és no estar sempre pensant en Itàlia i en Provença, mentre es llegeix aque*t nCasteü d'Amorn, mentre es contempla i ad­mira com, amb sos polits marbres, jaspis t porfiris, l 'anònim autor va aixecant lo superb pa'au que, ar­tista conscient, dedica a hostal del déu dc/» déus, del més apassionat i preaonament adorat dels éssers que la imaginació humana ha creats per a personificar én una sola Imatge els més varis i comple­xos l'rnífmenM.»

/ c/ou amb aquest paràgraf fi­nal-.

«Per molt allunyat que de la ca­torzena o quinzena centúria es tin­gui l'esperit, basta començar l a lec­tura d'aquest llibret per a sentir-se transportat a aqueUes èpoques potser més propicies que la nostra al cu/fe de la P o e ü a , que i s l'A­mor.»

Aquest üibret i , una mena de formulari 0 de breviari, en forma de preguntes i resposte*. on les eternes qüestions que espurnegen d'un cor a un altre cor són agu­dament i deliciosament abordades.

Amb la primera pregunta t res­posta ja n'hi hauria bi prou. Es com aquell preludi enorme del Tristany, on hi ha tota l'obra en concentració, on hi ha tot el na­cre dels clars de lluna, on hi ha tota la rebullida de la sang dels dos cors ' en deliri. La primera pregunta i resposta de «Castell d'Amor», sota un aire més preciós i convencional, i s també un ad-m'raò/e rcíun» prefigiuador del contingut del co*uw».

« D ' qui és fundat U> Casteü d'A­mor? Respon: Lo fonament és de desirs-. les parets són de sospirs: les torres són de doltor..*,

Aquestes «parets de sospirs» és de les coses m i s dolces i punyents

Els intel·lectuals francesos — un grup d'irftel-lectuals — ha . adreçat als intellectuals americans un prec que gairebé sembla una

sol·licitud d'almoina. Els francesos demanen als seus col·legues ianquis que diguin al poble americà : Ni els Estats Units ni la França no varen voler la guerra. Per permetre als exèrcits ame­ricans que intervinguessin en la guerra i estalviar-los els sacrificis que els francesos sofrien, aquests hagueren de consentir la demo­lició de llurs ciutats i l'anorreament de llurs famílies.» — «Es just, — pregunten els intel·lectuals francesos, — que nosaltres siguem les

1 úniques víctimes, nosaltres que no som culpables? Se'ns pot de-1 manar, a nosaltres que ho hem perdut tot, or i sang, que ens com­

prometem i comprometem els nostres fills a donar més encara?» , D'altres vegades ho hem dit. Ens dol que un poble com el francès, 1 que tan generós fou de la seva sang, es mostri tan avar del seu l OT. Però, en això darrer, no el guanya per ventura el poble ame­

ricà? A què ve aquest crit de certs intel·lectuals francesos, si els americans hi han de fer el sord ? No veieu ja la mitja rialla de l'Oncle Sam responent : «Dé vos empari, germà» ?

UN JUDICI AMERICA La resposta de l'Oncle Sam ja la dóna, per endavant, un es­

criptor americà, ex-diplomàtic, Claude C. Washburn, que acaba de publicar un estudi sobre la psicologia del poble francès. Mis-ter Washburn comença per dir que el poble francès és l'únic del món qne és alhora completament civilitzat i plenament adult. I en afirmar això, li nega totes les virtuts de la jovenesa, la força, la jovialitat, la gosadia. Com a d'altres pobles que hom coneix, el «seny» el té atnït. Mr. Washburn ío té prou boca per alabar les excel·lències de la llengua i de la cultura franceses. La prosa fran­cesa és, al seu entendre, «la meravella dels segles». El publi­cista americà elogia la vida quotidiana que hom mena a França i les virtuts domèstiques del poble francès I diu : «en cap altre pafs hom no es sent tan lliure com a França, on el pensament no co­neix traves». Però tots aquests elogis tenen un «pendant». Cal veure el revers de la medalla. Primer defecte que troba Mr. Wash­burn als francesso: la mesquinesa, l'avarícia. L'amor al diner no

j correspon, en els francesos, com en els americans, a un amor per • l'aventura i la puixança, sinó a «una por terrible a la pobresa».

«La vostra única ambició, els diu, és d'evitar els riscos, de co­brar rendes, mediocres si voleu, però segures.» I afegeix : «La vostra premsa està corrompuda i els vostres polítics es venen.» I encara els ve a dir que són incapaços de generositat i d'agraï­ment.

SNOBISME Pressentim, dintre el camp literari francès — ens n'haurem d'a­

legrar? — una reacció contra el snobisme proustià. Marcel Proust ha fet la corba màxima i el seu paper va de baixa. La societat que estudia i exalta — hi ha maneres d'exaltar que condueixen a la ruïna — l'autor de «A l'ombre des jeunes filles en fleur», no s'aguanta. Si Des Esseintes daurava tortugues, no noia ningú més que ell. Però Swann, el jueu, minava el seu ambient de tèrboles i fàtues deliqüescències. En el snobisme proustià, l'originalitat es converteix en extravagància o mania i la fatuïtat en orgull i mi-santropia. Producte de la decadència, el snobisme és un mal de les societats caduques, hipòcrites i corrompudes. Un mal que fou anglès en altre temps i que ara és perfectament continental. Tan­mateix, com dèiem al principi, hom reacciona. I en això, com en tantes altres coses, tot és començar.

VACANCES El «Gran Prix» ja va donar la senyal de les vacances. I de

dia en dia, mentre els anglesos passen la Mànega i envaeixen la capital, els parisencs emigren a la perifèria o a l'estranger. Tor­nen els dies xafogosos en què, pels barris mundans, hom no sent parlar gota el francès, i en què el menut poble aprofita qualsevol moment per eixir de la ciutat a respirar l'aire de] camp. Car l'am­bient de París es fa insuportable. Tot amb tot, res més bell que els cap-al-tard parisencs, en aquests dies llarguíssims, en què l'at­mosfera és d'un blau d'esmalt i el cel sembla fet d'incrustacions de nacre...

ZENON

que es jniguin escriure al marge d'aquest tema.

Goso a creure que no hi h a u r à cap enamorat 0 enamorada que en üegir-ho no posi, instintiva­ment, lea dues mans trèmules d'e­moció damunt el seu pobre pit res­sonant...

JOSEP M.» JUNOY 'l Afinesta primer* eillelA dn «ttutell d'Amor» fan estampada » VUaaor» 1 Oellru ">r OIITI, imprawor. -I me»d'agost <le l'any

MIKX'CCX. 'K*. com salrebe totm laa pro-luccion» tlpozraflqaa·qnx·orteti I que han sortit (VaqnüBt obrador 'lol» OUTS, nua obra manual 4 alta perteeel6.) ' - O X D O -

E s q u e l l o t s

Tenen raó els qut aflrmnn que en aquest país estem vivint un moment de plena expressió democràtica.

Per a demostrar-ho. no hl ha sola ment aquell fet. tan elegamment cop­sat, que a Espanya hl havia el dret consuetudinari de poder beure una copa de licor a mitja nit.

Aquests últims dies, a una barria­da de la qual no volem dir el nom. peró que pertany al districte prhuer municipal — la més cèntrica de les deu demarcacions — on vidu i una vídua decidiren casar-se. Anaren a l'església, comptaren amb el benepll-

clt de l'autoritat civil, no trobaren cap obstacle 1 el clergue els beneL

No havien, però. consultat lt vo­luntat popular qne sap fer-se sentir en manifestacions d'enlairat civlnnc i aquesta entrà en funcions.

Centenars de xicots, capitanejats per barrllalres veterans, amb llaunes de petroli, esquelles, sirenes I ^orns es plantaren davant la casa dels nu­vis I començaren a fer soroll, «lutsi 1 baladrejar. Quan la monotonia d'e* tar quiets els cansava, don.i ven la volta a l'Ula l se n'anoven a fer la serenata a la banda del darrera. Ai­xí successivament, flns a transcórrer tres hores, durava la manifestació, lu qual es repetí tres dies consecuMut.

Nl un sol moment, malgrat 'a g'n-tada que sTil aplegà. Intervingué l'autoritat en aquell plebiscit de de­mostració més genuïnament aütèntlca que no pas la forma que usen i·le de­cadents pobles nòrdics destinats a ésser engolits per la visió del Mig­jorn.

Els literats estrangers, equivalents a les valors del carrer Nou de la tara-bla per avall, tenen amb els esque­llots demòcrates que es fan aquí un tems per a farcir una «barcelvoMa» ben pintoresca

UN CIUTADÀ

9 — Dimecres M dc juliol de 1926 V E V D E C A T A L U N Y A

D A R R E R E S I N F O R M A C I O N S —

S e r v e i M e t e o r o l ò g i c

d e C a t a l u n y a

Situació general alinoefèrioa d'Ku-ropa a les tel horst del dia 14 da ju­liol de 19W:

La depressió baromèlrlca d'ItóllA 00 (ipbllita notablement, pol qusl mó-llu millora el temps en la major port d'aquelles costes. .(

Al realant de l'occident europeu el temps fs bo, perft a la Península Ib*- | rica, degut n l„ forta calor regnant | per la meseta central, és probable la tendència al règim de tempestes l e salti

Estat dat temps a Catalunya a las vuit hores;

Ai Pla do Bages i Segarra, s'oh-Borvcn abundants núvols 1 boires baixes.

Ai rostant dc Catalunya és bo. do­minant cel relativament serè 1 venta dèbils. 1

Duran les últimes 5; hores, han | tornar a registrar-se algunes tempes-lc« isolades per la regió Plrmeuca.

Temperatura màxima a Barcelona, ° i grans; mínima al llac Estangent I Comlola, 10 graus.

A primeres hores d« ia tarda ha mort a l'Hnepiral Clinto el ferit u<. mon Biara.

-O Itllll o-

-000-íl M m k sortir ES DETINGUT EL DIRECTOR

Ens diuen que tia estal iTíTTngut a Cnstellfiillit do la Roca el director del dfsrl anomenat «El Correo Nacional*, lionaventiira Jover, contra el qual s'han foriniiiat denúncies per falta de pagament.

- O O O -

N e c r o l ò g i c a JOAQUIM AGUILERA

Aquest mati s'han eclebral al teiii-ple parroquial de Snnt ítíttp de lirà-i·la els funerals per al bé del mal-ngitanyat Joaquim AfUilera, el gran economista.

L'església e« veié plena de gom a gom, 1 vessant 1 tot, no i>o<liu,conte-mr lo concurrència crúe lii anà.

Una nodrida capella de nuisioa m-terprelà a orquesli.-i la gran missa* de difunts de Perossi. Després segui­ren altres misses rases.

Tant a i'Oflol com a les m'^scs. l'o-fortorl durà llarga estona. Tot Bar­celona desfilà, per IVslll da l'euterra-tnent.

Es demostrà, una vegada més. M profunda estima quo a tots els esto-ments de la ciutai gaudia l'Inoblida­ble patrici.

A. C, S.

B O R S A D E B A R G S L O M A

- O O O -

G o v e r n c i v i l ELS ACCIDENTS DEL TREBALL \1 Covem cvil han facilitat ia .10

la segiient. «EI Covernudoi- ha rebni (sontld'neS

denúncies dels abusos que es ciun"-ten amb els obrer.- que. vtcilmes d'ot-gun Éçoident del treball 1 (icsecup!;

l u- dels mitjans per n fer v f e r llurs drets venca a MPTC < 11 inuis dc aesaprenslua Individu^ que « <!e dignen a la c«r;i Inósins, reculant en detliiltivu que ells són oN iirlnil-palment afavorits qimn nirilai a Iir-jr-so in indetnntlznrIó c|iie rorres-' pon a l'obrer. I>ei' a rutuear en cl possible 3.;uesis abusos, el Goveinod"]-. d'acord amb el del irat Regional del Treball, lin ioiivingiit que a les otlcines de l'es­mentada relegacló a'establli :i un.C " Millori que tindrà per objecte kWildrí I resoldre oonSultc.·j I dubles que for­mulin els obrers.

Per taui. iot obrer que per COÍI.-P qüènclo d'un aocUIeru hagi dé for­mular una ie.laniacl6 l desco:u;gui la quantia do la iudemnitzaclú qtte li correspon i forma fl'entaular-ls, podrà nrudir a la deli-gació Regli-nal que [I resoldrà amb tolo '.mpaiciall-tal i subjecció a la lloí els dobi^ 1 dificultats que so li ocorrin.

AI mateix temps podrà sotmet-o a consulta de la delegació Regional qualsevol dubte que se i i ofereixi re­ferent sempre a aplicació o legisla­ció social i mitjans por a obtenir rl» beneficis quo amb subjecció a aques­ta pugui correspondre-li.»

-O-llllll-O-

Concert per Is Benda Municipal

La Banda Municipal donarà mi co:i-cer a la Plaça dei Ret. demu, diiruia, a un quart d'onze en pun* del ves­pre, exoculant tü programa segiítut:

Primera part. —•Guillem Telu, obertura. Rosslnl; «LarGbeto» del quintet on L a , Mosart (clarinci «cilo-ta Joaep Ncrl); •Cançoneta·, MeudoU-sohn; •Moment musical». Schubcrt; •L'holandès errant», obertura, Wng-ncr.

Sgona part. — «Adagi, d la quarta sliufouia. IteoUiovou; ..Mlogioito aohai^andoi, de la vuitena simfonia. Becthoven: Duos danses fantastKiues a) somni, b) Orgia. J . Turlna- Dan^a dels vels de «Salomó». R. Slraujs.

-O llllll o-

Topada d'automòbil

UN MORT I DOS FERITS A les quatre d'aquest mati han es­

tat auxilials en el dlspotu-arl de San-<a Madrona Ruard Riera Ribas de

"21 anys, cl qual té fracturat els dos braços I probable fractura ds la bese Uel crani amb probable omomtgl» In. terna, commoció oerebral de ronòst·.c greu; Ràfol Smlol Redondo do 23 anys quo té una ferida coitlusa al tront, diverses contusions a diverses parts del cos I símptomes de commo­ció cerebral dc pronívstlc reservat i Antoni Termes Petit de 25 any» que t* una contusió a l'ull esquerre 4 fe­rides als dits de pronòstic reservat.

Els tres Joves esmentats anaven en erlomóbll l en passar pel carrer del iiMi.nié< dei D n l n bs Mvat t n k <M i pilot d'adoquln» Els dos primers han ^.t.T vnduit» nl llim.- i el tercer ai - -a «OBfcQL I

El viatge

del Sr. Primo de Rivera VISITA AL C A S T E L L DE VERSA-

«-LES. - EL BANQUET DEL GCNE-RAL GUILLAUMAT. - ELS DIS­CURSOS. Peris, U . — Aliir, el general Prl-

mo de Rivera. acompanyat del maris­cal Petalu 1 del senyor Quiúoncs da L·IOQ, vteltó cl castell do Vcrsouis. en fou rebut al pati del Museu j w M Brlcron, conservador adjunt 1 po! 'ecrolorl M. Roguct. El general ad­mirà ois uombrugos quadros allí vx-posats. I es dolgui que por manefl !• mpi no . pogués ' viRltar t it el roslell. Després d'un ràpid i,««silg ppl parc, tornà a Paris, cm assistí al nauquel que li fou ofert pol gon.Tal Gulllaumat, ministre dc la ü u ^ m I al qual asssistlrrn Briand, aal'.'iux I alircs personalltais.

t l ministre francès ha pronunciat el següent brindis al final de l'nets:

• Els exèrcits d'Espanya i de Pran-Ca. lluitant junts on un país abrupte ' acaben d'assolir una furmosa virin- [ ria. gràcies a la unitat do mires en I que s'han inspirat llurs caps. En aíxo- | xrrar la meva copa a llur honor i a I Kònor vostre, com ho vaig fer, fa-nou anys al quarter general dc Vsrdun, briml 1 per la inleUlgèncIa que haurà clo inclinar l'obra de pou la realit­zació de la qual hem de dedicar-no£.>

A aquestes paraules, contestà cl preaident espanyol en tls següents tertnes:

•Eo nom de S. M. el Rel. del üo-vern d'Espanya i dc los forces de •erra 1 mar del meu país,. contMlo la Halutació que el general Guülau-mM acaba de dirigir-me. havent mo commogut molt especialment el re­cord que ha evocat de l a nostra en-bevleta d- 1S»1T, al peu de Ics inura. lles de Verdun. d'aqueixu cuitat <;uo (1 patritisdM Immurtol «b! l 'cxpr:» rii·iicès defensa d'una fuisó subilm ilclxen amb aixft un exemple in 'bli-blidable de les virtuts militars. Faig els més fervents vot- por la unió Celà (toSireS pobles, dels nosireí dos exèr­cits, i saludo amb tota la meva nfec IÍM 1 delicadesa el cap del Govern, uci present, així com el mariscal Pe­ta in. la direcció del qual en la com­panya del Marroc, eserei Indubtable inlliiàncla per ol triomf de ics noe-Urs . armes unides. Expresso lambc rl meu agraïment per la formosa fís-tu que m'ha estat oferta, que m'ha terçoès veure'm voltat de personah-tats civils i militars los més gl-r: -ses.-Desitjo de tot cor què Fra!U> stgauixi inarxaiu pel oami de grande-«.1 que mereix per la seva histò··la i \: li sotw sacrificis en ares de la hu-munltat •

DECLARACIONS A UN REDACTOR DE i L E TEMPS» l'uiíf, li. E l gpciuJ Prinn de

Rivera li£ fet a un ridaclor de -Le l·-mps» les si-gflems declaracions:

lil viatge que he fet a França, Mal­grat I-M grans ocupacions ;;o'.'2rnt-DSèDtsIs, ha d'ésser la consugcició de l'amistat franco-espanyola. feta més EnlliÒé per la col leb- ia' ió fiate'r.iU ui Matrox.

El gençral port úc maJíiíe-st ac se- } ^ ílda l'obra icalitzad" a Espanya l cl formidable progrés efectuat en toia eJu douit-.iv. SDCÍBIS

AOhuAi <liiiii>s, que la gran míiio-flS del pafs l'eiicurinja, com ta·nbc aU BÍ.' IS coRaboradors.

iíi És^adya no estigués satisfeta de sos servei-- li fqrla. saber.

Paasani ilrsprét a examinar !a r0-Utica \-\·..·:i.i\ es lefun nu-., csp-c i í i . «lent :) lis ncgoviaolon» como : ais fr.in i-i^penyol.s ! u r.i.ord del \l;.'ii ii-

E l genei'ul espccifli^à que Escanya esia dif.posaito a tractor othb Pjiuutft tn cundloi·'ns que 11 permelln 0:1-e n r í n o i a íUbi? el tfrriuui estany li . ' però qui Espanya ha de n-servaV a la seva ii-dústria nacional una ir-tec-cíó indispensable, així com ofa·.·onr tambit en ei que pugui la prod-icció fiancOda

Le-, dUlecJ(a|à a< lll·!s provenen únl-venen u" la inestabilitat d'd fruftl.

Ouau aque»? sigui t-stabíiitjat, el Tractat d í Cuuiti Irunco-aspa-iyo^ ÍK serà n i í í que qileítló d'bores.

Parlà dasprèa del TracUit del Mar­roc i afirmi qüe l'acord reoliuat és una obia important i assegura in pa-ciflrni·ló ràpida i total del Marroc.

E n ço que cs refereix a la /ona de 'i'i'uiger, enumerà les n iv indicavi ïns d'Es|iarnya, reatives a aquesta qiies-tiO. tifejint qu»- "objecte que 'objectí de seu visige no és el deslam-.mtar aquesta dcilradn qüestió, sl uo ex­posar el seu desig que ella aigui MO-xlmamct.: estudiada i com no di-bta. ri>soHa.— avi-» BANQUET A L AMBAIXADA D'ES­

PANYA. Paris, 11. — A l'amliülxaila d'Es­

panya s'ha celebrat un banquet a bo­nor del geerai Prim: dC Rivera.

Entre altres comensals han assls-lil da senyor* n-laiul I oli m l n l ï l ^ s U* Finances. Guerra 1 Mauna, cl ma-1 -i al Petain i cos diplomàtic. — Ha­vas. A LA DESFILADA DEL 14 DS JU­

LIOL. - INVITACIÓ DEu MARIS­CAL PETAIN. Paris, l i — Aquest matí el mariscal

Pttalti U passat a recollir ei gaíioral l i i , , . dc Rivera. per « portar-lo al lloc que ü ravis estat designat Wiire la* personaHtats dc marca q-'c ae-sislion o ia desfilada, celebront amb motiu de la festa nocional

El g<-nerol n f e M de Rivera tei,.a un lloc a la tribuna oficial; alguns •Jíiiadors, d iputa», rcprcseniacló del coe diplomàtic 1 nombroses porso. ualltnis. Ei General Prlmo de R'vé-vera. en ésser reconegui en la tribu-t é ho «»«ai objecte do nultos p m ^ s de sunpaUa i respecte. La revista no tstat brlllanlisslma.

EI general Prlmo de Rivera nswlilr* «vul a l'esmotrar oficial qae Undrà ll<« a l'ElIseu.

K.l mariscal Pctaln ha convidat el mi.eral Primo de Rivera a pííSH»-ta lardó B ChaiilUly. on soparà. I

emà, se « lebraràl a lambaisada d'Espauya una teala a U qual as^te- , tlran «1 general Trlmo de Rivera 1 cl 1 Soldà del Marroc. — Havas. J

Sassió it«| mati al Casino Mercantil, a fi de mes: S'opera de Nords de 39*20 • «O'n i Mscaata de 3V8> • Si Sessió de .iorta, a íi de mes: d» fa de Sor Ja de M'S a ÜJ'!5 i a SJ'A <, Atacants ic zi'tiO a Wlt i i a l'US,

de'i2'3u a i ^ S . I • U ' ^ J , Gran •letropolità s •4', 0, Transversal de 4 •' D a 4^*50 i a -WO , Aigües d« Barcelona a lii'óO. occioas C.H.A D.fi. a J i 4 ' 0 ü i a . 651» , iCliade^ s è n e C (noves) de J J S W a i)8'301 o 337^ , i Regadius do

14 D E J U L I O L D E 1 9 2 6 VALORS A TERME.

M M ürenses

de I 'Ebre a i 7

Darrera sassió. - Al Cesino Mereonlil. a fi d* mes: S'ha fet de Norda de 3a'50 a 3a'45 I a 8B'50, Alacanls a a4'00, i Uredsea a 2.'35.

o o r i r z a o i · o s MONCOES ESTRAN :GRCS Pranca. I6'4>, suíssoa. li^OO: belgues. I5':0 lliures JJ-GS; lires, -TeO; dòlars Q'TQTS: oeaos arzenHas, TSS.

VALORS AL COMPTAT, Ootllzaoló dels ne Intorits encara en al Butlletí Oficial Sarcolona Troetloa l %. • IHI · , al03,00i 102*78. fl·iwlooa rraottoa ï V yrsl . . • a I40,00. Societat ItaUega d'Electricitat S * • a IDú'òa jenani Tramvies Barcelona 4 * • a 9675. Porosa Motrius 1 % iise*, a 77'50. Grani Molina Baacoa S » . a U5*0Ck Ajuntament de Màlaga, a 10ü'5 \ àjuniameai de València 8 V • a 9>*6S. Ajuntamaot da Sevilla «IM». * a 9475 AJ un lament do SarUta riUSS», • a 95'50

Banc Hip<iocarl J i ruguai a II2'00 Ajuntament de Girona 6 %. a «i'O-'. Bona Stat GaUega l'Electrlcital, * a 46*00 Ace. Praf Tramvies ta Daretiooa. a 98*00 Tramvies de Barcelona S, A. 6 "i» a 94'M Asfaitata t Portand «Aaland* S %, a93'0a Bons Mine* de Potassa de Siirio, * a 9S'''0. Ajment. de SevtUa 8 % •Expjsicio·, a 95*00. Ferrocarrils Economies Espanyols < "U * a 95 00 Fabricació Mecànica del Vldrs. a93'0..

El 14 de j u l i o l

XIULETS I TUMULTS DELS COMU­NISTES París, 14. — En ei Curs de ta re- .

vista dei 14 de Juliol, aigons comú-instes xiularen I provocaren tmnuits. Foren practicades vint detencions: en­tre aquestes, lo d'un conseller muni­cipal afillat al partit comunista. — llavas.

El vol

A n g l a t e r r a - A u s t r à l i a

ARRIBADDA A BUSHIRE Bushire (Pèrsia). I I . — L'aviador

anglès Cobbam urrlbà ahir. — Ha­vas.

COBHAM REPRÈN EL VOL Bushire. 14. — Després d'una para­

da de 31 hores, l'aviador anglès Cob-ham ha rcprè.s e. seu vol cap a Aus­tràlia. — Havas.

- O O O -

A l Parlament egipci

DIETES PER ALS DIPUTATS. - EL DEBAT SOBRE EL PRESSUPOST El Caire. 14. — E l Gabinet ha apro­

vat la proposició de concedir el» di­putats dietes per 600 lliures egípcies .S'espera que el debat parlamentari sobre el pressupos. terminarà din­tre de tres seunanes i que el Par­lament ajornarà les seves sessions.— Havas.

- o o o -

La vaga de Nova York

OBRERS ACOMIADATS. — LES PÈR­DUES DE LES COMPANYIES Nova York. I». - Ahir expirar

el tertnln concedí per les companyies de fercocarlls subterranis al personal eu vaga per a repenldre el treball sense perdre els drets d'autlguitat. 688 homes no han acceptat l'oferta de la companyia i han estut, en con­seqüència, acomiadats. S'esiima que la vaga ha causat flns ifra un dismi­nució en els lugrewos de les •••om-panyies. de SiO.OOO dòlar;. — Havas.

L'AVIADOR F E R I T ES EL PILOT VAL Estrasburg, 14. — S'ha pogut com­

provar que l'aviador víctima d'uu accident a Furtb (Baviera) óa el pl lot Val i no Delmotte. com s'.lava dit en els primers moments. Les ferí des no semblen fer perillar la seva vida. E l mecànic ha resultat mort. — llavas.

-O llllll O-

La s i tuac ió a Canton

L'ACORD SOBRE E L BOICOT Hong Kong. 14. — Els delegats que

havien de traslladar-ses a Canton per s negociar l'acord rotatiu al Boicot marxaren aquest matí. — Havas.

-O-llllll-C-

El vol de l'aviador Girier

LA SORTIDA Parla, 14. — L'aviador Girier ha

sortit a «es j'20 d'aquest mati per a intentar batro el record de distància sense escala. Es proposa arribar en vol directo flns « Omsk (Sibèria Oriental). — llavas.

- o c o -

La s i tuació financiera

gica

PLENS PODERS AL REI BrusseRes, l i . — La Cambra ba

aprovat en primera lectura un pro jecte concedint al rei. pel període do sis mesos, plens poders pel que «• rofereix a les qüestions flnanciere». — Havos. UN REQUERIMENT DEL MINISTRE

DE FINANCES A LA BORSA DE BRUSSEL·LES Brussel·les. II . — E l Ministre de

Finances lia requerit dels agents àr­bitre» de la Borsa perquè li romcUn un estat de toies les opentcions oe canvi que ban estat tractades aquests im*ms dics. Segons .L'Eti'Me Bel-po», icr- mesures radicals que se­ran preses pel Govern. obeeUen «l desig d'evitar les operacions InJusM-ficades en divises — Havas.

-O-llllll-O-

El vol

de l'aviador Delmotte

INCENDI I CAIGUDA DE L'APARELL Paris. 14. — Comuniquen al «M»

tín* que l'avió trimotor pilotat p-r Delmotte, qui Intentava un vol Oe demostració per l'Europa Central i Orientat, va caure cobert de tlam»*» a Furtb * moriren els dos mecànica i ferits greus el pilot 1 un observador. — Havas.

-O llllll O-

El complot

contra Mustafà Kemal

QUINZE CONDEMNATS A MORT Angora. U . — El tribunal de ia

Independòncia ha ctt.d^mnat a mor; quinze conjurats aniikemalistes, en­tre els quals es troben sis diputats. Els altres encertats ban estat absolts — Havas.

- O O O -

A la frontera

romano-bú lga ra

SEGUEIXEN LES AGRESSIONS Bucarest, 14. — L'Agèncit RadlJ

din que segueixen les incursions dels comltadjis bulgaresos a ia frontera romanesa. Es produeixen cov'tL'.us-ment agressions amb morts 1 ferits per ambdues parts. — Havas.

- o o o -

Un cas d'espionatge

DETENCIÓ D'UNA SENYORETA DE NACIONALITAT FRANCESA Paris, 11. — «La Joural» diu que

l'es-oficial francès David, acusat de diveree? estafes, es rèfugià a Dnssel-dorf, on, a instigació d'una lufoipta-ra alemanya amiga seva i amb ol fi d'evitar l'extradició. lliurà o les au­toritats alemanpes documents mm-tars francesos.

Amb motiu d'aquest cas d'esplocat-ge ha estat detinguda a Paris una senyoreta anomenada Tardleu, la qual servia d agent d'eolloç a >'ex-oflclal francès. Tot i la deman­da feta per Fiança, el Govern del Reich no ha concedit l'extradició de l'ex-oficlal francès. — Havas.

Els comunistes

i el Govern italià

DETENCIONS A ROMA Roma. 14. — Ha estat practicat un

registre a l'oficina del partit comu­nista. I la policia se n'ha ompoitai molta documents 1 practicat diverses detencions. — Havas.

- a m i i i o

llons do lliures Bn 1928, l'import se­rà de Sis miliems. En 1928-29. scrA de vuit milions. En 1928-29. jerà de ' fns de lliures.

Com a contra partida les d*mret anualitats a començar des de '957. cU'sembnrcamenls seran augmentats d'un milió I mig de lliures esi. ril·ies Tot això «n forma que en 1988, no quedarà mès que un deute de 5SV0i0 llíi'res cstorllnes que no devjugarà iiiterps.

Els .7 milions de lliures cstorllnes en or qu-» guarda el Banc d'Anglate-ra en garantia als diferents préstecs que U f.ven consentita durant la guerra, s'ha arribat a nn acord, pel qual 24 milions de lliures esterlines suran repatriades a Françaça abans •i- 1030, a mesura que els reemborss-roents signin fets. — Havaa.

COMENTARIS DE LA PREMSA Parts, 14 — La premsa comenta l'a­

cord franco-suglèe sobre ol deute, i expressa generalmcat l'uplnló que el dit acord no dóna completa sstls-facció a cap dels dos països, reca neixen, uo obstant, que no es poden fer més per a contentar cada una de les dues parts.

Subratlla especialment que el punt tapital de l 'aord és Tcetabllm-mt de una relació entre els pagaments d'A-iemanya i els pagaments que ba d*) fer França.

Això posa en front dels Estats Lnlts el mateix problema.

E l 'Journal» creu saber que les ne­gociacions entre l'ambaixador fran. cès a Nord-Amprica. senyor Beren­guer 1 el senyor Mellon, es troben en bon oami Es creu qne s'aconseguí-rà com amb Anglatterra la unió d n-nes cartes a l'acord en forma d'e-nexo^, eontenint la prometença dels Fstata Units de subordinar per raga-menta a França els que faci Atama-nya a aquestes nacions. — Aavaa.

giih tots els problemes del treball com jornada, rendiment, obres de caràcter social que han de realitrer les empreses, etc. etc.

HI hauria un organisme superior de caràcter social i tècnic en el qual tindran ropesentacló els gre­mis que resideixen en totes la vida del treball.

L a comissió designada per a es­tudiar I realitzar el projecte d'as­sembles deliberant idea que fon aprovada en la recent assemblea de la Unió Palrlòtíce, la constitueixen els senyors García Oviedo, marquès de Valeneina, Poman 1 Rodrlguex Mufloz en representació de lea Unlona Patriòtiques, del Sud, i els senyors Gavilanes. Milà Vascos I MUà Camps pel Nord.

A les dues secciona pertany cl se­nyor Benjumea.

Els eomisslormls rebran els defa-llata informes amb els antecedents dc l'Assemblea i elements que han de compondr-la.

Aquesta assemblea actual tindrà caràcter rooeultiu i solament dedi­caran un dia e la setmana a escol­tar els 'nformes dels ministres.

Es el propòsit del president la con­vocatòria d'una altra assemblea per cremis mís endavant I |a plenament sobirana.

BAHOii«T OC LA CAMBRA OE C C MERQ Madrid, I I . — En el banquet do­

nat anit passada per la Cambra de Comerç I Indiistrla. a honor de la missió comercial mex'cana, el mi­nistre d'aquest pals recollí el desla apuntat per una de le» persones que brlndren de onè s'efectuí nn viatge comercial .a Mèxic, en eorrespnndèn-eia al qne acaba de realitzar la mis­sió comerc'al per a fer efèoÚns els ideals dTdspano-amerlcanlsme.

E n finalitzar el banquet arribà el ministre d'F.stat I estigué conversant nmb els delegats comercials sobre les •mpresslons que se'n porten d'Es­panya

CONSELL DE GUERRA Madrid. 14. — Aquest mati s'ha

celebrat Consell de guerra contra pl coronel don Regiindo Garla. el capi­tà d'artilleria de l'escala de reserva senyor Hordlo. un sots-oflclol I dos argenta del 1? lleuger d'artilleria I 12 sergfnta del primer lleuger d'ar-t'JJerta.

E l fiscal dmanà per al coronel I el capità tres anys de presó i els me-*os i un dia d'arrest per a l'oficial I els sergents.

El» defensors soRlcItaren TabsoHi-•:i6 de tots els encartals.

3orsa Oficial de Comerç

- o o o -

Von Hoesch

visita Briand

ELS EFECTIUS OE RENANIA. - E L DESARMAMENT ALEMANY Paris, 14. — Eia diaris publiquen

la notícia que l'ambaixad.'r dei , Reich visità recentment el senyor Briand per a comnnioar-li cl desig del seu Govern de veure reduïts eia efectius a Rcnànla. Von.HoeíiClj tam­bé parlà ai President francès de di­verses altres proteneions d'Alema­nya respecte als problemes del desar mamem alemany tractats en l'óltima nota de la Conferencia d'Ambaixa­dora. — Havas.

La campanya del M a r r o c

L'AVENÇ FRANGES A TAZZA Rabat. l i . — Continua l'avenç fran­

cès a l'anomenada «Mancha da Taz-za». Es venç la resistència dels re­bels, els quals es refugien als cims muntanyosos. — Havas. E L SOLDA A PARIS. - XIULETS

DELS COMUNISTES Paris. 14. — Durant ta visita efec­

tuada ahir pel Soldà del Marroc a l'Ajuntament de Paris, diversos re­gidors afiliats al partit comunista van xiular. Quan el Soldà entrava al saló on se li servia ei u , els comu­nistes iniciaren l'himne «La Interna­cional». E l nombrós públic estacionat als salons de l'Ajuntament ofegà aquqsta manifestació comunista amb llurs aplaudiments al sobirà marro-qui No res menys la Banda mili­tar va fer que l'Incident passés quasi desapercebut. Els pertorbadon foren Invitats a retirar-se. Ja abans, la policia havia pres grans precau­cions, impedint l'entrada a molts del* invitats sospltoios d'estar afiliats al partit comunista. — Havas.

-O-UIIII-O-

-G-IIIIII-O-

Manifestació obrera

a Ber l ín

TOPADES AMB LA POLICIA Berlín, 14. — En un nombrós grup

d'obrers sense treball que Intentava fer una montrestaclò 1 la policia, ba ocorregut una seriosa topada. E l ca pltà qui comaudava el pelotó de ia ftirçe pública fou desmuntat i mal­tractat d'obra. — Havas.

• P I B

11

L'acord ang lo - t r ancès

DETALLS SOBRE LA REGLAMENTA­CIÓ DEL DEUTE FRANGES. Paris. 14 — L'acord signat a Lon­

dres, entre Caillaux i Chambertaln. oonstitueix ia regMmencló --umnieta del deute francès a la Gran Urr- I tanya.

En virtut d'aquest acord ia Oran I Bretanya obté d&S 137,900 lliuris rs- ) terlinas en béns emesos pel Gov*rn francès, i els Interessos seran tmgits , es anualitats.

En 192b-27 cs pagaran quatre ml- 1

La s i tuac ió politica

E L GENERAL SARO A SEGÒVIA Madrd, 14. — EI ministre de la

Guerra interí, general Saro, marxà a la primera hora del mati a Se­gòvia per a presidir la remesa dels reials despatxos als nous alfres d'ar­tilleria.

L'acompanya el cap de la Secció d'artlllorla senyor Corrca, I el se­gon cap coronel Albadalejo i dos ajudants.

E L MINISTRE D'HISENDA A VILLA-GARCI . Madr.Vd. 14. — Aquesta tarda en

l'exprés do La Corunya surt cap a Vlllogarcía el ministre d'HIsonda el qual va a passar amb ta seva famí­lia quinxe dies.

L'acompanya el seu secretari par­ticular.

ELS MINISTRES DE LA GUERRA I MARINA A CARTAGENA Madrid. 14. — Segons noticies fa­

cilitades en ol ministeri da Marina demà surUran de Cartagena a bord del •Princesa de Astúries» els mi­nistres de ta Guerra i de Marina amb rumb a Mahó.

EL DISCURS DE L'AUNOS A BIL­BAO Madrid. 14. — Diu l'-A. B. C» que

en el mln'sterl de! Treball s'ho re­but nn telegrama del prea'dent del Consell de fcltcltaoló per la |u amb la qual han sabut interpretar el pensament I els plans del Govern en posar-se en contacte amb les clas­ses industrials de Bilbao.

En cl discurs que ronunclà a Blt-baó el senyor Aunós parlà dels tre­balls que es realitzen en ei depar­tament per a preparar un projecte d'orgonltzació social amb el fl que a Espanya hl hagin organismes amb caràcter paritari per gremis, que re

El contingut de la Gaseta

DISPOSICIONS DIVERSTS Protecció 8 eereoti, Uc^tims, ' i n -

net, etc. Madrid. 14 —La «Gaseta* publica

el decret Uel disposant el règim de protecció de comerç de cereals, l'e-gums, farines, farratges i llavors contingudes en la classe U de 1 a-ranzel grups segon 1 sisè.

L a part dispositiva d'aquest decret diu:

Article primer.—EI règim da i--o-lecclódel comerç de cereals, llegum*, farines, ferratges i llavors rontlngu-dea en la classe 13 ds i aranzel grips segon I sisè queden sotrneios a les segOents disposicions:

A.—Es suprimeix ol gravamen d'ex-portacló existent on l'actualitat pe.-als esmentat» productes alxl com ./O· pl pa,

B —Oueda prohibida la Importació de Mats o farines estrangeres.

S| el Govern considerés oportú ca determinats moments aixecar aques-ta prohibició, s'establiran ela deguts contingents que estaran subjectes als dreta d'aranzel aprovats estimant «!s preus reguladors de l'Interior.

C—€s prohibeix l'establiment de noves fàbriques dc farines ds blat amb capacitat productora de més • e mil quilograms de moturacló pe' coda 24 borcs. quedant, no obstant, subsisten lautorltzacló per a 'ns-tnllar molins de molturacló Inferior a l'esmentada capacitat amb conces­s ió especial per a cada cas 1 amb destí precisament al onjum rurl o 1 de pottos immediata I mancat? de comunicació.

Aquestes fàbriques podran renovar llur maquinària però sense que aqnesta renovació signifiqui augmen­tar yurs respectives capacitats noi-turants.

D.—El Govern podrà concedir om-pensaclons a l'exportació de blat nacional amb el fl de què assoleixin preus d'acceptadó mundial justa­ment remuneradors al prodactora. constituint la Importació temporal Hi mitada i garantida de blat estrm-ger que donin a les farines condi­cions d'exportació, cercant la fór-muia per la qual ois sota-producta* de la part de blat estranger, preci-sos per a donar a les nostres fari­nes condlci ms d "ex portació no de­preciant els genuïns procediments de * m w W m i d dels blats nacionals.

R — E I Govern convocarà unn cW ferèncio quo estudiarà I proposari quant correspongui al problema c»-nerol dc cereals Begumlnosos i :iti^ productes derivats en relació am1) c u interessos agropecuarls I indus tnals. , ^'V ^«""értnela serà organitzada 1 dirigida pel Consell de l'ÉconomU nocional amb lo col·laboració I as sessorament oficial del tècnic oportú

hl concorreran tots els elemenls Irt-" T · , " per 8 e«Pt««r llurs neces

suats i mitjans de remeiarle» des­prés de determinades amb exactitud les causes de la crisi.

O b i t u a r i ENTERRAMENTS

AquosU tarda, a les quatre, s'ha efectuat l'enterrament de Romon Quirima, de 19 anys. solter de l Hosp-tal Cünic al comentlrt Vell.

Per demà al mati hi ha assenya-'ats els següents enterraments:

Rosa Mora, del carrer de Sant Pe­re Baix. 51. s l Cementiri Nou. A les vuit.

COTITZACIÓ DEL COL D'AGENTS DE OANVI l intariOC t t A

. • F . . . . t^xierlor • A. •

é • t . . . . \ iuon S * vall A,

4 • • F . . . , f , 4 d IÍ17A. 4 < . r . . . . .

Obligaelena -aamenl 1006 B

4 198; 8 V i Exyoatcld . .

Bons Reforma. , . niputacló B - , , Provincials i % l'urt Barcelona. Cèdules Argenuuas.

« Ur- uat. Nord prlffljra aàrta.

prioritat » Pamplona , . , .

Eapsctals A n.ansa I V Osca a França Valencianes < | V Alacnm primera Mpnsoa

4 Sèrie A. , . * • a . . . * • F. . . .

Fran,, 186*. , , . ien. . . .

AuJa.asj* :.• S. variable » • fixa

General rmir los J V F. U 5ar-ià i V

* Catalunya 5 V Cat'Jans l «

Hlsp \merl:ana d'Elee. Com Transatlàntica 19S2

Accioni oomptai Espanya Industrial. Nacional da Tetafons

< >

, r , 4 .

LEGl BOR»,

66'? 68'5 83'4

I 92'J»

te's

7T

97Vt SO-u. TT'Su «S's

a n í s n a a 70'u TltX.

76'&

«S'oS •

H7·3c s r s o •W'CO

BB75 «775

IC0'7i i . r o

Isabel Tobemcr, del carrer de 1 Boquerla, 1, al Cementiri Nou. A dos quarts d'onze

Neus Alba, del carrer de la Cad. na, 39. al Cementiri Nou. A les deu

Rosa Pujol, del córrer de 'Vurora, 16, al Cementiri Vell. A les vuit.

Salvador EQ ..da, del carrer Rogc do Flor, 119, al Cement'rl Nou. A le-deu.

Bonaventura Graupera, del Passat ge Ginecós. al Cementiri Vell. A les dou.

Joan Oanals del carrer Coloreu. 30, a' Cementiri de Sant Andreu. A dos quarts de deu.

Joan Lemlflena, del carrer de Còr­sega, 546. al Cementiri de Sant An dreu. A les deu.

FUNERALS Marta Teresa Sagarra de Ferrar

Mori el 5 del corrent. Demà, a do-quarts de deu, a la parròquia d Cervera i el dimecres dia ï i del cor rent misses de dos quarts de n a les nou, als Carmelites. A les deu i a les onze, a Jesús dc Gràcia I • les ome * douc a la Mercè.

Francesc Aclgro I Roig. Morf^r! primer dei corrent. Demà. a les OT al Sant Esperit de Terrassa.

Francesc Vendrell l Bertran, vldií de Na Maria Tiana Casanya». Mor; el 8 del corrent Demà, a dos quart d'onxe als Carmclltsa.

Dolors Cararoch i Iborra. Mori ei 7 del corrent. Demà. a dos quarta dc deu. a Sant Vicens de Sarrià.

Montserrat Sagrera 1 Ferran Mc ri cl 10 del corrent. Demà. a dos quarts d'onze a la Concepció.

- a min o-

Arribada de l'equip de Se ecció Catalana

Com estava anunciat a la una d'a q'i sia tarae, han arribat per Teata-( dt- Franva, ela Jugadors caalan*. qui tan espièndidamiiit ç'bon com portat en els partits de Praga i Zü ric.

Eren a l'estació, el Consell de la Federació en pes, des dei president al darrer conseller: representants dels Clubs Barcelona, Espanyol, t » baticil. Sons, Europa, Terrasea, Grà­cia i Mortinenc; de la majoria del grup B 1 bon nombre deia de segona categoria; una respectabto mulutu» d'allclonai8 1 lluïda representació d--la premsa esportiva

E n arribar el tren 1 baixar els ju­gadors, del vagó que els conduïa, han ressonat entusiastes apiaudl-menta I visques, que a'hao renovat amb mte Inieoaitat sa sorUr ds i'os-ació, davant de la qual nombrós pú­blic s'havia congregat. Alguns óets «asos», han estat aviat enrotllats per amics i admiradors, felicitant-los etualvament per ' l 'èx l l conquerit en l'excursió tan profitosa I meritori; per al nostre futbol.

Els senyors Plantada i Campi, caps de l'expedició, es mostraven conten Hssims de les proves d'afecte i con­sideració rebudes a tot arreu. 1 ban remarcat l'excel·lent Impressió que ol Joc dels sebccionats ha cansat a Praga • a Zuric, on ha merescut unà-ninis slogis.

Els Jugadors, han vingut també, molt satisfets do llur actuació i dei racta aeferentíssim quo ban estat ob Jocte per part dols csportlstas de les ciutcala on han Unitat.

Benvinguts siguin els braus Juga dors catalans, i rebin la nostra enho­rabona 1 la felicitació més entusiàs­tica per la bella manera com han sabut enaltir l honorar la represen­tació que els fou con."ida; enhora­bona I felicitació nuo fem extensives a la Federació Catalana per l'onoert que en aquesta ocasió ha demostrat

CORRECUITA

00R1GU" • fíOl S i s

TELÈFON 5027 A

R e b u d e s l e s n o v e t a t s

d e l a t e m p o r a d a d ' i s t i u

E x t e n s assortit de corbates

L A V E Ü D E C A T i L Ü N Y A P i g . 9 — DínMcres 14 de juTiol de 197^

Viles de Catalunya: SANT QUIRZE DE BESORA

P l a ç a M a j o r

Botins m t o r i a

Podria ««DblHr mlnvnr·M la gït* ria de Sant Quirze en donar comea-ramcnt a Ja seva blaiArla amb un 'iisiort'-lg sobro Bmura. Balilament íos així. no reiroedlrlem. Segles allunyats dels nostra», els :uroiu co­ronats de castells fortificat» com el do Besora tenien una Importància, adés perduda o disminuïda amb 'invencions modernes. Aquest* uuU, però, al meu Jul. augmenta la impor­tància de Sant Qulne, al qual. amb el córrer del temps, ha davallada -.ola la Importància, antigament pen­jada a l'esquerpa serralada dol Bl-fcaura.

Besora té la seva naixença amaga­da, s l no més enllà, en la centúria primera de! crL·.lianismc. La primera dada que puc ara donar-ne es rtíe-raix « Adrià, pu |u a rimperi l'any 117. Besora és nomomida P T l'empe­rador ciutat llatina al eoMat de In Im-mortal Gerunda I l'Ausa.

Ouan Uidovi'-. rr-menrsda la nove­na centúria, nomena en In terra l -talaoa noti conaes. nou ve*comi«, noo nobles I nou varvessor.'. assenya­la a Besora un varvessor.

D'ara endavant Besora tí homes qoa la fan conèixer arreu. Gotnbau de Besora n'és un t ban reumr··abl··. Les primeres Corts Ganeralt l'elegi­ren per un del* vlnt-l-nn «ubjeet'?» mt* qmlinrat* q»»* havien d'assl··lr el Comte pn la formació de les no­ves Lleis de Catalunya, els Usatge*.

barons oue porten l'Insigne sobre­nom de Besora, quan en l'edat me­dieval s'expandia la Nació Catalana a terres d'Itàlia. Còrsega. Sardenya, Sicília 1 Orient, s'abfaonaren ard'.da-in^nt amb l'imeinlc de IVitemlard pa-trl I aecnsegnlren fer dlftlngir Ilufs

noms cn els Anals de Catalunya triomfant.

Cftem-ne alguns per a perpeuml memòria. Jaume de Besora es distin­gí cn la celebèrrima expedició do Ro­ger de Llúrta a oriontal.i terres. Ra­mon do Bosnhi fou acompanyant del Rel Jaume en el seu viatge a Roma i guerres d'Hàlla. Berengur de Besora defensa Aragó dels assetjamcnls de Castella, tarenm havia estat acordat en les Corts generals celebrades a Monró 1 d'altres.

í.a família D -rallar oMingué des­prés l'hegemonia ra cl castell I terme ilv Besora: intervingué en I»* empre­ses baclonals, com ho havia fet la do Besora. El número de LA VEO dedi­cat a Sant Quirze ens ha sorprès aple­gant notes sobre la 'IntervoncW de la fiiTuflla Descallar en l'antic terme de Besora, en el quol. tom és sabut, ereq compresos els pobles de Besora, Sant Quirze, Sora 4 Saíerra. Un nK'mbrc d'aqueMa família, en Narcís n -.-.illar. ambaixador por In ciutat dc Barcelona prop de Carles n. on el terrible assetjiimonl de 1696 i 1687. és el primer marquès de Besora, El lli­bre do defuncions de la parroquial santquirzcDca palesi*, més endavant, el trist esgotim d'aquest marquüfa', almenys en alguns dels D-'s^allar.

Sant Quirze. — E l fundador de la Narló Catalana i sa muller, l'any 87S. feien donació a la seva filla Eramon de diferents noçs l tema, confinant* amb el monestir d*! qual em abades­sa Sont Quirze és un d'aqust* llocs I terres, en les quals Em mon va eri­gir una església consagrada pel bis­be de Vlch. Gounar, n honor de Sani Quirze i Santa Juílla. el dia 16 dS juny del 888. L'esmemad nbndessn. Impressionada per !a Indigència d'a­quest temple, va ofrenar per al f u servei una casulln. csfola. rtngi'l, ma-ntple, ete,, I va assonyular-ll el ter-

menol que. sl fa 0 no fa. avui dia té encara L'ari», pe consagració es con­serva 0 l'arxlu do Sant Joan de les Abadesses. '

Més tard, una altra comtessa, la intrèpida Ermcssenda, a la qual, com diu A. Rolarull, més esquela la cota de malla 1 la impenetrable cuirassa, que no pas les faldilles i cl gipó, acostumada com era a seguir els nos­tres guerrers a !es expedicions mili­tars, va sojornar, retirada de palau 1 Cort, al nostre poble en els darrers mesos de la seva envellida vida. E l co-dlcll ilel qual és extreta aquesta afir­mació detalla ;qoe la casa en la qual ffla llit i mori el primer de març de 1057 Ermcssenda era prop l'església consagrada a Sant Quirze I Santa Jnllta. Es. per tant, fals que Eruies-senda es recollís al castell de Besora, com han dit moderns historiadors. En iot cas la casa en la qual va morir la inquieta comtessa podria ésser identificada amb el castell do Mon­tesquiu, com insinua en Pujadas; vo­ra el riu Ter, Roc alegre, tranquil i deleltós. Agraïda als servents cridats del riirttle.se poble, consigna u cada un la deixa de quatre nnces d'or I a la parroquial de Sant Quirze tant d'or i argent com sia necessari per­què en surti una creu ben vistosa.

Les alegroies ribes del Ter, en l'in-drei de Sant Quirze, I la via romana de la qual elsisieixen encara - vul a la cost* Cugullera ümwiants res-les, convertida més endavant en el cantí ral que de la Cerdanya .on duia a Barcelona. {Mblarcn la darre­ra vall del Ripollès de patriarcals pa ÍTI'-IPS, els noms 1 descendències do les quals del segle dolzau 1 tretzè han pervingut a nostres dics.

Les lletres han tingut també < i l'aatlc terme del BIsaura qualque re­presentació IHostre. A darreries del segle XVII neixia a Barcelona una

Acadèmia amb el sobrenom dels Dev confiats, del mot Uatl: .tuia quia dlf-fideos*. que portava la nau, en la qual, dolçament so moguda per les algQes de la platja, se celebraven les seves sessions literàries. L'Acadèmia dels Desconfiats degué trontollar per vicissituds variades, com la mateixa barcarola alletrada. Finalment, peró. pogué redreçar-ee 1 romangué ésta-tnlda amb el nom de R. Acadèmia de B. Lletres de Barcelona. La primera Assemble general fou aplegada et dia primer de maig de 1729, presidint-la un fill de Sant Quirze, el prevere doc­tor Seglmon Comas 1 Vinyolas «con el olevado Magisterlo que lc adqulrlO su gran talento en la Arte Ortoria y la Càthedra de Rbetórlca de la Unl-versldad de Barcelona, que ocUpó mu-chos aflosi Així en parla el volum primer de la «Real Acadèmia de Bue-nns Letras de la Ciudad de Barcelo­na. Origen, progresos, eic.. Va morir a Sant Quirze el 25 de juliol de m « . I fou enterrat en la present església parroquial, amb Ulcòncla del -enyor Vicari general de la diòcesi.

No sabem sl podem comptar-hl tam­bé entre aquestes glòries literàrlea un senyor Rector que ho era des de l'any 1718, mon a Sant Quirze el 18 do fe­brer do 17S8 I enterrat dins l'església. Duu per nom Isidre Serradell, no descoidonf-se mal els vicaris escrip­tors dels llibres parroquials de donar-li l'.-mpoHóS títol de Doctor. Entre els «•«oclals, quan totjust era nascuda l'Aradèmla de Bones Lletres do Bar­celona, enumera «El Dr. en Thcolo-gía Isldro Serradell, Cathdratico tia nhetórica on la Unlversidad do Qai-cclona.. Es efer que de la identitat de títol I de noms no pot deduir-sc categòricament la identitat do per-«ones, petaèn ••! nostre cas el irr'eix Dr. Seglmon Coma» podria ésser l'a-nclla que ajudés a la identificació.

A. C , Sant Quirze dc Besora 8 - VII -192)3.

[| m es M M A la falda de la muntanya que

serveix dc pedestal a i històric cas­tell dc- Besora, els avanipasàats bl edificaren ei nostre ramóa 1 pr'is-per poble, situat a uns T00 metres so­bro cl nivell del mor i rodejat de muntanyes per Unes parts, i per a major orientació podem dir que en deixar la rica i laboriosa plana vi-galana per a escalar els enlairais pic-, deL- Pir-'iieus per i.-i i.anda de Ribes l Puigcerdà, és ei primer gíaO que es troba, 1 per aquesta situació gaudeix del doble avantatge. Tè. com «Is dc la plan.i, rtea agrlcul"i. ra 1 bones Tlog de ..omunicaclfl. ja qu- ulira l'estacid d.'l ferrocarrU do Barcelona a Pnlgc dà. està traves sat per w carretera de Barcelona a Ribes 1 és centre d -mergàncu de la carretera dc Sant Qulne a Vidrà i de la de Sant Quirze a Berga, que a pocs quilòm- tres os trifurca amb un ramal que va d'Alpens a Berga, ramat do l'rais a Manresa I ramal de Sant ltau<Mi dc I lussanés, de les quals poblacions surten autòmnibus dlai'ls que van i vénen. Sant Quirze to mun­tanya esplendorosa, vegetació fores-

E . T o m à s í F i l l s

F à b r i c a d c filats i r e t o r t s d c c o í ó

S a n t Q u i r z e d e B e s o r a

D e s p a t x : C a s p , 6 3 - T e l . S . P . 4 6 9

B A R C E L O N A

tal I exccHt nts pastos amS grans pi­nars que desprenen banltós bàls-im i arometltzeu iota la contrada; boues fon» d« gran estima per tots els habi- | taüts dels poble, per a efectes curatius' , los unes (com les anomenades doi , Ourg Sauayiul 1 del nutï), l tor-tnosos pupatges que fins fan renun­ciar als espectacles cstivaLs del diu­menge u la tarda; les altres (com lo dol Castell. Pioneres, Petja, etc). Es­tà besada pel riu Ter. al quai sem­bla que Jclçui dc. deixar-nos: tols, són les voltes I revoltes abans no ens deixa, i com agraïment ens ofereix un gros caudal de riquesa amb els seus salts i cascades, Ja que amb el reduït trajecte d'uns sis quilòmetres veiem edíttoar-hl la majestuosa i poc igualada fàbrica i colOnia de la casa Bebie. una de les més impor­tants i fiúrides do Catalunya, la qual compta amb dos salts per a l'a-llmcntaclí, dc la seva fàl-ricai rtm-portant salt del Carbur de Montc.» qulu, les grans fàbriques de filats dels senyors Tomés I la dels senyors Guixà, amb llurs rios jardins, en mig dels quals han aixecat un tron a lo Verge de Lourdes a la primera, 1 a la ii .-ira Moreneta a la segona, donant lliure entrada a lothom qm vulgui anar a pregar o a embadallr-se amb lo llaíix· que s'hi respira, I per últim els salts de les centrals elí'ctriques del» senyors Perlca- | Jorchs. les quals poden alimentar dc fiuld elèctric le^ principals poblacions dc la Plomi de Vich.

A Sant Quirze es gaudeix d'un cli­ma excel·lent; és relativament frosc i agradable a l'osfiu, i no exagermu-ment fred a l'blvenr, .Mai no velem la boira baixo, la qual embolcalla tan sovint en lea diades hivernals les convoïnes poblacions de la Plana, ni les extenses nevades que endo-massen per tants i tants de dirs les altres muntanyes. Degut a son clima, tenim sanitoses viandes i riquUslma carn; puix els xais que sacrifiquen són gairebé sempre trets do llurs ma­res poca dies abans, sense trasbalsar-los ni mortlflcar-los. I, sobretot, els moderats costums atribueixo ei tant per cent relativament petit de tu-berculosos que veiem, malgra el tre­ball intensiu en quà es trobaven sot­mesos els obrers de fàbrica antiía-ment.

En els dotze anys que porto d'e­xercici professional en aquesta vila, no he vist mai una infecció d'aigües. Sl he vist algun cas dc tlfoldea 1 un altre d'infecció, ha estat sem­pre importat. Les nosires Biitontaiï, on aquests casos, sempre han procu­rat remelor-ho sense regatejar mit­jans. 1 ens han posat a la nos r.' disposició tot el material que s ha cregut necessari per evitar la difu­sió, I fins ara sempre s'ha aconseguit.

Tampoc no han descuidat la profl-laxls de la Infecció I « han preocu­pat d'hlglenitzar la població: puix pocs pobles de lu seva categoria tro­baríem que tinguessin una xarxa de •

P o n t s o b r e e l T e r

< laveguores tnn beu disposada . i Ir* quals els veïns són obligats do con­duir les aigües brutes i jes canalores. ois carrer» son adoquinat» i amo un veritable dispendi d'IHumluacio, puix no hi ha paratge mitjanoment que fio cn tingui,-En fi: es compren palpablement que ho estat una po­blació atentament governada, procu­rant sempre fer-la lluir i que sigui osplll on puguin mirar-ae poblacions tal volia de molla més importncia que lu nostra.

Cal retre feliç recordança i agraï­ment als passats 1 afectuosa felicita­ció als present, per l'Interès que te­nen l per lía millores que cousiaut-ment porten a cap.

' Això és el nostre poble; venl i 1 en convencereu, puix trobareu

estatges amb tot confort i una gent franca I sincera.

J. ESQL'EHílA

[ I C o ï n ; i les persones

Sant Oultzu do Besora, punt cslin-tògic. i>er mnnianyes. pel riu, pel forrocaiTll i carr. q i- -•''i' !« .le RQÍM· la de Berga, la do Prats dC Llussanès i la de Vidrà — ha d'ésser forçosament un bon centro co-tncrciaL

Són m^Us els poblets comarcals irue hi aflueixen: Besora. Vidrà. Ciurei. Sora. Alpens, Perafita. Olost, Sant Agusi i. Sant Boi, Montesquiu. L a Karga, 1 obres que no per ésser més allunyats deixen de tenir comunlca-

i ió amb nosaltres per la convenièn­cia dels camins.

El carrer principal, que és el del Pont, és un seguit de botigues com on alguns carrers de la Barcelona an tlga.

Hi ho també la pon que podríem dlr-ne de l'Eixampla, vorejant l'en-creuameiit de carreteres. .ÚH el 1 1 fec comercial és de grans magoizoms per proveir l'agricultura dels produc­tes que 11 fen menester.

La gent d'oci, com tot català, són individualistes, però ho són extrema­dament.

Foro d'aquí, ei pobla té marcada tendència a créixer. L'art de cons­trucció ha pres inusitada activitat, ara que els principals propietaris — no sé per quines canses — s'han de­terminat a vendre algun solar, essent així que temps enrera no tothom qui tenia ganes d'edificar tenia lli­bertat de comprar-ne un.

Per l'acoblament de l'ngi'lcultura l la fabricació, té el comerç una borr. -Ja d'estaments, mateix que los perso­nes.

Es fa notar la lulensllat del tràn­sit roduí, curi·i.s, òmnibus I onmlom-. fdntOrescoruen 1 burrejat mub les so­meres i carret-'s OeU pagesok.

E l divendres es fa mcrcai: hl ha fira pei Saui Antoni del gener; i JI'-T Sant Quirze I Santa Julita — ol tr. do Juny — la Festa Major,

La fe dels nostres nvis, grat -M n Mo, és ben conservada, 1 la Sos* ira gent. malgrat algunes passiuiis ben humanes, tots tenen un bon < pr.

Iwtv CASARAVIQN*

J o s e p C a s a r r a m o n a

C o n f i t e r i a i D r o g u e r i a

Amiga casa fundada en 198'1

R e p r e s e n t a c i ó d e l s v i n s d ' A l e l l a

Carrer del Pont, 7 S A N T Q U I R Z E D E B E S O R A

Carrer del Pont, 39-41 Telèton 482

C o n f i t e r i a i P a s t i s s e r i a

G r a n s d e s p u l l e s d e d r o g u e s

San t Q u i r z e de Beso ra

F à b r i c a d e t e i x i t s

d c

M. Noguera Jordà D e s p a t x a B a r c e l o n a : A l i ~ B e y , 4 i 6

F à b r i c a a P r a t s d e L l u s s a n è s

A q u e s t a c a s a , f u n d a d a l ' a n y l 8 3 5 , s ' h a v i n g u t d e d i c a n t a l a f a b r i c a c i ó

d ' a r t i c l e s d e c o t ó , e s p e c i a l i t z a n t - s e e n r o b a d e t a u l a d c t o t e »

c l a s s e s , c r e t i s , p o p e l í n s i g è n e r e s b l a n c s . L a c o n s t a n t

a d a p t a c i ó d e l s m i t j a n s d e f a b r i c a c i ó a l e s n e c e s s i ­

t a t s d e t o t s t e m p s , fa q u e a q u e s t a c a s a o c u ­

p i u n p r e s t i g i ó s l l o c e n t r e l e s d e l

r a m i n d u s t r i a l a q u è e s d e d i c a

T i g 10 — Dimecreí i 14 d t jul iol fa 1926 " A V E U D E C A ' T A C Ü N T #

r ' L • J Fabrica d e serrar ar fust a de

Jaume Freixa C O N S T R U C C I Ó

d e t o t a c l a s s e d e c a i x e s d e « x o p »

e n s e m b l a d e s i r e c l a v a d e s ,

e s p e c i a l s p e r a l t r a n s p o r t

d e l e s F U S A D E S d e

f i l a t s , l l a n a i

e s t a m

T e l è f o n 4 6 9 * S a n t Q u i r z e d e B e s o r a

D e s t i l · l e r i a a v a p o r

o * <l 11

SanÇuineo deRtsora

iiHimiiiitiiiiiiiiiiiiinraiiiwiiiiiHHiiiii

Aiguardents i licors

Vins generosos

A N I S D E L T E R

Marca registrada

Ü TSRtSÏ,-M*27119 S a n t Q u i r z e d e B e s o r a

A n t i g a C a s a S e r r a FUSTfeRIA, E B A N I S T E R I A

Mobles i sommiers, Màquines de cosir

Pont, S S A N T Q U I R Z E D E B E S O R A

Adobs per a l'Agricultura. Farratge per al bestiar :: COMISSIONS i REPRESENTACIONS ::

Carretera de Ribeé lelèfon -tti-i S a n t Q u i r z e de B e s o r a

J o s e p S a l a b e r t V i n a s Oorreaponsal de Banoa

C a r r e r del Pout Tclèton i"'J

Confiteria, Drogues i Colonials

S a n t Q u i r z e de B e s o r a

R A M O N P O N S I C O M E L L A PINTOU I DAURADOR ESPECIALITAT EN DAURATS \

•i

f é

<9l *

+

*

« *

Ke^tauració d'Altars, imatges i demés articles compresos en cl ram de l'Es^k -ia. tmitacioni

da marbres, fuste» i rètols al cristaD.

SANT Q U I R Z E D E B E S O R A

Grans magatzems de vins de totes classes |

Hspecialitat en misteles i moscatells

TENDA DE COMESTIBLES J A U M E R O D A S Carrer del Pont, 45

Sant Quirze de Besora •

S A S T R E R I A DE S A L V A D O R P L A N S

ActtWda conlevclo i n ois vestits, dd més senzill al nu s elegant. ExU'ns assortit, sempre últirtia novelul.

Representin: de l'acreditada màquina de cosir Nauman Carrer de la Plaça. mim. 3 Sant Ou-r/e de Besora

• * * * *

* • •

E l s E s p o r t s

C'CLISME LA TRETZENA ETAPA DEL TOMB

A FRANCA Paris. 13. — La tretzena etapa dc In

Volta ciclista a França, que comprúu cl recorregut Toló·Niça·Sos·pol-Slça, cu conjum 289 quilòmetres, no ha do-•mi lloc a cap fet extraordinari. Ha estat al flnal de l'etapa Sospol-Nir i, el terreny de ! • QV** és mQH acciden­tat, on s'ha desenrotllat la pHtt més iiitrressant de la carrera. Ha K""nyat Franlz en II h. 31 m. 10 s.. 1 el segon Bidot amb rl mateix temps.

La classiflcocló genern), al BBM d'aquesta tretzena etapa, s'estableix com segueix:

Primer. — Luclen Bnyíse. en ta'i hores, 33 m. 4ï s.. els I.T85 qullímrif-tres.

Segon; — Franti, en 186 h. 47 mi­nuts. 55 s.

Tercer. — Cuvellor, en 1?6 h. 56 mi nuts, 5 s.

Els manca encara rccArrcr 1,240 qtil-lòmetres en quatre etapes, i la mW; llarga és la darrora, Diji'n-Parts, on han d'arribar ei dia 18 dc Juliol. — Havas.

c- •:• •:• •:• •:• •:• v :• •:• •: •:• •:• •:• > ^ •: : •:• :• •> •: •><••:• v- -l· v * •:• v :• • I * n , » . j m a j a • u t L J L J L * { s * # f

m

« • • • • • • • • • • « * * * • : • • > • • . • • < • < • • > • • • • • • • • * • * • • • • > > < . * « • • • < * • « • • * • • • •

4 ,

ATLRTIQDES REPARTIMENT DE PREMIS

Demà dijous, a dos quarts de vuti de la tarda, tindríi lloc a les efleinc de la Federació Catalana d'Atletisme, instal·lades al carrer del General Ar-legul, 12, principal, el repartiment dels premis corresponents als atletes guanyadors de Ics proves tVolta a Girona» 1 «Volta a Barcelona».

Ai mateix temps, la Federació Ca­talana d'Atletisme. íarti ofrena a la Federació de Futbol, d'un formós per-giunl. obra del nostre excels artistn senyor Flós, com n prova de l'agraï­ment que l'atletisme català sent prr aquesta, j a que li proporciona eh mitjans cconíiralcs dels quals tan ne­cessitat es troba l'atletisme çatalft. 1 per la sèrie de facilitats que en lot moment II ha prestat, conduents al m í s bon desenrotllament de les se­ves activitats esportives.

Organltzaile-, per la Federació Ca­talana d'Atlelisuie, rl propvlnent diu-nifliige, dia 1« <lel corrent, al camp de Joc de la U E. de Saus. 1 sota el mateix programa que servi per als campionats dc Catalunya recentment celebrats a Girona, tindrà lloc la ce­lebració d'importants festivals aliè- | tics, que son-iraii per a la preparació j 1 selecció definitiva dels atletes qna | en representació de la nostra regi6, bauran de roncórrer als campionats d'Espanya d'Atletisme que aviat se celebraran a Tolosa.

L'ordre de celebració d'aquests, és ei següent:

Al matí. — 100 metres cILminalório,:; tflO metres c·liíiiiiiutoiu·s·, Salts dc llargada, final: 5.000 metres, flnal: 200 metres eliminatòries; nançamem del martell, final: 110 metres elimina­tòries: 80O metres, final; reemplaça­ments • per 100

A !a l'iida. — l lançament del pp=. final; 100 metros final: 4(10 metres, final: triple salt, final; i.joo mcti final; «alt de perxa, final; 110 metres obstacles, flnnl: llançament Javeltnn. final: 10.000 metres, final; 200 metres final; WO metres ohstaples. final; .lan «maent d<-l disc., flnaU salts d'aliora. final: reemplaçajn.nts ; per 100.

L'hora de celebració s'anunctaró opnii".inampiii.

UUra la gran importiincïa que r·»-vcsbian uquestas líroves, seran molti els ••sportistea que acudiran al camp del Suns a presencíar-les. ja que c producte Uquid que s'obtingui en 11 celebració dels festivals esmentat--, ión lesitnats, Íntegrament, per a con-.' u tbiiir a la construcció del Velòdrom protec:ai pel Club de Saivs.

La inscripció'dels equips d'atlstes es podia electuar a Jes òÓcim.'s de IH Fedi'nció Catalana d'Atletisme, fins'-cl lia 16. a tos néO de la nit. que^ es lanrarà l'admisiu.

TIR CONCURS DE TIR A LA FLORESTA

E l pròxim diumenge tindrà II •• la Floresta Pear-on un concurs rte" Ur ol blanc oml> ranahina <le pre l is iò per parelles mixtes, organi'':! per alguns elements del Tir N'ail:-' nal i de la Colònia dc la Floresta, Compta la comissió organitzadora èÉÜb nombrosos premis en objectes' que es troben exposats a la BJtlga. Fonda, del carrer de Fonianetla. I-1}

Resultat de la tirada iL·licada o les classes f Individus de tropa: i

r Primer gr-ip.—Pnmi-r: Don Pau \ i'!io, amb 111 put.'-: Segon: doa J < n i ; T a r c i : don B. Roig. 1IJ6: Quart: \. HertiaOdCZ. 05; On-.itié- don R Casah. Siae: u n I' \ -nt· , ,'7: Set. di n •- M • da, SJ; Vuitè: don J. VIUan. .S3; No \-- : 'l"D I. Palat; D c ò : don M. Vazqueí- 77. -

Segon grup.—PIIIIUT: don F. Fer-níindez. Copa del Regiment de Xn-mància. amb 110 punts; Segon: dou M: ManMIla, 100; Tercer: don H. Abad, 97; Qnart: don R. Tudelt, 89; Cinquè: don A. Puértolas, 88; Sisè: don J . Aguilar. 86; Setè: don F . Rlviere, 85; Vlutè: don V. Ille-ra. 84; Jtovè: don P. Martínez, * i : Dcse: don-C. Gómez, i onzè: dea L . Navarro. 80.

Tirada compensació.—Primera Ca­tegoria.—Primer: don Manuel Rot-llàu, umí.' 167 punts; segon: don B. Tuset, 37.

Segona Categoria — Primer: doa Longlnos Almarcha. amb 149 pans: segon: don J . Tuneu. 146; tercer: don J . Satej. u ; .

Tercera Categoria. — Primer: dot I . Laiiheras, amb 143 punts; segon, don J . Gay, l l i ; tercer: don A. tta-vador. 106; quart: don J . Plet. 88; cinquè: don E. Santalú. 84.

Nota. —Amb cl fl d'efectuar Im obres complementàries rte defenss. quedaran suspeses fins a nou avis les tirades amb arma llarga de guer­ra al polígon de la societat.

MARÍTIMES CAMPIONATS DE CATALUNYA DE

NATACIÓ La Inscripció dels millors neda­

dors dels Clubs Atlètic, Arenys. Cluo de Mar, Salou i altres, Juntamenl amb les del Club de N'ataoió Barce­lona, organitzador dels Campionats catalans d aquest any, la prlmf-a jornada dels quals tindrà lloc LI pròxim diumenge, a les cinc de la tarda, a la piscina de r&collera de Llevant, constituirà un conjunt tan complet i important de nedadors, que evidentment és el millor que avui dia pot presentar Catalunya.

llo demostren els nems d'Artigas. Sierra. PelMcer, Francesc. Gonzilez. Gibert, Gibemau, Prat, et:., als cos­tat dels de Parés, Ferrés, Broll, Cas­tro. Mantell. Cruells, Jiménez, Sala, Puig, Tusell, Vila etc, formant un total aproximat de cent nadadors.

>'o faltant ningú a la crida, és natural que els Campionats prope "i tenen la mas ima •importànda espor­tiva que han d'obtenir a !a nostra' terra.

nemfa, la TAcItisic, d- ;• • provt-iemenlnes, posarà en vistosa i no­ble competència les notables nedado­res senyoretes SJunoz, Vi^o, Arenas, Granicher, etc, que figuren inscrites en totes les proves.

Així, doncs; els Campionats ja en poria, es presenten sota els millors auspicis, I la impossibilitat de po­der-se desplaçar per aquesta data un equip italià, fara concentrar enca-a imis l'interès, en les formidables lluites que. sola l ade^nnt marc de la pisi'lna del-t;. N. B., es registra­ran com por/nes vegades os veu.

MOTOR PROVA DE REGULARITAT

f • faciliten als concurmiM!, d'aques­ta prova que organitza el Reial Mo'-j Club de Catalunya per al pròxim dlssaMe els números d'ordre, hora­ris de pas pels controlí, itineraris 1 comríSenyes per al pas pels Por-tazgos.

Durant els dies 15 i 16 de l'ac­tual, de sis a vuit de la tarda, na'i-ran de presentar llnrs vehicles els concursants per examinar-los, al lo­cal del Reial Moto Club de Catalu­nya. ' M ' - M É H M I B n M

Així mateix liauron do tenir els concursants inolt presents les ob­servacions següents:

Primera —A:- controls jíe Jaca Lasarto vindrà:-, obligats a signar ia fulla darriüa'lii, penanMe amb jua-tre punta la n.anca d'aquest requi­sit. *

Segona.—A l'orrllndai n Lasarte. on f/ueda • sia .lert el control d'ho­ra, els i oneur- mts hanrím d'espera.-a Us ordres del Comissari al cfirrec <lcl qual enrre aquell control a l'ob-Jecte de què. una vegada hagin arri­bat tots els concursants Juntament amb els altres vehicles dol Reini Moto Club de Catalunya, que segui­ran la prova com a caravana, puguin pai-llr junts en direcció a Sant Se-basn.i seguint cl trajecte prèviament acordat fins davant del Gran Kur-saal. on estarà establerta l'arribada oficial l final de ia carrera.

Terrera —Lee contrasenyes que es remetran per al pas lliuro pols «Por tazgos» de Navarra i Guipúscoa hauran de col·locar-se en lloc ben ; visible, a l'objecte de no ésser de­tinguts, ben enté·: que correrà a càrrec de la responiaUlltat del JOS cutsant qualsevol oonfratu-mps que li sobrevingul, per no portar Visible la contrasenya.

h. S. G. 1 FlvaUer-. Seguim tallant el bacallà, per August Berenguer; GlrO-rfis vencedor de Clc^one, per Crlílas; Llur arribada del tour de Souffrao· ce. per Josep M Planas: A la vigília i-'is Campionais de Catalunya ' ' na-

I . IJÍÓ; les Bemarques, etr. No deixeu de llegir i'únlca revista

.-.tatana d'esp·.·rts.

-O-Illlll O-

E s p e c t a c l e s

E L D O R ~ A D O COMPANYIA DEL T E A T R E DE LA

COMÈDIA DE MADRID Primer actor l director:

CA8IMIR 0RTA8 Avui. dimecres, nií, a un quart

d'onze. HOMENATGE a l'insigae au­tor doa Pere Mufioz Seca AMB LA SFVA ASSISTÈNCIA. Es repre^nu-Tt una de les seves més celebrades preduccions:

LA TELA Demà. dijous, tarda: QUE HOM-

BBE TAN SIMPATICOl Nit: SOLTERO Y SOLO EN LA

VIDA.

T e a t r e B a r c e l o n a Companyia de comèdies de

MANUEL PARIS 1 Primera actriu: ANTÒNIA HERRERO

Avui, dimecres. 14 de juliol. SIL a un quart' d'onze l a bella comèdia en tres actes, de Manuel Linares Rt-vas: CUANDO EMPIEZA LA VIDA, conjunt admirable. Demà. dijous, torda: MARIA VICTORIA, I 11 '3 í is-la. Nil: CUANDO EMPIEZA LA VIDA.

Al Teatre Còmic es fan definitivament aquesta setmana les últimes re­presentacions dels gran­

diosos í superbs espectacles

Y c s - Y c s i O u i - O u i Aquesta nit, a les deu, 248 representacions de

Y E S - Y E S , i 129 de OUI-OUI

BUTAQUES A 5 pessetes Demà. dijous, tarda i nit: VES­

PES I OUI-OUI. Divcdres. benefici del popular

B a l d o m e r i t o nmb un programa estnpend. NOTA: Es gnrantiir.en ires borcs de broma

P A R C AVUI, NIT

S a r d a n e s Entrada: 0 25 pts.

D I S S A B T E VINENT

B O X A

Gran fas» da iiIrrasaM par t * cletat .PATRI» , l·leatué» M) M nror cfnsol, amb «t «oadun «alt alumnes de les Hacoto* 0 — H I I _ sota ia direcció de Mr. Bmiu* LOT i-blan. professor de glmnèstloa 4 | r -nou de la nit. banquet al gran aalr. smb assistència del senyor cdnaoi A dos quarts d'onze, gMn BALL « U pista de patinar, amenitzat per jazz-Band A dos quarts de dotse:

M i s t e r F p a n c k

T U R O - P A R K

Avui, dimecres. 14 de JulloL Gran­diós festival organitzat per la Col> nia Francesa A les sia de la Urda,

la formosa Plaça d'Espectacles.

a honor de la festa efectuarà i'e-n-oclonaut descens per un cable tn CL1SSE M O R T E L E A les l-itzt, ORAN CASTELL DE FOCS D'ARTI-PKÇl Graciosos PASSEIGS SAHA­RIANS. Concert per la Banda d» Ca­çadors número L Cafè Restaurant Carbó.

R l MOFIN A C O O F I C I A L F A C I L I T A D A P E L

t r e G o t o n c f d e B a r c e l o n a

Liverpool

Disponible .

Jnliol . Oc'ubre . Gener. , Març . . Maig. ,

9f«r 9.1a 8:93 d.s; «.93

0:2l 8.91

Non 0.94

»**l

3 3

Tawo i

iei n a 9.39 9.09 ••<.Oh 9.C5 9.0S

Vendes L000 Bj. coatra 4.0D0 B| .

HaVTS "Urlor * U» IQ A 1» juliol . . . 832 887 A g o s t . . . 802 897 Setembre . 9 0 5 '.O Octubre . . 805 891 Novembre. 812 893 Desembre. 818 897 Gener . . . 932 .«ui I-ebrer. . . 827 H-B Marc, . . . SW 914 Abril. . . . 834 91 í Maig. . . . 8 ^ 6i2 Juny. . . . 840 924

000 000 coc 000 000 oco 000 000 000 000 003 0)3

Imperi dritànic Jalfl 0«t.

Anterior 9.0ó «.79 i anca 9.2ÍS 3.97

g«n. Karç Watg 8.70 8.&J

8.72 8.91

8.75 8.94

Cotó egipoi

Novembre Novembre Gener Gener .

aatorlor Taaok Sajcell. 14.50 14.60 Upper 11.05 I M O Sskell 14.30 I4.40 Upper. 00.00 00.00

Alexandria ajasi Oetakr» D····Sr·

i-aturs. AshiBOun.

» Sakellardis

20.13 JaUoV 2).M

23.25

29.10

23.40

28.73

c a n o a Agoat . . . . Octubre. . . . Desembre . . . JuHol . . . . Novembre. . . Gener . . . .

•io.at 20 23 S&On I&80

MovaYork Disponible .

hotura A°;oBt . . Octubre. . Desembre . Gener . , Març- • . Maig. . ,

Tass . A·l·rl·r

'.7.95

17.23 16^7 16.77 18.79 IT.03 17.13

Obrisaat «val 00.00

17.'.3 17.05 17.13 17. l'S 17.40

••coa -••l·rra 00.03

I7.S6 17.15 17.17 17.38 17.50

r a i o a

18.45

17.75 17.37 17.31 17.37 :7.53 17.66

A V U I n les deu de ïa nit a

O L Y M P I A C JNCET. T-HOMEN ATG E al mestre

A m a d e u V i v e s

Cobla Barcelona Mercè Plantada

Frederic Longàs Orfeó Català

sota la direcció del mestre L I . M.Uet Buta-rjues, a 5 i 3 pessetes. Selenis,

a 2 pesSfes. Entrada guneral, a 1 ivssetea.

Nova Qrleans Disponible

Futurs: Juliol. . Octubre. Desembre Gener Març. .

T u a * aotaríor

17.65

17.40 16.6 S 16.51 16.52 16.68

vXXOO

oaoo 18.89

Nom. 03.03

00.03

oacu oaoj 00.03 00.03 oa.00

r a a o a

18.23

17-88 17.21 17.10 17.11 17.22

LA GRAN VETLLADA DE OEMA AL MUNDIAL SP0RT Aqiic.'t migdia, ernb el mate'.t tren

que han arribat a Barcelona els fm-bollstes catalans víneednrs a Zuric, ho han fet els boxadors francesos ijne dimíi en -i ring del Mundial Sport han do disputar quatre gran­diosos combats ais aoattet millorí homes.

Marcel Thlll, desitjós de presentar-se davant Thomas cn la millor forma poasibl", ha participat a l'empresa I. .ver lenunciat a nu combat que per H; propvlnent diumenge se II havia nfer; a LIA. la qual cosa ben clar « •mostra l'intorès que el campió mf-litar francès te posat en aquest pri­mer combat a Espanya, el quai creu que li ha d'ésser Mvorable. i li per-«nétrà reptar públicainent a Ricard Alls. En forma semblant, però al re-vos. pensa Trnmas; par la qual cosa Dones aventurat predir un magne I üiïpiitadisslm i-ombat *

Kid Davni. l'adversari del gran Murall; Kessler. qui fou fa anys l'ad-miracló del nostre pübllc i ha de bo-xnt demà amb Tnjeiro, i Gaby Nü-flct qui ens meravella per la seva ciència davant Puig. i lluitar.1 ara amb Dcmpsey, estan animats del ma­let í excel·lent esperit combatiu, i dis-pofcts a adjudicar-se la cobejada vic­tòria.

BARREJA < L ESPORT CATALÀ»

El miro R7 d'aquesta revista, cor-1 spaneni u aquosta setmana, pubil­la jna oxtensa informació l comen-taris ai concurs dc la Copa Davis. per I

i

A r i s t o c r à t i c » S a l o n s

KURSAAL i CATALUNYA üt predilectes dt í i i í l l s s dlsliíigidss

Jrquestnna MfM sextet forreii» Avui, dimecres, insuperable pro­grama- E L NOI PRODIGI, for. mosa comèdia pel simpúile CHARLES RAY: REVISTA VER­DAGUER número 58; TORCUAT POLICIA, gran broma, i la ruag-niSca comèdia dramàtica d'èxit sens parió: QUAN L'AMOR NE' K, per la g'J' I tl artista IKENE Bl'.u li. mà, estrena de la comèd.a

esportiva: VA?- DE LA VELOCl-i TAT, per MON l'Y B-\NCKS. I l'S-

cccionant drama: CONSCIÈNCIA TONTRA L L E I , per la genial MA-KY Kll>

NOTA: Al Saló Kursaal es gan-delz d'una temperatura agrada­ble degut a la gran InstaUacló de vonlilacló, Unlca a Espanya.

Arribades als ports dels Estats Units, 9.000 B | . contra 5.000 B | . » . » * » > des de I.»»- d'agost, 9.7J2 O30 B i . contra

9.427.000 B|. 1 ransteréníia -4'86 3|4

Mercat de iarcelona Disp Good. Midd. st. univ. Texas, ites. 159. Barcelona. 13 de juliol ie 1926

3 l a t s , G a í è s i S a c r e s (Cotitzacions de la casa Oorca i Feliu)

B l a t s W I S S I P E O 13 de juliol Je 1936

M KS luilol. . . Octubre. Desembre

ra-^UA A.S r

138 71-5 133 l l i

(MKHl'OKA 000 0|0 I37ü|0 000 0|0

IASCA

000 C|0 O0J LjJ 0 0 0 4 »

X I O A JO

\ l us

luliol, . Setembre Desembre

TANCA a j m t u o K

13S.3|4 136 7|8 140C| 1

000 no 000 0(0 00c oro

i a ÍJK

003 0|0 000 0)0 000 0|0

L i v e a p o o L

Octubre Desembre

O r f e ó G P e i e n c Astúries. 83

Dljo'is. dia 15. a les deu de la nit. CONCERT BENÈFIC

a pr'flt dels pobres de la barriada de Gràcia.

B H I U VENDRELL P E R E VALIJIIBERA ORFEÓ GRACIENC

P n t í populars. Localitats: Ibèrla Musical, Canu-

ou. 45; Orfeó Gracienc.

rasoA u n s : : ! -.i

0.10.3 0|0 O.iae 3|8

•UtCKlOKA 0.'.0 8 l|4 0.00.0 U|0

raüVA

0.00.0 Op 0.C(XO Ofi

BVEXOB A I RES

juliol. Agost

TANCA ANTEKIUK

00.00 00.00

UBUKTUbA

00.00 caoo

TAÜCA 00.C0

X I C A O O M o r e s c

M KI

Juliol. , Setembre Desembre

lANCA A.SI'KIUUK n m 77 .J|4 79 0|J

•HÜKrOKA

00 Q|0 78 l|4 i30 0|ii

CASOA

00 Of OD OjO coorj

B U E S O B A I S E S

>t 1; s

P A T H E - C I N E M A Orauwirlna LIZOANO

Avui, dimecres. Temporada d'es-1.. Represa de les produccions le més èxit. Preu únic: ü'60 nes-seies Grandi6« èxit; L'BN(K!«-1 ADORA CIRCE. creació de la formosa estrella Mae Murray; LA KILLA DEL BRIÜAD1ER, r a ' Nara Gregor Grilhal.

Demà. dijous: LA P E T I T A ANNE'I'A. per Mary Pickford.

Juliol. Agost.

IASCA ANTelKlOR 0100 0.03

HUKIITOIU

00.00 00,00

TANCA

0.00 0.00

5 u c r e L O N O B C S

MES AgosL . Jesembre

l'A.VCA AÜl-btU »it J.I4.0 3|4 0.14.10 l|2

UMBCOBA

1.14.0 3(4 o.oao 0(0

IASCA

3.C0.0 Ofi 0.00.0 0(0

s o v a . iroaK MES

E s n u ine

Tournées per Catalunya dels grans artistes

FRANCESC COSTA MERCÈ PLANTADA

EMILI VENDRELL Coniractei l detalls: carrer Mercu-

ders, 23. primer. Barcelona.

Setembre . Desembre . Març. . .

TANCA ANTKKl·iU 2.46 2.65 2.60

i.'UtBTORA UJfUA

0.00 aoo 0.00

L E H A V R E C a t è

Setembre Desembre Març.

IA>CA AMi-btU Mi BH 00 S)70.O3 965.00

• 'B·.kro'K* 900,00 oaoo 000.00

1 ANCA

000.00 00a 00 000.00

H O V A 7 0 a K

MES iANLA AÍOKElUB Setembre , . , Desembre . . . Març

:7.35 18.55 I ï 9 7

uurra&A TAMU

•XJ.OC

L A V E U D E C A T A L U N Y A Pèg. n — Dimecres 14 de ju l io l (fc 19»*

E C O N O M I A I F I N A N C E S B o r s e s e s t r a n g e r e s

P A R i s Per ona m n m majoria #1 go.

vern ha obtingut un vot d» coiifWQ-ça. Encara que m B'han votat eh pri jact-a flnanclera. tots e's llmiuts Jiau tingut elara consciència .|ei que v-iavjn, T-iilx el ministre a Hlsouda s i a «xpllcat d'una manera >|iM no dóna. iloo a aiUues. Tain cj comitè d'expertí com el ministre han dit ]B grau altuaciM en la qua! es trona !o tresoreria francpsa t han posat de manUea la noLt-ssitat d'anar a una eetabllluaclú pnuiaiina do la T. mltj·nçan· un equilibri rlgorúa del ipress pusl 1 un emprèetlt .·y:i·ri-r perquè t l mercat inieri r no tf. rn-paelUàt d'abeurclA I no es té cap con. llança eu els resultats de ta 1: v. softw J capital que pre-.ontuen ets secialiaieo

L'aatabiliUaclA moneUria donarà fl a la* especulacions 1 a la fletiria prosperitat de Ics activitats ecmii-mlqu**, puix en realitat el qne JUC-cceiz - 1 1 , . pèrdua de aubsUncla en venera ela productes r^t» itou. Vmd'à inevitablement una orlsl. pe­rò As preferible salvar ia que jjn pas anar a la fallida. L'Informo dels pè-rit* «numera les necessitats d'aug-mcntir «Is Ingressos per destafe-gúr H pressupusi d'elg mea unuMes centraries l precmüza l'^btenoti'i de 6 000 milions de francs m-- que ara. Eu passar Ulsia als Impostos l'in-l'irme mostra que les tarifes fèiru nàrles són baixes, que els d^ts de succeasló són massa elevats l que ela dreis de duana l altres Impost's ín-d.recwa han d'ésser posats m s en harmonia amb ta deprectacld del franc. El ministre de Finances està d'acord amb totes aquestes coses, c t r t creu que amb 3.000 milions de nous Ingressos nl i t baurb proa per snlvellv- el pressupost 1 anar a una amortització (Tèí deute flMtint lla anunciat' qne govern p bllcarà un decret en virtut del qual a's drets de duana no sofrelxln les aHera-cionï de la moneda, mesura que proporcionarà mo milions més cada any. aixo equlv.ildrft a Implantar els drets «obrr la tose or que taot de temps f que os demana.

La major difloultat esta en l'apro-vactó desi convenis sobre el» dc-it-s de guerra, sobretot el de Washing­ton. Però una gran part de's dipu­tats estan -convençuts que ner Ju­res q·'e siguin les condicions no po-& n rebut)ar-«e. perquè d'Altra wa-nera no »'obiIndran els crèdits ne­cessaris per assegurar l'eatabllitza-cio del franc.

AquJst assumpte <s el que ha mo­tivat que una par» de diputats díla grups d'esquerra, 0 sigui. iTsqucUs q-ip formen part del goTem. hagn votat en contra t en canvi 1 nau defensat molts eletnenta d» dre'a. I c- que com la vam dir en parlar rte la darrera crisi, el senyjr tat-Uau-: ha preconitzat uns orole·ít^s que s'aparten de les teories s'Jeia. Illzants que Uiot han contribuït a la inestabilitat política dols darrers temps.

Amb * l recent debat s'ha «•an.st molt -n el b. u camí per a sanejar les flnance» franceses SI cl givcrn ohté l'apr^vscli del» projectes q-w prepara galrebò tols a baso J i dele-gtclon» nocessAdes per actuar amb rapidesa I efickcia. podré pinsar^a en el ressorgiment de Franca Porò com ha dit ben clar el senyor C»t-llaux en aquesta ona obra 'Ic P'Ü qua pot condensar-se en les pirnu-1C3 segflenw del seu discurs:

•L'oparsctó que IntonlarA I rji 'al ;df comprimir les dlespeses) ha d'O*-sor feta també pels clntadins. t n perfoJC de reiiricclons apsrelx ne-cessart. El govern demanarA les er­mes Indispensables per operar n ju es­ta restricció, sense molestar a nin­gú, però fent «ntendro a W»a que ''economia, la restricció en lt« d's-peses 48 una «le los necesslta'-s del momsnt present.»

• • • • • • .

' f* • prt» • ab l« , * '*>'• 1

aio ris to oret • • «d,

Agalto I'OTCM Matrlai V«!l JtüdrlieBr» Oi. ori

• > pn». • • ben.

Xtbtta mviaa an]

r«bl«, prl» • «rt . . .

8«rn». rr»cl j | t • hiD • < * boa*

'•C Ttaterít» oblic I i

3600 i::Vi liOo 8 ^

A 1500 « 7 370 2t0 S-iO M l 32*

770ii nao 13W> 47i S00 3380 n i S30 318

J«5

m

1C15 i » tt5 iUi

Í-OO

i »

M

L O N D R E S Mentro el pesombre de <a vaga

minora no desaparegui poques o 've-taU pot registrar la Borsa, is qual segueix amb la tònica mateixa La conclusió do l'acord amb França so­bre els deutes tindrà sens Jubte re­percussions favorables, puix !a ' i r-n Bretanya segueix amb un interès vl-vlsstm el problema flnancier de França I desitja la seva estabilitza-cfò perquè estè convençuda que serà un pas decisiu per a la normailtia-cló dels Intercanvis mundials.

Coti ticlooi Anu DU 9

N O V A Y O R K Els secretari» de! Tresor i Comerç

s'han declarat favorables a la con­cessió d'emprèstits a Europa, puix gràcies a aquoktes trameses d'or, s'a-ii.1a a restablir el seu poder de com­pra, i per tant, resulta un benefici per als Estats L'nits. Pins ara, s'ha-" concedit préstecs per valor de (,000 rail ions de dòlars i encara «xístelxen important» sobrants que no poden trobar millor ooilocaclò que aqucf is.

—El grup Harriman ha arribat a un acord amb la Societat polonesa <Gie*che>, propietària de la» grans 'àbrlques de zinc d'Alta Silèsia. Aquestes fàbriques obtenen una pro­ducció anyal de 900.000 tones, ço que representa (M 15 al 18 per 100 de la producció mundial.

Codtzacioe* AaL nia 10

dlnàries). 8; Companyia Sud-Amo-rtcana de Vapors. 15; Companyia 4c •mant #£1 Melòn», i l ; Companyia Xilena de Tabac», DO.

AiseouratiCét. — Companyia d'As segurance» «la E*paAo!a>. 160; Com­panyia d'\«>egiir<inc«« Xilena Conto-ildada. n .

Bons. — Caixa do Crèdit Hipote­cari de Xile. 8 p».- 101. Caixa Crèdit Hipotecar! d« Xili, 7 per lun. Sfj Banc Hip>Moan de Xil«. s per 100, 90; Banc HipotMa.-i >]e Xile. 7 per 100, 85; Companyia xilena d K-Isctriclut. 8 per 100. 11.

• • 1 4 •

• 1 » • 1 i

Fendloa UMS Vkctor» Boada Bon* Tmoc •

»

i

tf It tf

L o u l <»« r-u>diBt .

Ç o t l , ^ Ant I

% '«• \ aiaort- •

I % \ 190 * • % 1 ::o «mort. , . . . % 1910 . • . • '• • % or 1919 . . . . .

Boa* Traot » % ton . B o » Trrx,: - % trb «*•' Bon» TnMT t l «et WV' Cons Tcvet j % n ' i Crtdlt N*I1OD*1 : Obtis- i % «OH

• s % l>» . • Bona S % .- • •

«• J % tebrei I V • • « % l· l •«« • •

4 % mmf n t • < i X lun» < «

4 % cner IOM Marroc i % 1914 Marroc t \ n i ' areentSna

• 1 «, i W • 4 % '*9» «rocl • J % W «ot-• 4 % ••>» ll«t-l • % \ Ui ' ' l a t '

Brn.l < « « 'tSl . • . , » % t ' í» . . .

« % i4»9 . . • t . 5 % ifcS . . . . . .

• » * «»*•« • • • • « % i)M . • • • t ï. .11 . < •

Coata Bica t % 191 • Mtïle 4 « 1904 . . .

• I % •9'0 - • Oragoai 1 • i*ai . • .

• » * •e1» ISaata .-on- l a a a aèr

• » t. «tti-oa . , » v . « j % .»« . . . • « t u »

rortnxal 1 % 1 • «èr. > 1 « ta 4 r . . a , * j a , t r . .

Marrx », V f?» • 1 ' * • 4 * 'O o . «« • •

Ena « t i lu . . . a s % • • • a « ( 190» 1 aa-• I % '91' aaaaa • 4 % "»U • . • • •

Jap» 1 % t«os . . . . a 4 \ 191; . . . . « • 4 \ ' í » • • •

Caoat Sua «c asa ir

IS'M u n » «e'ÍO 41 40'10 K 57 85 'Jï'6.)

n t i i . 'Vt 427 tos

•i

• • a a a «tai d ' i tf a SUI -taÜ »'•

Vacooa Ulta ' d ao» tf » LM 4 • ptftr. acn

293 310

4«) ;?3 3 » 3(1 .ta 750 290

3I'W 547

T5TU 3W0 W M 336 431 427 626 100 920 800 1«00 238 s 450 600 555 SI'TS 1325

I I8'àn ttMO

224 805 M É • 6M l*w 2145

JO 2320

«20 304

IMm UM" 1360.1 emo 4JV# 155h «00 lao

47"» a » ?7·25

4.S «10 40)

b i ' "00 25 •ro 4:j iTt se* s j SW (81

ww

M

925 ItMI 237 w

20-40 14 _ • 17'vi ;2'50

228 m

m 24S0

'•0

Í1450

4 % • % t

4 « l«4 4 % '«6-, 4 » *9 5 % i n t 1901 J * LBt (90; « « IIW

Draail 4 t i«4l • * t i M

4 * tf I % • 4 %

: 51 t % mm I % mn % \ Loaa 4 % I | Loaa 19a . .

4 * « 9 • , » < • » . . , . a 4 « ' « r . . . . « « I 4a» i«r4 . . . . a ! tfc boa» .4oé •

r I i»n • < * «a- t-om <*•>

Mòmbla | % ast i M a t Boa» rttf • 4 % bcaa igae

Coata aiea 1 \ oaea isf' « 4 aaao

Cqo·der « % Km» . . Cialrnala a % . . . Itoodurea IB % 1*67 . . Mèsk j » tat- m . 1 .

a t l rst l»99 . • 4 % or .«aa - • . • 4 41 boaa IJII .

Kkarasoa • % atarUaa Paragiiai | % 1486 . . . ïw« 4 » f«.

a f % heoa 1930 . . t ; t u a n I9ai . .

Salaador 4 % bona .. Omsual « 4 bena . . . . .

a | & 'Sgf . . . . a 4 * 190$ . . . . a 4 % l»M a . 4, •«• t9«9

Venainala j % mia l r t 1 X «earlias '9" Txccoca'.oHala 4 % to" r>-. na marea 4 X i»i» - -Hoiaada S \ In ' |aHs Flnltodla 6 % ^>t . , Aicaaara $ X boaia «94 OrtcU » X nu . . . ItA'ia « % 1M1 •Jornrea * 1 taai . . Portif al t % . a art.

« « 4 » Motaala 1 % oct 19"

a i X Loaa Mta BúaaU 1 % bona 109

a « \ bon» 'S89 »-• tf i X . . . .

.4 * t mm • . a . Xina | % or 1*96 . . . .

• 4 t tSt» . . . . 4 » -4 a

a I % bon» Treaar . , a i \ Mrt WS . .

Japó 1 % iH9 a i % tWS • a aaa. • i X 'tm . • a • . • 4 % >»>a • • . • a ( % ISM

Canal Soca ord . . , •ama Trarr bona i | Rio Tinto ord , .

a oaat . . . Anglo Penlaa . , . B o n l Dtatch . . . . Shell Trasacort ord . . Benmah Oil ord. Mar Moddrrfemtc· Crown Minea

5534 9«3.i 953 4

101 1/8 100 3 4 86? 4 m - i

1(«3;4 100 J7 14 92 1/2 917!* « M2,8 65 7» 57 70 » í W l ' l 78 l ï ^7 m 57 14 75! 4 69 3 4 81 1,5 109 l ï 99 tn 9218 77 14 S9 •M l ' í IOT 3 4 ÍM 69 S5 12 «0 70 l i 9» 9Í31 40 l'J 49 1/4 7 3*1»

i5 SI g - i 54 731.-2 36 1'4 97 18 71 101 l/S 84 14 « 3 4 <» w 84 1/4 «I 3-4 «5 TOS»

104'2 Sjr4 •07 90 38

104 l'4 33 1? 64 3 4

.02 32 5'= n n i ï 64 3* m . 2 s 5 8

•»,8 90 1 4 71 3.'4 S7 361'4 35 1.2 l i l l S334 T>:. l -k-, 1 79 j a t í 373 I «8/1 9VI1 33 3 8 91 3 «3 5

4 31*2 3 l'Ifi

Oli 1/16

S334 102 i n 09 3,4 1(71,8

95 yt MZ 6711% Cl l 2 % i ; * .1 3/8 99 3 4 79 j,4 V 3 4 ^13,8 70 J 4

: 0 S9 3 4 BÍ m

m\: t >l3/4

103

?1 7.8 M l'S

41 4 T U »

'4 49 fli 391 4 M i / t :4

r ' , 2 69 S/4

M./4 •>* W M *« i l f -4 " t M ! ï

'M I 8 '3 1/8

•.«6 1 í 90 •C-4 • S Í.Ï3 4 n 34

1)13 t rti!,4 rr,3 4 t5 7 8 "8:5 J5!;4 5

«K 74 "4 50 8,4 ' i 1 2 V, , V c r . « ?3

•4 06 3,4 W i t 3f It M 1 4 s : « 5 3t,8

ü. S Ubert» 5 t ass» *' 101 1,8 — a a « | «4.-4; |0e 1* 102 7/8

lUinola Central |S| H m New Yort CcntnS 131 131 5(8 Co-oo ParlBe . , . . 1/4 — rtforthera racillo , . a. 71 78 1/8 souibem Pacífic . . . . 104 5/8 108 Canadlaa PiadSe . . 164 S/8 165 1,1 ' PtofurlTaals . . . 58 1/8 54 1/4 Standard OS ! f T. ^ 7% 38 7« Taaaa 54 3/4 Si 7-8 ' O. S Sl«l orí. t4S 7/8 1» 3'4 1

a a «raf. 10 yt | » 3*

B R U S S E L · L E S La baixa del fran - belga paral·lela

a la del franc francès, é» causa de nove» Inquietuds que oosen una ve­gada mes a prova el» governants. El ministre de Finances ha donat àm­plies explicacions a la Cambra. 1 ha fet veure que millora la situaclú fl-nanciera del rais, si bó ha hagut de reconèixer que no hl ha encara símp­tomes clar» que ha facin veure a l'estranger l millori la poslcW de la moneda.

Ea de sap>sar qne sl s'aprova el projecte de conversió en empresa es­pecial dels ferrocarril», es donar/i un gran pas en aquest sentit, puix els 10,000 milions en obligacions vin­dran a subsUlulr-ne altres tants de deute flotant que posa en perill cons­tant la Tresoreria

Cotitzac ona Ant. Dia 9

«enda 4 % 1» aèria 41 ' P 41

• 4 % »* a % *4>i • . • • • 275

•ooa«4 i X tm . . 57'50 Baia» Traet igj) 4tdro Orla . «« « « . 153tt fa ord . . . . . |àÍB • ' "4 8975

•railllaa Traot . . . JT S Tram S Aire» c a » , óOc

dia, . BB a aaa o fsad <375 a aWl» 4 X «90

a a Aadrea ob « 44 ÍA3 • Caitaa'aa ord IS e . prl*. 65

tf . efcUc 4* «0 tf Btlbao •»» íü.

a boa 380 a Madrid 1. 2r«

Porcea Mot Bap «ap . 6! a a a & fan d 113

•e^nam» Bect 3475 -e icd Ua Palmea pri* 39t'50

• - a ord 2850 Sierra Lakr 550 Llanrría Bareeioaaoa oap 1980

a a « • IMS Tablai ocd . . 54T'50

a aa priv. , , . ^ , , , 4 1 ^ Ttacoa» pH» . . . Ï45r.

» «a» . . . . 2350 , mi . 2005

LtAar-Oarec» 2005

40

57 1390 1650 1670 3123 1750 312'50 259

1250 440 491 38 67

181 m 375

ZHA t a

swo 375

3250 615

1950 1540 503 6Í0

2350 2345 8100 2110

M I L A El Govern ha prohibit l'esporlaolo

de bitllet» de banc Italians, xec», or­dre» I Utols de crèdit eslablerts en lires emesos i pagadors a Itàlia. Els viatger» que vagin a l'estranger, no­més podran portar 10.000 lires sl no tenen autorització especial.

—La Fiat ha contractat a Nova-York i un empròstit de 10 mlltens de dòlars I al 7 1 mig per 100, amb destinació ; n novns InataUaclons. Al» subscriptors i vnerlcanii de les obligacions, so'U dóna també el dret d'opció <>er ad- I qulrlr accions a 25 dòlais en nombre de lft).00o Encara que totes siguin col·locades, els americans no tindran la majoria, perquè el total d'accloo» és do dos mlUonj.

i.otliaaeloiia

B E R L Í N El Rohchsoaok ba decMn novament

ribaixar el tipus del descompte del 8 l mig al 6 per 100, i el de les bes­tretes del 7 I mig al 7.

-D'ençà de la signatura del pla Dawe», AlerrwnvM ha contractat a l'estranger emprèstit» per valor de 3.S0O mtlons de marcs, compronent-hl l'emprèsilt Dowet

El promedt de les cotitiaclons de les principals accions, ha estat du­rant el mes de Juny de 99 contra W47 pel maig. I 94'29 per l'abril.

('otilaacloiu Ant. Di» io

O'Sl O'S?

10'85 154-75 104'S0

l»-S)

" ï ï s 178 138

1215 132 140 KW'jO U7S0

ü 117 275'7S

Renda | « % . . . Conaoddat \ % > • • Banc ItSUa . . . Banc C o n i . lat Banc Vac Cr·dit Banc »>nu . . . V. C MeridtoaaU . . . . P. C Mcditcrraal· . . . . Caaraaal Seta . • . Snia Vlaoeaa . , naa , • > i a. . H'.ba •*»« V - -• r i . . . • . Flat i r « a a « . * Terml i» a • • Uralli

Ant. r>7 7 W75

•393 1320 523 119 713 352

USó «85 221 44

2SÍ 553'5.1 162 962

Dia >

"esos 9205

2:155 1321

I IT» 710 356 1*2 284 218 49

224 550 464 9S2

1463

Kmp a lo iaw 4 % n'ii; • a t % n'V.

k n r RUn Hiubors oèd g-fò IVnlartw Bank 153 Drutarfe» Oebar Baak 105 Dlakoalo Oavellachai 145 Drradnrr Baak . . , ISI'SÚ Relcbahank . . . . 157'50 Rnaalehe Bank taa 4,(|5 Berliaar Haodel» > » « a 175 3 4 A r c . . . . . a 144 Chad» . . a 1190 Becnnaur Oaatahl » 144 Harpecrr « • 145 F'ata 118 5 3 I O P . aaa* 2i3'25

iUeman» BaUkc 1 a ea 149 3 4 Laara . . aa 61 3/4 Deataca* RaO a II» A-S'O roat CuaBS • • 94 Ver r.iaataa B'bart . 27" Stamaat Vaikaa . . 47 D-ut^b» Brd-. 144 Haiahnri Aaerlfes 155 Nortdt ^tord . 147 7/t

W -133*30 Ml 146 3

V A L l P A R A D Í S CoilíMdons del dta 10 facilliade*

per la Banca Marsan»-. aaac.<. - Banc d» Xile. 195; Banc

Nacional. 76; Banc Hipotecari de Xile. 610.

Solilrmí. — The Lautaro Sltrote C.» (nominatives). 185; The laut8.-> NUrale C." (portadir). 163; Compn-nyla Sal i t rera aEI Loa». 31: C<W>>1 nyla SalUrara ^»i iUt t . . IS; Com­panyia Saiitrera aGaluia.. 20; Com­panyia Salltrera de Tocopllla. 350

Ramaderes. — Snclelai Explot-tdo-ra do Terra dol Foc, 142; -nvlnv. Bamadara de PAyMn, 30; Cotona-nyla Ramadera aLaguna Blanca*, 115; Companyia Ramadera «Gent» Grandc», 52.

Mineres — Patino Mlne» Entsrpri-se» C» (estany). 880; Companyia E»unyiíera aEI Salvador» restauyi. 1: Companyia Rstanylfera aChacai-tava. (estanv). 8; Companyia Es'a nyllera uMorococala, '.ceianyl. 3!*; Companyia Minera Industrial de Xile (carbó). 15; Companyia Caro> nlfcra S.·hwager ícarbói. 17: Com-panvla Minera düruro (argent). 25: Comi-anyla Minera .Porvemr de Hua nunl- (argent). 50

ladusirial». — Companyia de üs» de Vallparadis. 79; Companyia Cou-smnirt'T? de Cas de Santiago. 55; Compmyl· Refineria de -re le Vinya del Mar. 26; Companyia Cer-veserles Unides. 54; Componym X4· lena d Kleclricltat Ipreferenta). 31; Companyia XUens d'Electricitat iOf-

FOMtNT OKL TREBALL El Fomont del Treball ha rebut un

exemplar dei projecte de Tarifa es­pecial F. mim. 3 de la Companyia dels Ferrocarrils Ba»congats per al trana-port de mercaderies.

EI dit exemplar podrà ésser c^n--ultat a les oficines de l'esmentada Corporació per iotes les persones que ho desitgin, de deu a una del mati l de quatre a set de la tarda.

L'ARTICLB 1M DE DUANES El CoUagi Oficial d'Agents 1 Co-

mlssioalslfle de Duene» de Barcelo­na, informat que en l'Ansemblaa con-vooeda per la Cambra de Comerç d'Espanya a Pari», va tractar-M ds demanar al üovem la modiaosetó r«d:cal de l'arllcle 109 de les or­denances en el sentit de reduir el termini de franquícia Jo magstra. matge, a la seva intnlma expressió. I pel contrari augmeniar considera­blement ei dret de magaizematge. na dirigit un ofici a la Cambra d» Co­merç 1 Navegaclrt d'aquesta ciutat, en prec que s'Interc^s! per la no wo-cUflcacló ds l'eementet article 109 de les Ordenances de Duanes.

UN TELEGRAMA AL MINISTRE DE FINANCES l a Cambra Oficial de la Propietat

L'ibana d aquesta ciutat, amb motiu de la recent dl.sposiciO sobre aug­ments dels líquids Imponibies de les finques urbanes, ha tramès ai mlnis-tre de Finances el scgü'íiu tolígnima-.

•Reial Decret pulillca (laseta de primer del corrent assenyalant aug­ments líquid» imponibies contribució urbana, ordena qne per a obtenir Iss exempcions que esmenta t» indis­pensable soUlcltar-ho. i davant dllt-oultat que això significa especialment en aquesta època, l i pre^o ea di«ni ampliar termini i eclarir disposició on el sentit de què on ti! hagi Cam­bres de la Propietat L'rbaua puguin aquestes soUvcitar exempciú tol·lectl-veraent en nom interessat", signant, el es vol. la «olllcltud cada un d'ell» 1. a més, aclariment «n el sentit de què on s'hagi comprovat en massa Í>1 registre fl»i«l, no »la neoeasan s('lllcuuü. jo que la Hisenda té exac­te coneixement de la daia de ia com­provació, «stop. de no poder accedir V. E. a la nostra Jwta petició, qne, s. mes, significa lliurar euorme tre­ball funcionaria Hisenda quan menys que no s'obligui signar inatèncla per cado finca o sia que basti una ln»-tànefa pei lotal d" finques de esda propiciarl. fe, ' El salóds moll afectaosamient el Pi.- ' l-nt 'lo : . i Cambm de Ja Hro-pletat Urbana de narcelotfa. Joan Pich.a LA QÜESTIÓ OEL TIMBRE EN ELS

DOCUMENTS MERCANTILS Cambra Oficial de la Iddstrla,

que tant •* vé preocupant de fenun-ciada qúe»Uó. amb l objecie d'acltnr els dubtes m··uvnis per la prftcüca aplicació Joia preceptès del timbre. vig<jns des dol dia primer del cor­rent, em*'1 <iue és seu deure pu­blicar la rfsc/lucló donada pd senyor Ministre de Finances s les peticions formulades per la Corporació, reco­llint les qiKi.\u« dels productors da­vant ics diu. ullals 1 obstacles per 1 portar al min- r compllmenl les es­mentades dispoMcíons.

t n del» dubtes que adquirien m.s relleu «ra ei referent als documents mercantils. rt'O» corrent en el comerç, que s'entenien gravat? por l'impost: i que danois els twmes de gencralt-ta ide l eUudit deoret. originà serio­ses preocupacions «nre «la Indus­trial» per no venir deDnlr el criteri de 'a Hlfenda respecte a la causa i íonameat Jo la percepció dei tim­bre- moiiviïnt qii'' la Corporació es dirigís novament «i senyor Ministre pret-ant-li T'o o- precisés com a óm-oa base do la tiil"itacló, el caràcter liheratorl del docmncirt. quedant er-i . i.ua.le* le* (actureS provisional». nW baran» i aUres docnmeut» auxiliars oue servclsen solament pür u cons­tatar -la remesa de ciercaderlc» o preparar i acreditar actes parcwls lutegrants del contracte mercanill, i qua 00 dcicrmlnessln pcisl sol», abo-naatent o càircc entre-el» comer-clsnts. I _ i . j . J

La dita qncsii,', lia vingut aciarlda per la R- O del 6 del corrent en l'arilcle onzt dc la qua! s'estableix lèxí lalment que «les RR. OO. dol 15 de desembre de Mil·l I 7 d'abril da 1919 uo liau eslai derogades per la vigent Uei doJ Timbre cu la part en que aclareixen quin» són aU docu-meui» conipr. sos en cada un dels ar-ttdle» 181, 185 i 18B, por no haver-ae modificat els -cus conceptes i »i so­lament la quantia 1 csc«la de tribu­tació a què s. subjecten..

L csmcnudn n O. dc 16 de desem­bre de 1918 especifica en el seu arti-cla primer que ois e^ctea de la un-pcmlció del timbre aés consideraran rom a faciurw en las vendes al de­tall, les que e&Uienta l'article 186 de

I N F O R M A C I O N S

G E N E R A L S

D E C O M E R Ç aoN racaJTAOCS AK»

TOTA EXACTITUD t -ENPR&SÍ

m

la Hat de primer d» paner de 1906 i . pel, que «s referalz a les v«n<Me a l'engrO» l«e que «suguln deatlna-<les a senir d» document libaratori. quedant «xclosas les simples notes de tramesa de gèasrea. aln oom «Is document» daaunsw « comprovar, amb la conformitat dsl comprador, qualsevol operaeld i» *»nda noiea ilocnmont· que. «n son ea». eeguiraa subjdcte» al qua diaposer els aniaie' 1S4 - ' ! » ; . Uela.

Criteri qua venia també exposat en l'allre preo«pi« que cita l'acuiai dia posició, del senyor Ministre d» FV neness. que ès la R. O d« 7 d'abrtl de 1919. <B l'artlcla primer (M qua' es llegeix textualment: <Eia doo» ment», cartas c notes que s'expengmn per avisar una ramesa de gènere». tractnnt-«e del comerç a l'engróe. no es consideraran co ma factura*, ate efectes d« l'Impost, sinó quan es destinin a servir o semlxln com a documenta liberal^rte; quedant com­presos en ! article 8* de la l.le quan per llur naturaUsa o redacció revss-telxla els oarteMn d* balanç, eomp-te o qual»evo4 document anàleg qus produeixi càrrec o descèrree. Segon. Sl el» dooumeni» abans esmentat* o qualsevol altres on es relacionin els gèneres que e» remeten o irametaa, servissin per a formalitzar amb la signatura de l'adqulranL o p»r al­tres mitjans, qualsevol -on'racte de venda d» mercaderies, feta per us fabricant o comerciant» a 1 engroa e» ooalderaran compresos en l artlcis 185 d» is Llei. havent d'dsser reint» grat» amb ei seu respectiu timbre niftbll segons la seva quantia En ai comerç al detalls, ss consideraran rom a factures «ubjectet a les dlsp» slclons d« l'artlels 181 d* la Llay. tots els documents que s'axpenguia per a Justificar el pagament de gè­neres o artlclaa a favor dels compra­dors d'aquests; havent, per tant. sa tot cas ésser alenaria 1 etar tlmbrata.a

Finalment, el» textos a què e« ra fereixen le» dl»po»icion» anterior» d» la Llei del Timbre de primer de ge­ner de 1900 diuen:

•Article 184. Portaran timbre mo­bli da deu cèntims, classe 12, tot compte o ealanç l qualsevol altre do­cument «nèleg que produeixi càrrec 0 descàrrec, no posant sinó un sol segell en cada un dels ^fineiitats do­cuments, qualsevol que sigui llur de­nominació, perquè ois fal-nc^ms « comerciants a l'engrós formalUzlu di­rectament l sense Iniervencló d'agents de canvi i borse. coUeglat, la venda de llur» article», queden subjectes al timbre que per a lee pòlisses de borsa determina l'article 22 d'aquesio Uei.

Artlcie 186. «Les factures que eU comerciants sl detall expedeixin a favor de!» comprador» d'articles de: seu comerç, 1 al» donnnent», qu«I-gevoi que sigui !a sova denominació que d'aquesn rebin per vendes a termini, portaran timbre especial mò­bil segans sia la quantia d'equest a

Degut al gran iWerèa que t* ia qüestió exposada, la cambra onciai de la Indósiria ha 'ntès necessari pubdlicar ei» esmentats ac'.arlmenvs. 1 reproduir iniegres els textos d'apl'.-cacld, per a orientar en aquosia ma­tèria les classes industrials, amo

l'obiecte de què poyuin precisar ilur» de:iree p»l que es refereix al pertl--cular. í faclüiar al mnieix temps el seu millor compliment.

B A R C t L O N A - M A D R I D I Apari<M'53 Apartat 978

HORTALISSES I FHU'TBS ílnformicio Matutano)

Dl» IS Ue Juliol de l'AU Alls dt primers, de {8 a 15 pes­

setes la dotzena de (orca; de «ego-na. do 2t a 24 pesactes.

Cebes «lo València, de 17 a 3 pes­setes ds '.00 qullcs.

Patates bufè. de 14 a 15 pessetes ei? 100 quilos; bolado. de 17 a 21 pta setes.

Pèsols del pals, de 3 a 4 pessetes qulloa JHMMMBBMnK

Mongetes verdes, de ï a S pessetes els 10 quilos.

Tomàtecs, del patí, de 1 a 5 pos­seïes els 10 ; n los.

Cols de València, de I a t pessetes la dotzena.

Llimoner, de 3 a s pessetee el cen­tenar.

Enslam». de 0'50 a I pcesete» ;a dof·na.

Escaroles, de 0'5O a l peesete» ia dotzena

iNMan^ de 1 a r i u pesselas :a dotzena

Préssec», de 8 a 14 pessetes eis 10 quilos

porcs, de 5 a 8 Desaete» els tu qui­los.

MERCAT OE FIOUERES O!» 9 de juliol tte

Blat dr pninero. dc 32'B e WJj pnssiti-s l'heciolltre,

Otdi. de 2u a 2I'Í5 pessetes l'hec? tolltre

Civada, de I62ü a 17») pessetes l'taectoliue.

Moresc. do 25 a ihio pessetes l'hec­iolltre.

Mongetes, de 62'50 a i>3'7S pessetee l'heciolltre.

Fesols, de 87'j0 a OS ó pessetes l'heciolltre.

Fave». de -'5 a 26'25 petseics Vn:> toütre.

Vece», de 35 s se'ïj pessetes rbeo tolltre.

Patates, de 15 a i : pesseies el quintà mètric.

Aviram. — üallineb. de 13 a 17 pes­setes el parell: pollssires, de 10 a 14 pessetes el parell; conills, de 8 a 10 pessetes ei parell; ànecs, de 8 M U pessetes el parell; oques, de 8 » II pesseta una

Ou», de t a í'10 pessetes la dot­zena; 30 dotzenes a 64 pessetes.

Olis, de 1W55 a Íor«0 pe»s.:t«» l'tieotolitre

Userda. d« 650 a 2 pesseta» el qulntft.

CivHda granada, de 5 a 5'25 pes-sete-: ei quinta

Palla, d^ 4't5 a 4'90 po»aetes el quintà.

Besllar. — Uanar fde Heli, a tó; ovelles, a 50; porqul (graíscí . pes 'Via, de 82 « el'S»» pessetes els l'J quilos.

Fruilee. — Bon mercai i iots preu». Verdures i hortalisses. — Sempr?

abundants i a preu* regulars Planter — Sempre o'ert ; bara'.. Molta concurrència a ioUs l«s sec­

cions. MERCAT OI al IONA

Ois 10 de joiw» de 1VW. Biak de 4« a 50 pessei*» «!• lu»

qal'OS Mes-ail. de 34 a 8 paseetes «U 10»

T ~ IIIIIM —

Ord.', de 34 a 38 posseïes els 100 qodos.

Civada, da 32 a JS pessetes els io0 lu.;©»

Morasc. da 31 a 3t peaseMs el» li» qaOK

Fatals. d« « a 60 pessetes els 100 auiloa.

Fesou rueauM, de 115 a tfu pessetes els 100 qalloa

Farina -í» Mat. ris 63 a '4 posseïes els 10* qnllos.

Favae, d« 48 a 46 peasetee els 100 qullcs.

Cigrons, de 55 a 1» pessetes els 100 quilos

MIU. d« 43 a 46 pessetes els IUU qnlloa

Panf», de 42 a U pessetes els IOO quilos

Llana blanca, de 20 a 24 pessetes els 10» «IUIIO».

ArrOa ó» a 70 pessetes els 100 quilos

Uarrofoe. de S5 a 26 pessetes el» 10» •jutioa

Palla, dr io a l i pessetes els 100 quilos

Pataws. dt ;5 a 50 petsotes sl» 100 quilo»

Olla d» 285 a 250 pessetes els 100 qnlloa

Vtna. de 46 a 50 pessetes els 100 quilos

Vsqttas i Bous, de 500 a 906 pes-seia*

Aviram — Gallina», de '.8 a 24 pes­setes una. pollastre*, de 8 a 18 pes-rielei um conilla de 8 a It pessetes cada un

Ou» a S'10 pessetes !a dotzena. MINI D'ALUMINI

Dia M de Julioi de i m En pols color natnral. a 180 pes

«eles els 100 quilos.

FRUITES I LLEGUMS DEL PAÍS Dia 6 de Juliol dc iwa

Informació de la essa Jaume alls Rovira. Suco«»»or d* Mlqoei >'elli Salvadó). All» aOipparai.· (en fores), a 36

peisete» la dotzena. Ametlles, amb cloaca, mollor. a Wi

llargueta a 615; Mall, rea escollida, a 600; Ídem propietari setue trossos. 580 pessetes els 100 quilo».

Mongetes blanques, aínonquilinas. a 60; Rarco d'Àvila, a 115; Oalais. C. C. a C3; Lingots, s 80; Mallorca a 74; E. a 59 pessetes els 100 quilos.

Mongetes de color, de Castella. « 75 pessetes els 100 quilos.

Malafaluga en gra. d'Andalusia, a 140; de la Manxa, a 140 pessetes ele 100 quilos.

Fesolets ds Castella, a 90 pessetes els 100 qulloa

Arròs, nomoa extra, a 133; Ídem idem. iloret. a 125: Ídem. Idem. ntime ro 12. a 115; glacé extra Corell. s 70; glacè. a 68; selecte flor Ideal, a 78; e-lacte. a 68; amonqulll mim. í, a «4 pMmSt els 100 quilos,

Fai.na d arròs, a 44 pesseta els 100 quilos.

Menuts d'arró». a 14 pessetes «Is ICO quilos

Avellanos negreta wcoUlaa. a IIC pessetes íls 100 quilo»; grà primera. S 380 pes»eiee.

Tramusos. a ss pesset»» íls Wü quilo»; Alhuceme» a 'W

Cacauet» peiau. a 125 pessetes «is 10U quilos: ires gran» blanes pn-mera, a 135: dos gr-ins blanc, Oe pri­mer», a 110 peseete» els 100 qvttoa

Mitafaluga del pala a 136 pe»«» tes els 100 quilo»

Prunes de Màlaga, a 8 peasetes els 10 quilos.

XuC.e». garbellades superior, a 110 pesseie» els 100 quilo»: eoUlier a 106

Dàtils Hallnwes primera, a 100 pessetes «Is IOO quilos

Cigrons Sanc. nOmero i& s 220; Xercç, ndroero 0. a 190; idem, núm. I , a 140; niira !4. a HO: especials C C, a 85; nrtm 16, a 80 peemes «Is 100 quilos.

Pèsol» senflers. a 30 pessetes els ioo quilos.

Favos de Mabó. a 70 pessetes sis lúu quilo».

Ucnlle» del pal». 10). a 90 pes­setes cl» lúü quilo»

Anous escollides, a 115 pessetee els 100 quilos.

Panses do Màlaga, 'nou goilm»): Cinquenes a 11: Quartes, a i t :

•Royauxa. a 14; Imperial, a 16 pes setes: en gra. de 9 a 15 pesseles la caixa d» 10 quilo».

'En caixes de cinc i dos i mig qui­los tenen augment Import envasos).

Pinyons pelats de Costella, a 510 peuetes els ton qnllos

Escaiola de sevillà, s 7o pessetes els 100 quilos.

Veces do Sevilla, e b8; de Navar­ra, a 55 pessetes els 100 quilos.

Llavor ue cànem, a W pessetes ell um quilos.

Ordi. a 50 pessetes els 100 quilo». Moresc dei Plats, a 30 pessetes eis

i * quilos Mill. a 9-1 potsetes els 11» quilos. Segà. (sac de 40 quilos), a 34 pes

seies els 'ou quirs; - í ^ n e t sac de 50 quilo»), a 34 pessetes els 100 qui­los.

Blat de Caatolla, a 52 pessetes els 100 quilo».

MOVIMENT OEL PORT

Dia 14 Ue Juliol de 19!6. KNTHATS:

' De Bueno» Aire» 1 escajus. el va­por correu «PrlncipesM Mafalda». amb 55 passatgers 1 càrrega de tràn-

I slt D'AnvurSí Londres i Gibraltar el va­

por anglès aCalderon». amb càrrega diversa.

De Palma el vapor .orreu •Mallor­ca-, amb IS passatger;., càrroga 1 cor­respondència

De MahO «I vapor correu aBellvera, unin 50 passatger» càrrega 1 corres­pondència

D'AUeciras l escales el vapor «El CaudnN. en llast.

li S./ni·iuler i «••••ala» ni vapor •Cabo ( reus-, ami' 14 psesatgers :

irreg'i general De Santa Teras* j . '.allura *1 v»

ler italià aAnnunciai· Maria-, amb .:•«.• •'•.>•» vives.

Del Ferrol ! escales • vapor . l o t I f.j» y Rexec am». «arr-na dlv·rsa i De Trleste i ««eale· «i tapor iwli» 1 aTIxia/io. amb an pauawrer I càrre

ga gvn·rai. SOBTIIS.

Ca^ a lerragow. «I vapor twriMC j «ictíva, de vaosti

Cap a Gènova el vapor correu iU ilà aprinclpessa Mafalda.. amb pas-su' re 1 càrrega de trànsit.

Cap a 'Hivans I escales el vapor 'Mar Bàilieoa, amb càrrega general I de irànslt.

Cap a Sant Feliu el vapor tuec -Iberia-, de trànsit

Cap a Bilbao I escale» cd vapor at» pafloleio-. amb càrrega general.

Cap a Elvlesa el peilebot 'Pueblaa. amb efecte».

Cap a Castelló 1 Gandia I vapor Bi iita. amb càuega general. Cap » Mahó el vapor correu -Bell

ver., sinb passatge, càrrega l corree-pútidènct»

pap a .Sant Fi·Ilu f l i)aileboi aCo nvrcio-. amb •T·ouik

Csf> a Port dé Bou I MaK^al^na els velers Italians (CartO> I aFr«iice»C" A.-. cn llast. r>wppi tlvamcnt.

Csp a la mar «I pesquer «Ramon-

TRAFEO OE PASSATGE 1 CARREGA lat com liiiv'idii anqncl.it. aque»

mall a primera hora ancora al no» tre port. en viatge do Uuenu» Aire* l es- ales a Gènova, el vapor orreu Imllil -Prihclprssa MariiUlaa, de I " Navigazlono neheralfl Italiana, con-dulni per aquest port 55 pasía^ar» Poc dO«prt» d'haver l is desembrircal rontinuA el seu viatge amb direcció al port de destinació.

—Al moll de Barcelona. Sur, anco i * cl vapor anglès «Calderona, el qual arribà d'Anvers, Lonrlrc» l Gl hraitar. essent portador de 360 tono» d» càrrega generel

—A la »eva hora il iliíurarl arribi nqueat mati d» rnlma cl v:ipor cor reu -Mallorca-, conduint S6 ;*a»ni gir», ia correapondèncla l 36 lones ,t • clrrega. cnnalslent en xocolata, tslxüs.lllmone», catifes. oinhotlT». vi. pulpn, calçat, qulnct'ls. fila1» aiuet-116. bflficiile#. vidre buit. metalls, gà-niat l'avi ran. I ealxa» de peix freee. L'e»mentai vapor tornarà .lemà. al mati. al pon de procedència,

Rl vspor oorreu atiellvora portà aquest mati de Mahó SO passnigers. In correspondència 1 89 tones dc for-malge. ealcat I gàbies d'aviram. El illt vapor tornà avui a la tarda, a la seva procedència

—Proeedeai da Sautandar I bscales del seu Itinerari antr» aquest mall ei vapor -Cabo Crstis» «ssent porta dèl 1* 14 p a s s a i f e n I abundant eàrra g», inantcr . i sa oli, consanrea fer-rq. acer, soeea MoarNinat purcelU na l teixit» Tot ho dascarreía al moll del Rebels.

—De l.lverpool I escales arriba el vapor aTorras j Baxae-. seseni por-'ador de 1S7 tonee d» farra | llauna efectuant la deseèrr·ta al moll d'B» p»nya. N.-.E.

• L TEMPS A Barcelona iranaoorregue ei dt»

d'avn! amb el èél quasi «obri» ds tf* rus ciimulus, horltsons «arr»»»*. b«' fant vent fresc del segon quadrant ' niar rulla

TELEGRAMES BEMAPORICS Diu el vigia del SemilDr dei Gai

Bagur que en ui|iiolles aostaa as rav nat vern del 8.-0 frosquet i tràafoi amb rel niar l ujrtuoo» pnimae·a

El de Ha),) 11 com unies qu< hao kn fat v*nt«U del S. t-. snik w slasa Ml clar I borltson* plujoaof .

El de Tarifa ha iilegraila* «ur «s aquells Indret» •! aem da! H.-O b< estat bo. mar amb tràmiol Ml atef horlttons brurnoeDe

L'Obs«rvatol1 d» Madrio asaunoi» temp» insegu' amb teod Anota tem pestuoea

ORIOA Per la Comandànoia dc Marina

g'Interaas» la preeenUoM de Jainn* FseandeB Juan pei aasabenii' d in docuroeni gu* l'iateressa.

OI VAOANOES Amb l'objeeie d» uassar una tem­

porada ds v·oauie·B na sortit cap al M. ntaany, amb '.» ««VH ll.sühgida fa-mflla. el director ,1» la .Sanitat Exte tarl^r doctor don i.aoptiid Acoala.

ABORDATGE ENTRE DUES BARQUES DE PESOA

Amb csaió de trobar le dedicada a té» seves tasques ilc pesca, a po­ques 'ni li es de dlsiàucla de la costa da Sant Feliu de Guíxols, sobre les due» d'aquesta matinada fou aborda­da per una altra embarcaoló, tamb* d» pesca. Ia barca a uotor anomena­da 'Salvlo- de )a inseripcM de Bad-. lona.

La mçwda fou lan vioientd que el* tripulanu da Is aSalvida, cregui» que shavla psrtlt l'enibarcaoió. es tira­ran damunt la barca promotora de l'abnvdalge. car la proa 4 aquest» quedà matsralment damunt del cas< de la aSalvio-, obrint un fora; a re­brà morta de babord.

Afortunadament no s'ha de Is-mumar rap desgràcia personal aviat es pogué veure que la barca en qüestió havia sofert danys da p» ca Imporlàncls. per bsver-ls protegit del formidable cop rebut el bene d'ar bola. i pogueren arribar sense B>*« Incidents el» --us tripulants < «n Is d Ua embarcació a tres quart» d» dotze a la platja ds Badalona.

Aviat es van congregar al voltani de la -Salvloa infinitat de pescador* I curiosos que. nmb els tripulant comentaven !e» conseqüències des agradables que hauria jiogut ocasió nar l'abordatge.

- o o o -

Anuncis oficiala OONSEnVATORI DEL LICEU

Havem de provelr-M nua ^luça 'i*-profejtor de v|oM i una altra Ai pr . fessor de piano segona al que .Ita f e s l'art 31 del Regiarneni iirgàii|< s'anunsla el «*u concurs puiule. a tenor de !«• noses I condicions qua •.•»ioraii de -nanlfast a •a S.·cr-nria 11 Conserva^ ri RauiMa del Centr»

num t Tou «i» diea feli-.cr«. d'om' a dots» del maU. So» al dta Sl te l'a'-•ual en «i qual Enels el temps o» . l'admissie 4» so'jieUudB.

barccluna. 8 ttiHol Vff 61 secretari. Josep M. Vllatsca Pu

ladss

AUTuRITZBU LE» NUTES b f | » OI 'AI* ENS PRIflXiF' LA P' BI.IO CIO AMB UN il ' . i .VM. O ' PIB MA Ut'E BNB SIGUI OMEOUDA

K g . i s — D í m e c r u 14 de jul io l de 192^ L A V E O D E C A T A L U N Y A

G U I A B A R C E L O N I N A DE L A V E U D E C A T A L U N Y A

A C A D È M I E S COTS Comerç. IHiome» Kre*. 10.

A C E R S FUJ E. Brujfuer» RiereU. Í8. T^STTI 4

ACID PER ACUMULADORS COMPANYIA ANÒNIMA HE PIIOWJC--J E S Ü'ÍIMICS. carrer u M>nfCad<i. 13

Acld sulfúric especial per teu-muladora. Aigua Bldestlla-Ja

AGENCIES D'ANUNCIS Ac«ncla Roldòa. Rambla Estudia. 4.

EMPRESA IDEAL* D'INFORMACIÓ Rambla Flors. 16. telèfon 4863 A

CATAMJNYA .MPERIAL. Aragó. g79

AGENCIA DE V / / 1 7 6 È 5 ^

Herrero-Vistes R. Sta Mònica. 89

• A I G Ü E S A ZO A DES Vlea rwplratórtes Pelat S T. 6143 A.

ALIMENTS PER A REGIM Casa dol Règim. Mallorca, nAm. 247.

A R G_E_/V T E R I ES

CASACAPRIArISS.^»

H. VIDAL X ^ ^ t L

P I I I I '^•\e, Wl*fjoier«,co(i|»*|oi«5or. I l J L L 0 Q l cUu.·K. Píg4iii •«< lo jeu víiu

ARTICLES D'ESPORT Sanromt. Clclea emporta Baimas. at

ARTICLES DE VIATGE E- BARBA. Cardenal Ca*aflas. 16.

Successor J. Bonastre. I.lúrla- 56

_ARTICLES DE XARXÀ Casa Borrull. PI Olles. 9. Híma'4U''». bosses, futbol, tennis, cortines, etc

_ARTICLES SANITARIS Badosa Arts per nens I mainaderes, pitets, pantalons de goma I davantals

«La Corona·. Art d'h'.g'ene 1 gomes, braguers. faixes, etc. Asalto. mim -'.>.

A U T O M O B I L S

ACADÈMIA •rOH EBUimiK» HiNflI n rm «ssm um MUM

Canvio usat» p nous i^erdenya. £13 2*

Hpmàndeí Rosselló 199 Vulí>anii/.ar>6

RADIOLITE 5ET^o6^HBU?SÍR," DEMANIS EN TOTS E L S GARATGES

VOLOUETS iïiüliïïZ P4i«M SbWS. ^SidomAl 217 i 219 1.830 H

YOMIK Ensenvança completa; 110 ois. Aülinu Koger de Flor.220, i . Mallorca

B A N C S I H A N Q U E R S

Solar 1 Torra (H Rambla RíHidia I»

B A S C U L E ' s

C R I S T A L L E R I A , PISA I P O R C E L L A N A

JOSEP GAY. Passeig St Joan. 18.

PIBERNAT[Sr,e<M,e,0tcsmene8 Balances. S TarradeU. Pl. Llana. 19.

cuíes de Iotes menes lament, i>. T 36 tt A.

BRODATS I PLISATS Brnfau l Moxó. — Pl, 14. principal

D. Noguer de Grané. C. Cent 354, t. LA

CADENES PER A CAMIÓ ^asaneüas 1 Cortadellas. ta^nova. « Tèl SIIM A

CA F É S X f l Fi MdfteanpnkinOMat

wii-t. • a n O M ·:,».tí4Cr·ia

C A I X E S l A R Q U E S Les més econòmiques. Mallorca, IZi.

C A M I S E R Í E S CAMISERIA SANS Boguerla. núm. 82

~ ~ C ~ E L - L U L O I D È üsll^i 1 Feliu. Enrte Uranudoa 81

C E N í , < E Ò'L·Sl·EL '.l·lLS CASA SEUALA. R Flota. 14 t. MS-A

C E R À M I C A CASIM1H VICENS

Rajoles i i arSmica — Tallers. 7X.

C O L M A DOS E l millor formatge d'Espanya 4 pe»-setes quüo. Plaça Medinaceli. L

C O M P R E S S O R S D ' A I R E FUI K Bruguera Rlereta. 84. T. 8778 A

' c o S^SJ'R O ' C C T O N S " M E T À L ^ j L / Q l / E Ç _

ANDORRA R T ^ T & f t

CARBONELL «wnntBMUiQc iwoiuiBibCAMff laua

COP/ES / C í R C L · L A R S

Les més oerPectes i barates R. Garcia Suàrer. — Rambla de Catalunya, 33

D E S I N F E C T A N T S UÍOÍ. Vallés gennans. Masslnl. 79

£ L £ C 7 i? / C i 7 /< T

CABELLO ÏÏS5t2W5S

ARitAU i i úüKiút que MOM MM m Dfiiii

E S C U L T U R E S R E L I G I O S E S GOM ARA a Catalunya. 7L T. 1875 0 Imatges. Altars. Oratòria. VlvCroda

ifoaiiai pasta a m b «i

E S P E C Í F I C S

ERUPCIONS Pasta Poroia i Dcpurodu D E L S N E N S t M ^ CABALLERO.-n

•TUBi Cura rftplda Xarop Valery.

U P O D O N A L [ C U P A E L R E U M A l

ESSÈNCIES I COLORS PER CCSF.. ERJA

C C Essències I Drogues Cort*. 538

FABRICA DE BILLARS A. SOLER Víladomat, núm 128

FA BRICA _jyEMBALATGES E . Rodrigo. B St. Pere, 10. T. 946 SP.

FA BRICA DE SOBRES R'ÜOL. Diputació, t l í Tel 2871 A.

F ^ / X E S D E C / 4 1 / T X O

A R T I C L E S D E GOMA P E L B A N Y EXCLUSIVAMüN T per a HüKrO.CES

" M A D A H S Z " P A S S E I G >S GRACIA. NUM. 127

F £ f ? / ? E T E i ? f E S

SBOLIBAR •QHes I construccions kWd.UL·alunw.U lamporesli

MOLINS ELÈCTRICS

J.VI[ASECA BAS

«Ó5PITI1.36

F O T O G R A B A T S

FOTOGRAVATS N. COLL SAUET1 Archs. 7, lelèf. 8*72 A.

I . M. LLOVET Casanova. 157 1159

F U S T E S M Castellví Ribas. L TeL i l l & P.

G A R A T G E S

GARATGE ROSSELLÓ: Rosselló, 168. prop Arlbau. Serveis econilmca.

G È N E R E S D E P U N T

PERE CARBONELL - Vlllnrroel. 47.

TEIXIDÓ XIFRf ter^:

G O M A I C A U T X U

S A I M UOrla. » T I M & P. i Ferramentes I Bateria de cuina, j

B A N Y I S T E S

Reco.-deu-To» que fabriquem tots el» articles de cautxú per platja

i camp Cavalls i oques per a cavalcar. Gorres de bany Pilotes de goma pel beny. Sabatll es i mitges, tot de goma. Fa xes, sosiene tors i pantalons. Polveres, saboneres i espongeres. Bitlleters. cintunlles i protectors.

Tot de cautxú par

Tovalloles comorimides(UB mensual) Bosses de co tó hidròfil. Pots de laic esiereilitzat Trussós d'ús mensual.

Joguines !e goma. Devantals i pantalons de goma

per a nens. Pilotes tennis i futbol.

Guants de goma per «raenage» Apare'Is de goma oer embellir la

cara, i faixes oer aprimar.

P r o d u c t e s T u se 11 ROMDA D E B A H T P E R E , 12

G R A N G E S A V Í C O L E S |

P O L L E T S PRAT Níipols. 99 101.

I M P R E M T E S ATENES V 0. Impremta Editorial

Comeivlal. Provença. 157 Tèl. Í18 G.

J O G U I N E S M O D E R N E S

CASA BAQ«£ AtOtS 8 PIAM J01NS6

L L E T C O N D E N S A D A

La millor. «EI, PAGÈS»

L L I B R E R I E S Subirana. Portaferrissa, 14. T . 1579 A 5S5^-~r^g,^.r:r£-rtH:3Í.3t:-;- l - l

L L I B R E S D ' O C A S 1 0

L L I B R E R I A C O M P R A - V E N D A • LLX». Compra veod^ Arlbao. S

Tel 3508 A = r : i i j ; ? - - • —-."•••'•i.· j . M A G A T Z E M S D E F E R R O F de Miquel Mtlea Asgel*. 8. i i I |

^ M A Q U I N A R I A

i f i W R vies. umNABie* rèpóe. «b p™«rs úric»**.™ us Cn rtteb i atniquu oblK «b M-

OtJUU MONROSET MiWties d» h dooa. Trae unenttawBciopsrMm R.Ciisturya 24-V.

D ' J AL0MAP M«rKin·iM«ilVtain«d«B·

INSTITUT nsio PSÍQUIC f . i - —.« i s. e• .

Med'cina natural, curació de malalties cròniques 1 dels nens.—P. Gràcia, 99.

M O B L E S

F . de Miquel Mateu Àngela, 8. 5 I 7. 5

MA RB R I S T ES Paa Gallés. Diputació. 82. T 748 H.

~MASSATÍ;E BELLESA

ANTONI BELART ^ S X n ^ , Gran salo de ptmwuana per a Senyora» Carrer Boter» 2.(PU^a Cucurullal T.3<2|. A.

i P A D I I A U C r m i o octwtusr A . I U n H U n J tSPOSICIO C iàLttítM 02.

A NAVARRO - Balmev 70

L DALMAU r n » Q C n T iMKft S·Mgw·t·wicsnv VlLADL·lVl M4oinwinJ>aaa·MUuti

Cadires de lloguer Aragó. BO

H O M A R ^ S n í W ' · M O B L E S D'ESTIL Proven.-a. 225.

Tallers: Paris, U I .

M à i A l I I I i Hoblss mts barates qw . P i V L m A nirgu Canuda W 26>28

Plaçoa 1 comptat Sant Pau, 59

[ S a l m c r ó n . 247 P e r r u q u e r i a . -

M E T G E S

O D A H i n Vies urinàries I matriu ILDAUIM A l d a n a . l 2 . p r a l . . i r

D R B O A D A ^ S ^ ^ ^ D t C A f ) A D A 5 i ? S ^ ^ ,

l i u c i o R CARULLA Vies Un nanes. Unió, 10 De 11 a t 1 de 4 a 8

Or J CASASA nus Ppn Liatuts iwntaiaa Tallers29«nil D l lal ld·Sal

D J I G A R O U S a í i g S S Í

CONSULTORI RAM I tan. Catasus l fimacte. San Pau 77 pil F.

D r e A L L E e o í u i r s ^ r s n Dr LAMARCA. Carme. 38. principal

Dr R. Bardés -Cirsega, 863. praL, L»

M O B L E S D ' O C A S 1 0

Mobles a prens increïbles. No com­preu sense visitar nos Muntaner. 18

M 0 S I C A - P I A N OS A. Guarro. a Catalunya t. T. 1477 A

Canura. M Pianos CUsao SFHA

Cbèrla Musical Canadà. I I Barcelona

FÀBRICA "àNea OMPHIIPIHWS •etkeo l32'ORPHEUS~nocuBAnkaii»U

Pianos Rfrrsch. Sta. Anna, 8. A. Badia

Ò P T I C S

Hurta lo. Fca. dc lentes. Es? . Blancs, 1

L Òptica Ocular. Riego. 36 Sans. Lentes 1 gafes de totes menes

P A P E R S P I N T A T S Pera Esplnàa. — Salnwrón, 134 l U

Pintor empapera ior. Preus econ unies els millors operaris. Aragó, 155, l.er, ^ i

Vda. Bertraa C Casaràs, i t r o n

^ P A T ^ y s i y M À Ï f Q U E S ^ ^ PASCUAL C de Cent. 304. pral %> Telèfon 3i44 A

Duran Ag oflclal Pelayo 34 T. 3178 A

P I N T U R A " ~ COLA «OXINA.

pintura al tremp, seme rival

P R É S T E C S

U l í l L n H a w a i i " vw i ^ u * ^

P R O P / t J A J U R B A N A

R I N Q E S I - , - COMPMAR VCNOMS O MI OTCCAtTI

J U A U H b ^ La Plnaci·'·ca. Corts. ' U ^xp. tleirt

R~A D I O l E L b. F O N I A

Alfons Cart>>na EsR'idellera.

R A D I O t t t c n K www,;iCT",ni»

RADIO-SAIURIIO

aparvdj I material radlowtofonic i detall. Bakaes 116

•arnBwuNTDTKi» M B i r n i U M l I M

S A S T R E R I E S J MONEREO URGELL. 81

Vestits t unif >rmes a terminis

5 I S T E L L E R I E S i CSPARTERÍA SIBOI\6.maletes viatge i tol lo demés del ram ParatAnas de to­tes mei%as.as remonlen las usades. MAIIOTCA MO1 ISfl «anfra C·UAT\nve&

T A P A G O T E R E S

iee-Tei o iaoL

TA P 1 S S E R I E S SlUens coTortables. fundes l restau­ració porfecift de mobles Canals. Dt* utació, 2U Darrera de la Universitat.

T R A D U C C I O N S

Científiques Rda S l An-oni 40. 'araa.

J ~ R J NS_ P O R T 5 ^ *

Amb camionetea Tigre, 19. T. 2908 A.

W l N Ç I ^ S í R M U t S MOYA. Av IrArla. 177. Fel 48. S M.

X A M P A N Y S

FREIXENET F Ferrer Mcstrv r A T A F R I T S . P Grècia. 67 T 874* 3-

A N U N C I S C L A S S I F I C A T S :

O f e r i m e n t s I d e m a n d e s d e c o l -

l o c a c i o n s . B o r s a d e l P r o p i e t a r i i

d e l L l o g a t e r , C o m p r a - v e n d a # e t c .

O F E R T E S

L l i b r e d e v e n d e s porcaró d'seorü ara» Is nora l l e i . UUnoaod'aus hora-UArla. Escriure s LA VEU Dilm. 812.

A P A R A D O R S vicrloei. eto^ srreglsm naix mo tern itilama ila prupagan-ÚA. frau* redaVü. UemaDeu

preasapoatoa a

S ' c n b a l c n m o b l e s plsaoM i msaalnaria iL'Elee-irlca riinual»Jora», dv H. Car­dona. Arairò, M . felnf. Sílú A. sacra Ualines i UamQla de Ca-talunra.

C o m p t a b l e oiparmiBuiai, •'o.ereix a liorea airulr-voaa LA VEU udui. l«i

D E M A N E S

Proleggor d'angles i \ m m laitti i -r * > i i laaldai't DOT a tonar Ul^oat. lioriurs a LA VEU niiin. üOa

D I N E R i 'act* co

Paperetes Moutepio,

J U I E S . ü B N B B B B , A U T O M Ò B I L S . D e s ­

compte lactures. l i M O . 22. P K I N L l P A L

H E R N I A T S L'últim avenv científic jef a combatre amb èxit se­gur vostres hèrnies sense jpe iarése l a i t A Q U E n d E D I C A i . VIVES, ad miracló Je la Ciència Mè­dica I sens oarió al món. Rebutgeu les imitacions

D e s p i t * : de 9 a 1 t ds i a 7

Rambla del Centre , 2, p r a l . C a s a V I V E S I·OJA.·U· AU a a A i

T e n i u m a l d e c a p ?

E s probable )ue la causs siguin ets vostres •lis.

La fatiga que no veient ben clar s'imiosa, us prooorciona ai|uest mal de CHO que us impos­sibilita oer als vostres negocis.

Si ja ho haveu provat tot, si esteu desenga­nyats, veniu i la vostra visita serà per a nos­altres un honor que des J ara us retractem.

C a r l e s T u t u s a u s . òpt ic- fabricant • oqnerla. aa. — ftaarloh, 2 —Bareelona

P r o p i e t a r i s . D i n e r en Lletra o on lllioteca. Pre> taca a llirs* mrrnlaL'· s nb el Han: Hloolrtcart U'Eipaoya. Carrer Santa Anna. 5, primer. Us I I a 11 de 5 a T.

Osipatx oflclal BAR CLOVA

ü liclllla dlnsr lilpolequss lllpocouuai ea.ieclaU aan-«•» perill embar^ameais. Oemaaaa tafarmaolena Sani Pere <ntm Alt, IS, pl.

Oficiosa de 9 a 1

L L O G U E R S

• iu r t na ia llai(4dc la aila l<tUU» reat* pretu. Ilruob

* «ntreMol. (.'. i i . . ' . .;u

G r a n m a g a t z e n amb aoiorraiiia as llo^a tot o oarf, altuai ür««IL 13, ra > por torta.

M A G A T Z E M 10.000 pams. 75 daro^ cada mes. Munt mer, M, proa Valencià.

G r a n M a g a t z e m Aiuiàa Ma cb. 79 Ha". Casp. 81. 3.0D. U* d« « a 7

E S T I U E J A N T S l'.a maeniHea «liu.ieid, pro .

entació f. e i a GO) m». a|m . ea lloica xnlet equipat. 15 Juliol a l i «(nit . . Sl5ntea. Agoal -Un • Sotambre a j » Aro«t i •eteabt·,. . 605 » (iciubre. . . . . ï«> » Octubro l iinrembre. 4*> » UlrlRla-vo«: Hrnch. 114. de 7 a 9

Principals I primers, 18-17 •!•;•••. molt bontea, amo al :ua, CHaa iier nstronar, ras dnrml-totlt cuina, lavabo creo I wà­ter, bon decorada I aoletaSn. timiirM i eleclrlclut. SafreiK a a cnlna, lramrla< de In cèn tima. Ctrror Ind ;·:r1a. ii.' l ' i , proo carrer Dfi de Halff.

SOUS LI/)GATER3 SE1^ "ISPKNSABA EL PA-GAMKNT DE L'ACTCAL MBS DE JULIUL.

V E H D E 8

J o i e s d ' o c a s i ó ronoa prem nolill atial·i.eo'n· pro OH, P L A h l DKKTADU-RES. Pa» • lot llar valor. PL U orop Portaferrlaaa.

P r o p i e t a r i s i

Cons t ruc to rs PT» a OMatnüt torre* COM barata uobam portes, bol .-ona, Saealrea, nàxt» • a<m> jhJ'l·Sw ala rnnt t a w l u t LA PAVCMITA. ürsell. c a ta BMal·lom tcaea

C a n A r i s K I altrei rasea, actnal-ment. cran atoek molí eaata-dora. oer a oo oprar-lo] aarar.-tim do cDolaaoa a l'Oaellafla IcaUeria.

Parnaoao, 39

R a m s i T o i e s Oran OMortlt l'artlelM de

metsll per « baU* prawau I prooairmda. Preo» acoa» oloj ooveuta La «Oalvan^- «p» • oj-ola». Carreiea 43. Interior.

C a r r e t i l l e s ,

C a r r e t o n s

i V a g o n e t e s lo tota nana nodola

Cenem ' iietlnenci a l'aote.

F. AUTRAN PaM*lf Sant Jo»i, 3

• A B O C L O S A

V E N C , C O M P R O I C A N V I O

aparells f o t o g r à f i c s Discos i fonògrafs S a n t P a a , 3 5

T e l è f o n 2 4 0 6 A.

C a i x e s d e C a b a l s oooa imloa tu -ta ilO oenetsi

Mallorea. UB 'Interior)

E s v e n a S a n s casa anva de planta batia 1 on •I» amb motUc wator. etectr, safarolir. etc par if) mil pte«. renda M luroa mos. lleó al i>ro-pietarl 8r. itamon. Carrer n.'t ndm. t i . cantonada Paris-Sana

Piano ban ettal 550 ptsi Carrer K. liranadoa, 98, porteria

o

L ' E D U C A C I Ó F Í S I C A és una gran conquesta moderna, però.. .

Teta» itt ceiti, per bonca que iifela, icata cl seu perè

C A I G U D E S , C O N T U S I O N S . F E R I D E S ^ .

A i g u a Ox igenada V O L C A N

NO E S P E R E U A Q U E S ' I N F E C T I N

Ownanao-la an tca pnaapai» iai»ae»ai

OipeUlarlaa

A U R I A C I I l r • « r a ó » , » ,

D I V E R S O S M A Q U I N E S p e r a E M B L A N Q U I N A R

Loeola, parats, etc. Treball ràpid i perfecta

lUSTITOT BALLS MOD ERNS

Aragó. 219, oral.

V i e s u r i n à r i e s Arortoaia-Matrta

3ira radica aooa&tmloa

''apliqueu per 15 paaaataa i no apafMl ds irrau praci-

o i 11 T * q a o t Iota olaaaa de

•i·loar » re -tarteete de

., al alia. Or. Hora O. da ArsUaao

;oa»alla de 10 a U 1 de 4 s ' fa»tina da 10 * U

riafa OolTaraltat, I -anioa» 1» narrar If Oort«

iTrameaea a proefaslesi FXHBA»AUTAA1

Passeig Sant Joan, 2

1 0 0 MAQJiNES

I neraeuriore totes lea marquea dea de 100 ptaa. Amb garantia. CASA A B M . i HOOL Via (.aretans. «5. en-trosol. Tocant a Placa

i Urqulnaona.

C A L E N D A R I S per ala asia ollaata arnb aann-ol t«a le rupte*. an. Mlralla, Camraa, Carjea sarfaiaadas. Par-Pan I altrea ortlolaa par a piseatonda da* de naaav tes tnllar. Coria, i43 1 590,

C a s a C l a r a n u n t Fàbrloa de «Snarw la pam. Mllffea «eda OUS; cotó O-fo; ül I V . Tots colora na aoda naiu-raL Mitjana uan 0^6; rtl 1*01 d* aenyor ooM rtl l'tí*. ««la l^i. ía narrataa aaoynr l ^ f i l Sm taporSoaSa Aa· · ·apta· » raTMaiarm. Froliur»-, t

i í i t a r ? ! o tancar Sa vestra torre? visiteu pri ­mer els (Irans Ma­gatzems «La Favor i ­t a » . UrgeU. 45, 47

49.

C O L L E a l I B È R I C eALUKKOK, 177. - Barealona

de Juliol a •alambre tionna aor-ar ala la UaizIUe· rai, omrrc l Idlomas. Protaa-•oral c<>a -etent.

HONuRABIS MÒDICS

J o i e s d ' o c a s i ó Utjeetea i'ar ra u par a pr»aaai. 8 * 2 7 2 B JlM· nSS, on' Han la l parles.

j'i»,'KKl'« J - SVSKZ HA Mill,A U B U t i PU)B3,ÍIA.

i Car lonal Caaafta. o

C o m p a n y i a T r a s a t l à ü í í c a S E R V E I S D I R E C T E S

«IXiA DB CUBA MKXIC

Fàbrica de Plors, Corones i Plantes Tot al qae es avasaslts par a far-las

A a t U a JASA r . J J ï r i i r Ü U . I > 15 I t h K

mmm\ P n i l J o í r 3 i g . C e r a

(Hom registrat ea tota «la pataosi

Medicació In/ectable per a ta im n a o l t s a d ó i defensa deroraanlsme SA, P J l B 3 I S P 0 3 \ r I INfcCTAT, qae respon * an procediment moderaltiin i molt eficaç

pel iradament de U

T U B E R C U L O S I ( t í s i ) i a l t r e s m a l a l ­

ties i n f e c c i o s e s de g r u p de les C o n s u m p -

Adoptada aalvcrsalment per an comldcrable nom­bre de Melfet, i ea els millors Consullorb, OU pensa­

ria, SanalorU. HoiptímU, d c , de tot el m*n

S ' h a d ' a p l i c a r s e m p r e p r è v i a c o n ­s u l t a i p r e s c r i p c i ó f a c u l t a t i v a

IÉWÍO clenlita-torresíOfiíèiicia ^ ^ « 1 0 "

C a t a r r j d í h nïis

CRISTOBAL COLON 3. Mibao «I 1« da lony, da Santandeí « 4* CtMa 1 m é, I Ravai·i. Veracnd. Tamam 1 *• **

^ N I ^ A CUSA, VfcNEZtTBLA, COLOS1B1A, ^ACIF.C l PUKSro ..Oü

MONTKVIDCO

t m + J t l S k * , Anca. I«MM Aaiol«ot. , Vailcir»^ dt ' • OmS** KOTA - Per raS df « Lla Voiiicad (Un Stcal ba « i . . ., ,., .

m « - rlalcaa 1 anada "· i—cut Sa ruaa KIC. U N U A PIi.IPIMiii l POSTS DB XINA 1 lAfO

m rapo. • • L A OI PANAV

•nrttra U <• ^oranya al l.ar lullot. d» Tiro «i • Or Llmbo. -i i „ . , ,. . Or C.rtagrn. • di. « da Valínn, et . d . ' r . V r M ^ M.ÍU . í·c,1',"i·,,· *• CAdla * dia

Sl 11 «ap a Pwt-a^d. s. x, Colombo. s . a i i a « . ú " ' ^ ? — l ^ " " ' ' ? " d. Barc « a itacattariTa/ -vana Hat - w - i . aaaau. Haaa Cco*, Vokohaaa. Koò». MaifAMki

U«IA A CCOA. MBXIC I NOVA .ona

REINA MARIA CRISTINA

•» la 4a CSdla. cap

U N U A LAKGKMINA RKINA VIOTORIA CUOKNIA

d dia da CSdn. a» a

eArraaj cos a l'Arrtnura. ^ o «i» i. a« «I dia i. «mb paMls*

UNIA DS FBSNANDO FOO

MONTSERRAT

lluca "«ca 1 tat *a cat a L a HalnuM, dita Pamanoe loo

A V I S O S I M P O R T A N T ^

ao. ^W'J^JggJ •« * * m d. torera. » <a.0ia , , a«ar.

^ d U T S Í la" ^ r s ^ r c ^ ^ a - r

S E R V E I S C O M B I N A T S

L'AntKatarral B>B»)NltT *» et aantablc laaaiISa Utat sae * mnr -a coca liaa la Coqnalocba. •ota o n a le -ÍB Se a malarr»

"amuca 1m 'tarot CanJera Mi De «na L TUadonot Boabla la las D i p ò s i t s :

- 1.í', rU,„CU,ai*an· ** M"blcn» de aeraeta comb.nau prU onndaaU '•la, aerrtu pa lUua ,of u penoeten adawrtrr cAnaaa , B**itwrn ao .

r~" ' . . C'b*· p·,, WaEwSBlaí* - Kora irtearu >*raoBaB. i_n«r~<-·, i Z t ï ï r z r s a c ^ s ."TSÏ ,ÜTB"· i w T T S J G s s w

S E R V E I S C O M E R C I A L S

•araan* • Oltraaar. Ma Mcalrnarw «e «^abfla la Comcaana reocarreva d* ea» e «a<ua iminaui . tai obSecte, te i