Upload
composicio-3-tarda
View
158
Download
1
Embed Size (px)
Citation preview
Haga clic para modificar el estilo de subtítulo del patrón
IaN+Museu Tomihiro en Azuma
Irene Gascón / Hernan Lleida
Diagrama
Símbols que indiquen les característiques dels espais, quina funció té cada àrea
i fletxes que indiquen les circulacions.
Expliquen el funcionament però no d'on sorgeix la forma o els materials.
És com un rusc! És podria extendre per tot el territori!
Exemples de diagrames d'altres projectes.
És una constant per aquest despatx explicar els projectes d'aquesta manera.
La justificació del diseny sempre la fan de forma escrita; i el projecte d'estudi no és
excepció.
- Amb aquests diagrames segur que puc trobar el camí!
Diagrama de la Casa Goethe.
A partir dels recorreguts i activitats dels usuaris es
generen uns diagrames que donaran forma al
projecte.
“El museu és la síntesi de tres elements: museu-natura-treball d’artista. El pas del temps i les estacions i el contacte amb el paisatge és
important.”
“Els maons de vidre filtren la llum natural del paisatge d’Azuma.”
“Museu construït en un únic nivell per facilitar el pas dels visitants.”
La veu dels autors.
- Clar, fill meu, perquè el shoji es caracteritza per la seva lleugeresa, mobilitat i permet una relació física amb la natura. Un mur de mig metre de gruix, per més translúcid que sigui, no fa cap al·lusió a la nostra arquitectura.
- Es pensen que els maons de vidre, per ser translúcids, poden fer referència al nostre shoji. Ara bé, la construcció en un únic nivell aixecat sí que és cosa nostra!
- Aquesta gent es pensa que l'arquitectura Japonesa és aixecarles coses sobre pedres i fer murs translúcids!!
- Mira fill, la nostra arquitectura s'aixeca lleugerament perquè no hi entri l'aigua. I el paisatge no l'intuim a través del shoji, el vivim quan l'obrim. És lleugera com l'estructura que es mostra evident. Desmuntable i càlida.
- Doncs a mí em sembla que sí que s’han inpirat en la tradició japonesa: també s’aixeca del terra! Clar que sobre uns pilars molt gruixuts i pesats, perquè és modern i queda bé. L’interior està completament aïllat de l’exterior, però hi entra la llum com si tota la pell es tractés d’un shoji gegant i pesat.
(Ens sembla que no ha captat l’essència de l’arquitectura japonesa)
Les referencies són clares
Ens sembla que el punt de partida d’aquest
projecte no ha estat la relació amb
l’arquitectura tradicional japonesa, sinó una
forma natural.
Planta baixa. Es marquen les peces
que funcionen com estructura.
S'aixeca per relacionar-se amb el
paissatge fent una relectura purament
formal (i equivocada) de
l'arquitectura tradicional
japonesa.
Planta primera. Com a la planta baixa,
s’explica la funció dels espais amb símbols i es
marquen els recorreguts amb fletxes.
Cada volum es un espai d’exposició.
La funció ve determinada per la mida.
Planta segona. Aquest i els altres diagrames,
Expliquen els principis funcionals del projecte.
No transmeten la relació amb el paisatge
que ells posen com a punt de partida del
projecte.
A la maqueta es mostra la importància de la relació amb el paisatge
mitjançat l’elevació del museu i l’ús de maons de vidre.
“Recrear les condicions ideals per estar en contacte amb l’art per mitjà d’una arquitectura contemporània.”
Es tracta d’un projecte que sorgeix d’unes IDEES inicials.
- Relació amb el paisatge,
- facilitat de recorreguts,
- unitat formal dels espais.
En aquest cas el diagrama no dona peu a la forma del projecte, només explica la seva funcionalitat.
Una idea feta arquitectura sense el filtre dels sentits.