Cartellisme històric

  • View
    258

  • Download
    5

Embed Size (px)

Text of Cartellisme històric

Una breu histria del cartell

L' aparici del cartell en la forma en qu actualment el coneixem es remunta al 1870, data en qu es van perfeccionar les tcniques de litografia en color, que va possibilitar la seva reproducci en srie.

A travs del cartell, des del seu naixement fins els cartells actuals, podem seguir les evolucions del gust artstic i tamb la ideologia de cada moment histric.

Fou als carrers de les ciutats que creixien vertiginosament a finals del segle XIX on es presentaren els cartells com una expressi de vida econmica, social i cultural, competint per l'atenci dels compradors de les noves mercaderies i audiencies per les diversions.

Els cartells plens de colors, impresos en un actualitzat sistema litogrfic, atreien l'atenci dels vianants. Les ilustracions, ajudades pel text, revelaven un context precs, introduint una nova esttica d'imatges simplificades ordenades pels mitjans de reproducci grfica.

El Modernisme o ART NOUVEAU s un moviment que sorgeix a finals del segle XIX que t com a principal caracterstica la introducci de motius naturalistes i orgnics en el disseny. Destaquen entre d'altres:

TOULOUSE-LAUTREC (1864-1901): Tot i ser un pintor impressionista realitz nombrosos cartells i li va donar al cartell categoria d'art. Dibuixaba cartells per promocionar espectacles nocturns, essent els seus enquadraments el ms original de la seva obra.

ALPHONSE MUCHA (1860-1939): En els seus cartells va introdur un estil molt decoratiu en el qual predominava la lnia clara i pura. Va ser un dels mxims exponents de l'Art Nouveau. Dibuixava sobre tot dones joves envoltades de flors i gran quantitat d'ornaments.

Els artistes de tot el mn miraven a Pars com la capital de l'art mundial i admiraven els seus cartells. Per, Amsterdam, Bruselles, Berln, Munich, Budapest, Viena, Praga, Barcelona, Madrid, Mil i Nova York tamb nudriren escoles d'artistes del cartell i brillants dissenyadors individuals. Mil va produir el nombre ms destacat de creadors de cartells, desafiant la creativitat i originalitat dels de Pars.

Diversos artistes dels Estats Units integraren amb xit illustracions en els rtols en els seus dissenys. Will Bradley va fer una feina brillant en reviure l'Art Nouveau, el manierisme de l'Edat Mitjana i el Reneixament. Bradley va absorbir la influncia no tan sols de Francia, sino tamb de Jap i Anglaterra. Aquesta poca s un exemple de l'esfor realitzat per replantejar el paper de l'art a una societat industrialitzada.

A Anglaterra, William Morris i d'altres volien emfatitzar el paper de l'artes, cap els models del Renaixement i a un disseny ms vigors. Els artistes dels cartells d'aquest perode demostraren que la valentia de la llibertat esttica primer exigeix un enfrontament amb la innovaci tcnica en la producci i la reproducci grfica. Des d'aquesta poca els artistes deixaran d'agregar simplement textos tipogrfics i comenarn a dibuixar tipos i a responsabilitzar-se de tots els elements que haurien de ser reproduits, essent llavors reconeguts com a DISSENYADORS GRFICS.

A Alemanya, els dissenys desenvoluparen una esttica refinada i enrgica per anunciar els productes al consumidor. A Berln, un grup de dissenyadors associat amb una firma de impressi (Hollerbaum und Schmidt) va rompre una nova barrera: els seus cartells restringiren la imatge a l'objecte que s'estava anunciant, i les paraules a la marca del fabricant. Aquest estil se coneix com cartell - objecte (Sachplakat).

Si l'empenta principal pel desenvolupament del disseny grfic desprs de la primera guerra mundial es va centrar en els moviments de vanguardia, una menys agitada, per no menys brillant evoluci, va esdevenir en el cartell comercial. En els primers anys de la revoluci rusa, els cartells es convertiren en els heralds pblics, amb lemes visuals i ilustracions d'apologies poltiques. La revoluci desenvolup i aprofit els nous recursos de la fotografia i, amb ells, les habilitats de dissenyadors en la ilustraci, per a la presentaci de estadstiques i cartografia. Els dissenyadors produren imatges que trascendiren la objectivitat en la presentaci potica del progrs sovitic. El disseny grfico sovitic va mantenir la geometria i els colors primaris del constructivisme abstracte.

A Alemania, l'atur, la inflaci i el caos poltic devingueren desprs de la primera guerra mundial. Situada entre dos poderosos moviments vanguardistes, el Constructivisme a la Rusia sovitica i De Stijl a Holanda, Alemania estaba oberta a aquesta influencia.Els moviments artstics ms destacats just al final de la guerra foren l'Expressionisme i el Dadasme.

Els cartells que produren massivament els artistes expressionistes estaven marcats per la ilustraci agresiva, amb contrasts violents s'enfrontaven amb el rtol lliure o amb l's de pesades lletres originalment dissenyades per a la publicitat.

Els dadastes empraren particularment el montatge, una reuni de imatges ja existents, mesclades amb tota classe de tipos i ornaments impresos en composicions tipogrfiques. Les seves habilitats per a la propaganda, primer dedicades a l'autopromoci, se dirigiren desprs a difondre el disseny com una part de la revoluci social a la qual la llibertat s'aconseguiria mitjanant l'increment de la mecanitzaci.