Informe sectorial Transport aeri Amb la col·laboració de: Miquel Àngel Piera Roger Cuadras Universitat Autònoma de Barcelona Barcelona Activa Capital humà
1. Barcelona ActivaCapital humInforme sectorialTransport aeri
Amb la collaboraci de: Miquel ngel Piera Roger Cuadras Universitat
Autnoma de Barcelona
2. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre
2011 2Les 10 claus perconixer el sector El transport aeri s
essencial tant pels serveis que presta a particulars com a
empreses, i es tracta dun del sectors clau per al desenvolupament,
a Barcelona, de la principal plataforma logstica multimodal del sud
dEuropaEl sectorEl transport aeri, amb una tradici de gaireb 100
anys a Catalunya, es caracteritza per presentar tres vessants
moltdiferenciades: la gesti de la infraestructura aeroporturia
(pistes, terminals, torre de control, activitat comercial per
alspassatgers/es); les companyies aries (operativa de les aeronaus,
rutes, gesti de tripulacions); i la gesti delpassatge i la crrega
(handling de passatge, de crrega i de rampa). Lactivitat i
eficincia daquest sector snessencials per a les empreses turstiques
del pas i per a les empreses nacionals i estrangeres amb seu a
Catalunya.El sector permet completar la conformaci de una gran
plataforma logstica on tots els modes hi sn presents(transport
multimodal, martim, ferroviari, per carretera i aeri).Principals
mbits dactivitatEl transport aeri actua en tres segments bsics: les
lnees aries de passatgers; el transport de mercaderies; i
laviacigeneral. Dins de laviaci general, hi ha diferents activitats
com laviaci privada, lesportiva, la formaci o els serveisde
seguretat i demergncia. Sn tamb importants, tant pel seu volum com
per la seva necessitat, els serveis auxiliarscom el handling i el
manteniment daeronaus.TendnciesEl transport aeri ha crescut de
manera exponencial durant els darrers 20 anys; la progressiva
liberalitzaci del sector,labaratiment general dels costos, laparici
de companyies de baix cost i la globalitzaci de leconomia han
estatalguns del motius del creixement. No obstant, la forta
competitivitat de les companyies low cost ha generat novessinergies
entre les companyies tradicionals que shan especialitzat en vols de
llarga distancia i shan consolidatmitjanant aliances. Aix mateix,
el transport aeri de mercaderies sha convertit en una activitat
essencial per al sector,i els aeroports. Els aeroports, com a grans
nodes de comunicaci i centres dactivitat tecnolgicament avanats,
hangenerat el desenvolupament de grans rees dactivitat econmica al
seu voltant.Pes econmicEl nombre de passatgers que han passat per
laeroport de Barcelona-El Prat a juliol de 2011 se situa un 21,3%
persobre al nombre de passatgers que ho varen fer al mateix mes de
lany anterior. Els aeroports de Catalunyaconcentren al voltant del
18% de les operacions que es realitzen a Espanya. Els ingressos
imputables als deBarcelona, Reus i Girona el 2010 sn de 382,58
milions deuros. Laeroport El Prat de Barcelona se situa entre
elsquinze primers dEuropa en nombre de passatgers, i la contribuci
econmica de les seves operacions a leconomiade lrea metropolitana
arriba a un 1,92%, amb un volum de negoci aproximadament de 1.800
milions deuros lany.LocupaciLocupaci del sector es localitza
bsicament als aeroports. A Barcelona, sestima que locupaci
directamentrelacionada amb laeroport es mant al voltant de les
18.000 persones. Els aeroports de Girona i Reus
ocupenaproximadament 2.000 persones; laeroport de Sabadell s el
principal centre en formaci aeronutica dEspanya icontribueix
notablement a leconomia local, ocupant a 350 persones.Perfils
professionals ms demandatsEn el 75% de les ocupacions s bsic el
domini de la llengua anglesa, per conixer ms idiomes tamb es
valora.Per la importncia de les vessants tecnolgica i de seguretat,
un bon nombre docupacions exigeixen elevats graus de
3. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre
2011 3formaci i certificacions especfiques (tripulacions,
tcnics/ques i enginyers/es). Pels serveis al passatger,
comfacturaci, es requereix sobretot orientaci al client. Daltres
activitats, el com moviment dequipatges i mercaderies,
norequereixen duna qualificaci especfica. A totes les activitats hi
ha demanda de persones amb bons coneixements deles normatives
especfiques a aplicar, i amb especialitzaci prctica i terica en el
sector.Ocupacions ms demandadesLes tripulacions de cabina de
passatge, latenci al viatger/a a la banda de terra dels terminals
(facturaci, serveisespecials, atenci al passatger), i el moviment
fsic dequipatges i de mercaderies sn les activitats on hi ha la
majordemanda de professionals.Projecci futuraLexcedent de capacitat
en els aeroports regionals de Girona, Reus i Lleida pot facilitar
lentrada de nous operadorsespecialitzats en el transport de
mercaderies. Aix mateix, els esforos que sestan realitzant per
convertir laeroport ElPrat de Barcelona en un hub secundari poden
generar noves activitats a lentorn de la zona metropolitana,
novesoportunitats de treball i la implantaci dempreses de serveis
annexes al transport aeri, com les empresesespecialitzades en el
manteniment i la reparaci daeronaus o de producci de peces. Aix
mateix, laprovaci de laa Llei 14/2009 daeroports, heliports i
altres infraestructures aeroporturies, i del Pla daeroports,
aerdroms i heliportsde Catalunya 2009-2015 sn una garantia per al
desenvolupament del sector a Catalunya.DebilitatsLexistncia de
poques companyies aries amb seu a Catalunya, el baix pes que
representa el transport aeri demercaderies en termes econmics i de
crrega, i el fet que existeixen poques connexions a daltres
continents des deCatalunya sn algunes de les debilitats del
sector.Daltra banda, el creixement de companyies de baix cost ha
generat una forta dependncia de les seves operacions enaeroports
petits i ha disminut la qualitat de servei al client.OportunitatsLa
nova terminal del Prat i el desenvolupament de les urbanitzacions
al seu voltant, permetran absorbir creixementssense dificultats, de
fet, quant a nombre doperacions i passatge, Barcelona-El Prat se
situa en segona posici en elrnquing daeroports espanyols desprs de
Madrid-Barajas i, durant el que va dany 2011 el nombre doperacions
shaincrementat en un 10% respecte el 2010. Daltra banda, la
consolidaci de Catalunya i Barcelona com a dest turstic,base de
creuers i base logstica, permetr incrementar el nombre de vols, de
passatgers i la crrega de mercaderies.A ms, a nivell industrial, la
proximitat de laeroport del Prat al Port de Barcelona i als
principals polgons industrials dela seva rea s un factor clau per a
explotar el transport multimodal de mercaderies. La disponibilitat
duna extensaxarxa daeroports, aerdroms i heliports a Catalunya la
situa en una bona posici per a la installaci de serveisauxiliars al
transport com poden ser el manteniment daeronaus o la producci de
components.
4. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre
2011 401 Presentaci del sectorEl transport aeri, enquadrat dins el
sector del transport, sha consolidat en els darrers anys com a
sector dactivitat.Nascut i desenvolupat com a servei per a les
persones dalt poder adquisitiu on el viatge en avi era part de
lintersdun desplaament, i com a transport de correu postal urgent,
en els anys 60, es popularitza amb la utilitzaci massivadels avions
a reacci i laparici dels vols transocenics de baix cost,
contribuint aix al desenvolupament del turisme, ia la globalitzaci
de leconomia. Actualment, amb la presncia mundial de les companyies
de baix cost, ladesregulaci i la gran densitat daeroports,
contribueix de manera determinant a daltres sectors com sn el
turisme, eltransport de mercaderies i els viatges professionals.Les
activitats del sector sn importants per a la societat, pel nombre
de persones que nutilitzen els serveis, per la sevafunci de
facilitador del desenvolupament econmic (turisme, ubicaci de seus
dempreses, tant socials comoperatives), i pel gran volum econmic
que representen, tant per les inversions que necessiten com pel fet
de donarocupaci a un gran nombre de persones amb qualificacions i
professions diverses. La contribuci a les economies deles
comunitats locals i els impactes de tot tipus sobre el territori
converteixen aquest sector en un factor dintersprioritari. El
transport aeri aporta a les comunitats locals desenvolupament
tecnolgic de tot tipus, tant en tasques detipus tcnic com en
tecnologia de gesti de serveis.En el sector, a part dels seus
mercats primaris (viatges per oci, viatges professionals i
transport de mercaderies), hiconviuen daltres de secundaris, dun
pes no menyspreable, formats pels serveis addicionals tant als
viatgers com ales empreses directament lligades al transport. Bons
exemples sn la restauraci, el transport daportaci i dispersi,la
construcci, el manteniment i gesti dinfraestructures, el
manteniment daeronaus o la formaci de professionals.La crisi
econmica que es va iniciar el 2008 va provocar caigudes
significatives; en els aeroports de Catalunya, a lany2009 en relaci
al 2008, el nombre de passatgers/es havia minvat un 7.1%. Aquesta
situaci sembla que comena arevertir-se aquest any 2011, ja que
segons la IATA, a nivell mundial,hi ha hagut un creixement positiu
de passatge,que sha incrementat en un 5.9% de juliol de 2010 a
juliol de 2011.La inauguraci de laeroport de la Generalitat de
Lleida-Alguaire aporta la possibilitat dun augment dactivitat,
donadala posada en el mercat de noves possibilitats de rutes i
dactivitats daviaci general, el desenvolupament dactivitatsen
transport aeri de mercaderia i la generaci dactivitats industrials
i de serveis vinculats a laeronutica a la futurazona logstica al
voltant de laeroport. Lentrada a ple rendiment de la Terminal 1 del
Prat permet disposar (juntamentamb la tercera pista en servei des
de lany 2007) de la infraestructura necessria (en mitjans i en
qualitat per al viatger)per a afrontar nous creixements. Aix
mateix, la reobertura de laerdrom de la Seu dUrgell, ara com a
aeroport, i a onsiniciar en breu la construcci de 10 hangars, crea
un nou centre per a laviaci general, i amb la possibilitat
dacollirvols comercials.La navegaci aria, amb els avenos tecnolgics
en els sistemes de gesti del trnsit i en els dinformaciaeronutica,
est permetent augmentar la capacitat de les rutes, juntament amb la
possibilitat dimplantaci de noussistemes de gesti amb un elevat
grau dautomatitzaci. Les activitats de manteniment daeronaus han
patit unaconcentraci i especialitzaci a nivell de tipus daeronau
per tamb a nivell de tipus component, que han generatdeslocalitzaci
per una banda, per per laltre laparici de indstries especialitzades
amb una gran dispersigeogrfica, amb una logstica especialitzada i
dedicada al darrera, i tamb organitzacions dedicades a la gesti
delmanteniment.La creaci dAeroports de Catalunya, formalitzada a
lany 2008, ha significat un impuls per al desenvolupament
delsector. Entre daltres, t com a objectius desenvolupar
infraestructures aeroporturies, fomentar el transport
aeri,desenvolupar la recerca sobre transport aeri i en
infraestructures i prestar assistncia tcnica en disseny, construcci
igesti dinfraestructures aeroporturies. Socupa de gestionar els
aeroports, heliports, aerdroms i aeroports de laGeneralitat de
Catalunya, com sn els de Lleida Alguaire i de la Seu dUrgell.
Impulsa el desenvolupament de 4 nousaeroports comercials:
Lleida-Alguaire (ja en funcionament), Pirineus-Andorra (Seu
dUrgell, ja en funcionament),Terres de lEbre i un aeroport
corporatiu-empresarial a dena.
5. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre
2011 502 Principals mbits dactivitatEn el sector del transport aeri
es troben, a la seva escala, tot lunivers dun sector de transport,
com sn lesinfraestructures, la gesti del trnsit, els mitjans de
transport i les diferents especialitats, com sn el transport
depassatgers, la crrega general, les emergncies i el transport
discrecional. Aix doncs, existeix una divisi dmbitsdactuaci entre
aeroports, companyies aries i aviaci general, sense oblidar les
activitats auxiliars, algunes dellesdalta tecnologia com s el
manteniment daeronaus i la indstria que en depn.mbit dels
aeroportss el principal pel que fa a generaci dactivitat econmica i
docupaci. Tamb s el que necessita les inversions mselevades, i de
ms abast en el temps. Les seves activitats inclouen la navegaci i
circulaci daeronaus, la recepci iembarcament de passatgers, i
passatgeres, el seu desembarcament, els serveis a les aeronaus, els
serveisaddicionals a passatgers/es i clients (aparcament,
restauraci, etc.), la manipulaci de mercaderies (crrega
iequilibrat, descrrega), i els establiments comercials de les
terminals, sense oblidar els serveis generals que permetena
laeroport funcionar (manteniment, seguretat, neteja, etc.).No es
pot ignorar la posici dels aeroports com a nucli dactivitat, no
tant sols per als passatgers/es i per a lesempreses que donen
serveis vinculats a lactivitat aeronutica, sin tamb per al moviment
de mercaderies vinculat altransport aeri (centres de consolidaci i
expedici, serveis de preparaci de mercaderia, etc.).mbit de les
companyies ariesLes companyies aries sn les encarregades de portar
a terme el moviment de persones i de crrega entre aeroports,i sn
per tant les que proporcionen activitat a un aeroport. Tamb sn les
que, generalment, de forma directa o ambsubcontractistes, realitzen
en els aeroports totes les tasques necessries per als embarcaments
i desembarcaments.En els darrers 15 anys, amb la liberalitzaci i el
desenvolupament de les companyies de baix cost, els preus
delsbitllets han baixat significativament, al mateix temps que les
freqncies i el nombre de passatgers i passatgeres hanaugmentat.En
el transport de mercaderies, en leconomia global actual de grans
distncies entre els centres de producci i elscentres de consum, amb
un dinamisme vertigins dels mercats, la necessitat de rpida
adaptaci a les demandes delsconsums (amb la derivada imperiosa
necessitat deliminar estocs) i la pressi ferotge de la competncia,
sha produtun creixement constant del volum dactivitat.mbit de
laviaci generalEn aquest grup es troben les companyies que es
dediquen a fer activitats especfiques, generalment no
repetitives,com poden ser aero-taxi, transports urgents dedicats o
serveis de seguretat i emergncia com sn els trasllatsdemergncies
mdiques, lextinci dincendis, els serveis de vigilncia aria o els
treballs aeris en general.Dins daquest mbit, les activitats es
porten a terme amb una gran varietat daeronaus, i a travs de
aeroports diferentsdels grans, que sn ds per a laviaci
comercial.Finalment, aquest s un mbit dactivitat on sovint
sutilitzen aeroports secundaris, que proporcionen uns
costosinferiors, uns temps daccs a les aeronaus notablement
agilitzats i la possibilitat destabliment dinstallacions a
preusavantatjosos dins del recinte aeroportuari.mbit dels serveis
aeronuticsA ms de les activitats especfiques dels aeroports i de
les lnies aries, existeixen activitats que serveixen tant per
alfuncionament dels aeroports com per a loperativa de les aeronaus.
Dins daquest mbit, els ms importants irellevants per la seva
transcendncia i la seva evoluci sn els de control i gesti del
trnsit aeri. Inclou, tant la gestidel trnsit en els aeroports, com
de la part de ruta de les aeronaus.mbit del mantenimentEls serveis
de manteniment ocupen un lloc essencial en loperativa de les
aeronaus, dels aeroports i de totes lesinstallacions vinculades a
lactivitat del sector. Per als aeroports i les installacions,
existeixen empreses de lmbitgeneral de la construcci i de
lenginyeria amb lespecialitzaci i les certificacions necessries en
el sector,complementades amb els serveis dels fabricants delements
i de sistemes. Per a les aeronaus, aquest servei sproporcionat
tpicament per filials de companyies aries o per filials de
fabricants daeronaus o components.
6. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre
2011 603 Tendncies del sectorSestima que l1% del volum de
mercaderies es transporta en avi, peraquest percentatge representa
el 40% del valor total de les mercaderiestransportades en tots els
mitjans de transport.Aliances de les companyies ariesEl creixement
de les companyies de baix cost, des del seu naixement a la segona
meitat de la dcada dels 90, quecobreixen trajectes de curta i mitja
distancia, ha provocat que les companyies tradicionals concentrin
la seva activitaten trajectes de llarg abast. Aix, ha implicat un
procs de constituci daliances entre companyies aries per tal
doferiruna xarxa de destinacions global sense transferncies (mercat
punt a punt) a nivell europeu i internacional, dinmicaque sembla
que es consolidar al sector.Aix, les principals companyies aries
estan experimentant un procs de consolidaci en tres grans
aliances(Oneworld, Star Alliance i Sky Team) que tenen per objectiu
garantir la cobertura mundial de destinacions. Lesaliances disposen
de centres regionals doperacions (anomenats hubs) que concentren
els vols de llarga distncia,que sn a la seva vegada alimentats amb
(o alimenten a) vols de curt i mig abast des daeroports ms petits
(enllaosdenominats spoke).Aquest fet, ha implicat la consolidaci
dun o dos hubs per cadascuna de les tres aliances existents amb
percentatgesde passatge en trnsit del 30%, normalment associats a
una companyia aria predominant. En el cas europeu, els tresgrans
hubs sn Londres Heathrow (British-Oneworld), Frankfurt
(Lufthansa-Star Alliance) i Pars Charles de Gaulle(Air France-Sky
Team). Tot i aix, les aliances tenen hubs secundaris que concentren
les operacions duna companyialder, per exemple, Madrid Barajas
(Iberia-Oneworld), Munic (Lufthansa-Star Alliance) o Copenhagen
(Sas-StarAlliance).En aquest sentit, que laeroport de El Prat de
Barcelona es converteixi en un hub secundari internacional
haesdevingut un repte que la ciutat de Barcelona, els seus
responsables poltics i els inversors privats han dassolir pertal
dimpulsar lactivitat econmica, aprofitar la seva connexi amb el
port i amb el gran espai logstic disponible a laZona Franca. No
obstant, per aconseguir-ho caldr constituir-se en un centre
doperacions duna companyia i tenirfluxos de persones suficients que
puguin ser connectats amb laliana.Estructures low cost, model
guanyadorLxit de les companyies low cost ha provocat que algunes
companyies aries tradicionals desenvolupessin les sevesprpies
filials de baix cost per donar servei en distncies curtes i mitges.
En aquest sentit, el model de negoci de lescompanyies low cost es
basa en: Alts ndex docupaci (el 85% en front del 60% de les
companyies tradicionals), el que saconsegueix amb lestabliment de
promocions que es van encarint a mesura que el vol sacosta a
locupaci total. Manteniment dels avions volant el mxim de temps
possible amb parades tcniques als aeroports de mnima durada. Costos
laborals competitius, donat que la gesti on-line dels bitllets
requereix de menys recursos humans; absncia de classes; oferta de
serveis a bord de pagament; taxes aeroporturies redudes; acords amb
els territoris on operen; homogenetzaci de les flotes, etc.
Inexistncia de connexions; els passatgers compren tants bitllets
com vols han de realitzar per arribar a la destinaci assumint el
risc de perdre lavi.Aquest model de negoci basat en la reducci de
costos i del marge de beneficis est diferenciant les
companyiestradicionals i les de low cost en companyies que
sespecialitzen en viatges de llarga distancia, i en les que ho fan
encurta o mitja. Una altra dada significativa s que les comandes
davions efectuades a les principals empresesfabricants davions
(Airbus i Boeing) per part de les companyies de baix cost superen
el 40% del total de les
7. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre
2011 7comandes, el que denota les elevades expectatives daquestes
companyies. Aix, tot sembla indicar que el model denegoci low cost
esdevindr el negoci predominant sobre tot en rutes continentals que
permetin una elevada rotaci deles aeronaus.Lespai aeri nic
europeuEl projecte del Cel Europeu nic (SESAR: Single European Sky
ATM Research) va ser una iniciativa de la UniEuropea per al
desenvolupament duna poltica com de transport aeri amb lobjectiu
daconseguir un sistema eficaque permets la lliure circulaci de
mercaderies, persones i serveis a tota la Uni. En concret, els
objectius del CelEuropeu nic sn reforar les normatives de
seguretat, respondre a les necessitats dels usuaris, aplicar
estndardscomuns en la provisi de serveis, reconfigurar lespai aeri
per maximitzar la seva capacitat i fer-ne un s flexible,
iincrementar la interoperabilitat dels sistemes, components i
procediments de la xarxa europea de gesti de trnsit aeri.Actualment
es pot considerar que lespai aeri europeu s de lliure establiment
per part de companyies aries europees(per operar en trajectes
intraeuropeus) i dels Estats Units (per oferir trajectes
transocenics), el que ha permsincrementar la competncia entre les
companyies europees, i ha repercutit en una millora de la
competitivitat i unadavallada dels preus dels bitllets per a vols
dins dEuropa.Aix mateix, el SESAR representa una oportunitat molt
important en el redisseny de tot el sector aeronutic, que esbasar
en canvis tecnolgics per evitar la fragmentaci de lespai aeri, en
la disminuci del cost del trnsit en un 50% ien la reducci de les
emissions de CO2 en 16 milions de tones. En aquest sentit, el SESAR
tindr una repercussidirecta tant en nous mtodes de gesti de les
lnies aries com en una reestructuraci dels operadors de handling i
delservei als passatgers i passatgeres. El seu desenvolupament
requerir una inversi de 30 bilions deuros.Evoluci de la
tecnologiaLa necessitat dincrementar la densitat de vols i de
millorar-ne leficincia est portant al desenvolupament de
noussistemes de distribuci de la informaci (transmissions de dades
entre les aeronaus i sistemes de gesti del trnsitaeri), i de cerca
de rutes aries eficients.Aix, el desenvolupament de sistemes de
distribuci i de gesti de la informaci ha perms millorar la gesti de
rutes ila transmissi de dades. Alguns exemples sn: el sistema EGNOS
(European Geostationary Navigation OverlayService), que sutilitza
per gestionar el trnsit aeri a baixa alada i curt abast,
principalment per a transport depassatgers en helicpter; o el
sistema AFIS (Aerodrome Flight Information Service) que automatitza
el provementdinformaci aeronutica dun aeroport a les aeronaus i
permet que un aeroport o aerdrom amb baixa densitat de vols(menys
de 40 vols no concentrats al dia) operi sense controladors aeris.
Conv destacar que la utilitzaci d aquestsistema va ser
oficialitzada a Espanya el mes de febrer del 2010, i implantada als
aeroports de El Hierro, La Gomera iBurgos.Daltra banda, als
aeroports shan posat en marxa mecanismes que milloren leficincia en
el tracte al viatger/a, perexemple, els quioscos dautofacturaci i
de drop-off (el passatge diposita la maleta sense assistncia de
personal defacturaci), els sistemes automatitzats de gesti
dequipatges o el bitllet sense paper. A ms, des del aeroportstamb
es treballa intensament amb firmes especialitzades en la millora
dels fluxos de passatgers/es i de mercaderies.Finalment, dins el
projecte del Cel Europeu nic sestan realitzant grans inversions en
la recerca i la implantaci denoves tecnologies amb lobjectiu
deliminar lactual fraccionament de lespai aeri i millorar la
comunicaci entreaeronau i terra.Preservaci del medi ambient, costos
de combustibleLa Uni Europea ha incls el transport aeri dins els
sectors que han de limitar les emissions de CO2, duna banda,
perreduir el seu impacte ambiental i, daltra, perqu laugment dels
costos del combustible ha estat constant en els ltimsanys (suposen
entre el 25 % i 40% dels costos dexplotaci); de fet, la factura de
combustible a la industria ha passatde 40 mil milions de dlars fa
una dcada als 139 mil milions el 2010.Un dels compromisos i reptes
de la industria s doncs la reducci de les emissions de CO2
mitjanant la utilitzaci debiocomustibles i el desenvolupament
daeronaus amb consums ms competitius. Pel que fa als
biocombustibles, tot ique han estat provats i ja funcionen en la
flota daeronaus actuals, la seva comercialitzaci a preus
competitius s elnou desafiament que han dassolir els governs i les
organitzacions mundials del sector. Pel que respecta a lesaeronaus,
com lAirbus 350 o el Boeing 787 Dreamliner, encara no es troben
operatives, per en el moment en que hoestiguin permetran realitzar
vols de llarg recorregut a velocitats i costos de combustible
competitius.Globalitzaci del transport aeriLa possibilitat de
disposar de bitllets a preus fora competitius ha perms que viatjar
a grans distncies estigui alabast duna gran part de la poblaci.
Lincrement del poder adquisitiu de les persones, i la utilitzaci
massiva de lavicom a mitj de transport ha portat al desenvolupament
de noves necessitats i serveis per als viatgers, com latenci a
8. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre
2011 8les persones de mobilitat reduda (PMR), o la gesti de grups
de passatgers amb necessitats especials (per exemple,equips
esportius, persones amb responsabilitat poltica, directius/ves,
etc.). Aix mateix, al voltant de lesinfraestructures aeroporturies
han aparegut noves activitats econmiques que proporcionen serveis
addicionals alpassatger, per exemple, lAparca i vola; o nous models
de negoci que faciliten la fidelitzaci dels clients, com
perexemple, el fractional ownership que consisteix en disposar dun
percentatge dels actius de la companyia a canvi decerts privilegis.
Aquest serveis, molt probablement, dinamitzaran i crearan noves
sinergies de comercialitzaci alsector.Transport aeri de
mercaderiesLa necessitat dadaptar lactivitat de les empreses a un
entorn globalitzat com lactual ha obligat a les empreses areduir el
temps entre la producci o lextracci dun b de consum fins a la seva
comercialitzaci. Aix ha provocat queels sistemes de transport de
mercaderies hagin de ser ms eficients, ms rpids i amb uns costos
competitius. Enaquest sentit, el transport aeri ha fet possible la
importaci i exportaci de productes manufacturats procedents
daltrescontinents amb un temps redut, el que ha perms disminuir els
temps de transport i comercialitzar productes amb untemps de vida
curt al mercat.Per tant, el transport aeri de mercaderies t unes
caracterstiques que li proporcionen valor afegit respecte
altrestipologies de transport; sestima que l1% del volum de
mercaderies es transporta en avi, per que aquestpercentatge
representa el 40% del valor de les mercaderies transportades en
tots els mitjans de transport existents.Finalment, conv destacar
que segons la diagnosi del Pla daeroports, aerdroms i heliports de
Catalunya el transportaeri presenta un potencial de desenvolupament
considerable, amb previsions de creixement anual del 5%,creixements
superiors als esperats per al transport de passatge.
9. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre
2011 904Dades econmiques El sector en xifres Els ingressos
imputables als aeroports de Barcelona, Reus i Girona lany 2010 sn
de 334,12 milions deuros, 10,86 milions deuros i 37,60 milions
deuros respectivament. El trnsit de passatgers als aeroports
catalans lany 2010 va ser de 35.415,7 milers de persones, dada que
va suposar un creixement del 3,4% interanual. Per aeroports, el de
Barcelona va registrar un increment del 6,9% respecte el 2009,
mentre que el de Reus i el de Girona van presentar decreixements
respecte a lany anterior (-16,9% i -8,1%, respectivament). Pel que
fa al conjunt dels aeroports de lEstat Espanyol, el moviment de
passatgers durant el 2010 va augmentar un 3%. El trnsit aeri a
laeroport dEl Prat de Barcelona sha incrementat durant el primer
semestre de 2011 en un 20,6% respecte al mateix perode de lany
anterior. En aquest sentit, laeroport de Barcelona presenta les
segones xifres de transit ms elevades de lEstat Espanyol desprs de
Madrid Barajas amb un trnsit de 15.873.852 passatgers des de gener
fins a juliol de 2011. En el mateix perode, les operacions
realitzades en aquest laeroport ascendeixen a 148.132 i la crrega
en quilograms puja a 49.651.132 Kg. El Govern dEspanya ha aprovat a
juliol de 2011 la venda del 49% del capital dAena. Aix suposar que
tant laeroport de Barcelona com el de Madrid estaran gestionats per
una entitat privada. La privatitzaci dambds aeroports suposar uns
ingressos daproximadament 5.300 milions deuros a lEstat. A setembre
de 2010, 135 empreses van desenvolupar activitats vinculades al
transport aeri de mercaderies a laeroport de Barcelona
(transportistes, integradors, agents de duanes, empreses de
certificaci, etc.). A juny de 2011 laeroport de Pirineus-La Seu
dUrgell ha comptabilitzat un total de 2.198 operacions de 1.417
aeronaus des de la seva inauguraci el passat 4 de juny de 2010. En
els primers dotze mesos de funcionament de laeroport de
Lleida-Alguaire lhan utilitzat 61.769 persones i sha realitzat un
total de 2.656 vols. En aquest sentit, compleix el seu primer any
superant en un 23,5% les previsions del nombre de passatgers per a
aquest perode. A setembre de 2010, ms de 300 empreses tenien la
seva activitat directament relacionada amb el sector; daquestes, sn
destacables les de handling i de subministrament a lavi (10
empreses) i les dinstallacions (20 empreses). A Catalunya operen de
forma sostinguda al voltant de 100 companyies aries de transport de
passatge. Els tipus dempreses que desenvolupen la seva activitat en
els aeroports comercials a Catalunya sn, a banda de les companyies
aries, els grans operadors nacionals i multinacionals (DHL, UPS,
Flight Care, Groundforce, etc.), els grans grups tecnolgics i de
construcci (enginyeries, manteniment, installacions, etc.) i les
petites i mitjanes empreses locals especialitzades. Cal destacar
que en aviaci general moltes empreses tenen la seva seu a
Catalunya.Dades docupaci Sestima que durant el primer trimestre de
2011 socupaven al sector 50.000 persones a tot lEstat Espanyol.
Noms a Aena shi ocupen 13.000 persones. Es considera que en
aeroports amb una densitat de moviments com la que t el de
Barcelona, el 50% de les persones ocupades est relacionada amb
loperativa dels vols (treballadors/es de companyies aries,
operadors de handling, manteniment daeronaus i serveis als vols); i
el 15% amb la de laeroport, mentre que el comer i la restauraci en
els aeroports ocupa el 12% del total de persones que hi treballen.
Es calcula que limpacte sobre locupaci indirecta generada per
laeroport sobre les comunitats locals i regionals s dun volum
semblant al de locupaci directa. A laeroport de El Prat hi
treballen al voltant de 18.000 persones, a laeroport de Girona unes
1.500 i a Reus al voltant de 500. Els aeroports de les
caracterstiques de Girona, Reus o Lleida-Alguaire generen un volum
similar docupaci directa i indirecta.
10. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre
2011 10 Sestima que un increment de 1.000 passatgers repercuteix en
la creaci directa o indirecta dentre 2 i 3 llocs de treball. Fonts:
Idescat; AENA; INE; Vueling; Spanair; Globalia; Iberia;
Eurocontrol; Managing airports: an international perspective, Anne
Graham, Butterworth-Heinemann, 2003; The social and economic impact
of airports in Europe, York Consulting i ACI Europe, Gener 2004;
Pla dAeroports, Aerdroms i Heliports de la Generalitat de Catalunya
(2009); IATA; OACI.
11. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre
2011 1105 Perfils professionals ms demandatsPerfils professionals
de major qualificaciPerfil formatiuEn aquest sector, cal distingir
entre les companyies dedicades als vols, tant aries com daviaci
general, on el 80 %de les posicions sn ocupades per personal
qualificat o molt qualificat, que formen les tripulacions. En
aquests casos,la qualificaci sobt per la via de la formaci
especfica (pilots, tripulants de cabina, habilitaci per a cada
tipus davi,etc.)Mereixen especial menci les empreses dedicades al
manteniment, on la proporci de personal qualificat o moltqualificat
s la mateixa que en el cas de les companyies aries, el 80% de les
posicions sn enginyeries, principalmentaeronutica, per tamb
especfiques en funci de lactivitat concreta.Les activitats de
formaci i de gesti, com la qualitat, el control i la millora de
leficincia, les desenvolupen en la sevaprctica totalitat persones
molt qualificades (principalment, enginyers/es de diferents
especialitats i msters en gesti).La resta dactivitats, les
realitzen, en un 6%, persones delevada qualificaci (enginyers/es,
sobretot aeronutics/ques,llicenciats/des en especialitats tcniques
o cientfiques i en cincies socials i jurdiques, i msters).En el cas
dels les graduats, predominen les especialitats tecnolgiques,
comenant per lenginyeria aeronutica, peramb forta presncia de les
branques delectrnica, electricitat, telecomunicacions i informtica.
Donats els nousrequeriments de qualitat i rendiment imposats en el
Cel Europeu nic, es preveu lincrement de la demanda degraduats/des
en gesti aeronutica per fer front a la millora contnua dels
processos aeroportuaris. En qualsevol cas,la formaci prctica
especfica s essencial, sobretot en les rees de planificaci i
control. Langls s sempreimprescindible.Perfil competencialEn el 90%
de les ocupacions sn imprescindibles lorientaci al client intern i
extern, la visi estratgica a mig i llargtermini, el treball en
equip i una bona capacitat comunicativa.Per a les posicions amb
responsabilitat sobre equips de treball, sn seran importants
ladaptabilitat i la gesti dequipshumans qualificats en un entorn on
la qualitat del tracte al client i del servei sn bsics. Exemples
docupacions del catleg de Porta22 Controlador/a de circulaci aria
Cap de seguretat aeroporturia Pilot de lnia aria Tcnic/a
doperacions de navegaci ariaPerfils professionals de menor
qualificaciPerfil formatiuEn el conjunt dactivitats del sector, el
20% de lactivitat la duen a terme operaris/es, el 25% personal
datenci a clienti el 28% professionals sense qualificaci
especialitzada.La tasca dels operaris/es est relacionada sobretot
amb el moviment de mercaderies, i amb la crrega i descrrega deles
aeronaus. La formaci prctica s imprescindible, i lofereix les
empreses provedores dels serveis.
12. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre
2011 12El personal datenci al client realitza les tasques de
recepci i embarcament de passatgers, i dinformaci. simprescindible
el coneixement didiomes (com a mnim, langls). No es necessita
formaci de base especfica, per siuna formaci en les activitats del
lloc de treball que realitzen les prpies empreses.Els i les
professionals amb qualificaci cobreixen tasques administratives, de
coordinaci, serveis tcnicsespecialitzats com el manteniment, i
serveis sensibles, que necessiten una especial cura com sn la
seguretat iprotecci. En la majoria de casos, es requereix una
formaci i una certificaci especfica de cada ofici (tcnics/ques
demanteniment de motors, tcnics/ques de manteniment de
telecomunicacions, tcnics/ques dinstallacions deseguretat, etc.),
que es complementa amb la formaci prctica donada per lempresa que
realitza els serveis.Perfil competencialEn el cas dels operaris/es,
es requereix bsicament capacitat fsica que permeti realitzar
esforos de moviment decrregues i capacitat daprenentatge.En el cas
del personal administratiu, es requereix capacitat daprenentatge,
treball en equip i habilitat comunicativa.En les tasques de
coordinaci i control es necessita resistncia a la pressi,
adaptabilitat per a les diferents situacionsque es poden produir,
capacitat daprenentatge, capacitat danlisi i de sntesi, tcniques de
planificaci, coneixementdel sector i orientaci a lassoliment
dobjectius.En els serveis tcnics especialitzats i en els sensibles
sn essencials el respecte a les normes, la resistncia a lapressi,
latenci al detall, ladaptabilitat, la capacitat comunicativa i
lorientaci a client.En els serveis datenci al client sn bsics
lorientaci al client, la resistncia a la pressi, ladaptabilitat i
la capacitatcomunicativa. Exemples docupacions del catleg de
Porta22 Administratiu/iva de handling de passatgers Agent de
detecci Agent dinformaci al passatger Operador/a de handling de
crrega
13. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre
2011 1306Debilitats Escenaris de futur Hi ha poques companyies
aries que tenen seu a Catalunya, fet que limita les possibilitats
de desenvolupar projectes importants o innovadors amb un valor
diferenciador en relaci a daltres zones. Una situaci similar es
produeix en lmbit dels serveis aeroportuaris. A ms, les tasques que
shi desenvolupen sn de poc valor afegit i el personal necessari s
de baixa qualificaci. Aquest fet t com a conseqncia una elevada
rotaci de personal, el que dificulta la prestaci de serveis de
qualitat. Tot i que es disposa duna certa infraestructura, el
transport aeri de mercaderies encara t un pes limitat en els
aeroports de Catalunya, factor que limita els guanys de les
companyies aries, els ingressos dels aeroports i les possibilitats
de desenvolupament de les zones logstiques venes. Aix, laviaci
general, i ms concretament la privada, presenta mancances en
infraestructures que limiten el desenvolupament de lactivitat de
forma eficient i amb els nivells de qualitat que es requereixen.
Existeixen poques connexions a daltres continents des de Catalunya,
cosa que dificulta la competitivitat tant en lentrada de viatgers,
com en la sortida rpida de mercaderies cap a lexportaci. La manca
de connexions per transportar mercaderies i passatge duna forma
rpida i eficient s un element que limita el desenvolupament econmic
de Catalunya. La connexi ferroviria per a mercaderies a Barcelona
no t ni la dimensi ni la qualitat necessries per situar-la dins dun
esquema multimodal. El desenvolupament del projectat corredor del
Mediterrani en ample de via internacional resulta vital per poder
considerar el tren com un element ms del nucli logstic de
Barcelona. Existeix una forta dependncia, per part daeroports
petits, de les companyies de baix cost, que exigeixen incentius
elevats per operar-hi. La reducci de costos implica decreixements
en la qualitat de servei al client.Amenaces Lincrement dels preus
dels combustibles, la disminuci del nombre de desplaaments i la
recessi econmica ha generat cert nerviosisme en el sector amb
conseqncies sobre les possibles inversions que shi podien
realitzar. Daltra banda, els impactes negatius que ocasiona el
sector sobre el medi ambient ha portat a les autoritats a gravar
els moviments davions amb impostos ecolgics, a limitar les
ampliacions dinstallacions i a exigir modificacions tcniques i
canvis en les rutes daproximaci i denlairament. Aix, ha suposat un
augment dels costos, uns marges de benefici ms reduts i ms
necessitats dinversi. La implantaci dactivitats aries en comunitats
locals implica, per una banda, el desenvolupament daltres
activitats econmiques vinculades, per exemple, al turisme i, per
laltra, la possibilitat de crear un teixit industrial de productes
i serveis dalt valor afegit com pot ser el manteniment daeronaus o
la formaci puntera en temes de qualitat de servei. Per desenvolupar
el transport aeri de mercaderies en un territori s imprescindible
que existeixin altres activitats empresarials com les logstiques i
productives dalt valor, les empresarials que motivin desplaaments
de professionals i activitats dinters turstic que generin demanda
de desplaaments de persones. En aquest sentit, la competncia
turstica dels pasos emergents del nord dfrica, la limitada
fabricaci de productes dalt valor i els incentius fiscals daltres
zones per a la installaci de seus empresarials limiten les
possibilitats de creixement del transport aeri a Catalunya. Aix
mateix, la congelaci de les inversions en infraestructures pot fer
que altres zones prenguin una part del mercat potencial de
transport aeri que podria arribar a Catalunya. El desenvolupament
dactivitats al sector requereix de certificacions de qualitat i
seguretat, amb la qual cosa el seguiment de programes de formaci
certificats per lAgncia Europea de Seguretat Aria sn
imprescindibles per mantenir i generar noves activitats al sector.
Els continus avenos tecnolgics obliguen a les empreses de transport
aeri a realitzar fortes inversions en formaci per tots els
treballadors del sector sigui quina sigui la seva categoria
professional (controladors/es
14. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre
2011 14 AFIS, assistncia al viatger/a, despatxadors/es de vols amb
coneixements adaptats a les normatives, etc.).Fortaleses Es tracta
dun sector estable i consolidat a Catalunya perqu les empreses que
proporcionen serveis aeris sn organitzacions consolidades, amb
professionals amb experincia i coneixement del sector, tant en
aviaci comercial com en general. Aquest coneixement ha facilitat el
desenvolupament dun elevat nombre daeroports, helioports i aerdroms
a Catalunya. La funci pblica proporciona serveis a la comunitat com
lextinci dincendis, les aeroambulncies, el control de trnsit, i la
seguretat i el control de fronteres, el que contribueix al
dinamisme territorial i a enfortir el sector del transport aeri.
Actualment es disposa duna xarxa educativa consolidada amb centres
de formaci a diferents punts de Catalunya: formaci per la tripulaci
a Sabadell, Enginyeria Aeronutica a lEscola dEnginyeria de Terrassa
i al Campus de Castelldefels, Grau en Gesti Aeronutica a lEscola
dEnginyeria de Bellaterra, i Grau de Pilot en Aviaci Comercial i
Operacions Aries al Centre dEstudis Superiors de lAviaci de Reus
(centre adscrit a la Universitat Rovira i Virgili) i a lEscola de
Formaci Aeronutica de Vilanova i la Geltr. Existeix un Pan
estratgico del sector aeronutico espanyol i un Pla daeroports,
aerdroms i helioports de Catalunya que estableixen les bases, les
inversions i les estratgies a desenvolupar per als propers 4 i 5
anys. Al voltant de laeroport de Barcelona es disposa duna zona per
a desenvolupar activitats logstiques que actualment ocupa 42
hectrees (amb una previsi de creixement fins a les 60 hectrees),
que ha portat a la ubicaci de grups importants del sector logstic.
En aquest sentit, la disponibilitat despai i la implantaci de noves
empreses agilitza les operacions de crrega aria i
multimodals.Oportunitats Incrementar la rapidesa i leficincia en el
transport de mercaderies passa per impulsar la millora
dinfraestructures daccs a laeroport de Barcelona, i per procurar
que aquest esdevingui un centre doperacions duna companyia aria de
primer ordre, el que permetria incrementar els vols de mitja i
llarga distancia, i assegurar les economies descala necessries
perqu la crrega i descrrega de mercaderies fos un negoci
interessant per empreses que es vulguessin installar a la ciutat.
Disposar de capacitat excedent en aeroports regionals com el de
Reus, Girona o Lleida-Alguari permet planificar lentrada de nous
operadors especialistes en transport de mercaderies a canvi daltres
incentius. La industria daviaci comercial concentra un 35% de
treballadors amb una qualificaci alta. En aquest sentit, la
potenciaci del sector pot suposar la inserci al mercat de treball
de persones altament formades i qualificades. Els aeroports de
Catalunya encara poden absorbir augments significatius doperacions
aries i de moviment de passatgers; aix, laeroport de El Prat, el de
Girona, el de Reus, i el de Lleida-Alguaire, permeten absorbir
augments tant en nombre de viatgers com de vols. Catalunya segueix
sent un dest turstic important i el desenvolupament de Barcelona
com a base de creuers ha reforat aquesta posici. En aquest sentit,
el creixement del turisme generaria un increment de lactivitat de
transport aeri de persones, i un augment de lactivitat daviaci
privada. El desenvolupament de leconomia catalana passa per
esdevenir una plataforma logstica de referncia, el que permetria
disposar dinfraestructures per a la recepci, classificaci i
reexpedici de mercaderies en diferents modalitats de transport a ms
de laeri (martim i per carretera). Aix, el correcte desenvolupament
del transport aeri de crrega posaria a disposici de la resta de la
xarxa existent (carretera i port) un complement important, que es
retroalimentaria. Cal tenir en compte que el volum del transport en
lactualitat encara s baix, per sestan desenvolupant
infraestructures importants per a que aquestes activitats puguin
crixer. El sorgiment de noves ofertes permet explotar nous negocis
aeronutics, per exemple, les corporacions empresarials
multinacionals estan considerant laviaci executiva com una opci de
transport en termes deficincia i seguretat, i laccs universal al
transport ha incrementat les demandes de clients que requereixen un
tracte ms personalitzat. La implantaci dun centre de manteniment
important a Barcelona com s el dIberia, amb una inversi de 24
milions deuros, que ocupa 13.200 metres quadrats i que pot donar
cabuda a lAirbus A-380, implica el desenvolupament duna activitat
dalta tecnificaci, on es necessitar tant personal dalta qualificaci
com lexistncia dorganitzacions de serveis de segon nivell. A ms, la
disponibilitat daquestes installacions en un punt de trnsit
important com s laeroport de Barcelona, base de vries companyies
aries i a prop
15. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre
2011 15 daltres bases (Girona, Reus, Lleida,Palma, etc.) pot
atraure clients que desenvolupen les operacions de manteniment
daeronaus a altres pasos ms allunyats. El desenvolupament actual de
les noves tecnologies per a la gesti del trnsit aeri poden permetre
que aerdroms i aeroports petits i mitjans anteriorment condemnats a
desenvolupar una paper marginal amb uns costos elevats, optin per
absorbir un nombre doperacions ms elevat. A ms, la tecnificaci pot
suposar lentrada al mercat de treball de nous professionals
especialitzats.
16. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre
2011 1607 Enllaos dinters Organismes internacionals Airports
Council International http://www.airports.org ELFAA European Low
Fares Airlines Association http://www.elfaa.com IATA International
Air Transport Association http://www.iata.org ICAO International
Civil Aviation Organization http://www.icao.int Organismes
nacionals AENA Aeropuertos Espaoles y Navegacin Area
http://www.aena.es Aeroports de Catalunya http://www.aeroports.cat/
Asociacion de Transitarios Expedidores Internacionales y Asimilados
de Barcelona http://www.ateia.com Generalitat de Catalunya - Web
del transport aeri
http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=11181
Gesti i Promoci Aeroporturia http://www.gpa-aero.com Centro Espaol
de Logstica http://www.cel-logistica.org Universitat Autnoma de
Barcelona http://www.uab.cat Universitat Politcnica de Catalunya
http://www.upc.edu Centre dEstudis Superiors De lAviaci
http://cesda.com/ Esdeveniments internacionals (fires, congressos,
etc.) Paris Air Show http://www.paris-air-show.com Aero
Friedrichschafen http://www.aero-friedrichshafen.de
17. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre
2011 17 IATA World Cargo Symposium
http://www.iata.org/events/wcs2011/Pages/default.aspx Transport
Logistic http://www.transportlogistic.de/en/Home Farnborough
International Airshow
http://www.farnborough.com/Site/Content/Farnborough2010/default.aspx
Esdeveniments nacionals (fires, congressos, etc.) International Air
Meeting http://www.interairmeeting.com/ Sal Internacional de la
Logstica i la Manutenci - Centro Espaol de Logstica
http://www.silbcn.com Logitrans Saln de la Logstica y el Transporte
de Madrid http://www.ifema.es/ferias/logitrans/default.html Portals
temtics internacionals Transport aeri a Sussa
http://www.swissworld.org/es/economia/transporte/transporte_aereo/
Air Transport Research Society http://www.atrsworld.org Air
Transport World http://www.atwonline.com Portals temtics nacionals
Logismarket
http://www.logismarket.es/transporte-aereo-mercancias-generales/1188311-cp.html
Associaci Espanyola dEmpreses de Transport Aeri http://www.aceta.es
Aviacin Digital http://www.aviaciondigitalglobal.com/ Cofinanat
per: