Ornaments sagrats dels ministres

Daisy Verónica Abellán

Carles Fernández

Sara Giménez

Andrea Ruiz

1. INTRODUCCIÓ

2. ALBA

3. ÀMIT

4. ESTOLA

5. CASULLA

6. DALMÀTICA

7. CAPA PLUVIAL

8. VEL HUMERAL

9. ROQUET

10.ÍNSIGNIES EPISCOPALS

Els ornaments sagrats dels ministres són els

vestits propis amb els quals es revesteixen

durant les celebracions litúrgiques.

Túnica blanca (d’aquí ve el

seu nom) que pot anar més

o menys cenyida al cos.

L’alba és el vestit bàsic per

a tots els ministres de la

celebració litúrgica.

Peça de roba, normalment blanca, que es posa

sota l’alba.

Amaga el coll del vestit ordinari quan l’alba no

el cobreix del tot.

Pot tenir també forma de caputxa.

Peça de roba que pot ser de qualsevol dels

colors que usa la litúrgia.

El sacerdot la porta al voltant del coll,

penjant sobre el pit.

Segons la forma de dur-la queden

identificats els ministres ordenats davant

l’assemblea.

El seu nom prové del llatí “casa

petita”.

És un mantell ampli, obert pels

costats, sense mànigues i amb

un forat al mig per passar-hi el

cap.

Es posa sobre l’alba i l’estola.

Cobreix tot el cos, donant un

aspecte digne.

És el vestit propi del sacerdot

que celebra la Missa.

És una vestimenta litúrgica

dels diaques de l'església

catòlica i l'església anglicana.

És una peça de roba en forma

de creu, amb els colors

litúrgics corresponents segons

el calendari litúrgic catòlic.

Els diaques la porten al

damunt de la sotana o l'alba.

La porten els sacerdots o diaques en els

actes de culte diví i porta caputxa a

l'esquena.

S’utilitzava en les processons, fora dels

temples, i protegia de la pluja i del fred;

d’aquí prové el seu nom.

És el drap de seda que el sacerdot es posa

a les espatlles i amb els extrems del qual

agafa la custòdia, un reliquiari, etc., per

presentar-los a la veneració dels fidels o

portar-los en processó.

Es vesteix sobre la sotana.

També s’anomena sobrepellís.

És de color blanc, amb

mànigues, i es porta sense

cenyir-lo a la cintura.

El poden usar els ministres per

celebrar la litúrgia, quan no

hagin de vestir la casulla o la

dalmàtica, o de concelebrar la

missa.

El bisbe porta unes insígnies que

l’identifiquen com el que és, cap i pastor del

poble de Déu, a imatge d’Aquell que n’és el

seu únic Cap i pastor, Jesucrist.

Són:

• Mitra

• Bàcul

• Anell

• Creu pectoral

• Pal·li

És una peça pròpia dels

bisbes, cardenals i abats

amb la què es cobreixen

el cap per a la celebració

litúrgica.

Les cintes que pengen de

la mitra es diuen ínfules.

La mitra al cap significa

que el bisbe representa el

Cap del poble de Déu.

El bàcul pastoral és

un bastó que porten els

bisbes, abats i abadesses a

les cerimònies litúrgiques,

com a símbol d’autoritat.

Prové del pal que usaven

els pastors, ja que els

bisbes condueixen els

fidels com el pastor el

ramat.

El Papa porta un bàcul

acabat en creu.

Signe de fidelitat i

de l’amor del bisbe

a l’Església.

És una creu que penja sobre el pit per una

cadena al voltant del coll, com a signe de

dignitat.

Petita estola de llana

blanca amb sis creus

negres al seu voltant que

reposa sobre les espatlles

dels arquebisbes.

És signe de l’autoritat

metropolitana i de la

comunió amb la seu de

Roma.

Es posa a sobre de la

casulla.

MOLTES GRÀCIES PER LA

VOSTRA ATENCIÓ