Fent via per la sobirania energètica

Fent via per la sobirania energètica

Josep Puig, Dr.eng.ind. Eurosolar

Palma, 28 novembre 2013

Sumari

³ Energia: el dilema i mites ³ Situació actual: evolució històrica ³ Les preguntes clau: quanta, quines, qui ³ Les respostes ³ Exemples a seguir ³ Conclusions: tecnologia, democràcia,

drets i responsabilitats

Energia ³ Sense energia, la vida no existeix ³ Totes les formes de vida extreuen

energia de l’entorn i la converteixen per poder ser emprada

El dilema energètic

³ Humans: cap altre ésser viu pot iniciar el foc quan vol ³ Quan els nostres ancestres aprengueren

a controlar el foc, feren el primer pas per esdevenir la forma de vida

dominant a la Terra

³ Controlar el foc va ser la clau per fer servir el que avui anomenem energia

El dilema energètic

³ Emprant l’energia, els humans hem transformat el món natural que ens permet viure

³ Cal re-examinar urgentment aquesta única capacitat humana, la capacitat d’iniciar el “foc”

El dilema energètic

³ Conseqüències no volgudes de l’ús de l’energia: ³ Què es pot fer amb l’encesa d’un llumí?

³ Fer patates a la brasa o . . . . . . cremar un bosc

³ Fer funcionar una caldera o . . . . . . ocasionar una explosió en una mina

El dilema energètic

³ Els perills moderns de l’ús de l’energia: ³ L’Smog dels cotxes i de les centrals

tèrmiques fa irrespirable l’aire urbà: picantor dels ulls, inflamació dels pulmons, . .

El dilema energètic

³ Els perills moderns de l’ús de l’energia: ³ Pluja àcida: SO2 i NOx enverinen els rius,

llacs i sols; moren els peixos i els boscos

El dilema energètic

³ Els perills moderns de l’ús de l’energia: ³ Chernobyl i Fukushima ens mostren com un

únic accident pot afectar, per molt temps grans àrees geogràfiques, lluny i/o aprop

Energia, què és?

³ “Energy is eternal delight” William Blake, poeta i místic anglès, 1790

³ Per Blake, ‘energia’ era una manifestació de la vitalitat del mon, un concepte místic essencial

Energia, què és?

³ La paraula ‘energia’ va aparèixer, per primera vegada, a l’Oxford English Dictionary, amb el significat ‘force or vigour of expression’, 1599

³ Posteriors significats: ³ 1665: ‘poder exercit de forma activa i eficient’ ³ 1667: ‘capacitat de produir un efecte’

³ tots descriuen un atribut que es pot reconèixer per les conseqüències

Energia, què és? ³ Segle 20

³ Ús generalitzat de combustibles fòssils/nuks ³ Energia = combustibles

³ Energia vol dir domini, poder sobre, . . . ³ Energia esdevé una forma de control de les

comunitats

³ Energia = guerra, robatori de terres, . . .

Mites energètics

1.  Pa%m  una  crisi  d’energia  2.  Som  consumidors  d’energia  3.  Millor  vida  vol  dir  més  energia  

No hi ha crisi d’energia!

On és la crisi d’energia?

Hi ha crisis de combustibles fòssils

… i de combustible nuclear

Consumir o fer servir energia?

³ La física ens diu que “l’energia ni es crea, ni es destrueix” ³ L’energia es converteix d’una forma a una altra ³ La quantitat d’energia roman sempre constant

Consumir o fer servir energia?

³ Els humans som convertidors d’energia, igual que tots els éssers vius

Consumir o fer servir energia? ³ El concepte de ‘consum’ d’energia

³ Associat amb el consum de matèries primeres no renovables (amb contingut energètic)

³ Els humans ens tornem ‘consumidors’ d’energia a mesura que cremem (carbó, petroli, gas) i fissionem (urani) combustibles

Consumir o fer servir energia? ³ Els humans podem consumir matèries

primeres no renovables (aprofitant, o fent servir, l’energia que contenen).

Consumir o fer servir energia?

³ Els humans podem aprofitar fonts d’energia renovables i no renovables, però mai hem consumit, ni consumirem, energia

El balanç d’energia del cos humà

³ El ritme metabòlic ³ La nostra capacitat de generar calor és funció

del ritme d’activitat muscular ³ Una part de l’energia generada per l’activitat

muscular es transforma en treball (força*espai) i ³ La part romanent d’energia es dissipa com calor

³ Depèn de: ³ El nivell d’activitat muscular ³ Les condicions ambientals, i ³ La grandària del cos humà

El cos humà: convertidor d’energia

³ Unitat de ritme metabòlic: 1 Met=58,2W/m2

³ La superfície mitjana de la pell humana és 1,8 m2

³ La potència calorífica d’una persona, asseguda: ³ CP=58,2 Wm-2*1,8 m2=104,76 W ³ Equival al calor emès per

³ 1 bombeta incandescent de 100 W, o ³ 5 BMFC de 20 W cadascuna

El cos humà: convertidor d’energia

³ Una habitació amb 10 persones equival a un calefactor de 1.000 W (1 kW) de potència ³ CP=10*58,2(Wm-2)*1,8 (m2)=1.047,6 W

³ Durant una sessió de 2 hores, la generació d’energia (calor) serà 2.095,2 Wh (2 kWh) ³ Energia=1.047,6 W * 2 h = 2.095,2 Wh=2 kWh

Equival a 1

Els humans: convertidors d’energia

³ Els humans som convertidors d’energia ³ Convertidors d’energia endosomàtica:

³ El contingut energètics del menjar es converteix en treball i calor

Els humans com aprofitadors d’energia

³ Els humans som aprofitadors d’energia: ³ Aprofitadors d’energia exosomàtica:

³ Energia continguda en els fluxos biosfèrics ³ Energia continguda en materials (fòssils, nuclears)

³ Aprofitar i usar energia vols dir convertir energia disponible en no disponible

³ L’ús de l’energia és per proveir serveis

Millor vida vol dir més energia?

Millor vida vol dir més energia?

³ “Tanto los pobres como los ricos deberán superar la ilusión de que MÁS energía es MEJOR. Con este fin es necesario, ante todo, determinar el límite de energía más allá del cual se ejerce el efecto corruptor del poder mecánico”

Illich, I. (1974) Energía y equidad, Barral Editores, Barcelona

Millor vida vol dir més energia?

³ “No es posible alcanzar un estado social basado en la noción de equidad y simultáneamente aumentar la energía mecánica disponible, a no ser bajo la condición de que el consumo de energía por cabeza se mantenga dentro de límites”

Illich, I. (1974) Energía y equidad, Barral Editores, Barcelona

Necessitat de canvi de llenguatge en parlar d’energia

Sistema dominant: ³  Energia com

recurs/mercaderia ³  Persona com

consumidora d’energia

³  Sistema energètic tecnocràtic: centrat en la tecnologia

Sistema alternatiu: ³  Energia com bé

comú ³  Persona com

aprofitadora d’energia

³  Sistema energètic democràtic: centrat en les persones i les societats

Necessitat de canvi de llenguatge en parlar d’energia

³ Per què canviar el llenguatge? ³ Per fer resistència al sistema energètic

dominant ³ Per deslegitimitzar el sistema energètic

dominant ³ Per anar creant CULTURA energètica

enfront a la incultura energètica dominant

La situació actual: trets principals

³ Un sistema energètic: ³ basat en fonts d’energia brutes i no renovables ³ poc eficient ³ centralitzat ³ vulnerable ³ dominat per un molt reduït nombre de corporacions

³ Una societat ³ on l’analfabetisme energètic és la regla ³ que depèn de l’energia per funcionar

Com hem arribat a aquesta situació?

³ Les primeres fonts d’energia que la humanitat va aprofitar foren les energies lliures i que eren a l’abast de tothom

³ L’industrialisme ha generalitzat les fonts

d’energia fòssils i la nuclear, que ni són lliures ni estan a l’abast de la gent

Visió dominant, 1939-1997

³ El franquisme i els governs de la transició afavoreixen als monopolis

³ Monopolització dels mercats energètics (electricitat, gas, benzina), per part d’empreses que extreuen/generen, transporten, distribueixen materials energètics fòssils (i nuclears) i construeixen embassaments

³ Les persones (físiques/jurídiques) només tenen una opció: estar abonades als monopolis

Visió dominant, 1939-1997

³ Resultat: ³ La societat no te cap preocupació per

l’energia, doncs es creu que ‘ja hi ha empreses que se’n cuiden’

³ Primers conflictes socials: ³ Central tèrmica de Cubelles ³ Centrals nuclears de Vandellòs i Ascó ³ Projectes de mineria d’Urani a Osona, La Selva,

etc. ³ 1ª condemna per delicte ecològic:

contaminació per ‘pluja àcida’ a la C.T. de Cercs

Alternatives a Catalunya

Dia del Sol, 1979

Alternatives a Catalunya

Revista Ciència, núm. 16, maig 1982

Alternatives a Catalunya

L’Alternatiu, núm.0, estiu 1984

Alternatives a Catalunya

L’Alternatiu, núm.2, hivern 1984-1985

Liberalització de l’energia

³ 1997: un seguit de leyes transposen les Directives Europees de liberalització dels mercats de l’energia ³ S’obliga a trencar l’estructura vertical dels

monopolis ³ Es liberalitza generació i comercialització ³ Continua regulat el transport i la distribució ³ Es creen empreses jurídicament diferents, però

s’integren dins d’un mateix grup

Liberalització de l’energia

³ La Ley 54/1997 del sector eléctrico, a banda del Règim Ordinari, reconeix l’anomenat Règim Especial de generació d’electricitat, per donar cobertura a les fonts d’energia renovables ³ Es garanteix un rendibilitat raonable per a

les inversions en tecnologies per a l’aprofitament de les fonts d’energia renovable

³ Sorgeixen operadors independents

L’energia avui

³ Gran desenvolupament de les tecnologies per a l’aprofitament de les EnRen (inversions privades) ³ Eòlica: 22.573 MW, 48.103 GWh ³ Solar FV: 4.298 MW, 7.803 GWh ³ Solar ThEl: 2.000 MW, 3.443 GWh

³ Les empreses elèctriques que actuen en el mercat de generació (liberalitzat) es posen a instal·lar molta potència en CTCC (25.340 MW, fins 12/2012), molta més de la necessària

L’energia avui

³ El mercat de les renovables és desenvolupat per operadors independents dels hereus dels monopolis, que van ocupant posicions en el mercat de l’electricitat

³ Els hereus dels monopolis, quan se’n donen compte, intenten recuperar posicions i alguns comencen a invertir en renovables (i comprar empreses)

L’energia avui

³ Les administracions públiques ‘intervenen’ de forma abusiva en el mercat, regulant fins a cotes inversemblants

³ Alguns grups ‘conservacionistes’ fan oposició a l’eòlica i la solar

³ Les empreses promotores no ‘sintonitzen’ amb la societat

³ Resultat: ³ Molts operadors independents es veuen forçats a

vendre els seus projectes als oligopolis elèctrics, que van recuperant terreny

L’energia avui

³ Els oligopolis declaren la guerra a les energies renovables

³ Els governs es treuen la carota i avalen les posicions dels oligopolis

³ Oberta corrupció: polítics en CA d’empreses elèctriques

³ Resistència social i creació d’estructures innovadores

Tot va donar un tomb . . .

³ L’any 1976, quan un jove activista, va publicar un article a la revista Foreign Affairs.

³ Avui aquell jove és un respectat cap científic i director emèrit del Rocky Mountain Institute

www.rmi.org

³ I, a continuació, va publicar una obra clau per abordar una nova visió de l’energia

La problemàtica energètica

³ Les tres preguntes clau: ³ Quina quantitat d’energia es

necessita? ³ Quin tipus de tecnologia cal

utilitzar? ³ Qui ha de controlar els sistemes

energètics?

La problemàtica energètica

³ Quanta  energia  es  necessita  per  viure  dignament  ?  ³ Depèn  de  la  tecnologia  i  de  l’es%l  de  vida  

³ Tecnologia:  eficiència  ³ Es%l  de  vida:  comportament  

Sistema Energètic: la cadena tecno-humana

En. En. En. En. Prim. F.D.C. Ut. Aprofitada

escollir la tecnologia: - T.U.F.: procés de decisió a escala familiar - T.Sub.: procés de decisió comunitària

Tec. Sub.

Tec. Ús Fin.

Estil de vida

Serveis Energètics Mínims Domèstics SEMD

³ Serveis energètics (elèctrics) i tecnologies d’ús final: ³  il·luminació: 1000 lúmens (6 b.i., 60 W., 6 h/dia) ³  refrigeració aliments: nevera 200 li. (+5oC)+congelador 100 li.

(-18oC) ³  neteja roba: rentadora automàtica i escalfament no elèctric ³  200 rentades/any, 4 kg roba/rentada ³  electrònica: TV, radio, ordinador personal ³  ventilació: aire fresc als edificis

³  Serveis energètics (no elèctrics) i tecnologies d’ús final: ³  cocció aliments: cuina per a cuinar 3 àpats cada dia ³  escalfament d’aigua: per rentar i per a higiene personal

Serveis Energètics Mínims Domèstics SEMD - Electricitat

Serveis energètics (elèctrics) i tecnologies d’ús final: convencional eficient kWh/a Wats Wats/cap kWh/a Wats Wats/cap

il·luminació 788 90 22 280 32 8 refrigeració 850 97 24 140 16 4 neteja roba 400 46 12 70 8 2 electrònica 2.483 283 71 350 40 10 ventilació 500 57 14 105 12 3 altres 1.986 227 57 280 32 8

total 7.008 800 200 1.226 140 35

SEMD-elèctrics a Catalunya

Catalunya: 7.197.000 habitants (2007)

W/cap TWh/any Tecnologia convencional 200 12,61 ús final eficient 35 2,21

real 172 10,84 (solament sector domèstic, no inclou serveis ni indústria)

SEMD-elèctrics a Catalunya

Tecnologia de Subministrament convencional CTCC (turb.g+v, 53%)

SO2 NOx CO2 mtn mtn mtn Tecnologia convencional 0,00 1,26 4.350 Ús Final eficient 0,00 0,22 761

real 0,00 1,08 3.741 convencional: 4,5 CTCC de gas de 400 MW = 1.800 MW eficient: 1 CTCC de gas de 320 MW = 320 MW amb un FC de 0,8

SEMD-elèctrics a Catalunya

Tecnologia de Subministrament convencional energies netes i renovables

SO2 NOx CO2

Mtn Mtn Mtn Tecnologia convencional 0,00 0,00 0,00 Ús Final eficient 0,00 0,00 0,00

real 0,00 0,00 0,00

Però, què implica generar amb renovables?

SEMD-elèctrics a Catalunya

Tecnologia de Subministrament convencional energies netes i renovables

energia potència sup. potència sup. GWh MWSGETS km2 MWSCEE km2

T.U.F. conv. 12.609 4.113 79,4 4.798 47,9 efic. 2.206 720 13,9 840 8,4 real 10.844 3.537 68,3 4.126 41,3

SGETS (FC: 0,35; OS: 1,93 Ha/MW) - SCEE (FC: 0,3; OS: 1 Ha/MW)

Catalunya: produir amb el Sol i el Vent tota l’energia elèctrica avui generada

amb combustibles fòssils i nuclears Electricitat generada (2007) combustibles fòssils+nuks: 33.355 GWh eòlica (SCEE): 12.691 MW 127 km2

solar (SGETS): 10.878 MW 210 km2

SCEE (FC: 0,30; OS: 1 Ha/MW) SGETS (FC: 0,35; OS: 1,93 Ha/MW)

CATALUNYA I LES ENERGIES RENOVABLES

³ Estem disposats a dedicar entre 125 i 210 km2 a la captació de les energies que flueixen per la biosfera?

La problemàtica energètica

³ Les respostes del Soft Energy Path a les preguntes clau

Quanta energia?

³ Reduir el malbaratament energètic de la societat actual: ³ Reduint les necessitats d’energia ³ Adequant les fonts als usos finals ³ Creant sistemes energètics eficients Tot plegat per reduir i evitar la introducció a

la biosfera de productes contaminants

Quina tecnologia

³ Emprar tecnologies a petita escala o a escala comunitària: ³ Per fer possible la captació, transformació i

utilització de l’energia solar, tant en les seves formes directes com indirectes

Per facilitar la comprensió dels sistemes energètics per part de les persones que els fan servir

Energia per a viure

³ Energia endosomàtica ³ aliments, ³ aigua, ³ oxígen

³ Energia exosomàtica ³ captació fluxes biosfèrics

Fluxes biosfèrics

³ Les energies lliures, netes i renovables ³ Es basen en l’energia solar i les seves

derivades ³ El Sol: un gran reactor nuclear de fusió que

‘crema’ 600.000.000 tn d’H2/seg. a 20.000.000 graus K, irradiant una energia equivalent a 3,7*1023 kW (64.070 kW/m2): és un reactor de fusió segur i barat (d’inversió manteniment)

Fluxes biosfèrics ³ La interferència humana:

³ La captació del flux significa un retard en el seva ruta natural

³ En cap cas, significa ‘consumir’ energia

Fluxes biosfèrics

³ El flux de radiació solar ³ La Terra intercepta 171*1015 W (1.367 W/m2) ³ La Terra absorbeix 142*1015 W (la potencia

equivalent a 120 milions de reactors nuclears de 1.000 MW). En un any: ³ 14.000 vegades el consum actual, ³ 28.000 vegades la producció de petroli

Fluxos energètics de la Terra

³ Tres  fonts  d’energia  primària:  ³ El  flux  d’energia  Solar:  energia  radiant  (174  x  1015  WaMs  =  174  PW)  

³ El  flux  d’energia  de  l’interior  de  la  Terra:    energia  geotèrmica  (32,3  x  1012  WaMs  =  32,3  TW)  

³ El  flux  d’energia  planetària:  l’energia  de  la  força  d’atracció  de  la  gravetat,    

       marees  (2,7  x  1012  WaMs  =  2,7  TW)  Necessitats  d’energia  al  món:  16  TW  (2009)  

El  flux  d’energia  solar  

Els  fluxos  biosfèrics  d’energia  

Fluxes biosfèrics

³ Energia solar ³ Radiació solar directa ³ Radiació solar indirecta

³ escalfament de les masses d’aire: vent ³ escalfament de las masses d’aigua: cicle hidrològic ³ biomassa: fotosíntesi (Sol+CO2+aigua+nutrients)

³ Energia de l’entorn (ambiental) ³ Energia gravitacional (gravetat) ³ Energia geotèrmica (calor de la terra)

Fonts d’energia renovable

³ Sistemes de captació de FER: ³ Generació de calor

³ Solar, biomassa,

³ Generació d’electricitat ³ Solar FV i solar tèrmica ³ Biomassa (sòlida, líquida, gasosa) ³ Eòlica ³ Hidràulica

Tecnologia solar tèrmica ³ Generació in-situ

Tecnologia termo-electro solar

Tecnologia solar elèctrica

Tecnologies  energè6ques  ³ Generar  elec%citat  amb  el  vent  

29 anys d’eòlica a Catalunya

Valldevià, 10 de març de 1984: SCEE ecotècnia 12/15

L’eòlica a Catalunya, avui

El Perellò, 25 de juliol de 2008: SCEE eco100, alstom-ecotècnia

Tecnologies  energè6ques  ³ Produir  biogas  i  generar  elec%citat  amb  restes  orgàniques  

Cogeneració

³ Cogeneració de calor i electricitat amb elevada eficiència i diversitat de combustibles (fòssils i biològics)

³ Sistemes d’energia renovable in-situ i tecnologies de recuperació d’energia que capturen energia que d’altra forma no s’aprofitaria

Generació distribuida

³ Potencies entre 1 kW fins 400 MW ³ Motors de combustió interna ³ Turbines de gas ³ Turbines de vapor ³ Motors Stirling ³ Piles de combustible ³ Microturbines

Model comparatiu

CHP descentalitzada amb motor de gasMW GN MW th/el

0,42 1 electricitat

2,38 Motor gas 0,45 1,07 calor

0,13 0,31 pèrdues

Generació centralitzada convencional (CTCC) i calderesMW GN MW th/el

0,52 1 electricitat1,92 CTCC

0,48 0,92 pèrdues3,114 pèrdues totals 1,0421

0,10 0,12 pèrdues1,19 Caldera gas

0,90 1,07 calor

Generació centralitzada convencional (CTNuk o CTFuel) i calderesMW GN MW th/el

0,30 1 electricitat3,33 CTNuk/CTFuel

0,70 2,33 pèrdues4,524 pèrdues totals 2,4524

0,10 0,12 pèrdues1,19 Caldera gas

0,90 1,07 calor

Generació distribuïda

Micro-cogeneració Generació combinada de calor i electricitat

Un exemple: casa familiar Bcn

³ Necessitats d’energia ³ Tèrmica: 4.000 kWh/any (456 W/m2) ³ Elèctrica: 1.500 kWh/any (85 W/m2)

³ Radiació solar: 1.470 kWh/m2.any ³ Energia solar

³ Tèrmica: 4,54 m2 (3,4 kW) ³ FV: 6,80 m2 (0,7 kW)

L’habitatge: 100% amb EnRen

³ la UE adopta la Directiva 2010/31/CE o EPBD – Energy Performance Building Directive o Directiva d’Eficiència Energètica en l’Edificació ³  Objectiu:

³  Edificis nous amb necessitats d’energia gairebé nul·les, a partir del 31/12/2020

³  Edificis públics abans del 31/12/2018 ³  Entra en vigor el 8/7/2012 ³  Transposició abans del 9/7/2012

L’energia a l’habitatge

L’energia a l’habitatge

L’energia a l’habitatge Per què no considerar els edificis com infraestructures energètiques?

Edifici ‘passiu’

³ Bon aïllament de la pell de l’edifici ³ Sistema eficient d’escalfament i ventilació ³ Ús de l’energia solar ³ Ús eficient de l’energia elèctrica ³ Ús de fonts d’energia renovable per

cobrir la resta de necessitats

Tecnologies  energè6ques

³ Tecnologies  de  les  energies  renovables:  què    tenen  en  comú?  ³ Són  únicament  inversions  en  infraestructura  energè%ca  (excepte  la  biomassa)  

³ No  requereixen  inversió  en  combus%ble  (la  biomassa  si)  

Tecnologies  energè6ques

³ Tecnologies  de  les  energies  renovables:  per  què?  ³ Per  que  captar,  transformar  i  usar  els  fluxos  d’energia  renovable  significa  pels  humans  ³ recuperar  el  paper  que  els  humans  sempre  han  %ngut  com  conver%dors  i  aprofitadors  del  fluxos  energè%cs  

³ esdevenir  membres  ac%us  de  la  comunitat  biosfèrica/terra  (cooperació,  col·∙laboració)  

Qui  controla?  

³ Fer néixer sistemes energètics descentralitzats: ³ Que emprin fonts d’energia renovables ³ Que sigui propietat de la comunitat que els

maneja i els fa servir Per fer possible el control democràtic a nivell

local  www.smud.org    

www.ews-­‐schonau.de    

Autors: A. Doleschek (ISuSI) H. Lehmann (WCRE), J. Puig (Eurosolar) M. García (Ecoserveis) S. Peter (ISuSI)

Alternatives a Catalunya

S. Peter, H. Lehmann,J. Puig, , M. García

S. Peter, H. Lehmann,J. Puig, , M. García

Tancar  les  nuclears  

Un  escenari  possible  .  .  .    ³ L’escenari  es  basa  en  dos  punts  principals:  

³ Subs%tuir  un  50%  de  l’electricitat  generada  per  les  nuclears  amb  energies  renovables  

³ Subs%tuir  l’altre  50%  amb  cogeneració  ³ Cumplir  la  Direc%va  Europea  20-­‐20-­‐20  

GWh

GWh

GWh

Generació  nuclear  

Generació  renovable  

Cogeneració  

2009   2020  

Cogen  +  renovables  ³ Renovables:  creixement  17%  anual  ³ Cogeneració:  creixement  12%  anual  

Tasa de crecimiento

02.0004.0006.0008.000

10.00012.00014.00016.00018.00020.000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Año

GW

h

R.E. EERR R.E. Cogeneración

12% anual

17% anual

Inversió estimada: 19€/persona.mes

Inversió per a EERR Inversió per a CHP

1.500 MEUR/GW 500 MEUR/GW

14.965 MEUR 1.708 MEUR

10 anys 10 anys

1.496 MEUR/any 171 MEUR/any

7,4 Mill. persones 7,4 Mill. persones

17 EUR/Pers*mes 2 EUR/Pers*mes

Tancar    les    nuclears  

Tancar  les  nuclears  ³ Incompa%bles  amb  un  sistema  energè%c  distribuït  i  amb  molta  proporció  de  renovables  

I més tard . . . a Alemanya

Alemanya: la Energiewende

Alemanya: Energiewende

Alemanya: menys nuclear i carbó

Alemanya: més renovables

Alemanya: més renovables

German Energy TransitionArguments for a renewable energy future

By Craig Morris, Martin Pehnt

An initiative of the Heinrich Böll FoundationReleased on 28 November 2012

www.energytransition.de

German Energy TransitionArguments for a renewable energy future

By Craig Morris, Martin Pehnt

An initiative of the Heinrich Böll FoundationReleased on 28 November 2012

www.energytransition.de

Projectes comunitaris, Dk

Middelgrunden, Dk

Projectes comunitaris, BE

Projectes  comunitaris,  UK  

Remunicipalització xarxa

Aquí  i  ara!:  La  guerrilla  solar  

Aquí  i  ara!:  som  energia  

aquí  i  ara!  

Conclusió primera

³ L’energia no és només qüestió de Tecnologia

Conclusió  segona  

³ L’energia  és  també  una  qües<ó  de  DEMOCRÀCIA  

Conclusió tercera

³ I també l’energia és una qüestió de DRETS HUMANS . . . .

³ El dret Humà a l’energia

³ Fer  realitat  el  Dret  humà  a  una  vida  digna  en  un  indret,  requereix  una  certa  quan%tat  d’energia  exosomà%ca    

³ D’on  s’obté  aquesta  quan%tat  d’energia  addicional,  que  suplementa  l’energia  endosomà%ca  necessària  per  viure  be  o  viure  dignament?  

Del  passat  recent  .  .  .    

•  The twentieth century experience shows us that a society based on fossil and nuclear fuels is unable to guarantee the human right to energy to all mankind –  it consistently violates the human right to

a decent life The Human Right to Renewable Energy, WREA2005

.  .  .  cap  al  futur  

³ La  humanitat  ha  d’abandonar  la  seva  dependència  d’una  economia  basada  en  el  consum  de  matèries  primeres  energè%ques,  i    esdevenir  membre  comunitat  biosfèrica    ³ Integració  en  els  cicles  naturals  ³ Aprofitar  fluxos  biosfèrics    ³ Viure  al  ritme  del  Sol  

.  .  .  cap  al  futur  

³ Viure  al  ritme  Sol  vol  dir  reconèixer  que  la  vida  a  la  Terra  té  limitacions,  ja  que  l’energia  disponible  per  ser  captada,  conver%da  i  u%litzada  és  estrictament  limitada  pel  la  constant  solar:  1,3 kW*m-2 (a les capes altes de l’atmosfera)

.  .  .  cap  al  futur  

³ El  repte  real  per  a  la  humanitat,  avui:  ³ Aprendre  a  viure  al  ritme  dels  fluxos  biosfèrics  (que  tenen  qualitats  energè%ques)    ³ Reconeixer  el  Dret  a  la  captació  i  ús  de  l’energia  con<nguda  en  els  fluxos  biosfèrics  

³ Exercir  aquest  Dret  de  forma  responsable  

.  .  .  cap  al  futur  

³ Renewables  are  the  only  ones  that  can  guarantee  the  human  right  to  energy  

The  Human  Right  to  Renewable  Energy,  WREA2005  

³ Les  renovables    ³ són  una  oportunitat  única  pels  humans  de  ser  membres  ac<us  i  responsables  de  la  comunitat  de  la  Terra  

³ són  una  història  d’amor  entre  el  Sol  i  la  Terra  

Drets  i  responsabilitats  

³ Adequar  els  es<ls  de  vida  al  fluxos  de  l’energia  solar  (energia  solar  directe  i  les  seves  formes  indirectes)  és  un  aprenentatge,    ³ quan  més  aviat  es  vagi  realitzant,  menys  costos  de  tota  mena  hauran  de  suportar  els  humans  per  poder  anar  vivint  en  les  societats  que  han  creat  en  el  marc  d’aquest  bonic  planeta  que  ens  acull,    

³ doncs  les  societats  humanes  sempre  han  necessitat,  necessiten  i  necessitaran  u%litzar  energia  per  viure  dignament  en  el  planeta  Terra.  

Moltes  gràcies  I  recordeu  .  .  .  .  

Hem  de  repensar  profundament  les  relacions  dels  humans  amb  l’energia!  

Moltes  gràcies  

•  Més info a: http://www.energiasostenible.org http://enercatin.blogspot.com.es http://cmescollective.org http://www.energias-renovables.com http://www.eurosolar.org http://www.wcre.de/en/ http://www.ren21.net http://www.irena.org/