Educar la intel·ligència emocional des de casa

26 de Març de 2012Xerrada a càrrec de Cristina MasDirectora de Galapagos Serveis Educatiuswww.galapagos.cat

EDUCAR LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL DES DE CASA

Índex

1. El concepte de intel·ligència emocional

2. La rellevància de la intel·ligència emocional

3. La intel·ligència emocional en el nostre dia a dia• El segrest emocional

• El contagi emocional

• La comunicació assertiva

• Tipus de pares

4. Referències per anar més enllà

1. EL CONCEPTE DE INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

La intel·ligència o les intel·ligències?

Programa Redes 04.03.2011.

El sistema educativo es anacrónico.

Ken Robinson, expert en el desenvolupament de la creativitat

http://www.rtve.es/television/20110304/redes-sistema-educativo-anacronico/413516.shtml (18:40-20:52)

Què entenem per intel·ligència emocional?

• El terme intel·ligència emocional es popularitza extraordinàriament a partir del 1995 arran de la publicació del llibre amb el mateix títol escrit per Daniel Goleman.

• La intel·ligència emocional es la capacitat de reconèixer els sentiments, propis i aliens, i la habilitat per gestionar-los.

• La intel·ligència emocional es pot organitzar en cinc capacitats: conèixer les pròpies emocions i els propis sentiments, gestionar-los, reconèixer-los, auto motivar-se, i gestionar les relacions

Els 5 pilars de la intel·ligència emocional

Reconèixer les pròpies emocions quan apareixen. Estar en contacte amb els nostres sentiments ens dóna la possibilitat de dirigir les nostres vides.

Controlar les emocions. Ansietat, tristesa, irritabilitat... Ens permet recuperar-nos abans dels contratemps.

Automotivar-se. Demorar la gratificació i apaivagar la impulsivitat per arribar tant lluny com vulguem. Saber “fluir”.

Reconèixer les emocions dels altres. La empatia ens permet detectar senyals subtils sobre que necessiten o què volen els altres i ens fa més competents socialment.

Controlar les relacions. Les habilitats interpersonals ens poden dur a l’èxit social en forma de popularitat, lideratge o eficàcia social.

2. LA RELLEVÀNCIA DE LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

La intel·ligència emocional a etapa escolar• Prevenció del fracàs escolar des de la relació pares-fills (Casals 2011)

“Els nois i les noies que se senten més estimats i són més responsables, que tenen una relació rica i potent amb els seus pares (des de la conversa fins al contacte físic), se senten més forts davant del món, i en conseqüència, tenen un millor rendiment escolar.”

• Què cal per millorar els resultats acadèmics?

Les millores en el rendiment acadèmic s’originen en un canvi d’hàbits i actituds, parteixen de la consciència i l’esforç. El factor amb més potencial alhora de millorar els mals resultats dels fills a l’escola és un canvi en les actituds dels pares.

• L’escola treballa l’educació emocional?

Fa 20 anys que parlem de l’educació emocional però pràcticament no té presència a les aules (Bisquerra 2012).

La intel·ligència emocional a l’etapa laboral

• El CI aporta només el 20% dels factors determinants de l’èxit, per tant el 80% restant depèn d’altres factors.

• Les empreses no seleccionen només en base al CI, es fixen en habilitats de comunicació i de regulació personal com treballar en equip, tolerar la frustració, treballar sota estrès, crear un clima laboral positiu...

La intel·ligència emocional a la vida personal

• La satisfacció personal i les conductes de risc tenen a veure amb la intel·ligència emocional (Fernández Berrocal 2011).

• Informe FAROS 2012. L’Observatori FAROS Sant Joan de Déu és la plataforma de promoció de la salut i el benestar infantil de l'Hospital Sant Joan de Déu.

Iniciar la gestió emocional per millorar la convivència a les aules i prevenir delictes. Com a acció preventiva de la salut física i mental de la població.

Millor rendiment acadèmicMillors relacions familiars i íntimesMillors relacions socials i professionals

Més ansietat, depressió i altres psicopatologiesMajor consum de drogues legals i il·legalsMés conflictes interpersonals

+IE

-IE

Ensenyar intel·ligència emocional mitjançant la seva pràctica.

3. LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL EN EL NOSTRE DIA A DIA

EMOCIONS NEGATIVESSegrest emocional

El segrest emocional

“Ens veiem obligats a afrontar els reptes que ens presenta el món modern amb recursos emocionals adaptats a les necessitats del pleistocè.” Daniel Goleman. Inteligencia Emocional.

Tota la informació sensorial arriba abans a l’amígdala que a la part racional del cervell. De manera que si l'amígdala detecta que és necessari entrar en acció no esperarà al lent i informat neocòrtex. (LeDoux 1992).

Comportament alternatiu

Avaluar l’acció

Planificar l’acció

Escollir la millor solució

Preveure que succeirà a la pràctica amb cada una

Pensar en múltiples solucions potencials

Recuperar els propis objectius com a guia

Admetre que tinc un problema

Identificar les emocions

EMOCIONS POSTIVESContagi emocional

El contagi emocional

Es basa en les neurones mirall. Són unes neurones que s'activen quan una persona observa una altra persona. Són responsables de la imitació de l’expressió de l’altre persona.

• Els neurocientífics assumeixen que aquestes neurones tenen un paper important en la vida social ja que promou capacitats com ara l'empatia (l'habilitat per posar-se en el lloc d'un altre) i la imitació.

• Alguns científics consideren les neurones mirall com un dels més importants descobriments de neurociència en l'última dècada

COMUNICACIÓAssertivitat

L’assertivitat

“Qualsevol pot enfadar-se, és una cosa molt senzilla. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta, això, certament, no resulta tan senzill”.

Aristòtil. Ètica a Nicòmac.

Tipus de comunicació

• INDIRECTA• RESPECTUO

SA

• INDIRECTA• NO

RESPECTUOSA

• DIRECTA• RESPECTUO

SA

• DIRECTA• NO

RESPECTUOSA

AGRESSIU

ASSERTIU

PASSIUPASSIU-AGRESSI

U

Comunicació assertiva

Reconèixer les pròpies emocions

Controlar-les per evitar que interfereixin la comunicació

Reconèixer els sentiments dels altres

Transmetre un missatge positiu i de confiança en el futur

Dur a terme accions dirigides a disminuir tensions i guanyar confiança davant les dificultats

Comunicació agressivaSabem que estem enfadats, no ho veiem com un problema propi.

Creiem que estem legitimats per enfadar-nos. Racionalitzem el malestar.

No ens fixem en els sentiments dels altres sinó en els propis.

Transmetem missatges negatius, agressius i pessimistes.

No duem a terme cap acció més enllà de la queixa.

Comunicació passiva

Sentim les nostres emocions.

Evitem comunicar-les per evitar fer mal o confrontar-nos, o perquè no creiem que tinguem el dret a fer-ho.

Donem més importància als sentiments dels altres que als propis.

La nostra comunicació no verbal comunica negativitat, malestar, abatiment...

No fem res per canviar la situació.

MIRAR-SE AL MIRALLTipus de pares

Tipus de pares

Baix Control

Baixa Comunicaci

ó

Baixa Exigència Baix Afecte

Alt ControlBaixa

Comunicació

Alta Exigència Baix Afecte

Alt ControlAlta

Comunicació

Alta Exigència Alt Afecte

Baix Control

Alta Comunicaci

ó

Baixa Exigència Alt Afecte

Pares democràtics

Pares autoritaris

Pares permissius

Pares negligents

L’estil de criança dels pares condiciona als fillsFills sense respon-sabilitats

Són exigents, protesten i es queixen. No assumeixen que són ells els responsables d’aconseguir les coses. Baixa autoestima.

Fills amb respon-sabilitats

Estan acostumats a fer, saben que les coses no sempre surten com volen i saben que les coses costen esforç. Major autoestima.

Fills amb límits poc clars o inexistents

Acostumats a protestar per aconseguir el que volen. La debilitat en els límits els dóna inseguretat.Baixa autoestima.

Fills amb límits ben definits

Saben fins on poden arribar. Ho accepten i els donen seguretat.Major autoestima.

Diferents estils de criança i les seves conseqüències

Estil de criança Conseqüències Comentaris

Donen poques mostres d’afecte i pocs reconeixements positius

Fills amb baixa autoestima

No donen capacitat de decisió ni de control

Fills immadurs Motivacions dels pares: exigència que no tolera errors o sobreprotecció

Pares rígids, exigents i poc empàtics

Generen sentiments de impotència en els fills, condueixen a la ràbia o el desànim.

Respecte la rigidesa: a partir dels 10 anys cal dialogar i negociar amb els fills i no imposar.

Pares permissius (pocs límits i baixa exigència)

Fills que els costa adaptar-se i acceptar les normes socials.

Què m’emporto a casa?

• Començar a gestionar les emocions enlloc de deixar-les anar i que em dirigeixin.• Treballar l’empatia des de les

emocions. Usar el contagi emocional.• ...

5 minuts de reflexió

4. Referències per anar més enllà• Bisquerra, Rafael et al. Com educar les emocions? La

intel·ligència emocional a la infància i l’adolescència. Hospital Sant Joan de Déu. 2012. Disponible a www.faroshsjd.net• Casals, Ramon. Prevenir el fracàs escolar des de casa. Ed

Graó. 2011.• Elias, Maurice J et al. Educar con inteligencia emocional. Ed

DeBolsillo. 2011.• Goleman, Daniel. Inteligencia Emocional. Ed Kairós. 1995.• Programa de desenvolupament de competències de

Porta22. http://w27.bcn.cat/porta22/cat/• Programa Redes La 2 04/03/2011

http://www.rtve.es/television/20110304/redes-sistema-educativo-anacronico/413516.shtml• Programa Singulars tv3 07/03/2011 http://

www.tv3.cat/videos/3410011/Pablo-Fernandez-Berrocal

“Només s’hi pot veure bé amb el cor; allò essencial roman invisible per l’ull.”

Antoine de Saint-Exupéry, El petit príncep.

GRÀCIES PER VENIR!