LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL LA CLAU DE LA …premisrecerca.uvic.cat/sites/default/files/webform... · emocional: quan el coeficient emocional augmenta la felicitat també augmenta

LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

LA CLAU DE LA FELICITAT

“Educar la ment sense educar el cor, no és educar en absolut.”

Aristòtil

Abstract

Background: After reading the book “Feliz Nuevo Día” I have realized how important

is to show the benefits of teaching by an emotional education to the children. It has a

huge relationship with happiness.

Results: The coefficient intellectual of a person and happiness are much related in

most of the cases (without taking into account the genetic and environment factors).

Conclusions: Everybody wants to get happiness’, so that, it is very important to teach

the children with an emotional education since early on life, when they begin to learn all

the emotional abilities. We could train people to be happier.

Compendi

Antecedents: A partir de la lectura del llibre “Feliz Nuevo Día” he vist la necessitat

d’explicar la importància i els beneficis que té ensenyar educació emocional als infants

i la seva estreta relació amb la felicitat.

Resultats: En la major part dels casos el coeficient emocional d’una persona està

lligat amb la seva felicitat, sense tenir en compte els factors genètics i les experiències

viscudes.

Conclusions: La felicitat és l’aspiració que tothom té i, per tant, és important treballar

l’educació emocional amb els nens des de ben petits perquè adquireixin les habilitats

emocionals des de la infància i així formar ciutadans més feliços.

Índex

Introducció .................................................................................................................... 7

Marc teòric .................................................................................................................... 9

1. “Feliz nuevo día” ................................................................................................. 9

2. La intel·ligència emocional ............................................................................... 11

2.1. Hàbits de les persones emocionalment intel·ligents ............................... 13

2.2. L’educació emocional ................................................................................ 15

2.2.1. L’escola ................................................................................................. 16

2.2.1.1. Toshiro Kanamori ............................................................................... 18

2.2.2. La família ............................................................................................... 19

2.2.2.1. El paper dels pares a l’hora d’educar nens feliços.............................. 20

2.3. Les emocions .............................................................................................. 21

2.3.1. Característiques de les emocions .......................................................... 22

2.3.2. Tipus d’emocions ................................................................................... 23

2.3.3. Les emocions bàsiques ......................................................................... 23

2.3.4. La importància de les emocions en el creixement personal ................... 26

3. La felicitat ........................................................................................................... 27

3.1. Avantatges de ser feliç ............................................................................... 27

3.2. La felicitat infantil: Últimes investigacions ............................................... 28

3.2.1. Com potenciar la felicitat en els nens .................................................... 29

4. Claus per a la intel·ligència emocional i la felicitat ......................................... 30

4.1. Resiliència ................................................................................................... 31

4.2. Empatia ....................................................................................................... 32

4.3. Assertivitat .................................................................................................. 33

Marc pràctic ................................................................................................................ 35

1. Experimentació: mètode científic ..................................................................... 35

1.1. Observació .................................................................................................. 35

1.2. Formulació de la hipòtesi ........................................................................... 35

1.3. Disseny d’investigació: creació del test ................................................... 35

1.3.1 Test de coeficient emocional ................................................................. 36

1.3.2. Explicació de les preguntes ................................................................... 41

1.4. Passació del test......................................................................................... 45

1.5. Buidat dels resultats .................................................................................. 45

1.5.1. Pregunta per pregunta ........................................................................... 45

1.5.2. Interpretació gràfica de les habilitats emocionals per edats ................... 50

1.6. Conclusions de l’enquesta ........................................................................ 52

2. Treball de camp: taller d’educació emocional a partir de la pel·lícula “Inside

out” ............................................................................................................................ 54

2.1. Justificació .................................................................................................. 54

2.2. Planificació de l’activitat ............................................................................ 55

2.3. Fitxes d’activitats per alumnes i professors ............................................. 62

Conclusions ................................................................................................................ 74

Bibliografia .................................................................................................................. 77

ANNEX 1: Entrevista a René Diekstra ........................................................................ 80

ANNEX 2: Entrevista a Eva Bach................................................................................ 87

ANNEX 3: Tests d’internet .......................................................................................... 96

ANNEX 4: Puntuació test de coeficient emocional .................................................... 101

ANNEX 5: Conversió de la puntuació del test ........................................................... 105

Glossari .................................................................................................................... 106

La intel·ligència emocional la clau de la felicitat

7

Introducció

La idea de tractar aquest tema sorgeix de la primera intenció que tenia. Fer el treball

de recerca sobre la relació que hi ha entre la felicitat i fer esport. Aquesta primera idea

va sorgir de la importància que té l’esport en la meva vida i de la coneixença de casos

de gent que gràcies a l’esport ha superat circumstàncies molt dures i ha pogut sortir de

depressions i malalties diverses. També tenia la idea de poder donar una explicació a

aquell sentiment de satisfacció, benestar i felicitat que sentim quan acabem la pràctica

esportiva, sigui l’esport que sigui, i al sentiment de malestar que tenim el dia que per

alguna cosa no podem.

Tanmateix, a partir de la lectura del llibre “Feliz nuevo día”, de la necessitat que s’hi

expressava de treballar l’educació emocional per fer ciutadans més feliços –ja des de

ben petits- i tots els beneficis que això pot aportar a la nostra societat, em va encuriosir

si realment la intel·ligència emocional és la clau de la felicitat. Per aquest motiu, doncs,

vaig decidir desenvolupar el treball des d’un punt de vista educatiu.

He dividit el treball en dos blocs. D’una banda, el marc teòric que tracta els següents

temes: la intel·ligència emocional, els hàbits de les persones emocionalment

intel·ligents, les emocions, l’educació emocional tant a l’escola com a casa, què fer per

educar nens més feliços i la felicitat i les seves claus. En aquest bloc he utilitzat fonts

audiovisuals i de suport electrònic com per exemple diferents programes i entrevistes

d’internet. El que més m’ha ajudat a l’hora de dur a terme aquesta part teòrica ha estat

un curs en línia que es deia “Aprendre a aprendre”, en què el tema principal era la

intel·ligència emocional i d’aquest en derivaven altres com l’educació emocional, les

seves claus, les emocions, etc. i on s’hi podien trobar enllaços d’interès relacionats

amb el tema i diferents activitats per dur a terme i treballar les habilitats emocionals a

l’aula. D’aquí en va sorgir la idea d’oferir una guia didàctica sobre “Inside out”.

De l’altra, el marc pràctic, que consta de dues parts. En la primera part s’hi exposa la

part experimental i ha consistit, utilitzant el mètode científic, en crear, passar i analitzar

un test de coeficient emocional amb l’objectiu de demostrar la relació que aquest té

amb la felicitat. En aquesta primera part del marc pràctic he utilitzat dos tests extrets

d’internet que m’han servit d’exemple per crear el meu test de coeficient emocional.

Finalment, la segona part del marc pràctic consta del treball de camp. Ha consistit en

la planificació i disseny d’una activitat de tutoria sobre la pel·lícula “Inside out” per

treballar les emocions amb els alumnes amb l’ajuda d’una psicopedagoga i també


8

utilitzant fonts electròniques perquè l’activitat fos més completa i tingués en compte les

intel·ligències múltiples.

L’objectiu d’aquest treball de recerca era comprovar la relació que hi ha entre el

coeficient d’intel·ligència emocional i la felicitat, però a causa del fet que a l’hora de

crear el test, concretament a la pregunta sobre felicitat, no aïllat les variables dels

factors genètics i les circumstàncies viscudes de la persona, que són una part molt

important per valorar la felicitat, no ha resultat ser un experiment científic de correlació

positiva ja que volia demostrar que hi ha relació entre la felicitat i el coeficient

emocional: quan el coeficient emocional augmenta la felicitat també augmenta i al

revés. Si que podem però arribar a la següent conclusió: les persones felices aproven

en coeficient emocional i les persones infelices suspenen. He observat que en el 56%

dels enquestats com més coeficient emocional tenen més felicitat i com menys

coeficient, menys felicitat.


9

Marc teòric

1. “Feliz nuevo día”1

“Feliz nuevo día” és el llibre escrit per Anna Llauradó i Lena Mercadal que té com a

objectiu explicar que, activant i exercitant el nostre cervell, podem aconseguir que el

nostre propi nivell de serotonina2 (la química del benestar) augmenti i això ens

permetrà pensar i viure millor. Els exercicis mentals preserven i milloren la salut mental

i permeten obrir nous circuits d’experiència. Estem absolutament capacitats per

controlar i modificar el nostre pensament, les nostres accions i l’estat d’ànim.

La neurociència3 relaciona l’activitat del sistema nerviós amb la conducta i

l’aprenentatge. Aquesta ciència ens ha permès descobrir que la ment humana és

emmotllable (neuroplasticitat) i educable. Això vol dir que es pot reciclar, transformar,

reeducar i reprogramar.

A la nostra ment podem aprendre a seleccionar el que volem pensar i podem influir

ens les nostres emocions. Com més pensaments positius i agradables, més creació de

serotonina i per tant, millor vida. El que sentim està condicionat pels nostres

pensaments i aquests condicionen les nostres actituds i accions. El nostre estat d’ànim

es transmet i influeix en els altres, tant si és positiu com negatiu.

Hi ha diferents programes per aconseguir tot això que ens explica “Feliz nuevo día”,

però aquest llibre n’exposa un de concret. Dura 21 dies, els necessaris, segons els

experts, per adquirir un hàbit nou, i utilitza ancoratges4, en concret set colors (vermell,

taronja, groc, verd, blau, lila i anyil) que agafen el protagonisme perquè representin

actituds i valors que ens recordin què hem de fer per viure millor, ser feliços i ser amos

dels propis pensaments cada dia.

El llibre ens vol fer prendre consciència que cada dia és un dia nou i diferent i això vol

dir que, com fem amb alguna cosa que ens comprem nova, l’hem d’estrenar. Per

estrenar cada dia cal que cada dia, quan ens despertem, seguim 7 normes durant tres

setmanes i així aconseguirem l’hàbit de crear serotonina per nosaltres mateixos i per

tant, de ser més feliços i dominar els nostres pensaments.

1 LLAURADÓ, Anna i MERCADAL, Lena: Feliz nuevo día. Planeta Prácticos, 2010.

2 Glossari

3 Glossari

4 Glossari


10

Es tracta de canviar per millorar. Sempre intentem canviar factors externs com la

parella o la feina però la clau està en canviar un mateix, les pròpies actituds mentals, i

viure feliç i per aconseguir-ho ens cal conèixer i utilitzar la nostra ment. Si pensem

positivament, el nostre estat anímic augmentarà i això farà que la nostra vida canviï

ràpidament i sorprenent.

El primer que hem de fer per canviar és voler, controlar la ment i tenir noves idees i

pensaments, després hem de saber com aprendre a fabricar i activar la gaba i la

serotonina i finalment hem d’experimentar, imaginar i convertir en habitual allò que

desitgem.

Els recursos per utilitzar les possibilitats que cal desenvolupar són la neurociència i els

neurotransmissors:

La neurociència és la capacitat del cervell per adaptar-se a noves situacions i a

resoldre-les de forma fàcil i convenient. L’aprenentatge canvia l’estructura del cervell i

aquest aprèn dels missatges que li enviem i també els reprodueix. El cervell és un

òrgan dinàmic, emmotllat en gran part per l’experiència. Les conductes faran

conductes positives faran que el cervell aprengui a emmotllar pensaments i

substàncies generadores d’experiències positives. El cervell s’emmotlla amb l’activitat

que realitza i aquesta activitat genera neurones.

Els neurotransmissors són substàncies químiques que produeix el cos humà i tenen la

funció de transmetre missatges entre les diferents zones del sistema nerviós

comunicant neurones, cervell i medul·la espinal per exemple. També activen o

inhibeixen els estats d’ànim que cada un és generat per un neurotransmissor concret i

aquest pot crear un hàbit perquè llavors la seva activació sigui automàtica.

La serotonina i la gaba són neurotransmissors essencials en el nostre comportament i

comandament químic. Diem això perquè:

La serotonina actua sobre les emocions i els estats d’ànim i és responsable del

benestar, de generar optimisme, del bon humor i de la socialització. Ballar, cantar, fer

exercici, escoltar música, observar el mar, etc. equival grans quantitats de serotonina.

En canvi, parlar de coses tristes, tenir pensaments negatius o rebre males notícies

provoca la inhibició de serotonina i això enfadar-se.

La gaba té la funció de frenar la producció dels neurotransmissors excitants. Gràcies a

ella podem mantenir la calma, dormir o concentrar-nos. Sinó activem la gaba ens pot


11

causar hiperactivitat cerebral, excitació o insomni, però la seva absència es

manifestarà amb agressivitat, irritació i mal rotllo.

La ment té dos components essencials:

1. La ment conscient: funciona quan estem desperts, la utilitzem per pensar,

raonar i decidir què desitgem, processa informació, avalua i regula els actes

voluntaris, ens permet gravar patrons apresos: crear hàbits, com conduir,

sumar o atabalar-nos i ens ajuda a desconnectar d’aquests hàbits.

2. La ment subconscient5: obeeix sense discutir les informacions que enviem des

de la ment conscient, actuen amb més potència les imatges que les paraules,

per això els somnis influeixen a la nostra vida, és la responsable de les

funcions automàtiques i biològiques, patrons incorporats al néixer com respirar,

el parpelleig o el creixement de les ungles i el cabell, és on s’arxiva tot el que la

ment conscient aprèn que s’automatitza creant un hàbit i controla els

sentiments i les emocions.

En resum, un hàbit és un patró que s’introdueix des del conscient i es torna automàtic

mitjançant la seva repetició durant 21 dies. A través d’ells podem recuperar la

capacitat de decidir el que pensem i això ens permet riure i tenir ganes d’un bon dia.

2. La intel·ligència emocional6

Parlar d’intel·ligència emocional7 ens fa parlar de tots els avenços de la neurociència

de les últimes dècades. Tots els descobriments fets per aquesta ciència ens han

permès estudiar les emocions que durant segles la ciència no les havia considerat

objecte d’estudi i la societat les menyspreava a l’hora de prendre decisions.

Un altre descobriment ha estat la plasticitat del cervell: les experiències, els

pensaments, els sentiments, tot modifica constantment les connexions entre neurones

des del naixement, per tant, durant tota la vida podem aprendre i desaprendre, inclús

podem modificar les nostres emocions i també els pensaments.

5 Glossari

6 Mòdul 2: Aprendre a aprendre - Assertivitat. Intel·ligència emocional. Curs en línia Treballem

l’educació emocional. www.somdocents.com/Cursos/Educacio-Emocional (17/07/2015) http://www.alvarotineo.com/articulos/inteligencia-emocional (30/07/2015) 7 Glossari

http://www.somdocents.com/Cursos/Educacio-Emocional

http://www.alvarotineo.com/articulos/inteligencia-emocional


12

Daniel Goleman, el pare de la intel·ligència emocional, la defineix de la següent

manera:

“La intel·ligència emocional és una forma d’interactuar amb el món que té molt en compte els

sentiments, i engloba habilitats com ara el control dels impulsos, l’autoconsciència, la

motivació, l’entusiasme, la perseverança, l’empatia, l’agilitat mental. Elles configuren trets del

caràcter com l’autodisciplina, la compassió o l’altruisme, que resulten indispensables per a una

bona i creativa adaptació social”.8

Segons un article de Salovey i Mayer (1990) la “intel·ligència emocional és una part de

la intel·ligència social que inclou la capacitat de controlar les nostres emocions i les

dels altres, discriminar entre elles i utilitzar aquesta informació per guiar el nostre

pensament i els nostres comportaments”.9

Actualment entenem la intel·ligència emocional com l’habilitat que ens permet

gestionar bé les pròpies emocions però també les dels que ens envolten amb

eficiència i a la vegada generant resultats positius. Que la intel·ligència emocional sigui

una habilitat vol dir que es pot aprendre i ensenyar, per tant, la intel·ligència

emocional, ens ha de servir per saber com tractar a la gent que ens envolta perquè

estiguin a gust i així poder-la ajudar entenent-la millor. El que no podem fer és tractar

els altres com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres, cosa que sempre ens han

dit, ja que tots som diferents i per tant hem de tractar els altres com realment els hi

agrada a ells perquè tots som diferents, i és possible que sinó ho fem així, els seguim

tractant com no els agrada i d’una manera que no es troben a gust.

Sandra Burgos, entrenadora emocional, defineix la intel·ligència emocional com una

característica d’aquelles persones que se senten felices i que tenen èxit, però també

com a la qualitat dels millors líders, tant en el món empresarial com en el social.

Algú amb bona intel·ligència emocional ha de pensar abans d’actuar, ser empàtic,

saber escollir les emocions en cada moment analitzant la situació per no tenir

emocions negatives ja que aquestes són les que més mal provoquen, viure una vida

amb un grau alt de motivació i optimisme i ha de ser feliç. La intel·ligència emocional

ens ha d’ajudar per aconseguir un benestar interior i la felicitat ja que aquesta ve

determinada per les nostres emocions.

Una persona que s’enfada amb facilitat, que es posa trista freqüentment o que no és

capaç de controlar els seus impulsos és algú amb una mala intel·ligència emocional.

8 http://sobretodolavida.com/2013/07/03/la-inteligencia-emocional-segun-goleman/ (26/08/2015)

9 Mòdul 2: Op. Cit. (30/07/2015)

http://sobretodolavida.com/2013/07/03/la-inteligencia-emocional-segun-goleman/


13

2.1. Hàbits de les persones emocionalment intel·ligents10

Les persones emocionalment intel·ligents tenen la vida que desitgen, se senten a gust

amb elles mateixes, viuen rodejades de persones igualment felices i es concentren en

aquelles que són positives, tenen una actitud positiva, reconeixen i expressen els

propis sentiments i emocions, tenen una bona autoestima, són empàtiques, són

capaces de posar límits, tenen la capacitat de pensar i mirar cap endavant tot i que les

condicions no siguin les idònies i també de prendre decisions correctes a cada

situació, aprenen dels seus errors, són generoses, són capaces de resoldre els

problemes sense ira i de superar dificultats i frustracions, el que coneixem com a

resiliència. En resum, busquen ser més felices.

Els hàbits més importants que tenen les persones emocionalment intel·ligents són els

següents:

1. Es coneixen a si mateixes

Les persones emocionalment intel·ligents es coneixen a si mateixes i s’observen a

elles mateixes de forma crítica i objectiva i això facilitat que reconeguin els seus

sentiments en qualsevol situació. Prenen decisions conscients sobre els seus

propis sentiments i això els fa escollir les seves reaccions independentment de les

circumstàncies.

2. Prenen decisions

Són conscients de quines de les seves accions porten a quines conseqüències,

que han de canviar per modificar els resultats de la seva vida i que saben que

l’única manera per aconseguir el que volen és prenen decisions. No culpen a ningú

dels seus propis fracassos perquè saben reconèixer la seva responsabilitat i

n’extreuen lliçons. La intel·ligència emocional transforma positivament la vida

d’aquells i aquelles que la treballen perquè tenen la capacitat de raonar i d’imaginar

la seva vida ideal, saben que volen i que és important per ells i per això, sempre

prioritzen de la manera que les fa més felices i tenen plans i dissenyen projectes a

nivell personal i professional.

10

http://www.capacity.es/2015/06/interesante-miniserie-de-3-videos-sobre.html (30/06/15)

http://www.capacity.es/2015/06/interesante-miniserie-de-3-videos-sobre.html


14

3. Gestionen les seves emocions

Perceben, reconeixen, gestionen, accepten i comprenen les seves pròpies

emocions i per això es parlen a elles mateixes de forma correcta per tal de

beneficiar el seu estat d’ànim. Tenen l’habilitat per escollir l’emoció més

constructiva per elles en cada moment, mediten ja que en coneixen els beneficis

que té per la salut, gestionen l’estrès i tenen influència sobre altres persones i això

és sinònim de ser bones líders.

4. Empatitzen

Aquestes persones empatitzen amb la gent que els envolta, comprenen molt bé els

sentiments aliens, veuen realment en el fons de cada persona i són bastant

intuïtives. Saben que cada un és com és i no a tots ens agrada el mateix ni sentim

igual.

5. Obren els seus cors

Són persones que obren els seus cors i tenen confiança amb les relacions però no

obren el seu cor a qualsevol ja que saben que no tothom té bones intencions.

Confien amb l’ésser humà i amb la vida en general per això estan disposades a

donar una oportunitat a aquella gent que normalment és rebutjada. Són confiables

perquè no tenen la necessitat de trair.

6. Es comuniquen bé

Es comuniquen bé ja que no parlen més ràpid del que poden pensar i perquè són

persones que normalment guarden silenci. Tot i que són capaces de parlar dels

seus sentiments però eviten que es converteixi en costum. Saben que les

emocions són contagioses i són conscients que no és necessari contaminar a

l’altra gent amb els seus problemes. Davant els problemes saben que hi ha infinites

perspectives i per això no culpen ni recriminen i assumeixen la seva responsabilitat

sobre el que passa a les seves vides. Són persones assertives perquè reclamen el

que creuen que els pertany.


15

7. Resolen els seus problemes

Són bones treballant en equip i són conscients que així s’obtenen més bons

resultats, no necessiten fer trampes per aconseguir-los i són excel·lents

negociadors. Saben aconseguir el millor que cada persona pot donar d’ella

mateixa.

8. S’accepten a si mateixes

Saben recuperar la autoestima i quan alguna cosa no els agrada la canvien ja que

persegueixen la millora constant. Tot i que no busquen la perfecció perquè

accepten que no són bones en tot. Extreuen una lliçó de tot allò dolent que els hi

passa. Són totalment conscients de les seves fortaleses i debilitats i per això no es

consideren ni millors ni pitjors que les altres persones.

9. Es responsabilitzen de la seva vida

És difícil sentir-les a protestar i queixar-se i mai les veuràs fent-se la víctima. Quan

quelcom no els agrada decideixen si els compensa l’esforç d’intentar canviar-ho

però saben que amb laments no es guanya res, reconeixen les conseqüències dels

seus errors i no tracten de culpa a ningú sobre allò que elles mateixes han

provocat. Assumeixen compromisos, sobretot si aquests els ajuden a tenir una vida

millor i més plena. Saben que fer amb les seves emocions destructives perquè no

destrueixin la seva felicitat ni la dels qui l’envolten.

2.2. L’educació emocional

Bisquerra (2000) afirma que “l’educació emocional és un procés educatiu, continuo i

permanent que pretén potenciar el desenvolupament de les competències emocionals

com un element essencial del desenvolupament humà, amb objecte de capacitar-lo

per la vida i amb la finalitat d’augmentar el benestar personal i social”.11

L’educació emocional consisteix en aprendre a escollir, nosaltres mateixos, el que

volem sentir en cada moment i a no deixar-nos portar pels impulsos que ens

provoquen les situacions que vivim. Dominant les emocions aconseguirem ser més

feliços perquè no deixarem que els pensaments negatius i els estats d’ànim baixos

11

Mòdul 2: Op. Cit. (30/07/2015)


16

envaeixin l’àrea de les emocions. Quan parlem d’educació emocional ens referim a

una educació al llarg de tota la vida, que, com els altres tipus d’educació, es necessita

constància i perseverança ja que aquesta educació necessita molt de temps per

dominar les emocions totalment.

L’objectiu de l’educació emocional és prevenir els efectes negatius de les emocions i

desenvolupar les emocions positives.

És important ensenyar l’habilitat de controlar les pròpies emocions des de petits ja que

un nen que sàpiga controlar les seves emocions no només obtindrà més bons resultats

acadèmics sinó que estarà més preparat pel món laboral i sabrà com actuar, o el que

no ha de fer, davant el sentiment de frustració que pot produir no aconseguir un

objectiu marcat o bé una decepció d’algú que valora.

Els programes d’educació emocional tenen la intenció de formar noves generacions de

ciutadans més empàtiques, amb responsabilitat social i que siguin menys

manipulables i consumistes. Aquest estil de vida s’aconsegueix amb el

desenvolupament de la creativitat, la innovació, el coneixement i les individualitats,

totes aquestes característiques faran que hi hagi un país millor i per tant, més integrat,

respectuós, just i feliç.

Els programes d’educació emocional aconsegueixen que cada euro invertit en ells es

recuperi, aproximadament, triplicat i a més la seva aplicació porta menys conductes

conflictives, un rendiment acadèmic major, menys consumició de drogues, millor salut

mental i un increment de l’autoimatge positiva.

2.2.1. L’escola12

El nostre sistema ensenya competències passades de moda, tenint en compte l’època

en que estem i el moment que estem vivint on cada vegada està tenint més pes el

desenvolupament de la part creativa i artística del nen, i com a conseqüència de no

evolucionar, o de fer-ho a poc a poc, en l’àmbit educatiu, aquesta és una de les

principals causes de l’enorme taxa d’atur que vivim els joves avui en dia.

L’educació del nen, a part d’ensenyar les competències bàsiques necessàries, haurà

d’estar enfocada a desenvolupar la personalitat i les seves aptituds en el màxim de les

seves possibilitats, sense exigir-li ni menys ni més.

12

Consultar Annex 1: Entrevista a René Diekstra. http://www.capacity.es/2015/07/interesante-video-el-aprendizaje-social.html?m=1 (07/06/15)

http://www.capacity.es/2015/07/interesante-video-el-aprendizaje-social.html?m=1



17

Durant els segles XIX i XX la prioritat de les escoles era formar joves pensant en el

món laboral i l’economia. Actualment moltes diuen que el seu objectiu principal és

educar el nen des de tots els àmbits que formen a la persona, l’intel·lectual i

l’emocional, però la part emocional, social i ètica no consta en el seu pla d’estudis.

Moltes escoles no tenen temps ni finançament per fer-ho però el més important és que

no saben com fer-ho.

El primer pas per treballar l’educació emocional seria tenir classes específiques sobre

habilitats socials, emocionals i ètiques seguint l’exemple de les assignatures de tota la

vida com matemàtiques o llengua on cada setmana aprenen unes determinades

coses.

Per millorar l’educació que reben els nens actualment cal tenir en compte que:

- La raó no serveix per res sense les emocions i que el cervell, tot i que és molt

sofisticat, és enormement plàstic.

- El professorat no només han de lluitar amb la diversitat cultural sinó que han de

treballar amb les emocions, que és el que tenen en comú tots els alumnes.

- Cal acabar amb la jerarquització de les assignatures introduint a les aules

l’aprenentatge social i emocional ja que no és positiu col·locar per darrere de

les matemàtiques i les llengües les matèries creatives i artístiques.

Treballar aquestes habilitats a l’aula ensenyen als nens des de gestionar les emocions,

a construir i mantenir relacions, fins a enfrontar-se a problemes afectius greus, com

per exemple tendències suïcides sobretot en alumnes de secundària.

És important que un nen treballi les habilitats socials ja que aprendre a gestionar les

seves emocions i ho podrà aplicar en aspectes pràctics com fer els deures. Si el nen

no disposa d’un cert grau d’autocontrol, les seves prioritats seran una altres abans de

fer els deures o estudiar i és important que perquè un nen tregui bones notes o

simplement pugui aprendre és necessari que sàpiga aplaçar els seus petits plaers.

Depèn de quines edats és realment complicat perquè, com hem dit, conèixer les

nostres emocions és quelcom que dura tota la vida, però és un bon moment per

treballar pares i fills un aspecte important de l’educació emocional com és la

planificació.


18

Ensenyar als nens a interpretar les emocions pròpies però sobretot d’altres persones

els pot ser molt útils a la pubertat, època on canvien moltes coses que sovint els costa

entendre.

Els nens que assisteixen a programes de desenvolupament de les habilitats socials

tenen qualitats que fins el moment no s’han apreciat en altres que no hi participen.

Aquests nens tenen la capacitat de tenir més clar que els hi agradaria ser en el futur,

de controlar l’ansietat, menys risc de patir malalties mentals a llarg termini, acceptació

del fracàs, estan més predisposats a demanar ajudar davant d’un problema, etc.

2.2.1.1. Toshiro Kanamori

Un exemple sobre com hauria de canviar la nostra

educació i els programes sobre què ensenyar als

infants el trobem en el documental titulat “Pensant

en els altres”13 (Children full of life), una mostra que

els nens poden aprendre a identificar i dominar les

seves emocions, que ens arriba de la mà de Toshiro

Kanamori i la seva convivència amb els seus 35

alumnes al llarg d’un any en una escola d’un poble

de vuit mil habitants del Japó on hi transcorren les

històries dels nens i nenes de la classe de quart.

Un documental on s’observen conceptes tan importants per la felicitat i la intel·ligència

emocional com l’amor, el vincle, l’escolta activa, la cooperació o l’aprenentatge

alternatiu; així com l’observació dels conflictes i la seva gestió; i l’eficàcia verbal i

corporal del professor per fer front als diversos episodis transcorreguts durant el curs

escolar.

Explica que només tenim una vida i que l’hem de viure amb alegria, però que la felicitat

no consisteix en buscar únicament el benefici individual sinó en aprendre a pensar en

els altres.

13

http://www.elblogalternativo.com/2008/12/11/toshiro-kanamori-y-la-pedagogia-para-ser-feliz-y-pensar-en-los-demas-otra-educacion-es-posible/ (10/06/15) https://elpoderdelaparaula.wordpress.com/2013/09/27/documental-pensant-en-els-altres-toshiro-kanamori/ (10/06/15)

Font: http://enbuscadeantares.com/2010/09/01/un-exitoso-ejemplo-de-educacion-emocional/

http://www.elblogalternativo.com/2008/12/11/toshiro-kanamori-y-la-pedagogia-para-ser-feliz-y-pensar-en-los-demas-otra-educacion-es-posible/


https://elpoderdelaparaula.wordpress.com/2013/09/27/documental-pensant-en-els-altres-toshiro-kanamori/



19

A la classe s'ensenya als nens, a més del programa educatiu marcat pel govern, com

comportar-se amb relacions problemàtiques que puguin sorgir a la classe o a fora,

amb la infelicitat i amb la pèrdua dels éssers estimats. En aquest últim, els ensenya a

posar-se al lloc de l’altre i a donar suport als companys que han passat per això ja que

sempre és un moment molt dur però encara més quan s’és petit i moltes coses no les

entenem.

Al documental es pot apreciar molt el treball a l’aire lliure i en equip, potenciar la

creativitat i principalment en el sistema de “Les cartes del quadern” en les quals tres

alumnes escriuen cada dia una carta explicant les seves vivències i inquietuds i les

llegeixen en veu alta davant els seus companys. Això és una eina molt vàlida per tal

que els nois exterioritzin els seus sentiments i no acumulin rancors ni preocupacions,

perquè els altres desenvolupin empatia i tots s’identifiquin amb els problemes i

aprenguin a valorar la vida i per tant, a gaudir-ne.

Una altra activitat que es duu a terme a aquesta

aula és la del dibuix de siluetes on cada nen o

nena dibuixa la seva silueta amb l’ajuda d’un altre

i hi escriu aspectes sobre la seva vida i

personalitat i després ho comenten en grup. Amb

això, una vegada més, Toshiro Kanamori

aconsegueix treballar l’autoconeixement, el

treball en grup i la creativitat. Aquestes tres

característiques permeten que els alumnes

desenvolupin habilitats socials, emocionals,

cognitives i intel·lectuals.

Toshiro Kanamori ha aconseguit unir aprenentatge amb diversió, amb respecte a la

individualitat de cada nen i amb un gran creixement personal dels seus alumnes,

reforçant els seus punts forts i els dels seus companys.

2.2.2. La família14

La família és el pilar bàsic per l’educació dels nens ja que dels seus membres és de

qui veuen les reaccions davant situacions incòmodes i aprenen comportaments i

valors.

14

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/ofici-deducar-magrada-la-familia-que-mha-tocat/audio/888513/ (28/08/2015)

Font: https://evolucionando.wordpress.com/2007/07/01/metodo-toshiro-kanamori-es-posible-ensenar-empatia-%C2%A1%C2%A1/

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/ofici-deducar-magrada-la-familia-que-mha-tocat/audio/888513/



20

Una cosa essencial que han de fer pares i mares és mostrar a la criatura que l’estimen

per tal que aquesta no senti una manca d’afecte i es pensi que els seus pares no

l’estimen perquè sempre la renyen, per exemple. Sentir-se estimat és essencial per

viure bé, tant per grans com per petits.

Cal tenir present la importància que té ser sincers amb els fills. Cal explicar als nens el

perquè són castigats, què han fet o dit que hagin de ser castigats, simplement perquè

d’aquesta manera puguin reconèixer més fàcilment les emocions i per tant controlar-

les. En el moment que un nen és castigat però sense arguments, ell no sap què és el

que ha fet malament i per tant té una sensació de confusió davant el que està passant.

És important que els pares, a l’hora d’educar els fills, no prioritzin un ensenyament

basat en ser competitius i a ensenyar-los a guanyar. Cal que valorin als seus fills per

posar els valors, aquests valors socials i ètics esmentats anteriorment, per davant de

qualsevol victòria.15

Els pares han de comprendre que si per exemple tenen dos fills, tot i que els eduquin

d’igual manera seran molt diferents perquè cada un tindrà les seves experiències

particulars i a pesar del fet que tinguin els mateixos valors i coneixements sobre el que

està bé i el que no ho està tant cada un els utilitzarà d’una manera depenent de la

seva personalitat i per això no han de ser jutjats si actuen de maneres completament

oposades i han rebut la mateixa educació.

2.2.2.1. El paper dels pares a l’hora d’educar nens feliços16

Els pares han de tenir en compte les següents recomanacions:

1. Establir un canal de comunicació amb ells a través d'activitats com el joc, el

ball, el dibuix, la música, la cuina, o simplement veient una pel·lícula o

compartint un conte infantil, una manualitat, una endevinalla, etc.

2. Ensenyar als nens a acceptar les seves frustracions, d'una manera

constructiva i positiva. També han d'aprendre a perdre. A través dels límits es

pot ensenyar a un nen sobre el que és més o menys important, i què és el que

esperes d'ells.

15

Annex 1: Op. Cit. (07/06/2015) 16

http://m.guiainfantil.com/blog/476/como-educar-ninos-mas-felices.html (11/06/2015)

http://m.guiainfantil.com/blog/476/como-educar-ninos-mas-felices.html


21

3. Deixar que el nen expressi les seves emocions, els seus enutjos,... Fer-li

veure el mal que té reprimir les emocions. El nen pot generar inseguretat i por a

mostrar-se tal com és. Has ensenyar a respectar les seves emocions, i buscar

solucions.

4. Valorar el fill per les seves virtuts morals. Ensenyar-li a compartir, a ser

amic, a ser responsable amb les seves coses, a tenir disciplina amb les seves

tasques, etc. Aquests valors són els que li quedaran per a la seva vida adulta.

5. No comparar-lo amb altres nens, amics o germans. Acceptar el fill tal com és,

amb les seves virtuts i defectes. Ningú és perfecte.

6. Pensar que les paraules tenen poder sobre els nens. Si estàs dient

contínuament al teu fill que ell "és dolent", que "sempre fa tot malament", el que

aconseguiràs és baixar l'autoestima del teu fill, i no animar a que s'esforci per

millorar. Les males paraules tenen un efecte a l'inrevés en els nens i en

qualsevol persona.

7. Ensenyar al fill a posar-se al lloc de l'altre. Que ell busqui no fer als altres el

que no li agradaria que fessin a ell.

8. Ensenyar al fill a reconèixer i a agrair per tot el que té. És important que ell

sàpiga que és un nen privilegiat, que té uns pares que l'estimen, una casa en

què viure, menjar, escola, amics, salut, etc.

2.3. Les emocions17

Les emocions són impulsos per actuar que ens ajuden a reaccionar. Cada emoció

prepara al cos per una reacció diferent i cada persona manifesta l’emoció d’una

manera diferent depenent de la seva personalitat, l’educació rebuda i les seves

vivències passades.

Bisquerra (2010) defineix emoció com “un estat complex de l’organisme caracteritzat

per una excitació o pertorbació que predisposa a una resposta organitzada. Les

emocions es generen habitualment com a resposta a un esdeveniment extern o

intern”.18

17

http://www2.girona.cat/documents/11622/413380/Dossier_bosc_encantat.pdf (25/08/2015) 18

Mòdul 2: Op. Cit. (30/07/2015)

http://www2.girona.cat/documents/11622/413380/Dossier_bosc_encantat.pdf


22

La diferència entre emoció i sentiment és que l’emoció és una reacció del propi cos,

immediata, molt intensa, de curta durada i la qual pot ser agradable o dolorosa. I els

sentiments són cognitius i s’originen a partir d’una emoció o d’un pensament i són de

llarga durada.

2.3.1. Característiques de les emocions19

- Les emocions són pròpies de l’ésser humà.

- Les emocions són energia humana, per tant vol dir que es transformen però

que ni es creen ni es destrueixen.

- Les emocions són personals, intransferibles i contagioses.

- Les emocions es desencadenen a través de la física, l’acció, i de la química, la

interacció.

- Per generar interès augmentem el valor d’una emoció.

- Per aconseguir interacció i empatia barregem adequadament les emocions.

- Per mantenir viu l’interès transformem constantment les emocions, barrejant les

positives i les negatives.

- Energia empàtica: les emocions negatives lligades a la tristesa fan que els

altres vulguin aportar-nos la seva energia.

- Sense acció no hi ha autèntica emoció.

- No podem desconnectar o evitar les emocions.

- Podem aprendre a controlar els nostres estats d’ànim i per tant, les emocions.

- Les emocions es classifiquen en negatives i positives en funció de la seva

contribució al malestar o benestar.

- Totes les emocions, tant de caràcter positiu com de caràcter negatius,

compleixen funcions importants per a la vida.

19

https://gesvin.wordpress.com/2015/03/12/12-puntos-importantes-sobre-las-emociones-infografia/ (25/08/2015)

https://gesvin.wordpress.com/2015/03/12/12-puntos-importantes-sobre-las-emociones-infografia/



23

2.3.2. Tipus d’emocions

Al llarg de la història les emocions s’han classificat seguint nombrosos i diferents

criteris. Ekman, Friesen i Ellswoth les classificaven segons l’expressió facial, Mowrer

segons si eren adquirides o innates i Lazarus en funció de la valoració que fem dels

esdeveniments que ens envolten.

Lazarus (2009) classifica les emocions de la següent manera:

- Emocions negatives: Són els resultat d’una avaluació desfavorable dels propis

objectius. Quan parlem d’emoció negativa no es tracta de dir que és una mala

emoció. Les emocions negatives són “absència de”. Exemples: ira, ansietat,

por, tristesa, fàstic, vergonya, etc.

- Emocions positives: Són el resultat d’observar de manera favorable l’èxit dels

objectius o apropar-se a ells. Les emocions positives són “presència de”. Ex:

alegria, amor, afecte, felicitat, etc.

- Emocions ambigües: Inclouen sorpresa, esperança i compassió i les emocions

estètiques que són les que es donen quan reaccionem emocionalment davant

de manifestacions artístiques (literatura, pintura, escultura, música, etc.)

2.3.3. Les emocions bàsiques20

Entre els estudiosos no hi acaba d’haver acord sobre quines emocions han de formar

el grup de les emocions bàsiques o principals, però en el que si que coincideixen és en

que n’hi ha unes quantes de principals o bàsiques i les altres són derivades de les

bàsiques i s’agrupen en famílies.

Segons Goleman (1995) les sis emocions bàsiques eren la felicitat, la tristesa, la ira, la

sorpresa, la por i el disgust. Les nombroses investigacions sobre quines són les

emocions bàsiques han determinat que són sis: l’alegria, la tristesa, la por, el fàstic, la

ira i la sorpresa. Un dels últims treballs relacionats amb les emocions el trobem a la

pel·lícula “Inside out” on hi surten representades cinc d’aquestes sis emocions

bàsiques. No s’ha inclòs la sorpresa perquè és l’emoció més curta i que apareix per

deixar pas a les altres emocions.

20

http://www.blogseitb.com/inteligenciaemocional/2008/12/01/%C2%BFcomo-se-clasifican-las-emociones/ (24/08/2015)

http://www.blogseitb.com/inteligenciaemocional/2008/12/01/%C2%BFcomo-se-clasifican-las-emociones/



24

L’alegria

La sentim quan aconseguim alguna cosa que desitgem

molt o veiem complerta alguna il·lusió i per tant, que

feia força temps que esperàvem.

Proporciona una agradable sensació de benestar, de

seguretat i energia. Ens generen actituds positives i

ens faciliten l’empatia.

Sovint quan sentim alegria riem, saltem o ballem.

Les emocions derivades de l’alegria i de la felicitat són l’entusiasme, l’eufòria,

l’excitació, el delit, el plaer, la diversió, la gratificació, la satisfacció, l’èxtasi, el

benestar, la tranquil·litat, la pau interior, etc.

La tristesa

Apareix davant la pèrdua d’algú o d’alguna cosa

important o quan ens han decebut. Ens motiva a

demanar ajuda. Sovint quan la sentim plorem, abaixem

les espatlles i inclinem avall les cantonades dels llavis.

En aquest estat no se sent cap alegria i estàs sense

gens d’animació.

Les emocions derivades de la tristesa són la depressió, la frustració, la decepció, la

pena, el dolor, el pessimisme, la soledat, el disgust, la preocupació, la desesperació, la

melancolia, etc.

La sorpresa

Sentim sobresalt o admiració davant d’una situació inesperada.

És un sentiment que ens ajuda a orientar-nos davant d’una

situació nova i que a la vegada ens produeix incertesa.

La sorpresa la podem trobar dins el grup d’emocions ambigües,

definides anteriorment.

Font: http://www.imagui.com/a/fotografia-de-nino-triste-i5epoMMLX

Font: http://eventosconcorazonblog.com/2015/01/27/por-que-elegir-sorpresa/

Font: http://juanjauregui.es/no-mates-la-alegria/


25

La ira

Apareix quan les coses no surten com volem o ens

sentim amenaçats per algú o alguna cosa. Resulta

d’utilitat quan impulsa a fer alguna cosa per resoldre un

problema o canviar una situació difícil. Té la funció de

donar-nos energia per aturar o transformar allò que ens

fa sentir enfadats.

És una reacció d’irritació provocada per la indignació i

l’enuig quan alguna cosa no és correcta des del nostre punt de vista.

Amb la ira se’ns accelera el batec del cor, tenim els ulls brillants o augmenta la calor i

el ritme respiratori.

Les emocions derivades de la ira són la ràbia, el rancor, l’odi, la fúria, la indignació, el

ressentiment, l’aversió, la tensió, l’excitació, l’hostilitat, la violència, l’enuig, l’enveja,

etc.

La por

La sentim davant d’un perill (real o imaginari). Permet evitar un perill i actuar amb

precaució. Ens impulsa a fugir o ens paralitza.

Tenim por si sentim una gran inquietud i perdem la tranquil·litat davant d’un perill o

d’una amenaça. Les persones sentim aprensió davant la possibilitat que passi algun

mal o succeeixi alguna cosa dolenta a allò que desitgem.

Amb la por tenim les mans fredes, ens tremolen les cames i

els braços, la nostra respiració és més ràpida, etc.

Les emocions derivades de la por són el temor, l’horror, el

pànic, el terror, l’ensurt, la fòbia, l’ansietat, l’aprensió, la

inquietud, la incertesa, etc.

Font: http://www.taringa.net/posts/salud-bienestar/14522661/Necesario-ensenar-a-ninos-a-manejar-sus-emociones.html

Font: http://www.elbebe.com/ninos


26

L’aversió

Sentim disgust i por cap allò que tenim davant. És una

sensació molt desagradable que ens causa alguna cosa

que no vel veure ni tocar. Ens produeix rebuig i ens en

solem allunyar.

Amb l’aversió augmenta la freqüència respiratòria, arrufem

el nas i elevem del llavi superior, etc.

Les emocions derivades de l’aversió són l’hostilitat, el menyspreu, l’antipatia, el

ressentiment, el rebuig, el recel, el fàstic, la repugnància, el disgust, etc.

2.3.4. La importància de les emocions en el creixement personal21

Per poder entendre i conèixer als altres és important que un es conegui a un mateix i

sàpiga quines són les seves fortaleses i debilitats. Per conèixer-se és necessari el

silenci, la reflexió i la introspecció. Robert Fripp parla del soroll com a manifestació de

la por i la inseguretat.

La qualitat de la nostra vida depèn de les preguntes que ens fem a nosaltres mateixos.

Només quan ens fem les millors preguntes podem obtenir les millors respostes.

D’aquesta manera tindrem plena consciència del que fem, diem, pensem i actuem.

L’empatia és un dels pilars de la intel·ligència emocional. L’empatia ens fa sentir com

se senten els demés i d’aquesta manera els coneixem més i els podem ajudar millor

perquè la intel·ligència emocional sap escoltar amb i des del cor a través d’una escolta

empàtica.

No només s’ha de treballar les emocions sinó que cal aconseguir un equilibri que ens

permeti gestionar-les i això passa per conèixer-se a un. I també es tracta de buscar en

tot moment l’equilibri entre la intel·ligència intel·lectual i la intel·ligència emocional.

Cal educar des del respecte, la sinceritat i sobretot amb assertivitat22 als alumnes per

treballar la percepció que tenen d’ells mateixos i dels seus companys.

21

http://www.capacity.es/2015/06/frases-para-ensenar-que-es-la.html (30/07/2015) 22

Glossari

Font: http://bebefeliz.com/2013/02/la-importancia-de-los-gestos-faciales-iii/

http://www.capacity.es/2015/06/frases-para-ensenar-que-es-la.html


27

Quan sorgeixen problemes a l’aula és una bona oportunitat per ensenyar als alumnes

que per resoldre’ls hi ha diferents punts de vista i que no sempre la primera opció que

tenim per solucionar-ho és la més eficaç.

3. La felicitat

Segons la psicòloga Silvia Álava en la felicitat hi intervenen en un 50% a factors

genètics, en un 10% a les circumstàncies viscudes i en un 40% a l’activitat emocional

que podem aprendre a controlar. La felicitat és un hàbit, així que pot ser incorporada a

les nostres vides i ensenyada als nens.

L’optimisme és una gran eina que hem d’aprofitar a la vida i utilitzar-la per veure la part

positiva dels problemes i això ens ajudar a ser persones emocionalment intel·ligents i a

portar una vida més feliç. L’optimisme es pot aprendre, no es neix optimista, però

depèn de la nostra actitud i de com reaccionem davant els obstacles que la vida ens

posa el davant ser-ho o no. L’optimisme ens permet veure en cada dificultat una nova

oportunitat.23

3.1. Avantatges de ser feliç24

1. Millora la nostra salut general: ens fa sentir bé, ens ajuda a dormir millor, ens

ajuda a portar una vida millor. Això ho podem aconseguir fent exercici o

alimentant-nos saludablement.

2. Incrementa la resiliència25: ens ajuda a veure els problemes com a reptes i no

com a obstacles que ens impedeixen seguir endavant amb els nostres

propòsits. Ens ajuda a descobrir noves maneres de solucionar els problemes i

disminueix la nostra por a fallar.

3. Millora les nostres relacions socials: com que estem més feliços estem més

oberts a les coses que passen al nostre voltant i així també a conèixer gent

nova i a la vegada ens esforcem per mantenir i millorar les relacions que hem

tingut fins ara, ja sigui amb familiars o amb amics.

23

http://www.capacity.es/2014/06/magnifico-video-inteligencia-emocional.html?m=1 (26/08/2015) 24

http://franfacio.com/happiness-key-to-evolution/ (11/06/2015) 25

Glossari

http://www.capacity.es/2014/06/magnifico-video-inteligencia-emocional.html?m=1

http://franfacio.com/happiness-key-to-evolution/


28

4. Autoestima alta: una autoestima forta ajuda a crear hàbits saludables per

exemple en alimentació o activitat física i també ens ajuda en l’acceptació d’un

mateix.

5. Ensenya empatia26: quan som feliços tenim la capacitat de entendre millor el

que senten i pensen les altres persones. Amb l’empatia disminueixen els judicis

i incrementa l’acceptació.

6. Estableix una connexió amb l’ara: ens ajuda a ser realistes i a gaudir del

present sense preocupar-nos més del necessari pel futur i el que ens espera en

ell sigui positiu o negatiu ni a capficar-nos en el passat i en si hem fet bé o

malament en diferents ocasions.

7. Impulsa la motivació: la motivació ja que ens ajuda a superar els obstacles i a

proposar-nos objectius que realment desitgem i ens fan feliços. La felicitat i la

passió per una cosa fan que la motivació sorgeixi d’un mateix sense la

necessitat que hi intervinguin terceres persones o químics i per tant ens fa

responsables dels nostres propis actes i de les decisions que prenem.

8. Redueix l’estrès: l’estrès bloqueja la nostra creativitat i la nostra habilitat per

resoldre problemes. Eliminar o reduir l’estrès ens permetrà crear millors

situacions i gaudir de cada moment, del present.

3.2. La felicitat infantil27: Últimes investigacions

Ens hem centrat tant de temps en l'excel·lència acadèmica dels nens, que oblidem que

l'aspecte més important de la humanitat no està basat en notes o exàmens, sinó més

aviat en una vida equilibrada i en una mentalitat positiva i per tant, en una vida més

feliç.

L’últim estudi sobre la felicitat infantil al món afirma que els nens són feliços i els hi

augmenta l’autoestima quan descobreixen la seva passió, allò que més els hi agrada.

“La felicitat resideix en la il·lusió, en el desig i en el que treballa o s’implica un nen per

aconseguir el que vol.”28 Una passió és allò que faries sense cobrar, que fas encara

que no tinguis temps i que no t’imagines la teva vida sense ella. Aquest fet encara es

26

Glossari 27

GILBERT, Trinitat: Com mesurem la felicitat?. Diari Ara, 25 de juliol del 2015. http://www.ara.cat/suplements/criatures/mesurem-felicitat_0_1400259968.html (12/08/2015) 28

http://spa-p.jimdo.com/pedagogia-de-la-felicidad/ (11/06/2015)

http://www.ara.cat/suplements/criatures/mesurem-felicitat_0_1400259968.html

http://spa-p.jimdo.com/pedagogia-de-la-felicidad/


29

manifesta més amb aquells infants que pateixen alguna malaltia i que gràcies a trobar

allò que els apassiona se senten millor ja que estan en un entorn on tothom els

respecte tal i com són ja que, per exemple, en un ambient escolar els poden fer sentir i

veure diferents que a la resta de companys.

Alguns dels nens més feliços els podem trobar a Romania i Colòmbia. Això es deu a

que passen més hores jugant al carrer i ells mateixos valoren molt jugar amb els

amics, tant al carrer com a l’escola. En canvi, els més infeliços són a Sud-àfrica i

Corea del Sud.

A Catalunya, seguint els resultats de Romania i Colòmbia, els nens més feliços els

trobem a les zones rurals perquè estan més estona jugant al carrer, en contacte amb

la natura i amb els seus amics.

L’estudi determina que la felicitat o el benestar dels infants canvia a mesura que

creixen ja que es comencen a preocupar per coses que no imaginaven. Les nenes

comencen a partir dels 10 anys, els nens una mica més tard, ja que es fixen més en la

seva imatge i en la qualitat de les relacions que tenen amb les seves amigues.

La seva felicitat també depèn de amb qui viuen. Per tant, de l’estabilitat familiar i del

tipus de relacions que hi ha entre els membres de la seva família.

3.2.1. Com potenciar la felicitat en els nens

Claus per la felicitat infantil29

1. Ser amable. Nens amables tenen més satisfacció i energia, són més

afectuosos i agradables, i gaudeixen d'acceptació social.

2. Donar les gràcies. La gratitud afavoreix l'estabilitat mental i enriqueix el

creixement dels nens. Els nens valoren més el que tenen al seu entorn.

3. Ser positiu. Els nens educats en un entorn positiu són més segurs i creuen

més en si mateixos. Tenen major control de la seva ment.

4. No etiquetar. S'ha d'evitar retolar als nens. Dir-los "ets dolent", "ets ploraner",

els predisposen a modelar la seva actitud per encaixar en aquest perfil.

29

http://m.guiainfantil.com/blog/771/8-claves-para-potenciar-la-felicidad-en-los-ninos.html (11/06/2015)

http://m.guiainfantil.com/blog/771/8-claves-para-potenciar-la-felicidad-en-los-ninos.html


30

5. No dramatitzar. Hem de donar el seu just valor a les coses ia les situacions.

Hem extingir conductes com picar, insultar o faltar al respecte.

6. Assoliment personal. Els nens són més feliços si aconsegueixen els seus

objectius pels seus propis mèrits. Hem de animar-los en aquest sentit.

7. Autonomia. Estimular la independència dels nens, potenciarà la seva

autoestima, la seva seguretat i la confiança en si mateixos.

8. Intel·ligència emocional. Els nens han d'aprendre a controlar i regular les

seves emocions per resoldre els problemes de manera pacífica. Això genera

tranquil·litat i harmonia en el seu caràcter.

4. Claus per a la intel·ligència emocional i la felicitat30

Les claus per a la felicitat són la resiliència, l’empatia i l’assertivitat. Les tres són

presents en el camí cap a la felicitat i també en les persones que són emocionalment

intel·ligents. Cal dir que aquestes tres capacitats no solament són les claus per a la

felicitat sinó que també ens ajuden en la gestió de les nostre emocions i en la resolució

de problemes.

En totes les capacitats explicades a continuació hi destaca, d’una manera o altra,

l’autoconeixement i l’autoestima. L’autoconeixement és important perquè ens ajuda a

construir la nostra pròpia identitat i a valorar allò diferent i per tant, a tenir una

personalitat forta i equilibrada. I l’autoestima és el concepte que tenim de nosaltres

mateixos i es basa en tot el que hem viscut al llarg de la nostra vida juntament amb

l’autoconeixement que cadascú té d’ell mateix.

Aquestes capacitats estan predisposades per la genètica i la biologia però sempre

s’acaben adquirint o aprenent a través de les experiències que vivim durant la nostra

vida, els aprenentatges que fem en ella i les relacions amb els altres i el que suposen

com nosaltres.

30

Mòdul 1: Aprendre a aprendre - Assertivitat. Marc conceptual. Curs en línia Treballem l’educació emocional. www.somdocents.com/Cursos/Educacio-Emocional (02/07/2015)



31

4.1. Resiliència

La resiliència és la capacitat d’una persona o d’un grup per comportar-se d’una

manera positiva malgrat la presència d’esdeveniments dolents o negatius per a la

persona i condicions de vida difícils. Encara que no reconegui que existeixen

problemes, la persona busca enfrontar-los d’una forma constructiva a partir de

recursos personals i del seu entorn.

Bernard (1996) va definir la resiliència com “la capacitat d’un individu de reaccionar i

recuperar-se davant les adversitats, el que implica un conjunt de qualitats que

fomenten un procés d’adaptació exitosa i de transformació, malgrat els riscos i la

pròpia adversitat viscuda”.31

Ser resilient no significa que la persona no tingui dificultats o dolor sinó que

simplement sap encarar el problema de forma positiva. De fet, és normal que el camí a

la resiliència impliqui un dolor emocional considerable. La resiliència no és un tret que

les persones tenen o no tenen. Comporta conductes, pensaments i accions que

qualsevol persona pot aprendre i desenvolupar i tot i que dependrà de la situació i de

la personalitat de cada persona.

Per ser una persona resilient cal aprendre a conèixer-se un mateix per tal de controlar

les pròpies emocions i poder valorar-se d’una manera realista. S’ha de tenir confiança i

no deixar-se influenciar per factors externs. Ha de tenir una autoestima constructiva,

és a dir, sentit de l’humor i pensaments positius. Ha de tenir iniciativa i perseguir allò

que l’apassiona amb una millora constant, dirigint-se a els seus objectius i aconseguint

així motius, motivacions, per viure. Ha d’acceptar els canvis, adaptar-se a les noves

situacions ja que aquí és on es troba el creixement de cada un. Finalment ha de tenir

la capacitat de relacionar-se de manera empàtica amb la resta de persones.

Per potenciar la resiliència dins l’aula és molt important l’actitud que tinguin els

professors i és necessari crear un espai on realçar les qualitats positives de cada nen i

incidir en el desenvolupament d’aquestes i a on ensenyar al nen a posar-se en el lloc

de l’altre per treballar l’empatia, una característica que juga un paper determinant en

les persones resilients. En aquest espai s’ha d’educar des del recolzament i el

respecte i en cap cas des del càstig o la desvalorització de l’infant.32

31

Mòdul 1: Op. Cit. (29/07/2015) 32

http://www.webconsultas.com/mente-y-emociones/emociones-y-autoayuda/claves-para-el-desarrollo-de-la-resiliencia-11498 (29/07/2015)

http://www.webconsultas.com/mente-y-emociones/emociones-y-autoayuda/claves-para-el-desarrollo-de-la-resiliencia-11498



32

4.2. Empatia

L’empatia és la capacitat personal per connectar i viure com a propis, respectuosa i

sincerament, els sentiments, les emocions i els problemes d’altres persones. També

és la capacitat de comprendre els arguments i punts de vista de les altres persones.

Per a que es pugui donar l’empatia els límits de la persona han de ser flexibles, sense

estar d’acord amb tot allò que l’altra persona diu ni perdent la pròpia identitat.

És la capacitat que tenen les persones per posar-se al lloc de l’altre per entendre el

que sent i els seus problemes millor però sense però no necessàriament estar-hi

d’acord. Simplement intentar entendre l’altre amb respecte.

Martin Hoffman (Goleman, 1996) afirma que “en l’empatia es troben les arrels de la

moral, a la vegada que és la base de la comunicació. Només coneixent i entenent l’alta

persona es pot saber com presentar-li els arguments i les idees de manera que les

trobi acceptables. Això només es pot aconseguir escoltant aquesta persona de manera

empàtica”.33

Persones que són capaces de posar-se en el teu lloc, d’entendre o d’intentar

comprendre perquè estàs passant, de fer-te sentir menys sol i més acompanyat quan

l’alegria o el dolor apareixen a la teva vida. Això és l’empatia.

Les persones que no tenen gens d’empatia s’anomenen psicòpates. Aquestes són

egocèntriques i no tenen perquè ser assassines, simplement no mostren sentiments

de pena ni remordiments en els seus actes cap a les altres persones.

L’empatia és una capacitat que es pot desenvolupar de la següent manera: escoltar

amb la ment oberta i sense prejudicis, ser respectuosos amb els altres, està atents i

mostrar interès pel que ens expliquen, no interrompre, aprendre a descobrir i valorar

els èxits dels altres, donar la nostra opinió des del respecte i tenir una bona

predisposició per acceptar que no tots som iguals de tolerants i pacients.34

Per treballar l’empatia dins l’aula i poder ensenyar al nen a posar-se al lloc de l’altre

d’una forma dinàmica i divertida es pot fer amb jocs, discussions, obres de teatre i

analitzant contes i pel·lícules. I com que sabem que els nens aprenen per imitació,

s’ha d’aprofitar l’ocasió per reflectir empatia en els nostres propis actes.

Es pot eliminar el bullying de les nostres escoles una vegada els nens entenguin que

tots som únics, i que està bé ser diferent.

33

Mòdul 1: Op. Cit. (29/07/2015) 34

http://bienestar.salud180.com/salud-dia-dia/6-tips-para-desarrollar-empatia (29/07/2015)

http://bienestar.salud180.com/salud-dia-dia/6-tips-para-desarrollar-empatia


33

4.3. Assertivitat35

L’assertivitat és la capacitat que tenen les persones d’expressar opinions, sentiments i

necessitats de manera clara i directa, sense deixar-se manipular i sense manipular els

altres. Ser assertiu consisteix en ser capaç de plantejar i defensar un argument o una

postura des d’una actitud de confiança en un mateix; encara que contradigui el que

diuen altres persones, el que fa tothom, o el que suposa que és el més correcte però

sempre respectant els drets i les opinions des les altres persones. L’assertivitat està

molt lligada a la sinceritat, la valentia i el respecte.

La conducta assertiva suposa l’expressió oberta dels sentiments, desitjos i drets però

sense atacar ningú. Expressa el respecte cap a si mateix i cap als altres. Ser assertiu

significa saber gestionar els problemes quan sorgeixen, valorar-nos suficientment i

mantenir i conrear un bon concepte de nosaltres mateixos, identificant i remarcant els

nostres valors i qualitats.

A vegades per assertivitat entenem la capacitat i qualitat de saber dir no, però no

només és això, quan parlem d’assertivitat fem referència a aquella habilitat de saber

dir no però amb una actitud de respecte i no de forma agressiva.

Lazarus (1990) la defineix així:

“Moltes persones necessiten aprendre a defensar els seus drets personals, a expressar els

seus pensaments, emocions i creences de manera directa, honesta i apropiada sense violar els

drets d’altres persones. L’essència de la conducta assertiva podem sintetitzar-la en 4 patrons:

La capacitat de dir no; la capacitat de demanar favors i fer requeriments, la capacitat

d’expressar sentiments positius i negatius i la capacitat d’iniciar, continuar i concloure

conversacions”.36

Manel Güell, autor del llibre ‘Per que he dit blanc quan volia dir negre?‘ diu que

“l’assertivitat és una habilitat social que et permet mostrar-te tal com tu ets, respectant

els altres i a tu mateix. I que pot ser apresa a partir d’un entrenament”.37

La manera com actuem amb tot allò que ens envolta és el que marca la diferència

entre nosaltres. Ho podem fer de forma agressiva, passiva o assertiva:

35

Consultar Annex 2: Entrevista a Eva Bach. https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=gTtK602ZyHg https://www.youtube.com/watch?v=mHS22oM6Sgk (29/07/2015) 36 i 36

http://coachingpersonal.cat/2011/04/21/assertivitat-lart-de-dir-no-quan-vols-dir-no/ (29/07/2015)

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=gTtK602ZyHg

https://www.youtube.com/watch?v=mHS22oM6Sgk

http://coachingpersonal.cat/2011/04/21/assertivitat-lart-de-dir-no-quan-vols-dir-no/


34

L’estil de comportament agressiu conté la violència verbal o física, és destructiu i

provoca malestar i ira en la persona.

L’estil de comportament passiu es caracteritza perquè es creu més dèbil que els altres,

no és capaç d’expressar obertament els seus pensaments i aquest comportament

genera frustració i malestar.

L’estil de comportament assertiu és aquell que adopta una actitud d’intel·ligència i

respecte a la diferència, enraona amb sentit comú, expressa els seus sentiments,

s’actua positivament i provoca una sensació de benestar, comoditat i seguretat

Les qualitats assertives que es poden desenvolupar en nois i noies són les següents:

tenir una bona autoestima, creure en les habilitats d’un mateix i en les dels altres, ser

amable amb un mateix, ser responsable amb el que faig i amb els errors que cometo,

ser honest amb un mateix i amb els altres, mostrar-se com un és, aprendre dels errors,

tenir una actitud de respecte amb tothom, expressa els seus sentiments i demana allò

que vol d’una manera segura i directa. A l’aula l’assertivitat es pot treballar mitjançant

vídeos, contes, històries i passant qüestionaris després de cada activitat.


35

Marc pràctic

1. Experimentació: mètode científic

1.1. Observació

La lectura del llibre “Feliz nuevo día” és la que ha fet que em plantegés la relació entre

el coeficient emocional d’una persona i la seva felicitat ja que el llibre planteja el

perquè no ens ensenyen a ser feliços des de petits i ens expliquen quines

conseqüències té això en el futur laboral, a l’hora de resoldre problemes, a com ens

enfrontem a ells i a les reaccions que tenim davant situacions que no ens esperem i,

per tant, la importància que té ensenyar les habilitats d’educació emocional als infants.

1.2. Formulació de la hipòtesi

La hipòtesi que m’ha portat a desenvolupar aquest test és la següent: la felicitat de

cadascú depèn del seu coeficient o quocient emocional. Com més coeficient

emocional té una persona, més feliç és.

La variable dependent és la felicitat i la independent el coeficient emocional. He

manipulat la variable independent creant l’experiment, el disseny propi del test de

coeficient emocional.

1.3. Disseny d’investigació: creació del test

Per dissenyar aquest test de coeficient emocional i determinar la puntuació de les

respostes he utilitzat l’exemple de dos tests38 extrets d’internet.

També he utilitzat l’apartat del marc teòric on explica els hàbits39 de les persones

emocionalment intel·ligents per escollir les preguntes. Aquests hàbits són:

38

http://www.superarladepresion.com/superarladepre/3depre_testemociones1.php (30/06/15) http://www.testgratis.net/inteligencia/test-inteligencia-emocional.aspx (30/06/15) Consultar Annex 3 39

Veure explicació a l’apartat del marc teòric núm. 1.1. Hàbits de les persones emocionalment intel·ligents a la pàgina 11.

http://www.superarladepresion.com/superarladepre/3depre_testemociones1.php

http://www.testgratis.net/inteligencia/test-inteligencia-emocional.aspx


36

1. Es coneixen a si mateixes.

2. Prenen decisions.

3. Gestionen les seves emocions.

4. Empatitzen.

5. Obren els seus cors.

6. Es comuniquen bé.

7. Resolen els seus problemes.

8. S’accepten a si mateixes.

9. Es responsabilitzen de la seva vida.

Per escollir quines serien les preguntes que formarien el test vaig comparar les que

proposaven els diferents tests d’internet amb els hàbits del vídeo, agrupant-les en els

hàbits d’una persona emocionalment intel·ligent de la següent manera: coneixement i

acceptació, presa de decisions, gestió de les emocions, l’empatia, la comunicació i

l’assertivitat, la resolució de problemes i la responsabilitat. Cada apartat dels anteriors

està representat amb dues preguntes en el test per tal que hi hagués equilibri.

De la pregunta 1 fins la 14 hi ha cinc respostes possibles i estan valorades del 0 al 4

depenent de la pregunta. El màxim de punts que es poden aconseguir a l’acabar el

test són 56 i l’aprovat s’aconsegueix sumant 28 punts, que equivaldrien a un 5 a la

pregunta de la felicitat.

1.3.1 Test de coeficient emocional40

Edat:

a) Menys de 10

b) 10-20

c) 21-30

d) 31-40

40

Consultar la puntuació del test: Annex 4


37

e) 41-50

f) 51-60

g) 61-70

h) 71-80

i) Més de 80

1. Tens la necessitat de sentir-te acceptat/da per les persones que coneixes?

Sempre

Amb freqüència

A vegades

Rarament

Mai

2. Quan et fan suggeriments sobre aspectes que has de canviar, els acceptes només

de persones molt properes?

Sempre

Amb freqüència

A vegades

Rarament

Mai

3. Quan comets algun error en els teus actes, te n’adones?

Sempre

Amb freqüència

A vegades

Rarament

Mai


38

4. Quan et fan propostes que no t’interessen et costa rebutjar-les?

Sempre

Amb freqüència

A vegades

Rarament

Mai

5. Quan alguna cosa no surt com esperaves, t’ho agafes amb humor?

Sempre

Amb freqüència

A vegades

Rarament

Mai

6. Saps com evitar l’estrès o utilitzar-lo a favor teu?

Sempre

Amb freqüència

A vegades

Rarament

Mai

7. Et resulta fàcil adonar-te de què és el que els altres esperen de tu?

Sempre

Amb freqüència

A vegades

Rarament


39

Mai

8. Quan tens problemes, et costa demanar favors i expressar obertament el que

necessites?

Sempre

Amb freqüència

A vegades

Rarament

Mai

9. Quan alguna cosa et molesta, busques excuses per escapar-te de la situació?

Sempre

Amb freqüència

A vegades

Rarament

Mai

10. Creus que és necessari mostrar-te davant dels altres amb una expressió d’alegria,

encara que no la sentis en aquell moment?

Sempre

Amb freqüència

A vegades

Rarament

Mai

11. Ets sents incòmode quan et treuen del teu ambient quotidià, perquè et costa

adaptar-te a noves coses?

Sempre


40

Amb freqüència

A vegades

Rarament

Mai

12. Quan has pensat que el que estàs fent et sortirà molt bé i resulta el contrari,

t’afecta emocionalment?

Sempre

Amb freqüència

A vegades

Rarament

Mai

13. Creus que darrere de la majoria de les critiques s’amaga una mala intenció vingui

de qui vingui?

Sempre

Amb freqüència

A vegades

Rarament

Mai

14. Reconeixes les conseqüències de les teves accions?

Sempre

Amb freqüència

A vegades

Rarament

Mai


41

15. Ets sents feliç amb la vida que portes actualment?

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

1.3.2. Explicació de les preguntes

Els gràfics afegits després de l’explicació de cada pregunta, amb percentatges

inclosos, són un reflex de quantes persones han escollit una resposta determinada a

cada pregunta.

Edat

Al principi vaig introduir el paràmetre de l’edat simplement per llavors calcular el

coeficient emocional de la gent d’edat adulta i que els més joves la poguessin

compartir, però després de rebre tantes respostes, totalment inesperades, vaig arribar

a la conclusió que podia ser interessant comparar les diferents edats i la seva felicitat i

el seu coeficient emocional.


Aquesta és la primera pregunta que comptabilitza a l’hora de calcular el coeficient

emocional dels enquestats i fa referència a l’hàbit de l’acceptació. Està demostrat que

les persones emocionalment intel·ligents no tenen la necessitat de sentir-se

acceptades per la majoria de persones que coneixen. Una persona que té la necessitat

d’una aprovació constant dels altres significa que no es valora a ella mateixa i per tant,

té una autoestima baixa.

La resposta amb la que pots sumar els 4 punts és el “mai”.



Aquesta pregunta fa referència a l’autoconeixement i l’acceptació. Una persona

emocionalment intel·ligent coneix les seves emocions i els seus sentiments i per això


42

sap qui és i decideix conscientment la seva identitat, el seu comportament i pren el

control sobre tot això.



Aquesta pregunta fa referència a l’hàbit de prendre decisions que tenen les persones

emocionalment intel·ligents. Aquestes persones tenen la capacitat de raonar i a més a

més, no culpen a ningú dels seus propis fracassos perquè saben reconèixer la seva

pròpia responsabilitat i extreuen lliçons dels seus errors que els ajuden a seguir

endavant.

La resposta amb la que pots sumar els 4 punts és el “sempre”.


Aquesta pregunta fa referència a la presa de decisions. Les persones emocionalment

intel·ligents saben que l’única manera d’aconseguir el que volen és prenent decisions

ja que prendre decisions les portarà allà on desitgen perquè tenen clar el que volen i el

que no.



Aquesta pregunta fa referència a l’hàbit de la gestió de les emocions. Les persones

emocionalment intel·ligents comprenen les seves pròpies emocions i tenen l’habilitat

d’escollir l’emoció més constructiva per cada moment, recuperar-se davant d’una

adversitat de manera positiva i la capacitat de saber treure el costat positiu dels

problemes.



Aquesta pregunta fa referència a la gestió de les pròpies emocions ja que està

demostrat que les persones emocionalment intel·ligents gestionen l’estrès, saben com

evitar-lo, eliminar-lo i utilitzar-lo a favor.


43


7. Et resulta fàcil adonar-te de què és el que els altres esperen de tu?

Aquesta pregunta fa referència a l’empatia. Les persones emocionalment intel·ligents

empatitzen amb les persones que les envolten i comprenen molt bé els sentiments

aliens, així com, també són capaces de veure en el fons de cada persona i són molt

intuïtives.



necessites?

Aquesta pregunta fa referència a l’hàbit de l’empatia que tenen les persones

emocionalment intel·ligents perquè saben que cadascú és com és i s’accepten a si

mateixes, saben que la vergonya no porta enlloc i confien en les persones.



Aquesta pregunta fa referència a l’hàbit de la comunicació i l’assertivitat. Les persones

emocionalment intel·ligents saben comunicar-se bé però també saben que els judicis

no són la realitat i per tant tot el que la vida et posi al davant en un moment donat és

per alguna cosa i cal afrontar-ho amb la màxima serenitat que es pugui i no culpar ni

recriminar, fins i tot quan hi ha alguna cosa que no t’agrada.




Aquesta pregunta fa referència a l’hàbit de la comunicació i l’assertivitat i en especial a

com expressem les emocions. Les persones emocionalment intel·ligents són capaces

de parlar dels seus sentiments tot i que tenen certa tendència a guardar silenci.

Aquestes persones són sinceres sobre el que senten i saben que fer perquè les seves

emocions no influeixin en la felicitat dels altres.



44



Aquesta pregunta fa referència a l’hàbit de resolució de problemes ja que les persones

emocionalment intel·ligents s’adapten a situacions noves, per tant, demostren

capacitat resolutiva.




Aquesta pregunta fa referència a l’hàbit de la resolució de problemes. Les persones

emocionalment intel·ligents no tenen la necessitat de fer trampes per aconseguir els

resultats que busquen i quan una cosa no els surt bé saben com ho han de fer perquè

a la pròxima aconsegueixin els objectius que s’havien proposat.



de qui vingui?

Aquesta pregunta fa referència a l’hàbit que les persones emocionalment intel·ligents

es responsabilitzen de la seva vida perquè saben que independentment de les bones o

les males intencions de les altres persones, sobre els seus propis sentiments ningú

més que elles mateixes tenen el poder i són persones confiables i obertes.



Aquesta és l’última pregunta que compta per calcular el coeficient emocional de les

persones enquestades. Fa referència a l’hàbit de la responsabilitat de les persones

emocionalment intel·ligents. Aquestes són persones que resulta difícil sentir-les a

queixar-se o a protestar i està demostrat que reconeixen i assumeixen

responsablement les conseqüències de les seves accions.



45


Aquesta pregunta està feta perquè els enquestats posin el valor que consideren, de l’1

al 10, a la seva felicitat actual. Això em permet poder confirmar o refusar la hipòtesi

perquè així puc comparar aquest número que representa la seva felicitat amb el seu

coeficient emocional que és el resultat de la resta de preguntes del test. Aquesta dada

que obtenim d’aquesta pregunta també permet comparar la felicitat entre diferents

franges d’edat i veure si la intel·ligència emocional hi influeix.

1.4. Passació del test

El test el vaig fer i passar amb el Google Drive i gràcies d’una de les seves funcions

que et permet crear una enquesta i la pròpia aplicació em va facilitar la feina de fer-lo

arribar al màxim nombre de persones. He compartit el test per diferents xarxes socials

(Whatsapp, Facebook i Twitter). Molta de la gent que ho ha rebut ho ha reenviat a les

seves amistats aconseguint d’aquesta manera, més respostes de les esperades fent

així una mostra de 650 enquestats.

1.5. Buidat dels resultats

1.5.1. Pregunta per pregunta41

Edat

41

FONT: Google Drive


46

1. Tens la necessitat de sentir-te acceptat/da per els persones que coneixes?






47


6. Saps evitar l’estrès o utilitzar-lo a favor teu?

7. Et resulta fàcil adonar-te que és el que els altres esperen de tu?


necessites?


48




11. Et sents incòmode quan et treuen del teu ambient quotidià, perquè et costa





49

13. Creus que darrere de la majoria de les crítiques s’amaga una mala intenció vingui

de qui vingui?


15. Et sents feliç amb la vida que portes actualment?


50

1.5.2. Interpretació gràfica42 de les habilitats emocionals per edats43

42

FONT: pròpia. 43

Conversió de la puntuació del coeficient emocional a la puntuació de felicitat: Consultar Annex 5


51


52

1.6. Conclusions de l’enquesta

Analitzant les dades recollides amb el test s’observa que tot i que la coincidència entre

el coeficient emocional i la felicitat és només del 23,85%, tant la mitjana del coeficient

com de la felicitat està aprovada amb un 28,95 (5,17) i 6,49 respectivament.

Fent un estudi comparatiu sobre la intel·ligència emocional les persones que menys

coincideixen en quant a relació entre el coeficient emocional i la felicitat, amb un 0%,

són les que es troben entre els 71 i els 80 però també cal destacar que és l’edat que hi

havia menys persones enquestades. Aquestes destaquen perquè tenen la necessitat

de sentir-se acceptats per les persones que coneixen, perquè amb freqüència només

accepten els suggeriments sobre coses que han de canviar de persones molt

properes, quasi sempre s’adonen dels errors que cometen, les que menys els hi costa

rebutjar les propostes que no els hi interessen, rarament saben com tractar l’estrès, les

que més els hi costa adonar-se del que els altres esperen d’elles i les que menys

busquen escapar-se d’alguna situació molesta i són les que menys creuen que sigui

necessari mostrar una expressió d’alegria tot i que en aquell moment no la sentin.

Les persones que se senten menys felices amb la vida que porten són les que es

troben entre els 61 i 70 anys (5,42 de mitjana). Són les que més els costa rebutjar

propostes que no els interessen, les que menys s’agafen amb humor les coses que no

surten com esperaven, les que més fàcil els hi resulta veure el que els altres esperen

d’elles, destaquen en la facilitat de demanar obertament el que necessiten quan tenen

problemes, són els que més incòmodes se senten quan els treuen del seu ambient

quotidià i finalment, les que més els costa reconèixer les conseqüències de les seves

accions. Aquesta és l’etapa en que més coincideix el coeficient emocional amb la

felicitat en relació a la vida que porten actualment amb un 33,33%.

Les persones que tenen el coeficient emocional més alt, les de 51 a 60 (30,61 de

mitjana) i són les segones que se senten menys felices, amb un 6,09 de mitjana, per

darrere del 5,42 dels de 61 fins els 70 anys. Són les que més accepten suggeriments

no necessàriament només de persones properes i també les que menys els afecta

emocionalment quan alguna cosa els hi surt malament i creien que les hi sortiria bé.

Les persones de 41 a 50 anys són les que tenen menys necessitat de sentir-se

acceptades per les persones que coneixen, les que més s’agafen les coses dolentes

amb humor, les que més saben tractar l’estrès i utilitzar-lo a favor seu i les que creuen

menys que darrere de la majoria de les critiques s’amaga una mala intenció. Aquestes


53

són les segones que tenen el coeficient emocional més alt amb un 30,40 de mitjana

amb un 6,15 de felicitat i un 10,53% de coincidència.

Les persones de 31 a 40 anys són les que més els hi costa demanar favors i expressar

el que necessiten quan tenen problemes i les que més reconeixen les conseqüències

de les teves accions.

Les persones de 21 a 30 anys, amb la mateixa mitjana que les que es troben entre els

10 i els 20, són les que menys s’adonen dels seus errors i a les que més els afecten

les coses quan havien pensat que els hi sortirien molt bé i resulta el contrari. Són les

segones que tenen la mitjana de felicitat més alta.

Cal destacar que les persones de 10 a 20 anys són les que tenen el coeficient

emocional més baix (27,53 de mitjana) però a la vegada les que se senten més felices

(6,81 de mitjana) i satisfetes amb la vida que porten. Amb 1’86 de mitjana se situen

entre la resposta “amb freqüència” i “a vegades” a l’hora de respondre si creuen que

darrere de la majoria de les crítiques s’amaga una mala intenció vingui de qui vingui i

juntament amb els de 21 a 30 anys són els que menys s’adonen dels errors que

cometen en els seus actes. Són les que més busquen excuses per escapar-se de les

situacions molestes i les que més creuen que és necessari mostrar-se amb alegria

encara que no se senti en moments determinats.

La hipòtesi és certa perquè la felicitat té relació amb un coeficient emocional alt

perquè, com podem veure en el gràfic de la correlació entre variables, un 43% de les

persones enquestades els hi coincideix un coeficient alt amb el feliços que se senten i

un 13% tenen un coeficient emocional baix però tampoc se senten felices fent així que

la hipòtesi es compleixi en un 56% dels casos.

L’estudi seria científic si s’hagués pogut demostrar quan més coeficient emocional,

també més felicitat. Això no s’ha donat a causa de la poca validesa en l’avaluació de la

felicitat, s’hauria de dissenyar un test científic. S’hagués hagut de tenir en compte un

aspecte teòric bàsic44 i controlar les següents variables: la felicitat depèn en un 10% de

les circumstàncies, els amics, la feina o les relacions satisfactòries, i també depèn en

un 50% de factors genètics, substàncies químiques del sistema nerviós com els

neurotransmissors, diferents malalties, les depressions i l’ansietat.

44

Consultar página 26: 3. La felicitat


54

2. Treball de camp: taller d’educació emocional a partir de la

pel·lícula “Inside out”

2.1. Justificació

La pel·lícula està dirigida, principalment, a un públic infantil però grans i petits en

poden gaudir i aprendre’n moltes coses. Cal aprofitar tots els continguts d’educació

emocional i treballar-la amb l’ajuda d’un adult ja que els més petits els hi és difícil

entendre varies escenes de la pel·lícula.

L’activitat està dirigida a alumnes de secundària però també es podria dur a terme amb

alumnes de sisè de primària. Aquesta activitat té l’objectiu de treballar el coneixement

d’educació emocional tenint en compte les intel·ligències múltiples45 ja que hi ha

diferents activitats: exercicis de moviment i expressió corporal, de fluïdesa lingüística,

de comunicació interpersonal46 i de capacitat visual, etc.

He decidit realitzar una activitat perquè els alumnes puguin reconèixer i entendre

millors les emocions i els pensaments que tenen ja que podem aprendre molt de

nosaltres mateixos si escoltem les nostres emocions.

He escollit la pel·lícula “Inside out” de Pixar perquè és un dels treballs més recents

sobre les emocions i mostra de manera entenedora com funciona la ment de les

persones. Això permet ensenyar als alumnes la importància de conèixer les nostres

pròpies emocions i que cal tenir-les totes en compte perquè totes i cada una de elles

són útils.

45

Glossari 46

Glossari


55

2.2. Planificació de l’activitat

Descripció

Consisteix en realitzar una activitat basada en les emocions: el reconeixement i

comprensió d’aquestes alternant diferents activitats individuals, per potenciar

l’autoconeixement, i activitats en grup, per potenciar l’empatia i el treball en grup.

La finalitat és conèixer millor les emocions i el què ens aporten però també conèixer-

nos millor a nosaltres mateixos i als altres a partir del que podem observar a la

pel·lícula.

Per poder aconseguir els objectius es realitzaran diferents activitats relacionades amb

la pel·lícula. Les activitats englobaran una part intel·lectual, una emocional i també la

creativitat perquè el nen aprengui a reconèixer les emocions des de diferents àmbits.

Objectius

- Diferenciar les emocions que tenim.

- Saber que totes les emocions són útils i ens aporten coses positives.

- No amagar ni fugir de les pròpies emocions.

- Expressar les emocions i no reprimir-se.

- Desenvolupar la necessitat de voler aprendre de les pròpies emocions.

- Comunicar-se millor.

- Promoure l’autoconeixement.

- Entendre que controlar les emocions és un viatge que dura tota la vida.

Temporització

6 sessions d’una hora aproximadament.


56

Espai

Aula ordinària.

Destinataris

Alumnes de secundària.

Material

Fotocòpies de les fitxes preparades (alumnes i professors).

Projector, equip de so i ordinador.

Cartolines de colors, tisores, cola i retoladors.

Webs de suport pel professor:

- http://befullness.com/analisis-de-inside-out-del-reves-visto-por-una-psicologa/

- http://www.blog.amayapadilla.com/los-dibujos-animados-si-ensenan-guia-

didactica-para-ver-inside-out-del-reves/

Procediment i activitats

ACTIVITAT 1: Identificació i representació de les emocions.

Abans de projectar la pel·lícula es fa la primera activitat relacionada amb la pel·lícula.

El professor/a explica que “Inside out” representa l'interior del cap d'una nena, en el

qual conviuen -de vegades enfrontades- les seves emocions, així com les diferents

parts del cervell, les àrees on es emmagatzemen els records, les zones on

succeeixen els mecanismes del pensament, les parts on es desenvolupa el

pensament abstracte o la memòria a llarg termini.

Seguidament es reparteixen, als diferents grups, una imatge de cada una de les

emocions que apareixen a la pel·lícula i entre els membres del grup han d’identificar

quina emoció representa cada personatge i traduir-les a totes les llengües que

estudien i dir quines característiques (color, alçada, constitució, cabells,...) dels

personatges els han ajudat a escollir cada emoció.

http://befullness.com/analisis-de-inside-out-del-reves-visto-por-una-psicologa/

http://www.blog.amayapadilla.com/los-dibujos-animados-si-ensenan-guia-didactica-para-ver-inside-out-del-reves/



57

Una vegada posades en comú les respostes i els diferents punts de vista, amb els

mateixos grups, representar teatralment (postures, expressió, complements,...) les

diferents emocions en forma de salutació. Si en alguna de les emocions tenen

dificultats, projectar els següents vídeos on els personatges de la pel·lícula saluden:

http://www.auladeelena.com/2015/07/del-reves-inside-out-mi-opinion.html

ACTIVITAT 2: Visualització de la pel·lícula “Inside out (Del Revés)” (1h i 42 min)

Una vegada realitzada la primera activitat d’introducció a la pel·lícula en la que els

alumnes s’han introduït en el tema de les emocions, passem a projectar “Inside out”.

ACTIVITAT 3: Relacionar.

En aquesta activitat els alumnes hauran d’omplir una taula on es relacionen diferents

imatges de la pel·lícula amb conceptes de la nostra realitat. El professor dóna les

paraules i ells han de completar els espais buits de la taula.

ACTIVITAT 4: Debat sobre la pel·lícula a partir de les següents preguntes:

- Quan apareix per primer cop l’Alegria com a emoció principal de la personalitat

de la Riley? Què passa perquè la personalitat de la Riley canviï i l’Alegria ja no

ocupi el centre de control de les seves emocions?

- Quina funció té cada emoció?

- Quina diferència hi ha entre les emocions de la Riley, la mare, el pare i el

conductor de l’autobús? Per què creus que és així?



58

- Quina diries que és l’emoció més important? Per què?

- Què representen les boletes? Per què són importants? Quin paper tenen al

final de la pel·lícula?

- Què determina el color d’aquests? Per què al final de la pel·lícula els records

no solament tenen un color, sinó que en combinen més d’un?

- Què són les illes? Per què, poc a poc, s’ensorren?

- Quins records són els que formen les illes? Per què?

- Es pot canviar a la persona?

- Què significa quan, al final de la pel·lícula, l’ordinador augmenta de mida i li

afegeixen més botons?

- A part de reconèixer les emocions, què ens vols ensenyar la pel·lícula?

- Per què creus que la pel·lícula es diu “Inside out”?

ACTIVITAT 5: Activitat d’autoconeixement i introspecció.

Aquesta activitat es farà de manera individual perquè l’alumne es conegui més a ell

mateix a partir de la pel·lícula vista i de les següents preguntes que el faran

reflexionar:

- Amb quin dels personatges o emocions et sents identificat/da? Per què?

- Abans haguessis triat un altre personatge? (A la Riley a la infància la

representa l’alegria però a l’adolescència la tristesa)

- A quina emoció de les que surten a la pel·lícula t’agradaria assemblar-te? Per

què?

- Quins creus que són els teus records essencials (aquells que més t’han

marcat o canviat)? Amb quina emoció els associes quan hi penses?

- Tens algun record que t’agradaria oblidar com passa a la pel·lícula amb els

records “grisos”? Per què?


59

- Quines consideraries que són les teves illes de la personalitat?

- Quina importància té la imaginació a la teva vida?

- Quins són els teus pitjors records o pors que guardes al subconscient, com la

Riley hi té les escales del soterrani o aquell pallasso de la festa?

- Quins records tens de l’adolescència?

- En el record en què la Riley perd el partit, ella s'asseu en una branca d'un

arbre trista i sola, però de seguida hi va la seva família i amistats a consolar-la

i el seu equip la victoreja feliç. Quines persones fan aquesta funció a la teva

vida? La fas tu per algú?

ACTIVITAT 6: Activitats plàstiques.

http://www.blog.amayapadilla.com/los-dibujos-animados-si-ensenan-guia-didactica-

para-ver-inside-out-del-reves/

1. Abraçada d’emocions

Repartim diferents cartolines, on cada alumnes hi haurà de dibuixar i retallar-hi la

silueta de les seves mans i després també hauran de retallar un tros de cartolina llarg

que serveixi per unir les dues mans simbolitzant així una abraçada.

A l’espai que uneix les dues mans, a una banda hauran de dibuixar (amb icones o

seguint el model dels personatges de la pel·lícula) les diferents emocions i a l’altre

hauran d’escriure què és per ells una abraçada, què representa i en quins moments

les reben o les fan.




60

2. Manualitat per les emocions amb plats

http://abccreativelearning.com/inside-out-inspired-kids-craft/

3. Les emocions amb rotllos de paper higiènic

http://meaningfulmama.com/2015/07/pixar-inside-out-toilet-paper-roll-craft.html

4. Personatges de “Inside out” amb plastilina

Alegria: https://www.youtube.com/watch?v=UQKpeOGjluA

Tristesa: https://www.youtube.com/watch?v=ajhSrl0Ig8g

Por: https://www.youtube.com/watch?v=cP_gtBQwk_Y

Ira: https://www.youtube.com/watch?v=fcSJz1mGoEU

Fàstic: https://www.youtube.com/watch?v=jsgasQxB2QM

http://abccreativelearning.com/inside-out-inspired-kids-craft/

http://meaningfulmama.com/2015/07/pixar-inside-out-toilet-paper-roll-craft.html

https://www.youtube.com/watch?v=UQKpeOGjluA

https://www.youtube.com/watch?v=ajhSrl0Ig8g

https://www.youtube.com/watch?v=cP_gtBQwk_Y

https://www.youtube.com/watch?v=fcSJz1mGoEU

https://www.youtube.com/watch?v=jsgasQxB2QM


61

ACTIVITAT 7: Recerca a les xarxes socials.

En aquesta activitat els alumnes podran utilitzar el mòbil. Es tracta que facin una

recerca per internet, a diferents xarxes socials però especialment Instagram i

WhatsApp, on primer hauran de buscar i fer una llista de les frases que pengen a

Instagram segons si tenen relació amb la foto, amb el què senten en aquell moment o

bé estan lligades amb les emocions. Després hauran de fer el mateix amb l'estat de

WhatsApp que tinguin actualment i si volen, podran explicar a la classe els motius de

perquè el tenen.

Avaluació

S’avaluarà la participació a l’aula, el treball en grup i la interacció amb la resta dels

alumnes i la mestra.


62

2.3. Fitxes d’activitats per alumnes i professors

ACTIVITAT 1: Entre els membres del grup heu d’identificar quina emoció

representa cada personatge i les heu de traduir a totes les llengües que

estudieu. Finalment digueu quines característiques us han ajudat a escollir cada

emoció.

EMOCIONS CATALÀ ESPAÑOL ENGLISH DEUTSCH CARACTERÍSTIQUES


63

Professor ACTIVITAT 1: Entre els membres del grup heu d’identificar quina emoció representa cada

personatge i les heu de traduir a totes les llengües que estudieu. Finalment digueu quines

característiques (color, alçada, constitució, cabells,...) us han ajudat a escollir cada emoció. Una

vegada acabada la correcció els alumnes, amb els grups que han realitzat l’activitat, passaran a

representar cada una de les emocions i després projectarem com es presenten elles mateixes:


EMOCIONS CATALÀ ESPAÑOL ENGLISH DEUTSCH CARACTERÍSTIQUES

ALEGRIA ALEGRÍA JOY FREUDE

És daurada. El somriure.

Expressió dels braços.

TRISTESA TRISTEZA SADNESS TRAURIGKEIT

És blava Rodoneta

Expressió de preocupació

POR MIEDO FEAR ANGST

Ulls grans. Postura

encorbada. Mans nervioses. Expressió de la

cara.

FÀSTIC ASCO DISGUST ABSTOßUNG

Pestanyes llargues i de

costat. Posició desafiant. Tota verda (cos i

roba).

IRA IRA ANGER ZORN

És vermella. Quan s’enfada:

cabells drets i foc. Expressió de la cara i les dents. Punys tancats

amb força.



64

ACTIVITAT 3: Omple la taula paraules següents: illes, fàbrica, policies, somnis,

emocions, tren del pensament, imaginació, records, canvi de la personalitat, memòria

a llarg termini, records grisos.

IMATGES PEL·LÍCULA CONCEPTES

Boletes

Personatges

Subconscient o inconscient

Companyia de cinema

Pensament abstracte

Records innecessaris per netejar el cervell

i poder acumular més records

Laberint on es guarden els records

Amic imaginari ideal

Imaginalandia

Experiències que formen la personalitat

juntament amb els records

Quan les illes cauen

On hi ha creences, opinions (es poden i

s’han de revisar) i veritats.


65

Professor ACTIVITAT 3: Omple la taula amb les paraules següents: illes, fàbrica,

policies, somnis, emocions, tren del pensament, imaginació, records, canvi de la personalitat,

memòria a llarg termini, records grisos.

IMATGES PEL·LÍCULA CONCEPTES

Boletes Records

Personatges Emocions

Policies Subconscient o inconscient47

Companyia de cinema Somnis

Fàbrica Pensament abstracte48

Records grisos Records innecessaris per netejar el cervell

i poder acumular més records

Laberint on es guarden els records Memòria a llarg termini

Ding Dong Amic imaginari ideal

Imaginalandia Imaginació

Illes Experiències que formen la personalitat

juntament amb els records

Quan les illes cauen Canvi de la personalitat

Tren del pensament On hi ha creences, opinions (es poden i

s’han de revisar) i veritats.

47

Glossari 48

Glossari


66

Professor49 ACTIVITAT 4: Generar un debat sobre la pel·lícula a partir de les

següents preguntes:

- Quan apareix per primer cop l’Alegria com a emoció principal de la personalitat de

la Riley? Què passa perquè la personalitat de la Riley canviï i l’Alegria ja no ocupi

el centre de control de les seves emocions?

L’Alegria és la primera emoció que apareix ja quan neix i reconeix els seus pares.

Més tard van apareixent la Tristesa, el Fàstic, la Por i l’Ira.

La personalitat de la Riley canvia quan han d’anar a viure una altre ciutat perquè el

seu pare té la feina allà i ella ha de deixar enrere la seva casa, els seus amics, el

seu equip de hockey, etc. Aquí és quan l’Alegria es va apagant i la Tristesa

s’apodera del centre de control ja que tampoc sap ni s’atreveix a expressar els

seus sentiments i a explicar el que sent a causa de tots aquests canvis.

- Quina funció té cada emoció?

Alegria: s’encarrega de mantenir positiva a la Riley i li manté l’optimisme i el bon

humor. També fa que repeteixis aquelles coses que per tu han sigut positives.

Fàstic: s’encarrega que no fem pudor, d’anar ben vestits, de no anar per llocs

bruts, en definitiva, de protegir-nos.

Por: s’encarrega de la supervivència, decideix el límit entre el que és segur i el que

és perillós. Actua tant davant un perill real com un d’imaginari.

Ira: ens fa actuar quan creiem que alguna cosa és injusta o que algú s’està passant

amb allò que per nosaltres és molt important. Defensor de la integritat i la

coherència.

Tristesa: és una emoció marginada pels altres ja que creuen que no és útil i que

molesta. És el pilar fonamental pel creixement personal ja que ens ajuda a meditar

sobre els canvis i també fa que ens dediquem més temps a nosaltres mateixos,

cosa que millora el nostre diàleg interior.

49

http://befullness.com/analisis-de-inside-out-del-reves-visto-por-una-psicologa/ http://www.blog.amayapadilla.com/los-dibujos-animados-si-ensenan-guia-didactica-para-ver-inside-out-del-reves/





67

- Quina diferència hi ha entre les emocions de la Riley, la mare, el pare i el

conductor de l’autobús? Per què creus que és així?

El centre de control de les emocions de la Riley està presidit per l’Alegria que és la

seva característica principal i observem que aquestes emocions no tenen cap tret

distintiu, com podem veure en el pare o la mare, que les identifiqui com les

emocions de la Riley ja que encara és una nena.

Totes les emocions de la mare porten ulleres i el mateix pentinat que ella i es veu

clarament que estan representades com a dones ja que es veuen més coquetes. El

seu centre de control està presidit per la Tristesa a causa del fet que al rol de mare

s’hi associa la preocupació, interès, apropament, escolta activa i empàtica, etc.

La taula de les emocions del pare està presidida per la Ira. Se sol dir que els

homes són més d’acció, més temperamentals. La característica física de les

emocions del pare són el bigoti, el cabell, que porten camisa i corbata igual que ell.

Incloent Alegria i Fàstic les quals surten amb pits i bigoti ja que al cap de la Riley

són dos personatges femenins.

Això vol dir que les emocions no són homes o dones però si que s’associen a un

sexe determinat depenent dels tòpics, però les emocions no tenen sexe i tothom

les té totes.

El conductor de l’autobús també té cinc emocions en el seu centre de control però

en aquest cas les cinc són Ira.

- Quina diries que és l’emoció més important? Per què? (Per què és útil? Quin paper

té a la pel·lícula?)

L’emoció més important és la tristesa no transmet realment el que sent, la Riley no

pot passar de l’etapa infantil, i tancar-la, a l’adolescència. La tristesa és la que

desencadena tota la història.

Si no se soluciona el problema queda amagat i repercuteix en tot, fins a anul·lar a

la persona.

- Què representen les boletes? Per què són importants? Quin paper tenen al final de

la pel·lícula?


68

Les boletes són els records de les coses que ha viscut la Riley i són els que formen

la seva personalitat.

Els records són els que fan que al final de la pel·lícula no fugi ja que connecta amb

tot el que ha viscut i els seus pares han fet per ella.

- Què determina el color dels records? Per què al final de la pel·lícula els records no

solament tenen un color, sinó que en combinen més d’un?

El color dels records depèn de l’emoció que l’hagi forjat, com més intensa l’emoció,

més potent és el record.

Al final les boletes que representen els records apareixen combinant colors a

causa del fet que quan creixem les nostres emocions es barregen i actuem d’acord

amb el que sentim i per tant a l’hora de guardar els records apareix més d’un color

a la boleta perquè no és el mateix sentir només alegria o tristesa que sentir

nostàlgia, atracció o estrès.

- Què són les illes? Per què, poc a poc, s’ensorren?

La família, l’amistat, l’oci i les aficions formen les diferents illes de la Riley. Elles

tenen un paper molt important en la construcció de la personalitat de la persona.

“Som les nostres experiències acumulades”.

- Quins records són els que formen les illes? Per què?

Les illes estan formades pels records essencials perquè aquests són els que

determinen la nostra personalitat i les illes són la manifestació gràfica d’aquesta.

Els records essencials són suficientment potents i tenen una càrrega emocional

molt més forta i tenen un abans i un després en nosaltres i el nostre comportament

i també determinen que ens decantem per una afició o una altra.

- Es pot canviar a la persona?

Sí. (A la pel·lícula representa que cada vegada que cau una illa la persona canvia

algun tret personal)

La personalitat d’una persona depèn dels records, de les experiències (ambient,

canvis, relacions, etc.) i de la gestió i expressió de les emocions.


69

- Què significa quan, al final de la pel·lícula, l’ordinador augmenta de mida i li

afegeixen més botons?

Després de pair els canvis viscuts i quan la Tristesa aconsegueix explicar el que

realment li passa a la Riley no pot tancar l’etapa infantil. Quan l’ordinador

augmenta és després de les confessions de la Tristesa i significa el pas de la

infància a l’adolescència. Has madurat i crescut.

- A part de reconèixer les emocions, què ens vols ensenyar la pel·lícula?

El missatge final que vol donar és que no amaguem ni fugim de les pròpies

emocions i que per això les hem d’exterioritzar, sentir-se trist no és res dolent, i

que no n’hi ha unes de dolentes i unes de bones sinó que totes ens proporcionen

coses positives i que a la seva manera totes ens són útils. És important que no

callem ni ens reprimim.

Fa reflexionar sobre quina persona volem arribar a ser, a tenir respecte per l’altre

gent ja que cada persona és diferent, la importància del diàleg interior que

tinguem,...

- Per què creus que la pel·lícula es diu “Inside out”?

Primer demanar als alumnes quina traducció creuen que té al català el títol de la

pel·lícula, què significa. Després cal demanar si troben adient la traducció al

castellà: “Del revés”. El títol en castellà pot estar relacionat amb el que a vegades

es diu sobre les emocions: No les ensenyis, no ploris, etc. En aquest cas “Del

Revés” pot significar, en sentit literal, que hem de fer el revés d’aquestes coses

que a vegades podem sentir a dir i que cap que les mostrem i les gestionem.

“Inside out” també significa de dins cap a fora. El títol vol dir que cal mostrar les

emocions que tenim a dins i no reprimir-les ni amagar-les ni tenir por a expressar-

les, això és el que la pel·lícula ens mostra durant tota l’estona amb la Riley i les

seves emocions com a protagonistes.


70

ACTIVITAT 5: Contesta les següents preguntes que et faran reflexionar i

t’ajudaran a descobrir coses noves i recordar –ne d’altres a partir de la pel·lícula

que has vist (“Inside out”).

- Amb quin dels personatges o emocions et sents identificat/da? Per què?

- Abans haguessis triat un altre personatge? (A la Riley a la infància la representa

l’alegria però a l’adolescència la tristesa)

- A quina emoció de les que surten a la pel·lícula t’agradaria assemblar-te? Per què?


71

- Quins creus que són els teus records essencials (aquells que més t’han marcat o

canviat)? Amb quina emoció els associes quan hi penses?

- Tens algun record que t’agradaria oblidar com passa a la pel·lícula amb els records

“grisos”? Per què?

- Quines consideraries que són les teves illes de la personalitat?


72

- Quina importància creus que té la imaginació a la teva vida?

- Quins són els teus pitjors records o pors que guardes al subconscient, com la Riley

hi té les escales del soterrani o aquell pallasso de la festa?

- Quins records tens de l’adolescència?


73

- En el record en què la Riley perd el partit, ella s'asseu en una branca d'un arbre

trista i sola, però de seguida hi va la seva família i amistats a consolar-la i el seu

equip la victoreja feliç. Quines persones fan aquesta funció a la teva vida? La fas tu

per algú?


74

Conclusions

La hipòtesi que m’havia plantejat no s’ha complert perquè estava mal plantejada ja que

la hipòtesi científica treballava amb la variable dependent i la variable independent. La

variable dependent era la felicitat i la variable independent la intel·ligència emocional,

per tant, la felicitat havia de dependre del coeficient emocional. Aquest fet no s’ha

donat perquè la fórmula actual sobre felicitat considera que és un 50% els factors

genètics, un 10% les experiències viscudes i un 40% coeficient emocional i per tant, el

coeficient emocional forma part de la felicitat i no es podia valorar com a variable

independent.

El mètode escollit per fer l’estudi si però que m’ha aportat un coneixement de la

importància del coeficient emocional en la felicitat ja que s’ha demostrat que en el 56%

de les persones enquestades tenen el coeficient emocional alt i la felicitat alta o al

revés, el coeficient emocional baix i la felicitat també.

L’estudi ha demostrat que el coeficient emocional i els diferents aspectes i

característiques que el formen ajuden a tenir una felicitat més elevada i, per tant,

aprovada.

Algunes de les conclusions extretes del test són les següents: les persones més joves

són les que tenen un coeficient emocional més baix però a la vegada les que se

senten més felices. Les persones amb el coeficient més alt es troben entre els 51 i els

60 anys i les menys felices són les de 61 a 70 anys i les persones en les que menys es

compleix la meva hipòtesi són les que es troben entre els 71 i 80 anys.

Aquest treball m’ha apropat més a l’àmbit de l’educació, he descobert que per educar

cal connectar amb les emocions de l’alumne perquè aquest aprengui i cap on hauríem

d’evolucionar educativament seguint exemples d’altres països. M’ha servit per adonar-

me de la importància que tenen les emocions, les característiques de cada una, el

paper rellevant que tenen totes en nosaltres, que no n’hi ha unes de bones i unes

altres de dolentes sinó que totes ens aporten quelcom necessari i de la importància de

no reprimir-les per ser persones emocionalment intel·ligents.

Per detectar la persona emocionalment intel·ligent cal tenir en compte els següents

hàbits: es coneixen a si mateixes, prenen decisions, gestionen les seves emocions,

empatitzen, obren els seus cors, es comuniquen bé, resolen els seus problemes,

s’accepten a si mateixes, es responsabilitzen de la seva vida. Aquests hàbits són els

que actualment es valoren en el terreny laboral.


75

La persona que és emocionalment intel·ligent a part de complir els hàbits anteriors

també destaca per tres característiques bàsiques: la resiliència, l’empatia i

l’assertivitat. La resiliència és l’habilitat que permet recuperar-nos ràpidament després

d’un desengany, l’empatia ens ajuda a entendre tant les emocions pròpies com les

dels altres i l’assertivitat és la capacitat que fa que siguem sincers amb nosaltres

mateixos i amb els altres i ens ajuda a dir als altres el que pensem de manera

respectuosa i sense que se sentin dolguts.

També he après a programar una activitat de tutoria, en aquest treball a partir d’una

pel·lícula, tenint en compte els passos que cal seguir perquè tingui totes les parts, es

pugui treballar amb els alumnes i els sigui útil.

Les principals dificultats que he tingut a l’hora de realitzar el treball han estat en el test.

Aquestes van sorgir sobretot en el moment d’analitzar el test ja que un cop rebudes les

respostes. Em vaig adonar que hagués hagut d’acotar més l’edat per tal de definir més

les diferents etapes que passen les persones i les conseqüències que tenen aquestes

en els seus actes. La segona dificultat la vaig trobar en com analitzar les respostes i

com explicar la correlació entre les variables ja que la pregunta de felicitat l’havia fet

massa poc concreta i no contemplava totes les parts que la formen, i també en com

puntuar el test de coeficient emocional de manera individual ja que cada pregunta

requeria una puntuació determinada i aquest paràmetre no es pot introduir quan crees

una enquesta directament des del Google.

Finalment, no va ser una dificultat sinó una sorpresa perquè vaig tenir un gran número

d’enquestats i no esperava que el test arribés a tanta gent. Una manera de treure més

conclusions del test hagués estat demanar el sexe de la gent ja que d’aquesta manera

hagués pogut comparar les qualitats emocionals que tenen un i altre sexe i en quines

haurien de millorar, tenint també en compte l’edat.

Tot aquest estudi juntament amb les lectures paral·leles sobre els últims estudis,

l’anàlisi de la teoria i de la pel·lícula “Inside out” m’han aportat un treball de reflexió

personal i m’ha permès adornar-me que tot el que succeeix al meu voltant està

condicionat principalment per les emocions i que la gent actua a partir d’aquestes.

També m’ha portat a criticar el concepte de felicitat i si tot el que feia fins ara m’hi

acostava. He arribat a la conclusió que la felicitat és una aspiració que tenen totes les

persones, però que molta gent la té com a un objectiu i la felicitat és el que sents i vius

mentre arribes a aquell objectiu o somni que sempre has buscat.


76

Per ampliar aquest treball seria necessari elaborar un test de felicitat en el que caldria

que en el moment de fer les preguntes es tinguessin en compte els factors genètics i

les experiències viscudes de les persones ja que formen un 60% de la felicitat mentre

que el coeficient emocional representa el 40% restant i llavors fer un estudi de

correlació positiva. D’aquesta manera es podria verificar o falsejar científicament la

hipòtesi plantejada en el treball.


77

Bibliografia

Referències bibliogràfiques

Bibliografia en suport paper

LLAURADÓ, Anna i MERCADAL, Lena: Feliz nuevo día. Planeta Prácticos, 2010.

Bibliografia en suport electrònic

324, TV3.


https://www.youtube.com/watch?v=mHS22oM6Sgk (29/07/2015)

AECC. http://www2.girona.cat/documents/11622/413380/Dossier_bosc_encantat.pdf

(25/08/2015)

BERASTEGI, Jon.

http://www.blogseitb.com/inteligenciaemocional/2008/12/01/%C2%BFcomo-se-

clasifican-las-emociones/ (24/08/2015)

BLASCO, Sophia. http://coachingpersonal.cat/2011/04/21/assertivitat-lart-de-dir-no-

quan-vols-dir-no/ (29/07/2015)

BURGOS, Sandra. http://www.capacity.es/2015/06/interesante-miniserie-de-3-videos-

sobre.html (30/06/15)

COSTA, Lucía. http://sobretodolavida.com/2013/07/03/la-inteligencia-emocional-segun-

goleman/ (26/08/2015)

Dra. FERNÁNDEZ LÓPEZ, Vanesa. http://www.webconsultas.com/mente-y-

emociones/emociones-y-autoayuda/claves-para-el-desarrollo-de-la-resiliencia-11498

(29/07/2015)

Elena. http://www.auladeelena.com/2015/07/del-reves-inside-out-mi-opinion.html

(04/09/2015)

Espai La Milana. https://elpoderdelaparaula.wordpress.com/2013/09/27/documental-

pensant-en-els-altres-toshiro-kanamori/ (10/06/15)

FACIO, Francesca. http://franfacio.com/happiness-key-to-evolution/ (11/06/2015)



http://www2.girona.cat/documents/11622/413380/Dossier_bosc_encantat.pdf



Sophia












http://franfacio.com/happiness-key-to-evolution/


78

FONT, Raquel: “Del revés (Inside out)”. Diari Ara, 1 d’agost del 2015.

http://www.ara.cat/suplements/criatures/Del-Inside-Out-emocions-

treballar_0_1404459543.html (12/08/2015)

FUNDARCOH. http://spa-p.jimdo.com/pedagogia-de-la-felicidad/ (11/06/2015)

GILBERT, Trinitat: Com mesurem la felicitat?. Diari Ara, 25 de juliol del 2015.


(12/08/2015)

http://m.guiainfantil.com/blog/476/como-educar-ninos-mas-felices.html (11/06/2015)


(11/06/2015)

http://www.elblogalternativo.com/2008/12/11/toshiro-kanamori-y-la-pedagogia-para-

ser-feliz-y-pensar-en-los-demas-otra-educacion-es-posible/ (10/06/15)


(30/06/15)

http://www.testgratis.net/inteligencia/test-inteligencia-emocional.aspx (30/06/15)

L’Ofici d’educar, CatRàdio. http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/ofici-

deducar-magrada-la-familia-que-mha-tocat/audio/888513/ (28/08/2015)

Mòdul 1: Aprendre a aprendre - Assertivitat. Marc conceptual. Curs en línia Treballem

l’educació emocional. www.somdocents.com/Cursos/Educacio-Emocional (02/07/2015)

Mòdul 2: Aprendre a aprendre - Assertivitat. Intel·ligència emocional. Curs en línia

Treballem l’educació emocional. www.somdocents.com/Cursos/Educacio-Emocional

(17/07/2015)

PADILLA, Amaya. http://www.blog.amayapadilla.com/los-dibujos-animados-si-

ensenan-guia-didactica-para-ver-inside-out-del-reves/ (04/09/2015)

PUNSET, Elsa. Redes para la ciencia. http://www.capacity.es/2014/06/magnifico-

video-inteligencia-emocional.html?m=1 (26/08/2015)

PUNSET, Elsa. Redes para la ciencia. http://www.capacity.es/2015/07/interesante-

video-el-aprendizaje-social.html?m=1 (07/06/15)

http://www.ara.cat/suplements/criatures/Del-Inside-Out-emocions-treballar_0_1404459543.html

http://www.ara.cat/suplements/criatures/Del-Inside-Out-emocions-treballar_0_1404459543.html

https://es-es.facebook.com/Fundarcoh

http://spa-p.jimdo.com/pedagogia-de-la-felicidad/


http://m.guiainfantil.com/blog/476/como-educar-ninos-mas-felices.html

















79

REYES, J. Manuel. http://bienestar.salud180.com/salud-dia-dia/6-tips-para-desarrollar-

empatia (29/07/2015)

RODRIGUEZ, Victor. http://www.capacity.es/2015/06/frases-para-ensenar-que-es-

la.html (30/07/2015)

ROMERO, Gesvin. https://gesvin.wordpress.com/2015/03/12/12-puntos-importantes-

sobre-las-emociones-infografia/ (25/08/2015)

TINEO, Álvaro. http://www.alvarotineo.com/articulos/inteligencia-emocional

(30/07/2015)

VICO, Anna. http://befullness.com/analisis-de-inside-out-del-reves-visto-por-una-

psicologa/ (04/09/2015)

Consultes bibliogràfiques

ÁLVAREZ, Ana. https://sites.google.com/site/webquestanasite/ (29/07/2015)

AndreaCzajkowski (youtube.com).

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=PQE4WqQSOcQ

(13/07/2015)

BISQUERRA ALZINA, Rafael.

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/b5b03852-74f7-4eb6-8b5d-

5667fc57340a/edu_emocio.pdf (25/08/2015)

http://depsicologia.com/claves-para-desarrollar-la-empatia/ (29/07/2015)

http://www.oei.es/metas2021/reflexiones2/6.pdf (10/06/2015)

NAVARRO, Pau. http://habilidadsocial.com/ejercicios-de-empatia/ (29/07/2015)

PÉREZ, Christian. http://depsicologia.com/la-empatia-en-los-ninos/ (29/07/2015)

PUNSET. Redes para la ciencia. http://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-ser-

feliz-cuestion-voluntad/529636/ (13/07/2015)

http://bienestar.salud180.com/j-manuel-reyes







http://www.alvarotineo.com/articulos/inteligencia-emocional



https://sites.google.com/site/webquestanasite/

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=PQE4WqQSOcQ

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/b5b03852-74f7-4eb6-8b5d-5667fc57340a/edu_emocio.pdf

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/b5b03852-74f7-4eb6-8b5d-5667fc57340a/edu_emocio.pdf

http://depsicologia.com/claves-para-desarrollar-la-empatia/

http://www.oei.es/metas2021/reflexiones2/6.pdf

http://habilidadsocial.com/ejercicios-de-empatia/

http://depsicologia.com/la-empatia-en-los-ninos/

http://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-ser-feliz-cuestion-voluntad/529636/

http://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-ser-feliz-cuestion-voluntad/529636/


80

ANNEX 1: Entrevista a René Diekstra50

Elsa Punset: Dediquem tant temps, tants diners i tants recursos a les escoles... Són

necessàries? Per què serveixen?

René Diekstra: En primer lloc, les escoles són necessàries perquè formen una

comunitat de noves generacions que han de viure juntes i treballar juntes en el futur

per dirigir una societat i el cert és que no hi ha millor lloc que l’escola per ajudar-los a

descobrir-se, a conèixer-se i a entendre com lidiar els uns amb els altres.

Elsa Punset: Quins models d’escoles hem tingut?

René Diekstra: Hi ha hagut força varietat: escoles com les escolàstiques, certes

escoltes llatines, que eren principalment per formar el caràcter dels joves, per ajudar-

los a crear personalitats que a la societat li agradaria tenir. Però l’èmfasi en la formació

del caràcter o aprendre a internalitzar ideologies, com a les escoles religioses, es va

substituir els segles XIX i XX per escoles que davant de tot volien preparar els joves

per l’economia, per al mercat laboral. I moltes diuen actualment que el seu objectiu és

el desenvolupament general del nen, que implica el desenvolupament del nen a nivell

cognitiu, intel·lectual, social, emocional i ètic. El més curiós és que si vas al seu pla

d’estudis, els tres últims no solen figurar en ell com aspectes formal i integrant. No

tenen classes sobre habilitats socials, emocionals ni morals o ètiques. A l’organisme

del nen, aquestes coses no es poden separar. Per exemple, si vols fer bé els teus

deures i tenir bones notes necessites un cert grau d’autocontrol, has de ser capaç

d’aplaçar els petits plaers i disciplinar-te de veritat per fer els deures o necessites

planificar. La necessitat de planificar l’aplaçament de la nostra satisfacció, dels nostres

petits palers, no s’aconsegueix aprenent aritmètica o matemàtiques o francès o el que

sigui. És extremadament important, de fet és la primera habilitat que aprens ens els

denominats “Programes d’aprenentatge social i emocional”, que un nen percebi i sigui

capaç de gestionar adequadament els seus sentiments. Un nen que coneix les

emocions és un nen que funciona millor perquè si té por a fracassar ja no diu “els

deures són una merda” diu, “em temo que no sóc capaç d’acabar els meus deures”. Si

acudeix a tu i et diu això llavors tu saps que pots fer per ell.

Elsa Punset: I ell pot aprendre a lidiar amb allò també.

René Diekstra: Exacte. Però el contrari també és cert, ensenyar els nens a interpretar

les emocions d’altres persones, sobretot els adolescents a la pubertat. Durant la

50

http://www.capacity.es/2015/07/interesante-video-el-aprendizaje-social.html?m=1 (07/06/15)



81

pubertat canvia la forma amb que els nens descodifiquen les expressions de les

emocions d’altres. Per exemple, durant l’adolescència solen interpretar la preocupació

com a enuig. Així que si la seva mare està preocupada perquè han fet alguna cosa

malament podrien dir-li a la seva mare: “Mama, perquè estàs sempre tan enfadada?” i

la mare contesta “No estic enfadada, només preocupada”. Però el nen, a causa del fet

que descodifica durant els 12 i els 15 anys, les expressions de les emocions de

diferents maneres no les interpreta d’aquesta manera i és possible que la mare pensi

que li falta empatia. Si ensenyo a un nen a interpretar bé les emocions dels altres,

millorarà la seva capacitat de connectar, de construir relacions amb altres i empatitzar

amb ells.

Elsa Punset: És fàcil comprendre les emocions?

René Diekstra: Sí i no. Fins a cert punt són fàcils d’entendre perquè sabem quan una

persona o nosaltres mateixos gaudim o estem nerviosos o tristos o gelosos. Per l’altra

banda, també són sempre complexes perquè quasi sempre tenim emocions

barrejades, diferents emocions a la vegada. Però algunes les expressem més

fàcilment cap a altres que cap a nosaltres mateixos. Per exemple, la majoria de la gent

no té masses problemes per dir “estic molt enfadat amb tu” però, si ho analitzes una

mica més podria ser que no es tracti només d’estar enfadat sinó també de l’ansietat

que sorgeix en moltes relacions. Un noi i una noia discuteixen, ella s’enfada i li

pregunta “com et sents?” i respon, “estic molt enfadada amb tu” però a la mateixa

vegada pot ser que estigui molt preocupada.

Elsa Punset: Perquè la relació no va bé.

René Diekstra: Si exacte, o per si ell la deixa o qualsevol altra cosa. Així que és molt

important si estàs en una situació concreta amb emocions que realment t’aclaparen,

aclarir quines emocions intervenen.

Elsa Punset: Per això és important aprendre a reconèixer i a posar nom a les

emocions. Com podem fer-ho?

René Diekstra: Per exemple, m’expliques que ets molt infeliç. Però què significa

infeliç? I el que faig és dir-te, “digues Elsa, que vols dir amb infeliç? Estàs trista? Estàs

avergonyida? Et sents culpable? Gelosa? Quina d’aquestes?” i llavors has de pensar-

ho. I és probable que en un determinat moment diguis “saps, estic molt avergonyida.”.

Ara puc parlar amb tu i tu amb mi perquè puc preguntar-te si vols explicar-me de què


82

estàs avergonyida i quan et faig aquestes preguntes i tu les verbalitzes, de sobte les

veus clarament i quan les veus clarament, pots adoptar una postura al respecte.

Elsa Punset: Quan podem començar a ensenyar els nens sobre les seves emocions?

René Diekstra: Jo diria, que comencis al voltant dels 2 o 3 anys i segueixis fins que

acabi l’institut per allà els 17 o 18 anys basant-te amb les diferents etapes de

desenvolupament. Amb 3 anys un nen o una nena s’apropa a un altre i agafa una

joguina, si estàs a prop com a adult i la joguina no és del nen que l’ha agafat sinó de

l’altre, un dels papers que tens com a pare és parar al teu fill i dir-li “espera un

moment, mira el nen, està plorant i per què plora? Què tens a la mà? És la seva

joguina, podria estar plorant perquè l’has agafat sense permís?”. Així estàs ajudant al

teu fill ja als 3 anys a desenvolupar-se emocionalment.

Elsa Punset: I a ser conscient.

René Diekstra: Sí. A desenvolupar-se i a ser conscient. I si el vas reforçant d’acord

amb les fases de desenvolupament del nen, l’ajudes enormement. Les emocions són

l’essència, el nucli sobre el que es construeixen les relacions i es prenen les decisions.

Elsa Punset: No són un luxe biològic.

René Diekstra: El contrari.

Elsa Punset: I podem educar les emocions, no són simplement coses naturals que

portes amb tu al néixer?

René Diekstra: No. Podem educar les emocions de dues maneres. Aprendre a

percebre-les, a indicar-les correctament, expressar-les però també a gestionar-les.

Elsa Punset: Llavors, si tantes dades confirmen que les habilitats socials i emocionals

són importantíssimes pels nens en tots els àmbits, la feina, les seves relacions amb els

altres, la seva salut mental...

René Diekstra: I física.

Elsa Punset: I física, per què totes les escoles no les posen en pràctica de la mateixa

manera que ensenyen matemàtiques? Per què no ensenyen aquestes habilitats?

René Diekstra: La majoria de les escoles no ho fan de forma sistemàtica. No tenen

temps, ni recolzament, ni finançament però el més important és que no saben com fer-

ho, no se’ls ha assessorat respecte com fer-ho de la millor forma possible.


83

Elsa Punset: Qui assessora? Com es fa?

René Diekstra: Hi ha moltes bibliografia i estudis al respecte. Una de les coses que

indiquen aquests estudis sol ser tan senzilla com tenir classes, ser que alguns dels

directors em dirien a veure si m’he tornat boig, sobre habilitats socials, emocionals i

ètiques. Classes com les de matemàtiques o llengua. Cada setmana els hi ensenyes

determinades coses.

Elsa Punset: Durant quant temps?

René Diekstra: Depèn una mica dels teus objectius però, jo diria que almenys una hora

a la setmana.

Elsa Punset: Quines són aquestes habilitats?

René Diekstra: Una és aprendre a percebre i gestionar les teves pròpies emocions, la

segona és aprendre a construir i mantenir relacions, la tercera és aprendre a prendre

decisions responsables i ètiques i la quarta, que potser és la més important, és

aprendre a posar-se al lloc de l’altre, preocupar-te pels altres que es troben en

situacions menys favorables que tu.

Elsa Punset: Per què això és important si alguns pares creuen que el que és

veritablement important és ensenyar als seus fills a ser competitius i a guanyar?

René Diekstra: Si, si.

Elsa Punset: Temen que si li ensenyes a un nen a ser just i compassiu amb altres serà

vulnerable, més vulnerable i potser tindrà menys èxit.

René Diekstra: No estic d’acord. Moltes pares valoren molt que els seus fills siguin

defensors o partidaris d’aquests valors socials que acabem de mencionar.

Elsa Punset: Però, de fet, tenim una societat en la que es paga molt millor els

banquers que els que ajuden a altres, que forma a les persones.

René Diekstra: No, no. Mira et posaré un exemple d’una experiència recent: fa uns dos

anys vaig visitar un antic rector de Harvard. Una nit vam tenir un sopar molt agradable,

el matí següent vam seguir la nostra reunió. Quan ens vam trobar estava molt

estressat i quasi deprimit i li vaig preguntar: “Derek, que ha passat?” i em va contestar:

“El que passa és que ahir a la nit estava mirant la televisió i estaven posant una

comissió d’investigació del Senat i hi havia el conseller delegat de Goldman Sachs i el

president de la comissió d’investigació del Senat li va preguntar si sabia que la seva


84

empresa havia venut hipoteques escombraria per 800 milions de dòlars a un banc

holandès i ell va contestar que no era il·legal i el president li va contestar que aquella

no era la seva pregunta i que si creia que el que havia fet era moralment acceptable i

tornà a repetir la resposta anterior i llavors els president va agafar dos correus

electrònics i va dir que un dels seus propis treballadors va escriure a un altre que vostè

els havia felicitat per vendre aquelles hipoteques escombraria. L’antic rector de

Harvard va dir que el que més l’entristia era que quan el delegat de Goldman Sachs es

va enfadar va comentar que s’havia llicenciat a la universitat de Harvard i això vol dir

que a Harvard vam fer alguna cosa malament si persones així són el producte de la

nostra educació.”. Crec que això ho diu tot.

Elsa Punset: Es pot tenir èxit i tenir habilitats socials i emocionals?

René Diekstra: Fent la pregunta ja la respon. No li he de donar la resposta. Clar.

Elsa Punset: Podries fer-me un perfil d’un nen sense les habilitats i d’un amb les

habilitats socials i emocionals?

René Diekstra: La quarta habilitat que no diem de forma massa exhaustiva és que

ensenyes als nens a enfrontar-se de forma ètica i eficaç als conflictes. És una habilitat

molt important. Als conflictes amb iguals, amb els adults, amb futurs clients, però hi ha

alguns conflictes amb altres persones que no poden resoldre’s, així que hem

d’aprendre a acceptar que dissentim i que mai unificarem forces. Els nens que no han

assistit a un programa d’aquests normalment no saben enfrontar-se a això.

Elsa Punset: No saben distingir entre conflictes que es poden solucionar i els que no

es poden.

René Diekstra: I quan un conflicte simplement està allà, l’enfado, la frustració,

l’agressivitat, etc. segueixen formant part del repertori d’aquells nens, que és trist pels

nens i per la gent que els envolta. Els nens que han assistit a aquests programes

distingeixen entre el que es pot resoldre i el que no, quan pots fer alguna cosa i quan

no pots, el que és realment important. Per posar un exemple, si els teus pares es

barallen a casa entre ells sobre la seva relació, com a nen difícilment pots fer alguna

cosa. Però alguns nens no poden abstenir-se, no poden perquè no han après a

distingir entre tots dos així que prenen partit i la cosa empitjora.

Elsa Punset: Quina altra cosa faria millor un nen que tingui habilitats socials i

emocionals?


85

René Diekstra: Deixa que et posi un exemple impressionant. Una part del programa

d’habilitats per la vida és que també ensenyes als nens a enfrontar-se a problemes

afectius greus i inclús les teves pròpies tendències suïcides sobretot en alumnes de

secundària. A una de les classes, es demana que els nens es reuneixin i pensin quins

tipus de dolors o símptomes té una persona que pateix depressió i són molt capaços

de fer-ho en grup, saben el que és.

Elsa Punset: Saben el que és una persona trista.

René Diekstra: Trista i deprimida. I una de les preguntes que els hi fem als nens és:

“Imagineu que esteu en aquest estat durant molt temps. Què podríeu fer per alleujar-

lo, per sortir d’ell o que podries fer per ajudar a un company teu a sortir d’aquest estat

trist o depressiu?”. I amb altres pensen tot de formes per fer-ho. Avaluem els afectes

d’aquesta intervenció sobre, per exemple, la freqüència de pensaments suïcides

d’acabar amb la teva vida o intents de suïcidi i mostrar que els nens que assistien a

aquests programes, inclús un any després de la conclusió del programa, que patien

menys problemes depressius o pensaments suïcides i tenien conductes suïcides amb

menys freqüència. El que demostra que també en el que fa referència a la salut mental

i les malalties mentals perilloses, els programes mereixen molt la pena. Fem el mateix

en un dels mòduls sobre problemes d’ansietat, por al fracàs a l’escola, ansietat social,

tots els tipus d’ansietat que pots tenir. El que veiem és que un any després de la

finalització dels programes els nens que han assistit a aquests s’enfronten millor a

l’ansietat, solen estar més predisposats a demanar ajuda o simplement pateixen

menys.

Elsa Punset: Quines coses més creu que distingeixen els nens que reben aquests

programes?

René Diekstra: Un altre tret distintiu molt clar és que els nens que segueixen aquests

programes són capaços de distingir millor el que els hi agradaria ser en el futur o el

que has de fer per aconseguir i el que t’agrada, el que gaudeixes a curt termini. Així

que són més capaços, per dir-ho així, de negociar amb ells mateixos.

Elsa Punset: Tenir metes i treballar per aconseguir-les.

René Diekstra: Exacte.

Elsa Punset: Quant temps porta formar a bons formadors en habilitats socials i

emocionals?


86

René Diekstra: Els formem durant tres dies consecutius i ja en el primer dia i mig els re

programem, per dir-ho d’alguna manera, perquè els hi ensenyem el que volem que

ensenyin als seus alumnes i els ajudem a internalitzar-ho per ells mateixos i llavors els

hi donem dues classes de seguiment de forma que comencin les seves classes i

puguin tractar qualsevol qüestió mentre estant ocupats amb els seus nens. Un dels

principis, quasi diria dels trucs, que ensenyem tant a alumnes com a professors és que

si estàs enfadat, per exemple amb un alumne, abans de decidir com actuar fent fora

de l’aula a l’alumne, utilitza el principi del semàfor: compte fins a deu. El que

normalment faig és enfadar els professors i lògicament comencen a protestar i a cridar

i llavors els hi dic que parin i que utilitzin el principi del semàfor.

Elsa Punset: Llavors, poden ser tècniques molt senzilles?

René Diekstra: És molt senzill.

Elsa Punset: Alguns alumnes es beneficien més que altres d’aquests programes?

René Diekstra: Aquesta és una qüestió summament important. Sabem pel nostre

programa, l’avaluació de quinze anys, una sèrie d’estudis de control experimental però

també per altres, que es beneficien més aquells alumnes més necessitats. Allà on es

troben els majors problemes és també on s’aconsegueixen els majors avenços o èxits.

El que implica que quan no es proporciona als alumnes aquests tipus de programes,

els prives de més coses.


87

ANNEX 2: Entrevista a Eva Bach51

Periodista: Però, hi ha fórmules magistrals a l’hora de comunicar-nos amb eficàcia? A

partir d’unes consideracions bàsiques haurem de tenir l’habilitat d’aplicar-es a cada

situació? Per parlar d’aquesta pedra filosofal de la comunicació, l’assertivitat, comptem

amb la presència de l’escriptora i pedagoga Eva Bach. Benvinguda a l’entrevista.

Eva Bach: Gràcies. Hola.

P: Vostè i l’Anna Forés han escrit un llibre que es titula ‘La asertividad: para gente

extraordinaria’. Aquest subtítol, per a gent extraordinària, què vol dir?

E: Doncs vol dir que nosaltres pensem que tota persona que està disposada a posar

de la seva part el que pugui per millorar les seves relacions i la seva manera de

comunicar-se amb els altres, encara que no ho faci perfecte, ja és extraordinària.

Volem dir això.

P: Eva, com definiríem l’assertivitat? Què és l’assertivitat?

E: Ho has dit molt bé a la presentació. És aquesta capacitat de dir el que jo penso, el

que jo sento, el que jo necessito amb una actitud d’un sentiment d’autèntic respecte

pel que pot sentir, necessitar o pensar l’altre. I moltes vegades diem: jo et respecto o

respecto el que has dit però... i en aquest però ens carreguem tot el respecte, per

exemple.

P: Hi ha fórmules magistrals? És a dir, Si aplico A+B+C+D+E=Assertiu? Ja funciona?

E: Això mai no funciona. Nosaltres diem que l’assertivitat s’ha de servir amb sucres

naturals perquè amb edulcorants pot arribar a ser patètica. Les fórmules ens ajuden,

ens ajuden perquè ens donen recursos, ens donen estratègies que són vehicle per allò

que nosaltres podem dir. Ara bé, la fórmula per si sola si nosaltres ho apliquem com

fórmules o remeis miraculosos per interessos x que nosaltres tenim, ens pot ajudar a

sortir del pas puntualment, pot funcionar a curt termini però a la llarga mai no

funcionarà perquè l’altre, tard o d’hora, a través de les teves conductes, del teu

llenguatge corporal s’acabarà adonant que és una impostura, que no és veritat.

P: Podríem dividir-ho amb dos àmbits generals? Per exemple, un seria l’assertivitat a

l’àmbit personal, de les relacions personals i un altre seria l’assertivitat en el món

laboral.

51

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=gTtK602ZyHg https://www.youtube.com/watch?v=mHS22oM6Sgk (29/07/2015)




88

E: Sí.

P: A quin dels dos fronts probablement tinguem més dèficits d’assertivitat?

E: Aquí depèn de la persona. Hi ha persones que no en tenen en cap, que en tenen en

dos o que predomina la seva assertivitat en un o altre doncs perquè se sent més

còmode. Hi ha ambients de treballs assertius, hi ha empreses, hi ha escoles

assertives, hi ha institucions que són assertives per concepte, per plantejament, per

filosofia i també hi ha famílies i amistats que aquesta base hi és. El sentiment assertiu

hi és, aquesta és la base. Que l’assertivitat estigui en els valors de la persona, en els

sentiments, en la disposició, en la mirada cap a l’altre. En funció d’això doncs depèn

no, de quins ambients tinguis tu i de com tu et moguis i estiguis vinculada amb cada un

d’ells.

P: D’alguna manera podríem concloure que hi ha persones que neixen assertives o

més assertives que altres?

E: Hi ha una predisposició. Avui en dia sabem que tota la part biològica, genètica,

predisposa una sèrie de capacitats, de potencials però sempre tot això s’acaba d’anar

trenant a través de l’experiència vital, de l’aprenentatge i del que suposa la relació amb

altres. I per tant, néixer, néixer assertiu, pots néixer amb una predisposició i pots no

tenir-la perquè no l’has educat i a l’inrevés, pots néixer amb una predisposició més

baixa i a l’haver-la practicat i fomentat la tens molt més gran que aquell que d’una

manera natural la té.

P: Un dels elements claus de l’assertivitat, un dels exemples que ens trobem cada dia,

és com dir no? A vegades això és un gran problema. Per exemple, com dir a un teu

superior jeràrquic a la feina, com dir no a la teva parella? Això realment és

l’assignatura pendent o és la clau de la volta de l’assertivitat?

E: És un dels aspectes, això també nosaltres insistim. L’assertivitat és un conjunt de

factors per una bona comunicació i a vegades es confon només amb saber fer queixes

i amb saber dir no, o amb ser autèntic i dir tot el que penses i això és una visió parcial,

limitada de l’assertivitat. Saber dir no també entraria aquí perquè qui realment té una

disposició assertiva, aprendria a dir no d’una manera més respectuosa, menys

arriscada, no seria agressiva, ho diria però no trepitjant allò a “lo bruto” com diem, com

un elefant en una “catxarreria” com diem nosaltres i clar, a l’hora de dir no, des del

punt de vista assertiu, el primer que has de fer és valorar l’adequació d’aquell no: què

t’hi arrisques, si ho pots dir o no, si t’hi estàs jugant la feina, si pots complicar la


89

relació. A banda de la teva assertivitat, sigui quina sigui, això és el primer que t’has de

plantejar i després en tot cas provar a veure que passa. L’assertivitat l’hem de també

saber modular, acotar, limitar això també és ser assertiu. On sabem que no se’ns farà

cas en el que necessitem, en el que sentim, en el que pensem no cal malgastar-la,

s’ensenya una mica, es prova i sinó dóna resultat hem de buscar altres recursos.

P: Podríem posar algun exemple de com dir no? Per exemple, davant d’un superior

jeràrquic a la feina. Vostès, d’entrada, fan una diferenciació entre el jo i el tu. No sé si

aquesta seria una manera de començar explicar algun exemple concret.

E: Sí. Mira, primerament, per dir no en un superior a la feina i pensem que realment

tenim alguna probabilitat o probabilitats importants de ser escoltats i que se’ns tingui

en compte, es podria dir: ira, això per exemple no em correspon fer-ho a mi. Però

llavors pots donar la solució, sempre negociar. Darrere ve el pacte. No és un no i no i

no, perquè si tu tens una bona relació i hi ha un bon feeling tu pots dir, home, ja saps

que això no em correspon ara bé, si realment és molt important que jo ho faci, tu

necessites que ho faci jo ho puc fer però llavors hauré de deixar el que estic fent.

Prioritzo això que em dius i allò altre ho deixem per després o per un altre moment o

no ho faig jo i se’n cuida un altre. Sempre buscar aquest pacte no? Perquè el no

radical i no ho faré, està claríssim que predisposa a una dificultat en la relació laboral

en aquest cas i això és el que jo deia abans que s’ha de valorar.

L’altre pregunta que em feies que era el sentiment del jo i el judici del tu?

P: Sí i si jo parlo contínuament de jo, jo, jo, jo d’entrada vostès consideren en el llibre

que ja és alguna forma d’imposició, que ja és més difícil, el jo és més agressiu. No sé

si és aquesta l’expressió.

E: Exactament. A veure, això és ambigu. Té una doble lectura: hi ha autors que diuen

que l’assertivitat és parlar des del jo. Quan jo dic: jo em sento malament o jo m’estic

enfadant, estic sent més respectuós que quan dic que tu m’estàs fent enfadar. Aquí

sóc més agressiva, dic m’estàs fent enfadar tu, en canvi si jo dic m’estic enfadant estic

posant la responsabilitat en mi. Llavors això hi ha autors que diuen que assertivitat és

parlar des del jo com ara: jo no em sento bé quan em crides que és diferent a dir ets

un mal educat perquè crides molt no? És absolutament diferent quan parlo del jo que

quan estic fent un judici del que tu fas. Ara bé, allò altre que em deies és: si jo parlo

molt de mi, parlar des del jo no és el mateix que parlar tota l’estona de mi. Aleshores

quan jo tota l’estona estic: jo penso, jo dic, jo sento, jo necessito i no tinc en compte el

que tu sents i tu què penses? I tu què sents? I tu què necessites? Aleshores estic en


90

l’agressivitat igual que quan estic tota l’estona en el tu, estic en la passivitat perquè

m’anul·lo jo. Aquest equilibri, nosaltres parlem de la dansa assertiva que és una dansa

entre un tu i un jo. Que vas ballant sense trepitjar-te ni ser trepitjat i t’acobles.

P: Un podria pensar que la persona que domini aquestes tècniques a fons també pot

manipular als altres? Hi ha un perill?

E: Sí. Però és el que deia abans, és a dir, això s’acaba veient a la llarga i aquí si que

nosaltres no podem controlar, a vegades la gent ens diu: però escolti, tot això no pot

passar tot això que vas dient ara? És clar que pot passar. Perquè no passi què hi ha

d’haver? Hi ha d’haver aquest sentiment de fons de consideració autèntica i real cap a

l’altre i hi ha d’haver-hi uns valors ètics de legitimació i de valoració de la dignitat de

l’altre com a persona, com a interlocutor legítim, etc. Si tot això no hi és, un respecte,

un pensar que l’altre és important, que podem teixir coses junts, que em pot ensenyar,

que em pot enriquir, que la relació encara que sigui difícil jo puc sortir millorat i l’altre

també fins i tot en el cas que no ens entenguem, sinó hi ha això les tècniques i

procediments evidentment es poden fer servir per manipular però em sembla que

s’acaba veient, tard o d’hora ho acabem descobrint.

P: Més enllà de les paraules abans em fet una pinzellada, també el to, el cos hi ha

altres factors que juguen que són tan o més importants que el llenguatge verbal

estrictament parlant. Com es poden arribar a dominar aquests altres factors que potser

són més complicats que el llenguatge verbal?

E: Clar, aquí per això diem que l’assertivitat potser és un element clau de la

intel·ligència emocional, del desenvolupament emocional perquè per desenvolupar-la

bé es necessita una certa maduresa emocional de base. A partir d’aquí, quan tu hi

entres, t’ajuda a ampliar aquesta maduresa per tant has de treballar també amb les

teves emocions, has de treballar amb la reorganització del teu món emocional, del

món ètic, dels valors. Has de treballar amb tot això perquè sinó l’assertivitat si que

queda com un bolet, com una cosa molt estranya i freda que no se la creu ningú.

P: Vostès en el llibre parlen que cal un entrenament per a l’assertivitat. Com una

persona es pot entrenar? Hi ha uns exercicis bàsics? Hi ha una escola on un pot

aprendre a ser assertiu?

E: Això jo convido a que, doncs, la gent que tingui interès busqui els cursos que n’hi ha

molts, nosaltres en fem però hi ha molts altres professionals col·legues nostres i altres

que no ho són però que també ho fan molt bé i que fan cursos sobre aquest tipus de


91

temes. Això normalment nosaltres ho tenim preparat amb unes dinàmiques, amb unes

activitats senzilles, lúdiques, agradables. Procurem que el plaer sigui un dels elements

importants i a partir d’aquí, doncs, es posen situacions fictícies en les quals, amb grup,

hem de buscar la manera de resoldre-les, ho hem de representar i llavors veiem on

tenim dificultats si en el dir-ho, en l’actitud, en el cos, que és el que deies abans que és

tan important el llenguatge corporal perquè paraules amables, escollir paraules

amables sense una amabilitat de fons, sense un sentiment d’amabilitat, d’estimació, de

tendresa de fons, evidentment no sonen amables a la llarga si més no, no hi sonen.

P: Per què després pot haver-hi un problema que si sempre estic parlant amb un

llenguatge molt amable, molt correcte, doncs que la persona, el meu interlocutor, en

algun moment pensi que jo estic fent comèdia, que estic caient en un sarcasme?

E: Sí i les paraules amables, jo quan dic paraules amables no vull dir endolcir les

coses ni ensucrar-les i fer un món de color rosa. Quan dic paraules amables vull dir

que en el teu fons hi ha un respecte de base i a partir d’aquí tots els errors humans i

totes les pujades de tot, que a vegades se’ns escapen. Però quan hi ha aquest

respecte de base tu pots arribar a tenir una discussió, fins i tot forta amb un altre,

sense que es trenqui el respecte i sense que les persones se sentin agredides o

desconsiderades.

P: Perquè l’assertivitat, el llegir no ens ha de fer perdre l’escriure. Hem de poder dir les

coses clares.

E: Exactament. Perquè a vegades quan la gent sap que et dediques a aquestes coses

o sap que has fet un curs d’assertivitat i un es posa seriós i un, un dia té una sortida de

to i un, un dia diu per aquí no hi passo, que això és molt normal, et diuen: vaja i tu no

erets assertiva o assertiu? Llavors això és un cop baix. Això no és així. O sigui

l’assertivitat està en aquest sentiment, en aquesta disposició que tu tens i que no vol

dir que et faci anar per la vida tot el dia sent amable amb tothom i en qualsevol

moment, hi ha situacions que un diu doncs amable poc, aquí seré més seriós.

P: Vostè parlava abans de cursos per aprendre a ser assertiu, per introduir-se en

l’assertivitat. I les escoles, els més petits? Hi hauria d’haver-hi una assignatura sobre

l’assertivitat? Vostè creu que aquí hi ha una feina a fer o s’està fent una feina

important?

E: Sortosament i a poc a poc, perquè això és un llarg camí, s’està cada cop donant

més importància en el món educatiu, a través ja de programes i de propostes


92

concretes a moltes escoles i a través de molta demanda de formació que estan fent

avui en dia les escoles tant a nivell de pares com a nivell de professorat com amb el

mateix alumnat. Cada cop més, tot el que són les competències personals i les

competències interpersonals que serien les bàsiques per les relacions amb els altres i

per adaptar-nos i socialitzar-nos, s’estan cada dia tenint més en compte. Potser encara

no estan prou arrelades en els projectes educatius dels centres però com ja dic és un

procés gradual. Tot és començar, per programes, per matèries, per iniciatives, per

acció tutorial que ho incorpora i per tant, anirem caminant cap a això esperem i

desitgem.

P: Vostès parlen també, fan un vincle, entre l’assertivitat i la felicitat. Aquí quan un és

assertiu, per entendre’ns, dins el propi cos es produeix una reacció i generem un tipus

d’hormones que no sé si en diem les hormones de la felicitat i sentim un benestar?

Ens pot ampliar una mica això?

E: Sí. Nosaltres diem que assertivitat rima amb felicitat i que no és una mera

coincidència lèxica o fonètica. La base, l’assertivitat és la base d’unes bones relacions,

d’una bona comunicació, i les bones relacions són la base de la felicitat. Amb estudis

que s’han fet sobre les persones que es consideren realment felices, el primer factor

és que tenen una xarxa de relacions positives amb el seu entorn i el segon és que són

persones que estan implicades en la seva comunitat, que se senten part, que se

senten membres. El sentir-te part i el tenir unes relacions positives allibera, en el

nostre cervell, aquestes hormones del benestar entre les quals la oxitocina és una de

les bàsiques que es la que s’allibera, doncs, en els moments del parts, en els moments

sexuals, en els moments en que un se sent estimat i reconegut i passa igual amb les

relacions.

P: Vostè comentava també que hi ha i que hauríem d’entrar a parlar de diferents estils

de personatges o patrons que podríem dir no? Vostès en el llibre comenten l’agressiu,

el passiu-agressiu, m’agradaria que em detallés d’una forma molt sintètica a aquests

diferents personatges i com es vinculen amb l’assertivitat?

E: Sí. L’assertivitat és el punt mig entre dos extrems que serien l’agressivitat i la

passivitat. Ningú està en el mig i ningú no ho està permanentment, anem oscil·lant una

miqueta i segons la nostra predisposició més cap a un cantó o més cap a un altre. La

persona passiva seria la persona que per sistema s’ho calla tot, no ho diu, té por de

dir-ho, adopta la fugida i el no manifestar-se i la persona agressiva és la persona que

ho diu tot, en principi no es calla res. Perquè també és la persona que insulta, la


93

persona que trepitja però no necessàriament la persona agressiva insulta i trepitja sinó

que diu qualsevol cosa i llavors caigui com caigui, no es preocupa massa.

P: Perdoni, vostès parlen d’un exemple que potser ho aclarirem més això. Parlen d’un

exemple d’una persona al tren amb una ràdio engegada amb un volum molt alt.

Expliqui’m amb aquest cas quin podria ser un comportament tipus d’aquests diversos

patrons, d’aquests diversos models.

E: Clar, nosaltres diem no s’ha de ser assertiu sempre al 100%. Si el viatge és curt

podem dir, com que baixo a la propera estació perquè m’aniré a buscar problemes? És

una conducta que diries que és passiva però és intel·ligent, per tant també és

assertiva. Ara bé, si has de fer un viatge molt llarg li pots dir a la persona: escolta,

series tan amable si us plau perquè aquesta música està molt bé (allò que es diu, o el

que sigui) però a mi com que hem de fer un viatge llarg, em molesta una mica o em

distreu o em desconcentra, et faria res abaixar-ho si us plau? I sobretot això, no, el dir

hem de fer un viatge llarg, si fos més curtet ja no et diria res, amb amabilitat no amb

menyspreu. L’assertivitat seria jo m’hi dirigeixo amb respecto, no m’hi dirigeixo pensant

aquest capsigrany que està posant la música tan alta, a veure si l’alliçono i el poso al

seu lloc. Si tu fas servir l’assertivitat com una manera de posar a la gent al seu lloc i a

més quan no correspon o no et correspon perquè baixes a la següent parada, tindràs

problemes i diràs però si he sigut assertiu. No, perquè el teu sentiment o la teva

disposició no ha estat assertiva.

P: Està molt clar. Una altre dels factors que vostès subratllen és el fet de saber

escoltar. Aquesta potser és una altra dificultat afegida? Potser no en sabem massa

d’escoltar a l’altre?

E: Costa molt. Hi ha algun autor que dóna una fórmula que és que quan tu escoltes,

escoltes dos terços i parles un terç per exemple. Això no ho hem de seguir al peu de la

lletra però vol dir una cosa molt important, quan tu estàs escoltant el protagonisme li

estàs donant a l’altre i això és bàsic. I després hi ha una altra cosa, escoltar l’altre des

de l’altre, des del que ell és, des d’on m’ho pot està dient perquè si ho escolto des del

meu món personal, des del que jo penso i des del que jo sóc, no l’estic escoltant

realment. L’escolta normalment tenim moltes barreres, molts prejudicis, molts

estereotips del que hi ha tenim d’entrada sobre l’altre, el que pensem d’entrada sobre

l’altre i després els nostres propis sorolls a nivell emocional, els nostres propis temors,

dubtes, frustracions, esperances, anhels, expectatives, etc. Tot això interfereix en

l’escolta i fa que a vegades el que nosaltres sentim no té res a veure amb el que l’altre

ens està volen dir.


94

P: Un dels factors que també suposo que deu interrompre aquesta relació és una altra

vegada el jo. Si un parla molt, és a dir, si un expressa moltes opinions, per això una de

les fórmules que vostès destaquen és fer el doble de preguntes que d’afirmacions.

E: Exacte. Aquí darrere venia una de les coses bàsiques, per això a més d’escoltar

dues vegades més del que parles també hi ha el re-formular, estàs volent dir això?

Estic entenent tal cosa, és això realment el que em vols dir? Perquè aquest és el

vertader diàleg, m’estàs dient que et sents així? O sigui allò el buscar, el reafirmar, el

feedback52 que és important en tota comunicació tenir-lo present perquè sinó a

vegades projectem el que nosaltres sentim amb el que ens està dient l’altre i ens

acabem fent autèntiques pel·lícules sinó preguntem, sinó fem aquesta reafirmació de

constatació, ens fem vertaderes pel·lícules a partir de coses que estan a la nostra

ment, que són això que jo deia.

P: Vol dir que la imaginació ens juga una mala passada? Que la interpretació és

errònia?

E: No, una mala passada. Ens fem unes pel·lícules en funció del que nosaltres sentim

o ja pensàvem prèviament o les expectatives que teníem que s’estan complint o no i

no té res a veure amb el que ens està dient l’altre. Llavors això s’ha de constatar, s’ha

de confrontar i no ens ha de fer por dir escolta, realment m’estàs dient això o t’estic

entenent jo malament? Veus! Un altre cop, t’estic entenent jo. Perquè un exemple molt

clar del jo i el tu: perdona, m’ho podries tornar a explicar perquè potser no t’estic

entenent. Ho estic posant en mi. Jo no t’entenc. En canvi si et dic, escolta m’ho estàs

explicant fatal, tu m’ho estàs explicant fatal, tu no t’expliques és agressiu. Jo no

t’entenc és respectuós.

P: Un altre concepte del que m’agradaria parlar, estem arribant ja al tram final

d’aquesta entrevista, vostès parlen d’una ràbia heretada. Com és possible que una

persona porti una motxilla plena, no sé si ve per extracció social, familiar, d’una ràbia

heretada?

E: Sí. Això m’encanta perquè és una part que nosaltres en el llibre només insinuem, no

ens posem en aquest tema perquè és un tema que té un transfons important, però

cada cop més s’apunta la idea, perquè es constata fenomenològicament en el dia a

dia, diem que no només tenim una herència genètica sinó que hi ha una herència

emocional. Aquesta herència emocional, en primer lloc, ens ve de la família i de la

cultura i tot allò que la nostra família o la nostra cultura no ha resolt a nivell emocional,

52

Glossari


95

com a cultura o com a família, totes aquelles emocions que no han pogut estar ben

processades, ben integrades que tenen a veure amb fets traumàtics de les famílies i

dels grups humans, tot allò ho arrosseguem i es passa a les generacions següents i a

vegades un fa molts cursos d’assertivitat, d’intel·ligència emocional, de comunicació i

té problemes i va a teràpia i va a fer no sé que i segueix tenint problemes. I llavors un

pot pensar que ell no val res o que no serveix per aprendre aquestes coses i el que pot

ser és que, la seva ràbia, la seva frustració o la seva tristor sigui una tristor heretada i

que vingui refermada o reforçada familiarment i, fins i tot, culturalment que llavors això

és molt fort.

P: Doncs moltes gràcies Eva Bach per haver-nos introduït en aquest món de

l’assertivitat, de fet crec que hem fet el doble de preguntes que d’afirmacions, per tant,

entenc que aquesta entrevista suposo que ha estat prou assertiva.

E: Ha estat magníficament i extraordinàriament assertiva Salvador. Moltes gràcies.


96

ANNEX 3: Tests d’internet




97


98




99


100


101

ANNEX 4: Puntuació test de coeficient emocional


Sempre (+0)

Amb freqüència (+1)

A vegades (+2)

Rarament (+3)

Mai (+4)



Sempre (+0)


A vegades (+2)

Rarament (+3)

Mai (+4)


Sempre (+4)


A vegades (+2)

Rarament (+1)

Mai (+0)


Sempre (+0)


A vegades (+2)


102

Rarament (+3)

Mai (+4)


Sempre (+4)


A vegades (+2)

Rarament (+1)

Mai (+0)


Sempre (+4)


A vegades (+2)

Rarament (+1)

Mai (+0)

7. Et resulta fàcil adonar-te que és el que els altres esperen de tu?

Sempre (+4)


A vegades (+2)

Rarament (+1)

Mai (+0)


necessites?

Sempre (+0)


103


A vegades (+2)

Rarament (+3)

Mai (+4)


Sempre (+0)


A vegades (+2)

Rarament (+3)

Mai (+4)



Sempre (+0)


A vegades (+2)

Rarament (+3)

Mai (+4)



Sempre (+0)


A vegades (+2)

Rarament (+3)

Mai (+4)


104



Sempre (+0)


A vegades (+2)

Rarament (+3)

Mai (+4)


de qui vingui?

Sempre (+0)


A vegades (+2)

Rarament (+3)

Mai (+4)


Sempre (+4)


A vegades (+2)

Rarament (+1)

Mai (+0)


0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10


105

ANNEX 5: Conversió de la puntuació del test

PUNTUACIÓ COEFICIENT EMOCIONAL PUNTUACIÓ FELICITAT

56 - 46 10 - 9

46 - 37 8 - 7

37 - 28 6 - 5

< 28 4 – 3 – 2 – 1 – 0


106

Glossari

Ancoratge: Tècnica senzilla que permet recordar i activar l’estat mental que un desitja

quan ho vol. Ens recorda quelcom en concret que ens produeix una emoció i activa els

neurotransmissors.

Assertivitat: Habilitat de dir o fer allò que es pensa sincerament, el que sembla més

just, però sense faltar als drets dels altres.

Empatia: Facultat de comprendre les emocions i el sentiments dels altres i de posar-

se al lloc de l’altre sense perdre la pròpia identitat.

Feedback: Es defineix com a retroalimentació, conjunt de reaccions o respostes que

manifesta un receptor respecte a l’actuació de l’emissor, el que es té en compte per

aquest per canviar o modificar el seu missatge.

Inconscient: És la ment reactiva que emmagatzema totes aquelles experiències

viscudes durant milions d'anys d'existència. És l'encarregada de gestionar la

respiració, de fer-nos sentir plaer i dolor i de centrar-nos en la nostra zona de confort.

Intel·ligència emocional: Capacitat per identificar, entendre i manipular les emocions

correctament, de manera que faciliti les relacions amb els altres, la persecució de

metes i objectius, la superació d’obstacles o a utilitzar l’estrès a favor de qui el pateix.

Intel·ligències múltiples: Conjunt de capacitats que posseeix l’ésser humà que

permeten resoldre problemes des de diferents àrees del cervell però que les trobem

interconnectades entre si. Dins el grup de intel·ligències múltiples hi trobem vuit

intel·ligències diferenciades.

Intel·ligència interpersonal: Intel·ligència que fa referència a l’autoconeixement i

s’associa amb les emocions i els sentiments.

Neurociència: Ciència que es dedica a l’estudi, observació i anàlisi del sistema

nerviós central de l’ésser humà.

Pensament abstracte: Capacitat de deduir, interpretar i analitzar els fenòmens que

ens afecten observant molts detalls alhora i valorant multitud de funcions; processar

molts problemes alhora, definir prioritats i donar resposta a diverses tasques.


107

Resiliència: Habilitat de recuperar-se fàcilment o ràpida d’un fet tràgic, d’una

depressió, d’una desil·lusió o d’alguna altra mala situació.

Serotonina: És un neurotransmissor que participa en la transmissió de senyals d’una

àrea del cervell cap a una altra. És una substància que controla l’humor i té un afecte

calmant.

Subconscient: És la ment emocional i a través d’ella tenim accés als records que el

cervell ha emmagatzemat. És aquella que es deixa portar pels gustos, els desitjos i el

cor i és l'encarregada d'obligar-nos a dur a terme accions que de vegades considerem

irracionals.

Documents

LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL LA CLAU DE LA …premisrecerca.uvic.cat/sites/default/files/webform... · emocional: quan el coeficient emocional augmenta la felicitat també augmenta