View
2
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
TRAMNOU PROJECTE
DE TEXT-LA GALERA
PER A L’EDUCACIÓ
PRIMÀRIATR
AM
CIC
LE S
UPE
RIO
R
CICLE SUPERIOR
Tram a tramaprenem a aprendre
Si voleu més informaciósol.liciteu-la a:PROMOTEXT
Josep Pla, 9508019 BarcelonaTel. 932 160 832Fax 933 173 277
e-mail: text-lagalera@grec.cat
PROJ E C T ET
R
AM
ww
w. t e
xt - l a
ga
l e
r a . c a tCAT
ÀLE
G T
RAM
TRAM CICLE SUPERIOR
EL PROJECTE
LLENGUA
LENGUA CASTELLANA
CONEIXEMENT DEL MEDI
MATEMÀTIQUES
PLÀSTICA MÚSICA
EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA
MATERIALS COMPLEMENTARIS
PROPOSTA DE LECTURES
DICCIONARIS
Tram 2009.indb 1Tram 2009.indb 1 23/12/08 09:04:2223/12/08 09:04:22
PROJECTE
TRAMUN MATERIAL PER
AL SEGLE XXI
L’any 2009 es compleixen disset anys des que TEXT-La Galera va començar a publicar materials educatius. Estem molt satisfets de la feina que hem fet en aquest temps i de l’acceptació que ha tingut pels docents i els alumnes. Creiem que l’èxit de la nostra proposta s’ha basat en la qualitat dels llibres i materials de suport que hem elaborat i en la coherència de la línia pedagògica i editorial, que han convertit aquests materials en unes eines potents i al mateix temps fl exibles en mans dels nostres usuaris.
Ara, però, al començament d’un nou segle, tenim al davant uns alumnes molt diferents dels que omplien les aules fa disset anys, perquè el context social ha canviat. L’any 2007, amb l’aplicació progressiva d’una nova llei educativa, la LOE, es va iniciar una època de canvis.
Des de TEXT-La Galera tenim la voluntat de contribuir en la tasca educativa i, per a aquest nou curs, hem volgut donar continuïtat al nou projecte per a l’educació primària que vam engegar el 2007, basat en els postulats de la LOE, la nova llei d’Educació.
Tram 2009.indb 2Tram 2009.indb 2 23/12/08 09:04:2323/12/08 09:04:23
ASPECTES DIDÀCTICS
El projecte està format pels llibres de l’alumne (un sol volum per àrea i curs), els materials complementaris (llibres de lectura, quaderns de reforç i ampliació, quaderns de consolidació, etc.), els materials per al mestre (guies didàctiques, web amb propostes interactives, CD amb àudios, etc.) i els materials d’aula.
Totes les àrees comparteixen uns escenaris comuns sobre els quals es construeixen les unitats de treball. Els escenaris esdevenen un rerefons temàtic que serveix de fi l conductor que uneix els diferents continguts i en permet el treball interdisciplinari.
Cada llibre conté dotze unitats de treball (menys els de Plàstica i Educació per a la ciutadania), agrupades en tres trimestres. Cada unitat correspon a uns quinze dies de treball. Al fi nal de cada trimestre s’ofereixen a la guia propostes
d’avaluació trimestrals d’acord amb els períodes avaluatius escolars.
El treball de cada àrea es planteja a partir d’una estructura didàctica de les unitats segons les necessitats de l’àrea i dels requerimets de la LOE. Aquesta estructura té una seqüència lògica d’aprenentatge:
1 sondeig dels coneixements previs o avaluació inicial2 treball mitjançant les activitats i atenent a la diversitat3 consolidació i avaluació fi nal de les competències bàsiques
Es presta una atenció especial a la diversitat de ritmes d’aprenentatge dels alumnes. La guia didàctica va acompanyada d’un quadern d’atenció a la diversitat, un altre amb eines per a l’avaluació i un tercer amb més recursos per als docents.
Les activitats d’aprenentatge són de diferents tipus:
dirigides o més obertesde treball de les competències bàsiques
en grup i individualsd’ús de les TIC
de treball dels eixos transversals
procedimentals i manipulativesd’aplicació pràctica dels continguts treballats
Es fan explícits en els materials la transversalitat i el tractament de la llengua específi ca de cada àrea prestant atenció a la
verbalització del treball dels alumnes (autorefl exió).
Les competències bàsiques fi xades pel Departament d’Educació es treballen al llarg de les unitats amb les activitats, i a més es recullen en una peça fi nal d’avaluació en cada unitat.
Tram 2009.indb 3Tram 2009.indb 3 23/12/08 09:04:2623/12/08 09:04:26
Unes eines molt completes, útils i pràctiques de suport a la tasca docent.
GUIES DIDÀCTIQUES
ProjecteTRAM Recursos
Làmines amb continguts de matemàtiques,llengua, coneixement del medi o música
per al treball col·lectiu a l’aula.
PÒSTERS
MATERIALS MULTIMÈDIA
Activitats interactives,CD àudio,
DVD amb reportatges,làmines projectables.
primeres catàleg CS:Maquetación 1 22/12/08 11:04 Página 1
per als mestres
Ventall complet de quaderns per consolidar,reforçar o ampliar continguts.
MATERIALS COMPLEMENTARIS
www.text-lagalera.cat
Espai de consulta i intercanvi obert al món actualde l’educació. Amb catàleg de publicacions, guies interactives, materials descarregables, materials multimèdia, enllaços, atenció als usuaris i un espai per als educadors.
ATENCIÓ A L’USUARI
Tot l’any al vostre servei.Per a més informació:
Tel. 932 160 832 Fax: 933 173 277
text-lagalera@grec.cat
primeres catàleg CS:Maquetación 1 22/12/08 11:05 Página 2
Una finestra oberta
www.text-lagalera.cat
QUÈ FEM?
QUI SOM?
CATÀLEG COMPLET DE LLIBRES, GUIES DIDÀCTIQUES, RECURSOS MULTIMÈDIA
àrea d’educadorsEspai adreçat als usuarisdels projectes de Text-La Galera.Un cop registrats, tindreu accésa tots els arxius descarregables.
CERCA
Per fer múltiples cerquessegons aquestes cinc variables.
CATÀLEGS
Accés als catàlegsdels nostres materials.
Enllaços a webs interessantsen el món educatiu.
ENLLAÇOS
primeres catàleg CS:Maquetación 1 22/12/08 11:07 Página 3
al món de l’educació I MATERIALS COMPLEMENTARIS PER ALS DIFERENTS NIVELLS EDUCATIUS
PRESENTACIONS PER ETAPES arxius descarregables
•unitats de mostra
•programacions
•orientacions didàctiques
•activitats de reforç i d’ampliació
•làmines projectables
•activitats interactives
•àudios
•solucionaris dels quaderns
•models d’avaluacions
material relacionatpetició de mostra
primeres catàleg CS:Maquetación 1 22/12/08 11:08 Página 4
Projecte TRAM GuiesUNA EINA ÚTIL I COMPLETA PER A FACILITAR ALS MESTRES
LLIBRE DEL MESTRE, que conté:
• La definició del projecte.
• La contribució de cada àrea a les competències bàsiques.
• Els objectius de l’àrea per a tota l’etapa i els criteris d’avaluació de cicle.
• L’estructura didàctica del llibre de l’alumne.
• I EL TREBALL, UNITAT A UNITAT, AMB...
Amb la reproducció del llibre de l’alumne, programacions,orientacions i recursos i totes les solucions!
UN CD que conté:
• Tota la guia en pdf.
• Les programacions i els controls en word de les unitats.
• Activitats interactives multimèdia per als alumnes.
• El pla lector de La Galera, amb propostes de guies de lectura.
• Enllaços directes de les activitats TIC dels llibres dels alumnes.
primeres catàleg CS:Maquetación 1 22/12/08 11:09 Página 5
UN QUADERN D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats d’ampliació i activitats de reforç per a cada una de les unitats.
UN QUADERN DE RECURSOS
Activitats fotocopiables.
didàctiquesLA SEVA TASCA DOCENT
UN CD ÀUDIO de llengua catalana i llengua castellana,
amb els textos orals del llibre de l’alumne
i de música, amb audicions, cançons, danses, activitats.
UN DVD d’educació per a la ciutadania, amb reportatges.
UN QUADERN D’AVALUACIONS
Inicial, trimestrals, per unitats i final. Fotocopiables; amb les solucions i graelles d’avaluació per als mestres.
primeres catàleg CS:Maquetación 1 22/12/08 11:09 Página 6
TRAMCICLE SUPERIOR Ll
engu
a ca
tala
na
Leng
ua c
aste
llana
Mat
emàt
ique
s
Con
eixe
men
tde
l med
i
Mús
ica
Plàs
tica*
Educ
ació
pe
r a
la c
iuta
dani
a
Quadern d’activitats (per curs)
Bloc (quaderns d’activitats)
*Es presenta en un únic volum amb espiral que conté la informació i les activitats fungibles.
Quaderns d’estiu
Quadern d’atenció a la diversitat
Quinze són Quinze. Quaderns de càlcul mental
DVD amb reportatges
Lectures La Galera / Pla lector (també en CD)
Llibre de curs
www.text-lagalera.cat
Activitats multimèdia a la web i en CD
Quadern de recursos
Rumiagrup. Quaderns d’estratègies de resolució de problemes
Guia didàctica (per curs; també en CD)
Lectogrup. Quaderns d’efi càcia lectora
CD d’àudio
Diccionaris
Quadern d’avaluacions
Làmines d’aula
MATERIALS DEL PROJECTE
Tram 2009.indb 4Tram 2009.indb 4 23/12/08 09:04:3323/12/08 09:04:33
Lle
ngua LL
ENG
UA
Llengua.indd 5Llengua.indd 5 9/1/09 12:12:369/1/09 12:12:36
Guia didàctica
Guia didàctica Tram 5 Llengua, en paper i CD
ISBN: 978-84-412-1828-4
Guia didàctica Tram 6 Llengua, en paper i CD
ISBN: 978-84-412-1829-1
Cada una de les unitats que formen la Guia didàctica de Llengua inclou les programacions d’aula, orientacions i suggeriments didàctics i les solucions de les activitats proposades. La guia també conté un CD d’àudio amb els textos orals del llibre de l’alumne.
A més, per a acompanyar la guia hem preparat el quadern d’avaluacions, el quadern d’atenció a la diversitat (fi txes de reforç i ampliació) i el quadern de recursos fotocopiables. També disposeu de les activitats interactives relacionades amb els continguts del llibre i el Pla lector de La Galera.
www.text-lagalera.cat
Posem a la vostra disposició el nostre web, on podeu trobar el catàleg de publicacions, les programacions de cicle i les guies interactives.
Làmines d’aula
Per al treball col·lectiu a l’aula.
Materials complementaris
Dintre d’aquesta àrea disposem d’un conjunt de materials complementaris de gran utilitat, que es presenten amb més detall en l’apartat corresponent d’aquest catàleg. A continuació us llistem els títols d’aquests materials:
–Bloc 13, 14, 15, 16, 17, 18 Quaderns de llengua (amb solucionari)
–Quaderns d’ortografi a catalana 7, 8, 9, 10, 11, 12 (autocorrectius)
–Lectogrup vermell i lilaQuaderns d’efi càcia lectora (amb guia didàctica i solucionari)
–Diccionari DIDAC de la llengua catalana
MATERIAL PER AL PROFESSORAT
Tram 2009.indb 6Tram 2009.indb 6 23/12/08 09:05:1723/12/08 09:05:17
MATERIAL PER ALS ALUMNES
Uns llibres per a desenvolupar la competència lingüística dels alumnes en el vessant tant oral com escrit. Els nens i les nenes aprendran a escoltar i parlar millor i a llegir i escriure bé. Faran servir la llengua com a instrument per a refl exionar sobre el que aprenen i sobre el món que els envolta, per a expressar idees i per a entendre com funciona el codi. Ampliaran progressivament el seu vocabulari, faran servir les noves tecnologies per a aprendre, treballaran valors i exercitaran els seus aprenentatges.
Contingut de la pàginaIntroducció
Síntesi
Activitat d’àudio Número d’unitat i color de trimestre
Llibre de curs
ISBN: 978-84-412-1780-5
Quadern d’activitats
ISBN: 978-84-412-1779-9
Númi co
Llibre de curs
ISBN: 978-84-412-1782-9
Quadern d’activitats
ISBN: 978-84-412-1781-2
Llengua 6Llengua 5
Activitats de sistematització i consolidació. Inclouen exercicis TIC i temes transversals
Entrada a la unitat / Tu ja ho saps!
Comprensió i expressió oral
Lectura / Comprensió lectora
Coneixement de la llengua
Taller d'escriptura
Més activitats
Ara ja en saps més
ESTRUCTURA DE LES UNITATS
Vegeu-ne mostra
Tram 2009.indb 7Tram 2009.indb 7 23/12/08 09:05:1723/12/08 09:05:17
PERDU
TS
EN
L’OC
EÀ
en joan i la marta es diverteixen
a la platja jugant al joc dels contraris
sempre hi juguen i els agrada molt!
T5L1inf:TRAM3 02/12/08 15:57 Página 8
Sabeu què és un antònim?I un sinònim?
A l’hora de descriureuna situació, quins aspectespenseu que cal tenir en compte?
Sabeu quines són les partsde l’oració?
Expliqueu quin és el procésque seguiu a l’hora d’escriureun text.
TU JA HO SAPS!
que f cil!
fa fred!
una onada
molt grossa! mmm... una onada
molt petita!
t’havia avisat!
ara em toca a mi...
fa calor.
1
T5L1inf:TRAM3 02/12/08 15:57 Página 9
10COMPRENSIÓ/EXPRESSIÓ ORAL
Escolteu el fragment d’una història que llegeix un mestre als seus alumnesi ordeneu els fets que s’hi descriuen:
Xau decideix buscar aigua terra endins, sense allunyar-se gaire de la platja
per si tornen els crancs.
El gos no beu perquè recorda la sal que se li ha enganxat al cos.
Li torna el record de la menja de crancs.
La platja és buida i la sorra seca.
El gos ensuma l’aigua del mar.
Al bosc, hi troba fulles humides.
Corre cap a la platja.
Descrivim situacionsEn la vida diària, constantment descrivim situacions que hem viscut o que hanviscut persones del nostre voltant: què ens ha passat de camí a l’escola, què liva passar a una amiga, què ha passat a la classe de llengua... De vegades, tenimtan clar allò que hem viscut que pensem que els qui ens escolten també hosaben i els fem una explicació poc entenedora. Si volem que el nostre missatges’entengui bé, ens hem d’expressar de manera clara i ordenada.
T5L1inf:TRAM3 02/12/08 15:58 Página 10
11 COMPRENSIÓ/EXPRESSIÓ ORAL
Fes memòria i explica a la resta de
la classe alguna situació divertida,
emocionant o curiosa que recordis
de les teves vacances d’estiu. Tin-
gues en compte les qüestions se-
güents:
• Segurament els nens i les nenes
de la classe no saben de què par-
les i no coneixen el lloc on passen
els fets que expliques ni els prota-
gonistes. Per això, abans de co-
mençar, prepara’n un esquema
breu, amb frases curtes i clares
que resumeixin el que vols explicar
en l’ordre correcte.
• Fes servir l’entonació, el to de veu
i els gestos adequats a
la situació que vols
descriure.
1
ACTIVITATS
1
PER DESCRIURE UNA SITUACIÓ cal tenir
ben clar el que volem explicar i a qui
ho explicarem. Convé seguir un ordre
lògic i no perdre el fil de la narració
quan entrem en detalls.
En general, en la descripció de fets
o situacions distingim:
Presentació d’una situació.
Plantejament d’un conflicte.
Avaluació i resolució del conflicte.
Pas a una nova situació.
Un relat ben construït, a més de l’en-
cadenament de fets, presenta també
altres elements, com per exemple
descripcions, diàlegs i reflexions.
Comenteu, entre tots, si esteu d’acord amb les afirmacions següents:
La situació del gos nàufrag està descrita ordenadament i s’entén molt bé.
Els fets que s’hi narren estan ordenats cronològicament, tot i que en algun cas
es fa referència al passat.
S’hi fa una descripció de situació, perquè s’hi narra l’experiència viscuda
i les sensacions i pensaments del protagonista.
La descripció de situacions sempre s’ha de fer en primera persona, és a dir,
és qui ho viu que ho explica.
T5L1inf:TRAM3 02/12/08 15:58 Página 11
Observeu el dibuix i el títol de la lecturai expliqueu de què creieu que tractarà.
Heu sentit parlar de Robinson Crusoe?Què en sabeu?
Què és el primer que faríeu si anéssiua parar a una illa deserta?
A
B
C
ABANS DE LLEGIR
12COMPRENSIÓ LECTORA
Robinson CrusoeDANIEL DEFOE (adaptació d’Eduardo Alonso). Editorial Vicens Vives
El tarannà inquiet i l’ambició del jove Robinson Crusoe el porta a fer-
se a la mar en direcció a l’Àfrica. Una tempesta fa naufragar la seva
nau i Crusoe apareix en una illa deserta.
Així doncs, jo era un nàufrag, estès al fons d’una platja, xop fins
al moll de l’os, sense menjar, ni aigua ni gairebé roba. Tan sols dis-
posava d’un ganivet, una pipa i una mica de tabac, dins una caixeta.
“On sóc?”, em vaig preguntar. “Sóc en un lloc poblat o despoblat?
En una illa o al continent? I si hi ha caníbals, per aquí?”. Em va aga-
far molta por de morir-me de gana o de ser devorat per les feres.
“Quants dies podré sobreviure?”. Vaig veure, força llunyà de la plat-
ja, el vaixell encallat, a mercè de l’aigua embravida. Amb la sang gla-
çada a les venes de tanta angoixa, vaig recordar els meus companys
i em van venir llàgrimes als ulls. Tots havien mort ofegats, això era
ben clar, i per tant estava ben sol en aquell lloc desconegut.
Tenia molta set i em vaig ficar entre la malesa en cerca d’aigua
dolça. A un quilòmetre de la platja vaig trobar una deu, vaig beure
ansiosament i després em vaig asseure per calcular les possibilitats
que tenia de sobreviure. Aviat em vaig adonar que la cosa més
malesa
Bosc baix espès.
deu
Font, lloc per onsurt aigua de terra.
Què li ha passat
al protagonista?
Per què li vénen
llàgrimes als ulls?
T5L1inf:TRAM3 02/12/08 15:58 Página 12
13
1
COMPRENSIÓ LECTORA
urgent era trobar un refugi per poder dormir a recer de les bèsties
salvatges. Vaig tornar a la platja i, quan es va fer fosc, em vaig enfi-
lar a un arbre frondós que semblava un avet i em vaig instal·lar entre
les branques per no caure a terra en cas que un cop adormit em
mogués massa.
Quan em vaig despertar, ja feia estona que era de dia. El cel esta-
va serè, feia calor i la llum radiant del tròpic mirallejava al mar, que
havia perdut la fúria dels dies anteriors. A migdia, vaig aprofitar la
marea baixa per arribar fins al vaixell.
––Bub, bub, bub!
Per sort, vaig trobar una corda que penjava de la cadena de l’àn-
cora i la vaig fer servir per enfilar-me al castell de proa.
––Mèu, mèu...
Vet aquí que al castell de proa hi havia un gos remenant la cua i
dues gates que miolaven amb veu planyívola. Vaig anar cap a popa
i vaig trobar totes les provisions seques i intactes. Tenia una gana
canina. La primera cosa que vaig fer va ser menjar galetes i beure
uns quants glops de rom: necessitava donar-me ànim en vista de la
feina que m’esperava.
Després vaig inspeccionar les restes del vaixell i vaig descobrir
Per què dorm dalt
d’un arbre?
Com estava el mar?
On troba les gates i el gos?
I les provisions?
castell de proa
Extrem de la part del davant d’unvaixell, per damunt de la cobertasuperior.
planyívol
Crit prolongat i llastimós.
T5L1inf:TRAM3 02/12/08 15:58 Página 13
16CONEIXEMENTS DE LA LLENGUA
Les parts de l’oracióRecorda que una oració és un conjunt de paraules amb un sentit complet. Pertal que tingui sentit, les paraules que la formen han d’estar ben ordenades. Habi-tualment, primer trobem el subjecte (qui fa l’acció o de qui es diu alguna cosa)i després el predicat (què fa el subjecte o com és). En alguns casos, però, aquestordre es pot alterar segons la intenció de qui parla. El que és fonamental és quesempre hi hagi un verb, que és la paraula més important de l’oració.
Llegeix els grups de paraules següents i, després, contesta:
La Núria surt al balcó i mira els núvols.
Aquell balcó molt antic.
És ple de flors el balcó.
x En quin d’aquests grups de paraules
no hi ha verb? Es pot dir, doncs, que
és una oració? Per què?
x En quina oració trobem primer
el subjecte i després el predicat?
x En quina oració trobem primer
el predicat i després el subjecte?
Té sentit? És correcta?
Identifica el subjecte i el predicat de cada una d’aquestes oracions i, després, contesta:
Un gos remenava la cua.
El vaixell estava encallat.
El nàufrag vivia en una illa enmig de l’oceà.
Les gates miolaven desesperadament.
Robinson va trobar provisions.
x Què passaria si traguessis el nom de cada subjecte?
I si eliminessis el verb de cada predicat?
T5L1inf:TRAM3 02/12/08 15:58 Página 16
1
Digues quina és la paraula més important del subjecte en les oracionssegüents i, després, contesta:
Aquell gos abandonat udolava i grinyolava sense parar.
Les flors del meu jardí han brotat fa poc.
x Quin tipus de paraula és: un nom,
un adjectiu, un determinant...?
Ara, digues quina és la paraula més important del predicat en les oracions següents i, després,contesta:
Crusoe apareix en una illa deserta.
Les onades petaven amb força
contra les roques.
x Quin tipus de paraula és:
un verb, un adjectiu,
una preposició...?
17
1
CONEIXEMENTS DE LA LLENGUA
ACTIVITATS
LES ORACIONS estan formades per un
subjecte i un predicat.
EL NOM és la paraula més important
del subjecte; per això diem que és el
nucli del subjecte.
EL VERB és la paraula més important
del predicat; per això diem que és el
nucli del predicat.
Identifica el subjecte i el predicat
de les oracions següents:
A La rentadora nova no fa soroll.
B El curs va començar fa poc.
C Robinson Crusoe protagonitza un
llibre d’aventures.
D La Laia va visitar una illa deserta.
E Rèiem i ploràvem alhora, la Joana
i jo.
Ara, digues quin és el nucli o els
nuclis del subjecte i quin és el nucli
del predicat en cada cas.
Inventa dues oracions d’acord amb
les condicions següents:
A Nucli del subjecte: vaixell. Nucli del
predicat: s’ha enfonsat.
B Nucli del subjecte: gos. Nucli del
predicat: jugava.
3
4
NO
M
VERB
ADJECTIU
T5L1inf:TRAM3 02/12/08 15:58 Página 17
18
LLEGIU AQUEST TEXT AMB ATENCIÓ:
ARA, CONTESTEU ENTRE TOTS:
x Què explica aquest fragment? Quin tipus de text és: una descripció de situació,
una descripció de lloc, una notícia o un diàleg?
x Quina intenció creieu que té l’autor del text: descriure una situació en què ell
no està implicat, explicar una vivència, divertir-nos, emocionar-nos...?
x Els esdevemients s’hi expliquen de manera ordenada?
x S’entén bé el text? Està ben explicat?
1
2
Com hem d’escriure un textA l’hora d’escriure un text, ja sigui una narració, una descripció, una notícia...,és molt important seguir el procés següent:
PENSAR què volem escriure, qui volem que ho llegeixi, quina intenció tenim(explicar una situació, donar una notícia, descriure un paisatge...)
ESCRIURE el que hem pensat i anar revisant el que escrivim.
REVISAR el text complet per comprovar si s’entén, si està ben expressat, si calcanviar l’ordre d’algun fragment, afegir-ne o treure’n algun..., i també compro-var-ne la correcció ortogràfica i gramatical.
El pare, la mare i jo hem marxat molt a primera hora del matí
amb el cotxe, i el pare cantava, i després ha parat de cantar
per culpa de tos els altres cotxes que hi havia a la carretera.
No es podia avançar. Després el pare s’ha passat el semàfor
per on havia de girar, però ha dit que no hi feia res, que
retrobaria el camí al següent encreuament. Però al següent
encreuament hi feien obres i hi havien posat un cartell que deia:
“Desviació”, i ens hem perdut; i el pare ha escridassat la mare
i li ha dit que li llegia malament les indicacions que ell s’havia
apuntat al paper; i el pare ha preguntat el camí a una colla
de persones que no el sabien; i hem arribat a casa del senyor
Bongrain gairebé a l’hora de dinar i hem parat de barallar-nos.
SEMPÉ/GOSCINNY. El petit Nicolas i els companys. Editorial La Galera
T5L1inf:TRAM3 02/12/08 15:58 Página 18
19
1
TALLER D’ESCRIURE...
PREPARA LA DESCRIPCIÓ D’UNA SITUACIÓ:
COPIA EL TEXT AMB L’ORDINADOR,
IMPRIMEIX-LO I INTERCANVIA’L
AMB EL DEL TEU COMPANY O COMPANYA
PERQUÈ EL REVISI:
x Segueix un ordre lògic i s’entén?
x És un text coherent i ben lligat, és a dir, les frases
estan lligades amb les expressions adequades?
x Hi ha informació que sobra i es perd
la idea principal?
x Hi falta informació? Hi ha idees
que no s’acaben d’entendre?
3
PENSA i contesta:
Què vols explicar?
A qui ho vols explicar?
Quina intenció tens: divertir, emocionar,
descriure, explicar...?
ESCRIU el text:
Tingues en compte la intenció primera:
què vols explicar, a qui i com.
Vés llegint la part que tens escrita per
saber com continuar; és a dir, no ho
escriguis tot de cop, així t’adonaràs si hi
falten o hi sobren idees.
REVISA el text que has escrit:
Comprova si és el tipus de text que
havies pensat: expliques el que volies
i a qui volies, i respon a la intenció que
tenies.
Llegeix-lo en veu alta i comprova si
s’entén: si està ordenat, si és lògic, si
hi ha els elements que havies planifi-
cat, etc.
Modifica el text, si cal: afegeix o supri-
meix informació.
Llegeix el text definitiu i comprova’n
l’ortografia i la gramàtica.
Fes una lectura definitiva del text per
comprovar que tot és correcte.
1
2
3
4
T5L1inf:TRAM3 02/12/08 15:58 Página 19
Comprensió lectora
Coneixement de la llengua
Taller d’escriptura
ESTRUCTURA DE LES UNITATS DEL QUADERN D’ACTIVITATS
Els quaderns d’activitats, són fungibles i s’imprimeixen en un paper que facilita que els nens i les nenes hi puguin treballar amb comoditat, escrivint, esborrant...
Les pàgines són de mida estàndard i van encunyades i amb forats per a poder organitzar-les segons les necessitats.
Contenen un recull de conceptes clau.
Vegeu-ne mostra
Tram 2009.indb 8Tram 2009.indb 8 23/12/08 09:05:2823/12/08 09:05:28
1Perduts en l’oceà
Escriu una frase amb cada una de les paraules definides en la lecturade Robinson Crusoe:
malesa:
deu:
castell de proa:
planyívol:
verga:
rai:
Contesta:
x Per quin motiu es produeix el naufragi?
x Quins objectes personals de Robinson s’han salvat del naufragi?
x Què hi troba, al vaixell?
Què se n’emporta?
x Quins elements fa servir per a construir el rai?
x Creus que Robinson és valent? Explica per què.
1
2
5 ROBINSON CRUSOECOMPRENSIÓ LECTORA
T5L1act:TRAM3 02/12/08 16:00 Página 5
Llegeix el text següent i substitueix la paraula cova per sinònims diferents.Després, copia el text resultant a sota:
Escriu cada un d’aquests verbs al costat del seu antònim:
preguntar – entrar – morir – segrestar – millorar – escampar – perdre – arronsar
respondre: sobreviure:
alliberar: guanyar:
empitjorar: estirar:
sortir: recollir:
Torna a escriure aquests grups de paraules canviant la paraula destacadaper un antònim:
última vegada:
bèstia intel·ligent:
criatura fastigosa:
endreçar l’habitació:
fallar el cop:
7
8
9
La cova era fonda i fosca.
8 SINÒNIMS I ANTÒNIMSCONEIXEMENTS DE LA LLENGUA
La cova era fonda i fosca. Semblava que feia temps que ningú hi posava els peus.
Aquella cova, però, tenia alguna cosa especial que em feia sospitar que acabàvem
de ficar-nos en un bon embolic.
––Sentiu quina olor més forta fa en aquesta cova? ––vaig preguntar.
Efectivament, era molt perillós estar-se en una cova que feia aquella terrible pudor!
T5L1act:TRAM3 02/12/08 16:01 Página 8
Llegeix aquest fragment d’un llibre del petit Nicolas:
Ara, contesta:
x Què explica el text que has llegit? Quin tipus de text diries que és: reportatge,
descripció de fets o situacions, notícia, article...?
x L’autor considera que els lectors ja saben de què va el que explica i que ja
coneixen els personatges? Raona la teva resposta.
x Creus que el text està ben ordenat? Penses que s’entén bé el que
s’hi explica?
14
11 LA PRODUCCIÓ DE TEXTOSTALLER D’ESCRIURE
1
Hi ha companys que porten coses a l’escola. En
Cyrille, per exemple, un dia va portar un ratolí
blanc, però a la senyoreta no li va agradar gens
i es va posar a cridar per espantar-lo. A en Cyri-
lle el van fer tornar a casa amb el ratolí, i va ser
una llàstima, perque ens estimàvem molt aquell
ratolí, era genial. L’Eudes, que és molt fort, va
venir una vegada amb uns guants de boxa, però
això ja no va ser tan divertit, perquè es va dedi-
car a aixafar-nos els nassos a l’hora del pati.
L’Alceste, un altre company, porta sempre coses
de menjar, i mai no ens convida, perquè diu que
no en té prou per a ell. A la classe és fàcil saber
quin és el lloc de l’Alceste, perquè el terra és ple
d’engrunes.
SEMPÉ/GOSCINNY. Més històries inèdites del petit Nicolas. Editorial La Galera
T5L1act:TRAM3 02/12/08 16:01 Página 11
Observa les imatges i inventa una breu història que descrigui la situacióa partir dels passos següents:
Pensa què escriuràs, com ho escriuràs i a qui ho escriuràs:
Escriu l’esborrany de la història:
Revisa el text que has escrit, fes els canvis que calgui i torna’l a escriure amb
l’ordinador. Podeu fer un recull de totes les històries de tots els nens i nenes
de la classe.
1
2
3
12 LA PRODUCCIÓ DE TEXTOSTALLER D’ESCRIURE
T5L1act:TRAM3 02/12/08 16:01 Página 12
Lengua c
aste
llana
LEN
GU
A C
ASTE
LLAN
A
Lengua.indd 19Lengua.indd 19 9/1/09 12:13:289/1/09 12:13:28
Guia didàctica
Guia didàctica Tram 5 Lengua castellana, en paper i CD
ISBN: 978-84-412-1830-7
Guia didàctica Tram 6 Lengua castellana, en paper i CD
ISBN: 978-84-412-1831-4
Cada una de les unitats que formen la guia didàctica de Lengua castellana inclou les programacions d’aula, orientacions i suggeriments didàctics i les solucions de les activitats proposades. La guia conté un CD d’àudio amb els textos orals del llibre de l’alumne.
A més, per a acompanyar la guia hem preparat el quadern d’avaluacions i el quadern d’atenció a la diversitat (fi txes de reforç i ampliació). També disposeu de les activitats interactives relacionades amb els continguts del llibre i el Pla lector de La Galera.
www.text-lagalera.cat
Posem a la vostra disposició el nostre web, on podeu trobar el catàleg de publicacions, les programacions de cicle i les guies interactives.
Làmines d’aula
Per al treball col·lectiu a l’aula.
Materials complementaris
Dintre d’aquesta àrea disposem d’un conjunt de materials complementaris de gran utilitat, que es presenten amb més detall en l’apartat corresponent d’aquest catàleg. A continuació us llistem els títols d’aquests materials:
–Bloc 13, 14, 15, 16, 17, 18 Quaderns de llengua castellana (amb solucionari)
–Quaderns d’ortografi a castellana 7, 8, 9, 10, 11, 12 (autocorrectius)
– Diccionario escolar de la lengua castellana
MATERIAL PER AL PROFESSORAT
Tram 2009.indb 20Tram 2009.indb 20 23/12/08 09:13:0923/12/08 09:13:09
MATERIAL PER ALS ALUMNES
Amb aquests llibres els nens i les nenes aprendran a comprendre i expressar-se oralment i per escrit de manera correcta. Enriquiran el seu vocabulari i aniran fi xant les estructures lingüístiques bàsiques per a comunicar-se en llengua castellana.
Aniran incrementant a poc a poc el treball escrit per millorar la seva competència lectora i escriptora.
Un treball intuïtiu, atractiu, visual i molt comunicatiu i funcional.
Contingut de la pàginaIntroducció
Activitats de sistematització i consolidació. Inclouen exercicis TIC i temes transversals
Activitat d’àudio Número d’unitat i color de trimestre
Llibre de curs
ISBN: 978-84-412-1784-3
Quadern d’activitats
ISBN: 978-84-412-1783-6
Activitats de sistematitzaconsolidació. Inclouen exTIC i temes transversals
Númi co
Llibre de curs
ISBN: 978-84-412-1786-7
Quadern d’activitats
ISBN: 978-84-412-1785-0
Lengua
castellana 6
Lengua
castellana 5
Entrada a la unidad / ¡Tú ya lo sabes!
Comprensión / Expresión oral
Lectura y comprensión lectora
Conocimiento de la lengua
Taller de escritura
Más actividades
Ahora sabes más
ESTRUCTURA DE LES UNITATS
Vegeu-ne mostra
Síntesi
Tram 2009.indb 21Tram 2009.indb 21 23/12/08 09:13:1023/12/08 09:13:10
AVEN
TUR
AS
ESPACIALE
S
actualmente, el sistema solar se compone de ocho planetas.
la tierra es uno de ellos, y también saturno o neptuno.
con su potente telescopio, edgar y emma acaban de localizar
un extraño cuerpo celeste que gravita perdido en el universo.
T5C1inf:TRAM3 02/12/08 15:28 Página 8
¿Qué otras palabras agudasconocéis que empiecen con py terminen con n?
¿Qué expresiones utilizaríais para saludar a un habitante de Satur no? ¿Cómo os presentaríais?
Inventad expresiones extraterrestres para cuando llegueel día de vuestro regreso a laTierra y os tengáis que despedir.
¡hola! ¿habláis de mí?
si os gusta la astronomía,
como creo adivinar, leed atentamente
las siguientes pistas y,
en menos que canta un gallo,
reconoceréis quién soy.
mi nombre tiene seis letras
y dos sílabas...
empieza con la letra p
y termina con la letra n.
es una palabra aguda
y lleva tilde.
¿…?
¿…?
¡edgar! ¡edgar!
mira qué cosa
más extraña…
¡ahí va!
¿qué será eso?
1¡TÚ YA LO SABES!
T5C1inf:TRAM3 02/12/08 15:28 Página 9
10COMPRENSIÓN/EXPRESIÓN ORAL
Escucha con atención y responde a las preguntas:
x ¿Por qué está nervioso Mohamed?
¿Cómo te sentirías tú en su situación?
x ¿Cómo se llaman los nuevos alumnos
de 5.º curso?
x ¿Cuáles son sus países de origen?
x ¿Qué lenguas conoce Mohamed? ¿Hablas tú tantas lenguas como él?
x ¿Qué tienen en común el castellano y el rumano?
x ¿Qué hace el tutor para que Mihai aprenda a decir hola y adiós?
x ¿Por qué la clase termina siendo un éxito?
x ¿Qué otras expresiones de saludo y despedida enseñarías tú a Mihai?
Ahora, identifica en el dibujo a Mihai.
Entra en la siguiente dirección de Internet y escucha la pronunciación de las palabras en árabe:
www.edu365.cat/agora/dic/catala_arab/index.htm#
Nos presentamosA lo largo del día vemos y hablamos con muchas personas: familia, amigos, vecinos, tenderos… Incluso, puede que hablemos por primera vez con alguien a quien acabamos de conocer. Por eso utilizamos tan a menudo expresiones para saludarnos, para presentarnos y también para despedirnos.
¡HOLA EMMA!
¡CUÁNTOS DÍAS
SIN VERTE!
¡HOLA, EDGAR!
¿CÓMO ESTÁS?
T5C1inf:TRAM3 02/12/08 15:28 Página 10
Detecta los errores y reconstruye la presentación de Mohamed de acuerdo con lo que has escuchado:
11 COMPRENSIÓN/EXPRESIÓN ORAL
LAS PRESENTACIONES son situaciones en las que dos o más personas que se acaban
de conocer se saludan y explican, de manera breve, cómo se llaman, cuántos años
tienen, dónde viven, cuáles son sus aficiones favoritas y otros aspectos importantes
de sus vidas.
Antes de presentarnos, conviene utilizar expresiones como ¡hola!, ¡buenos días!, ¡bue-
nas tardes! y finalizar la presentación con un hasta pronto, hasta luego, adiós o ha
sido un placer conocerle.
ACTIVIDADES
1
Entra en esta página web y escucha las presentaciones de los seis cosmonautas:
www.jaimeriba.com/ecoweb/castellano/econautas.htm
Imagina que has empezado este nuevo curso en el mismo colegio que Mohamed
y Mihai. Preséntate ante ellos y ante sus compañeros y compañeras de clase.
1
2
¡HOLA! ME LLAMO
MOHAMED Y TENGO
OCHO AÑOS.
SOY DE TURQUÍA Y VIVO
CON MIS ABUELOS
Y MIS TRES PRIMOS.
ME GUSTAN MUCHO
LOS IDIOMAS. HABLO
ÁRABE, CHINO Y URDU.
DESDE HACE TRES AÑOS
SOY ALUMNO DEL COLEGIO
LA ESTRELLA.
T5C1inf:TRAM3 02/12/08 15:28 Página 11
¿Qué clase de libro está leyendo el personaje del dibujo?
¿Cuál debe ser la mayor ilusión de este pequeño extraterrestre?
¿Qué crees que les pasa a los otros personajes?
A
B
C
ANTES DE LEER
12COMPRENSIÓN LECTORA
El viaje de Doble-PFERNANDO LALANA. Editorial Bambú
Girando alrededor del planeta Venus hay un asteroide pequeñito,
pequeñito, llamado Jijo. Como Venus está muy cerca del Sol, en Jijo
siempre es verano, las heladerías nunca cierran, la gente va todo el
año en camiseta y pantalón corto. Jijo es un lugar agradable y tranqui-
lo. Pero tiene un problema gordo: también es un sitio aburridísimo. En
Jijo nunca pasa nada interesante. El periódico La Gaceta Sideral apa-
rece siempre en blanco. ¡No hay noticias!
Los jijenses (los habitantes de Jijo se llaman jijenses) intentaron
hacer cosas divertidas, para no aburrirse. Pero siempre fracasaron. Por
ejemplo, formaron un equipo de fútbol. Querían jugar el campeonato de
liga espacial. Pero Jijo era tan pequeño que cuando los delanteros chu-
taban fuera, la pelota salía volando y se perdía en el espacio. El Real
Jijense, C. F. se arruinó comprando balones de reglamento.
Un día, hace muchos años, llegó el Gran Circo Marciano a Jijo. Los
jijenses se alegraron muchísimo. Sería muy divertido ver a los trapecis-
tas supersónicos, a los domadores de monstruos y a los payasos. La
gran lona del circo cubrió casi la mitad de Jijo. A la hora de comenzar
la función los espectadores apenas ocupaban la primera fila.
—¿Por qué no ha venido nadie más? —preguntó el jefe del circo.
—Pero si estamos todos —respondió el alcalde de Jijo—. No falta
más que mi señora, que está en la cama con gripe.
asteroide
Trozo de materia que vaga por el espacio y gira alrededor
del Sol, entre las órbitas de planetas.
¿Por qué nunca se
publican noticias en
La Gaceta Sideral?
¿De qué se extraña
el jefe del circo?
T5C1inf:TRAM3 02/12/08 15:28 Página 12
13
1
COMPRENSIÓN LECTORA
La función se hizo. Los jijenses lo pasaron en grande. Pero el jefe
del circo dijo al marcharse que nunca volverían a Jijo.
—No hay suficiente público —explicó.
Desde aquel día los jijenses no han vuelto a divertirse y tienen
todos una espantosa cara de aburrimiento. Cuando los amigos se
encuentran por la calle, siempre se dicen lo mismo:
—¡Hola! ¿Qué tal?
—Muy bien. ¿Qué cuentas?
—Yo, nada. ¿Y tú?
—Yo, tampoco.
—Vaya. Pues adiós.
—Adiós, adiós.
Y siguen su camino como si tal cosa.
Es decir, que todos se aburren como percebes. ¿He dicho todos?
¡Perdón! Todos, no. Hay un habitante de Jijo que no se aburre, que no
bosteza a todas horas. Se llama Doble-P-F-13, aunque todos sus ami-
gos le llaman simplemente Doble-P, que es más corto.
¿Y por qué no se aburre Doble-P? Es muy sencillo: porque le gusta
leer. Doble-P siempre está leyendo libros. Tiene la casa completamen-
te abarrotada de libros. Libros encima de las mesas; libros debajo de
la cama; libros en los armarios, en la cocina y en el garaje. ¡Hasta en
el cuarto de baño! Libros de aventuras y de misterio, biografías, libros
de viajes, libros de cuentos, libros de cocina… ¡libros de todas clases!
¿Qué hacen los jijenses
tras el episodio del circo?
¿Hay alguien, en Jijo,
que no se aburra?
aburrirse como un percebe
Aburrirse mucho.
T5C1inf:TRAM3 02/12/08 15:28 Página 13
14COMPRENSIÓN LECTORA
Doble-P se pone sus gafas y lee durante horas y horas. Los que
más le gustan son los libros de aventuras y los de viajes. Con los de
aventuras puede imaginar que es un pirata espacial. O un policia
sideral. Y con los de viajes puede soñar que visita mundos lejanos
como Júpiter o Saturno. Pero su planeta favorito es la Tierra. Doble-P
ha leído montones de libros sobre la Tierra.
Gracias a ellos, sabe que la vida en la Tierra es divertida y emo-
cionante, que hay mucha gente y, sobre todo, muchos colores. En Jijo
todo, absolutamente todo, es de color verde. Es bonito, sí… pero
¡tan aburrido! En la Tierra, el fuego es rojo y el mar, azul. Hay hom-
bres blancos, negros, amarillos...
«Tiene que ser divertidísimo» —piensa Doble-P.
Todas las noches, Doble-P se asoma a la ventana de su cuarto y,
con ayuda de un catalejo, observa la Tierra.
«¡Cuánto me gustaría ir allí» —piensa Doble-P cada noche—. «Es
lo que más me gustaría en esta vida: ir a la Tierra».
Doble-P se queda siempre dormido pensando en la Tierra.
¿Alrededor de qué planeta orbita el asteroide Jijo?
¿Por qué en Jijo siempre es verano?
¿Qué problema tienen la mayor parte de los jijenses?
¿Qué hicieron para acabar con su aburrimiento?
¿Lograron su objetivo?
¿Por qué no se aburre nunca Doble-P?
¿Cómo recibieron los jijenses la llegada del Gran Circo Marciano?
¿Cómo fue la función? ¿Por qué? ¿Qué consecuencias tuvo
este hecho?
¿Qué es lo que más admira Doble-P del planeta Tierra? ¿Cómo ha llegado a descubrirlo?
A
C
B
D
E
F
G
H
DESPUÉS DE LEER
catalejo
Instrumento óptico que sirve para ver de cerca objetos lejanos.
¿Cuál es el sueño
de Doble-P?
T5C1inf:TRAM3 02/12/08 15:28 Página 14
15
1
CONOCIMIENTO DE LA LENGUA
Los sinónimosLos sinónimos son palabras que tienen un significado igual o muy parecido y quepueden intercambiarse. Si consultas un diccionario de sinónimos, verás quecada palabra contiene una lista de palabras que significan los mismo. Pero aveces, las palabras de esta lista no comparten un significado totalmente exactoy eso nos puede hacer cometer un error...
Lee el poema con atención. Después, elige, de cada pareja de sinónimos, el más adecuado para sustituir las palabras destacadas:
x ¿Todos los sinónimos son válidos para sustituir las palabras destacadas del poema?
ALGUNAS PALABRAS SINÓNIMAS NO PUEDEN INTERCAMBIARSE. Cuando eso ocurre, tene-
mos que elegir el sinónimo más adecuado en función del contexto en el que apare-
ce. Por ejemplo: breve es un sinónimo de corto. Ahora bien, si buscas un sinónimo
para decir pantalones cortos, no puedes decir pantalones breves, aunque breve y
corto sean sinónimos.
Busca las palabras agradable y corto en el diccionario de sinónimos, elige tres
sinónimos de cada palabra y escribe una oración con cada uno de ellos.3
ACTIVIDADES
CANCIÓN DE LA ESTRELLA minúscula reducida
fallece se pone
viene al mundo empieza
helado impasible
tersa delicada
hermoso guapo
elevada crecida
descanso yazco
1 Soy pequeña y blanca
cual grano de arroz,
y dejo en la noche
mi azul resplandor.
5 Vivo sobre el carro
donde muere el sol,
y, al llegar la noche,
nace mi temblor.
Sobre el campo frío
10 derramo calor
y una luz tan suave
como el algodón.
Soy de plata dulce,
de bello almidón,
15 alta, inalcanzable
como una ilusión.
Nazco de día,
cuando muere el sol,
y duermo en los chopos
20 como un gorrión.
ALEJANDRO LÓPEZ ANDRADA.El bosque del arco iris. Editorial Hiperión
T5C1inf:TRAM3 02/12/08 15:28 Página 15
18
LEE CON ATENCIÓN EL CARNÉ DE LECTURA DE ENRIQUE Y SU PRESENTACIÓN
EN EL CLUB DE LECTURA:
AHORA, CONTESTAD ENTRE TODOS:
x ¿Aparecen los mismos datos en el carné de lectura y en la presentación personal?
¿Aparece algún dato nuevo en la presentación?
x ¿Te parece importante que Enrique incluya sus títulos favoritos en su presentación?
¿Por qué?
x ¿Qué otros títulos crees que le podrían gustar a Enrique?
1
2
En las presentaciones de club de lectura es importante citar algunos datos personales
como el nombre y la dirección del lector o lectora y el curso que está estudiando.
Conviene también explicar qué tipos de libros se prefieren y mencionar algunos títulos
que hayan gustado por algún motivo en especial.
La presentación en el club de lecturaLos clubes de lectura son un buen lugar al que acudir para intercambiar impre-siones y opiniones sobre los libros que hemos leído, que queremos leer o reco-mendar.
¡Hola! Me llamo Enrique y soy alumnode la escuela Antonio Machado. Vivoen la calle Narcís Monturiol, n.º 11 deMartorell y curso 5.º de primaria. Durante el mes de noviembre cogí enpréstamo tres libros de la biblioteca demi colegio. El que más me ha gustadoha sido Viaje al centro de la Tierra, deJulio Verne. Un compañero me harecomendado que lea también De laTierra a la Luna, que es del mismoautor.
CARNÉ DE LECTURA
Nombre: Enrique López Prat
Domicilio: C/ Narcís Monturiol, 11.
28006, Martorell
Tel.: 93 254 78 67
Alumno/a de la escuela: Antonio Machado
Curso: 5.º de Primaria
Libros prestados durante noviembre: 3
Temas preferidos: libros de viajes y de ciencia ficción
T5C1inf:TRAM3 02/12/08 15:28 Página 18
19
1
TALLER DE ESCRITURA...
PREPARA TU PRESENTACIÓN PARA UN CLUB DE LECTURA:
Piensa qué tipo de libros te gusta leer:
• de aventuras • de ciencia ficción
• de fantasía • cómics
• de poesía • de viajes
Consulta en tu registro de lecturas cuántos libros
has pedido en préstamo durante el último mes.
Anota el título de tres libros que te hayan gustado mucho.
Apunta también el nombre de sus autores.
Si no recuerdas los nombres, consúltalo en la biblioteca
de tu centro o de tu barrio.
ESCRIBE TU PRESENTACIÓN PARA EL CLUB DE LECTURA A PARTIR
DE LOS DATOS QUE HAS ANOTADO.
REVISA TU TRABAJO.
x ¿Has empezado tu presentación con un saludo?
x ¿Has incluido, a continuación, tu nombre
y dirección, el nombre de tu escuela y el curso
que estás haciendo?
x ¿Has hecho referencia al número de libros que
has sacado en préstamo de la biblioteca durante
el último mes?
x ¿Has escrito los títulos que más te han gustado
y el nombre de sus autores?
x ¿Has cuidado tu presentación y has repasado
la ortografía?
FINALMENTE, UNA VEZ REVISADA, ESCRIBE
OTRA VEZ TU PRESENTACIÓN PERSONAL.
4
5
3
1
2
3
4
6
T5C1inf:TRAM3 02/12/08 15:28 Página 19
Vocabulario
Comprensión lectora
Conocimiento de la lengua
Taller de escritura
ESTRUCTURA DE LES UNITATS DEL QUADERN D’ACTIVITATS
Els quaderns d’activitats, són fungibles i s’imprimeixen en un paper que facilita que els nens i les nenes hi puguin treballar amb comoditat, escrivint, esborrant...
Les pàgines són de mida estàndard i van encunyades i amb forats per a poder organitzar-les segons les necessitats.
Contenen un recull de conceptes clau.
Vegeu-ne mostra
Tram 2009.indb 22Tram 2009.indb 22 23/12/08 09:13:1723/12/08 09:13:17
Relaciona cada una de las siguientes palabras derivadas con su primitiva.Utiliza el diccionario para saber qué significan:
Rodea la palabra o palabras adecuadas para completar correctamente las oraciones:
Los habitantes de Venus son los
Una persona lunática es alguien que tiene
En la antigüedad, el era el día de la semana dedicado a la Luna.
Los extra llaman a los habitantes de la Tierra
1
2
venusianos.
venusios.
un ático en la Luna.
un humor muy cambiante.
martes
lunes
terrestres
terrícolas
terrícolas.
terrestres.
1Aventuras espaciales
5 VOCABULARIOCONOCIMIENTO DE LA LENGUA
terrícola
marciano
alunizaje
saturnino
aterrizaje
marcial
lúnula
Luna
Saturno
Marte
Tierra
T5C1act:TRAM3 02/12/08 15:32 Página 5
Marca con una x la opción correcta en cada caso:
Para no aburrirse, los jijenses…
crearon el Gran Circo Jijense.
leían libros.
formaron un equipo de fútbol.
La formación del Real Jijense, C. F. fracasó porque…
en Jijo no había balones de fútbol reglamentarios.
las pelotas salían volando y se perdían en el espacio.
no fueron admitidos en el campeonato de liga espacial.
El jefe del Gran Circo Marciano dijo que nunca volverían a Jijo porque…
la función no había divertido al público jijense.
no había suficiente público.
el público jijense no cabía dentro de la gran lona del circo.
Ahora, escribe cuál es la característica principal del asteroide Jijo:
Jijo es un asteroide muy
x ¿Crees que el tamaño de Jijo tiene algo que ver con el hecho de que los jijenses
se aburran tanto? ¿Por qué?
3
6 EL VIAJE DE DOBLE-PCOMPRENSIÓN LECTORA
T5C1act:TRAM3 02/12/08 15:32 Página 6
9 LOS SINÓNIMOSCONOCIMIENTO DE LA LENGUA
1
Lee estos sinónimos de la palabra cambiar y completa:
Tenemos que los muebles de la cocina. Están muy viejos.
Las serpientes la piel regularmente.
He la pelota por un juego de magia.
Mis padres han el armario al piso de abajo.
Las cosas ya no son como antes. Hemos mucho.
En esta frase tienes que esta palabra por un sinónimo.
Indica cuál es el sinónimo de cada una de las palabras destacadas:
Manu es muy curioso. Su habitación siempre está ordenada y limpia.
Jordi es la mar de curioso. Siempre se mete dónde no lo llaman.
A mi los garbanzos no me sientan bien. Son demasiado pesados.
Juan y Pepe son unos pesados. No paran de incordiar.
Cuando bromea, Isabel es muy aguda.
Ten cuidado. La estaca tiene una punta muy aguda.
Relaciona las palabras:
edificio superior
niño encumbrado
estante elevado
actor espigado
8
9
evolucionar canjear trasladar mudar sustituir renovar
entrometido pulcroA B
A indigestos B pelmas
A ingeniosa B afilada
10
T5C1act:TRAM3 02/12/08 15:32 Página 9
Rodea la sílaba tónica de cada una de estas palabras:
x ¿Cuáles de estas palabras son agudas? , ,
, , , ,
y .
Ahora, fíjate en el código. Después, marca con una x la respuesta correcta:
En las palabras agudas la sílaba tónica ocupa:
la antepenúltima sílaba la penúltima sílaba la última sílaba
Finalmente, clasifica las palabras agudas en este cuadro:
11
A mé ri ca Jú pi ter
me són
bar co
a míg da la
Á fri ca
ho la
tor be lli no
co he te
au to bús
ba ña dor
to bo gán
a mis tad so fá
pe dal
li bé lu la
na ve gan te
a te rri zar
10 PALABRAS AGUDASCONOCIMIENTO DE LA LENGUA
antepenúltimasílaba
penúltimasílaba
últimasílaba
PALABRAS AGUDAS
llevan tilde no llevan tilde
Coneix
em
ent
del m
edi
CO
NEI
XEM
ENT
DEL
MED
I
Medi.indd 19Medi.indd 19 9/1/09 12:14:259/1/09 12:14:25
Guia didàctica
Guia didàctica Tram 5 Coneixement del medi, en paper i CD
ISBN: 978-84-412-1832-1
Guia didàctica Tram 6 Coneixement del medi, en paper i CD
ISBN: 978-84-412-1833-8
Cada una de les unitats que formen la guia didàctica de Coneixement del medi inclou les programacions d’aula, orientacions i suggeriments didàctics i les solucions de les activitats proposades.
A més, per a acompanyar la guia hem preparat el quadern d’avaluacions, el quadern d’atenció a la diversitat (fi txes de reforç i ampliació) i el quadern de recursos fotocopiables. També disposeu de les activitats interactives relacionades amb els continguts del llibre.
www.text-lagalera.cat
Posem a la vostra disposició el nostre web, on podeu trobar el catàleg de publicacions, les programacions de cicle, les guies interactives, les galeries d’imatges, la cartografi a i els vídeos.
Làmines d’aula
Dintre d’aquesta àrea disposem de tres tipus de làmines: el cos humà, els mapes i el relleu.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT
Tram 2009.indb 20Tram 2009.indb 20 23/12/08 09:21:4323/12/08 09:21:43
Uns llibres per a explorar i conèixer, per a descobrir i comprendre tot el que ens envolta: la Terra, les persones, els animals, les plantes, com ens organitzem, per a conèixer la història del món...
Els nens i les nenes faran activitats procedimentals, treballaran temes transversals, parlaran, escriuran, dibuixaran, aprendran tècniques d’estudi...
Amb un glossari fi nal, una línia del temps desplegable i un quadern per a treballar transversalment la salut a l’escola.
Contingut de la pàginaIntroducció
Activitats d’aprenentatge, de sistematització i consolidació. Inclouen exercicis TIC i temes transversals
Número d’unitat i color de trimestre
Llibre de curs
ISBN: 978-84-412-1788-1
Quadern d’activitats
ISBN: 978-84-412-1787-4
Activitats d’apresistematització Inclouen exercic
Númi co
Llibre de curs
ISBN: 978-84-412-1790-4
Quadern d’activitats
ISBN: 978-84-412-1789-8
Coneixement
del medi 6
Coneixement
del medi 5
Entrada a la unitat / Tu ja ho saps!
Informació i Fer-se preguntes
El taller
Més activitats
Síntesi de la unitat
Ara ja en saps més
ESTRUCTURA DE LES UNITATS
Vegeu-ne mostra
MATERIAL PER ALS ALUMNES
Tram 2009.indb 21Tram 2009.indb 21 23/12/08 09:21:4323/12/08 09:21:43
1
EL NOSTRE PLANETAEl nostre planeta, la Terra, és un petit astre de l’Univers. Forma part del sistema solar, que pertany a la galàxia de la Via Làctia. La Terra es mou i a causa dels seus moviments se succeeixen els diesi les nits i les estacions de l’any.
T5N1inf:TRAM3 04/12/08 13:01 Página 8
TU JA HO SAPS!Observa la fotografia de la Terra feta des de l’espai i explica quines parts diferencies clarament.
Entre tots, feu una llista amb tots els tipus d’astres que coneixeu. En què s’assemblen?
Observa la fotografia de la Lluna i digues què creus que són les marques que es veuen a la seva superfície.
La Lluna es veu sempre igual? Saps per què?
T5N1inf:TRAM3 04/12/08 13:02 Página 9
10
A l’Univers hi ha milions d’estrelles
La Terra vista des del seu satèl·lit, la Lluna
Júpiter és el planeta més gran del sistema solar
La Lluna atreu els cossos amb menys força que la Terra
L’UniversL’Univers és tot allò que existeix: és unespai immens en el qual hi ha un nom-bre incalculable d’astres. Nosaltres vi -vim a la Terra, un petit astre situat enalgun lloc de l’Univers.
ELS ASTRES DE L’UNIVERS
Els astres o cossos celestes estan en movi-ment per l’Univers. Entre els astres podemdistingir els estels, els planetes i els sa -tèl·lits.
Els estels o estrelles són esferes grossesformades per gasos a molt altes tempera-tures que emeten llum i calor. L’estel mésproper a nosaltres és el Sol.
Els planetes són cossos sòlids de formaesfèrica que no tenen llum pròpia i giren alvoltant d’una estrella. El recorregut que faun planeta al voltant d’una estrella s’ano-mena òrbita. La Terra és un planeta i giraal voltant del Sol.
Els satèl·lits no tenen llum pròpia i giren alvoltant d’un planeta descrivint també unaòrbita. Hi ha planetes que no tenen capsatèl·lit i n’hi ha que en tenen uns quants.La Terra en té un: la Lluna.
LA FORÇA DE LA GRAVETAT
Els astres s’atreuen entre si, de manera quees mantenen en les seves òrbites respecti-ves. Aquesta força d’atracció s’anomenagravetat. És la mateixa força que fa que unastre atregui els cossos que hi ha a la sevasuperfície.
Gràcies a la força de la gravetat, els plane-tes del sistema solar giren al voltant del Sol.
T5N1inf:TRAM3 04/12/08 13:02 Página 10
1
11
Foto. Via Làctia vista des de la Terra
en una nit serena.
La Via Làctia vista des de la Terra
FER-SE PREGUNTES
LA VIA LÀCTIA
Els estels, amb els seus planetes, elssatèl·lits i altres astres, s’agrupen en galàxies.A l’Univers n’hi ha milers de milions.
La galàxia on hi ha el Sol i la Terra és la ViaLàctia, que conté al voltant de 200.000 mi -lions d’estels. La Via Làctia també es coneixpopularment amb el nom de camí de SantJaume.
Des de la Terra, en una nit serena i en unindret sense il·luminació artificial, es pot dis-tingir clarament la Via Làctia: la veiem comuna franja amb una gran concentració d’es-tels que travessa el cel de banda a banda.Tots els astres que podem veure a ull nu desdel nostre planeta pertanyen a la Via Làctia.
La Via Làctia té forma d’espiral, amb diver-sos braços, i gira sobre un eix central. LaTerra està situada a l’extrem d’un d’aquestsbraços, i el que veiem de nit és el nucli cen-tral de la galàxia.
Explica quina característica diferenciaun estel de qualsevol altre astre del’Univers.
Llegeix la informació sobre la Via Làc-tia en la pàgina web http://selene.bloc.cat/post/1412/26617 i explicaper què se la coneix també amb elnom de camí de Sant Jaume.
1
2
T5N1inf:TRAM3 04/12/08 13:02 Página 11
20
OBSERVA I LLEGEIX:1
UN MAPA és una representació gràfica d’unterritori: és un dibuix que representa unacomarca, un país, un continent, etc., tal comel veuríem des de l’aire o des de l’espai, enuna dimensió més reduïda que la real. Unplànol és un mapa que representa un territo-ri o un espai reduït (un edifici, una ciutat, etc.)
UN CONJUNT DE MAPES en forma de llibreforma un atles. En un atles hi trobem:
Un índex general que ens indica quinsmapes hi podem trobar.
El conjunt dels mapes.
Un índex de topònims en què hi ha totsels noms geogràfics que surten en l’a-tles. Al costat de cada nom de l’índex detopònims, s’indica la pàgina en què estroba i les coordenades del mapa en quèapareix. Llessuí ......................232 (pàgina) D5 (coordenades)
Els mapes i els atlesSovint fem servir dibuixos i croquis perquè ens faciliten el coneixement d’un espaio la comprensió de determinades dades. En són un exemple els mapes.
Coordenades
Uns eixos de coordenades són dues línies
perpendiculars la intersecció de les quals permet
la localització d’un punt geogràfic concret.
Toponímia: són els noms de llocs.
Rosa dels vents: indica l’orientació delmapa segons els punts cardinals.
Escala: indica la relació entre les mides delmapa i les mides del territori en la realitat.
Llegenda: informa del significat dels tipus delletres, els colors, els símbols o les líniesque es fan servir.
1
2
3
4
2
3
4
1
T5N1inf:TRAM3 04/12/08 13:02 Página 20
21
1
EL TALLER
PER A LOCALITZAR UN TOPÒNIM (poble, ciutat, riu, etc.) en un atles, fem servir l’índex de topònims. L’índex ens indica el número de la pàgina en què es troba el mapa que conté el topònim i les coordenades que ens permeten localitzar-l’hi.
Fixa’t en les coordenades (en el cas del riu Llobregat són B4).
Troba en el mapa la casella marcada per les coordenades (fixa’t en les línies discontínues).
Localitza el topònim dins la casella.
1
2
3
EL TALLER
OBSERVEU LES PAUTES QUE NECESSITEM SEGUIR PER A TROBAR EL RIU
LLOBREGAT EN AQUEST MAPA:
Llobregat, riu ......................................B4
Llobregat, delta del ......................E4
Medes, illes ..........................................D5
ARA, ENTRE TOTS, SEGUIU LES INDICACIONS DONADES I TROBEU
EN L’ATLES DE LA VOSTRA CLASSE ELS TOPÒNIMS SEGÜENTS:
Sant Feliu de Guíxols, l’Hospitalet de Llobregat, riu Onyar, les Cases d’Alcanar, riu Ter, cap de Creus, delta de l’Ebre, Lleida, el Pedraforca.
3
2
T5N1inf:TRAM3 04/12/08 13:02 Página 21
2222
MÉS ACTIVITATS
ASTRE DIÀMETRE DISTÀNCIA A LA TERRA
Sol 1,4 milions de quilòmetres 150 milions de quilòmetres
Lluna 3.473 km 384.000 km
Explica, raonadament, quan serà de dia i quan serà de nit a Catalunya en les dues situacions que mostren els esquemes:
Llegeix aquesta frase i explica’n el sentit amb l’ajuda de dibuixos:
“Es diu que la Lluna és mentidera perquè quan està en quart creixent té forma de D
i quan està en quart minvant (o decreixent) té forma de C.”
Fixa’t en aquestes dades i respon:
A Quin astre és més gran, la Lluna o el Sol? Quantes vegades ho és,
aproximadament?
B Per què, des de la Terra, veiem la Lluna i el Sol d’una mida molt semblant?
Ara, calcula:
A Quants dies trigaríem a arribar a la Lluna si hi anéssim a la velocitat d’un avió
comercial convencional, és a dir, a 900 km/h?
B I a arribar al Sol, a la mateixa velocitat, quants dies trigaríem? Quants anys
suposarien?
1
2
3
A B
T5N1inf:TRAM3 04/12/08 13:02 Página 22
23
1
23
A B
C D
1
CONSOLIDACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Identifica la Península Ibèrica, Espanya, Catalunya i Europa:
Observa i explica què volen dir els pictogrames de la llegenda que acompanyael dibuix, Després, respon:
A Què és més a l’est, el poble o el riu?
B Quina direcció segueix la carretera? I el riu?
C Sortint del poble, en quina direcció s’ha d’anar per arribar a l’ermita?
D Què és més a l’oest, l’estació o l’ermita?
5
4
T5N1inf:TRAM3 04/12/08 13:02 Página 23
24
I PER ACABAR...
Ara, prepareu una exposició oral:
1 Formeu nou grups. Un dels grups ha d’escollir el Sol i els altres vuit grups un planeta
diferent del sistema solar cada un.
2 Busqueu fotografies i redacteu un informe de l’astre que heu triat.
3 Exposeu el treball en veu alta a la classe. La resta de companys i companyes
han d’escoltar l’exposició en silenci i amb atenció.
A L’UNIVERS HI HA UN NOMBRE INCALCULABLE D’ASTRES
Tenen llum pròpia.
S’agrupen en galàxies, com la Via Làctia.
ESTELS, com el Sol PLANETES, com la Terra SATÈL·LITS, com la Lluna
Forma part del sistema solar.
Té dos moviments: rotació (al voltant de si mateixa)
i translació (al voltant del Sol).
A la seva superfície hi ha sis continents i cinc oceans.
Europa és el nostre continent.
És el satèl·lit de la Terra.
Té dos moviments: rotació (al voltant de si mateixa)
i translació (al voltant de la Terra).
SÍNTESI DE LA UNITAT
entre els quals destaquem
T5N1inf:TRAM3 04/12/08 13:02 Página 24
25
1
AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
ARA JA EN SAPS MÉS
Defineix els termes següents:
Escriu el nom del planeta del sistema solar que correspongui:
El planeta on vivim.
El planeta més pròxim al Sol.
El planeta més allunyat del Sol.
Explica de què és formada cada una
de les tres parts de la Terra que es poden
observar en la fotografia.
Descriu en què consisteixen
els moviments de la Terra.
Explica quines són les conseqüències
dels dos moviments de la Terra.
Respon les preguntes següents:
A Quin tipus d’astre és la Lluna?
B Quin fenomen es produeix quan el Sol, la Terra i la Lluna queden alineats?
Explica a què són degudes les marees que hi ha als oceans.
Defineix què és un continent i escriu el nom dels sis que hi ha a la Terra.
Descriu on està situada Catalunya, prenent com a referència un mapa d’Europa.
Explica què és un mapa, quins són els elements que hi trobem habitualment
i quina és la utilitat de cada un d’aquests elements.
31
32
33
34
35
36
37
38
39
310
estel planeta satèl·lit sistema planetari galàxia
T5N1inf:TRAM3 04/12/08 13:02 Página 25
Activitats d’aprenentatge
Avaluació
ESTRUCTURA DE LES UNITATS DEL QUADERN D’ACTIVITATS
Els quaderns d’activitats, són fungibles i s’imprimeixen en un paper que facilita que els nens i les nenes hi puguin treballar amb comoditat, escrivint, esborrant...
Les pàgines són de mida estàndard i van encunyades i amb forats per a poder organitzar-les segons les necessitats.
Contenen un recull dels conceptes clau.
Vegeu-ne mostra
Tram 2009.indb 22Tram 2009.indb 22 23/12/08 09:21:4723/12/08 09:21:47
1
5
El nostre planeta
Escriu el nom de cada un d’aquests astres i digues de quin tipus d’astre es tracta:
Escriu el nom de les diferents parts de la Terra en la imatge:
1
hidrosfera atmosfera
2
geosfera
L’UNIVERS / LA TERRA
6ELS MOVIMENTS DE LA TERRA / LA LLUNA
Dibuixa les línies imaginàries de la Terra:
Ara, escriu el nom dels dos hemisferis i dels dos pols en el lloc corresponent.
Llegeix, observa i respon:
Observa les fotografies i escriu en el lloc corresponent el nom de cada una de les fases de la Lluna:
3
4
5
eix de rotació
equador
La meitat de la Terra està il·luminada
pel Sol i l’altra meitat està a les fos-
ques. A Catalunya, però, hi haurà més
estona de llum que de foscor. A què és
degut això?
7
1
OCEANS I CONTINENTS
Escriu els límits geogràfics d’Europa (oceans, mars, serralades) en aquest mapa:
A continuació, escriu el nom de la Península Ibèrica en el lloc corresponent, pinta els territoris d’Espanya i de Catalunya i completa les frases:
Espanya està situada al d’Europa.
El continent que està enganxat a Europa és .
La barrera natural que separa Europa del seu continent veí és .
Després, busca en un atles els topònims següents i escriu-los en el lloccorresponent en el mapa:
mar Cantàbrica – mar del Nord – Alps – Pirineus – Gran Bretanya – Irlanda – Islàndia
6
9 COMPETÈNCIES BÀSIQUES
AVALUACIÓ
Observa la imatge i explica de què es tracta.
Completa aquest quadre sobre els moviments de la Terra:
Escriu el nom dels continents i els oceans de la Terra en el lloc corresponentd’aquest mapamundi.
1
2
3
MOVIMENT DURADA QUÈ PROVOCA?
T5N1act:TRAM3 12/01/09 12:23 Página 9
Mate
màti
ques
MAT
EMÀT
IQU
ES
Mates.indd 23Mates.indd 23 9/1/09 12:15:359/1/09 12:15:35
Guia didàctica
Guia didàctica Tram 5 Matemàtiques, en paper i CD
ISBN: 978-84-412-1834-5
Guia didàctica Tram 6 Matemàtiques, en paper i CD
ISBN: 978-84-412-1835-2
Cada una de les unitats que formen la guia didàctica de Matemàtiques inclou les programacions d’aula, orientacions i suggeriments didàctics i les solucions de les activitats proposades.
A més, per a acompanyar la guia hem preparat el quadern d’avaluacions, el quadern d’atenció a la diversitat (fi txes de reforç i ampliació) i el quadern de recursos fotocopiables. També disposeu de les activitats interactives relacionades amb els continguts del llibre.
www.text-lagalera.cat
Posem a la vostra disposició el nostre web, on podeu trobar el catàleg de publicacions, les programacions de cicle, les guies interactives, les animacions i els Audioproblemes.
Làmines d’aula
Per al treball col·lectiu a l’aula.
Materials complementaris
Dintre d’aquesta àrea disposem d’un conjunt de materials complementaris de gran utilitat, que es presenten amb més detall en l’apartat corresponent d’aquest catàleg. A continuació us llistem els títols d’aquests materials:
–Bloc 13, 14, 15, 16, 17, 18 Quaderns de matemàtiques (amb solucionari)
– Matesgrup vermell i lila Quaderns d’estratègies de resolució de problemes (amb guia didàctica i solucionari)
– Quinze són Quinze Col·lecció de quaderns de càlcul mental
–Xip, Quaderns d’informàtica
MATERIAL PER AL PROFESSORAT
Tram 2009.indb 24Tram 2009.indb 24 23/12/08 09:14:4923/12/08 09:14:49
MATERIAL PER ALS ALUMNES
Uns llibres per a adonar-se que les matemàtiques serveixen per a comprendre el món i resoldre situacions quotidianes. Els nens i les nenes aprendran a treballar amb els nombres fent operacions, resolent problemes, mesurant, identifi cant formes geomètriques; verbalitzaran com i perquè fan cada activitat. Tot plegat amb un gran nombre d’imatges de suport i moltes activitats per aprendre estratègies i procediments.
Contingut de la pàginaIntroducció
Activitats de sistematització i consolidació. Inclouen exercicis TIC i temes transversals
Número d’unitat i color de trimestre
Llibre de curs
ISBN: 978-84-412-1792-8
Quadern d’activitats
ISBN: 978-84-412-1791-1
Activitats de sist
Núi c
Llibre de curs
ISBN: 978-84-412-1794-2
Quadern d’activitats
ISBN: 978-84-412-1793-5
Matemàtiques 6 Matemàtiques 5
Entrada a la unitat / Tu ja ho saps!
Activitats d’aprenentatge dels diferents programes de matemàtiques
Estratègies de problemes i càlcul mental
El taller
Més activitats
Ara ja en saps més
ESTRUCTURA DE LES UNITATS
Vegeu-ne mostra
Síntesi
Tram 2009.indb 25Tram 2009.indb 25 23/12/08 09:14:5023/12/08 09:14:50
ELNOSTR
EC
ONTINENT
a la Terra hi ha diversos continents: sia, frica, am rica,
oceania, l’ant rtida i...
falta el continent on vivim nosaltres. de quin continent
estem parlant?
comen a per e i acaba per a i té sis lletres.
el formen uns 50 països.
T5M1inf:TRAM3 02/12/08 16:07 Página 8
Una paraula és SINÒNIMA d’una altra
quan en una frase té el mateix signfi-
cat que l’altra i podem intercanviar-
les; com per exemple, verga i vara.
Les paraules sinònimes són molt
útils per evitar les repeticions en un
text o en una narració oral.
xxxxxxxx
xxxx
Quin és el cim més alt dels tres que anomenen els nens i nenes? I el més baix?
Si els ajuntéssim tots tres, quants metres d’alt farien?
Quina diferència hi ha entre el més baix i el més alt?
TU JA HO SAPS!
el seu cim més alt és l’El’brus. És a rússia i té 5.642 metres.
la tieta d’en jaume ha pujat al cim més alt de la terra, l’everest,
a l’him laia, que fa 8.848 metres!
doncs, laia, en pol ha pujat al cim més alt de la
península ib rica, el mulhacén, de 3.478 metres d’altura!
doncs jo no m’atreveixo
a pujar més amunt
d’on sóc ara!
1
T5M1inf:TRAM3 02/12/08 16:07 Página 9
10 DESENES DE MILIÓNUMERACIÓ I CÀLCUL
x Quants habitants té Andorra?
x Quants habitants té Portugal? I Es-
panya?
x Quin país té el nombre d’habitants
més alt?
FIXA’T que el nombre d’habitants de
la Península Ibèrica té 8 xifres.
El 7 representa les unitats de milió i
el 5 representa les desenes de milió.
Per tant, es llegeix així: cinquanta-set
milions.
Observa com es descompon aquesta quantitat i el valor de cada una de les xifres:
Unitats, desenes i centenes de milió
Digues quina és la forma escrita amb lletres
corresponent a cada nombre:
3.400 trenta-quatre milions
34.000 tres-cents quaranta mil
340.000 tres mil quatre-cents
3.400.000 tres milions quatre-cents mil
34.000.000 trenta-quatre mil
Llegeix, amb l’ajut d’un company o companya,
els nombres següents:
25.800.000 4.786.000 31.428.900
540.000 60.700.654 54.700.000
1
2
ACTIVITATS
d. M. u. M. c. m. d. m. u. m c. d. u.
5 7 . 0 0 0 . 0 0 0
LA PENÍNSULA
IBÈRICA TÉ,
APROXIMADAMENT,
57.000.000
D’HABITANTS.83.137 h.
46.063.511 h.
10.6
05.8
701
h.
Recorda què volen dir
les abreviatures:
u. unitats
d. desenes
c. centenes
u. m. unitats de miler
d. m. desenes de miler
c. m. centenes de miler
u. M. unitats de milió
d. M. desenes de milió
T5M1inf:TRAM3 02/12/08 16:07 Página 10
x Quants habitants té Europa?
FIXA’T que el nombre d’habitants
d’Europa té 9 xifres.
El nombre 3 representa les dese-
nes de milió i el nombre 7, les cen-
tenes de milió. Per tant, es llegeix
així: set-cents trenta milions.
Observa com es descompon aquesta quantitat i el valor de cada una de les xifres:
RECORDA que les xifres s’agrupen de tres en tres començant des de les unitats
i que cada tres xifres s’escriu un puntet. 1
Llegeix els nombres següents. Després, comenta amb un company o companya
quin dels nombres és el més gran i per què:
234.000.000 324.000.000 432.000.000 342.000.000
Digues quin és el nombre més gran que es pot formar de nou xifres. Comenta
la resposta amb els teus companys i companyes.
Escriu els nombres següents. No t’oblidis de posar els puntets corresponents:
A Sis-cents quaranta-cinc milions C Tres-cents milions tres-cents
vuit-cents mil trenta-sis mil tres-cents
B Nou-cents cinquanta milions trenta-vuit D Dos mil setanta-tres
Juga amb un company o companya:
Un/a diu: “Escriu un nombre de __ xifres.” La parella l’escriu i l’altre el llegeix.
Després, podeu intercanviar-vos els papers.
3
4
5
6
11 CENTENES DE MILIÓNUMERACIÓ I CÀLCUL
1
c. M. d. M. u. M. c. m. d. m. u. m. c. d. u.
7 3 0 . 0 0 0 . 0 0 0
ACTIVITATS
730.000.000 h.
T5M1inf:TRAM3 02/12/08 16:07 Página 11
20 RESOLUCIÓ DE PROBLEMESESTRATÈGIES
ESTRATÈGIESRESOLUCIÓ DE PROBLEMES
Per a resoldre un problema, és important tenir en compte els apartats següents:
1. Identificar QUÈ ENS DEMANEN.
Un problema té, sempre, com a mínim una pregunta que s’ha de respondre, la incògnita.
De vegades, en l’enunciat d’un problema, pot haver-hi més d’una pregunta. Cal saber
identificar les que interessen de debò per a resoldre el problema.
2. Trobar les DADES.
Les dades d’un problema són importantíssimes a l’hora de resoldre’l bé. No sempre
tots els nombres que apareixen en l’enunciat són dades que s’hauran d’utilitzar per a
trobar la solució.
3. Decidir les OPERACIONS.
Les operacions que fem amb les dades seleccionades ens permetran trobar la
resposta a la pregunta del problema.
De vegades, per a resoldre un problema, n’hi haurà prou de fer una sola operació, però
altres vegades caldrà fer-ne més d’una.
4. Escriure la SOLUCIÓ.
El resultat de les operacions permet obtenir la solució a la pregunta o preguntes del
problema.
5. Fer la COMPROVACIÓ.
Un cop trobada la solució, caldrà comprovar-la. És important fixar-se si el resultat obtin-
gut té lògica, és a dir, si és possible que la solució al problema tingui un valor com
l’obtingut.
Llegeix l’enunciat d’aquest problema:
El dia 1 de gener, el pare d’en Marc va comprar un encenedor
per als fogons de casa seva que li va costar 5 €. En les
instruccions, escrites en 4 llengües diferents, francès, anglès,
castellà i català, deia que el podria utilitzar 942 vegades.
Si això fos cert, i tenint en compte que a la casa encenen
el foc petit i el foc mitjà per cuinar a l’hora de dinar i a l’hora
de sopar, quin dia haurien de tornar a comprar un altre
encenedor? Gasten molt o poc gas a casa d’en Marc?
1
T5M1inf:TRAM3 02/12/08 16:07 Página 20
21 RESOLUCIÓ DE PROBLEMESESTRATÈGIES
1
Ara, llegeix atentament les preguntes de cada apartat i segueix els passosnecessaris per a resoldre el problema:
1. Què et demanen?
x Quantes preguntes hi ha en el problema? Es poden respondre totes?
x Quina és, en realitat, la pregunta o incògnita del problema?
x Per què et sembla que l’altra pregunta no es pot respondre?
2. Dades
x Quants nombres hi ha escrits en l’enunciat? Tots es poden tenir en compte com a
dades del problema?
x Hi ha alguna dada que s’hagi escrit amb lletres?
x Hi ha alguna dada que es necessiti i que no estigui escrita en l’enunciat?
x Quines són les dades que s’utilitzaran en la resolució del problema?
3. Operacions
x Es podrà resoldre el problema amb una sola operació?
x Totes les operacions seran del mateix tipus o seran combinades?
x Quines operacions cal fer per a arribar a la solució? Fes-les.
Finalment, compara el resultat amb el del teu company o companya.
x Heu obtingut el mateix resultat?
x Heu seguit el mateix procés a l’hora de resoldre el problema?
x Què és el que heu fet igual i què és el que heu fet diferent?
Resol els problemes següents en el teu quadern:
A L’avi de la Maria té 82 anys, la mare té 32 anys més que la Maria i 5 menys que el seu
pare. La Maria té 11 anys i el seu germà Jaume va néixer 6 anys més tard que ella.
Quants anys sumen entre tots?
B Avui el cadell de gos que en Joan i la Núria tenen a casa compleix els seus primers
500 dies de vida. Quan el van comprar tenia 3 mesos. Quin dia el van comprar?
C Entre la Mercè i la seva amiga tenen 195 cromos, però la Mercè en té 5 més que la
seva amiga. Quants cromos té cadascuna? Si l’àlbum de tota la col·lecció té 25 pàgi-
nes de 8 cromos cada una, quantes pàgines plenes té la Mercè i quants cromos li fal-
ten a l’amiga per a acabar-la?
2
T5M1inf:TRAM3 02/12/08 16:07 Página 21
LA CALCULADORA
Ja coneixes la calculadora. La calculadora
és una eina que ens ajuda a calcular
operacions o a comprovar-ne els resultats
que hem obtingut prèviament.
Recorda que a l’hora de fer servir la calculadora
cal tenir en compte aquestes normes:
Abans de començar una operació nova
cal assegurar-se de tenir neta la pantalla.
No s’ha de posar el punt dels milers.
Quan s’escriu un nombre, no es pot superar
la quantitat de xifres que caben
a la pantalla.
CÀLCUL MENTAL
Hi ha PARELLES DE NOMBRES QUE SUMEN
10 i recordar-les pot ser útil a l’hora decalcular.
Si afegim un zero a les sumes d’unitatsque ja hem après, obtenim sumes de de -senes que podem recordar fàcilment coma PARELLES DE NOMBRES QUE SUMEN 100.
Si afegim dos zeros a les sumes d’uni-tats que ja hem après, obtenim sumesde centenes que podem recordar fàcil-ment com a PARELLES DE NOMBRES QUE
SUMEN 1.000.
Identifica les sumes que donen 10i escriu-les en el teu quadern:
2 + 8 5 + 4 6 + 4 8 + 2 5 + 3
4 + 6 7 + 3 1 + 9 3 + 7 6 + 5
5 + 8 9 + 1 5 + 6
Identifica les sumes que donen 100i escriu-les en el teu quadern:
20 + 80 50 + 40 60 + 40 80 + 20
50 + 30 40 + 60 70 + 30 10 + 90
30 + 70 60 + 50 50 + 80 90 + 10
Identifica les sumes que donen 1.000i escriu-les en el teu quadern:
200 + 800 500 + 400 600 + 400
800 + 200 500 + 300 500 + 600
400 + 600 700 + 300 100 + 900
300 + 700 600 + 500 500 + 800
Digues quina de les dues combinacionsdonarà 10 i quina donarà 100:
3 + 5 o 5 + 5 8 + 4 o 2 + 8
6 + 4 o 4 + 7 3 + 6 o 3 + 7
5 + 5 o 4 + 5 9 + 2 o 1 + 9
7 + 3 o 3 + 5 6 + 4 o 4 + 5
40 + 60 o 50 + 30 90 + 10 o 10 + 80
20 + 70 o 70 + 30 50 + 40 o 60 + 40
20 + 80 o 70 + 20 50 + 60 o 50 + 50
1
2
3
4
22
T5M1inf:TRAM3 02/12/08 16:07 Página 22
23
1
EL TALLER
OBSERVA LA CALCULADORA I RELACIONA CADA TECLA AMB EL SEU NOM:
x Coneixes la utilitat d’alguna altra tecla? Quina? Explica per a què serveix.
FES SERVIR LA CALCULADORA
I ESBRINA EL MÀXIM NOMBRE
DE CÀLCULS (OPERACIONS
DIFERENTS) QUE POTS FER
PER A OBTENIR ELS RESULTATS
DE LA TAULA:
COMPROVA SI ÉS CORRECTE O NO EL RESULTAT D’AQUESTES OPERACIONS:
372 x 287 = 106.767 38.954 – 8.765 = 30.185 2.584 : 20 = 1.292
58.612 : 456 = 39 621.874 – 32.458 = 589.416 9.008 x 35 = 315.280
TROBA EL FACTOR PEL QUAL CAL MULTIPLICAR ELS NOMBRES SEGÜENTS
PER A ACOSTAR-LOS EL MÀXIM POSSIBLE A 5.000. FIXA’T EN L’EXEMPLE:
540 540 x 9 = 4.860
485 678 24 983 50
3
4
1
2 RESULTAT POSSIBLES CÀLCULS
8 4 + 4 2 x 2 x 2 8 x 1 16 : 2
10
25
30
0
100
12
RESULTAT
INICI
DESCONNEXIÓ
PANTALLA
ESBORRAR
NOMBRES
SUMA
RESTA
MULTIPLICACIÓ
DIVISIÓ
J
I
A
B
C
D
H
G
F
E
T5M1inf:TRAM3 02/12/08 16:07 Página 23
26
ARA JA EN SAPS MÉS
Contesta:
x Si a la classe de cinquè són 25 alumnes, quant haurà costat l’entrada del grup,
tenint en compte que les dues mestres que els han acompanyat no han hagut
de pagar?
Pensa i contesta:
x La visita al planetari hauria costat el mateix si hi haguessin anat el curs passat?
Justifica la teva resposta.
Resol:
Si l’autocar que ha portat els alumnes al planetari ha cobrat a l’escola 150 €
pel trajecte d’anada i tornada, quant ha costat la sortida al planetari a cada nen?
31
32
33
ENTRADES:
ADULTS: 10 €
NENS FINS A 10 ANYS: 7 €
CARNET JOVE: 8 €
GRUPS DE MÉS DE 10 PERSONES: 9 €
AQUESTA SETMANA ELS ALUMNES DE CINQU HAN ANAT A VISITAR EL PLANETARI.
T5M1inf:TRAM3 02/12/08 16:07 Página 26
27
1
Llegeix i contesta:
Pensa i contesta:
Els anys 1600 i 1704 van ser anys de traspàs.
x L’any que Galileu va utilitzar el telescopi per primera vegada era un any de traspàs?
x I l’any 1773? Com ho has esbrinat?
Calcula i contesta:
x Quantes hores hi ha en un any de traspàs?
Segueix les instruccions i completa la suma:
Suma, amb la calculadora, els anys a partir del 1610 perquè el resultat de la suma
et doni centenes de miler.
1610 + 1611 + 1612...
x Fins a quina data has d’arribar?
Descompon en forma de suma el nombre del resultat final que has obtinguten l’exercici anterior.
34
35
36
37
38
Uns monitors del planetari han
explicat als nens i nenes que
l’any 1610 un astrònom anome-
nat Galileu va utilitzar el telescopi
per primera vegada i va observar
la Via Làctia. El 1773 un altre
astrònom, Herschel, mentre
comptava estrelles va tornar a
observar-la. Quants anys han pas-
sat des del primer cop que Gali-
leu va fer la seva observació?
AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
T5M1inf:TRAM3 02/12/08 16:07 Página 27
Activitats de consolidació dels diferents programes de matemàtiques
Problemes
ESTRUCTURA DE LES UNITATS DEL QUADERN D’ACTIVITATS
Els quaderns d’activitats, són fungibles i s’imprimeixen en un paper que facilita que els nens i les nenes hi puguin treballar amb comoditat, escrivint, esborrant...
Les pàgines són de mida estàndard i van encunyades i amb forats per a poder organitzar-les segons les necessitats.
Contenen un resum de conceptes clau.
Vegeu-ne mostra
Tram 2009.indb 26Tram 2009.indb 26 23/12/08 09:14:5623/12/08 09:14:56
1El nostre continent
Escriu els nombres amb xifres o lletres segons correspongui:
Quaranta milions dos-cents trenta x
Sis-cents mil trenta-set x
Dos-cents trenta-quatre milions nou-cents dos x
Cinquanta-set milions vuit-cents mil quaranta-tres x
567.800.000 x
23.489.000 x
100.375.075 x
4.864.701 x
Completa la graella amb les abreviatures i col·loca-hi els nombres següents:
d. – u. M. – u. – c. – c. m. – d. m. – d. M. – u. m. – c. M.
21.456.328 – 549.945 – 5.487 – 74.000.653 – 753.075.632
1
2
5 DESENES I CENTENES DE MILIÓNUMERACIÓ I CÀLCUL
u. M. d. m. c.
T5M1act:TRAM3 02/12/08 16:22 Página 5
Observa el planisferi i completa:
Si aquí són les 11 del matí, a Moscou són
Si aquí són les 5 de la tarda, a Pequín són
Si aquí són les 10 de la nit, a Santiago de Xile són
Ara, explica per què Espanya i Alemanya tenen el mateix horari.
Situa en aquest dibuix els quatre punts cardinals:
x Per on surt el sol?
Ara, dibuixa un sol en el punt cardinal corresponent.
18
19
10 SISTEMA HORARI MUNDIALMESURA
nord
sud
est
oest
– 12 – 11 – 10 – 9 – 8 – 7 – 6 – 5 – 4 – 3 – 2 – 1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
T5M1act:TRAM3 02/12/08 16:22 Página 10
Escriu i resol les sumes:
3.598 + 298 + 135.790 = 658.900.256 + 2.765 + 12 =
3 + 376.000 + 4.862 + 39 = 67.843 + 38 + 276.743 =
Esbrina, amb l’ajut d’un company, quina xifra falta en cada operació:
58.821 + + 235.960 + 900 = 348.000
587.489 – = 365.000
37 + 2.659 + = 14.563
– 74. 650 = 274.384
Expliqueu com heu resolt les operacions:
Escriu i resol les restes:
554.008 – 23.954 = 23.587 – 3.587 =
460.860 – 276.521 = 65.864 – 64.975 =
7
8
9
A C
DB
A C
B D
1
7 REPÀS DE LA SUMA I LA RESTANUMERACIÓ I CÀLCUL
A B C D
A B C D
T5M1act:TRAM3 02/12/08 16:22 Página 7
Resol els problemes següents:21
12 RESOLUCIÓ DE PROBLEMESESTRATÈGIES
DADES OPERACIONS
QUÈ ET DEMANEN?Al magatzem hi ha 70 caixes
de 25 capses de bombons
cadascuna. En cada capsa hi
ha 35 bombons, dels quals 7
són de licor. Quants bom-
bons hi ha al magatzem?
1
DADES
SOLUCIÓ
OPERACIONS
QUÈ ET DEMANEN?El pare d’en Miquel va a la
feina amb cotxe i ha de pagar
6 € de peatge per a anar i 6 €
per a tornar. Aquest mes
compartirà el cotxe i la des-
pesa del viatge amb un com-
pany. Quant haurà de pagar si
treballen 20 dies al mes? Si
hi anés amb moto, no podria
portar el seu company i hau-
ria de pagar 4 € cada vegada
que passés pel peatge. Què li
surt més a compte?
2
x Hi ha alguna dada que hagi sortit en el problema
que no hagis hagut d’utilitzar? Quina pre -
gunta t’haurien pogut plantejar en l’enunciat per a
poder utilitzar-la?
SOLUCIÓ
T5M1act:TRAM3 12/01/09 12:28 Página 12
Educació
art
ísti
caMúsica
Plàstica
MÚ
SIC
APL
ÀSTI
CA
Artistics.indd 19Artistics.indd 19 9/1/09 12:16:379/1/09 12:16:37
Guia didàctica
Guia didàctica Tram 5 Música, en paper i CD
ISBN: 978-84-412-1836-9
Guia didàctica Tram 6 Música, en paper i CD
ISBN: 978-84-412-1837-6
Cada una de les unitats que formen la guia didàctica de Música inclou les programacions d’aula, orientacions i suggeriments didàctics i les solucions de les activitats proposades. La guia també conte un CD d’àudio, amb cançons, audicions, danses, etc.
A més, per a completar la guia hem preparat les propostes d’avaluacions inicial, fi nal i trimestrals.
www.text-lagalera.cat
Posem a la vostra disposició el nostre web, on podeu trobar el catàleg de publicacions, les programacions de cicle i les guies interactives.
Làmines d’aula
Per al treball col·lectiu a l’aula.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT
Tram 2009.indb 20Tram 2009.indb 20 23/12/08 09:15:2723/12/08 09:15:27
MATERIAL PER ALS ALUMNES
Contingut de la pàginaIntroducció
Número d’unitat i color de trimestre
Llibre de curs
ISBN: 978-84-412-1796-6
Quadern d’activitats
ISBN: 978-84-412-1795-9
Númi co
Llibre de curs
ISBN: 978-84-412-1798-0
Quadern d’activitats
ISBN: 978-84-412-1797-3
Música 6 Música 5
Entrada a la unitat / Tu ja ho saps!
Història de la música / Estils musicals
Audició / Cançó instrumentada /Dansa / Cançó
Llenguatge musical
Flauta
Ara ja en saps més
ESTRUCTURA DE LES UNITATS
Vegeu-ne mostra
Uns llibres molt atractius per a educar l’oïda. Els nens i les nenes faran un recorregut per la història de la música (a 5è) i es familiaritzaran amb els diferents estils musicals (a 6è). També aprendran a escoltar peces musicals, ritmes, interpretaran cançons, s’endinsaran en el coneixement del llenguatge musical, faran danses en grup...
Consolidaran el coneixement de la fl auta dolça i la interpretació de peces de nivell superior als cursos anteriors.
Els quaderns d’activitats afegeixen dues pàgines d’activitats per a cada unitat. Són fungibles i s’imprimeixen en un paper que facilita que els nens i les nenes hi puguin treballar amb comoditat, escrivint, esborrant...
Les pàgines són de mida estàndard i van encunyades i amb forats per a poder organitzar-les segons les necessitats.
Activitats d’aprenentatge i consolidació. Inclouen àudios, TIC i temes transversals
Tram 2009.indb 21Tram 2009.indb 21 23/12/08 09:15:2723/12/08 09:15:27
D’O
NVE
LA
MÚ
SIC
A?
la música ens ve de molt lluny i de molts llocs diferents,
per aix és tan variada. el primer músic potser va ser el vent,
quan feia xiular les canyes de bambú o movia les fulles seques
dels arbres. més tard, l’ésser hum va anar aprenent
a fer música amb el seu cos i amb el que l’envoltava.
T5MU1inf:TRAM3 12/12/08 11:28 Página 8
1Digues el nom d’alguninstrument musical antic.
Quin déu grec coneixes?
Saps qui era Orfeu? I Hèrcules?
Pensa el nom d’algun personatgeromà famós i escriu-lo.
Digues el nom de les figuresmusicals que has après fins ara.
TU JA HO SAPS!
és una arpa d’egipte,
que es feia sonar en
els banquets de bodes.
quin instrument
més estrany!
renoi, aquesta arpa
sí que és estranya.
ha, ha, ha!
ha, ha!
els instruments han anat
canviant amb els anys.
aquest instrument també és
una arpa, per la veig diferent.
T5MU1inf:TRAM3 12/12/08 11:28 Página 9
10HISTÒRIA DE LA MÚSICA
Una llegenda grega explica que el déu Pan,que tenia cos d’home i potes de cabra, vaperdre la seva estimada Siringa, que es va convertir en canya. Pan va agafar unesquantes canyes i es va fer una flauta. Avuien dia la coneixem com a flauta de Pan osiringa.
Els inicis de la músicaSegurament, els primers sons que l’home i la dona van escoltar a la prehistòriavan ser el del vent bufant entre les canyes i les fulles, el de l’aigua baixant pelrierols, el de la pluja picant contra el terra i altres sons que els envoltaven.
ELS PRIMERS INSTRUMENTS
MUSICALS
El primer instrument musical que van ferservir els humans més antics va ser el seupropi cos. Després, de mica en mica, vananar trobant utilitats als objectes quetenien i, per casualitat, devia néixer la pri-mera flauta quan algú, sense adonar-se’n,va bufar un os o una canya de bambú.
La primera etapa de la música que esconeix perquè hi ha documents escrits iorals és l’època clàssica, que va del segleVIII aC a l’any 500 dC. En aquesta època la música més important que hi havia era lamúsica dels grecs i els romans.
Abans dels grecs ja hi havia hagut altrescivilitzacions, com l’egípcia, la xinesa o lajaponesa, que havien fet música, però noés fins als grecs que es comencen a trobardocuments musicals.
Els primers signes musicals que trobemsón pintures, escultures i restes artístiquesque ens donen una idea de com era lamúsica grega.
LA MÚSICA DELS GRECS
La música dels grecs acompanyava els ac -tes socials i religiosos i sempre anava decostat amb la poesia i la dansa. Per alsgrecs, la música també tenia propietatscuratives i s’havia d’escollir una bona músi-ca per a cada moment.
La cultura grega girava al voltant dels seusdéus i la música no n’era una excepció. Peraixò, molts dels déus grecs estan relacio-nats amb instruments musicals que ellsmateixos van crear.
T5MU1inf:TRAM3 12/12/08 11:28 Página 10
11
1
HISTÒRIA DE LA MÚSICA
CORNU És una espècie de trompeta amb el tub deforma circular, que s’utilitzava en actes militars.
AULÓS És una flauta doble en la qual cada mà s’encar -rega de tapar els forats d’un dels tubs.
Fixa’t en aquests instruments:
Busca informació sobre aquests instruments musicals antics i fes-ne un resum:
siringa lira cròtals
Digues a quins instruments musicals actuals et recorden aquests instrumentsde l’antiguitat:
Escolta amb atenció aquestes melodies antigues i, després, contesta:
Orestes Stasimon, d’Eurípides.
In dulci jubilo, de Mike Oldfield. Fragment modern d’una dansa grega.
• Quines diferències hi ha entre una música i l’altra?
• En quina de les dues hi intervenen veus?
• Quina creus que és més adient per a ballar? Per què?
1
2
3
4
ACTIVITATS
T5MU1inf:TRAM3 12/12/08 11:28 Página 11
Orfeu i EurídiceCHRISTOPH WILLIBALD GLUCK
Orfeu i Eurídice és una òpera basada en una llegen-da de la mitologia grega d’aquests dos personat-ges.
Orfeu tenia un gran do per la música i sempreanava amb la seva lira pertot arreu meravellant totésser viu que l’escoltava.
Orfeu es va enamorar d’Eurídice i va viure una deles històries d’amor més boniques que s’haginsentit mai, fins que la mala sort va fer que unaserp verinosa piqués Eurídice i morís.
Orfeu, ple de tristesa, va voler baixar als infernsper buscar-la i tornar-la a la vida. El seu camí no vaser fàcil, però gràcies a la seva valentia i a la sevamúsica Orfeu va poder emportar-se Eurídice delsinferns amb una condició: no miraria endarrere percap motiu fins que en sortissin.
En l’últim moment, Orfeu va sentir un soroll i,espantat, es va girar, i aleshores Eurídice va des-aparèixer per sempre més.
El final de l’òpera de Gluck és diferent i els dos pro-tagonistes es retroben i viuen feliços per sempremés.
CHRISTOPH WILLIBALD GLUCK va néi-xer a Erasbach (Alemanya) l’any 1714i va morir a Viena el 1787. Va ser un“nen cantor” en un convent i allà ma -teix va aprendre a tocar el violoncel.
Va estudiar música de molt jove. Demés gran va anar a estudiar a la Uni-versitat de Praga i, alhora, treballavad’organista i de músic ambulant.
L’any 1762 va escriure Orfeu i Eurídi-ce. Aquesta òpera va ser escrita pri-mer en italià, però després va ser tra-duïda al francès.
Es considera que les òperes de Glucktrenquen l’estil de l’òpera italiana,que era la més típica fins aquellsmoments.
El paper d’Orfeu pot ser cantat per unamezzosoprano, però l’òpera va serescrita perquè la cantés un castrato. Alsegle XVIII era molt normal que algunspapers masculins fossin escrits per aveus femenines.
T5MU1inf:TRAM3 12/12/08 11:28 Página 12
13
1
J’AI PERDU MON EURYDICE Maria Callas
J’ai perdu mon Eurydice,rien n’égale mon malheur.Sort cruel! Quelle rigueur!Rien n’égale mon malheur!Je succombe à ma douleur!Eurydice, Eurydice,réponds. Quel supplice!Réponds-moi!C’est ton époux fidèle;entends ma voix qui t’appelle.
He perdut la meva Eurídice,res no iguala la meva desgràcia.Cruel destí! Quina fatalitat!Res no iguala la meva desgràcia!No puc suportar el meu dolor!Eurídice, Eurídice,respon. Quin suplici!Respon-me!Sóc el teu fidel espòs;escolta la meva veu com et crida.
BUSCA INFORMACIÓ A INTERNET O EN UNA ENCICLOPÈDIA SOBRE LA
LLEGENDA D’ORFEU I EURÍDICE I ESCRIU-LA EN LA TEVA LLIBRETA.
COMPLETEU A LA CLASSE L’ARGUMENT DE LA LLEGENDA ENTRE TOTS ELS
COMPANYS I COMPANYES.
BUSQUEU EL NOM D’ALGUNS DÉUS DE LA MÚSICA EN LES DIFERENTS
MITOLOGIES O LLEGENDES POPULARS.
ESCOLTEU LA PEÇA QUE FA REFERÈNCIA A LA DESESPERACIÓ D’ORFEU EN
PERDRE EURÍDICE:
CONTESTA:
x En quina llengua és cantada?
x Quina veu canta?
3
4
2
5
1
AUDICIÓ
T5MU1inf:TRAM3 12/12/08 11:28 Página 13
14LLENGUATGE MUSICAL
Recorda totes les figures rítmiques que coneixes fins ara. Digues el nom i ladurada de cadascuna:
Escolta aquests ritmes i, després, repeteix-los:
1
2
La síncope
La corxera-negra-corxera té una durada de dos temps:les dues corxeres tenen el valor de mig temps i lanegra, d’un temps. Per aquest motiu, farem més llargala figura del mig. Aquest ritme té el nom de síncope.
T5MU1inf:TRAM3 12/12/08 11:28 Página 14
1
15 LLENGUATGE MUSICAL
Recita aquests ritmes i pica’ls amb les mans:
Reciteu aquests ritmes i, després, canteu-los amb el nom de les notes:
3
4
T5MU1inf:TRAM3 12/12/08 11:28 Página 15
16
FLAUTA
FLAUTA
Christoph Willibald Gluck va conèixer el compositorGEORG FRIEDRICH HÄNDEL a Londres, en un delsseus viatges.
Händel va escriure una òpera anomenada Rinaldo. Vaser la primera òpera escrita en italià a Anglaterra.Rinaldo es va estrenar l’any 1711 i va ser cantadaper un castrato.
Vint anys més tard, Händel va escriure l’ària Lasciach’io pianga, que en català vol dir Deixa que plori, pera una nova versió de l’òpera.
Interpreta amb la flauta aquest fragment de l’ària de Händel. Recorda totes
les notes que has après:
Deixa que ploriGeorg Friedrich Händel
A
T5MU1inf:TRAM3 12/12/08 11:28 Página 16
17
1
AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Digues quins instruments podien fer els humans prehistòrics amb elsmaterials de l’època.
Explica el que recordis sobre la música dels grecs.
Explica com es toca l’aulós.
Escriu un text breu sobre la història d’Orfeu i Eurídice.
Digues per a quina veu va ser escrit el paper d’Orfeu.
Recorda que la corxera-negra-corxera té una durada de dos temps. Digues altres combinacions de figures musicals que siguin de dos temps.
Observa aquestes flautes i digues el nom de la nota que representacadascuna:
31
32
35
36
37
34
33
ARA JA EN SAPS MÉS
T5MU1inf:TRAM3 12/12/08 11:28 Página 17
Guia didàctica
Guia didàctica Tram 5 Plàstica, en paper i CD
ISBN: 978-84-412-1838-3
Guia didàctica Tram 6 Plàstica, en paper i CD
ISBN: 978-84-412-1839-0
Cada una de les unitats que formen la guia didàctica de Plàstica inclou les programacions d’aula, orientacions i suggeriments didàctics i les solucions de les activitats proposades. També hi trobareu recursos per a l’avaluació.
www.text-lagalera.cat
Posem a la vostra disposició el nostre web, on podeu trobar el catàleg de publicacions, les programacions de cicle i les guies interactives.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT
Tram 2009.indb 22Tram 2009.indb 22 7/1/09 08:42:167/1/09 08:42:16
MATERIAL PER ALS ALUMNES
Uns llibres fungibles, amb format horitzontal, amb els quals els nens i les nenes aprendran a explorar i percebre manifestacions artístiques plàstiques i visuals i podran interpretar i crear tant individualment com col·lectivament.
CINQUÈ CURS A partir de l’anàlisi d’una sèrie d’obres d’art, confrontades perquè són representacions mestres de característiques contràries (fred/calor, guerra/pau, melancolia/alegria, llum/obscuritat, orgànic/inorgànic, animat/inanimat), els alumnes maduraran la seva capacitat de percebre i de crear.
SISÈ CURS A partir de l’estudi d’aquells ofi cis que representen sectors comunicatius relacionats amb la imatge (coreògrafs, escenògrafs, dissenyadors d’objectes, dissenyadors d’espais, fotògrafs, il·lustradors) els alumnes consolidaran la seva capacitat d’interpretar i representar el món.
ActivitatContingut
Activitat d’ampliació
Número d’unitat
Llibre de curs
ISBN: 978-84-412-1799-7
Activitat d’ampliació
Nú
Llibre de curs
ISBN: 978-84-412-1800-0
Plàstica 6 Plàstica 5
Entrada a la unitat
Activació dels coneixements previs
Treball dels continguts
El talleret (amb les plantilles)
Tallers de festa
ESTRUCTURA DE LES UNITATS
Vegeu-ne mostra
Artistics.indd 23Artistics.indd 23 12/1/09 14:09:0712/1/09 14:09:07
Tram 2009.indb 24Tram 2009.indb 24 7/1/09 08:42:207/1/09 08:42:20
Tram 2009.indb 25Tram 2009.indb 25 7/1/09 08:42:247/1/09 08:42:24
Tram 2009.indb 26Tram 2009.indb 26 7/1/09 08:42:287/1/09 08:42:28
Tram 2009.indb 27Tram 2009.indb 27 7/1/09 08:42:327/1/09 08:42:32
Tram 2009.indb 28Tram 2009.indb 28 7/1/09 08:42:367/1/09 08:42:36
Tram 2009.indb 29Tram 2009.indb 29 7/1/09 08:42:407/1/09 08:42:40
Tram 2009.indb 30Tram 2009.indb 30 7/1/09 08:42:437/1/09 08:42:43
Tram 2009.indb 31Tram 2009.indb 31 7/1/09 08:42:487/1/09 08:42:48
Ciutadania.indd 30Ciutadania.indd 30 23/12/08 09:39:5823/12/08 09:39:58
Educació
per
a la c
iuta
dania
EDU
CAC
IÓ P
ER A
LA
CIU
TAD
ANIA
Ciutadania.indd 27Ciutadania.indd 27 9/1/09 12:17:189/1/09 12:17:18
Educació
per
a la c
iuta
dania
Guia didàctica
Guia didàctica Tram Educació per la ciutadania, en paper i CD
ISBN: 978-84-412-1840-6
Cada una de les unitats que formen la guia didàctica d’Educació per la ciutadania inclou les programacions d’aula, orientacions i suggeriments didàctics i les solucions de les activitats proposades. La guia també conté un DVD amb reportatges i recursos fotocopiables.
www.text-lagalera.cat
Posem a la vostra disposició el nostre web, on podeu trobar el catàleg de publicacions i la guia interactiva.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT
Tram 2009.indb 28Tram 2009.indb 28 23/12/08 09:16:4723/12/08 09:16:47
MATERIAL PER ALS ALUMNES
En l’àrea d’Educació per a la ciutadania els alumnes estudiaran com ens relacionem, com ens organitzem i com podem fer una societat més justa.
El llibre d’Educació per a la ciutadania s’estructura en sis blocs temàtics (“Qui sóc?”, “Amics i amigues”, “Conviure”, “Formar part”, “Ciutadania”, “Habitar el món”) de 5 sessions cadascun. Cada sessió està pensada perquè pugui ser treballada en una hora lectiva.
Llibre de curs
ISBN: 978-84-412-1801-7
Educació per a
la ciutadania
Vegeu-ne mostra
ESTRUCTURA D’UNA SESSIÓ
Document i activitats
Informació i refl exió
Contingut de la pàginaBloc
Activitats de comprensió, refl exió i aplicació
Número de sessiói color del bloc
Ciutadania.indd 29Ciutadania.indd 29 23/12/08 15:50:1123/12/08 15:50:11
46
Què et fa posar nerviós?
Compta fins a deuTotes les persones tenim impulsos que ens costa aturar. A vegades
ens posem nerviosos i perdem el control de nosaltres mateixos. Ales-
hores és més fàcil fer coses que no volem fer.
Hi ha situacions que ens irriten més que altres. Per exemple, als
camps de futbol n’hi ha que criden i insulten els jugadors de l’equip
contrari. Les persones que ho fan, habitualment són cordials i tran -
quil·les, però tenen dificultats per controlar-se quan el seu equip perd.
També és freqüent trobar conductors de cotxe que s’enfaden amb faci-
litat si troben un embús a la carretera. I segurament són persones que
no es comporten de manera agressiva amb els companys de la feina
o amb els veïns de l’escala.
Perdre el control del que es fa comporta moltes dificultats: baralles
amb els amics, malhumor, empipades, càstigs, sentir-se culpable i,
sobretot, estar insatisfet per com s’ha resolt aquella situació. En defi-
nitiva, deixar-se portar per la ràbia i els nervis comporta molts proble-
mes i cap avantatge.
QUI SÓC?
ATURA’T I PENSA“Compta fins a deu!” “No et precipitis!” “Controla’t!” “Abans de fer-ho, pensa una mica.” Són expressions que fem servir per recordar a algú que està a punt de fer o de dir alguna cosa sense pensar, alguna cosa que encaraés a temps d’evitar.
TRAMciutadania:TRAM3 16/12/08 11:05 Página 46
47
3
Ses
sió
Però estar nerviós o enfadat no ens treu responsabilitat: tots hem
d’assumir allò que fem. Per això és important aprendre a controlar-nos
en aquelles situacions que més ens costen, aprendre a comptar fins a
deu. Per a fer-ho, podem intentar seguir aquests tres passos:
Aprèn els tres passos
de l’autocontrol. Per parelles,
recordeu quins són.
ADONAR-NOS QUE ENS ESTEM POSANT NERVIOSOS.
Saber reconèixer què ens posa nerviosos.
ATURAR-NOS I RELAXAR-NOS.
No deixar que la nostra acció passi per davant del nostre pensament.Donar-nos un temps per calmar-nos.
PENSAR.
Un cop serens, pensar una acció alternativa a la que hauríem fetquan estàvem nerviosos.
1
2
3
TRAMciutadania:TRAM3 16/12/08 11:05 Página 47
48
La Maria té el costum d’agafar coses d’en Francesc sense demanar-li permís. EnFrancesc no ho suporta, i quan veu que la seva germana li ha pres alguna cosa,instintivament l’agafa del braç i li crida. La Maria arriba del carrer. Troba el seugermà mirant la tele.
MARIA: Hola. Avui l’entrenament ha estat mortal.
FRANCESC: Sempre dius el mateix —contesta mentre s’adona que la Maria porta la
seva bossa d’esport.
1 S’adona que es posa nerviós. Nota una escalfor a la cara. S’està posant moltnerviós i està a punt d’insultar a crits la Maria. Però s’atura.
MARIA: Doncs avui encara ha estat més dur. No hem parat de córrer.
2 S’atura i es relaxa. En Francesc no està segur de poder-se controlar. Per aixòes retira a la seva habitació i mira de relaxar-se: respira a fons i deixa passaruns minuts.
3 Pensa. Quan nota que està més serè, decideix tornar al menjador i parlar ambla Maria.
FRANCESC (seriós): Maria, t’he dit mil vegades que no em prenguis les meves coses.No ho suporto.
La Maria, en aquell moment, s’adona de la bossa. Fa cara d’haver estat enganxadaen fals.
MARIA: Ai, ho sento, però és que m’agrada tant… Ara mateix te la torno —diu mentre comença a buidar la bossa.
1 Llegiu aquesta situació i practiqueu els passos de l’autocontrol
Després, per parelles, repartiu-vos els papers i representeu-la.
Durant el partit de bàsquet, en Manel, sense voler, dóna una forta empenta a enJosep. Aquest es gira bruscament i està a punt d’etzibar-li un cop.
La mare de la Gemma l’ha esbroncat perquè encara no s’ha fet el llit. La Gemma, ensituacions semblants, acostuma a contestar malament.
Avui, a classe, s’ha de lliurar un treball fet en grup. L’Anna ha oblidat la seva part acasa. A l’Olga li vénen ganes de cridar i insultar la seva companya.
A
B
C
2 Practiqueu els tres passos de l’autocontrol amb aquestes tres situacions de sota.
Escriviu el diàleg i representeu-lo.
x FITXA
TRAMciutadania:TRAM3 16/12/08 11:05 Página 48
49
3
Què vol dir l’expressió “serl’amo de tu mateix”?
Quines coses de la teva vidapots decidir a la teva edat?
Prova de “gestionar” durantuna setmana el teu temps lliu-re. Per a fer-ho, segueix els con-sells per a dirigir la teva vida.Després, valora com ha anat.
Decideix com vols ser
Hi ha moltes maneres de viure i moltes maneres de ser.Cadascun de nosaltres tenim aficions, gustos i interessospropis. També tenim un caràcter i una determinada persona-litat. El conjunt de tot això ens fa únics i diferents de la resta.
Però la manera de viure no és heretada, sinó que l’anemdecidint al llarg dels anys. No passa el mateix que amb elcolor dels ulls o amb l’alçada. Aquests trets físics també for-men part de la nostra persona, però no els podem alterar.
En canvi, les persones tenim molt a decidir respecte a lamanera com volem que sigui la nostra vida. La podem dirigiri això ens converteix en amos de nosaltres mateixos. Ensdóna poder i, alhora, ens exigeix responsabilitat. Una respon-sabilitat que augmenta a mesura que ens fem grans.
Dirigir la vida vol dir:
NO FER ALLÒ QUE NO VOLS FER.
SER CAPAÇ DE TIRAR ENDAVANT ALLÒ QUE VOLS ACONSE-
GUIR.
Les màquines no et manen.Ets tu qui decideixes com les
fas servir.
TRAMciutadania:TRAM3 16/12/08 11:05 Página 49
Tram 2009.indb 32Tram 2009.indb 32 23/12/08 09:17:2723/12/08 09:17:27
Mate
rials
com
ple
menta
ris
MAT
ERIA
LS C
OM
PLEM
ENTA
RIS
Materials complementaris.indd 33Materials complementaris.indd 33 9/1/09 12:18:169/1/09 12:18:16
Tram 2009.indb 34Tram 2009.indb 34 23/12/08 09:17:2723/12/08 09:17:27
Reforçar coneixements
Ampliar coneixements
Assolir les competències bàsiques
Treballar la sisena hora
MATERIALS COMPLEMENTARIS PER A:
Tram 2009.indb 35Tram 2009.indb 35 23/12/08 09:17:2823/12/08 09:17:28
Materials complementaris.fh11 23/12/08 09:28 P�gina 1
Composici�n
C M Y CM MY CY CMY K
Quaderns d'eficàcia lectora - Lectogrup
Col·lecció de quaderns pensats per a treballar la rapidesai la comprensió lectores amb l'objectiu de formar lectorscompetents.Componen el projecte cinc quaderns corresponents acinc nivells diferents i una guia didàctica per al docent.
Cada quadern conté:
•Estratègies de comprensió - perquè els alumnes entenguin millor el que llegeixen.•Activitats d'agilitat visual - perquè els alumnes millorin l'atenció, la memòria i la percepció visuals.•Exercicis de gimnàstica ocular - perquè els alumnes adquireixen més agilitat ocular.
La guia didàctica ofereix proves de diagnòstic i un CDamb les làmines necessàries per a fer els exercicis degimnàstica ocular i les solucions de les activitats.
Lectogrup blau - nivell d’iniciacióLectogrup groc - nivell de progressióLectogrup verd - nivell intermediLectogrup vermell - nivell avançat
Lectogrup lila - nivell molt avançat
Guia Quaderns Lectogrup
També en CASTELLÀ
CI CM CS
Augmentar la velocitat
i la comprensió lectores
Materials complementaris.fh11 23/12/08 15:56 P�gina 2
Composici�n
C M Y CM MY CY CMY K
Consolidar la lectura, l’ortografia,la gramàtica i l’expressióen llengua catalana
Quaderns de llengua - Col·lecció Bloc
Nova col·lecció de quaderns complementaris de llengua.Aquests quaderns s’adrecen a tots els cursos deprimària. Estan concebuts per a reforçar el treball quees proposa al llibre de curs dels alumnes; s'hi treballenels aspectes més bàsics i més mecànics de la llengua.
Hi ha tres quaderns per curs (un per trimestre).
Bloc Llengua 1Bloc Llengua 2Bloc Llengua 3Bloc Llengua 4Bloc Llengua 5Bloc Llengua 6Bloc Llengua 7Bloc Llengua 8Bloc Llengua 9Bloc Llengua 10Bloc Llengua 11Bloc Llengua 12Bloc Llengua 13
Bloc Llengua 14
Bloc Llengua 15
Bloc Llengua 16
Bloc Llengua 17
Bloc Llengua 18
Solucionaris al web
CI CM CS
Materials complementaris.fh11 23/12/08 09:28 P�gina 3
Composici�n
C M Y CM MY CY CMY K
Quaderns d’ortografia catalana
Reforçar l’ortografia catalana
Col·lecció formada per dotze quaderns programats per alcicle mitjà i el cicle superior de primària. Cada quadern estàestructurat en quatre unitats en què es treballen de manerainductiva els continguts d'ortografia. Aquests continguts esreprenen, es reforcen i s'amplien cada tres quaderns. A mésd'activitats inductives, es plantegen activitats de consolidaciói de memòria i habilitat visuals.
Quaderns autocorrectius
Quadern ortografia catalana 1Quadern ortografia catalana 2Quadern ortografia catalana 3Quadern ortografia catalana 4Quadern ortografia catalana 5Quadern ortografia catalana 6Quadern ortografia catalana 7
Quadern ortografia catalana 8
Quadern ortografia catalana 9
Quadern ortografia catalana 10
Quadern ortografia catalana 11
Quadern ortografia catalana 12
CM CS
Materials complementaris.fh11 23/12/08 09:28 P�gina 4
Composici�n
C M Y CM MY CY CMY K
Consolidar la lectura, l’ortografia,la gramàtica i l’expressióen llengua castellana
Quaderns de llengua castellana
Col·lecció de quaderns complementaris per al cicle mitjà i el ciclesuperior de primària concebuts per a reforçar el treball de llenguacastellana.S'hi treballa des de l'elaboració de textos de diferents tipus i lasistematització de la lectura i la comprensió lectora fins al treball decontinguts ortogràfics i gramaticals bàsics.
Hi ha tres quaderns per curs (un per trimestre).
Bloc Lengua castellana 7Bloc Lengua castellana 8Bloc Lengua castellana 9Bloc Lengua castellana 10Bloc Lengua castellana 11Bloc Lengua castellana 12Bloc Lengua castellana 13
Bloc Lengua castellana 14
Bloc Lengua castellana 15
Bloc Lengua castellana 16
Bloc Lengua castellana 17
Bloc Lengua castellana 18
Solucionaris al web
CM CS
Materials complementaris.fh11 23/12/08 09:28 P�gina 5
Composici�n
C M Y CM MY CY CMY K
Quaderns d'ortografia castellana
Col·lecció formada per dotze quaderns programats per a ciclemitjà i cicle superior de primària. Cada quadern està estructuraten quatre unitats en què es treballen de manera inductiva elscontinguts d'ortografia. Aquests continguts es reprenen, esreforcen i s'amplien cada tres quaderns. A més d'activitatsinductives, es plantegen activitats de consolidació i de memòriai habilitat visuals.
Quaderns autocorrectius
Quadern Ortografía castellana 1Quadern Ortografía castellana 2Quadern Ortografía castellana 3Quadern Ortografía castellana 4Quadern Ortografía castellana 5Quadern Ortografía castellana 6Quadern Ortografía castellana 7
Quadern Ortografía castellana 8
Quadern Ortografía castellana 9
Quadern Ortografía castellana 10
Quadern Ortografía castellana 11
Quadern Ortografía castellana 12
Reforçar l'ortografia castellana
CM CS
Materials complementaris.fh11 23/12/08 09:28 P�gina 6
Composici�n
C M Y CM MY CY CMY K
Quaderns de matemàtiques - Col·lecció Bloc
Consolidar els continguts
matemàtics bàsics
Nova col·lecció de quaderns complementaris dematemàtiques per a l’educació primària. Contenen unagran diversitat d'activitats per a treballar els aspectesmés bàsics i més mecànics de les matemàtiques. Encada unitat de treball es dedica un espai important a laresolució de problemes matemàtics que activen la capacitatde càlcul mecànic i comprensiu.
Hi ha tres quaderns per curs (un per trimestre).
Bloc Matemàtiques 1Bloc Matemàtiques 2Bloc Matemàtiques 3Bloc Matemàtiques 4Bloc Matemàtiques 5Bloc Matemàtiques 6Bloc Matemàtiques 7Bloc Matemàtiques 8Bloc Matemàtiques 9Bloc Matemàtiques 10Bloc Matemàtiques 11Bloc Matemàtiques 12Bloc Matemàtiques 13
Bloc Matemàtiques 14
Bloc Matemàtiques 15
Bloc Matemàtiques 16
Bloc Matemàtiques 17
Bloc Matemàtiques 18
Solucionaris al web
CI CM CS
Materials complementaris.fh11 23/12/08 15:54 P�gina 7
Composici�n
C M Y CM MY CY CMY K
Col·lecció de quaderns pensats perquè l’alumne aprengui a resoldrediferents tipus de problemes, que entengui millor els enunciats,pensi amb lògica i identifiqui les operacions que cal fer.
Rumiagrup taronjaRumiagrup blauRumiagrup grocRumiagrup verdRumiagrup vermell
Rumiagrup lila
Guia didàctica Rumiagrup (amb orientacions i solucionaris)
Adquirir estratègies per a facilitar
la resolució de problemes matemàtics
Quaderns d'estratègies per a resoldre
problemes - Rumiagrup
També en CASTELLÀ
CI CM CS
Materials complementaris.fh11 23/12/08 09:28 P�gina 8
Composici�n
C M Y CM MY CY CMY K
Millorar l’agilitat en les operacions
bàsiques i el càlcul mental
CI CM CS
També en CASTELLÀ
Col·lecció de sis quaderns programats per a tota la primàriaque treballen bàsicament el càlcul mental, el domini de lespropietats de les operacions per poder portar a terme aquestcàlcul i la potenciació de les estratègies pròpies de resolucióde les operacions.
Quinze són Quinze 1Quinze són Quinze 2Quinze són Quinze 3Quinze són Quinze 4Quinze són Quinze 5
Quinze són Quinze 6
Solucionaris al web
Quaderns de càlcul - Quinze són quinze
Materials complementaris.fh11 23/12/08 09:28 P�gina 9
Composici�n
C M Y CM MY CY CMY K
Quaderns d'informàtica - Xip
Col·lecció de quatre quaderns pensats per al cicle mitjà i el cicle superior de primària.La col·lecció Xip permet descobrir el món de la informàtica i les possibilitats queaquest món ofereix: s'estudien les parts d'un ordinador, s'aprèn a fer servir l'ordinadori alguns dels programes més usuals, es navega per Internet...
Els continguts de cada quadern s'organitzen en quatre blocs:
• El maquinari• L'entorn Windows• Internet• El programari
Xip-Quadern d'informàtica 3Xip-Quadern d'informàtica 4Xip-Quadern d'informàtica 5
Xip-Quadern d'informàtica 6
Assimilar i consolidar els
coneixements informàtics bàsics
CM CS
CM CS
Exercitar i augmentar
la velocitat de càlcul
Quaderns de taules de multiplicar
Col·lecció de quaderns que permetaprendre i repassar les taules de multiplicarde manera amena.
Quadern Taules de multiplicar del 2Quadern Taules de multiplicar del 3Quadern Taules de multiplicar del 4Quadern Taules de multiplicar del 5Quadern Taules de multiplicar del 6Quadern Taules de multiplicar del 7Quadern Taules de multiplicar del 8Quadern Taules de multiplicar del 9Quadern Taules de multiplicar del 2, 3 i 5Quadern Taules de multiplicar del 4, 6 i 7Quadern Taules de multiplicar del 8 i 9
Materials complementaris.fh11 8/1/09 08:41 P�gina 10
Composici�n
C M Y CM MY CY CMY K
Lectures
Diccionaris
Novel·les de temàtica i tractament
variat per a lectors consolidats
GRUMETS GROCSA partir de 7 anys
GRUMETS VERMELLSA partir de 8 anys
GRUMETS VERDSA partir de 10 anys
Novel·les breus amb
il·lustracions en color
per a primers lectors
Materials complementaris.fh11 23/12/08 09:28 P�gina 11
Composici�n
C M Y CM MY CY CMY K
Recommended