View
231
Download
5
Category
Preview:
Citation preview
R E D A C C I Ó 1 A D M I N I S T R A C I Ó
CARRETERA DE G I R O N A , NÚM. 27
PREUS DE SUBSCKIPC IÓ
Espanya, 6 ptes. I'any; Estranger 6'60 pies
SUMARI La Val í deis Mol íns, per Ll . Barceló i B o u . —
En defensa pròpia, per M.® G u a r d i a . - P a l a -
mós (poesía), per Ramón Mas i f e r n .~La velia
(poesia), per Rafel Vila i Barn i l s .—Un flagell
sardanístic, per J. M . A . ( C . ^P. P . » )-—L 'Av i
(poesia) , per Ramón Ferrer Mon tp l e t .—Des de
mon «bureau» (Impressions d'un oficinista), per
l o sepMunde t Perpinyà (C . «P. P .> ) .—L lum in-
esperada (poesia), per Jaume Tuneu i Po l .—De^
carnet esportiu, per A . C . M.—Pub l icac ions
rebudes .—Cròn ica Locai. — Registre Civi l .
Moviment dei Port,
Preu: 50 Cis,
LLORÉNS . Obradors 7Ipogràfics . Palamós
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
A L I M E N T S per a Règim Diètic i Diabètic de la
casa Manuel Frères de Lausanne (Su'isa) i
Xocolates PIJKES D'E C A C A U , ekiboriîdes en el Convent
de I,A T R A P A pels KK. PP. C I S T E R N E N S E S
Ricard Rocafort Carrer de Fernando VII, 14. — B A R C E L O N A
CON UN E J E M P L A R DB LA
iiB mmi DE mmu (Baìlly- Baillière — Riera)
tendrá má& de trescientos mfi datos y señas
«
de cu.antos se dedican al Comercio, In-
dustria, Affrícullura. Minería, Ganade-
ría, Pi'oCesiones, etc.. en la extensa
y rica región catalana
CUATRO PRECIOSOS AlAPAS
m C0L0UH3 • •
1 TOMO BÓX.IOAIH[SnTE E N O t T A D B B N A S O t
90 Peflfitas
Franco de portes en toda Eapaf t*
Anuarios Ballly-Ballllëre y Riera Reooldos, S. i .
Consejo de Ciento, nàm. 240 - BAR0S I . 01VA
I B K R I M
Ailotjainent per dia 9 i IO ptes.
Idem per llargues teniporades a
preus convencionals -:- Coberts
a 4 ples. Es'serveixen banquets
a preus moderats i també es
disposa de Hoc per allotjar cara-
banes d'excursioiiistes anib un
E S P L E N D Ì D S E R V E l .
Comte de l'Assali
Telèfon, 4915 A.
B / i R f E I . C N / 1
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
ALFOMBRES
TAPISSERIES
LLENCERIA
Bañeras Plaça St.Jaume B A R C E L O N A = = ^^ '
Si. Honorât,1 i 3 TELEFON190 ft ::
MPORTACIO DIRECTA DE TAPISSOS DE SMIRNA I PÈRSIA (ORIENT)
iSPECIALITAT AMB ELS ANUSATS A MA DE FABRICACIÓ NACIONAL
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
COLONIA LOCIÓ F IJAPELO
• • e •
• C h r . H o s t m a n o Sieinberg'scbe Farbenfabriken — = — C E L L E (ALEMANIA ) =
:: FABRICA DE TINTAS PARA LAS ARTES GRAFICAS::
CUCHILLAS PARA TODAS LAS INDUSTRIAS, DE LA
M E S S E R F A B R I K R E I N S H A G E N
REMSCHEID - REINSHAGEN
Representante y Depositario para España
JACOB WEIL ARIBAU,133 BARCELONA TELÉF. 4 2 8
Si [91! il D
Ü a
laBi]
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
HOTEL i Café
ims : : Situació immi l lorable, davant de ia mar, de la
Estació, del passeig ¡ al costat de l 'administ ració d 'automóbí ls
hab i tac ions confortables Espièndid sa ló m e n j a d o r
MAGNÍF ICA SALADE BANYS D'AIGUA DE M A R I DOLÇA
GARATX . TELÉFON, 35
Papereiia-Llitreria
LLORENS Objectes d'escriptori - Tintes
Líibres ratllats - Llàpiços Estilogràfîques de les millors marques - Plumes - Paper carbó
•- Objectes per a regal -LUbres i Novel-les de totes
classes - Material escolar.
Carrer .Ceruanfes, 26
8 OEL TIGRE EL REI DELS ANISSATS ^ » » • ^ • • • B M M — — — — j M B f
P R O V E U - L O , SENS OUBTE ËS EL MILLOR
. -JV
Ê N R I C L L A D Ó A R E N Y S DE « ' U N T
( • A f i e f i k O N ' A )
e M ILI
noy fl Instai * lac ions per aigua, gas i
e lectr ic i tat .
reparac ions
de TPaquìnària
Carrer TTlajor
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
CEREBRINO MANDRI MANDRI
I CURA EL DOLOR { DE CABEZA,
N E U R A L G I A S , DOLORES NERVIOSOS 0 REUMATICOS
YLASMDIESTIASPERIDDICASDELAMUJER NUNCA PERJUDICA
MARCA R E B i S T R A O A .
^JKanera de i ornar io
Para el dolor de cabeza, neuralgias diversas, (faciales, i n . . lercostales, de ríñones, ciática, etc.), i i ioleslias periódicn's de la mujer y, en general, en todo ataque agudo de dolor, iina ciicli.'irü dita disuelta en agua, utia, dos o tres veces, con inedia hora de pitérvalo. E n el reinnatisnio febril una cucliaradita tres o cuatro veces, repartidas durante el día, en la uiísnia furma. E n las afec-ciones dolorosas crónicas se toma en ayunas ocho días de cada nies y lina" o dos veces caso de presentarse el ataque de dolor. Usado èn esta forma y sígii iendo siempre el consejo del médico se logra vencer enfermedades dolorosas arraigadas y siempre al iv iar grandemente a los enfermos.
Preparado por Francisco Mandri, Médico y Químico Farmacéutico en su Laboratorio, Calle de Provenza, 203 - Barcelona
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
NÚM. 201
eiii deis Moiins Una nova via ha estât oberta de
poc al transit turístic; la carretera de C a l o n g e a L lagostera passant per Ro-manyà, anib un recorregut de 20 qiii-lòmetres aproxiniadament.
Aquesta vía no ha estât feta per escursar les distancies, que això sols benefic ia els veïns de Calonge ; però facilita l ' accès a la deliciosa i f resca vali deis Moiins que no és coneguda coni es mereix, car fins ara no hi po-dien transitar niés que Ies persones de coniplexió robusta a tota prova, i els pocs ve ïns que per anar i venir de llurs cases no teníen altra sortida.
Aquesta carretera junt anib la que passa pel coli de La G a n g a , i la que de La BisbaI porta a ( ' a s s à passant per S t . Sadurtii i S t a . Pellaia, podrit-m dir que formen el circuit de L e s G a b a -rres , i permeten escorcoHar un xic d V
prop els sens rierais i les frondositats deis innumerables replecs que hi ha en aquest macis muntanyós que separa ' 'Empordà de la S e l v a .
Aquesta via de R o m a n y à , molt va-riada en alguns indrets, ha estât de tots temps força utilitzada pels h o m e s , ja que tenim entés que els romans hi feien passar un ramal per a anar de C'aldes a Llafranc i a Empúries , i po-dría molt b é è s s e r una fita miliaria, coni ens indica M o s s é n R a b a s s e d e s , una pedra que hi ha vora el veli camí segiiiiit el cini de la carena .
Deis seg les XII a XIII , o potser niés tard, hi ha un altre testimoni en corroboració de què aquesta via era força seguida. E n s referim al Castel !
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
306 M A R I N A D A
Barri que hi havia al cim deis Ruás, el
qual en combinació amb el del pie de
La Creu, eren Ies dues ataláies per a-
visar eis ve'fns del ('astell de Calonge
de l'aproximació de hosts contraríes o
malfacíors. En efecíe, des del primer
d'aquells dos cimals es dominen perfec-
tament tots els camins que baixen de
Romanyá, i des del segón,els que bai-
xen de Les Qabarres i de La Ganga,
i tots junts podien avisar qualsevol
aproximació de genis forasíeres tant
si venien de la muntanya com del plá.
Una excursioneta a la valí deis Mo-
lins no sois és interessant ais foras-
ters, sino que fins els naluralsdel país
ja fa molts anys que acostumaven
anar a fer-hi berenades per a descan-
sar a l'ombra deis verns tot escoltant
el xarboteix de l'aigua que salta per
les rescloses,o el cant de's ross nyols,
tortres i tudons en mig d'aque'la soli-
tud beatífica, i tastar al mateix temps
l'aigua fresca de la rústega font del
Molí Cremat que a lcor de l'esfiu és
sempre una delicia.
* LL. B A R C E L Ó i B O U
defensa pròDìa
Per considerar l'article del Sr. Jor-
dà «Cadaseli al seu Hoc» un xic vio-
lent, trenco la paraula donada de no
parlar niés de la qüestió origen de les
meves «cinc pagines amb una sèrie d'
errors» segons el dit senyor, publicat
darrerament en aquesta revista, per
parlar més ciar de I'afer i mostrar ais
lectors, Terror que pateix el Sr. Jordà
baix tots els punts de vista i de la «a-
tenció» que ha tingut en contestar-me,
tota vegada quejo , en el seu Hoc, hau-
ria callat, com corresponia, al meu en-
tendre.
Els lectors que han seguit la polè-
mica podran judicar-ho millor que jo
i el Sr. Jordà no podra dir que ha si-
gut per «apassionament» ni per manca
de <paraiila> el motiu d'aquestes rai-
lles, cosa que podria èsser fàcil. La
tardança ha estât filia dels molts origi-
nals amb que compta aquesta simpàti-
ca revista.
«Cadaseli al seu Hoc» és, vérita-
blement, el què cai, ara, que el Sr.
Jordà ha tingut manya en cercar un
bon titol, que en res correspon al co-
mentan' que fa. Ç o ens diu definitiva-
ment que ell no es situa al seu Hoc,
perqué no pot situar-s'hi de cap de les
maneres.
Nosaltres ens hi situarem i abans
de respondre pensarem serenament,
cosa que no ha fet, tal vegada per
manca de temps, l'autor de «.Cadascú
al seu Hoc».
En totes les circumstàncies de la
vida, tan els que creuen en Deu com
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
M A R I N A D A 307
els qui no hi creuen,e] maltracte, l 'ex-pressió grollera, ha estât censura-ble, desconeixem si el Sr . Jordà co-neix aquest punt de correcció perio-dística, però sera per manca de temps que no l'hagi emprada en llur escrit o podría èsser també l'estat nervios que devegades aclapara els publicistes, d' emprar les censurables paraules que inútihiient ha esmerçat en el seu arti-cle, contra la meva persona.
No sé si aniré d'acord amb els lec-tors, però em sembla que pot soste-nir-se una polèmica sense arribar al blasme, molt niés l'esperit seré d'a-quells que senten determinada caritat cristiana que informa tots els seus ac-tes.
El S r . Jordà, abans de perdonar-me, per pietat o per caritat, tan se val una cosa com l'altra, m'amenaça, en qualificar la meva acciò de comenta-rista, amb un adjectiu gruixut. Discul-po l'osadia dei mentat senyor i em permeto dir-li que a mi, les amenaces d'aquesta mena no em fan ni fret ni calor, em fan i 'efecte d'aquestes boi-res d'estiu que, després de llençar quatre gotes malicioses, es disolen en l'espai blau; en canvi, em molesta que el tal publicista em digui que tergiver-so les coses. No acostumo a discutir ni acceptar afers d'aquesta mena.
Recordi el Sr . Jordà quan, en cer-ta ocasió que vingué a mon despatx, li digui que el seu article publicat al setmanari «jovent d 'Ara», de Badalo-na, no el trobava acceptable i per tant em veia obligat a contestar-lo i a I'e-fecte, coni amif vaig entregar-li, a pe-ticiô s e v a , una còpia 0 el mateix ori ginal—no recordo bé—perqué pogués contestar la part que em deslligués de
la Verität. La contesta s e v a a la meva rèplica no tan sois era mancada de fo-naments sino que, malgrat recorrer a altres consciéncies per defensar la se-va tesi, es desvirtuava per si matei-xa . I ara pretén el dit senyor imposar-se damunt d'un criteri, dient que ter-giverso ço que eli té escrit.
Defineix, aquesta vegada d'una manera clara, els sectors de la joven-tut que viu i de la joventut que no viu. Si això l'aitai senyor ho hagués fet el primer dia, no hauriem arribat f ins aquí, però recordi's el S r . Jordà , que diu no contradir-se, que en tots eis seus escrits sobre aquest particular fe ís ,en cap fa una declaració absoluta, categòrica, de la diversitat dels dos sectors.
Diu en son primer article: «La in-diferencia totalment arrelada en l 'es-perit d'un individu vé , a voltes, d'un e.xcés de comoditat. En l'època nostra és costum dels pares de cercar—quan el minyo ja té catorze o quinze a n y s — una oficina on el minyó comenci de veure la perspectiva comercial que ofereix el inón. Es a dir: posar el mi-nyo, sense esforç per part seva , a la vida. Un meritori de quinze anys , és la cosa més Hast i mos a de la nostra societal hodierna. Vol dir moites co-ses . Entre el les, vol dir una negUgèn-eia per part dels pares de no tenir compte que precisament als quinze anys comença la veritable edat d'es-tudiar un jovenet, etz. , etz.» «Caldria bandejar de tot arreu les vel les prac-tiques comerciáis ensopidores. . .»
Mai, dones, ens ha parlai dels jo-ves que estudien i dels que van al ca-fé , dels que ilegeixen bons llibres i dels que Ilegeixen xavacanades ; dels
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
308 M A R I N A D A
que treballen per conveiiiència i deis que treballen per esina; deis qui fan esport per envigorir-se i deis qui el fan per matar els temps. Ens ho diu ara i ens ho diu ara perqué veu la rao que a favore ix aquesta part, perqué sap sobradament que en el ca fé i al-tres llocs, que els qui l legeixen x a v a -canades i practiquen l 'esport coni a un passatemps, no és precisament el sector obrer en general , sino el sector instruit, aque l l sque surten amb diplo-mes de les càtedres i tenen diners, car i 'obrer amb la situació en que avui està la vida, que amb prou feines té per menjar amb el sen guany , no pot anar-se'n a malgastar uns diners al ca fé i altres cercles de vici, com tampoc li permet la lectura de Ilibres x a v a c a n s ni instructius.
A més , cal pensar que un xicot meritori de quinze anys no pot con-córrer a cap d'aquests llocs per mol-tes circumstàncies. I si d 'aquestes ma-nifestacions fe tes per persona de Lluís Jordà no són contradiccions pro-pies, no sé , francament, quina atribu-ció deu donar el dit senyor a la parau-la contradicció.
Cal analitzar, estudiar, meditar V idea abans de fer-la pública i més trac-tant-se d'una polèmica, car no tothom dorm en aquest mon.
Tot això son els meus errors bas-tits amb cinc pagines de revista, en defensa d'un atropell contra els que per qualsevol í ircumstáncia de la vida no tenen una clara noció de les coses del món, perqué no els ha estât dable l'estudi i malgrat èsser enemicde con-seils d'altri, quan sostine una idea, voldria que els lectors d'aquesta re-vista diguéssin públicament llur criteri sobre la polémica entaulada a f i de co-néixer a qui assisteix la raó, si al S r . Jordà 0 a mi. Ç o seria la millor prova per ensorrar definitivament la tesi d' En Jordà, qui em compadeix el Ireball de bastir cinc pagines de paper per donar noció clara d'un criteri just, no-ble, honrat i huma.
Podia permetre'm, Sr . Jordà, clou-re la polémica, seguint al peu de la Me-tra aquell adagi que diu «si la paraula és piata, el silenci, or.»
JosFP M. " G U A R D I A
Palamós «Joveiitiit meva, com vas passant; les aiireiietes se'n vhh, se'n van!»
F. MA'tHEU
J a sé que t'has fet tan bella, oh vila de Palamôs, ja sé que t'has fet tan bella com la reina de les f lors.
Amb ta platja assoleiada, tos blancs casais , nius de goig i amb ton port que al niar s 'endinza com abraç de germanor;
amb ta indùstria floreixenta, ton brugit fantasiós, tes pulides d a m i s e i l e s d'aire honest i temptador. . . no et die jo si t'has fet bella! no et die jo si en fas de goig,
oh Venécia catalana, oh vila de Pa iamosi . . .
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
M A R I N A D A 309
De mes vives recordances
tu ets el meu preuat estoig:
dolga edat de jovenesa,
qui et thigués, al, ben a prop!
Ben a prop, quan sois jo veia
del ce! blau la serenor,
quan la mar d'aquesta vida,
s'esgronxava amb bleix calmos.
Quan rhermosa prenda meva
em somreia amb ulls de goig,
quan l'amisíat, bondadosa,
celebrava mes cangons...
Ai, l lavois, i que eres bella,
oh, vila de Palamós,
Venècia la catalana,
gentil reina de les flors.
Mes avui ja no puc veure't
amb els esguarts de llavors,
ma joventut s'és fúgida
com un encant enganyós,
i vaga, vaga perduda
per grans espais d'il ' lusions...
i, entre tant tu t'has fet bella,
molt més bella que els records.
Tu avui rius com Primavera,
jo et miro amb ulls de Tardor,
i la Tardor sol ser trista,
mes la Primavera, no.
Ja sé que t'has fet tan bella
oh vila de Palamós,
ja sé que t'has fet tan bella
com la reina de les flors.
RAMÓN MAS IFERN
Aquesta poesía fou escrita per allá
l'any 1905.—n. del A.
•a Velia Oh la velleta que, seient, tremola!
Ja el pes feixuc deis anys l'ha rosegada;
està del viure diiis la iiit callada;
no fa una passa que s'aguanti sola«
Sois la veliesa dintre seu bressola
com altre nin sortint de jove aubada;
no veu amor entorn de sa mirada;
en el record el seu record sois vola.
Porta el desig de venideres hores
soia el gabell deis anys que han pres fúgida
i, baix les earns subtils, trenioladores,
com revifalla docta de la vida
guarda la niort que, gemegant dormida,
eníüa vers el cotí ses mans traidores.
RAFEL V I L Á i B A R N I L S
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
310 MARINADA
C o l - l a b o r a c i ó d e l á " P e n y a P a l a m ó s "
U N - A G
La sardana és la daiisa deis maxims i
més bells elogis. Ultra Maraga l i . el g lor iós
poeta que lia cantal la bella daiisa eiiiporda-
nesa en uns versos magis lra ls , iiiMipera-
bles, la sardana té innombrables plasmadors,
D e Maraga l l per avai l , desceiidint de graó
en g raó fins arribar a les plomes menys sub-
tils o sí es vo! més carr inclones, gairebé
n lngús 'ha obl idat de retre unes ratl les elo-
g l ó s e s e l a dansa popular per excerièi ic ia.
Per desconeixença de la qUestió, no puc
judicar quines causes han portât la sardana
íirreu de Cata lunya , després d'obrir les
portes de l 'Empordà , la contrada franca i
generosa, en la qual Pep Ventura féu oir
les notes avellutades de la tenera i un
estol d'homes amb la barret ina vermella
d ímun t les testes llurs, brincaren plens
d'emoció al compás del tamborí.
La sardana dansa, fa a lguns anys
era conreuada ga írebé exclussivament per
homes i qualque dona escadussera, i conegu-
da únicament a l 'Empordà. Després, empor-
tais per la força «motiva deis instruments i
d e l e s t o n ade s terrais, la joventut es l lançà
a la dansa entusiàsticament i el cunreu de la
nostra sardana fou general en totes les ter-
res de l 'Empordà i la Selva.
Ens cal, però, remarcar un fet que re-
pntem important i que és. la pura i neta Veri-
tät . La joventut femenina no hfl sentit nini,
tot i que Ies nostres noies fan a d e de pre-
sencia a les audicions de sardanes i gairebé
totçs saben bal lar , aquell entusiasme i devo-
ció que per la dansa nostra sent la joventut
masculine.
Amb tantes I tantes com són les donzel les
que s'anomenen «sardanistes» a Cata lunya ,
quantes en trobareu que sàp iguen comptar i
repartir la sardana? Poques, veritat? Tan
poques que si ens vegéssim précisais a cer-
car-ne un pareil de dotzenes, a f i d'evitar el
fracàs, presentaríen la dimissió a cent per
hora.
Esguardant aquest fenòmen que s'eviden-
eia repetidament en les nostres bal lades, he
cercai una solució introbada. Lògicament no
és de creure que el sexe feble s iguí mancat
d ' inter i igència. Altrament, per saber dansar
bé la sardana, per saber-la comptar i repar-
S A R D A N i S T I C
t ir ,no és necessari fer-ía treballar güire l'in-
tei ligència, Més que al ira cosa el problema
sardaníst ic és un problema de voluntat. De
voluntat , si, i de sentiment, de passió. Al-
menys jo ho entenc així. Fixeu-vos en els
joves i els homes que bai len sardanes. A la
majoria els veiiren atents, discipl inais, sub-
jugats per la música i per la dansa. Feu-los-
h; una pregunta. Potser ni us contestaran, i
de fer-ho, serán breus, obriran la boca per
deixar ne sortir una sola paraula .
El revers de la medal la . Poseu el vostre
esguard en una rol l lana en la qual hi dansin
noies. Enraonen, riuen, miren d'ací i d'al ia
cercant amb e l s u l l s s i s ó n adniirades, i . , . . '
no saben una paraula del descapdel lament de la sardana.
Encara un al tre detall: difícilment un jo-
ve escol l irà una noia per companya de sar-
dana. Sí n'hi ha quiscuna que en sàpiga , el
jave hi anirà prescindiut de T O T . A l'hora
de bal lar la sardana un jove presciudeix de
mil détails que en ball rodó o en altres mo-
ments cerca ambav idesa . Les noies, regu-
larmeiit,cerquen la mà d'(ui bai lador «guapos;
li busquen conversa i per poc que el corres-
pongui comencen a córrer d'una banda h I'
altra en Hoc de dansar seriosament, amb un
movimen t moderai , sense gairebé moure's de
iioc, que és l'idéal del bon bai lador de sar-danes.
J a he dit més amunt que era inexplicable
encara que d'una absoluta cerfesa, aquesta
faisó de comportar-se les noslres damisel les.
Es un flagell per a la nostra dansa, avui
amenaçada en la seva integritat per altres
flagells innombrables.
Ca idr ia que les noies empordaneses, vol-
guéssin despertar la seva sensibiiitat p e r a
la sardana. Ningú ha igualat encara, la gra-
cia suprema deis dançaires empordanesos,
els quais se///e// vertaderament la sardana.
I fóra ben descorat jador que les damisel les
empordaneses es deixéssin passar al davant
per manca de voluntat , per les altres noies
de comarques, ben vingudes. això si, però
nou vingudes al conreu de la bella i demo-
cràtica dansa nostrada.
J M A Qirona , Î7 Setembre, 1930.
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
M A R I N A D A 311
/AVI Es vell i apar que quan camina
tremola com la fulla tot pansit
i porta endlntre el cap la barretina
que 11 cobreix la neu que l 'ha envel l i t .
S e m p r e corvat , passeja per la casa
i suri a t ombá al sol tot rioler
i un jorn i un altre jorn així IL passa
i com més vell , més nin li sembla sér.
Es ciar que s'entristeix, quan fers Tassalten
aquel ls records daurats de joventut
i l lavors més que mai els anys l 'espanten
i els veu entenebri ts de solituí .
A i , aquel ls temps passats , tot alegría
amb quin dalit els reviuria encar!
Sense penars , dolors, ni melangia
en que tot li era ditxa i disfrutar.
Q u é lluiiy els veu sos anys de jovenesa ,
tots emboirats de sonmis i i l ' lus ions
que duia al pit la saha tota encesa
i sempre a flor de Ilavi les cangons.
Q u é jon i s i jorns, corvat sobre la térra
l 'havia fecondada a m b son suar;
des d'el mat i , que el sol ix de la serrn,
fins que a N'el pujol es VH a amaga r .
I pensa amb son amor , que era sa esposa
i pensa amb sos idil lis de m i nyó
en que t robava Tencís a tota cosa
i. duia al cor la joia i T ir ius ió .
Abstret en sos pensars , Tavi es distreia
quan un crit vibrant el va sobtar;
Era son net que ja de l luny el veia
i s'hi ap ropava , rient, per a jugar .
1 l 'avi el pren , Tamoixa i plora
i sent un go ig sens mida dintre el cor . . .
J a no vol res! La joventut no enyora !
Q u e té dintre deis bracos son tresor!
RAMÓN F E R R E R M O N T P L E T
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
MARINADA
CoMaboració de la «Penya Paìamós»
Des de mon «bureau» I m p r e s s i o n s d'un oficinisia
P e r la f i n e s t r a del v a g ó d'un d i r e c t e v e i e m com s ' e s c o l e n davai i t d e l s t i o s t r e s ul ls e i s f r i i i t e r a r s i h o r t e s del pia del L i o b r e g a t . L ' i n i p r e s s i ó é s tan f u g i s s e r a q u e no podem e s b r i n a r la c l a s s e de f r u i t e r s q u e s 'hi cu l t i , v e n . T a i n p o c e n s a d o n e m del ca i iv i de cultiu^ quai , a mida que e n s endit iseui p e r el P e n e , d é s , s 'uni forma tot a v i n y a .
D e s o b t e p a r a el c o m b o i : M a r t o r e l l . E i s m o l l s p l e n s de b o c o i s e n s c o n f i r m a que e n s t r o b e m en una de l e s c o m a r q u e s v i n í c o l e s m é s i m p o r t a n t s de la n o s t r a t e r r a . M a r x e m n o v a m e n t i a c a d a c o s t a t n o v e i e m niés que v i n y e s i v i n y e s . A l t r a p a r a d a : G e l i d a . D e s -p r é s ; S a n t S a d u r n i d ' A n o i a , f inal del n o s t r e v i a t g e .
P u g e n i a una t a r t a n a que e n s e s p e r a i te -nim o c a s i ó de c o m p r o v a r de n e u , en el t e m p s a c t u a l del m o t o r i de la g a s o l i n a , l e s inconio-di ta ts d ' a q u e s t medí de luconioc ió que e n s s o t r a q u e j a a c a d a m o m e n t , a p a r t de l e s in-d e c è n c i e s del p o b r e c a v a l i que l i ra .
S e n s e f í c a r - n o s per el p ö b l e i s e g u i u t una c a r r e t e r a v o r e j a d a de vinya c o i n p l e t a m e n t , a r r i b e m a L 'entrada d'una g r a n h ise i ida , SD-b r e la p o r t a l a d a de la qual s'lii l l e g e i x « C a -s a C o d o r n í u > . L ' o b j e c t e del n o s t r e v i a t g e ha e s t â t per v e u r e de p r o p a q u e s t a i iuportant ís -sinia f a c t o r í a del vi e s c u m ó s i m i r a r de cop-s a r el s e c r e t d ' a q u e s t vi n i e r a v e l l ó s que a r r e u e n s é s o f e r t p e r a b a t e j a r les n o s t r e s a l e g r i e s .
E n t r a t s que som, r e s t e m d e s c o n c e r t á i s . C r è i e m v e u r e g r a n s edi f i c i s , n a u s l lar-
g u í s s i m e s i, e i s e d i f i c i s , hi són c o m p t a t s . lu> quirim per e s v a i r la n o s t r a d e s i l ' l u s i ó i s ' e n s p a g a a m b una r i a l l e t a i r ò n i c a . N o e n s en s a -bem a v e n i r .
C o m e n ç a la v i s i t a i e n s m o s t r e n el loca l de p r e m s e s on n'hi han dues de g r a n d i o s e s , h idràu l iques , f u n c i o n a n t a p r e s s i ó , a m b uties g à b i e s que poden c o n t e n i r q u a t r e mil d o s -
c e n t s qui los de raini p e r a è s s e r p r e m s a t d'u na s o l a v e g a d a . A p r o f i t a n t el n o s t r e a s t o r a -ment d a v a n t de la p e r f e c c i ó d ' a q u e l l s a p a -r e l i s i del r é s u l t a t que s 'en obté , l ' a c o m p a n -y a n t e n s f a a v i n e n t que en a l t r a e x p l o t a c i ó v i n í c o l a que t é la c a s a a R a y m a t ( L l e i d a ) , hi iian q u a t r e p r e m s e s més de c a r a c t é r i s t i q u e s i g u a l s .
L e s p r e m s a d e s són f e t e s amb molta r a p i -d e s a , puix que pel vi e s c u m ó s s o i s é s a p r o f i " t a b l e el p r i m e r most i a q u e s t a r a p i d e s a fa que el ra im n e g r e doni vi b l a n c .
S o r t i m d'al l í i s e ' n s e n c a m i n a v e r s una b a -r a n a que s u r t a peu pia. E n s f a l ' e f e c t e q u e b a í x e m una e s c a l a del « m e t r o » . A r r i b a t s a b a i x , un loca i v a s t i s s i m d'uns d o s c e n t s me-t r e s de l l a r g s ' o f e r e i x a la n o s t r a v i s t a , el qual s e r v e i x de m a g a t z e m de b a r r i q u e s i dé-niés a s t r i s v i n a t e r s .
E n un a l t r e pis m é s ava i l , a l t r e loca i igua l hi t r o b e m , ainb e l s g r a n s d i p ò s i t s que r e b e n el vi de les p r e m s e s , l es m a q u i n e s de r e n t a r a m p o l l e s i l es de o m p l i r - l e s i t a m b é , mi lers de b a r r i q u e s de r o u r e e s p e c i a l que han de r e b r e el vi p e r q u e hi f a c i la f e r m e n t a -ció n a t u r a l .
B a i x e m a l t r a e s c a l a i el t e r c e r pis s o t a i e r r a t é la m a t e i x a g r a n d i o s i t a t que e l s que hem d e i x a t . P e r ò no pot a p r e c i a r - s e p e r quant e s t à a b a r r o t a t d ' a m p o l l e s , que hi són i n c o m p t a b l e s , f o r m a n t v é r i t a b l e s c a r r e r s . D a v a n t de c a d a s o r p r e s a i n i m a g i n a b l e , r e s -tem c o m p l e t a m e n t nuits i c o m e n c e m a c o m -p r e n d r e la r i a l l e t a i r ò n i c a que e n s f é u el n o s t r e a c o m p a n y a n t . L a d e f i n i c i ó é s que tot e s t à s o t a t e r r a .
E n a q u e s t t e r c e r pis , el vi, que j a ha f e t una f e r n i e n t a c i ó en l e s b a r r i q u e s , e s t à embo-t e l l a t amb q u e l c o m de most j o v e p e r a qué f e r m e n t i de nou amb T a c c i ò de Ies t e m p e r a -t u r e s e x t e r i o r s . O b t i n g u d a a q u e s t a f e r m e n . t a c i ó . són b a i x a d e s l e s a m p o l l e s a Ies c a v e s ,
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
MARINADA 313 un altre pis més sota terra,per a mantenir-Ies
sempre en la mateixa temperatura.
Descendim a les caves i se'ns presenta
Javant un túnel l larguíssim, i l l um i n â t a pe-
nes, amb una via que el segueix d'un cap a
l'altre. Avancem en mig de filares de «pupi-
tres» (teulers especiáis per a tenir les ampo '
lies cap per avai l) completament píens d'am.
polies, i a cada cosíat veiem altres tunéis
igualment abarrotats d'ampolles, que través?
sen el que nosaltres seguim, llarguíssíitis
també,
A mida que anem veient.ens donem comp"
te de que aquells túneis són per l'estii deis
carrers de l 'eixampla de Barcelona, formant
illes quadrades de caves, totes amb la co-
rrespond i t i n s t a l i a c i ó eléctrica de Hums
portables i les vies que les recorren. La tem-
peratura fresqiiíssima que a l l ísent im, ens fa
oblidar e! rigor del sol de primers de setem-
bre que cau defora. De tant en tant hem d'à-
rreconar-nos per deixar pas a les vagonetas
que, carregades d'ampolles cap per avai l ,
es porten al degorjadcr . La constant activi-
tat en aquel les foridàries i la grandiositat de
tot, dona ben bé la sensació d'una completa
cliitat subterrania.
El nostre acompanyant , veient-nos ja fa-
niiliaritzats anib les sorpreses, ens fu un de-
tall del procès que ha de seguir el vi per a
que esdevingui naturtilment escimiós. Quan
s'ha obtingut la st-gona fermeiitació, cal
muiitenir-lo sempre a una temperatura fresca
i invai iable, deixant-lo aixís durant cinc anys
com a mínim. Però aquests cinc anys no són
pas de repòs. Cada temporada, UUH o dues
vegades les anipoíles han de cativiar se de
Hoc i remenar-les d'una manera especial,
operació aquesta que enclou el secret de la
bona criança del vi, per a que, durant aquest
temps, ell sol es faci una alltode^nlració. As-
solida aquesta, els ferments que ha expulsât
de la seva complexió s'han dipositat tot a '
j larg de l 'ampolla.
Aleshores vé l 'operació de niés compro,
mis, si bé que totes ho són prou. Col ' locades
les ampolles a les caves, en els «pupitres»
que ja hem esmentat, amb determinada indi-
nació, que va accentuant-se a mida que el
procès es desenrrotl la favorablement,uns re-
coneguts especialistes, véritables experts en
aquesta operació que decidelx el bon resultai
d'aquest l larg temps de preparación remenen
perfòdicament lea ampolles sense treure-les
dels «pupitres», d'una faisò tal , que els pò-
sits aglomerats al l larg de l 'ampolla van des-
cendint cap el coll sense to rna ra barre|ar-se
amb el vi.
Passat el temps que requereix per a que
el pòsit es trobi totsota del tap, generalment
de ttes a cinc n esos, aleshores les ampolles,
sense trasbalsar-les gens ni mica per no per-
dre en un moment preparacló tan Marga, són
portades al degor jador , on ge les destapa rà-
pidament i en un moment brevíssim es deixa
sortir el pòs i t col locant l 'ampolla en una
máquina que la tapa hermèticanient i afegeix
al vi el licor necessari per a que es torni de!
tipus que interassi: dolç, sec, etz. Aquesta
maquina és giratòria i a l'altre costat les am-
polles són tretes p e r a tapar-Ies definitiva-
ment, amb el tap de suro que surt al mercat,
la càpsula (musselet) i el fil-ferro, que es
posen d'una sola operació. Després les am-
polles, altra vegada cap per avai l , són puja-
des a la sala d'expedició per un muntacàrre-
gues adéquat , on, malgrat les cures que han
tingut sota terra, altre especialista les mira
a través d é l a l lum d'una potent bombata,
per si qi ialque culosa encara hi ha quedat i
retirar Ies que presentin la més petita impu-
resa. Després s'etiqueten, embol iquen i em-
balen i cap a córrer món s'ha dit.
Eni preguntaréu, i cóm es produeix l'es-
cuma? Precisament perqué he cregut que
aquest sería el dubte que tindrieu després
d'liaver llegit el que precedcix, he volgut
aclai ir vos^el en paràgraf a part.
Us he expl icatque l 'embotellament es faia
després de la fermentació natural «n les bar-
riques, o sigui, després d'un any, amb quel-
com de most jove d'aquell any, per a obtenir
una segona fermentació. Aquesta , que queda
tancada en l 'ampolla, és la que produeix
aquella fina escuma que tots hem vist bom-
bol ' lejar en les copes. De manera que al
gas que porta el veritable vi escuniós, de ti-
pus xampanyés, és natural . No com molts
creuen que s'hi posa d'un tub de carbonic. J a
hi ha qui el fa així, sorprenent la bona fe
del comprador; gassificant-lo. Aleshores, no
cai tenir caves, malgrat la propaganda digui
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
314 MARINADA
el contrari. El vi es filtra, se 1! posa el gas
necessari , es tapa i ja és escumós. Però ,
proveu-íos i jiidiqtieu; poden fer-ho de difê-
rents iiianeres. Un bon paladar , a la primera
gota ja coneix qtiin és l 'escumós natural i el
que lio és per niitjà del carbònic. La picantor
que se ii atribueix us farà conèixer claranient
l'un i l 'altre.
Poden oniplir també una copa d'escumós
de marca recoiiegcida i una altra del de preu
reduït i deixeu-los una i iora, dues, les que
vulgueu; veureu coin el bo, el de fermentació
natural , noacaba mai el gas; I l 'altre, que
porta el gas forçat, al cap de niitja hör« ja
esdevé un vi conipletament quiet , ben igual
que el vi corrent.
A més, és del domini de tothom que un vi
ben criat a l 'envellir millora. E l v! que ha se-
gui i favorablement tot el procès xampanyés
per esdevenir escumós, es troba en aquest
cas i podeu guardar-lo anys i anys, fins en»
terrario com es feia aut igament amb eis tré-
sors, si tatií voleu, i ei dia que destaparen
aquell vi no haureu provatma i res niillor. En
canvi, el vi que no té cap preparació natural
i, per tant, l'escumós de carbònic, quant niés
temps estareu a destapar-lo més desagrada-
ble el trobareii. A ixò fa que els fabricants
per aqiu-sf sistema, no tenen més existències
que les estrictament necessaries per anar al
dia , a fi de poder servir rescuniós preparai
de frese.
Un carpeter sadurninenc va dir-nos que
les festes seiiyalades eli Ies coneixia pe]
inoviinent d'ampolles buides a l 'estació. Arri-
ben uns quinze o vint dies abans de la diada
i, en vigíiies d'aquesta, tornen a marxar to-
tes plenes. En contra d'això, hi ha que és ne-
cessali, millor imprescindible, puix que s'han
fet proves sense résultat favorable per a mo-
dificar-lio, que et vi es torni escumós en la
mateixa ampol la . Quan s'eiubotella el vi per
a la segona fermentació, ja no en siirt fins
que es destapa a tai l la. L 'ampol la és la ma-
teixa que el va rebre sis, vuit, deu o niés
anys abaus. Per tant, és impossible que vi
embotellat de tres setmanes, sigui escumós
per procediinent natural .
Cont inuem la visita de Ies caves i, per
tot les grans parets d'ampolles, inestronca-
bles, pe/ més que caminem. Quan comencem
a cansar-nos de tantes ampolles, s 'ensfa anar
per una drecera a fi de sortir-ne; aleshores
ens cansem de caminar. Realment les caves
s'hi compten per quilòmetres i les ampolles
per milions; sense haver-ho vist, no ho
hauríem cregut. Hem de teñir en compte que
a l l í hi ha les ampol les plenes del vi de vuit
collites o més. Es, evidentment , una cosa
fabulosa.
Hi ha qui, a! veure-ho, sois pensa amb el
capital esmer^at eti tot això. Però el capital
no és res,puix que havent-n'hi,íot té soiució.
Lo que és verameut admirable és l'organltza-
ció escrnpolosa que cai per a fer funcionar
aquest capital i que no minvi en Io més mi-
nim. A cada detall que hem apreciat, hi hem
vist la previsió corresponent; un mètode, da-
vant de tanta importància .gairebé miraculos.
Vistes les atencions que requereix l'eia-
boració dei vi escumós, no sols en lo que
portem de relatat , s inò comen?ant ja per la
madurac ió dels rai'ms en el cep, relació dels
graus d'alcofoll del raims per a poder deter-
minar la data de les veremes, escollir els
raims, seleccionar Ies procedències de plan-
tació, premsar anib precisió com ja hem vist-
preparar els copatges, vigilar les fermeuta-
Cions,i després tot el l larg procés descrit a la
l leugera en les ratl les precedents, franca-
ment, encara trobem barats els preus que fan
pagar-ne d'una ampol la . Si féssiu vosaltres
la visita que hem detal la! , estaríeu conipleta-
ment d'acord aiub nosaltres; no en dubteu.
A I'extrem de tot de Ies caves, l 'huinitat
es feia més notable que enlloc. Les parets
se:i..blaven talment cobertes decotó fluix. Ca l
fer constar que ens t iobàvem trenta dos me-
tres sota terra.
Per una escala que no s'acabava mai, hem
anat pujant i deixant dessota nostre aquell
ruse de febrosa activitat. A mig carni hem
trobat una sala decorada segons I 'ambient de
la casa, il luminada per nn artistic cep de
bronze de múltiples bómbeles, que conté una
premsa antiga, tota de fusta, i un «vaixell»
centenari. En aquesta gran bota hi hem lle-
git una inscripció Marina expressant: «El v'
és per alegrar-se i no per ubriagar-se»,
Hem sortit al defora. Més ben dit, hein
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
M A R I N A D A 315
tornai al nostre món. Hem deixat la ciutat
subterrània qiie ens lia encisat i ornem èsser
e» el món d a r ii-luminat pel sol de cada dia.
Ens fa l'efecte que veiiim d'mi Hoc imaginari
i de bona gana tornariem ent erti a comprovar
la veracitat de l'existència de tot el què ha-
vem vist. Però no hi ha Hoc a dubte; tof lo
qtie ens envolta ens en parla,
Fins un xaval assentai a l'ombra del roii-
recentenar i que enclou la tradició de la ca-
sa, ens eii ha fet la seva referència. Li hem
pregfintat:
— Qi iè voldràs fer qiian siguis gran?
—Faré cornei Sr. Fulano, que no fa res.
— Què si,home. No veus que fa xanipany?
— Si; però, com que el xampany es fa sol,
)ü no faré res.
JOSEF M U N D E T i P E R P I N Y À .
Barcelona, Setenibre de 1930.
Llum inesperada A Miquel B o s c h i J o v e r
, , . (Meslre i poe ía) Vaig passar ma primera jovenesa
al palaij de la nosira E s c o l a Pía ; entre mig de sants h o m e s que , a m b t e n d r e s a , adollaren en mi sa poes ía .
S i del sol del s a b e r em comp'avie i i les ra txades de iiiim forta i intensa,
. mos sentits amb deliri rpcollien la l iavor que el bon D é u des del cel lleirça.
)o no sé quina força va arrencar-nie de! bresso l ou g r o n x a v a el meu preludi! ni tanipoc quina mà va a c o m p a n y a r - m e al deser t , a l lunyant-me d e l 'estudi!
J o no s é qui del sonmi que teixia asso l i d e s p e r f a r - m e îimb tant desf ic i ! apartant de mos l lavis quan bevia per posar-hi , traidor, sols fei i v ici .
J a m é s g r a n , condemnat iil trist d e s t e r r o , : entí el p e s d'una c à r r e g a f e i x u g a ; i el dr ingar dels gr i l lons, m é s durs que el fe r ro , va acondormir mon ánima poruga .
I he cercat f re turôs per plans i s e r r e s el v i a r a n y que du a la llar perduda, un amie que em par lés d 'aquel les te r res 0 el botxi que m'occ is amb mà n e r v u d a .
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
316 MARINADA
Més, després d'una Iluita tan terrible
i tenint ja la fossa mig cavada,
m'ha vingut... d'on.. ? No ho sé, de l'impossible
la claror de la Ilum tan enyorada?
Verüat que els cimalls que ni'assetjaven
han cedií per deixar-li el pas ben iliure;
i els xargalls i aiguamolls que l'empestaven
s'han confós contemplant tan beli soniriure;
prò mon cor malaltís i en l'agonia
no es podrá deslliurar de la feblesa;
no glateix amb la força que glatia
en els anys enyorats de {'infantesa.
Sol ardent que per planes i cimeres
vas deixant ben marcades íes besades!
Sois el tast d'unes hores falagueres
m'ha encisat per seguir-ne íes petjades.
Tú, les valls pirenenques il lumines
despertant de Torà brava remada;
i el Montsec et somriu^quan V encamines
al nou nión, on la fosca, no hi té estada.
Cada raig que damuiit la ierra sembres
esculpeix a Calders I'escut de gloria;
un escut que reviu aquelles cendres
que han escrit el preludi de ta historia.
Oh, qui tingués la força i el coratge
per polir, com fas tú, dures escorces!
Ha siguí tan feixuc el meu bagatge
que he gastat per no res totes les forces!
Ja sé que en el meu cor la primavera
no hi ha de fê esclatar mal més florida;
prò esguardant la nova auba riallera
deixaré amb menys recança aquesta vida.
jAUMtí TUNEU i PCL
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
MAR INADA 317
Del carnei esnoriïu Dia 21 Setembre.
A Maturò^ perd el Pa!amos per
quatre gols a un.
Per tal de tornar la visita que ens
féu l'IIuro ai nostre camp i quai résul-
tat fou de 3 gols a 1 favorables als de
casa, el Palamós es trasiladà a Mata-
rô.
Al primer temps, la partida fou
bastant anivellada i el public aplaudí
a ambdós bàndols. Els de casa fracas-
saren a la represa i gracies a l'excel"
lent actuació de Rosalenc, que era a
per tot ens salvarem aixi d'una der-
rota més feixuga.
* * • Dia 29.
Copa iPenya Sport Ban.
^alamos S. C , 2—Apolo, Í
El notable equip badtiloní ens féu
una visita en aital jornada que pot
considerar-se com una de les més
emocionants durant la present tempo-
rada.
A les ordres de Valls els equips s'
aliniaren aixi:
«F. C . Apolo»—Soldevi la, Roura,
Sánchez, Garnis, Pérez, Bonet, Boa-
da, Balada, Cañadas, Palomeras i
Boada II.
«Palamós S . C.>—Bart i , Ribera,
Ponsà, Barber, Qoiri, Vilata, Napoleó,
Fernández, Qirona, Rosalenc i Ribas.
El primer temps fou jugat esplèn-
didament, veient se bon fútbol i unes
bones ganes de guanyar.
Als 25 niinnts i en fort atac visi-
tant ens marcaren el primer gol d'un
xut fort i a l'angle.
L'equip palamosi es llançà a buç-
car l'empat i poc després Rosalenc
efectúa una excellent jugada passant
la pilota a Qirona el quai, rapid, em-
palma un xut que valgué l'empat.
El segon temps, que fou bastant
ensopit,-fou quan el Palamós s'em-
porta la victòria amb un non punt per
obra de Rosalenc, el millor de la tar-
da.
Acabat rencontre fou entregada
en mig de grans aplaudiments la
formosa Copa a l'equip guanyador.
Ribas, capita de l'equip local, l'ofrenà
a la Directiva.
Nostra felicitació més entusiasta a
l'equip guanyador.
• * »
Dia 12 Octubre.
El Palamós perd a Girona
per cinc gols a un.
Mal debut aquesta temporada al
camp gironi. Tarda catastròfica per
els colors locals Un arbitratge no
massa imparcial i una actuació afor-
tunada del Girona.
El primer temps, de domini altern.
acabà amb el résultat de dos a cap.
De bon coiiiençament i a la represa
marcaren novament els gironins. Ro
salenc, que passa d'avant-centre fou
l'autor del gol d'honor.
Els equips: Girona—Calatel i , Tei-
xidor. Farro, Flavia, Casas, Corradi,
Ferrer, Escuder, Clara, Bainiaña i
Torrellas.
Palamós-Torrent, Ribera, Dispès,
Barber, Rosalenc, Vilata, Napoleó,
Goiri , Qirona, Viu i Ribas.
A. C . M .
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
318 M A R I N A D A
^ C O N S U L T O R I j s r
M E D I C - Q U I R U R e I G J U B B R T MALALTIES DE LES CRIATURES
MALALTIES DE LA PELL
CIRURGIA INFANTI!. - CIRURGÍA DELS Ó S S O S
DIAGNOSTICS
P l a ç a Ç o n s l i l u c i ô , 7 , p r a l s . Gîrona
Publicacions rebudes U N E X I T E S C L A i ' A N T
és el que ha obt ingut VAmimi Gene-
ral dEspani¡a (Bai l ly-Bail l ière-Riera)
en la seva nova edic ió de 1930, que
acava de veure ia Hum púb l ica .
Hävern repasat m inuc iosamen t un
exemp la r de la dita obra i no t robem
gens estrany l'èxit assol i t , puix que
és una dèl i d e perfecció i bon gus t ,
fent-se la seva consulta p laenta en
extrem; l ' impress ió és clara i l 'enqua-
dernac ió impecab le i sò l ida , haven t
estât repart ides les seves 8.500 pagi-
nes en 4 vo l ums , que resulten mol t
mane jab les . La profus ió de details és
tan extensa que ens és impos ib le de
calcular-los, encara que , segu ramen t ,
no són menys de tres mil ions els cor-
responents al C o m e r ç , Industr ia ,
Agr icu l tura , Best iar , M iner i a i Pro-
fess ions d ' E spanya i Possess ions ,
ressenyes geogra f iques , estadíst iques,
vies de comu incac ió , e lement oficial ,
o le . , apart deis Indexs Geogr à f i c s ,
d 'Anunc ian ts i de Profess ions , a m b
eis quais hom pot saber a qu ines po-
blac ions d ' E spanya radica una deter-
m inada industr ia , comerg o profess ió .
Hi ha t a m b é 54 fo rmosos mapes , en
colors, de totes les Prov ínc ies i Pos-
sess ions d 'Espanya .
C o n t é , a més , u n a d i l a l a d a Secc i ó
Es t rangera , que hom pot dir-ne petit
Anuar i In ternac iona l , a m b senyes de
Ies cases que , per l ' indole dels seus
negoc is , pugu in interessar al corner^
espányo l .
R e c o m a n e m ais qui vu lgu in adqui-
rir l ' esmentada pub l i cac ió , que ho fa-
cin a la ma jor breutat , pu ix que s abem
són pocs els exemplars que resten
a la venda .
VENC KODAK de caixó, n.° 2, ta-
many de fotografia 6 X 9 c t m s . c o m non. KODAK Pocket Jiinior, n. '
1, sèrie II, dispositiu autogràfic, tainany
de fotografía 6X9ctms , objectiii anastig-
màticf7/7, obturador Kodex de quatre
velocitats, com iioii.
Ambclós a prcus reduits.
Raó: A l'Adiiiiiiistració d'aquesta Revista.
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
MARINADA 319
Crónica local Definitivament, podem donar per
acabada la temporada estiiienca. En el
transcurs d'aquest mes els esiiuejants
i families que han sojornat en la nos-
tra Vi la han refet les maletes i han tor-
nat a les seves activitats habituals.
El tenips hi ha contribuit amb bona
part amb les seves intemperancies
propies de I'esiacio, i vents i pluges.
sovintejades han fet refrescar reniar-
cablement la temperatura, que, si bé
agradable encara, convida més a arre-
dossar-se en un café o societat qual-
sevol que a correr per la platja.
La joventut, comprenent-ho, va a
fer els tradicionals volts del vespi'e al
('arrer Major, en Hoc del Passeig,
com fins ara.
Ha passat uns dies de repós entre
els seus familiars el distingit jove En
Lluís Pages Costart, després d'haver
obtingut brillantment el títol d'advocaL
Nostra coral enhorabona.
Ha contret matrimonial enllac el
nostre bon amie En Ricard Marcó,
Mestre nacional, amb la gentil senyo-
reta Na Lola Comas. Així mateix,
contraguéren matrimoni el conegut
jove En Josep Funalleras amb la gen-
til senyorela Na Carme Castello.
A ambdues.parelles desitgem una
llarga Huna de mei.
* * •
Després de penosa malaltia ha
traspassat el Rd. Martí Quintana Gi-
bert, vicari, des d'alguns anys, de la
nostra Parroquial. (A. C. S.)
i: * *
Están molt avençades les obres de
construcció del non dipòsit que la
«Companyia d'aigües Potables' ha
fet bastir prop de la placeta del Pa-
dre. De bella i imponent construc-
ció, contribueix en part a donar as-
peóte més urbanitzat a aquella place-
ta. Tot fa esperar que quedará enlles-
tit dintre curt temps i que quedará
millorat el servei d'aigües de la part
alta de la vila. • * *
Per a la setniana vinenta està
anunciada la celebració en la nostra
Parroquial d'una tanda d'Exercicis Es-
pirituals i a l'ensems un curset de
conferències d'orientació a càrrec del
prestigios orador sagrat Mn. Sebas-
tià Regí, pver.
Començaran el vint del corrent i
acabaran el 26, contribuiiit així a 1'
explendor de la diada de la festa de
Crist-Rei. * * *
.Tal com senyalàvem en el nú-
mero passat, ha quedat inaugurada en
el carrer de Cervantes la societat
tAgrupació Catalanista». Entre altres
aspectes de les seves activitats, un d'
ells, i per cert ben simpàtic, será el
de donar cursets de Llengua Catalana. * • *
Segueix amb Intensität la fonda
crisi de treball en l'indùstria surera.
Són moltíssims els obrers i obreres
que han estât acomiadats per la man-
ca de feina, i en vàries fabriques que
fins ara es treballava seguit, passen
ara alguns jomáis per alt.
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
320 M A R I N A D A
Subscriviu-vos a M A R I N A D A
» * *
D'espectacles poca cosa podem
dir. Unicament els cinenies estan en
piena activitat, i ultra les sessions
setmanals, donen ambdós, entre set-
mana sessions de cinema amb plens a
vessar, a base de reprises de cintes
d'anomenada.
* * •
La Junta de Govern de la
Vila de Salut «La Al ianza» po-
sa en coneixement de tots eis
seus associats que des del dia
primer del corrent mes, el seu
consuitori del carrer de Rose-
lió, 268, ha estât traslladat al
Palau de la Mutual i tat , carrer
de l 'Arquebisbe del Pare Cla-
ret, 135.
En Lluís Mercader Albert s'ha fet
cárrec de l'acreditat establiment de
camiseria i sombrereria regentat fins
ara per En Baldomer Fellicer, en el
carrer de l'Església.
* • *
Un nou setmanari veu la Hum a
Palamós, publicat per un estol de jo-
ves entusiastes. La Senyera, quin
nom ostenta dit periodic, ha tingut
fort exit de comen^ament, i li desií-
gem sigui de durada.
» • *
Anuncieu a M A R I N A D A * • *
R e g i s t r e C i v i l
M e s d e S e l e m b r e
— Josepa Batile Carreras,
Andreu Lladó Collell. Rosa Perxés Salgàs,
Ampar Torrent Machuca, In. Massa Torra)-
ba, In. Martínez Pagès. Total, 6.
Matrimonis.—SanWa^o Irla Carol amb
Maria Pnjantell Vinyoles, Joan Mir Estra-
gués amb Carme Planas Carós, Josep Fiina-
Ileras Castellò amb Carme Castellò Bramón,
Josep Fonié Sans amb Angela Bona Cartu-
jo. Total, 4.
Defuncions — Antoni Casagrán Plaja,
55 anys, casal.
M o v i m e n t d e l P o r t
M e s d e S e l e m b r e
VAPORS NACIONALS
Ampiirdán (8 vegades); Cabo Menor,
Cervera (2 vegades); Berga, Cabo Blanco.
Total, 5.
VELERS NACIONALS
Fernando Gassei, Maria Asunción, Car-
men Flores, 2 .*• Carmencita, Virgen del C.
Pastora, 2* Cervol, Demetrio Gómez. To-
tal, 7.
VAPORS ESTRANGERS
Anna, Maria Nomicoii, grecs\ Exceìlo,
ianqui; Valperga, Recca, Italians; Vesta,
Birk, Augvald, noruegs; Colón, Bazán, an-
glesos; San Francisco Maru, japonés; Mont'
Viso, francés. Total, 12.
AUTO en perfecta estât, i en dis-
posició de marxa, i amb
cinc rodes amb neuniàtics completament
nous. Per 700 Ptes. Facilitats de pagament
amb petit augment.
Ra6: Carretera a Girona, 27.
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
% ffi v*»
Trafic Internacional
Ag^ent de Duanes Col-legiat
a s i ^ s a :
P o r t - B o u - 4 CARRER TEATRE
C e r b è r e - AVENUE JOFFRE.
Iri in - 3 PLAÇA PI MARGALL 3
H e n d a y e - AVENUE DE LA GARE
4>a ! «a e e i i l i ' a i ;
Via Layetana, 28
BARCELONA
Telèfon 18767
T E L E Q R A M E S
C a b a r r o c a s l l u c h
Clave A B CC.^edició
C o r r e s p o n s a i s a P a r i s :
transports Iniernaiionaux Schenker & (7.®
59 boulevard de Strasbourg - parts.
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
3
'S Cû te ^ s C/)
o o O) o 5
CD en
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
S A N R O M A
CICLES-MOTOS-ESPORTS Accesoris - Recanvis - Reparacions Demani el catàleg corresponent a:
Jk. S/kfiROMfi m i m t S , 62 - Seiegrames: C I C L 0 5 A N R 0 M f t
T e l è f o n 12303
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
P n v í í l ^ n n r f R p r ca f e i l i cors : Begudes i v u y a o JUI l - I 3 a l de lesmi i lors marques.
Carrer Eixamplis : : PALAMOS
M a q u i n e s d ' E s c r i u r e í d ' O f i c i n a
Bons Impresos
0. LLORENS CASTELLO - PALAMOS Telèfon 68 - Carretera a Girona, 23 al 29
FÜNDICIÓ i Tallers mecánics i electrics
Tomás, Soles i Cia., en Cta. CARRETERA DE BARCELONA, 39 BIS :: GIRONA ^
f j Te lé fon Urbá n." 242 Te lé fon interurbá per a conl. 6 W
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
es... MARÍA ARTIACH
la exquisila galleta, dulce y sabrosa
amiga de paladares refinados.
Qárlton Tea biscuit
Desayuno ideal, poslre exquisito, complemento indispensable de una buena comida, la auténtica
MARÍA A R T I A C H la galleta por excelencia, está en todas las mesas, a todas horas.
y exxjzíente para ef £é M A R I A ^ R T I A C Í Í
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
Moderna ESCOLA ANO P R O F E S S O R : R, C A S A S
Pian d'estudis de P académía Granados de Barcelona. Nova
tècnica dei Pedai segons et inaìaguanyat mestre.
C O N F E R È N C Ì E S D E T E O R I A E H I S T O R I A D E L A M Ú S I C A
31al.l<^oxxei dusrtioaj i . l .et .z 's 1 A. d o s e n l c i l l .
m mt m
i l m
©n parie français Sngfís spoken
C a s a f u i i d a d à e n 1 8 5 9
Sastrería Prat S. ^UÍús M p t 0 i rtng(£000
T e f é f o n 11267
B.on6a 6e Sf. Eere, 7, ení. B a r e e l o n a
m viïA »«•i
m
Îv'iî?
Kti-f. fía
M a q u i n a r l a i a r t i c l e s P E R L E S A R T S
D E L L L I B R E
Tipus d'impremta.— Filets de coure.—Papers JOHANNOT — Fitstatgeper a impremta. — Imposicions de ferro i de melali d'impremta. — Ntimeradors de ma i de platina — Ma quines de cosir amb corxets i fil-ferro rodó i pià sistema G E B L E R per impremtes. Encuaderiiacions i Fábriques de Caixes de cartró — Les millors Máquinas de cosir amb fil textil sistema EQGER .— Instal'lacioiis completes d'imprem-tes.-Màquines noves 1 RECONSTRUIDES per IMPREM-
TA. L ITOGRAFIA I ENQUADERNAC IO .
R a m b l a de C a t a l u n y a , 91 - Te l è f on 3275 A .
• • • • • • • • • • • Te legra i ì ies " A r t e l i b r o " .
Casa C. Gorchs i Esteve # Barcelona
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
Recommended