REDACCIÓ 1 ADMINISTRACIÓ PREUS DE …133 BARCELONA TELÉF. 428 Si [91! il D Ü a ... ca revista. «Cadaseli al seu Hoc» és, ... inútihiient ha esmerçat en el seu arti-cle,

R E D A C C I Ó 1 A D M I N I S T R A C I Ó

CARRETERA DE G I R O N A , NÚM. 27

PREUS DE SUBSCKIPC IÓ

Espanya, 6 ptes. I'any; Estranger 6'60 pies

SUMARI La Val í deis Mol íns, per Ll . Barceló i B o u . —

En defensa pròpia, per M.® G u a r d i a . - P a l a -

mós (poesía), per Ramón Mas i f e r n .~La velia

(poesia), per Rafel Vila i Barn i l s .—Un flagell

sardanístic, per J. M . A . ( C . ^P. P . » )-—L 'Av i

(poesia) , per Ramón Ferrer Mon tp l e t .—Des de

mon «bureau» (Impressions d'un oficinista), per

l o sepMunde t Perpinyà (C . «P. P .> ) .—L lum in-

esperada (poesia), per Jaume Tuneu i Po l .—De^

carnet esportiu, per A . C . M.—Pub l icac ions

rebudes .—Cròn ica Locai. — Registre Civi l .

Moviment dei Port,

Preu: 50 Cis,

LLORÉNS . Obradors 7Ipogràfics . Palamós

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

A L I M E N T S per a Règim Diètic i Diabètic de la

casa Manuel Frères de Lausanne (Su'isa) i

Xocolates PIJKES D'E C A C A U , ekiboriîdes en el Convent

de I,A T R A P A pels KK. PP. C I S T E R N E N S E S

Ricard Rocafort Carrer de Fernando VII, 14. — B A R C E L O N A

CON UN E J E M P L A R DB LA

iiB mmi DE mmu (Baìlly- Baillière — Riera)

tendrá má& de trescientos mfi datos y señas

«

de cu.antos se dedican al Comercio, In-

dustria, Affrícullura. Minería, Ganade-

ría, Pi'oCesiones, etc.. en la extensa

y rica región catalana

CUATRO PRECIOSOS AlAPAS

m C0L0UH3 • •

1 TOMO BÓX.IOAIH[SnTE E N O t T A D B B N A S O t

90 Peflfitas

Franco de portes en toda Eapaf t*

Anuarios Ballly-Ballllëre y Riera Reooldos, S. i .

Consejo de Ciento, nàm. 240 - BAR0S I . 01VA

I B K R I M

Ailotjainent per dia 9 i IO ptes.

Idem per llargues teniporades a

preus convencionals -:- Coberts

a 4 ples. Es'serveixen banquets

a preus moderats i també es

disposa de Hoc per allotjar cara-

banes d'excursioiiistes anib un

E S P L E N D Ì D S E R V E l .

Comte de l'Assali

Telèfon, 4915 A.

B / i R f E I . C N / 1


ALFOMBRES

TAPISSERIES

LLENCERIA

Bañeras Plaça St.Jaume B A R C E L O N A = = ^^ '

Si. Honorât,1 i 3 TELEFON190 ft ::

MPORTACIO DIRECTA DE TAPISSOS DE SMIRNA I PÈRSIA (ORIENT)

iSPECIALITAT AMB ELS ANUSATS A MA DE FABRICACIÓ NACIONAL


COLONIA LOCIÓ F IJAPELO

• • e •

• C h r . H o s t m a n o Sieinberg'scbe Farbenfabriken — = — C E L L E (ALEMANIA ) =

:: FABRICA DE TINTAS PARA LAS ARTES GRAFICAS::

CUCHILLAS PARA TODAS LAS INDUSTRIAS, DE LA

M E S S E R F A B R I K R E I N S H A G E N

REMSCHEID - REINSHAGEN

Representante y Depositario para España

JACOB WEIL ARIBAU,133 BARCELONA TELÉF. 4 2 8

Si [91! il D

Ü a

laBi]


HOTEL i Café

ims : : Situació immi l lorable, davant de ia mar, de la

Estació, del passeig ¡ al costat de l 'administ ració d 'automóbí ls

hab i tac ions confortables Espièndid sa ló m e n j a d o r

MAGNÍF ICA SALADE BANYS D'AIGUA DE M A R I DOLÇA

GARATX . TELÉFON, 35

Papereiia-Llitreria

LLORENS Objectes d'escriptori - Tintes

Líibres ratllats - Llàpiços Estilogràfîques de les millors marques - Plumes - Paper carbó

•- Objectes per a regal -LUbres i Novel-les de totes

classes - Material escolar.

Carrer .Ceruanfes, 26

8 OEL TIGRE EL REI DELS ANISSATS ^ » » • ^ • • • B M M — — — — j M B f

P R O V E U - L O , SENS OUBTE ËS EL MILLOR

. -JV

Ê N R I C L L A D Ó A R E N Y S DE « ' U N T

( • A f i e f i k O N ' A )

e M ILI

noy fl Instai * lac ions per aigua, gas i

e lectr ic i tat .

reparac ions

de TPaquìnària

Carrer TTlajor


CEREBRINO MANDRI MANDRI

I CURA EL DOLOR { DE CABEZA,

N E U R A L G I A S , DOLORES NERVIOSOS 0 REUMATICOS

YLASMDIESTIASPERIDDICASDELAMUJER NUNCA PERJUDICA

MARCA R E B i S T R A O A .

^JKanera de i ornar io

Para el dolor de cabeza, neuralgias diversas, (faciales, i n . . lercostales, de ríñones, ciática, etc.), i i ioleslias periódicn's de la mujer y, en general, en todo ataque agudo de dolor, iina ciicli.'irü dita disuelta en agua, utia, dos o tres veces, con inedia hora de pitérvalo. E n el reinnatisnio febril una cucliaradita tres o cuatro veces, repartidas durante el día, en la uiísnia furma. E n las afec-ciones dolorosas crónicas se toma en ayunas ocho días de cada nies y lina" o dos veces caso de presentarse el ataque de dolor. Usado èn esta forma y sígii iendo siempre el consejo del médico se logra vencer enfermedades dolorosas arraigadas y siempre al iv iar grandemente a los enfermos.

Preparado por Francisco Mandri, Médico y Químico Farmacéutico en su Laboratorio, Calle de Provenza, 203 - Barcelona


NÚM. 201

eiii deis Moiins Una nova via ha estât oberta de

poc al transit turístic; la carretera de C a l o n g e a L lagostera passant per Ro-manyà, anib un recorregut de 20 qiii-lòmetres aproxiniadament.

Aquesta vía no ha estât feta per escursar les distancies, que això sols benefic ia els veïns de Calonge ; però facilita l ' accès a la deliciosa i f resca vali deis Moiins que no és coneguda coni es mereix, car fins ara no hi po-dien transitar niés que Ies persones de coniplexió robusta a tota prova, i els pocs ve ïns que per anar i venir de llurs cases no teníen altra sortida.

Aquesta carretera junt anib la que passa pel coli de La G a n g a , i la que de La BisbaI porta a ( ' a s s à passant per S t . Sadurtii i S t a . Pellaia, podrit-m dir que formen el circuit de L e s G a b a -rres , i permeten escorcoHar un xic d V

prop els sens rierais i les frondositats deis innumerables replecs que hi ha en aquest macis muntanyós que separa ' 'Empordà de la S e l v a .

Aquesta via de R o m a n y à , molt va-riada en alguns indrets, ha estât de tots temps força utilitzada pels h o m e s , ja que tenim entés que els romans hi feien passar un ramal per a anar de C'aldes a Llafranc i a Empúries , i po-dría molt b é è s s e r una fita miliaria, coni ens indica M o s s é n R a b a s s e d e s , una pedra que hi ha vora el veli camí segiiiiit el cini de la carena .

Deis seg les XII a XIII , o potser niés tard, hi ha un altre testimoni en corroboració de què aquesta via era força seguida. E n s referim al Castel !


306 M A R I N A D A

Barri que hi havia al cim deis Ruás, el

qual en combinació amb el del pie de

La Creu, eren Ies dues ataláies per a-

visar eis ve'fns del ('astell de Calonge

de l'aproximació de hosts contraríes o

malfacíors. En efecíe, des del primer

d'aquells dos cimals es dominen perfec-

tament tots els camins que baixen de

Romanyá, i des del segón,els que bai-

xen de Les Qabarres i de La Ganga,

i tots junts podien avisar qualsevol

aproximació de genis forasíeres tant

si venien de la muntanya com del plá.

Una excursioneta a la valí deis Mo-

lins no sois és interessant ais foras-

ters, sino que fins els naluralsdel país

ja fa molts anys que acostumaven

anar a fer-hi berenades per a descan-

sar a l'ombra deis verns tot escoltant

el xarboteix de l'aigua que salta per

les rescloses,o el cant de's ross nyols,

tortres i tudons en mig d'aque'la soli-

tud beatífica, i tastar al mateix temps

l'aigua fresca de la rústega font del

Molí Cremat que a lcor de l'esfiu és

sempre una delicia.

* LL. B A R C E L Ó i B O U

defensa pròDìa

Per considerar l'article del Sr. Jor-

dà «Cadaseli al seu Hoc» un xic vio-

lent, trenco la paraula donada de no

parlar niés de la qüestió origen de les

meves «cinc pagines amb una sèrie d'

errors» segons el dit senyor, publicat

darrerament en aquesta revista, per

parlar més ciar de I'afer i mostrar ais

lectors, Terror que pateix el Sr. Jordà

baix tots els punts de vista i de la «a-

tenció» que ha tingut en contestar-me,

tota vegada quejo , en el seu Hoc, hau-

ria callat, com corresponia, al meu en-

tendre.

Els lectors que han seguit la polè-

mica podran judicar-ho millor que jo

i el Sr. Jordà no podra dir que ha si-

gut per «apassionament» ni per manca

de <paraiila> el motiu d'aquestes rai-

lles, cosa que podria èsser fàcil. La

tardança ha estât filia dels molts origi-

nals amb que compta aquesta simpàti-

ca revista.

«Cadaseli al seu Hoc» és, vérita-

blement, el què cai, ara, que el Sr.

Jordà ha tingut manya en cercar un

bon titol, que en res correspon al co-

mentan' que fa. Ç o ens diu definitiva-

ment que ell no es situa al seu Hoc,

perqué no pot situar-s'hi de cap de les

maneres.

Nosaltres ens hi situarem i abans

de respondre pensarem serenament,

cosa que no ha fet, tal vegada per

manca de temps, l'autor de «.Cadascú

al seu Hoc».

En totes les circumstàncies de la

vida, tan els que creuen en Deu com


M A R I N A D A 307

els qui no hi creuen,e] maltracte, l 'ex-pressió grollera, ha estât censura-ble, desconeixem si el Sr . Jordà co-neix aquest punt de correcció perio-dística, però sera per manca de temps que no l'hagi emprada en llur escrit o podría èsser també l'estat nervios que devegades aclapara els publicistes, d' emprar les censurables paraules que inútihiient ha esmerçat en el seu arti-cle, contra la meva persona.

No sé si aniré d'acord amb els lec-tors, però em sembla que pot soste-nir-se una polèmica sense arribar al blasme, molt niés l'esperit seré d'a-quells que senten determinada caritat cristiana que informa tots els seus ac-tes.

El S r . Jordà, abans de perdonar-me, per pietat o per caritat, tan se val una cosa com l'altra, m'amenaça, en qualificar la meva acciò de comenta-rista, amb un adjectiu gruixut. Discul-po l'osadia dei mentat senyor i em permeto dir-li que a mi, les amenaces d'aquesta mena no em fan ni fret ni calor, em fan i 'efecte d'aquestes boi-res d'estiu que, després de llençar quatre gotes malicioses, es disolen en l'espai blau; en canvi, em molesta que el tal publicista em digui que tergiver-so les coses. No acostumo a discutir ni acceptar afers d'aquesta mena.

Recordi el Sr . Jordà quan, en cer-ta ocasió que vingué a mon despatx, li digui que el seu article publicat al setmanari «jovent d 'Ara», de Badalo-na, no el trobava acceptable i per tant em veia obligat a contestar-lo i a I'e-fecte, coni amif vaig entregar-li, a pe-ticiô s e v a , una còpia 0 el mateix ori ginal—no recordo bé—perqué pogués contestar la part que em deslligués de

la Verität. La contesta s e v a a la meva rèplica no tan sois era mancada de fo-naments sino que, malgrat recorrer a altres consciéncies per defensar la se-va tesi, es desvirtuava per si matei-xa . I ara pretén el dit senyor imposar-se damunt d'un criteri, dient que ter-giverso ço que eli té escrit.

Defineix, aquesta vegada d'una manera clara, els sectors de la joven-tut que viu i de la joventut que no viu. Si això l'aitai senyor ho hagués fet el primer dia, no hauriem arribat f ins aquí, però recordi's el S r . Jordà , que diu no contradir-se, que en tots eis seus escrits sobre aquest particular fe ís ,en cap fa una declaració absoluta, categòrica, de la diversitat dels dos sectors.

Diu en son primer article: «La in-diferencia totalment arrelada en l 'es-perit d'un individu vé , a voltes, d'un e.xcés de comoditat. En l'època nostra és costum dels pares de cercar—quan el minyo ja té catorze o quinze a n y s — una oficina on el minyó comenci de veure la perspectiva comercial que ofereix el inón. Es a dir: posar el mi-nyo, sense esforç per part seva , a la vida. Un meritori de quinze anys , és la cosa més Hast i mos a de la nostra societal hodierna. Vol dir moites co-ses . Entre el les, vol dir una negUgèn-eia per part dels pares de no tenir compte que precisament als quinze anys comença la veritable edat d'es-tudiar un jovenet, etz. , etz.» «Caldria bandejar de tot arreu les vel les prac-tiques comerciáis ensopidores. . .»

Mai, dones, ens ha parlai dels jo-ves que estudien i dels que van al ca-fé , dels que ilegeixen bons llibres i dels que Ilegeixen xavacanades ; dels


308 M A R I N A D A

que treballen per conveiiiència i deis que treballen per esina; deis qui fan esport per envigorir-se i deis qui el fan per matar els temps. Ens ho diu ara i ens ho diu ara perqué veu la rao que a favore ix aquesta part, perqué sap sobradament que en el ca fé i al-tres llocs, que els qui l legeixen x a v a -canades i practiquen l 'esport coni a un passatemps, no és precisament el sector obrer en general , sino el sector instruit, aque l l sque surten amb diplo-mes de les càtedres i tenen diners, car i 'obrer amb la situació en que avui està la vida, que amb prou feines té per menjar amb el sen guany , no pot anar-se'n a malgastar uns diners al ca fé i altres cercles de vici, com tampoc li permet la lectura de Ilibres x a v a c a n s ni instructius.

A més , cal pensar que un xicot meritori de quinze anys no pot con-córrer a cap d'aquests llocs per mol-tes circumstàncies. I si d 'aquestes ma-nifestacions fe tes per persona de Lluís Jordà no són contradiccions pro-pies, no sé , francament, quina atribu-ció deu donar el dit senyor a la parau-la contradicció.

Cal analitzar, estudiar, meditar V idea abans de fer-la pública i més trac-tant-se d'una polèmica, car no tothom dorm en aquest mon.

Tot això son els meus errors bas-tits amb cinc pagines de revista, en defensa d'un atropell contra els que per qualsevol í ircumstáncia de la vida no tenen una clara noció de les coses del món, perqué no els ha estât dable l'estudi i malgrat èsser enemicde con-seils d'altri, quan sostine una idea, voldria que els lectors d'aquesta re-vista diguéssin públicament llur criteri sobre la polémica entaulada a f i de co-néixer a qui assisteix la raó, si al S r . Jordà 0 a mi. Ç o seria la millor prova per ensorrar definitivament la tesi d' En Jordà, qui em compadeix el Ireball de bastir cinc pagines de paper per donar noció clara d'un criteri just, no-ble, honrat i huma.

Podia permetre'm, Sr . Jordà, clou-re la polémica, seguint al peu de la Me-tra aquell adagi que diu «si la paraula és piata, el silenci, or.»

JosFP M. " G U A R D I A

Palamós «Joveiitiit meva, com vas passant; les aiireiietes se'n vhh, se'n van!»

F. MA'tHEU

J a sé que t'has fet tan bella, oh vila de Palamôs, ja sé que t'has fet tan bella com la reina de les f lors.

Amb ta platja assoleiada, tos blancs casais , nius de goig i amb ton port que al niar s 'endinza com abraç de germanor;

amb ta indùstria floreixenta, ton brugit fantasiós, tes pulides d a m i s e i l e s d'aire honest i temptador. . . no et die jo si t'has fet bella! no et die jo si en fas de goig,

oh Venécia catalana, oh vila de Pa iamosi . . .


M A R I N A D A 309

De mes vives recordances

tu ets el meu preuat estoig:

dolga edat de jovenesa,

qui et thigués, al, ben a prop!

Ben a prop, quan sois jo veia

del ce! blau la serenor,

quan la mar d'aquesta vida,

s'esgronxava amb bleix calmos.

Quan rhermosa prenda meva

em somreia amb ulls de goig,

quan l'amisíat, bondadosa,

celebrava mes cangons...

Ai, l lavois, i que eres bella,

oh, vila de Palamós,

Venècia la catalana,

gentil reina de les flors.

Mes avui ja no puc veure't

amb els esguarts de llavors,

ma joventut s'és fúgida

com un encant enganyós,

i vaga, vaga perduda

per grans espais d'il ' lusions...

i, entre tant tu t'has fet bella,

molt més bella que els records.

Tu avui rius com Primavera,

jo et miro amb ulls de Tardor,

i la Tardor sol ser trista,

mes la Primavera, no.

Ja sé que t'has fet tan bella

oh vila de Palamós,

ja sé que t'has fet tan bella

com la reina de les flors.

RAMÓN MAS IFERN

Aquesta poesía fou escrita per allá

l'any 1905.—n. del A.

•a Velia Oh la velleta que, seient, tremola!

Ja el pes feixuc deis anys l'ha rosegada;

està del viure diiis la iiit callada;

no fa una passa que s'aguanti sola«

Sois la veliesa dintre seu bressola

com altre nin sortint de jove aubada;

no veu amor entorn de sa mirada;

en el record el seu record sois vola.

Porta el desig de venideres hores

soia el gabell deis anys que han pres fúgida

i, baix les earns subtils, trenioladores,

com revifalla docta de la vida

guarda la niort que, gemegant dormida,

eníüa vers el cotí ses mans traidores.

RAFEL V I L Á i B A R N I L S


310 MARINADA

C o l - l a b o r a c i ó d e l á " P e n y a P a l a m ó s "

U N - A G

La sardana és la daiisa deis maxims i

més bells elogis. Ultra Maraga l i . el g lor iós

poeta que lia cantal la bella daiisa eiiiporda-

nesa en uns versos magis lra ls , iiiMipera-

bles, la sardana té innombrables plasmadors,

D e Maraga l l per avai l , desceiidint de graó

en g raó fins arribar a les plomes menys sub-

tils o sí es vo! més carr inclones, gairebé

n lngús 'ha obl idat de retre unes ratl les elo-

g l ó s e s e l a dansa popular per excerièi ic ia.

Per desconeixença de la qUestió, no puc

judicar quines causes han portât la sardana

íirreu de Cata lunya , després d'obrir les

portes de l 'Empordà , la contrada franca i

generosa, en la qual Pep Ventura féu oir

les notes avellutades de la tenera i un

estol d'homes amb la barret ina vermella

d ímun t les testes llurs, brincaren plens

d'emoció al compás del tamborí.

La sardana dansa, fa a lguns anys

era conreuada ga írebé exclussivament per

homes i qualque dona escadussera, i conegu-

da únicament a l 'Empordà. Després, empor-

tais per la força «motiva deis instruments i

d e l e s t o n ade s terrais, la joventut es l lançà

a la dansa entusiàsticament i el cunreu de la

nostra sardana fou general en totes les ter-

res de l 'Empordà i la Selva.

Ens cal, però, remarcar un fet que re-

pntem important i que és. la pura i neta Veri-

tät . La joventut femenina no hfl sentit nini,

tot i que Ies nostres noies fan a d e de pre-

sencia a les audicions de sardanes i gairebé

totçs saben bal lar , aquell entusiasme i devo-

ció que per la dansa nostra sent la joventut

masculine.

Amb tantes I tantes com són les donzel les

que s'anomenen «sardanistes» a Cata lunya ,

quantes en trobareu que sàp iguen comptar i

repartir la sardana? Poques, veritat? Tan

poques que si ens vegéssim précisais a cer-

car-ne un pareil de dotzenes, a f i d'evitar el

fracàs, presentaríen la dimissió a cent per

hora.

Esguardant aquest fenòmen que s'eviden-

eia repetidament en les nostres bal lades, he

cercai una solució introbada. Lògicament no

és de creure que el sexe feble s iguí mancat

d ' inter i igència. Altrament, per saber dansar

bé la sardana, per saber-la comptar i repar-

S A R D A N i S T I C

t ir ,no és necessari fer-ía treballar güire l'in-

tei ligència, Més que al ira cosa el problema

sardaníst ic és un problema de voluntat. De

voluntat , si, i de sentiment, de passió. Al-

menys jo ho entenc així. Fixeu-vos en els

joves i els homes que bai len sardanes. A la

majoria els veiiren atents, discipl inais, sub-

jugats per la música i per la dansa. Feu-los-

h; una pregunta. Potser ni us contestaran, i

de fer-ho, serán breus, obriran la boca per

deixar ne sortir una sola paraula .

El revers de la medal la . Poseu el vostre

esguard en una rol l lana en la qual hi dansin

noies. Enraonen, riuen, miren d'ací i d'al ia

cercant amb e l s u l l s s i s ó n adniirades, i . , . . '

no saben una paraula del descapdel lament de la sardana.

Encara un al tre detall: difícilment un jo-

ve escol l irà una noia per companya de sar-

dana. Sí n'hi ha quiscuna que en sàpiga , el

jave hi anirà prescindiut de T O T . A l'hora

de bal lar la sardana un jove presciudeix de

mil détails que en ball rodó o en altres mo-

ments cerca ambav idesa . Les noies, regu-

larmeiit,cerquen la mà d'(ui bai lador «guapos;

li busquen conversa i per poc que el corres-

pongui comencen a córrer d'una banda h I'

altra en Hoc de dansar seriosament, amb un

movimen t moderai , sense gairebé moure's de

iioc, que és l'idéal del bon bai lador de sar-danes.

J a he dit més amunt que era inexplicable

encara que d'una absoluta cerfesa, aquesta

faisó de comportar-se les noslres damisel les.

Es un flagell per a la nostra dansa, avui

amenaçada en la seva integritat per altres

flagells innombrables.

Ca idr ia que les noies empordaneses, vol-

guéssin despertar la seva sensibiiitat p e r a

la sardana. Ningú ha igualat encara, la gra-

cia suprema deis dançaires empordanesos,

els quais se///e// vertaderament la sardana.

I fóra ben descorat jador que les damisel les

empordaneses es deixéssin passar al davant

per manca de voluntat , per les altres noies

de comarques, ben vingudes. això si, però

nou vingudes al conreu de la bella i demo-

cràtica dansa nostrada.

J M A Qirona , Î7 Setembre, 1930.


M A R I N A D A 311

/AVI Es vell i apar que quan camina

tremola com la fulla tot pansit

i porta endlntre el cap la barretina

que 11 cobreix la neu que l 'ha envel l i t .

S e m p r e corvat , passeja per la casa

i suri a t ombá al sol tot rioler

i un jorn i un altre jorn així IL passa

i com més vell , més nin li sembla sér.

Es ciar que s'entristeix, quan fers Tassalten

aquel ls records daurats de joventut

i l lavors més que mai els anys l 'espanten

i els veu entenebri ts de solituí .

A i , aquel ls temps passats , tot alegría

amb quin dalit els reviuria encar!

Sense penars , dolors, ni melangia

en que tot li era ditxa i disfrutar.

Q u é lluiiy els veu sos anys de jovenesa ,

tots emboirats de sonmis i i l ' lus ions

que duia al pit la saha tota encesa

i sempre a flor de Ilavi les cangons.

Q u é jon i s i jorns, corvat sobre la térra

l 'havia fecondada a m b son suar;

des d'el mat i , que el sol ix de la serrn,

fins que a N'el pujol es VH a amaga r .

I pensa amb son amor , que era sa esposa

i pensa amb sos idil lis de m i nyó

en que t robava Tencís a tota cosa

i. duia al cor la joia i T ir ius ió .

Abstret en sos pensars , Tavi es distreia

quan un crit vibrant el va sobtar;

Era son net que ja de l luny el veia

i s'hi ap ropava , rient, per a jugar .

1 l 'avi el pren , Tamoixa i plora

i sent un go ig sens mida dintre el cor . . .

J a no vol res! La joventut no enyora !

Q u e té dintre deis bracos son tresor!

RAMÓN F E R R E R M O N T P L E T


MARINADA

CoMaboració de la «Penya Paìamós»

Des de mon «bureau» I m p r e s s i o n s d'un oficinisia

P e r la f i n e s t r a del v a g ó d'un d i r e c t e v e i e m com s ' e s c o l e n davai i t d e l s t i o s t r e s ul ls e i s f r i i i t e r a r s i h o r t e s del pia del L i o b r e g a t . L ' i n i p r e s s i ó é s tan f u g i s s e r a q u e no podem e s b r i n a r la c l a s s e de f r u i t e r s q u e s 'hi cu l t i , v e n . T a i n p o c e n s a d o n e m del ca i iv i de cultiu^ quai , a mida que e n s endit iseui p e r el P e n e , d é s , s 'uni forma tot a v i n y a .

D e s o b t e p a r a el c o m b o i : M a r t o r e l l . E i s m o l l s p l e n s de b o c o i s e n s c o n f i r m a que e n s t r o b e m en una de l e s c o m a r q u e s v i n í c o l e s m é s i m p o r t a n t s de la n o s t r a t e r r a . M a r x e m n o v a m e n t i a c a d a c o s t a t n o v e i e m niés que v i n y e s i v i n y e s . A l t r a p a r a d a : G e l i d a . D e s -p r é s ; S a n t S a d u r n i d ' A n o i a , f inal del n o s t r e v i a t g e .

P u g e n i a una t a r t a n a que e n s e s p e r a i te -nim o c a s i ó de c o m p r o v a r de n e u , en el t e m p s a c t u a l del m o t o r i de la g a s o l i n a , l e s inconio-di ta ts d ' a q u e s t medí de luconioc ió que e n s s o t r a q u e j a a c a d a m o m e n t , a p a r t de l e s in-d e c è n c i e s del p o b r e c a v a l i que l i ra .

S e n s e f í c a r - n o s per el p ö b l e i s e g u i u t una c a r r e t e r a v o r e j a d a de vinya c o i n p l e t a m e n t , a r r i b e m a L 'entrada d'una g r a n h ise i ida , SD-b r e la p o r t a l a d a de la qual s'lii l l e g e i x « C a -s a C o d o r n í u > . L ' o b j e c t e del n o s t r e v i a t g e ha e s t â t per v e u r e de p r o p a q u e s t a i iuportant ís -sinia f a c t o r í a del vi e s c u m ó s i m i r a r de cop-s a r el s e c r e t d ' a q u e s t vi n i e r a v e l l ó s que a r r e u e n s é s o f e r t p e r a b a t e j a r les n o s t r e s a l e g r i e s .

E n t r a t s que som, r e s t e m d e s c o n c e r t á i s . C r è i e m v e u r e g r a n s edi f i c i s , n a u s l lar-

g u í s s i m e s i, e i s e d i f i c i s , hi són c o m p t a t s . lu> quirim per e s v a i r la n o s t r a d e s i l ' l u s i ó i s ' e n s p a g a a m b una r i a l l e t a i r ò n i c a . N o e n s en s a -bem a v e n i r .

C o m e n ç a la v i s i t a i e n s m o s t r e n el loca l de p r e m s e s on n'hi han dues de g r a n d i o s e s , h idràu l iques , f u n c i o n a n t a p r e s s i ó , a m b uties g à b i e s que poden c o n t e n i r q u a t r e mil d o s -

c e n t s qui los de raini p e r a è s s e r p r e m s a t d'u na s o l a v e g a d a . A p r o f i t a n t el n o s t r e a s t o r a -ment d a v a n t de la p e r f e c c i ó d ' a q u e l l s a p a -r e l i s i del r é s u l t a t que s 'en obté , l ' a c o m p a n -y a n t e n s f a a v i n e n t que en a l t r a e x p l o t a c i ó v i n í c o l a que t é la c a s a a R a y m a t ( L l e i d a ) , hi iian q u a t r e p r e m s e s més de c a r a c t é r i s t i q u e s i g u a l s .

L e s p r e m s a d e s són f e t e s amb molta r a p i -d e s a , puix que pel vi e s c u m ó s s o i s é s a p r o f i " t a b l e el p r i m e r most i a q u e s t a r a p i d e s a fa que el ra im n e g r e doni vi b l a n c .

S o r t i m d'al l í i s e ' n s e n c a m i n a v e r s una b a -r a n a que s u r t a peu pia. E n s f a l ' e f e c t e q u e b a í x e m una e s c a l a del « m e t r o » . A r r i b a t s a b a i x , un loca i v a s t i s s i m d'uns d o s c e n t s me-t r e s de l l a r g s ' o f e r e i x a la n o s t r a v i s t a , el qual s e r v e i x de m a g a t z e m de b a r r i q u e s i dé-niés a s t r i s v i n a t e r s .

E n un a l t r e pis m é s ava i l , a l t r e loca i igua l hi t r o b e m , ainb e l s g r a n s d i p ò s i t s que r e b e n el vi de les p r e m s e s , l es m a q u i n e s de r e n t a r a m p o l l e s i l es de o m p l i r - l e s i t a m b é , mi lers de b a r r i q u e s de r o u r e e s p e c i a l que han de r e b r e el vi p e r q u e hi f a c i la f e r m e n t a -ció n a t u r a l .

B a i x e m a l t r a e s c a l a i el t e r c e r pis s o t a i e r r a t é la m a t e i x a g r a n d i o s i t a t que e l s que hem d e i x a t . P e r ò no pot a p r e c i a r - s e p e r quant e s t à a b a r r o t a t d ' a m p o l l e s , que hi són i n c o m p t a b l e s , f o r m a n t v é r i t a b l e s c a r r e r s . D a v a n t de c a d a s o r p r e s a i n i m a g i n a b l e , r e s -tem c o m p l e t a m e n t nuits i c o m e n c e m a c o m -p r e n d r e la r i a l l e t a i r ò n i c a que e n s f é u el n o s t r e a c o m p a n y a n t . L a d e f i n i c i ó é s que tot e s t à s o t a t e r r a .

E n a q u e s t t e r c e r pis , el vi, que j a ha f e t una f e r n i e n t a c i ó en l e s b a r r i q u e s , e s t à embo-t e l l a t amb q u e l c o m de most j o v e p e r a qué f e r m e n t i de nou amb T a c c i ò de Ies t e m p e r a -t u r e s e x t e r i o r s . O b t i n g u d a a q u e s t a f e r m e n . t a c i ó . són b a i x a d e s l e s a m p o l l e s a Ies c a v e s ,


MARINADA 313 un altre pis més sota terra,per a mantenir-Ies

sempre en la mateixa temperatura.

Descendim a les caves i se'ns presenta

Javant un túnel l larguíssim, i l l um i n â t a pe-

nes, amb una via que el segueix d'un cap a

l'altre. Avancem en mig de filares de «pupi-

tres» (teulers especiáis per a tenir les ampo '

lies cap per avai l) completament píens d'am.

polies, i a cada cosíat veiem altres tunéis

igualment abarrotats d'ampolles, que través?

sen el que nosaltres seguim, llarguíssíitis

també,

A mida que anem veient.ens donem comp"

te de que aquells túneis són per l'estii deis

carrers de l 'eixampla de Barcelona, formant

illes quadrades de caves, totes amb la co-

rrespond i t i n s t a l i a c i ó eléctrica de Hums

portables i les vies que les recorren. La tem-

peratura fresqiiíssima que a l l ísent im, ens fa

oblidar e! rigor del sol de primers de setem-

bre que cau defora. De tant en tant hem d'à-

rreconar-nos per deixar pas a les vagonetas

que, carregades d'ampolles cap per avai l ,

es porten al degorjadcr . La constant activi-

tat en aquel les foridàries i la grandiositat de

tot, dona ben bé la sensació d'una completa

cliitat subterrania.

El nostre acompanyant , veient-nos ja fa-

niiliaritzats anib les sorpreses, ens fu un de-

tall del procès que ha de seguir el vi per a

que esdevingui naturtilment escimiós. Quan

s'ha obtingut la st-gona fermeiitació, cal

muiitenir-lo sempre a una temperatura fresca

i invai iable, deixant-lo aixís durant cinc anys

com a mínim. Però aquests cinc anys no són

pas de repòs. Cada temporada, UUH o dues

vegades les anipoíles han de cativiar se de

Hoc i remenar-les d'una manera especial,

operació aquesta que enclou el secret de la

bona criança del vi, per a que, durant aquest

temps, ell sol es faci una alltode^nlració. As-

solida aquesta, els ferments que ha expulsât

de la seva complexió s'han dipositat tot a '

j larg de l 'ampolla.

Aleshores vé l 'operació de niés compro,

mis, si bé que totes ho són prou. Col ' locades

les ampolles a les caves, en els «pupitres»

que ja hem esmentat, amb determinada indi-

nació, que va accentuant-se a mida que el

procès es desenrrotl la favorablement,uns re-

coneguts especialistes, véritables experts en

aquesta operació que decidelx el bon resultai

d'aquest l larg temps de preparación remenen

perfòdicament lea ampolles sense treure-les

dels «pupitres», d'una faisò tal , que els pò-

sits aglomerats al l larg de l 'ampolla van des-

cendint cap el coll sense to rna ra barre|ar-se

amb el vi.

Passat el temps que requereix per a que

el pòsit es trobi totsota del tap, generalment

de ttes a cinc n esos, aleshores les ampolles,

sense trasbalsar-les gens ni mica per no per-

dre en un moment preparacló tan Marga, són

portades al degor jador , on ge les destapa rà-

pidament i en un moment brevíssim es deixa

sortir el pòs i t col locant l 'ampolla en una

máquina que la tapa hermèticanient i afegeix

al vi el licor necessari per a que es torni de!

tipus que interassi: dolç, sec, etz. Aquesta

maquina és giratòria i a l'altre costat les am-

polles són tretes p e r a tapar-Ies definitiva-

ment, amb el tap de suro que surt al mercat,

la càpsula (musselet) i el fil-ferro, que es

posen d'una sola operació. Després les am-

polles, altra vegada cap per avai l , són puja-

des a la sala d'expedició per un muntacàrre-

gues adéquat , on, malgrat les cures que han

tingut sota terra, altre especialista les mira

a través d é l a l lum d'una potent bombata,

per si qi ialque culosa encara hi ha quedat i

retirar Ies que presentin la més petita impu-

resa. Després s'etiqueten, embol iquen i em-

balen i cap a córrer món s'ha dit.

Eni preguntaréu, i cóm es produeix l'es-

cuma? Precisament perqué he cregut que

aquest sería el dubte que tindrieu després

d'liaver llegit el que precedcix, he volgut

aclai ir vosêl en paràgraf a part.

Us he expl icatque l 'embotellament es faia

després de la fermentació natural «n les bar-

riques, o sigui, després d'un any, amb quel-

com de most jove d'aquell any, per a obtenir

una segona fermentació. Aquesta , que queda

tancada en l 'ampolla, és la que produeix

aquella fina escuma que tots hem vist bom-

bol ' lejar en les copes. De manera que al

gas que porta el veritable vi escuniós, de ti-

pus xampanyés, és natural . No com molts

creuen que s'hi posa d'un tub de carbonic. J a

hi ha qui el fa així, sorprenent la bona fe

del comprador; gassificant-lo. Aleshores, no

cai tenir caves, malgrat la propaganda digui


314 MARINADA

el contrari. El vi es filtra, se 1! posa el gas

necessari , es tapa i ja és escumós. Però ,

proveu-íos i jiidiqtieu; poden fer-ho de difê-

rents iiianeres. Un bon paladar , a la primera

gota ja coneix qtiin és l 'escumós natural i el

que lio és per niitjà del carbònic. La picantor

que se ii atribueix us farà conèixer claranient

l'un i l 'altre.

Poden oniplir també una copa d'escumós

de marca recoiiegcida i una altra del de preu

reduït i deixeu-los una i iora, dues, les que

vulgueu; veureu coin el bo, el de fermentació

natural , noacaba mai el gas; I l 'altre, que

porta el gas forçat, al cap de niitja hör« ja

esdevé un vi conipletament quiet , ben igual

que el vi corrent.

A més, és del domini de tothom que un vi

ben criat a l 'envellir millora. E l v! que ha se-

gui i favorablement tot el procès xampanyés

per esdevenir escumós, es troba en aquest

cas i podeu guardar-lo anys i anys, fins en»

terrario com es feia aut igament amb eis tré-

sors, si tatií voleu, i ei dia que destaparen

aquell vi no haureu provatma i res niillor. En

canvi, el vi que no té cap preparació natural

i, per tant, l'escumós de carbònic, quant niés

temps estareu a destapar-lo més desagrada-

ble el trobareii. A ixò fa que els fabricants

per aqiu-sf sistema, no tenen més existències

que les estrictament necessaries per anar al

dia , a fi de poder servir rescuniós preparai

de frese.

Un carpeter sadurninenc va dir-nos que

les festes seiiyalades eli Ies coneixia pe]

inoviinent d'ampolles buides a l 'estació. Arri-

ben uns quinze o vint dies abans de la diada

i, en vigíiies d'aquesta, tornen a marxar to-

tes plenes. En contra d'això, hi ha que és ne-

cessali, millor imprescindible, puix que s'han

fet proves sense résultat favorable per a mo-

dificar-lio, que et vi es torni escumós en la

mateixa ampol la . Quan s'eiubotella el vi per

a la segona fermentació, ja no en siirt fins

que es destapa a tai l la. L 'ampol la és la ma-

teixa que el va rebre sis, vuit, deu o niés

anys abaus. Per tant, és impossible que vi

embotellat de tres setmanes, sigui escumós

per procediinent natural .

Cont inuem la visita de Ies caves i, per

tot les grans parets d'ampolles, inestronca-

bles, pe/ més que caminem. Quan comencem

a cansar-nos de tantes ampolles, s 'ensfa anar

per una drecera a fi de sortir-ne; aleshores

ens cansem de caminar. Realment les caves

s'hi compten per quilòmetres i les ampolles

per milions; sense haver-ho vist, no ho

hauríem cregut. Hem de teñir en compte que

a l l í hi ha les ampol les plenes del vi de vuit

collites o més. Es, evidentment , una cosa

fabulosa.

Hi ha qui, a! veure-ho, sois pensa amb el

capital esmerât eti tot això. Però el capital

no és res,puix que havent-n'hi,íot té soiució.

Lo que és verameut admirable és l'organltza-

ció escrnpolosa que cai per a fer funcionar

aquest capital i que no minvi en Io més mi-

nim. A cada detall que hem apreciat, hi hem

vist la previsió corresponent; un mètode, da-

vant de tanta importància .gairebé miraculos.

Vistes les atencions que requereix l'eia-

boració dei vi escumós, no sols en lo que

portem de relatat , s inò comen?ant ja per la

madurac ió dels rai'ms en el cep, relació dels

graus d'alcofoll del raims per a poder deter-

minar la data de les veremes, escollir els

raims, seleccionar Ies procedències de plan-

tació, premsar anib precisió com ja hem vist-

preparar els copatges, vigilar les fermeuta-

Cions,i després tot el l larg procés descrit a la

l leugera en les ratl les precedents, franca-

ment, encara trobem barats els preus que fan

pagar-ne d'una ampol la . Si féssiu vosaltres

la visita que hem detal la! , estaríeu conipleta-

ment d'acord aiub nosaltres; no en dubteu.

A I'extrem de tot de Ies caves, l 'huinitat

es feia més notable que enlloc. Les parets

se:i..blaven talment cobertes decotó fluix. Ca l

fer constar que ens t iobàvem trenta dos me-

tres sota terra.

Per una escala que no s'acabava mai, hem

anat pujant i deixant dessota nostre aquell

ruse de febrosa activitat. A mig carni hem

trobat una sala decorada segons I 'ambient de

la casa, il luminada per nn artistic cep de

bronze de múltiples bómbeles, que conté una

premsa antiga, tota de fusta, i un «vaixell»

centenari. En aquesta gran bota hi hem lle-

git una inscripció Marina expressant: «El v'

és per alegrar-se i no per ubriagar-se»,

Hem sortit al defora. Més ben dit, hein


M A R I N A D A 315

tornai al nostre món. Hem deixat la ciutat

subterrània qiie ens lia encisat i ornem èsser

e» el món d a r ii-luminat pel sol de cada dia.

Ens fa l'efecte que veiiim d'mi Hoc imaginari

i de bona gana tornariem ent erti a comprovar

la veracitat de l'existència de tot el què ha-

vem vist. Però no hi ha Hoc a dubte; tof lo

qtie ens envolta ens en parla,

Fins un xaval assentai a l'ombra del roii-

recentenar i que enclou la tradició de la ca-

sa, ens eii ha fet la seva referència. Li hem

pregfintat:

— Qi iè voldràs fer qiian siguis gran?

—Faré cornei Sr. Fulano, que no fa res.

— Què si,home. No veus que fa xanipany?

— Si; però, com que el xampany es fa sol,

)ü no faré res.

JOSEF M U N D E T i P E R P I N Y À .

Barcelona, Setenibre de 1930.

Llum inesperada A Miquel B o s c h i J o v e r

, , . (Meslre i poe ía) Vaig passar ma primera jovenesa

al palaij de la nosira E s c o l a Pía ; entre mig de sants h o m e s que , a m b t e n d r e s a , adollaren en mi sa poes ía .

S i del sol del s a b e r em comp'avie i i les ra txades de iiiim forta i intensa,

. mos sentits amb deliri rpcollien la l iavor que el bon D é u des del cel lleirça.

)o no sé quina força va arrencar-nie de! bresso l ou g r o n x a v a el meu preludi! ni tanipoc quina mà va a c o m p a n y a r - m e al deser t , a l lunyant-me d e l 'estudi!

J o no s é qui del sonmi que teixia asso l i d e s p e r f a r - m e îimb tant desf ic i ! apartant de mos l lavis quan bevia per posar-hi , traidor, sols fei i v ici .

J a m é s g r a n , condemnat iil trist d e s t e r r o , : entí el p e s d'una c à r r e g a f e i x u g a ; i el dr ingar dels gr i l lons, m é s durs que el fe r ro , va acondormir mon ánima poruga .

I he cercat f re turôs per plans i s e r r e s el v i a r a n y que du a la llar perduda, un amie que em par lés d 'aquel les te r res 0 el botxi que m'occ is amb mà n e r v u d a .


316 MARINADA

Més, després d'una Iluita tan terrible

i tenint ja la fossa mig cavada,

m'ha vingut... d'on.. ? No ho sé, de l'impossible

la claror de la Ilum tan enyorada?

Verüat que els cimalls que ni'assetjaven

han cedií per deixar-li el pas ben iliure;

i els xargalls i aiguamolls que l'empestaven

s'han confós contemplant tan beli soniriure;

prò mon cor malaltís i en l'agonia

no es podrá deslliurar de la feblesa;

no glateix amb la força que glatia

en els anys enyorats de {'infantesa.

Sol ardent que per planes i cimeres

vas deixant ben marcades íes besades!

Sois el tast d'unes hores falagueres

m'ha encisat per seguir-ne íes petjades.

Tú, les valls pirenenques il lumines

despertant de Torà brava remada;

i el Montsec et somriu^quan V encamines

al nou nión, on la fosca, no hi té estada.

Cada raig que damuiit la ierra sembres

esculpeix a Calders I'escut de gloria;

un escut que reviu aquelles cendres

que han escrit el preludi de ta historia.

Oh, qui tingués la força i el coratge

per polir, com fas tú, dures escorces!

Ha siguí tan feixuc el meu bagatge

que he gastat per no res totes les forces!

Ja sé que en el meu cor la primavera

no hi ha de fê esclatar mal més florida;

prò esguardant la nova auba riallera

deixaré amb menys recança aquesta vida.

jAUMtí TUNEU i PCL


MAR INADA 317

Del carnei esnoriïu Dia 21 Setembre.

A Maturò^ perd el Pa!amos per

quatre gols a un.

Per tal de tornar la visita que ens

féu l'IIuro ai nostre camp i quai résul-

tat fou de 3 gols a 1 favorables als de

casa, el Palamós es trasiladà a Mata-

rô.

Al primer temps, la partida fou

bastant anivellada i el public aplaudí

a ambdós bàndols. Els de casa fracas-

saren a la represa i gracies a l'excel"

lent actuació de Rosalenc, que era a

per tot ens salvarem aixi d'una der-

rota més feixuga.

* * • Dia 29.

Copa iPenya Sport Ban.

âlamos S. C , 2—Apolo, Í

El notable equip badtiloní ens féu

una visita en aital jornada que pot

considerar-se com una de les més

emocionants durant la present tempo-

rada.

A les ordres de Valls els equips s'

aliniaren aixi:

«F. C . Apolo»—Soldevi la, Roura,

Sánchez, Garnis, Pérez, Bonet, Boa-

da, Balada, Cañadas, Palomeras i

Boada II.

«Palamós S . C.>—Bart i , Ribera,

Ponsà, Barber, Qoiri, Vilata, Napoleó,

Fernández, Qirona, Rosalenc i Ribas.

El primer temps fou jugat esplèn-

didament, veient se bon fútbol i unes

bones ganes de guanyar.

Als 25 niinnts i en fort atac visi-

tant ens marcaren el primer gol d'un

xut fort i a l'angle.

L'equip palamosi es llançà a buç-

car l'empat i poc després Rosalenc

efectúa una excellent jugada passant

la pilota a Qirona el quai, rapid, em-

palma un xut que valgué l'empat.

El segon temps, que fou bastant

ensopit,-fou quan el Palamós s'em-

porta la victòria amb un non punt per

obra de Rosalenc, el millor de la tar-

da.

Acabat rencontre fou entregada

en mig de grans aplaudiments la

formosa Copa a l'equip guanyador.

Ribas, capita de l'equip local, l'ofrenà

a la Directiva.

Nostra felicitació més entusiasta a

l'equip guanyador.

• * »

Dia 12 Octubre.

El Palamós perd a Girona

per cinc gols a un.

Mal debut aquesta temporada al

camp gironi. Tarda catastròfica per

els colors locals Un arbitratge no

massa imparcial i una actuació afor-

tunada del Girona.

El primer temps, de domini altern.

acabà amb el résultat de dos a cap.

De bon coiiiençament i a la represa

marcaren novament els gironins. Ro

salenc, que passa d'avant-centre fou

l'autor del gol d'honor.

Els equips: Girona—Calatel i , Tei-

xidor. Farro, Flavia, Casas, Corradi,

Ferrer, Escuder, Clara, Bainiaña i

Torrellas.

Palamós-Torrent, Ribera, Dispès,

Barber, Rosalenc, Vilata, Napoleó,

Goiri , Qirona, Viu i Ribas.

A. C . M .


318 M A R I N A D A

^ C O N S U L T O R I j s r

M E D I C - Q U I R U R e I G J U B B R T MALALTIES DE LES CRIATURES

MALALTIES DE LA PELL

CIRURGIA INFANTI!. - CIRURGÍA DELS Ó S S O S

DIAGNOSTICS

P l a ç a Ç o n s l i l u c i ô , 7 , p r a l s . Gîrona

Publicacions rebudes U N E X I T E S C L A i ' A N T

és el que ha obt ingut VAmimi Gene-

ral dEspani¡a (Bai l ly-Bail l ière-Riera)

en la seva nova edic ió de 1930, que

acava de veure ia Hum púb l ica .

Hävern repasat m inuc iosamen t un

exemp la r de la dita obra i no t robem

gens estrany l'èxit assol i t , puix que

és una dèl i d e perfecció i bon gus t ,

fent-se la seva consulta p laenta en

extrem; l ' impress ió és clara i l 'enqua-

dernac ió impecab le i sò l ida , haven t

estât repart ides les seves 8.500 pagi-

nes en 4 vo l ums , que resulten mol t

mane jab les . La profus ió de details és

tan extensa que ens és impos ib le de

calcular-los, encara que , segu ramen t ,

no són menys de tres mil ions els cor-

responents al C o m e r ç , Industr ia ,

Agr icu l tura , Best iar , M iner i a i Pro-

fess ions d ' E spanya i Possess ions ,

ressenyes geogra f iques , estadíst iques,

vies de comu incac ió , e lement oficial ,

o le . , apart deis Indexs Geogr à f i c s ,

d 'Anunc ian ts i de Profess ions , a m b

eis quais hom pot saber a qu ines po-

blac ions d ' E spanya radica una deter-

m inada industr ia , comerg o profess ió .

Hi ha t a m b é 54 fo rmosos mapes , en

colors, de totes les Prov ínc ies i Pos-

sess ions d 'Espanya .

C o n t é , a més , u n a d i l a l a d a Secc i ó

Es t rangera , que hom pot dir-ne petit

Anuar i In ternac iona l , a m b senyes de

Ies cases que , per l ' indole dels seus

negoc is , pugu in interessar al corner^

espányo l .

R e c o m a n e m ais qui vu lgu in adqui-

rir l ' esmentada pub l i cac ió , que ho fa-

cin a la ma jor breutat , pu ix que s abem

són pocs els exemplars que resten

a la venda .

VENC KODAK de caixó, n.° 2, ta-

many de fotografia 6 X 9 c t m s . c o m non. KODAK Pocket Jiinior, n. '

1, sèrie II, dispositiu autogràfic, tainany

de fotografía 6X9ctms , objectiii anastig-

màticf7/7, obturador Kodex de quatre

velocitats, com iioii.

Ambclós a prcus reduits.

Raó: A l'Adiiiiiiistració d'aquesta Revista.


MARINADA 319

Crónica local Definitivament, podem donar per

acabada la temporada estiiienca. En el

transcurs d'aquest mes els esiiuejants

i families que han sojornat en la nos-

tra Vi la han refet les maletes i han tor-

nat a les seves activitats habituals.

El tenips hi ha contribuit amb bona

part amb les seves intemperancies

propies de I'esiacio, i vents i pluges.

sovintejades han fet refrescar reniar-

cablement la temperatura, que, si bé

agradable encara, convida més a arre-

dossar-se en un café o societat qual-

sevol que a correr per la platja.

La joventut, comprenent-ho, va a

fer els tradicionals volts del vespi'e al

('arrer Major, en Hoc del Passeig,

com fins ara.

Ha passat uns dies de repós entre

els seus familiars el distingit jove En

Lluís Pages Costart, després d'haver

obtingut brillantment el títol d'advocaL

Nostra coral enhorabona.

Ha contret matrimonial enllac el

nostre bon amie En Ricard Marcó,

Mestre nacional, amb la gentil senyo-

reta Na Lola Comas. Així mateix,

contraguéren matrimoni el conegut

jove En Josep Funalleras amb la gen-

til senyorela Na Carme Castello.

A ambdues.parelles desitgem una

llarga Huna de mei.

* * •

Després de penosa malaltia ha

traspassat el Rd. Martí Quintana Gi-

bert, vicari, des d'alguns anys, de la

nostra Parroquial. (A. C. S.)

i: * *

Están molt avençades les obres de

construcció del non dipòsit que la

«Companyia d'aigües Potables' ha

fet bastir prop de la placeta del Pa-

dre. De bella i imponent construc-

ció, contribueix en part a donar as-

peóte més urbanitzat a aquella place-

ta. Tot fa esperar que quedará enlles-

tit dintre curt temps i que quedará

millorat el servei d'aigües de la part

alta de la vila. • * *

Per a la setniana vinenta està

anunciada la celebració en la nostra

Parroquial d'una tanda d'Exercicis Es-

pirituals i a l'ensems un curset de

conferències d'orientació a càrrec del

prestigios orador sagrat Mn. Sebas-

tià Regí, pver.

Començaran el vint del corrent i

acabaran el 26, contribuiiit així a 1'

explendor de la diada de la festa de

Crist-Rei. * * *

.Tal com senyalàvem en el nú-

mero passat, ha quedat inaugurada en

el carrer de Cervantes la societat

tAgrupació Catalanista». Entre altres

aspectes de les seves activitats, un d'

ells, i per cert ben simpàtic, será el

de donar cursets de Llengua Catalana. * • *

Segueix amb Intensität la fonda

crisi de treball en l'indùstria surera.

Són moltíssims els obrers i obreres

que han estât acomiadats per la man-

ca de feina, i en vàries fabriques que

fins ara es treballava seguit, passen

ara alguns jomáis per alt.


320 M A R I N A D A

Subscriviu-vos a M A R I N A D A

» * *

D'espectacles poca cosa podem

dir. Unicament els cinenies estan en

piena activitat, i ultra les sessions

setmanals, donen ambdós, entre set-

mana sessions de cinema amb plens a

vessar, a base de reprises de cintes

d'anomenada.

* * •

La Junta de Govern de la

Vila de Salut «La Al ianza» po-

sa en coneixement de tots eis

seus associats que des del dia

primer del corrent mes, el seu

consuitori del carrer de Rose-

lió, 268, ha estât traslladat al

Palau de la Mutual i tat , carrer

de l 'Arquebisbe del Pare Cla-

ret, 135.

En Lluís Mercader Albert s'ha fet

cárrec de l'acreditat establiment de

camiseria i sombrereria regentat fins

ara per En Baldomer Fellicer, en el

carrer de l'Església.

* • *

Un nou setmanari veu la Hum a

Palamós, publicat per un estol de jo-

ves entusiastes. La Senyera, quin

nom ostenta dit periodic, ha tingut

fort exit de comenâment, i li desií-

gem sigui de durada.

» • *

Anuncieu a M A R I N A D A * • *

R e g i s t r e C i v i l

M e s d e S e l e m b r e

— Josepa Batile Carreras,

Andreu Lladó Collell. Rosa Perxés Salgàs,

Ampar Torrent Machuca, In. Massa Torra)-

ba, In. Martínez Pagès. Total, 6.

Matrimonis.—SanWaô Irla Carol amb

Maria Pnjantell Vinyoles, Joan Mir Estra-

gués amb Carme Planas Carós, Josep Fiina-

Ileras Castellò amb Carme Castellò Bramón,

Josep Fonié Sans amb Angela Bona Cartu-

jo. Total, 4.

Defuncions — Antoni Casagrán Plaja,

55 anys, casal.

M o v i m e n t d e l P o r t

M e s d e S e l e m b r e

VAPORS NACIONALS

Ampiirdán (8 vegades); Cabo Menor,

Cervera (2 vegades); Berga, Cabo Blanco.

Total, 5.

VELERS NACIONALS

Fernando Gassei, Maria Asunción, Car-

men Flores, 2 .*• Carmencita, Virgen del C.

Pastora, 2* Cervol, Demetrio Gómez. To-

tal, 7.

VAPORS ESTRANGERS

Anna, Maria Nomicoii, grecs\ Exceìlo,

ianqui; Valperga, Recca, Italians; Vesta,

Birk, Augvald, noruegs; Colón, Bazán, an-

glesos; San Francisco Maru, japonés; Mont'

Viso, francés. Total, 12.

AUTO en perfecta estât, i en dis-

posició de marxa, i amb

cinc rodes amb neuniàtics completament

nous. Per 700 Ptes. Facilitats de pagament

amb petit augment.

Ra6: Carretera a Girona, 27.


% ffi v*»

Trafic Internacional

Agênt de Duanes Col-legiat

a s i ^ s a :

P o r t - B o u - 4 CARRER TEATRE

C e r b è r e - AVENUE JOFFRE.

Iri in - 3 PLAÇA PI MARGALL 3

H e n d a y e - AVENUE DE LA GARE

4>a ! «a e e i i l i ' a i ;

Via Layetana, 28

BARCELONA

Telèfon 18767

T E L E Q R A M E S

C a b a r r o c a s l l u c h

Clave A B CC.êdició

C o r r e s p o n s a i s a P a r i s :

transports Iniernaiionaux Schenker & (7.®

59 boulevard de Strasbourg - parts.


3

'S Cû te ^ s C/)

o o O) o 5

CD en


S A N R O M A

CICLES-MOTOS-ESPORTS Accesoris - Recanvis - Reparacions Demani el catàleg corresponent a:

Jk. S/kfiROMfi m i m t S , 62 - Seiegrames: C I C L 0 5 A N R 0 M f t

T e l è f o n 12303


P n v í í l ^ n n r f R p r ca f e i l i cors : Begudes i v u y a o JUI l - I 3 a l de lesmi i lors marques.

Carrer Eixamplis : : PALAMOS

M a q u i n e s d ' E s c r i u r e í d ' O f i c i n a

Bons Impresos

0. LLORENS CASTELLO - PALAMOS Telèfon 68 - Carretera a Girona, 23 al 29

FÜNDICIÓ i Tallers mecánics i electrics

Tomás, Soles i Cia., en Cta. CARRETERA DE BARCELONA, 39 BIS :: GIRONA ^

f j Te lé fon Urbá n." 242 Te lé fon interurbá per a conl. 6 W


es... MARÍA ARTIACH

la exquisila galleta, dulce y sabrosa

amiga de paladares refinados.

Qárlton Tea biscuit

Desayuno ideal, poslre exquisito, complemento indispensable de una buena comida, la auténtica

MARÍA A R T I A C H la galleta por excelencia, está en todas las mesas, a todas horas.

y exxjzíente para ef £é M A R I A ^ R T I A C Í Í


Moderna ESCOLA ANO P R O F E S S O R : R, C A S A S

Pian d'estudis de P académía Granados de Barcelona. Nova

tècnica dei Pedai segons et inaìaguanyat mestre.

C O N F E R È N C Ì E S D E T E O R I A E H I S T O R I A D E L A M Ú S I C A

31al.l<ôxxei dusrtioaj i . l .et .z 's 1 A. d o s e n l c i l l .

m mt m

i l m

©n parie français Sngfís spoken

C a s a f u i i d a d à e n 1 8 5 9

Sastrería Prat S. ÛÍús M p t 0 i rtng(£000

T e f é f o n 11267

B.on6a 6e Sf. Eere, 7, ení. B a r e e l o n a

m viïA »«•i

m

Îv'iî?

Kti-f. fía

M a q u i n a r l a i a r t i c l e s P E R L E S A R T S

D E L L L I B R E

Tipus d'impremta.— Filets de coure.—Papers JOHANNOT — Fitstatgeper a impremta. — Imposicions de ferro i de melali d'impremta. — Ntimeradors de ma i de platina — Ma quines de cosir amb corxets i fil-ferro rodó i pià sistema G E B L E R per impremtes. Encuaderiiacions i Fábriques de Caixes de cartró — Les millors Máquinas de cosir amb fil textil sistema EQGER .— Instal'lacioiis completes d'imprem-tes.-Màquines noves 1 RECONSTRUIDES per IMPREM-

TA. L ITOGRAFIA I ENQUADERNAC IO .

R a m b l a de C a t a l u n y a , 91 - Te l è f on 3275 A .

• • • • • • • • • • • Te legra i ì ies " A r t e l i b r o " .

Casa C. Gorchs i Esteve # Barcelona


Documents

REDACCIÓ 1 ADMINISTRACIÓ PREUS DE …133 BARCELONA TELÉF. 428 Si [91! il D Ü a ... ca revista. «Cadaseli al seu Hoc» és, ... inútihiient ha esmerçat en el seu arti-cle,