Malalties víriquesMalalties víriques emergggents ......Malalties infeccioses emergents (MIE)...

Malalties víriquesMalalties víriques emergents. Bioseguretat g gi biocontencióF. Xavier Abad Morejón de GirónGestor Laboratoris NBS2/NBS3. CReSA.

Centre de Recerca en Sanitat Animal.

Jornades CReSA Professorat Secundària 12.07.04

Malalties infeccioses emergents g(MIE)

If there is any conceivable way a germ can travel from one species to another, some microbe will find itsome microbe will find it.

William McNeill, Plagues and People (Penguin, Londres, 1976)

Víriques: SIDA, síndromes per Hantavirus, febres hemorràgiques (Ebola, etc) virus Chikungunya West Nile virus etc), virus Chikungunya, West Nile virus, virus Rift Valley, SARS…

Bacterianes: neuroborreliosis, tuberculosi multirresistent infeccions neucrotitzants multirresistent, infeccions neucrotitzants per estreptococs grup A...

Moltes de les malalties tropicalsMoltes de les malalties tropicals afecten sobre tot els pobres; els grups de risc d’aquestes malalties esde risc d aquestes malalties es defineixen més per la seva condició socioeconòmica que per la latitud desocioeconòmica que per la latitud de les terres que ocupen.

Malalties infeccioses emergents g(MIE)Transicions a la salut públicaEls estats o regions geogràfiques passen per transformacions epidemiològiques previsibles: les morts per malalties infeccioses donen pas a les determinades per malalties degeneratives o coronàries (progrés??)coronàries (progrés??).

Però dintre de cada país hi ha de tot!!! Harlem (NY) tenia taxes de mortalitat més altes que Bangladeshtenia taxes de mortalitat més altes que Bangladesh (per malalties infeccioses i violència).

M C d d F 1990 N E l J M d 322 173 177McCord and Freeman. 1990. N. Engl. J. Med. 322:173-177.

Malalties infeccioses emergents g(MIE)Transicions a la salut públicaEls estats o regions geogràfiques passen per transformacions epidemiològiques previsibles: lestransformacions epidemiològiques previsibles: les morts per malalties infeccioses donen pas a les determinades per malalties degeneratives o coronàries (progrés??).

És aquest procés quelcom reversible???

Malalties infeccioses emergents g(MIE)La salut de l’individu està millor assegurada quan es mantén o es millora la salut de la quan es mantén o es millora la salut de la comunitat sencera.

Però, que (quin abast) és una comunitat??, q (q )

David Satcher (Director CDC, 1995)

Malalties infeccioses emergents g(MIE)El virus del dengue, de la SIDA, virus Chikungunya, i i fl i i SARS Vib i h l virus influenza aviaria, SARS, Vibrio cholerae,

Neisseria gonorrhoeae, Mycobacterium tuberculosis, t t id ió di i i líti i etc no tenen en consideració divisions polítiques ni es

detenen davant elles.

Per cert, els estats son entitats emergents (bona part , g ( pvan sorgir durant la segona meitat del segle XX).

Malalties infeccioses emergents g(MIE)Wherever the European has trod, death seems to

th b i i l M t f th di h pursue the aboriginal... Most of the diseases have been introduced by ships and what renders this f t k bl i th t th i ht b fact remarkable is that there might be no appearance of the disease among the crew which conveyed this destructive importation.

Charles Darwin, The Beagle

MIE: una vella història canviantMIE: una vella història canviant

Global trends in emerging infectious diseasesinfectious diseases. Nature 451, 21 Febrer 2008. doi: 10.1038/nature06536

Malalties infeccioses emergents a a t es ecc oses e e ge ts(MIE)

Global trends in emerging infectious diseases Nature 451 21 Febrer 2008diseases. Nature 451, 21 Febrer 2008. doi: 10.1038/nature06536

Visió catastrofista?? No gràcies!!!Visió catastrofista?? No, gràcies!!!

MIE f t lt t lit tMIE enfront altres causes mortalitat

Virus genèticament plàstics noves+

Múlti l í l lò i t it t l tiMúltiples nínxols ecològics = oportunitats evolutives+

Viatges i transport (comerç) global pels virus

C bj t MIECauses subjacents MIE

Canvis socials i demogràfics generalitzats, tendències econòmiques i comercials,q , canvis climàtics (escalfament global mundial, fenòmens

regionals),g ), alteració ecosistemes (desforestació, eutrofització aigües,

reducció del nombre de predadors d’ organismes vectors, p g ,etc),

canvis a l’atenció mèdica i a les tecnologies (transfusions, canvis a l atenció mèdica i a les tecnologies (transfusions, transplantaments, resistència a antibiòtics).

Ad t t d K ik t l 2003 C t O i i i Bi t h l 14 641 646Adaptat de Kuiken et al., 2003. Current Opinion in Biotechnology 14:641-646

Miti ió f t MIEMitigació efecte MIE

Millores en la vigilància (constitució i consolidació de xarxes de laboratoris sistemes d’ informació de xarxes de laboratoris, sistemes d informació electrònica de brots MIE i toxines –ProMED-),

millores en les tècniques diagnòstiques (PCR, Real Time-PCR, automatització…),

desenvolupament de noves vacunes, descobriment de nous agents antivirals descobriment de nous agents antivirals.

MIE l lti b iMIE: malalties per arbovirus ¿Que vol dir arbovirus?

arthropod-borne viruses, és a dir, virus que necessiten dels , qartròpodes per tancar el seu cicle vital.

Vectors artròpodes molt Vectors artròpodes molt diversos: mosquits, paparres, etc.

ChikungunyaChikungunya

Es llisten a continuació els països on la infecció per Chikungunya ha estat la infecció per Chikungunya ha estat descrita (actualització a Març 2008),

Benin Burundi Cambodia Cameroon Central African

Republic

Comoros Congo East Timor Gunea India

Indonesia Italy Kenya Laos Madagascar

Malawi Malaysia Mauritius Mayotte Myanmar

Nigeria Pakistan Philippines Reunion Senegal

Seychelles Singapore South Africa Srilanka Sudan

Taiwan Tanzania Thailand Uganda Vietnam Taiwan Tanzania Thailand Uganda Vietnam

Zimbabwe

FLUFLU

SARS SARS: Severe acute respiratory syndrome

Tardor 2002-Juliol 2003. 8098 persones afectades, 774 mortes. Distribució geogràfica: Xina, Taiwan,

Hong Kong, Singapur, Vietnam, Filipines, Canada i EEUU.

Agent causal: nou coronavirus (SARS-C V)CoV).

Transmissió: contacte directe o indirecte (a través d’aerosols)indirecte (a través d aerosols).

Febrer 2004: LAI amb 7 contactes addicionals i 1 mortaddicionals i 1 mort.

Bioseguretat, gbiocontenció ibioproteció…

Seguretat i bioseguretat Seguretat:: Qualitat de segur (exempt de tot perill o risc);

que assegura un bon funcionament, que evita un perill.q g q p Bioseguretat està íntimament lligat a l’establiment i la

posada en marxa de procediments per un ús i manipulació p p p psense risc (adequadament risc molt baix puix el risc nul total és impossible) de microorganismes patogens (per animals, plantes o éssers humans) i està estretament lligat a les activitats internes d’un centre de recerca o desenvolupament d tdonat.

Seguretat i bioseguretat Bioseguretat es centra en reduir l’exposició i

l’ llib t d t i l bi lò i i l’alliberament de materials biològics i en enfrontar-se als alliberaments accidentals.

Bioseguretat és normalment manegada pel personal científic en posicions de gestió, amb p p g ,l’ajut de personal tècnic i investigador.

Bioprotecció Fortament lligat a la prevenció en front activitats

externes de persones individuals o grups organitzats externes de persones individuals o grups organitzats que poden comprometre la contenció dels patògens.

Mesures per prevenir robatoris ús il·lícit o Mesures per prevenir robatoris, ús il·lícit, o alliberament deliberat de material biològic sensible.

Responsabilitat de la Direcció del centre i dels poders Responsabilitat de la Direcció del centre i dels poders públics.

Cl ifi ió d l i i f ió d

Microorganismes i bioseguretatClassificació dels microorganismes en funció dela seva perillositat en diferents grups (o nivell).

Directiva 2000/54/CE (18.09.2000) sobre la protección del t b j d ( ) i ió t bi ló ilos trabajadores (...) exposición a agentes biológicos.

RD 664/1997 de 12 de mayo, protección de lostrabajadores ( ) exposición a agentes biológicos Anexo 2trabajadores (...) exposición a agentes biológicos. Anexo 2.

OMS (2004); Australian/New Zealand Standard (2002);Canadian Laboratory Biosafety Guidelines (2004); EUCanadian Laboratory Biosafety Guidelines (2004); EU(Directive 2000/54/EC); CDC/NIH (2009)

Bioseguretat, biocontenció i g ,bioproteció GR1: microorganismes que difícilment causaran una malaltia en

humans o animals.GR2 t t l lti h i l ò GR2: patogen que pot causar malaltia en humans o animals però que és poc probable que sigui un perill seriós pel personal de laboratoris, la comunitat, la ramaderia o el medi ambient (...) disponibles profilaxis i f i El i d di i ió d l i f ió é b ii tractaments efectius. El risc de disseminació de la infecció és baix.

GR3: patogen que usualment causa malaltia greu en humans i animals, però que no es transmet fàcilment d’un individu infectat a , p qaltre. Hi ha mesures preventives i tractaments disponibles.

GR4: patogen que usualment causa malaltia greu en humans i animals i que pot transmetre’s fàcilment d’un individu infectat a animals, i que pot transmetre s fàcilment d un individu infectat a altre, directa o indirectament. No hi ha mesures preventives ni tractaments disponibles.

Bioseguretat, biocontenció i g ,bioprotecióCom a regla general

GR1 i l bl i ll d bi t t 1 GR1: manipulable en nivell de bioseguretat 1. GR2: manipulable en nivell de bioseguretat 2.p g GR3: manipulable en condicions de biocontenció,

nivell de bioseguretat 3 nivell de bioseguretat 3. GR4: manipulable únicament en nivell de

bi t t 4 bioseguretat 4. Com a tot a la vida, hi ha els seus casos particulars.

L’ escala (quantitat) pot marcar les diferènciespot marcar les diferències

Relació entre Nivells de Risc i Nivells de Biocontenció, à ti d t b ll i i

Nivell

Nivell de Bioseguret

Tipus de Laboratori

Treball de Laboratori

Equip de seguretat / protecció

pràctiques de treball i equips

ll risc

Bioseguretat

Laboratori Laboratori protecció

1 NBS1 Investigació bàsica

BPM Cap; treball en bancadabàs ca

2 NBS2 Recerca, serveis diagnòstic,

BPM + roba protectora, senyals de bioperillositat

Treball en bancada + CSB quan potencialment es puguin generar aerosolsg ,

serveis primaris de salut

3 NBS3 Recerca, serveis di ò ti

NBS2 + accés t l t b

CSB i/o altres elements per t t l ti it tdiagnòstics

especialscontrolat, roba treball, i pressió negativa

totes les activitats

4 NBS4 Unitats de NBS3 + dutxes + CSB classe III o indumentària 4 NBS4 Unitats de patògens perillosos

NBS3 + dutxes + SAS+ tractament especial de residus

CSB classe III, o indumentària especial amb pressió positiva + CSB II, autoclaus de doble porta, aire filtrat per filtres HEPA

NBS = BSL : BioSafety Level BPM: Bona Pràctica Microbiológica CSB: Cabina Seguretat Biológica SAS: Sterilized Air Systems

Laboratoris de bioseguretat nivell 2 (NBS2)Laboratoris de bioseguretat nivell 2 (NBS2)g ( )g ( )

L’edifici CReSA

2 Air treatment floor

4. BSL2 Laboratories3. Offices, meeting rooms

2. Air treatment floor1. BSL3 Animal boxes and laboratories0. Liquid and solid wastes treatment floorq

Air treatment

Laboratories Animal Boxes

Air treatment

Liquid /solid wastes treatment“Sandwich”

Liquid /solid wastes treatment “Box in a Box”

Esquema d’una instal·lació NBS3qHEPA filter (supply - inhaust air) Double HEPA filter (air exhaust)

Pneumatic door

ShowerVideo recorder

Portable divisors

Stool and other animal

wastes collection

Chemical inactivation

Instalaciones NBS3: gradiente presión negativag p g

Negative pressure increaseincrease

Instalaciones NBS3: gradiente presión negativag p g

Dirty corridorase y

Shower

Clean corridorgativ

DutxesSumari

Filtres HEPASterilizer

Personal

PressióA

uAutoclaus

Pressió negativa

Incinerador Sòlids Autoclaus Incinerador

Instal lació NBS3Instal·lació NBS3Jornades CReSA Professorat Secundària 12.07.04

Unitat de Biocontenció-NBS3

Punts críticsBioprotecció

• Entrades i sortides de personal i materials de NBS3.op otecc ó

• Activitat experimental: laboratoris i estabulari NBS3.Biocontenció

• Eliminació de residus de NBS3.Biocontenció

BioseguretatBioseguretat

Vindran, encara, altres noves i inusuals l lti l d d l t I t malalties en el decurs del temps. I aquesta

malaltia [sífilis] desapareixerà, però renaixerà é t d i à b d l t més tard i serà observada pel nostres

descendents.

Girolamo Frascatoro (Verona 1483-1553)De Contagione et contagionis morbis (1526)De Contagione et contagionis morbis (1526)

We must expect the unexpected.Cal esperar allò inesperat.

Moltes gràcies per la vostra atenció!!!

??¿¿Preguntes??

Malalties víriquesMalalties víriques emergggents ......Malalties infeccioses emergents (MIE)...

Documents

El Mapa de les unitats d’expertesa clínica en les …...Malalties de l'aparell circulatori 5% Malalties de l'aparell respiratori 4% Malalties de l'aparell genitourinari 4% Malalties

Malalties extranyes

MALALTIES GENÈTIQUES

Malalties tumorals

Malalties s.n

Tropicals - Nature's Waternatures-water.com/education_information/resources/...Tropicals Author: Michael Subject: Tropicals Created Date: 10/19/2004 12:48:40 PM

· Malalties cardiovasculars greus. Malalties de l'aparell respiratori greu. Malalties de l'aparell digestiu greus, incloent les hepatopaties greus. Malalties renals greus, incloent

Malalties genitourinàries

Morgan Creek Tropicals Ltdmctropicals.com/wp-content/uploads/2013/11/MCT-Product...2 About Morgan Creek Tropicals Ltd Morgan Creek Tropicals is a modern, wholesale supplier of indoor

malalties rares

Tropicals - Nature's Waternatures-water.com/education_information/resources/pond_design_care/... · Tropicals Author Michael Subject Tropicals Created Date 10/19/2004 12:27:02 PM

La salut de les persones amb discapacitat intel·lectual ......Malalties respiratòries p. 15 3.2. Malalties cardiovasculars p. 16 3.3. Malalties neurològiques p. 17 3.4. Malalties

Tropicals and Conversationals

Prevenció, control i tractament de malalties víriques en ... · Prevenció, control i tractament de malalties víriques en el cultiu de tomaquera en un entorn ecològic Per Ariadna

Malalties infeccioses00

iTi TROPICALS

A vespucci illes tropicals

Malalties cardiovasculars

Malalties mentals

Estudi Estadístic dels Ciclons Tropicals · tropicals, de menor intensitat que un cicló tropical. Tempestes subtropicals: Tempestes localitzades a les zones tropicals o subtropicals,