Literatura. Segon trimestre · Activitats pàgina 70: 42, 43. La prosa moral L’humanisme . Prosa...

Literatura. Segon trimestre3r d’ESO

Les quatre grans cròniques

pàgina 68 4.2

Les cròniques de l’expansió ● Llibre dels fets, de Jaume I● Crònica del rei en Pere, de Bernat Desclot● Crònica, de Ramon Muntaner● Crònica, del rei Pere el Cerimoniós

Donaren testimoni de l’expansió de la Corona d’Aragó durant el segle XIII cap al sud i cap al Mediterrani.

Providencialisme: Justificació dels esdeveniments de la història (de les decisions polítiques) com a fruit de la voluntat de Déu.

CARACTERÍSTIQUES

● Estaven escrites en la llengua del poble● Pretenien augmentar el prestigi de la

llengua catalana i de la corona i ser un instrument de propaganda

● Presenten el fets com una manifestació de providencialisme

Jaume I: El Llibre dels fetsPer què és tan important?

És la primera vegada a la literatura d’Occident que un rei escriu les seves memòries amb la voluntat de deixar constància escrita del seu temps, del seu regnat.

Jaume I és l’autor de la crònica

● Probablement la va dictar a algun escrivà, però la seva participació constant és indiscutible.

● La crònica està escrita en 1a persona: el Nós Majestàtic

“I per tal que els homes coneguessin i sabessin, quan hauria acabat aquesta vida mortal, això que nós havíem fet amb l’ajuda del Senyor poderós, en qui és vertadera trinitat, deixam aquest llibre per memòria a aquells qui vulguin sentir les gràcies de Déu Nostre Senyor ens ha fet i per donar exemple a tots els altres homes del món”.

ESDEVENIMENTS

● Des del naixement fins a la conquesta de Mallorca i València. Destaquen aquests dos darrer i es converteix en una espècie de diari de guerra.

Bernat Desclot: la Crònica del rei En Pere

● L’autor fa servir el pseudònim de Bernat Desclot. És un funcionari de la cancelleria, i això fa que la cort sigui descrita detalladament.

● S’utilitza la tercera persona● El to és rigorós i distant.

Crònica, de Ramon MuntanerRamon Muntaner (1265-1328), va participar en nombroses campanyes militars dels reis catalans.

ESDEVENIMENTS NARRATS

● Narra els fets que ell mateix va viure durant el regnats de cinc reis, des de Jaume I fins a Alfons el Benigne. Es tracta d’un moment d’expansió.

“El rei En Pere era el millor cavaller del món, que conduïa els bons cavallers de la terra com mai el rei Artús no tengué la taula rodona”

CARACTERÍSTIQUES

● Tendeix a l’autobiografia i a la narració de les experiències personals

● Mostra un to d’exaltació èpica permanent i d’enaltiment als reis de la corona d’Aragó-

● És la crònica que té més qualitat literària.

Crònica, de Pere el cerimoniós● Pere el Cerimoniós (1319-1387) va tenir un

regnat molt llarg marcat per greus conflictes polítics i socials: la pesta negra, revolta dels nobles, guerres amb Castella i Gènova…

● Com el seu besavi Jaume I, la va escriure ell mateix amb l’ajuda d’escrivans.

CARACTERÍSTICA:

Ja no es presenta com un heroi cavalleresc, sinó com un príncep renaixentista que exerceix el poder sense escrúpols.

Activitats pàgina 70: 42, 43

La prosa moralL’humanisme

Prosa moral per a un temps de crisiA la segona meitat del segle XIV CRISI

● La pesta negra redueix la població● revoltes entre pagesos i senyors● enfrontaments entre la monarquia i la

noblesa● divisió a l’Església

FI DEL PENSAMENT MEDIEVAL

Reacció a aquesta transformació

FrancescEiximenis

Vicent Ferrer

Anselm Turmeda

Francesc Eiximenis(1327-1410)

● Pertanyent a l’orde dels franciscans● Mestre en teologia● Format a Oxford i a Tolosa

OBRA

Va escriure la seva obra en llatí i català per tal d’arribar al públic lector que no tenia accés als textos religiosos perquè no sabia llatí.

Lo Crestià

Pretenia ser una enciclopèdia immensa de tretze volums, però només en va escriure quatre.

L’obra descriu els costums socials i la vida de les ciutat, de les cases, les institucions…

Estil influït per l’oratòria religiosa. Conté fragments de predicació, faules, llegendes populars, frases fetes...

Vicent Ferrer (1350-1409)

● Original de València● Pertanyent a l’orde dels dominics● Format en Teologia i filosofia● L’afany evangelitzador el va dur a viatjar arreu

d’Occitània, França, Suïssa...

OBRA

Consisteix en una col·lecció extensa de sermons.

Convertí la predicació en un espectacle de masses a partir de l’ús de recursos per a captar l’atenció del públic: onomatopeies, gesticulacions, frases fetes, contes, anècdotes, eiximplis...

Anselm Turmeda (1352-1425?)

● Nascut a Mallorca● Pertanyent a l’orde franciscà● L’any 1385 es converteix a l’islam

OBRA

En prosa:

● La disputa de l’ase. És un debat crític entre Turmeda i un ase sobre la superioritat de l’ésser humà respecte als animals

En vers:

● Les cobles a la divisió del regne de Mallorques

● Llibre de bons amonestaments

L’humanismeL’humanisme neix com un corrent minoritari que ofereix una alternativa al pensament medieval. En oposició a la concepció medieval de Déu com a centre de l’Univers, els humanistes prenen l’home com a centre de referència.

REFERENTS LITERARIS GRECOLLATINS

Dante

Bocaccio

Petrarca

Bernat Metge (1340/46-1413)

● Va ser format a la Cancelleria Reial● El 1396 el rei Joan I va morir en circumstàncies

estranyes i varen acusar de la seva mort els membres del consell reial, especialment Bernat Metge, que era el secretari privat del monarca.

OBRA EN VERS

● Llibre de Fortuna i Prudència, explica un viatge en primera persona i to de burla.

OBRA EN PROSA

● Lo somni.

Neix de la necessitat de Metge d’aconseguir el favor del nou rei Martí l’humà. A la mort de Joan I, Bernat Metge és empresonat i compon Lo somni per a justificar-se. És un diàleg renaixentista entre l’esperit del rei Joan I i el mateix Bernat Metge. La immortalitat de l’ànima és un dels temes principals.

pàgina 98, activitat 56 i 58

La poesia del segle XV

La poesia catalana a la cort d’Alfons el Magnànim

La poesia catalana continua amb la tradició dels trobadors, fins que la cort renaixentista d’Alfons el Magnànim suposa una evolució.

Nous poetes

Jordi de Sant Jordi

Ausiàs March

Jordi de Sant Jordi (1399)

● Natural de València ● Participa a la campanya de Nàpols, on és

capturat, experiència recollida al poema “Presoner”

OBRA

És autor d’un cançoner breu de gran qualitat. Empla un català ple d’occidentalismes així com també el vers dels trobadors.

Ausiàs March (1400-1459)● Neix a Gandia, pertanyia a una família de poetes● Participa en la campanya d’Alfons el Magnànim● Cap el 1425 es retura a les seves terres per

exercir de senyor feudal● Mor a València

IMPORTÀNCIA

Es tracta del poeta europeu més original de la seva època. Suposa una ruptura amb la llengua dels trobadors i esdevé una influència permanent per als poetes catalans i hispànics posteriors.

Poeta medieval i modern

En l’obra de March s’hi troba un contrast entre la forma i el contingut. La forma (vers, estrofa) respon a la tradició medieval. El contingut, en canvi, és reflexiu i intimista, acostat al lector actual

Els cicles dels Cants d’amor

March agrupa els cants amorosos per cicles a partir del pseudònim amb què es refereix la dama.

“Llir entre cards, vós sabeu e jo sé

que es pot bé fer hom morir per amor”

Ausiàs March

Plena de Seny; Llir entre cards; Amor, amor

Joan Roís de Corella (1435-)

● Original de Gandia. Prové d’una família noble

● Escriu una obra variada en vers i en prosa● La seva obra és renovadora i apassionada

“Si muir per vós, llavors creureu

l’amor que us port,

e no es pot fer que no ploreu

la trista mort

d’aquell que ara no voleu.”

Activitat 49 pàgina 124