Dia 12 Abril Segon Diumenge de Pasqua

2.- PREGRIA SOBRE L'EXPERINCIA DE VIDA La pregria s sempre una cosa privada, per mai s noms privada. s una actuaci de la totalitat de l'e-xistncia humana, i per aix requereix decisi lliure i exercici responsable: no es pot deixar a l'humor o a l'emoci de cada moment, ja que l'home no pot irrom-pre segons el seu gust en les profunditats de l'exis-tncia, sin que moltes vegades es consagra com condemnat a la banalitat de la quotidianitat. Si se'ns pregunta alguna cosa sobre la manera de fer l'oraci, no repetirem ara consells que sn molt cone-guts i que ni tan sols sn exclusius del cristianisme: sn ms aviat consells per ajudar l'home a atendre la dimensi profunda de la vida, tantes vegades enco-berta pel trnsit de cada dia. Per importa que aques-ta atenci no noms la tinguem quan estem sols i apartats, sin enmig de la vida, amb els seus proble-mes, les seves alegries i les seves angoixes. Tal ex-perincia s precisament la que ens descobriria no noms el sentit, sin la necessitat de l'oraci, ja que s l'experincia d'alguna cosa que ens transcendeix i ens crida fora de nosaltres mateixos, a l'oraci. K. Rahner CRITAS PARROQUIAL El dia 23 dabril, diada de Sant Jordi, Critas posar un estant, a la plaa de lEsglsia, per fer recollida daliments. Com molt b ja sabeu, la nostre vila te moltes necessitats, i una delles, son els aliments, per tal desprs repartir-los equitativament amb les perso-nes ms necessitades. Esperem la vostre collaboraci i participaci. Grcies

PARRQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAM

MISSA DE VIGLIA I DOMINICAL Dissabte 19:30, Diumenge 11h

DIES FEINERS Dijous i divendres missa a les 18:00h MISSA DOMINICAL Barri St. Pere: esglsia Verge de la Pau, primer diumenge de cada mes 12:30h

LOCALS PARROQUIALS c/ Sant Jordi,16 A Telfon 938 06 0973 Despatx parroquial: dimarts i dimecres de les 18:45 a les 20:15h Critas: dilluns de 18 a 19:30 h Horari Hivern

Hi ha una forma de meditaci que agafa com a matria la vida, generalment en un espai de temps concret com pot ser un dia. Tamb es diu examen general. Cal ressaltar-ne algunes caracterstiques, com sn: comenar amb l'acci de grcies, continuar amb el re-ps de com ha anat el dia (o la unitat de temps que volem revisar), obrir-nos a la reconciliaci i demanar perd quan trobem pecats o faltes, i finalment fer la previsi del temps que ara comena. Per al reps ms aviat s'aconsella una rememoraci senzilla i amable, atenent a dues dimensions, l'externa i la interna; s a dir, recordar el que va passar i com ho vaig viure interi-orment. En sntesi direm que aquesta meditaci sobre la vida t aquest ritme: 1.- acte de fe en la presncia de Du en nosaltres, 2.- acci de grcies, 3.- memria (interna i externa) dels fets: qu ha pas-sat i com ho he viscut dins meu, 4.- reconciliaci amb el Senyor, 5.- previsi (externa i interna) del temps que comen-a: qu passar i com ho voldria viure dins meu, 6.- i oferiment de tot; pregar en amor a Du. Tant la meditaci com l'examen (meditaci sobre la vida), si es van practicant amb certa constncia, es van tamb simplificant i van perdent l'ordre i la rigidesa dels primers temps d'aprenentatge. TEXTOS PER A LA REFLEXI 1.- ORACI DE SANT AGUST Vs sou, oh Crist, el meu Pare Sant, el meu Du Misericordis, el meu rei poders, el meu bon pastor, el meu nic mestre, la meva millor ajuda, el meu estimat amic, el meu pa viu, el meu sacerdot per l'eternitat, el meu guia vers la p-tria, la meva llum veritable, la meva santa dolor, el meu cam recte, la meva Saviesa preclara, la meva humil simplicitat, la meva concrdia pacfica, la meva protecci total, la meva rica heretat, la meva salvaci eterna...

H

O

R

A

R

I

S

12 DABRIL DEL 2015 DIUMENGE PASQUA N. 1968

LA MEDITACI SOBRE LA VIDA o EXAMEN GENERAL

Vilanova del Cam Telfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

VIURE DE LA SEVA PRESNCIA

El relat de Joan no pot ser ms suggerint i interpellador. Noms quan veuen Jess ressuscitat enmig dells, el grup de deixebles es transfor-ma. Recuperen la pau, desapareixen les seves pors, somplen duna alegria desconeguda, noten lal de Jess sobre ells i obren les portes perqu se senten enviats a viure la mateixa missi que ell havia rebut del Pare. La crisi actual de lEsglsia, les seves pors i la seva falta de vigor espiritual tenen el seu origen a un nivell profund. Sovint, la idea de la resurrecci de Jess i de la seva presncia enmig nostre s ms una doctrina pensada i predicada, que una experincia viscuda. Crist ressuscitat s al centre de lEsglsia, per la seva presncia viva no est arrelada en nosaltres, no est incorporada a la substncia de les nos-tres comunitats, no nodreix dordinari els nostres projectes. Desprs de vint segles de cristianisme, Jess no s conegut ni comprs en la seva origina-litat. No s estimat ni seguit com ho va ser pels seus deixebles i les seves dei-xebles. Es nota de seguida quan un grup o una comunitat cristiana se sent com habitada per aquesta presncia invisi-ble, per real i activa de Crist ressusci-tat. No sacontenten amb seguir rutin-riament les directrius que regulen la vida eclesial. Posseeixen una sen-sibilitat especial per escoltar, cercar, recordar i aplicar lEvangeli de Je-ss. Sn els espais ms sans i vius de lEsglsia. Res ni ning ens pot aportar avui la fora, lalegria i la creativitat que necessitem per enfron-tar-nos a una crisi sense precedents, com pot fer-ho la presncia viva de Crist ressuscitat. Privats del seu vigor espiritual, no sortirem de la nostra passivitat gaireb innata, continuarem amb les portes tancades al mn modern, seguirem fent all que ens manen, sense alegria ni convicci. On trobarem la fora que necessitem per recrear i reformar lEsglsia? Hem de reaccionar. Necessitem Jess ms que mai. Necessitem viure de la seva presncia viva, recordar en tota ocasi els seus criteris i el seu Esperit, repensar constantment la seva vida, deixar que sigui linspi-rador de la nostra acci. Ell ens pot transmetre ms llum i ms fora

Ac 4,32-35 1 Jn 5,1-6

Jn 20,19-31