2.- PREGRIA SOBRE L'EXPERINCIA DE VIDA La pregria s sempre una
cosa privada, per mai s noms privada. s una actuaci de la totalitat
de l'e-xistncia humana, i per aix requereix decisi lliure i
exercici responsable: no es pot deixar a l'humor o a l'emoci de
cada moment, ja que l'home no pot irrom-pre segons el seu gust en
les profunditats de l'exis-tncia, sin que moltes vegades es
consagra com condemnat a la banalitat de la quotidianitat. Si se'ns
pregunta alguna cosa sobre la manera de fer l'oraci, no repetirem
ara consells que sn molt cone-guts i que ni tan sols sn exclusius
del cristianisme: sn ms aviat consells per ajudar l'home a atendre
la dimensi profunda de la vida, tantes vegades enco-berta pel
trnsit de cada dia. Per importa que aques-ta atenci no noms la
tinguem quan estem sols i apartats, sin enmig de la vida, amb els
seus proble-mes, les seves alegries i les seves angoixes. Tal
ex-perincia s precisament la que ens descobriria no noms el sentit,
sin la necessitat de l'oraci, ja que s l'experincia d'alguna cosa
que ens transcendeix i ens crida fora de nosaltres mateixos, a
l'oraci. K. Rahner CRITAS PARROQUIAL El dia 23 dabril, diada de
Sant Jordi, Critas posar un estant, a la plaa de lEsglsia, per fer
recollida daliments. Com molt b ja sabeu, la nostre vila te moltes
necessitats, i una delles, son els aliments, per tal desprs
repartir-los equitativament amb les perso-nes ms necessitades.
Esperem la vostre collaboraci i participaci. Grcies
PARRQUIA DE SANT HILARI
VILANOVA DEL CAM
MISSA DE VIGLIA I DOMINICAL Dissabte 19:30, Diumenge 11h
DIES FEINERS Dijous i divendres missa a les 18:00h MISSA
DOMINICAL Barri St. Pere: esglsia Verge de la Pau, primer diumenge
de cada mes 12:30h
LOCALS PARROQUIALS c/ Sant Jordi,16 A Telfon 938 06 0973 Despatx
parroquial: dimarts i dimecres de les 18:45 a les 20:15h Critas:
dilluns de 18 a 19:30 h Horari Hivern
Hi ha una forma de meditaci que agafa com a matria la vida,
generalment en un espai de temps concret com pot ser un dia. Tamb
es diu examen general. Cal ressaltar-ne algunes caracterstiques,
com sn: comenar amb l'acci de grcies, continuar amb el re-ps de com
ha anat el dia (o la unitat de temps que volem revisar), obrir-nos
a la reconciliaci i demanar perd quan trobem pecats o faltes, i
finalment fer la previsi del temps que ara comena. Per al reps ms
aviat s'aconsella una rememoraci senzilla i amable, atenent a dues
dimensions, l'externa i la interna; s a dir, recordar el que va
passar i com ho vaig viure interi-orment. En sntesi direm que
aquesta meditaci sobre la vida t aquest ritme: 1.- acte de fe en la
presncia de Du en nosaltres, 2.- acci de grcies, 3.- memria
(interna i externa) dels fets: qu ha pas-sat i com ho he viscut
dins meu, 4.- reconciliaci amb el Senyor, 5.- previsi (externa i
interna) del temps que comen-a: qu passar i com ho voldria viure
dins meu, 6.- i oferiment de tot; pregar en amor a Du. Tant la
meditaci com l'examen (meditaci sobre la vida), si es van
practicant amb certa constncia, es van tamb simplificant i van
perdent l'ordre i la rigidesa dels primers temps d'aprenentatge.
TEXTOS PER A LA REFLEXI 1.- ORACI DE SANT AGUST Vs sou, oh Crist,
el meu Pare Sant, el meu Du Misericordis, el meu rei poders, el meu
bon pastor, el meu nic mestre, la meva millor ajuda, el meu estimat
amic, el meu pa viu, el meu sacerdot per l'eternitat, el meu guia
vers la p-tria, la meva llum veritable, la meva santa dolor, el meu
cam recte, la meva Saviesa preclara, la meva humil simplicitat, la
meva concrdia pacfica, la meva protecci total, la meva rica
heretat, la meva salvaci eterna...
H
O
R
A
R
I
S
12 DABRIL DEL 2015 DIUMENGE PASQUA N. 1968
LA MEDITACI SOBRE LA VIDA o EXAMEN GENERAL
Vilanova del Cam Telfon 93.806.09.73
[email protected] 08788- Barcelona
VIURE DE LA SEVA PRESNCIA
El relat de Joan no pot ser ms suggerint i interpellador. Noms
quan veuen Jess ressuscitat enmig dells, el grup de deixebles es
transfor-ma. Recuperen la pau, desapareixen les seves pors, somplen
duna alegria desconeguda, noten lal de Jess sobre ells i obren les
portes perqu se senten enviats a viure la mateixa missi que ell
havia rebut del Pare. La crisi actual de lEsglsia, les seves pors i
la seva falta de vigor espiritual tenen el seu origen a un nivell
profund. Sovint, la idea de la resurrecci de Jess i de la seva
presncia enmig nostre s ms una doctrina pensada i predicada, que
una experincia viscuda. Crist ressuscitat s al centre de lEsglsia,
per la seva presncia viva no est arrelada en nosaltres, no est
incorporada a la substncia de les nos-tres comunitats, no nodreix
dordinari els nostres projectes. Desprs de vint segles de
cristianisme, Jess no s conegut ni comprs en la seva origina-litat.
No s estimat ni seguit com ho va ser pels seus deixebles i les
seves dei-xebles. Es nota de seguida quan un grup o una comunitat
cristiana se sent com habitada per aquesta presncia invisi-ble, per
real i activa de Crist ressusci-tat. No sacontenten amb seguir
rutin-riament les directrius que regulen la vida eclesial.
Posseeixen una sen-sibilitat especial per escoltar, cercar,
recordar i aplicar lEvangeli de Je-ss. Sn els espais ms sans i vius
de lEsglsia. Res ni ning ens pot aportar avui la fora, lalegria i
la creativitat que necessitem per enfron-tar-nos a una crisi sense
precedents, com pot fer-ho la presncia viva de Crist ressuscitat.
Privats del seu vigor espiritual, no sortirem de la nostra
passivitat gaireb innata, continuarem amb les portes tancades al mn
modern, seguirem fent all que ens manen, sense alegria ni convicci.
On trobarem la fora que necessitem per recrear i reformar lEsglsia?
Hem de reaccionar. Necessitem Jess ms que mai. Necessitem viure de
la seva presncia viva, recordar en tota ocasi els seus criteris i
el seu Esperit, repensar constantment la seva vida, deixar que
sigui linspi-rador de la nostra acci. Ell ens pot transmetre ms
llum i ms fora
Ac 4,32-35 1 Jn 5,1-6
Jn 20,19-31
