Val La Pena Ser Moral

Val la pena ser moral?

È"ca – 4t ESO

1. Escollir i jus4ficar l’acció

• Només els humans som capaços d'escollir la nostra acció. Per acció no entenem pas tot allò que fem (fer la diges"ó, respirar o caure malalt no són pas accions), sinó aquella ac4vitat que fem d'una manera conscient i voluntària. Des d'aquesta determinada perspec"va, els animals no realitzen accions; la seva conducta no és conscient ni voluntàr ia, s inó genè4cament determinada . Certament, els humans estem genè"cament condicionats, però hem arribat, en el nostre procés evolu"u, a ser capaços d'interposar el pensament entre l'esMmul i la resposta.


La conducta animal tendeix a ser programada, automà"ca: l'esMmul i la pròpia biologia determinen unívocament i sense error la resposta. La conducta humana sovint és semblant a la conducta animal, però l'ésser humà —un organisme força més complex— necessita fer‐se càrrec de la situació i escollir una de les diferents possibilitats. Amb la seva llibertat i responsabilitat, li cal decidir i jus4ficar la seva acció.


• En les accions humanes hi conflueixen elements com mo"us, intencions i fins, resultats i conseqüències; tots volem que les nostres accions "nguin sen4t i que aquest sigui comprensible pels que ens envolten. Per tot això, ens cal jus4ficar o «fer justa» la nostra elecció. Per altra banda, els humans podem tancar els ulls a aquesta necessitat de la nostra espècie i viure d'una manera Mpicament animal, només ens cal «passar» de jus"ficar les accions tot oblidant la pròpia racionalitat.

2. Tipus de persones

Segons com assumim la nostra possibilitat d'escollir i jus"ficar les nostres accions podem parlar de diferents "pus de persones:

1. Persones morals: Persones que es plantegen problemes morals, que volen jus4ficar el seu comportament, tot raonant la seva decisió i actuació.

2. Persones immorals: Persones que tot reconeixent les normes i els valors de la seva societat, els infringeixen i hi viuen d'esquenes, posant el propi interès per davant de tot. Només respecten les normes si d'això se'n desprèn un benefici. Pels immorals és imprescindible que els demés sí respec"n les normes, del contrari haurien de replantejar la seva actuació.


3. Persones amorals: Persones que no accepten la necessitat de jus"ficar el seu comportament, indiferents a qualsevol qües4ó moral i incapaces de preocupació moral pels altres. Tot s'hi val mentre s'ob"nguin bons resultats, especialment, resultats econòmics. Sembla impossible que un ésser racional pugui ser amoral: tots tenim la necessitat d'elegir i jus"ficar el que fem, no podem actuar sempre automà"cament.

4. Persones desmoralitzades: Persones que havien après i assumit pautes morals però que ara, per factors com manca de coratge o de resistència, per desorientació en un món canviant o per simple contagi social, s'han devaluat o soterrat les seves exigències. S'ha difuminat el nord que abans guiava les seves vides.


Amb quin d'aquests 4pus de persona voldríem ser iden4ficats? Potser és el moment de fer‐nos una altra pregunta: "per què hem de ser morals si no ser‐ho sembla que pot comportar avantatges?" És la mateixa pregunta que d'una manera més concreta ja es formulava el pe"t Wi_genstein: "per què hauria de dir la veritat si em pot ser beneficiós dir una men"da?" És una qües"ó que tots els filòsofs s'han plantejat.

3. El mite de Giges

Plató, filòsof grec molt amant dels mites, conta en el seu diàleg La República la història de Giges, un home que era moral o just perquè no tenia altre remei, però que va esdevenir immoral o injust quan es van capgirar les circumstàncies.

3. El mite de Giges «Giges, un pastor que servia al rei de

Lídia, estava un dia amb el seu ramat a les muntanyes quan es desfermà una forta tempesta. De sobte, d'un sisme s'obrí un tros de terra i es féu una fonda esquerda. El pastor, meravellat, davallà esvoranc endins i entre altres coses prodigioses contemplà un cavall de bronze, buit, amb unes portelles. S'hi abocà i s'esgarrifà en veure un mort d'una enorme corpulència que duia una anell d'or a la mà. Giges li va treure l'anell i sorM d'allí. Al cap d'uns dies, assisM, amb l'anell posat, a la trobada mensual dels pastors per preparar la no"ficació al rei de l'estat dels seus ramats. Assegut entre els altres, féu girar per atzar l'anell encarant el seu gravat amb la palma de

la mà. Tot seguit, els seus companys es posaren a parlar d'ell com un absent: havia esdevingut invisible. El pastor, meravellat, s'adonava que quan el gravat de l'anell mirava endins, esdevenia invisible, quan mirava enfora , tornava a ser v i s ib le . Comprovada l'eficàcia del seu anell, maniobrà per ser un dels missatgers enviats a palau per informar al rei. Un cop a palau, u"litzant el poder de l'anell, accedí a les habitacions de la reina i la seduí; amb l'ajuda d'ella parà un parany al rei, l'assassinà i li usurpà la corona.».

3. El mite de Giges

El mite de Giges il∙lustra el punt de vista segons el qual tothom, si pot, és immoral en benefici propi. Més encara, si algú dotat d'un poder semblant al de Giges s'absté de cometre injusMcies i d'apropiar‐se dels béns d'altres, seria considerat un desgraciat i un ximple. Perquè ningú és just voluntàriament: tothom qui pot és injust i la injusMcia és més avantatjosa que la jusMcia.

4. Ser la persona que desitgem ser

Deixant de banda el mite de Giges, és innegable que una persona pot actuar injustament i no passar‐li aparentment res. És per això que, independentment dels molt respectables mòbils religiosos, de les imposicions per part d'alguna autoritat, de premis o càs"gs, encara seguim preguntant‐nos: per què val la pena ser una persona moral?


En els nostres millors i més generosos moments, sabem el "pus de persona que el nostre jo més ín4m desitja ser. No ens importa només el "pus de persona que som sinó també el "pus de persona que, com a éssers racionals i lliures, pensem que estem cridats o des"nats a ser. En ser fidel a aquest jo millor es centra més que l'autorrealització, l'autoop4mització, és a dir, la realització del millor que hi ha en nosaltres. Aquest és el nostre deure i aquí es troba el cor de la moralitat.


«L'ac"vitat moral és un requisit essenc ia l per a l ' autoes"ma adequada d'un ésser racional. Fracassar en aquesta tasca és fer‐se mal un mateix on més dol i on més ha de doldre: en la imatge que un té de si mateix.»

(Nicholas RESCHER Razón y valores en la Era cien5fico‐tecnológica)


Aquest esforç moral val la pena perquè permet estar en bones relacions amb un mateix i, indubtablement, fa créixer l'autoes4ma, la imatge que un té de si mateix. No implica això una crescuda del nostre benestar?

Travel

Val La Pena Ser Moral