LE S HORE S

J or d i E nj ua ne s -M a s

2004

A les petites

reneixen les paraules,

foc de silencis;

l'amistat no és excusa,

tot és flama en la joia.

Vetllo quan dormen

les coses, i desvetllo

amb cants la vida:

sóc llum en el silenci,

i veu en la nit fosca.

Sento la viva

buidor d'aquells que foren

i són encara

en mi. De tanta absència,

de tant d'enyor, qui em salva?

Hores que cauen

en l'alta nit, senyera

arborant somnis.

Sóc vencedor als límits

d'una pau mai defesa.

Mentre, jo vetllo

perdut en l'alta fosca:

encara em sagna

el cor i mai no pellen,callades, les ferides.

La nit és xiscle

més enllà de l'angoixa,

vençuts els límits

orbats de l'esperança

al cor pur del silenci.

Salpa el nou dia

sense timó ni vela,

ignota ruta.

Que ens afrenelli un somni

de llibertat la passa!

Caldrà que t'armis

per al combat: basteix-te

estoic la vida:

amb fidelitat d'arbre

i amb duresa de pedra.

Ve tllo i re dre ç ola llum s obre e l pa is a tg e

c onfe g int s ig ne sobs c urs , om bre s xine s e s ,

pe da ç os de m e m òria .

En va jo vetlloaquest riu eixut d'aigua.

Res no retornani res ja s'inicia,

vella passió inútil.

Dius: Tot és ara

i res. I en l'aigua em miro

mentre el riu corre.

Me'n vaig lliscant i deixo

el meu somni a la riba. .

Sols recomençaen aparença, el dia.Res no és, sols restaen llavis del poetala pols enamorada

El temps es dreça

des del cor del misteri

i engendro aurores

reflectint-me en la pura

paraula mai no dita.

Ara sóc savi

tornat infant i em peixo

de les paraules

endins de la sentida

fugaç de cada cosa.

Es desdibuixa

endemig de boirines

la llum que s’alça

i sóc camí i camino

si em drapa la tendresa

Desdibuixades

terres enllà properes

ran a ran d'ona

les restes del naufragi

del nom de cada cosa

Tot viu i dansa,

foc follet que s’envola

enllà dels límits

com fràgils papallones

enceses d’ors fugaços.

Mentre jo encerclo

el temps, els mots, les coses

amb els meus braços

oberts, cansats d’esperes

per si l’enyor retorna.

.

Que res no torbi

aquesta pau guanyada

al vent que allunya

deixies d’or i petges

camí enllà de la posta.

Oh clara i tèbia,la llum que persignava

sentits i somnispellant l’enyor que fiblala balma més obscura!

Enartant, folla,que ens blegui la bellesa

i sigui bellala caminada i sigui

bell el retorn a casa.

Salpa el nou dia

sense timó ni vela,

ignota ruta.

Que ens afrenelli un somni

de llibertat la passa!

2004

Mús ica:The Fairy Queen d’Henry Purcell

Traducció del text: Jordi Enjuanes -Mas

Si l’amor és tan dolça, per què ens dóna turment?Si é s amarga, doncs , digue’m,per què es tic tan content?Si e l s o frir m’és un gaudide què ve e l meu lamento de la s ort que ixar-metant i tant vanament?Tan plaent és la nafrai tant do lçament fortaques t dard que feriai afalaga e l meu cor.