Bernat MetgeBernat Metge

La literatura humanísticaLa literatura humanística

IntroduccióIntroducció La major part de les manifestacions

literàries medievals reflectien les idees dels diferents estaments.

Cap a finals de l’edat mitjana: S’accentuen les contadiccions del

feudalisme La cultura abandona el redò s de

l’Església

Primers simptomes Primers simptomes d’Humanismed’Humanisme

Els sectors il· lustrats mostren un cert disgust davant les formes culturals medievals

Interès creixent per les manifestacions artístiques del mó n antic.

Canvi de mentalitat: superació de l’època feudal, naixement de l’època moderna

L’HumanismeL’Humanisme

Corrent cultural que posarà en qüestió tota la mentalitat medieval.

Origen geogràfic: Toscana italiana Florència, segle XIV: hi coincideixen 3

figures destacades: Dante Alighieri, Francesco Petrarca i Giovanni Boccaccio.

Característiques de l’HumanismeCaracterístiques de l’Humanisme

Inicialment, renovació dels estudis lingüístics i literaris sobre llatí i grec.

Llatí i grec comencen a anomenar-se “llengües clàssiques”: esdevindran model a imitar.

Remodelació de tota la cultura, que ara haurà d’imitar les formes i actituds de l’antiguitat.

Característiques de Característiques de l’Humanismel’Humanisme Interé s per l’antiga cultura

clàssica : analitzen i avaluen el passat per seleccionar les societats urbanes de la polis grega i l’urbs romana com a etapes esplendoroses i rebutgen el mó n feudal atorgant-li un nom despectiu “edat mitjana”, és a dir, edat que hi ha entre dos classicismes: el greco-romà i el propi, el renaixement

Característiques de Característiques de l’Humanismel’Humanisme Recuperació del llatí. Tots els humanistes

imitaven el llatí i els més preparats escrivien únicament en llatí.

Concepció tendenciosa de la bellesa . La forma clàssica esdevé cànon, arquetipus de la perfecció , única bellesa admissible.

Antropocentrisme . Racionalisme . Empirisme. L’escepticisme

edevé el mètode. Didactisme. Voluntat de transformar l’home i

la societat. Esforç en la difusió de les idees.

L’Humanisme a la Corona L’Humanisme a la Corona d’Aragód’Aragó Actitud humanista en sentit ampli més que no

pas Humanisme. J. Fuster: Paleohumanisme: alguns autors dels

s. XIV i XV tenen trets que s’acosten a l’Humanisme, però no compleixen totes les característiques esmentades abans.

Autors: Bernat Metge, Joan Roís de Corella, Felip de Malla, Antoni Canals, Jeroni Pau.

Característiques de l’Humanisme a Característiques de l’Humanisme a la literatura catalana dels s. xiv i xvla literatura catalana dels s. xiv i xv

Imitació del llatí en la prosa: finals del s. XV, es detecta un estil llatinitzant en la prosa de la Cancelleria Reial que s’anirà accentuant. S. XVI: Humanisme: Joan Lluís Vives.

Interè s pels clàssics i pels humanistes italians. A través de la Cancelleria Reial es difonen obres d’autors clàssics i italians.

Característiques de l’Humanisme a Característiques de l’Humanisme a la literatura catalana dels s. xiv i xvla literatura catalana dels s. xiv i xv

Escepticisme Protecció de la Corona als nous

corrents. Difusió a través de la Cancelleria Reial impulsat per Pere el Cerimonió s, Joan I el Caç ador, Alfons el Magnànim. La llengua de la Cancelleria esdevé model i koiné.

Influè ncia limitada. Humanisme, minoritari, no va tenir un gran ressó popular. Actituds humanistes, escassa continuï tat. Els autors que escrivien en llatí s’integren en la cultura europea.

Bernat MetgeBernat MetgeLa vidaLa vida Barcelona (1340/6-1413) Ferran Sayol, funcionari de la Cancelleria Reial,

l’introdueix en la institució . Va ser notari de la reina i escrivà del que seria

Joan I el Caç ador. Vida funcionarial plena d’entrebancs. L’equip de funcionaris de la Cancelleria es van

guanyar l’enemistat de la noblesa i dels patricis urbans.

Bernat MetgeBernat MetgeLa vidaLa vida

1388: processat per les pressions de Barcelona i València contra els funcionaris.

1390: Rehabilitat per la reina na Violant de Bar.

1396: Els funcionaris tornen a ser processats i empresonats sospitosos de conspirar contra Joan I.

Bernat MetgeBernat MetgeLa vidaLa vida 1399: Reinstal· lat pel rei Martí l’Humà, que no

podia prescindir dels funcionaris. 1402-1410: Secretari de Martí l’Humà. B.M.: exemple clar de l’ambient que es viuria a

la Cancelleria Reial i a la cort de Joan I. Les seves idees coincideixen amb

l’Humanisme: interè s pels clàssics (els tradueix, els comenta i, de vegades, els reprodueix); actitud escè ptica i irò nica.

Bernat MetgeBernat MetgeL’obraL’obra Obres rimades. Llibre de Fortuna e

Prudència (1381): al· legoria de concepció encara medieval. Noves rimades octosil· làbiques, llenguatge occitanitzat. Sermó: parò dia de sermó moralitzant. Codolades. Lltge. occitanitzat. Medicina apropiada a tot mal: parò dia de receptari contra els mals d’amor.Noves rimades octosil· làbiques. Pocs occitanismes.

Bernat MetgeBernat MetgeL’obraL’obra

Obres en prosa. Com se comportà Ovidi enamorat, traducció d’un text llatí. Vàlter i Griselda (1388), traducció del Griseldis de Petrarca; imitació sintaxi llatina. Apologia (1395) primera mostra de diàleg filosò fic en llengua romànica, inspirada en el Secretum de Petrarca. Lo somni (1398).

Lo somniLo somni (1398) (1398) Llibre molt elaborat que presenta, amb gran

cohesió , elements de diferents procedències. Narració en 1a persona: novetat per a l’època. Argument: L’autor s’adorm mentre es troba a la

presó i somnia que se li apareix el difunt Joan I, acompanyat d’Orfeu i de Tirèsies, personatges mitolò gics relacionats amb la música i amb les arts endevinatò ries.

Lo somni es divideix en 4 parts.

Lo somniLo somni (1398) (1398)

Llibre primer. El rei I Bernat Metge debaten sobre l’existència de l’ànima I la seva supervivència després de la mort. L’autor es mostra escèptic, però acaba acceptant els arguments del rei, favorables a l’existència de l’ànima. É s el llibre de continguts més humanístics.

Lo somniLo somni (1398) (1398) Llibre segon. El rei nega que hagi mort

víctima d’una conjura. El rei és al purgatò ri per l’afició que té a la caç a, la música i l’astrologia, i hi romandrà mentre duri el Cisma d’Occident. É s el llibre que més reflecteix la situació política del moment.

Llibre tercer. Orfeu i Tirèsies expliquen les seves vides. Tirèsies blasma les dones manllevant fragments del Corbaccio de Boccaccio

Lo somniLo somni (1398) (1398) Llibre quart. Bernat Metge desarma una a

una les acusacions de Tirèsies contra les dones, tot lloant algunes dones de l’Antiguitat, la Mare de Déu i sis reines de la Corona d’Aragó , especialment na Violant de Bar i na Maria de Luna, muller de Martí I. El llibre acaba amb un atac als homes per tenir vicis molt més greus que les dones.

Els llibres tercer i quart só n els que tenen un regust més medieval.

Característiques de Característiques de Lo somniLo somni

Intencionalitat. Un cop aconseguida la llibertat, BM “pretén captar per a ell mateix el perdó del nou rei i aconseguir la rehabilitació i la restitució dels càrrecs administratius que li havien tret i que li havien permès de viure sense problemes econò mics.” (Giuseppe Grilli)

Característiques de Característiques de Lo somniLo somni Formalment, té l’estructura d’un diàleg a l’estil

dels de tota tradició clàssica (Plató , Ciceró …) de fer avanç ar les argumentacions fent alternar tesis contraposades en boca de diferents contertulis.

Ironia . BM desitja l’exculpació . Error: considerar-lo sincer quan acaba per cedir i acceptar la concepció cristiana de la immortalitat de l’ànima. Sembla haver-hi més ironia i cinisme que no pas una autèntica retractació .

Característiques de Característiques de Lo somniLo somni

Estil. Prosa elegant, pulcra i flexible, amb la riquesa de matisos que li confereix l’ús de complexes oracions subordinades i d’un lèxic i una sintaxi que imiten el llatí clàssic.