Upload
aulablanes
View
1.090
Download
1
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Des d’una perspectiva holística,l’individu experimenta,i creix,implicant en el procés cada una de les cèl·lules del seu organisme. Com a pares i mares,docents,o entrenadors en edats d’iniciació,tenim la responsabilitat social d’educar a l’individu perquè esdevingui un ciutadà personal i socialment competent. Per aquesta raó,hem de proposar situacions que afavoreixin aquest aprenentatge. I si la situació que presentem a l’infant és un joc motor? Doncs,amb els criteris adequats i les ajudes pertinents,l’individu desenvoluparà la seva competència motriu que alhora incidirà en el seu creixement personal.
Citation preview
EL JOC MOTOR I L’ESPORT:recursos pel creixement
personal
Raquel Font Lladó. EUSES- centre adscrit a la UdG
Aula Blanes. 25 febrer 2014
DESENVOLUPAMENT MOTOR
COMPETÈNCIA MOTRIU
CREIXEMENT PERSONAL
Desenvolupament i aprenentatge
COMPETÈNCIA MOTRIU
Confluència de les dimensions perceptivo-cognitiva, motriu i afectiva dels subjectes alhora d’interaccionar amb el medi per tal de resoldre els problemes plantejats amb eficàcia i eficiència. (Ruiz Pérez, 1995)
Blanes. Font, 2013
PROBLEMA MOTOR
RESPOSTA MOTRIU
Eficaç i eficientAutònoma Adaptada
D. cognitivaD. motriuD. afectiva
COMPETÈNCIA MOTRIU
Blanes. Font, 2013
COMPETÈNCIES HABILILTATS
Resultat: salt horitzontal amb un peu saltant la bassa.
Criteris d’èxit associats a: carrera prèvia, batuda, fase de vol i recepció
Resultat: resolució del repte.
Criteris d’èxit associats a dimensió: cognitiva, afectiva o motriu
COMPETÈNCIA MOTRIU
Blanes. Font, 2013
D. Cognitiva (Saber)- Coneixement conceptual - Decisió tàctica
D. Actitudinal /afectiva (Saber estar)- Responsabilitat - Autoestima- Superació
D. Motriu (Saber fer)-Tècnica, gest observable
RESPOSTES VÀLIDES
Manifesta què ha de fer, perquè ho ha de fer i ho fa (Ruiz Pérez, 2005)
COMPETÈNCIA MOTRIU
Blanes. Font, 2013
CREIXAMENT PERSONALDesenvolupament i aprenentatge
El desenvolupament de la competència motriu suposa un procés de canvi en el control de si mateix sobre l’entorn (físic i social). Dinàmic Complex No lineal Individual
Blanes. Font, 2013
CREIXAMENT PERSONALDesenvolupament i aprenentatge Un nen mostra la seva competència quan
posseeix un repertori de respostes per actuar i sap som gestionar-lo (Ruiz-Pérez, 2005)
Selecciona les informacions més rellevants (de si mateix i l’entorn)
Elabora un pla d’acció (en relació a la informació obtinguda)
Programa i dur a terme la seqüència de moviments prevista
Avalua l’efecte de les seves accions i formula nous plans d’acció
Fases interdependents i no lineals
Blanes. Font, 2013
La incompetència motriu genera a (Hellín, Moreno y Rodríguez, 2006) Sentiment de fracàs Baixa autoestima Inseguretat
Aquests sentiments porten a una inhibició o inactivitat progressiva + incompetència
El paper de les famílies, dels entrenadors i dels professors d’educació física és imprescindible: Facilitar la competència motriu Gestionar els sentiments associats a la incompetència
Blanes. Font, 2013
CREIXAMENT PERSONALDesenvolupament i aprenentatge
EL JOC MOTOR I L’ESPORT
ETAPES DE DESENVOLUPAMENT MOTOR
CLASSIFICACIÓ DE JOCS: Segons la interacció social
ELEMENTS ESTRUCTURALS DEL JOC I L’ESPORT
ETAPES DE DESENVOLUPAMENT MOTOR
Període (Piaget) Moviment (Gallahue)
Desenvol. Motor (Gallahue)
Tipus Joc (Piaget)
0-2anys(Sensoriomotor)
Reflexos (estimular-los)
Mov. reflexos i rudimentaris(0-3 anys)
Sensoriomotor o funcional
2-6 anys(preoperacions)
Voluntaris HM bàsiques (3-7 anys)
2-4: Simbòlic egocèntric4-6: simbòlic imitació
6-12 anys(operacions concretes)
Voluntaris HM específiques (7-12anys)
6-7: simbòlic col·lectiu7-9: reglat (regla acàcter absolut)9-.... Reglat (comprensió real de la regla)
12-adult(operacions formals)
Automàtics HM especialitzades (12 i+ anys)
…: Reglat (comprensió real de la regla) Blanes. Font, 2013
Jocs (esports) de col·laboració o cooperació: Jocs sense oposició, sense competició (col·laboració amb competició desvirtua els beneficis dels jocs)
L’objectiu s’assoleix amb els altresmetes empàtiques i constructives. Cal assolir l’objectiu compartit per tothomtothom participa amb intervencions individuals que beneficien al grup
El procés està per damunt del resultat Afavoreix l’aprenentatge de competències socials
(escoltar els altres, negociar, ajudar, comunicar-se)
Blanes. Font, 2013
CLASSIFICACIÓ DE JOCS Segons la interacció social (Parlebas, 1981)
Jocs (esports )d’oposició: Jocs sense col·laboració, amb interessos individuals. Jocs de tipus competitiu
L’objectiu s’assoleix en relació als altres l’èxit d’uns implica el fracàs dels altres
El procés està marcat pel resultat final Permet conèixer limitacions i possibilitats envers
els altres, autosuperar-se i millorar l’autoconcepte si hi ha domini de la situació
També pot propiciar: por al fracàs, actituds de rivalitat, limitació de la recerca creativa per la necessitat de guanyar, individualització
Relacions d’interacció 1x1, 1xn, nx1
Blanes. Font, 2013
CLASSIFICACIÓ DE JOCS Segons la interacció social (Parlebas, 1981)
Jocs (esports) de col·laboració- oposició: Jocs de tipus competitiu
Es prioritza el resultat sobre el procés Relacions d’interaccióderivades de les situacions
d’interacció en la col·laboració (relació intergrupal. Comunicació positiva) i en l’oposició (relació intragrupal. Comunicació negativa) Col·laboració pot ser obligatòria (lligam físicagafats de la
mà, avançar passant-se la pilota) o voluntària (per avançar pots botar o passar)
Jocs d’incertesa elevadadifícil repetir els acontaixements i la dinàmica del joc
Pot afavorir el sentiment de pertinença a un grup, la motivació, la responsabilitat, l’empatia
Blanes. Font, 2013
CLASSIFICACIÓ DE JOCS Segons la interacció social (Parlebas, 1981)
Jocs individuals: Jocs sense interacció amb altres participants
Es prioritza la millora, l’expressió o la introjecció de l’acció motriu
Jocs amb baixa incertesa, el control de l’acció depèn únicament de les intencions, decisions i accions personals
La incertesa provocada pel medi pot ser-hi present, o no.
Necessitat d’un gran control personal
Blanes. Font, 2013
CLASSIFICACIÓ DE JOCS Segons la interacció social (Parlebas, 1981)
Objectiu educatiu
Allò que ha d’aprendre l’alumne Associat a la resolució d’un problema motriu Associat a criteris d’èxit (aprenentatge)
desenvolupament de les tres dimensions de la competència
Modifica l’estructura interna del joc o l’esport Espai: Limitat (Zones i subzones) o Il·limitat Temps: Inicial i final; Parcial; Associat a accions o espais ObjectesEls medis auxiliars Relacions: Rols i tasques; Formes de participació
Blanes. Font, 2013
ELEMENTS ESTRUCTURALS Joc i esport
EL PAPER DE L’EDUCADOR
LA TASCA
AMBIENT EMOCIONAL I MOTIVACIONAL
LA TASCAPlanificació
Criteris de selecció Que doni resposta a un objectiu d’aprenentatge Ajustat a la ZDP (Vigotsky, any) Resolució flexible permetre múltiples
solucions, en funció de les individualitats Ajustat a mitjans i recursos dels que disposem Adaptables en quan a complexitat Variats en relació a l’estructura interna i la
disponibilitat motriu que requereix
Blanes. Font, 2013
LA TASCAPlanificació
Criteris d’exclusió Que afavoreixin l’exclusió del menys hàbil
eliminació Que generin llargues esperes Que el temps de pràctica sigui desigual pels
diferents participants Que suposin un risc pels participants:
sobrecàrregues, excés de competició i per tant descontrol individual
Blanes. Font, 2013
AMBIENT EMOCIONAL I MOTIVACIONAL
L’autoconcepte (Gallahue, 1989)
Es forma a la primera infantesa Fruit de múltiples interaccions socials i culturals Es configura en dos nivells
1er nivell: competència percebuda basada en les experiències d’èxit i fracàs
2on nivell: reconeix competències i incompetències en la interacció amb el medi. Les accepta o treballa per canviar-les (cal ajudar-lo a que sigui real) genera sentiment de confiança en les pròpies capacitats i s’autoestima
Blanes. Font, 2013
L’autoconcepte és un element que predisposa a l’aprenentatge Paper de l’educador
Diversificar les situacions d’aprenentatge Consensuar objectius d’aprenentatge a curt i llarg
termini assequibles (Magill, 1989) individuals i significatius Centrar els objectius en la tasca (èxit en relació als
propis resultats d’aprenentatge) en lloc de centrar-los en l’ego (èxit en relació als resultats dels altres) (Decy y Rayan, 1985)
Integrar la reflexió sobre l’error com un recurs d’aprenentatge
Potenciar les motivacions intrínseques a (Molt, 2007) (Vallerand, 1997)
Blanes. Font, 2013
AMBIENT EMOCIONAL I MOTIVACIONAL