(Cat) eleccions astúries - 25 de març - la información

#newCommunication #newLeadership #newPolitics

1

communication, strategy & leadership architects

www.ingenia-‐pro.com @ingenia_pro

anàlisi -‐ telegènia eleccions Asturies 25 de març


2



Javier Fernández alinea la seva personalitat, el seu discurs, la seva forma de parlar en públic, la seva gestualitat, el seu llenguatge corporal i la seva forma de vestir de forma coherent. La construcció de la seva imatge pública és sòlida i constant malgrat que encara té recorregut i marge. La telegènia del candidat socialista asturià es basa en el millor elogi que li poden fer a un responsable polític en els nostres dies. I aquest elogi és que és una persona del carrer i parla com una persona "normal", és una més. La seva trajectòria a l'Administració Pública i al partit no l'han canviat, no l'han transformat. Res d'artificialitats ni d'impostar ni ser qui no és. El Javier que coneixen els seus veïns és el Javier de les intervencions públiques. Aquesta realitat té una doble lectura: d'una banda estem davant d' una persona que no és i que no es veu a si mateixa com acarismàtica; malgrat posseir una arma poderosa: la proximitat de la gent. No és un encantador d'audiències però quan parla se l'entén; li posa fàcil a les persones que l'escolten i fa que es puguin identificar amb ell. La imatge que s'ha construït és de persona seriosa, treballadora -‐ d '"entrenador d'un equip futbol de segona divisió B". Elements que conformen la seva telegènia:

1. JAVIER FERNÁNDEZ (PSOE)


3



A. Comunicació verbal: -‐ Discurs: normalment fuig dels papers. Te un guió mental interioritzat. És un orador que parla per ser entès: no per ser aplaudit en la seva sofisticació discursiva. Construeix el seu discurs sobre el pilar racional, no el emocional. -‐ To: pausat -‐pedagògic-‐; monotònic -‐no canvi de registre ni de to, no emfatitza els moments clau del discurs; i apassional -‐una de les seves carències més importants: la capacitat d'emocionar i de portar al públic al lloc mental que desitja l'orador. En discursos llargs dificulta al públic seguir la intervenció i implicar-‐lo. Encara que és extremadament respectuós amb l'audiència. -‐ Missatge: humil, senzill. Fuig de la sofisticació. "El camp és verd". Malgrat que li falta la rematada final, col·∙locar el missatge i la crida a l'acció del seu auditori. El més important és la percepció que genera un orador en l'audiència, però la manera com els media reflexin la "litúrgia" i la "comunió" també és vital. -‐ Delivery: gens sofisticat. Molt utilitarista. Zero emocional. B. Comunicació no verbal: -‐ Caràcter: introvertit i tímid. Inexpressiu. No se sent còmode mostrant el seu vessant més personal. La seva vida i la dels seus familiars a les mines i als camps de concentració, l'han marcat profundament. Li cuesta somriure i l’impedeix empatitzar més i en la distancia curta. Si de per se la política no somriu, a en Javier li costa encara més. -‐ Gestualitat: mínima: ma/braç dret amb molt poc recorregut. Ho fia tot a la seva mirada. C. La imatge: Colors foscos i camises -‐poques de color blanc i alguna ratllada i a quadres gens telegèniques-‐ son habituals. Els combina amb corbates de colors poc cridaners i llampants per a les ocasions més especials i solemnes. En algun moment -‐pocs-‐ ha jugat amb algun fulard al estil -‐Odón Elorza-‐, buscant una informalitat calculada, "casual" o "de carrer". En definitiva el seu caràcter poc extravertit, es reflexa de manera coherent en la seva manera de vestir. D. Punts forts: -‐ És un ciutadà normal, del carrer, un més. La seva manera de ser i de parlar públicament facilita que les persones s'identifiquin amb ell, i no el situïn i el classifiquin com a pertanyent a la "classe política". No és un professional. És el veí, l'amic, el familiar. -‐ Discurs basat en elements racionals quasi exclusivament. -‐ Coherència del seu caràcter i personalitat amb el llenguatge, la gestualitat, el discurs, les formes i la seva imatge. E. Punts febles: -‐ Poca capacitat oratòria seductora per obrir els cors i les ments de l'auditori. -‐ Zero emotivitat i poca apel·∙lació emocional en el seus discursos. Sense aquests elements és molt difícil situar emocionalment al públic al lloc desitjat per l'orador i dificultar que arribi el missatge i la crida a l'acció. -‐ Poca capacitat resolutiva discursiva.


4



-‐ Camises ratllades i a quadres molt poc telegèniques. Warning: comparèixer amb una camisa Ralph Laurent es contraproduent.


5



Mercedes Fernández acumula una dilatada expèriencia com a professora universitària, i com a càrrec públic, regidora d'Oviedo, diputada al Congreso o Delegada del Govern entre altres. La Història del Dret i el Dret Civil son matèries que poden ser definides de moltes maneres però segur que poques persones les identificarien com assignatures divertides i trepidants. Un mica és el que li passa a la candidata popular asturiana i als seus discursos: no només es tracta de ser el recanvi d'una candidata fallida com Isabel Pérez-‐Espinosa, sinó que suposa una aposta estratègica que cusi la ruptura personalista i les ferides d'ego que van suposar la creació de Foro. No ho te fàcil. En el cas de Mercedes Fernández estem davant el cas d'aquell professor de matemàtiques que és una ment privilegiada, que domina i coneix a la perfecció les matèries que imparteix però que te dificultats per transmetre el coneixement al seu alumnat i a més fer-‐ho amè i entretingut. Les persones que la coneixen donen fe de la sou professionalitat, a la vegada de les seves limitacions comunicatives. Dur papers a sobre, com amulets. Li donen tranquil·∙litat i seguretat. Després podrà o no mirar-‐los. Però en un moment concret te a prop un flotador salvavides. Elements que conformen la seva telegènia:

2. MERCEDES FERNÁNDEZ (PP)


6



A. Comunicació verbal: -‐ Discurs: recórrer a la fórmula Rajoy sembla que és un valor segur en aquest Partido Popular, no només això sinó que se crea tota una escola discursiva al seu entorn. Construït en base a frases curtes, llocs comuns, poca ornamenta i molta descripció i repetició; així és el discurs de Cherines: de la moderació en fa una virtut. -‐ To: lent -‐professoral i pedagògic-‐, a vegades dolç però també monòton i gris. Això dificulta molt el seguiment de l'evolució del relat per part de l'audiència, encara que no vulgui deixar ningú pel camí. Com és conscient d'aquest clima poc entusiasta que l'acostuma a acompanyar intenta despertar eufòria i emoció en algun moment puntual, però resulta molt forçat i poc creïble, encara que utilitzi canvis de veu i d'intensitat. Ningú la imagina cridant i arengant l'auditori. -‐ Missatge: com en el cas del seu homòleg socialista, intenta crear un clima i un estat d'ànim en el públic i ho treballa amb aspectes molt descriptius però quan arriba el moment final no acaba de rematar a porteria, i això que no te porter i juga a casa. Sempre que pot inclou l'expressió "mi tierra" per reforçar l'orgull i el sentiment de pertinença asturianu. Cerca la complicitat amb els seus veïns. -‐ Delivery: no hi ha màgia, ni connexió, tampoc magnetisme. No hi ha una identificació amb les persones que l'escolten. ÉS com si presenciéssim una conferència d'experts molts tècnics sobre un tema molt concret. Molt poc entusiasme. Poc espai per parlar des del cor i des del seu jo més personal. Poca capacitat per connectar amb l'auditori. No domina l'escena amb autoritat. * En entrevistes radiofòniques, Mercedes guanya molt: confiança, tranquil·∙litat i claredat en el missatge. Aquesta es la base en la que el seu equip pot treballar per millorar i rodar-‐la en les coordenades telegèniques, col·∙locació del missatge i sobretot que gaudeixi en les seves intervencions públiques, només així de forma natural podrà transmetre confiança, somriure i identificació. B. Comunicació no verbal: Mercedes és una persona poc expressiva, més aviat introvertida. Aqueixa forma de ser, aqueixa actitud transcendeix en les seves intervencions públiques. No aconsegueix generar una proximitat empàtica amb les persones que l'envolten. Li costa somriure amb naturalitat. Això li genera una distància important amb el públic i certa fredor. Trencar aquest fred és clau per guanyar la batalla de les percepcions entre l'electorat. En la comunicació no verbal Mercedes te un aliat; el seu caràcter s'extrapola en la construcció de la imatge pública. Malgrat la seva gestualitat sigui mínima i molt somera, poques vegades utilitza recursos i elements corporals per reforçar els missatges, moments o idees. Omet recursos que utilitzats puntualment poden ser-‐li de molta utilitat. C. La imatge: El fet identificatiu de la imatge de na Mercedes és una manera de vestir generalista però molt cuidada i sòbria alhora: -‐ els seus mocadors de coll o paixmines característiques i que volen donar un toc de color; -‐ els fermalls que duu a la solapa de les seves americanes; -‐ els ornaments, collars i complements del coll també son identificatius de la seva manera de vestir i la seva imatge pública.


7



Una altra de les seves característiques son els vestits que acostuma a portar, establint un equilibri entre colors suaus i cremosos i els més foscos. Mercedes busca en na Cherines aquesta proximitat, confiança i proximitat que tot candidat/a intenta generar en el públic. D. Punts forts: -‐ La seva forma de parlar pausada, el seu to moderat, res estrident, que vol sumar i cercar acords i consens. Pot ser la persona clau per tancar les ferides que avui encara divideixen a la dreta asturiana. -‐ Las marques PP i Mariano Rajoy juguen al seu favor. S'envolta en elles sempre que te ocasió. -‐ La seva imatge pública -‐molt neutra encara i en construcció-‐ no conté vèrtexs punxants ni genera divisions importants ni rebuig automàtic ni antitètic. E. Punts febles: -‐ La manca de connexió emocional, d'un relat personal en el que incardinar la campanya. -‐ La distancia amb les persones. Al ser reservada no genera empatia instantània amb les persones. -‐ La manca de passió en les seves intervencions públiques. -‐ Com a partit de govern que és te l'imperatiu moral de presentar a la seva ciutadania un horitzó d'il·∙lusió i optimisme. Apel·∙lar a l'herència rebuda és instal·∙lar-‐se en la #vellapolítica, la del retret, la del #itumés. La ciutadania espera solucions i respostes.


8



El president Cascos pot viure la fi del seu cicle polític. El desafiament que representen aquestes eleccions anticipades és l'escenificació del "jo contra tothom" i de l'enfant terrible, que vol reconvertir-‐se com outsider". El seu gran recurs es el caràcter, el sentit de l'autoritat, el saber manar i l'experiència. El president Cascos coneix a la perfecció els codis i llenguatges audiovisuals: la seva experiència mediàtica és dilatada i domina l'escena, es mou com peix a l'aigua davant les càmeres i els micròfons dels periodistes; te un control i un poder de l'oratòria absolut. No es l'Álvarez-‐Cascos cridaner dels anys d'Aznar, ara tenim un president amb més edat -‐tal vegada més cansat-‐ un xic més humil, malgrat mantenir como a senyal d'identitat les formes dures i el front arrugat. Elements que conformen la seva telegènia: A. Comunicació verbal: -‐ Discurs: el ritme és àgil i senzill, el to és pausat i com és conscient de les acusacions de sobervia i prepotència que es vinculen a l'entorn del se caracter, s'esforça per que les seves intervencions públiques siguin més moderades, sense pujar el to, sense crispar -‐ com donava mostres i exemple només fa uns anys -‐ buscant un to més institucional i conciliador. -‐ To: l'experiència en la vida pública del president el situa en una posició de comoditat. No som davant

3. FRANCISCO ÁLVAREZ-‐CASCOS (FORO)


9



el candidat que arenga a les seves bases. Intenta seduir des de la moderació. I Això en les persones que fa temps el segueixen és una novetat important. -‐ Missatge: intenta mantenir l'equilibri d'atacar l'eix PP-‐PSOE mantenint vies obertes, no destrueix els ponts fràgils. Sap que una decisió del tot o res com la que ha fet, no es pot basar exclusivament en l'agravi compartiu, la queixa permanent i la destrucció de l'adversari. Hi haurà pactes. Només s'estan marcant les línies del terreny de joc. -‐ Delivery: escena controlada totalment. La seva personalitat impregna qualsevol cua plató, escenari o localització. Fins i tot domina amb els silencis. Ningú li duu la contraria. És l'amo i senyor absolut. Es la seva pròpia font de legitimació. B. Comunicació no verbal: Domina l'art de la gestualitat com pocs. No seria injust dir que després de Rubalcaba és el responsable polític que més bé ajusta els seus gestos, calibra i executa magistralment. La ma dreta porta la veu cantant. Lidera. No és exagerada, ajuda a donar la sensació d'avançar i de moviment. En canvi recorre a l'ús de les dues mans per travar posicions, defensar arguments i posar l’èmfasi en el missatge clau.. La seva cara és inexpressiva. No somriu. La mirada s'ocupa de fer la resta de la feina: inspecciona, sondeja i assegura el control de l'escena. S'autocontrola i limita. El seu cos parla en el moment de colora el missatge. El seu cos ens avisa ens dona senyals que s'acosta el moment màgic i més esperat: la posició del cap baixat lleugerament i la seva mirada fixada en un punt concret. Les paraules es paletitzen i s'ajuden d'algun gest. La mirada juga un paper important en el president Cascos: no acostuma a mirar fixament a la persona que l'entrevista o l’interpel·∙la. Busca un punt de suport per recordar el missatge i articular la resposat magistral. Encara que el no mirar directament als ulls de les persones que ens interpel·∙len genera desconfiança i envia senyals de poca transparència i confiança. C. La imatge: El mateix control dels codis audiovisuals que te Cascos, l'exerceix amb la seva imatge. Per això sorprèn que aquests darrers dies el seu equip doni llum verda a un estil més casual i menys presidencial del candidat. Aparicions amb jaqueta d'abric o fins i tot armilles de punt -‐que deixen al descobert el volum de la seva panxa vinguda a més-‐ trenquen aquest perfil institucional que tant bé coneix i controla el president. Es tracta d'una operació per fer-‐lo més proper? Tot apunta que així és. Hi ha hagut una evolució del personatge polític: s'han limitat els colors de vestits clars i s'han canviat pels més foscos i telegènics. Les seves corbates no es distingeixen pas per ser de colors vius. Es troba més còmode amb colors més sobris. D. Punts forts: -‐ La seva experiència i control escènic. -‐ La seva veu. -‐ S'autocontrola per no apassionar-‐se en excés en les seves explicacions i evita deixar l'autèntic Cascos. -‐ La seva fredor. No es deixa intimidar. Juga amb la mirada sobretot, però també amb els tons i algun silenci davant preguntes incòmodes.


10



E. Punts febles: -‐ El seu caracter, li pot jugar males passades. -‐ S'ha construït una imatge a l'entorn de frames d'oposició, de resistència i ha abandonat els de posicionament positiu. Un horitzó en positiu per a la seva gent, votants i ciutadans li donaria més presidencialitat. -‐ Li costa molts esforços somriure. És mot fred. -‐ Darrera aquest caracter fort, no coneixem la seva història personal. www.ingenia-‐pro.com @ingenia_pro Madrid, 19 de març de 2012.

News & Politics

(Cat) eleccions astúries - 25 de març - la información