Pulse para editar el formato del texto de ttuloHaga clic para
modificar el estilo de ttulo del patrn
Pulse para editar los formatos del texto del esquemaSegundo
nivel del esquemaTercer nivel del esquemaCuarto nivel del
esquemaQuinto nivel del esquemaSexto nivel del esquemaSptimo nivel
del esquemaOctavo nivel del esquemaNoveno nivel del esquemaEditar
el estilo de texto del patrn
Pulse para editar los formatos del texto del esquemaSegundo
nivel del esquemaTercer nivel del esquemaCuarto nivel del
esquemaQuinto nivel del esquemaSexto nivel del esquemaSptimo nivel
del esquemaOctavo nivel del esquema
Noveno nivel del esquemaEditar el estilo de texto del patrn
Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel
Pulse para editar los formatos del texto del esquemaSegundo
nivel del esquemaTercer nivel del esquemaCuarto nivel del
esquemaQuinto nivel del esquemaSexto nivel del esquemaSptimo nivel
del esquemaOctavo nivel del esquema
Noveno nivel del esquemaEditar el estilo de texto del patrn
Pulse para editar los formatos del texto del esquemaSegundo
nivel del esquemaTercer nivel del esquemaCuarto nivel del
esquemaQuinto nivel del esquemaSexto nivel del esquemaSptimo nivel
del esquemaOctavo nivel del esquema
Noveno nivel del esquemaEditar el estilo de texto del patrn
Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel
17/11/16
FI VISCA CATALUNYA PER GIRONA MS
CATALUNYAPAU V. ANDERSON, LAIAB, CIRA, DIEGO
SITUACI I LMITS DE CATALUNYACatalunya est situada al sud- est
dEuropa i al nord-est dEspanya.
Catalunya forma part de la Pennsula Ibrica.
T uns 32.000 Km quadrats i representa un 6% de la superfcie
dEspanya. T una dimensi semblant a Holanda i Blgica.
Al nord de Catalunya, els Pirineus fan lmit amb Frana i
Andorra.
Al nord-oest i a loest, Catalunya limita amb la comunitat
autnoma d'Arag.
Al sud, el riu Snia marca la frontera amb la Comunitat
Valenciana.
A lest, la mar Mediterrnia banya les costes de Catalunya.
RELLEUS DE CATALUNYA
VALL: s una depresi allargada de la superfcie
terrestre.PENYA-SEGAT: Un penya-segat sn rocs de forta pendent
agrupats en lnia, en contacte entre la terra i el mar.SERRALADA:
Una serralada s un conjunt de muntanyes, que tenen caracterstiques
molt semblants.TUR: s una elevaci del terreny, que no supera els
100 metres.GOLF: s una part de loce o el mar, de gran extensi,
tancat per puntes o caps de terra. CAP: Un cap s una massa de terra
que es projecte cap a linterior del mar.PENNSULA: Proporci de terra
envoltada en gran part daigua.DEPRESSI: Una proporci de terreny
situada a un nivell inferior que la suprefcie veina.MUNTANYA:
Elevaci natural de terreny molt alt.PLANA: T una altitud escassa
sobre el nivell del mar.
ALGUNS EXEMPLES
DEPRESSI CENTRAL CATALANA/ GOLF DE ROSES/ SERRALADA DELS
PIRINEUS
La costa o litoral s la zona on la terra est en contacte amb el
mar. El litoral catal est banyat pel mar Mediterrani i t ms de 550
km. de longitud des de Port Bou fins al riu de la Snia al Sud. A
Catalunya podem diferenciar dos tipus de costes: -Les costes
altes.Les costes baixes.Els rius catalans sagrupen en 2 grans
xarxes hidrogrfiques: La xarxa de lEbre que est formada per lEbre i
els seus afluents. La xarxa mediterrnia que est formada per tots
els rius que desguassen a la mar Mediterrnia, llevat de lEbre.
COSTES I RIUS DE CATALUNYA
Elsespais naturalspoden ser martims o terrestres que gaudeixen
d'una especial protecci legal davant l'acci humana. A diferncia
d'altres modalitats d'espais naturals protegits (parcs nacionals,
reserves naturals, etc.) els territoris declarats com a parcs
naturals, tot i conservar uns valors naturals molt rellevants,
presenten sovint un alt nivell d'humanitzaci. Aix, en el cas
deCatalunya, els parcs naturals es defineixen com espais amb valors
naturals qualificats, l'objectiu dels quals s compatibilitzar-ne la
protecci i conservaci amb l'aprofitament ordenat dels recursos i
l'activitat dels habitants.
ESPAIS NATURALS DE CATALUNYA
ESTIU/HIVERN
A la costa: suaus per la proximitat al mar.A linterior:
calorosesA la muntanya: caloroses al migdia i fredes a la resta del
dia.A la costa: no sn gaire fredes.A linterior i a la muntanya:
fredes amb temperatures de 0 a 10 C
VEGETACI
.
De les terres baixes: Roman, alzina, alzina surera, pi blanc, pi
pinyoner, farigola, llentiscle margall, coscoll,...De
muntanya:Roure, faig, pi roig, pi negre, avets,..
TEMPERATURES I VEGETACI
CLIMA I VEGETACI
Diferents tipus de clima : el mediterrani dalta muntanya, el
mediterrani interior, el mediterrani litoral i latlntic.
Diferents tipus de vegetaci:
dalta muntanya
de muntanya mitjana
de terra baixa
