La casa de “Las Chivas”

Personatges: (per ordre d'aparició)PETRATRINIVILLALBAGUZMANBUFANANOJOANMARIANO

Interior de la casa on la Petra i la Trini viuen amb el seu pare i on, durant l'acció de l'obra, s'hi allotgen uns quants soldats de la guerra civil espanyola. A un costat, pati amb un safareig i rebost. En la regió catalano-valenciana.

Estiu-tardor 1938.

1

ACTE PRIMER

(La Petra, la Trini i el pare sopen. Capvespre.)

Pare (Acabant de sopar.) No n’hi ha més?Petra Li he posat la ració més gran que a ningú.Pare Però, sense pa…Petra No s’hagués menjat el crostó sencer aquest migdia.Pare Ja, m’explicaràs de què li serveixen a un home fet i dret com

jo quatre engrunes de pa sec per aguantar vint-i-quatre hores.Petra Estem en guerra, o és que encara no se n’ha adonat pare?Pare És clar que me n’he adonat; he de dormir a les golfes perquè

m’han omplert la casa de gentussa!Petra De què menjaríem, si no fos per ells? Del que vostè treu de

l’hort? Ha hagut de marxar quasi tot el poble per no morir-se de fam aquí.

Pare Doncs a mi no em treuen d’aquesta casa ni que em matin. Les hi vaig cantar ben clares, a aquell peix gros que volia ficar-nos, tant si com no, en el tren d’evacuació. A mi no! Jo no! Que he hagut de passar lo meu abans d’arribar aquí… Massa que he hagut de traginar per aquests mons de Déu des que vam sortir de Caravaca ara fa deu anys. Vosaltres, és clar, éreu dues criatures que sols obríeu la boca per mendicar pa. Els estalvis de tota una vida, el treball d’un home, des de petit… Això és aquesta casa! I si me l’enderroquen d’una canonada, et juro que m’agafaré amb les ungles a les parets perquè em caiguin les pedres al damunt. (Transició.) Una mica de pa per acompanyar l’arròs… No crec que sigui demanar massa!

Trini (Donant-li un crostó de pa.) Teniu, pare.Petra (A Trini.) D’on has tret aquest tros de pa?Trini És meu, la meva ració.Petra Mentida! T’he vist berenar aquesta tarda.Trini Somies, maca… D’on vols que tregui jo un berenar?Petra No ho sé. Pa i pebrots.Pare Com? Has dit pebrots? Però, has estat capaç d’això, mala filla?

L’únic que quedava a la mata. Jo esperava que creixés per treure’n llavor.

Trini Bah! No n’hi faci cas, pare. Està borratxa.Petra No sé de què. Si no hi ha vi!Pare Això és veritat, filla. Prou que em sap greu!Trini Doncs bé, sí. M’he menjat el maleït pebrot, què passa? De tota

manera un dia o altre algú li hauria robat.Pare I perquè no me’l robin els altres, me’l robes tu! Jo que el

vigilava dia i nit, sense treure-li l’ull de sobre!Trini Abans que se’l mengi qualsevol desconegut, millor que em

faci profit a mi, o a algú altre de la família, dic jo. (Donant-li un tros de pa.) Tingui. Intercanvi.

Petra (Prenent-li.) De cap de les maneres.Pare (A la Petra.) Trauràs el pa de la boca del teu mateix pare?Petra (A la Trini.) Qui te l’ha donat?

2

Trini A tu què t’importa?Petra I tu què li has donat a canvi? Perquè, aquests, no regalen res

perquè si.Pare Què vols que els doni, pobreta? Si no té res.Petra Sé molt bé el que dic, pare. Que els homes, amb la guerra,

estan con escaldats i pensen sempre en el mateix, a totes hores!

Pare Et prohibeixo que li parlis així a la criatura!Petra Una criatura que es deixa grapejar per les cantonades.Trini Mentidera! Mentidera!Petra Amb les natges negres de morats, dels pessic de tots...Trini No és veritat! No se la cregui pare! (Va per aixecar-se les

faldilles.) Les hi ensenyaré ara mateix perquè vegi que no és veritat!

Petra Tapa’t el cul, porca!Pare (A la Petra.) Filla de la seva mare havia de ser, llengua

d’escurçó! Ets com la “Chiva”. Veus el mal per tot arreu. Però la meva Trini és diferent.

Petra I tan diferent, pare... Prou me n’he preocupat jo, que fos així! Però que vagi amb compte. A la més petita relliscada, com em dic Petra que agafo la ganiveta i l’esberlo de dalt a baix com una truja. A ella i al que tingui la culpa! O sigui que peus de plom, nena! Perquè el primer que vingui a espatarrar-se al teu jaç... no tindrà temps d’inflar-te la panxa. I ara a dormi!

Trini No tinc son.Pare Ni jo, maleït sigui! Mai m’ha agradat ficar-me al llit amb llum

de dia.Petra Tots dos a les golfes! Jo pujaré més tard. Aviat arribaran els

homes i no els agrada trobar-vos aquí.Pare Amagar-me a casa meva!Trini No se’m menjaran pas!Petra Doncs mira, tot pot ser. Que a més d’un la boca se li fa aigua.Trini Aquí et cou! No t’agrada la competència. Es creu la reina del

galliner.Pare Nena! Quines maneres són aquestes! És la teva germana gran

i li deus un respecte.Trini Seria la primera persona que en aquesta casa la respecta.Pare Calla, mocosa!Trini Aquí hi ha ball totes les nits. Escolto la gramola des de dalt.Petra I què? Han bregat tot el dia. Els agrada divertir-se una

estoneta abans d’anar a dormir.Trini Doncs aquesta nit, a la que soni la música, em poso el vestit

de mudar i baixo a la festa.Petra Te’n cuidaràs prou!Trini No tinc edat per ballar?Petra Amb aquests, no. I com baixis per aquí aquesta nit, d’una

bufetada et faig caure els queixals. Així que ja ho saps.Trini Per què jo no i tu si?Petra Algú els ha de posar el sopar.

3

Trini També m’agradaria fer-ho a mi... i escoltar el que expliquen, i les seves cançons... Des de les golfes s’escolten les riallades! I aquesta olor de terra i suor que només fan els homes cansats!

Pare No saps el que dius!Trini Doncs a tu bé que...Pare Prou. La teva germana sap cuidar-se.Trini Això...Petra Almenys... sé cuidar-vos a vosaltres. Bona nit.Pare I el pa? Deixaràs que es torni sec tot per no voler baixar del

burro?Petra (A la Trini.) Digues-me qui te l’ha donat i l’hi donaré.Pare (A la Trini.) Dona, no siguis tossuda. A tu què se te’n dóna?Trini El Mariano, el sergent.Petra Ho suposava. (Tirant el pa al seu pare.) Que li aprofiti, pare!Pare Gràcies. Les dues sou bones filles. Teniu compassió del vostre

pare. (Pel pa.) Guardaré la meitat per demà. Una taronja sola no és esmorzar per un home. Cau malament a l’estómac.

Trini (Somrient a la Petra.) Gelosa?Petra Emporti’s a la Trini, pare.Trini M’ha donat, a més, xocolata, dues cigarretes i un pot de llet

condensada.Pare I no m’has guardat res per a mi, ingrata?Trini (A la Petra) Diu que li recordo el retrat d’una artista de cinema

que té a la seva maleta.Petra He vist aquesta fotografia. Està despullada.Trini I digues-me, té un cos bonic?Petra Ves-te’n, ves-te’n, o...!Trini (Triomfant.) Anem, pare, no fos cas que li agafi un atac...Pare T’has fumat les dues cigarretes? A la teva edat! Això no pot

ser.Trini En guardo una per a vostè, i una presa de xocolata. Tingui.Pare Ets bona! Beneïda, siguis!Trini (A la Petra, oferint-li xocolata.) En vols?Petra Vés a la...

(L’amenaça de tirar-li un plat dels que està posant a taula. La Trini fa mutis ràpidament, rient. La Petra, la mira amb temor amb el plat a les mans. Després, segueix parant la taula preocupada. Com que està d’esquena a la porta del pati, no veu entrar en Villalba.)

Villalba (Donant-li un cop a la natja.) Endevina el que porto!Petra Estigues quiet, Villalba.Villalba Si sabessis el que hi ha aquí dins!Petra (Sense gran entusiasme.) Queviures, suposo; com cada dia.Villalba Però de categoria, no ho diguis així! Hi ha hagut sort. Dos

oficials morts. Aquí hi ha el seu menjar. (Treu paquets.) Llenties, sardines... i, fins i tot, carn!

Petra Valgui’m Déu! El temps que feia que no la tastàvem.Villalba Fa goig veure-la. (Per la resta dels queviures.) Pa i taronges...Petra Deus haver buidat el dipòsit.

4

Villalba Sempre ho he dit. La millor hora del dia perquè es carreguin a algú és al migdia. Ens han entregat ja els subministrament i els morts ni dinen ni sopen. En canvi, la setmana passada, esclatà el polvorí a l’alba. I què va passar? Que el coronel va suprimir el subministrament de les baixes.

Petra (Recollint els queviures i anant cap a la cuina.) A tu la guerra sols t’interessa per això... (Gest de menjar.)

Villalba Com a tothom! Si tots els merders comencen pel mateix!... per això... (Gest de menjar. Apropant-se a la Petra.) També m’agraden altres coses... que no tota la fam es cura menjant.

Petra (Apartant-lo.) Deixa’m, home. Ara tinc feina i, a més, els altres estan a punt d’arribar.

Villalba Que es fotin! Què porten aquí els altres, digues? Gana i polls. Res més. Podries ser més agraïda.

Petra (Apropant-se a ell.) Què diria la teva dona si et veiés?Villalba Un home, a la meva edat, té les seves necessitats... Prou que

ho sap ella. Tots els dissabtes posava llençols nets al llit i, a més hi tirava aigua d’olor i tot.

Petra Avui no és dissabte...Villalba El dissabte passat vaig estar de guàrdia tota la nit... pensant

en tu.Petra I per què no en la teva dona?Villalba També pensava en ella, però a tu, et tinc més a prop.Petra Vet aquí quina amabilitat! Almenys ets sincer.Villalba Els del meu poble, per les dones, són tan homes com el que

més, prou que ho saps tu, per això em sobren les paraules tendres i les galanteries.

Petra Més m’ho estimo així. Se’n fastigueja una d’escoltar bajanades i les mateixes mentides en els mateixos moments. (Apartant-se de Villalba.) El camió. Deu ser en Guzman o el Mariano.

Villalba Amaga els paquets o aquests morts de gana s’ho menjaran tot aquest vespre. S’ha de racionar perquè duri uns quants dies. No sempre s’aconsegueix un botí així.

(Entra, pel pati, en Guzman tot cantussejant.)

Guzman(Traient el cap a l’interior de la casa. A la Petra.) Porta’m una palangana d’aigua, tu.

Petra (Portant la bossa cap a la cuina.) No sóc la teva criada, tu!Guzman(A en Villalba.) Mira com m’he posat! (En efecte, va ple de

greix.) Tres hores sota el maleït camió, a ple sol, suant com un negre, amb una calor que desfeia les pedres... Dues ballestes trencades i el radiador perdent aigua... Amb aquests trastos volen que guanyi la guerra! (A la Petra que ha tornat amb la palangana d’aigua.) A veure si et bellugues, tu.

Petra Mereixeries que te la tirés per la cara. A rentar-se al pati! No vull que m’emmerdis la casa.

GuzmanNo t’espatllaré el palau, princesa.Petra No és un palau. Però, després la que ha de fregar sóc jo. (Ha

tret l’aigua al pati. Guzman la segueix.)

5

Guzman(Enfonsa les mans dins l’aigua.) Sabó!Petra No n’hi ha.GuzmanQue més voldries, princesa! (A Villalba.) Villalba, tira’m

benzina. N’hi ha una ampolla plena en aquest rebost. (A la Petra.) I tu, treu sabó de l’amagatall.

Petra Pedra pómez i fregall. No hi ha altra cosa.GuzmanNo sóc una comuna perquè m’hagi de fregar amb un fregall.

Fas olor de sabó perfumat, així que ja l’estàs portant.Villalba Deixa-la tranquil·la!GuzmanNo et fiquis on no et demanen, gamarús! Això no es el teu

poble.Villalba Ni el teu tuguri de Madrid...Guzman(Rient.) Va, Villalba, no discutirem per aquesta...Petra Això ho serà la teva mare!Villalba Tinc un trosset de sabó embolicat en una tovallola sota el meu

llit. (A la Petra) Vés a buscar-lo.Petra Gràcies. (Mutis.)

Guzman(Rient.) Quan aprendràs a conèixer les dones, infeliç. A elles els agrada que les tractis així. Si ho sabré jo... vista! Tira la benzina més poc a poc, tu. (Mentre li tiren la benzina i es frega les mans.) Dos anys de cambrer en el bar... A les rodalies, molt discret...; però no et pensis que em donava per satisfet amb els quatre rals del sou, no... les dones de la casa se’m rifaven. Les tornava boges això de tenir-me en exclusiva. Què havia de fer jo? Acontentar una mica a totes, engelosir l’una amb l’altra i a viure com un pachá. Mai m’he gastat un cèntim amb una dona. Als divuit anys ja cobrava uns bons calerons per consolar una vella... Vista! (La Petra arriba amb el sabó que li entrega a Villalba i no a Guzman, que ja tenia la mà estesa.) Princesa, que no mossego!

Petra Vés a saber. (Inicia el mutis.)GuzmanI no te’n vagis tan de pressa.Petra Per què tu ho manis!GuzmanM’agraden les cares boniques.Petra (Rient.) Doncs no et miris al mirall si no vols caure de cul!Guzman(Agafant-la pel braç.) A mi no em contestis així! I ara et

quedes aquí amb mi!Petra He de bullir l’arròs pel sopar. O és que el voleu cru? (Mutis.)GuzmanQui es pensa que és? Cleopatra? És el dolent de les dones;

quan no tenen competència es prenen confiança com si res. Per tenir-les a ratlla cal engelosir-les amb tres o quatre més. (Riu.) Ahir, justament en parlàvem amb l’Alonso... Per cert, no ha vingut amb tu?

Villalba Aquest matí ha marxat per subministrar a primera línia i no he tornat a veure’l.

GuzmanÉs estrany! Escolta, no l’han matat pas?Villalba Aquests dies el front està molt tranquil.GuzmanUn tret perdut pot tocar a qualsevol. Ho sentiria. M’ha guanyat

setanta pessetes als daus i avui li penso demanar revenja.

6

(Entren el Nano i en Bufa. Són enllaços motoristes.)

Bufa Bufa! Quin dia! Estic baldat! Ni un minut amb les motos parades, veritat, Nano?

Nano Ja ho pots ben dir...Bufa Encara que siguem del Cos del Tren, aquest tren no hi ha cos

que l’aguanti! (Riu sorollosament.)Villalba Tu sempre de bon humor.Bufa Posant-se trist no es guanya res.Nano I el sopar?GuzmanLa Petra l’està fent. Dóna els últims tocs al banquet.Bufa (Pel Nano.) Haurà preguntat per ell... la porta de cul.Villalba Deixa el noi tranquil.Bufa Apa, home, vés a donar-li un cop de ma. (Amb gest de donar-li

un cop a les natges.) On sigui!GuzmanPerò és possible que a la teva edat no t’hagis estrenat encara?Bufa No saps el que et perds! (Riu.)Nano Això es cosa meva.GuzmanEt fan por les dones?Villalba (Rient.) Tot arribarà, veritat, Nano? Quan hagi crescut una

mica més.GuzmanDoncs que procuri no badar gaire, perquè si no plas! Una bala,

i verge i màrtir!Nano Ja n’hi ha prou! Me’n vaig a la meva habitació.GuzmanEscolta, és veritat que t’està fent un uniforme blanc com el de

les núvies?Bufa (Rient.) Bufa!Nano (Molest.) Us asseguro que...! (Vermell de ira.) Aneu a la

merda!

(Mutis precipitadament. En Bufa i en Guzman riuen.)

Villalba No el feu enrabiar.GuzmanAmb alguna cosa s’ha de passar l’estona.Bufa I cal ensenyar a qui no ho sap (Riu.) Escolta! Prepara’m alguna

cosa per menjar que me’n vaig.Villalba On vas?Bufa A portar un missatge. Crec que se’n prepara alguna de grossa.

Aquestes corredisses d’avui no són normals.GuzmanDoncs aquí no hi ha moviment.Bufa M’han dit que a l’altre cantó de la serralada, han creuat el riu

almenys cinc companyies. I que l’enemic està concentrant artilleria pesada.

Villalba Si és veritat, això, la ballarem de debò, perquè ens agafa ben bé al mig.

GuzmanQue sempre ens toqui pentinar a la més lletja, té pebrots!Villalba Bah! Contes de velles!Bufa Ràdio macuto! (Riu.) Fins ara!Villalba Salut!

7

(En Bufa va per marxar pel pati. Es troba amb en Joan.)

Bufa Què busques aquí?Joan El sergent López...Bufa (Entrant i adreçant-se als altres.) Ha arribat en Mariano?Villalba No.Bufa (Sortint.) Ja ho has sentit. Què vols d’ell?Joan Que m’allotgi.Bufa On? Aquí?Joan A la casa que en diuen de “Las Chivas”.Guzman(Que ha sortit al pati.) Sempre el mateix, com si no hi hagués,

altra casa al poble. A la que oloren dones... L’hostal està complet, galant. Així és que records a la família i vent... que fa calor.

Joan He de veure el sergent.GuzmanNo t’he dit que és inútil?Joan Ordres del coronel.GuzmanI què hi tens tu a veure amb el coronel?Joan Sóc el seu xofer nou. Ell m’ha donat aquesta adreça.GuzmanSi és així.

(Es retira cap a la casa i parla amb els altres.)

GuzmanEns ha tocat la grossa. Un bufaorelles!

(Per la part de la cuina, apareix la Petra amb una safata fumejant.)

Petra El sopar.GuzmanQuè ens has preparat avui, princesa?Petra Què vols que us hagi preparat?GuzmanArròs i llenties, llenties i arròs... N’estic fins els pebrots!Petra Cuino el que em dóna la gana.GuzmanUna cassola de carn estofada amb molt pebre i bon porró de

vi negre! Eh! Villalba?Villalba Jo em conformo amb el que sigui. Vaig a cridar el Nano.

(Mutis.)GuzmanMira, aquest! Es cruspeix tot el que arreplega a Intendència i

després fa el desganat. (En Joan entra amb un parell de maletes al pati. Guzman el veu i surt.) Ei, què estàs fent?

Joan No ho veus? Entro les maletes.GuzmanAmb quin permís?Joan No voldràs que les deixi al carrer per què me les prenguin, oi?

(Surt la Petra al pati.)

Petra Qui és?GuzmanUn regalet del coronel. Vol ficar-se aquí, com tots.Petra (A en Joan.) Aquí no ha lloc per a ningú més. Així és que ja

pots marxar per on has vingut!

8

Joan (A la Petra, molt educat.) Ho faria amb molt de gust per poder complaure-la, senyora. Però m’han donat ordres de parlar amb el sergent. Puc seure mentre espero? Gràcies.

Petra (Sorpresa per l’amabilitat.) De res. Però vaja...

(Apareixen per la porta de dalt, en Villalba i el Nano.)

Guzman(Cridant-los.) Ei, Villalba, Nano, baixeu a veure això! (A Joan.) Qui et penses que és aquesta? L’ambaixadora d’Anglaterra? (Riu.)

Petra (Als altres.) No tothom tracta les dones com vosaltres, animals!

Joan (A la Petra.) Perdoni si he dit alguna inconveniència.Petra Tot al contrari. Has parlat amb educació. Aquí li dol!GuzmanEi, tu, para el carro! Estaríem arreglats si haguéssim de

convidar el primer que passa pel carrer.Villalba Digues que sí. Tothom té la seva ració. No n’hi ha més.Petra Li dono la meva, entesos? Què passa? (A Joan.) Seu a taula.Joan (Seient.) Em cal, només, un plat buit. Porto algunes coses per

menjar a la bossa.Petra (Donant-li un plat.) Té.Joan Gràcies.Petra (Servint.) I vosaltres, acosteu el plat.Villalba (Al Nano.) Tens gana, oi?Nano Ja ho crec.Villalba El meu noi gran, que quasi té la teva edat, no l’he vist mai tip.Guzman(En veure la gran quantitat que li serveix al Nano.) Ja n’hi ha

prou, tu! Sempre li omples el plat més que als altres.Petra Ha de créixer.Guzman(Rient i fent un gest ordinari.) Però si no té desgast. Que ho

digui la Petra.Villalba (En veure que en Joan ha tret de la maleta un gran paquet de

menjar.) Apa, aquí! Però, que és això?

(Tots tres deixen de menjar per contemplar el veritable banquet que porta en Joan en el paquet.)

GuzmanEls xofers dels coronels es mengen aquests ranxos?Joan (Somrient.) A la meva família els envien, de tant en tant,

paquets de menjar des de França.Villalba (Agafant una llonganissa.) Però si això sembla... una

llonganissa! Com les del meu poble!Guzman(Agafant de la bossa d’en Joan una paperina de paper.) Estic

somiant? Cafè! Es possible que encara es prengui cafè en alguna contrada d’aquest món?

Joan (Prenent-l’hi suaument el cafè i donant-lo a la Petra.) Tingui. Faci una tassa per cadascun.

Petra Ara mateix.GuzmanS’agraeix.Joan (Tallant llonganissa i repartint-la.) Si voleu tastar-la? No serà

tant bona com la del teu poble...

9

Villalba (Amb la boca plena.) Que dius, home? Boníssima, veritat, Nano?

Nano Fenomen!Guzman(Menjant també.) Com et dius?Joan Joan.GuzmanJo, Guzman; aquest és el Nano i aquest en Villalba. Escolta, i a

la teva família li envien paquets com aquest cada dia?Villalba (A la Petra.) Posa-l’hi arròs, dona. És un company.Joan Molt amables. (Li dóna la resta de la llonganissa a la Petra.)

Per vostè.Petra Gràcies, Joan.GuzmanEstava pensant que, ja que l’envia el coronel, podríem fer-li un

raconet a dalt a les golfes perquè pogués instal·lar-s’hi.Petra Cap de vosaltres posarà els peus a les golfes! Entesos? (A

Joan.) Allí hi dorm la meva germana i el meu pare. No pot ser.Joan És clar. Molt bo l’arròs.Petra Em dic Petra. Una ha de fer miracles amb el que té.Joan Molt gustós, de veritat, Petra.

(Entra el sergent Mariano de molt mal geni.)

Mariano Villalba! Villalba!Villalba Què vols.Mariano Aixeca el cul de la cadira quan parlis amb un superior, imbècil!Villalba A què ve ara...?Mariano I quadra’t com està manat.Villalba (Obeeix.) A les teves ordres, sergent!

(En Joan també s’aixeca i saluda, però en Mariano no n’hi fa cas.)

Mariano On és l’Alonso?Villalba No ho sé. No ha arribat encara.Mariano És clar que no ha vingut! Quan l’has vist per última vegada?Villalba Ha anat a subministrar als llocs avançats. M’ha dit que vindria

molt tard.Mariano I no has sospitat res, estúpid?Villalba Què ha fet?Mariano El molt porc! S’ha passat a l’enemic! És un traïdor fastigós, un

desertor. Però tu ho pagaràs molt car.Villalba Jo?Mariano Mereixeries que et formessin un consell de guerra. Això es

repeteix massa sovint i cal donar un escarment.Villalba Però escolta, qui s'ha passat a l'enemic, ell o jo?Mariano La teva obligació era donar part als teus superiors.Villalba Jo què sabia.Mariano Calla! (Transició.) Voldria tenir-lo davant meu en aquests

moments! Mai he matat a sang freda, però et juro que no em tremolaria el pols, no. Anem a escorcollar el seu quarto. Potser sabrem alguna cosa més. (Entren a l'habitació del foro.) Diaris de mal llegir, roba, unes botes... (Obre un calaix de la tauleta

10

de nit.) Aquí hi ha diners. Tres-centes pessetes, i una estampeta! (Trencant-la.) A veure si resultarà que era un capellà camuflat.

Petra (Rient.) Doncs no s'hi comportava pas com un capellà, que diguem. T'ho puc assegurar, Mariano.

Mariano Tu calla! No pots fiar-te de ningú. Un desertor o un capellà! Les dues coses que més avorreixo en aquest món. A qui li falten unes botes? Té, Nano, per a tu!

GuzmanA mi em va guanyar, ahir, seixanta pessetes als daus.Mariano Té cent. I una camisa. (Li tira la camisa.) Això per a mi. (Es

queda amb els pantalons.) I els calés per a tu, Petra.Villalba I per a mi, què?Mariano Una puntada de peu als ronyons, per imbècil! (Per en Joan.) I

tu, qui dimonis ets?Joan El coronel m'envia perquè m'allotgi aquí. Sóc el seu xofer nou.Mariano Doncs si no t'importa dormir al jaç d'un desertor, aquí tens

una habitació. Acaba de quedar lliure.Joan A les teves ordres.

(Petra posa el sopar a en Mariano. En Joan fa mutis cap al pati per buscar les seves maletes.)

Guzman(Traient una fotografia de la butxaca de la camisa.) En aquesta butxaca hi ha una fotografia. Un nadó i una dona. Una dona grassoneta com a mi m'agraden.

Petra Veus com no era capellà?Mariano (Agafa la fotografia.) Sabies que era casat?GuzmanMai parlava de les seves coses.Villalba M'ho va dir una vegada.Mariano I t'ho vas callar, és clar!Villalba Vaig pensar que no tenia importància. L'has agafada forta

amb mi aquesta nit, punyetes!Petra (Al Mariano.) Però bé..., no penses sopar aquesta nit?Mariano (Seient a taula i veient el plat.) A què ve aquest banquet?GuzmanL'amic ens ha portat una llonganissa.

(Ha entrat en Joan amb les maletes.)

Mariano Vaja, home! On vas tu amb tanta maleta?Petra (Agafant-ne una.) Jo t'ajudo.Joan No es molesti. Gràcies.Petra Cari, quasi no puc, què hi porta?Mariano Dius que pesa molt? Donem-hi una ullada. Posa-la sobre la

taula.

(La Petra ho fa. En Mariano obre la maleta. Hi ha llibres.)

Mariano Vaja, home! Véns al front amb una maleta plena de llibres, com si això fos un balneari? (Riuen. Pren alguns dels llibres i llegeix els títols.) Lògica. Pensaments. Història de la Filosofia...

Joan No crec que les ordenances prohibeixin llegir.

11

Mariano Ets un tipus estrany, però vés en compte amb mi. Sóc el responsable d'aquesta casa i, a la més petita, et foto un paquet que te'n recordaràs tota la teva vida, entesos?

Joan No pateixis. No tindràs ni motius ni ocasió.Mariano Així ho espero.Joan (Pels llibres.) Si no els has de llegir de seguida, me'ls

emportaré a la meva habitació.Mariano No et facis el graciós, ho sents?

(En Joan ha desaparegut amb les maletes per la porta del fons. De la cuina ve la Petra amb una cafetera.)

Petra El cafè!GuzmanI quina flaire, el bé de Déu!Mariano D’on ha sortit aquest cafè? També l'ha portat aquest?Joan (Sortint de l'habitació i oferint-li una cigarreta.) Americans

autèntics. Preneu.Mariano (Pren el paquet i reparteix als altres.) Vaja! (En veure que el

Nano n'agafa dos.) Ei, tu, només un.Nano L'altre és per en Bufa.

(Ofereix a la Petra la resta del paquet. Ella n'agafa només un.)

Joan (Agafant el paquet que li torna en Mariano i donant a Petra tot el paquet.) Per a tu...

Petra Gràcies. (Als altres.) A veure si n'apreneu.Mariano El que us deia. Vet aquí quin paio!

(Entra en Bufa.)

Nano Tinc un regal per a tu. (Als altres.) A que diu: Bufa! (Donant-li una cigarreta.) Un Lucky.

Bufa (Sense cap mena d'entusiasme se'l posa a l'orella.) Gràcies.Villalba I cafè com mai l'has tastat a la vida!Bufa (Seu a sopar amb el cap cot.) Vaja!Nano Què et passa?Bufa Acabo de saber el que ha fet l'Alonso.Mariano Te n'has assabentat, eh?Bufa Fa un moment.Mariano El molt fastigós hipòcrita.Bufa A l'esquena.Villalba Què dius?Bufa Un tret de màuser a l'esquena. Han trobat el seu cadàver en

una incursió.Mariano Me n'alegro. S'ho mereixia. Si tots acabessin així, no els

quedarien ganes de passar-se a l'enemic.GuzmanEl primer d'aquesta casa que cau.Bufa També jo he pensat això.Nano Té, Bufa. Et regalo aquestes botes. A mi em van grans.Villalba I si escrivim a la seva dona?

12

Mariano Petra, posa en marxa la gramola i a ballar com cada nit! És una ordre!

(Petra posa la gramola. S'escolta La Cucaracha.)

GuzmanNo pots posar una altra cosa! L'Alonso sempre estava cantussejant això.

Mariano No la canviïs! A mi m'agrada! (A Villalba.) Si vols escriure-li, no t'ho puc prohibir. En el comandament et donaran l'adreça. (A Petra.) Treu-te el davantal, preciosa. I anem a donar-los una lliçó, a aquests.

(Ballen durant uns segons. Apareix la Trini vestida de festa.)

Trini Nois, qui és el guapo que em treu a ballar?Petra (Separant-se de la seva parella.) Ningú. Vés a dormir.Trini Ja t'he dit que baixaria si escoltava la música.Petra I jo t'he dit que et trencaria la cara a bufetades si ho feies.Trini Algú hi haurà que em defensarà.Mariano I és clar que sí, petita.Petra (Al Mariano.) A tu, com et vegi voltant a la nena o li tornis a

fer un altre regalet...Mariano No t'enfadis, dona. Ha estat amb bona intenció.Petra Conec molt bé les teves bones intencions i la de tots els

homes. A qui li toqui un fil de la roba a la Trini, el mato!Trini Faré el que em doni la gana. No sóc una cria.Petra Ah, no? Doncs que ets, sinó?Trini Una dona; i com que aquesta nit el cor em demana ball,

ballaré, ho sents? Ballaré fins caure estesa a terra. No crec que aquests siguin tan gallines que es deixin impressionar per les teves amenaces. (A Joan.) Em treus, a ballar?

Joan Bé. (Comencen a ballar.) A condició que després te'n vagis a dormir, com una bona noia. La teva germana té raó; els homes no som de fiar i ets tan sols una cria encara.

Trini (Rabiosa.) Però què t'has cregut? Deixa'm anar!Joan (Sense deixar-la.) Bo, noieta. M'has tret a ballar i encara que

això de ballar no és el meu fort, aguantaré fins que s'acabi. I tu amb mi.

(Ballen. Els altres els contemplen.)

FOSC TOTAL

13

(És al matí. Han passat uns quants dies. En escena, el pare i la Petra.)

Pare Me'n vaig a l'hort a regar. Encara que no sé per què! Quan comenci aquesta maleïda ofensiva de què tothom parla, ja m'explicaràs tu qui és el maco que va a arreplegar la collita.

Petra Bah! Des que vaig néixer, sempre he sentit parlar de calamitats i desgràcies i, ja veu, pare, encara som vius.

Pare Amb prou feines. (Transició.) He guardat les esclofolles de les ametlles que va portar ahir en Villalba. Ben triturades cremen com els àngels a la pipa. (Intenta encendre la pipa inútilment.) Res, que no hi ha manera que encengui. Deuen estar humides.

Petra (Agafant-li la pipa i buidant-la.) Qualsevol dia se'ns enverina amb aquestes porqueries que fuma. Ja faré per manera d'aconseguir-li tabac.

Pare Amb unes quantes burilles ja faria el fet. Les poso al sol perquè s'eixuguin i es morin els microbis...

Petra Quina marranada!Pare Tingues en compte que molt del tabac que es ven a preu de

gran cosa, és d'aquesta mena.Petra (De sobte.) La mare havia treballat en una fàbrica de

cigarretes, veritat, pare? No pensa en ella alguna vegada?Pare Mai. Una meuca, una mala pècora que havia tingut embolics

amb tots els homes del poble, tu creus que mereix un sol pensament? Quan va marxar d'aquesta casa, em vaig dir: mai més, s'ha acabat “La Chiva”. Ni una sola llàgrima rodolà per les meves galtes. Al contrari. Vaig beure'm no sé quants petricons de vi per celebrar-ho. Sis mesos tenia la Trini.

Petra Potser és morta.Pare “La Chiva”? Mala herba no mor mai. Sempre fou una dona

sana. Quan vas néixer tu, al cap de tres dies ja estava treballant a l'hort una altra vegada.

Petra Era maca?Pare Molt. Tu i la teva germana només heu tret una part d’ella. La

més formosa de la comarca, això ho sabia tothom. Abans de casar-me amb ella ja vaig haver d'anar a bufetades amb la meitat dels mossos del poble, per la quantitat d'històries que d’ella s'explicaven. És possible que fossin certes. El que sí és segur és que no vaig ser jo el primer, que prou me'n vaig adonar la nit de nuvis. Però vaig callar. Per què enfurismar-se si la cosa ja no tenia remei? Després va venir tot el demes. Com podia ser que es conformés amb un sol home, després d'haver conegut a tants i tants?

Petra I això que hi té a veure? Una dona pot casar-se i començar una vida nova, com si res hagués passat.

Pare (Negant.) Quan es porta a la sang...Petra Sempre es pot canviar.Pare No quan es tenen set gats a les entranyes, com la “Chiva”.Petra Totes les dones els hi tenim, pare. Joioses aquelles que els

saben tenir adormits.

14

(Apareix la Trini.)

Trini Petra, dóna'm el llibre! El tenia a sota el coixí i me l'has agafat.

Pare Però, és que ara llegeixes llibres, nena?Petra L'ha pres a en Joan. Jo l'hi tornaré.Trini Això sé fer-ho jo soleta.Pare El que em faltava per veure. Les meves filles barallant-se per

un llibre. I pensar que si sabeu llegir i escriure és gràcies a les garrotades que us donava el mestre i, tot i amb això justet, justet! Fins després, filles! Un llibre!

(Mutis del pare. La Petra treu un llibre del calaix del moble.)

Petra Me'n vaig al dipòsit a veure si aconsegueixo alguna cosa per dinar. Mentrestant, frega la casa renta la roba.

Trini Escolta, l'has llegit?Petra L'hi he donat una ullada.Trini I l'entens? Perquè el que és jo, ni amb calçador. I pensar que

en Joan el llegeix per distreure's! Quin cap, mare! (De sobte.) Et sembla que és casat?

Petra No porta aliança.Trini Però quasi cada dia rep una carta. Després la trenca en mil

bocins perquè ningú sàpiga el que deia.Petra En la vida de tot home, hi ha una dona, ja se sap.Trini Si, és clar... però tu sempre dius que les obliden per aquelles a

qui tenen més a prop.Petra Ell no és com els altres. (Pausa.) Trini... vigila. No facis una

bogeria.Trini Altre cop la mateixa cantarella? N'estic farta! El dia que estimi

a un home, li donaré tot el que em demani! Ni tu, ni les teves amenaces, podreu evitar-ho!

Petra Però, en Joan és diferent, Trini. Podràs donar-l'hi tot i potser fins i tot ell t'ho acceptarà, però mai significaràs res per a ell.

Trini I tu què saps!Petra T'hi has fixat? Ell no mira les coses, és com si hi veiés, a

través d'elles. Ni nosaltres, ni la guerra, ni tan sols la mort, sembla que el preocupa gaire, com si estigués en el secret de tot i res el pogués perjudicar. A vegades es queda absent. Estic segura que si poguéssim llegir-li els pensaments seria tan difícil entendre el que pensa com ho és fer-ho el que llegeix. Les dones li importem d'una altra manera, per alguna raó que ni tu ni jo podem entendre. Els altres seran tan animals com vulguis, però saben el que busquen i com trobar-ho, i després es queden quiets i mansois com aquells gossets que s'han atipat menjant la seva ració de carn. A ell no l'ompliràs mai.

Trini Parles per despit. Perquè en aquests quinze dies que fa que és a casa, ni tan sols s'ha apropat a tu!

Petra Calla!

15

Trini Però el dia que necessiti una dona, potser no serà a tu l'única que trobarà.

Petra Trini!Trini Em dónes el llibre? Vaig a deixar-lo al seu lloc.

(La Petra li dóna el llibre. La Trini entra a l'habitació d'en Joan, deixant la porta oberta. El va a deixar sobre la calaixera quan en Joan, que estava sobre el llit, s'incorpora.)

Trini Ai, m'has espantat! Què fas aquí? No havies marxat aquest matí amb els altres?

Joan Si, però he tornat. El coronel està malalt. Diarrees. Bonica malaltia per un capdavanter, però els homes, estem exposats a les malalties. Gràcies per tornar-me el llibre, Trini. Ja sabia que te l'havies emportat tu.

Trini Com és que l'has trobat a faltar? Amb tants que en tens!Joan Pensaments.Trini (Llegint el títol.) I era l'últim de la pila!Joan Si el vols, te'l deixo.Trini Per què? Diu coses que no hi ha qui les entengui.Petra (Entrant a l'habitació.) Surt d'aquí, haig de netejar l'habitació.Trini Tu? I per què tu? No tenies d'anar al dipòsit?Petra Hi aniré més tard.Joan No cal que pateixis, Petra. Pots marxar tranquil·la. Us deixo el

quarto lliure. Me'n vaig al pati a prendre el sol. No li passarà res a la petita, jo la cuidaré.

Trini Guaita'l aquest! I per què m'hauries de cuidar tu? Sé fer-ho soleta.

Joan (A la Petra.) No et mereixo confiança?Petra Sí.Joan Fins ara, doncs. Quan passis per correus mira si hi ha un

paquet per mi.Trini Vols que pregunti si tens carta?Joan No cal. Ja l'he rebuda aquest matí. (Surt al pati i s'estira al

sol.)Trini (A la Petra.) Te n'adones. S'ha oblidat del paquet però no de la

carta.Petra Això no és cosa nostra. Fins ara. I tu, a la feina! (Fa mutis pel

pati.)Joan (A la Petra quan aquesta passa.) És bonic el que fas per ella,

Petra.Petra Pel que m'ho agraeix...Joan Un dia o altre ho farà. No hi ha, al món, mascle que la mereixi!

(Joan es posa a llegir tot prenen el sol. La Trini surt al pati.)

Trini En què penses? La Petra diu que sóc una burra, que no sé entendre els teus pensaments.

Joan (Rient.) Dona...Trini Explica-me'ls, a veure si sóc capaç.

16

Joan Doncs, penso que estic molt a gust en aquell lloc. Si tanques els ulls, aquest pati pot convertir-se en una platja meravellosa i el safareig en un immens mar. Fins i tot podràs escoltar el murmuri de les onades.

Trini És l'aixeta que goteja.Joan No hi ha guerra, no hi haurà ofensiva i no es dispara un sol

tret a l'altra vora del riu. Un meravellós dia de vacances i un bon llibre per llegir a les mans!

Trini Et burles de mi?Joan No. Per què?Trini Perquè això no és res més que un pati un safareig ple d'aigua

bruta. Estem en guerra; l'ofensiva, diuen, començarà d'un moment a l'altre, i els homes es maten els uns als altres a l'altra vora del riu. A més, no n'hi ha prou amb un bon llibre a les mans. Ni tan sols per a tu.

Joan Si arriba la teva germana i et troba gandulejant, et renyarà.Trini M'és igual! Mai està contenta per res. (Es puja les faldilles.)Joan Baixa't les faldilles.Trini No t'agraden les meves cuixes? El que donarien molts per

poder-les tenir entre les mans.Joan Va, Trini, no diguis bestieses!Trini Trobes que són bonica, Joan?Joan Saps molt bé que ho ets.Trini Però t'agrado? Mira'm. Seré tan ruca com vulguis, però estem

solets en una casa on no hi ha ningú i sé que no et faig fàstic. Sé el que estàs pensant.

Joan Un home ha de ser amo fins i tot dels seus pensaments.

(La Trini es baixa les faldilles. Agafa el llibre que en Joan ha deixat a terra, prop d’ell.)

Trini És aquell llibre tan estrany que et vaig agafar. Qui l'ha escrit?Joan Un francès.Trini Amic teu.Joan En certa manera.Trini És el que envia els paquets a la teva família?Joan No. Va morir ara fa tres-cents anys. Es deia Pascal.Trini (Rient.) I dius que és amic teu?Joan Per què no? Dels millors.Trini De què parla?Joan De moltes coses. Del món, dels homes...Trini Dels homes? Vaja, això tindria que llegir-ho la Petra. Ella diu

que tots els homes són iguals.Joan Escolta (llegint.) !Què és l'home? Un no-res en relació a

l'infinit, un tot en relació al no-res”.Trini (Rient.) Apa aquí! Embolica que fa fort! Saps que és un home?

L'únic ser de la creació que té dos sexes. El seu... i el de la dona, que el té sempre ficat aquí. (Assenyala el front.) Segur que això no ho diu el teu llibre, ni el teu amic francès. (Riu.)

Joan D’on has tret aquestes bestieses?

17

Trini Me les empesco jo soleta, què et creus? (En veure que en Joan no la creu.) M'ho ha explicat en Mariano, però no li diguis a la meva germana. A la que apareix ella per la porta, s'acaben les bromes. Tant animal com és el sergent, sembla que li tingui por. En Mariano m'ha dit que si un dia l'acompanyo, m'explicarà moltes coses i m'ensenyarà a conduir un camió!

Joan No se t'acudeixi!Trini No pateixis, home! Sé cuidar-me sola i em defenso molt bé. Et

molestaria que no fos així?Joan Naturalment.Trini De veritat, Joan, que t'importo una miqueta?Joan Sempre es desitja el millor per una persona amiga.Trini Deixa d'una vegada aquest maleït llibre!Joan No t'agrada llegir?Trini No.Joan I que llegeixi jo?Trini Tampoc. (Canvi.) Fes el que vulguis. Jo prendre el sol o

dormiré.

(S'estira amb els ulls aclucats.)

Joan (Llegint.) “Si hom examina el seu pensament, sempre el trobarà ocupat pel passat o pel pervenir. Mai amb el present. Aleshores, podem dir clarament que no vivim, sinó que desitgem viure, sempre esperançats de ser joiosos. I és evident que no ho serem mai.”

Trini Jo sé com trobar la felicitat. Sent estimada per l'home que estimes.

Joan La felicitat no és una cosa fàcil, tanmateix diria que complexa, Trini. Com una fantasia estranya.

Trini No t'entenc.Joan M'ha enganyat massa vegades com per que pugui il·lusionar-

me més cops.Trini No et facis l'interessant.Joan Hi ha només un ésser que pot, realment, donar-nos aquesta

felicitat. I tan sols renunciant hi ha possibilitats de trobar-lo.Trini Bé, potser és que fins ara no l'has trobat encara. (Incorporant-

se.) O és que ja l'has trobada, la felicitat?Joan Sí. (Pausa molt llarga.) Mira, és curiós. Va ser escrit fa tres

segles: “El més gran dels mals és la guerra civil.”Trini (Tancant-li el llibre de cop.) Qui pot fer-te feliç, Joan? M'ho has

de dir! Vull saber-ho, encara que em faci mal. Aquestes cartes que reps cada dia i després esbocines perquè ningú pugui llegir-les, són d'aquesta persona?

Joan En certa manera.Trini Deu ser molt bonica, veritat? I deu ser molt instruïda; segur

que entén a la primera tots els teus llibres.Joan Qui m'escriu no és una dona. És un home, un home gran.Trini I aquest home vell, pot donar-te la felicitat?Joan Almenys m'ajuda a trobar-la?Trini Parla més clar. Ho fas expressament perquè no t'entengui.

18

Joan Passo moltes hores al voltant del cotxe per aquests camins de Déu. Necessito una veu amiga que hem guiï en la recerca.

Trini Què busques? Quan et sento parlar, així, em fas por. Et noto molt lluny. (Transició.) És cert que aquestes cartes no són d'una dona? No ho dius pas per consolar-me?

Joan Però, escolta...

Trini Estic contenta. Sols una dona pot impedir que s'estimi a una altra. (S'aixeca de cop en sentir soroll. Treu el cap per veure qui és.) Mare de Déu! La meva germana torna amb el Guzman! Vaig corrents a fer la bugada. (Ho fa.) Tu no diguis res que he estat parlant amb tu.

Joan Està bé.

(Entren la Petra i en Guzman.)

Joan De tornada?Petra He trobat a en Guzman al poble i m'ha obligat, tan si com no,

a tornar a casa.GuzmanM'ha d'ajudar a fer les maletes. Me'n vaig, sabeu? Em

traslladen.Joan On?GuzmanNo ho sé. Sembla ser que s'ha de transportar material a

diversos sectors i canvien la base de poble. Tant bé que estava jo aquí! Sobretot per la Petra. (L'agafa per la cintura.)

Petra (Deslliurant-se'n.) Deixa'm, anar. (A la Trini.) I la feina, què?Trini Estic fent bugada. Tot alhora no pot ser.Petra (A Guzman.) Si vols fer les maletes, espavila't. Tinc moltes

coses a fer.

(Entren dins la casa.)

Joan Creus que l'ofensiva serà imminent?GuzmanEns han repartit conyac. Això és mal senyal. Beure per no

pensar en el que ens espera. Sempre he dit que a aquesta vida s'hi ha de saber treure el suc els quatre moments bons que tenim. Després no et queda altra cosa que les pellofes, sempre massa amargants i dures com per poder-les pair a gust.

Joan S'ha de ser valent i afrontar la vida cara a cara.GuzmanJo no sóc, ni vull ser valent. Sóc, simplement, un cambrer de

bar que viu del que bonament pot treure amb el seu esforç. En tinc prou amb les propines.

(Mutis cap a l'interior de la casa. La Petra apareix amb roba i objectes personals d'en Guzman que deixa sobre la taula.)

Petra Aquí tens les teves coses. (Les fica dins una maleta.)Trini Té raó, en Guzman. S'hi ha de treure el suc als bons moments

de la vida. Si sabessis que d'aquí a una estona el poble sencer volaria i amb ell, tots nosaltres, què faries tu?

19

Joan No ho sé. Suposo que seguir llegint Pascal.Trini Tot el que desitges és aquest llibre?Joan M'has preguntat què faria, no què desitjo.Guzman(Agafant la mà de la Petra.) Un dia tot això acabarà. Si

aleshores encara som vius, vine a buscar-me. T'esperaré al bar.

Petra Què vols? Que faci cantonades per tu, com totes les altres?GuzmanTu ets diferent. Podríem treure molts calés. A canvi d'uns

bitllets la mentida, el fingiment. No ho dónes ara per molt menys que això? Però el veritable amor serà només per nosaltres.

Petra (Deixant-se anar.) Ets un porc! Aquí tens les teves coses. Ves-te'n!

Guzman(Agafant-la molt fort.) Et penses que he tornat per aquests quatre parracs? (Els llença a terra.) Se me'n fot rebentar amb una camisa nova o amb una de bruta! He vingut perquè volia veure't; perquè necessito acomiadar-me de tu!

Petra Jo no. Ves-te'n!GuzmanTu faràs el que jo et mani.Petra Deixa'm!GuzmanAnem! (Intenta portar-la cap dalt. Lluiten.)Petra No vull! (Guzman la deixa.)GuzmanPetra. Quan l'enemic sàpiga el que transportem als camions,

ens perseguiran com a rates, amb els seus avions pudents. Des de dalt és fàcil metrallar una columna de camions. N'hi ha prou amb una bala, una sola bala en una caixa de municions, i... tot a fer punyetes! No hi ha prou conyac en el món com per fer oblidar això. (Seu, abatut, en el graó de l'escala.)

Petra (Seu al seu costat.) Tens por, oi?GuzmanCreus que no tinc motius com per tenir-ne? Petra! Petra!

(S'abraça a ella. La Petra l'acarona maternalment. Es posa dreta i comença a pujar les escales.)

Petra T'espero a dalt, al teu quarto. (Guzman la segueix.)Joan (Llegint.) “Com que els homes no poden guarir la mort, la

misèria o la ignorància, tot el que sabem fer és deixar de pensar-hi. Però malgrat tot, la mort, la ignorància i la misèria existeixen. I amb la pretensió d'amagar-les no fan, sinó deixar de pensar en el remei per poder eliminar-les.”

Trini (Apropant-se a Joan.) No t'adones que podem morir d'un moment a l'altre? Però jo abans de morir, vull viure Joan, viure!

FOSC TOTAL

(De matinada. Tot sembla adormit a la casa. En Joan arriba del carrer extraordinàriament cansat. Va al safareig, beu aigua, es renta la cara i després es dirigeix a l'interior de la casa. Va a la seva habitació. Obre la porta. Asseguda en el llit es troba la Trini que l'espera en roba interior.)

20

Trini Per fi arribes.Joan Però, que fas aquí en el meu quarto?Trini Ja ho veus. Esperant.Joan Vés al teu llit ara mateix.Trini Et penses que he estat esperant tanta estona com per que ara

me'n vagi al meu quarto amb les mans buides? Com és que has trigat tant? Aviat sortirà el sol.

Joan El coronel m'ha tingut ocupat fins ara. Trini, per favor, surt del meu llit i del meu quarto, vols?

Trini No. Un dia em vas dir que havia de guardar-me per a un home. Deixa'm, almenys, que sigui jo qui decideixi l'home que ha de ser.

Joan No n'hi ha prou de voler-ho tu.Trini És que no t'agrado? Encara que no m'estimis és igual. Et

penses que a aquestes bèsties els preocupa el més mínim la meva germana? N'hi ha prou que jo t'estimi. (Joan va cap a l'escala.) On vas?

Joan A buscar el teu pare i la teva germana perquè entris en raó.Trini Què et passa? Tens por de fer el ridícul amb mi? O és que ets

com el Nano, que com que no coneix res de les dones, els té por?

Joan Tens cinc segons. Un, dos...Trini Està bé. Fem un tracte. Marxaré a condició que siguis tu qui

em vingui a buscar.Joan Tres, quatre i cinc. (Inicia el mutis.)Trini Escolta'm, tu. No t'atreveixes o què? Ets alt i fort i jo menuda.

Perquè demanes ajut? Covard!Joan Tu ho has volgut.

(Entra en el seu quarto i molt decidit la fa fora d'una estrebada. Ella se li enganxa al coll. Cauen tots dos sobre el llit.)

Trini No pots entendre que et desitjo, estúpid! I que no puc viure sense tu?

(Ell es queda immòbil, nerviós, angoixat. Dominant amb prou feines les mans tremoloses que intenten abraçar-la, que l'abracen, però que les deixa anar poc a poc. S'incorpora.)

Joan Bona nit, Trini.Trini De veritat que vols quedar-te sol?Joan Sí.Trini La meva germana diu que ets una cosa estranya i té raó. Què

esperes d'una dona? No sóc plat de bona taula per al teu paladar, veritat? Tinc el cap ple de pardals i no entenc res dels teus llibrots però t'ofereixo l'únic que tinc, maleït estúpid! I no penso consentir-te que, amb el teu menyspreu; m'escupis a la cara com si fos una vulgar porqueria.

21

Joan Això no és cert, Trini, tot el contrari. Però no t'estimo, no puc estimar-te.

Trini Què t'has cregut? Que pots consolar-me amb un mos de pa sec com si fos una gossa famolenca? (Es posa a cridar.) Pare! Petra! Socors! Deixa'm mal parit! Deixa'm! Socors!

Joan Però que fas? T'has tornat boja? Per què crides d'aquesta manera?

Trini Te'n recordaràs d'aquesta nit i de la Trini mentre et quedi vida. Pare! Pare!

Joan Estàs folla.Trini Et mataria, t'escorxaria com a un porc i em menjaria les

entranyes.Joan Va, dona, va.Trini Pare!

(Apareix el pare. Després el Nano i en Bufa.)

Pare Però, filla, Trini què passa? Què són aquests crits i què hi fas aquí a aquestes hores i sense vestir?

Bufa Comença a prendre mides, Nano! Així és una dona mig despullada!

Nano Deixa'm.Trini (Abraçant al seu pare.) Pare! Pare!Pare Però, filla meva, què et passa?

(Apareix per l'escala en Villalba.)

Villalba Què es tot aquest escàndol? Ni dormir amb tranquil·litat et deixen?

Trini (En mig de plors, assenyalant a en Joan.) S'ha abraonat sobre meu com una fera. Després m'ha arrossegat al seu quarto i, d'una empenta, m'ha tirat sobre el llit. Per sort ha arribat a temps, pare.

Bufa Obre bé els ulls, Nano. Així es fan aquestes coses. (Riu. El Nano fa mutis per l'escala tot contrariat.)

Pare Seduir una menor, una pobra noia innocent! El denunciaré, l'arrestaran...

Joan Tranquil·litzi's. No ha passat res d'això.Pare De miracle!Joan Les coses no són com les explica la Trini.Pare Calli! Déu meu, quins temps! Voldria ser mort cent vegades

per no haver de suportar aquestes escenes a casa meva.

(Apareix la Petra seguida de Mariano.)

Petra A casa de “la Chiva” se'n han vist de tots colors i encara ningú s'ha mort, que jo sàpiga. Prou romanços, pare!

Pare Si no fos un pobre vell, li asseguro que...Joan Escolti'm...Pare Calli.

22

Joan Que m'escolti, dic! Fa quasi vint hores que estic de servei i no m'aguanto dret. No és moment per aguantar farses. Demà el matí en parlarem de tot això. Bona nit. (Es fica dins el quarto.)

Villalba Jo també me'n vaig a dormir. Estic baldat! (Mutis.)Mariano Què ha passat?Bufa Res, que en Joan volia... ja m'entens. S'ha emportat a la noia

al quarto, però es veu que no hi hagut sort. (Riu.)Pare No et burlis així d'un pobre pare. Dormiu sota el meu sostre,

mengeu en la meva taula...Petra Pare, en Joan té raó. No és moment de fer comèdia. La casa

està requisada i encara gràcies que ens deixen un raconet per dormir. La taula és possible que hagi estat nostra alguna vegada, però són ells qui hi posen quelcom per menjar.

Pare És tot el que saps dir? Defensar aquesta xusma mentre la pobra criatura tremola com una fulla?

Petra La conec molt bé aquesta criatura.Trini És que no em creus?Petra Ha pujat ell a buscar-te a les golfes?Trini No.Petra Aleshores, com s'ha pogut organitzar tot aquest sarau?Trini He baixat a beure un got d'aigua.Petra Ja. Mig despullada.Trini He pensat que tots estarien dormint i que no calia vestir-me.Pare I tu, Petra? Tampoc tu estàs vestida. I el teu llit està intacte.Petra També tenia set.Mariano (Rient.) Ja ho crec que en tenia de set!Petra Tu calla! (Al seu pare.) Vagi a dormir, pare. Ja veu que per sort

no ha passat res. La Trini l'acompanyarà. Jo pujo de seguida.Trini Ni parlar-ne, maca! Estic farta d'obeir les teves ordres. Si et

destorba el pare, el puges tu, a les golfes.Petra I, és clar que si! Anem pare.Pare (A Petra.) Tapa't. (A Trini.) I tu també, filla! Mira que tenir el

desvergonyiment de baixar així davant de tants homes!Petra Jo li portaré alguna cosa per tapar-se.Pare (Per la porta d'en Joan.) Tocant aquest pocavergonya, no

descansaré fins que el facin fora d'aquesta casa, que encara és meva, diguis tu el que diguis. Una família decent mereix un respecte.

Petra És clar que sí, pare. Ja ho arreglaré jo després amb el sergent. Pugi amb mi. (Mutis de la Petra i el seu pare.)

Trini Mireu-lo! Ni que fos el pare de les onze mil verges. I la meva mare li posava unes banyes que no li cabien al front. I si poséssim en fila tots els que s'han tirat la meva germana, la cua arribaria fins a Madrid. (Riu.)

Bufa Vet aquí la mosqueta morta d'en Joan!Mariano (A la Trini.) Si un dia canvies de pensament, aquí tens al

sergent Mariano...! (Riu.)Bufa Millor el Nano. Així n'aprendran tots dos alhora. (Riu.)Trini Calleu, bordegassos! El que li he explicat al pare, és mentida.

Aquest no m'ha tocat ni un pèl del cap. No és un home de veritat per molts pantalons que porti. Us ho dic jo! No ho és!

23

Mariano Què dius?Trini El que sents. Jo era la que l'esperava al seu quarto. Però no ha

volgut saber res de mi. M'ha obligat a sortir.Bufa Bufa! No fotis!Trini Us creieu que s'hagués estat tan quiet amb la Petra o que

m'hagués rebutjat a mi si fos com els altres?Bufa Potser és que es tímid, com el Nano.Trini O potser el que desitjava és que hi entrés el Nano i no jo al

seu quarto.Mariano Ara ho entenc! Ja ho deia jo, des del primer dia m'ha semblat

sempre que era una cosa estranya! És d'aquests... (Gest significatiu.)

Trini Segur.Mariano T'has equivocat de porta, princesa. Si haguessis trucat a la

meva, jo no t'hagués fallat. (L'agafa per la cintura.) I si no, pregunta-ho a la teva germana.

(Entra la Petra amb una bata posada i una altra a la mà.)

Petra Deixa-la anar! I tu, tapa't. S'ha acabat la festa!Trini No vull.Mariano Te raó la nena.Trini No li feu cas. Està gelosa. No veieu que se li posen els ulls

blancs quan parlem d’ell.Petra Va, anem. Ja has fet prou el ridícul. O és que ni tan sols et

queda ni una mica d'amor propi?Trini No.Petra Tant l'estimes?Mariano Ni que fos la teva filla. Sembles una lleona defensant la seva

cria.Trini Doncs, a la cria, li han sortit les ungles i no està disposada que

la manin.Mariano Molt ben dit.Petra Vaig advertir-te una vegada que si t'entregaves a un

d'aquests homes, us obriria en canal a tots dos. Saps que no amenaço en va. Ho sabeu tots! I ara, a dalt!

(S'escolta una forta detonació que paralitza l'acció. En segueixen d'altres.)

Bufa Què és això?Trini Què passa?Bufa Bufa!Trini Compte! Compte!

(Segueixen escoltant-se més explosions. Soroll de motors.)

Nano (Apareix a dalt l'escala.) L'aviació! Ens fregiran, Bufa!Bufa Comença per fi la ballaruga, eh?Villalba (Entrant.) Heu vist? Disparen des de tot arreu. Aquesta

vegada la cosa és seriosa!

24

Mariano És l'ofensiva. Presenteu-vos a les vostres bases. No hi ha temps de perdre. De pressa! (Fa mutis per la porta del carrer.)

Petra (A la Trini.) Puja a les golfes a buscar el pare.Trini Pare! Pare!

(Tots fan mutis. S'escolta soroll de bombardeig, crits, etc... la Petra va cap a la porta de la habitació d'en Joan.)

Petra Joan! (Obre la porta. Joan és agenollat prop del llit. S'aixeca lentament.) En Mariano ha ordenat que us presenteu immediatament a les vostres bases. (Joan es dirigeix cap a fora.) Escolta, és veritat, el que diu la meva germana? Que no ets un home... és dir, com els altres...

Joan Per ella no pot haver-hi una altra explicació.Petra Jo no m'ho crec.Joan T'ho agraeixo.Petra Què feies agenollat? És aquesta la resposta, Joan? Vés en

compte. Cuida't i sort!(Mutis d'en Joan. La Petra se'l queda mirant. El Nano, Villalba i en Bufa apareixen amb uniformes, corretges i armes i surten a corre cuita cap al carrer.)

FI DE L'ACTE PRIMER

25

ACTE SEGON

(Uns dies després. Capvespre. En Bufa arranja la seva moto al pati. En Villalba es renta, despullat de cintura en amunt, al safareig. De lluny s'escolten canonades.)

Villalba Sembla que aquesta tarda la cosa s'anima.Bufa Quins dies portem, rebufa! I sense moure's ningú de les seves

posicions, esclafant-nos els uns als altres. No quedarà ningú viu per poder-ho explicar.

Villalba Han arribat dos camions de l'última quinta. Si els haguessis vist, pobrets! Criatures que no poden ni amb el fusell. Quasi de la edat del meu fill.

Bufa I aquesta tossuda que no li dóna la gana d’engegar-se. Tota la tarda darrera d’ella. No hi ha bugies, no hi ha recanvis, no hi ha res de res! Se les ha de compondre cadascú solet. (Intenta posar-la en marxa.) Res! No hi ha manera. De bona gana l'estimbaria riu avall, però si em quedo sense màquina, apa! A infanteria falta gent! (Riu.) Fes-me un lloc, Villalba, que vull rentar-me jo també.

Villalba I el Nano?Bufa (Rentant-se al safareig.) Fent la feina dels dos. El fart de

quilòmetres que es fa, pobre!Villalba Al pobre l'han fet home abans de temps.Bufa Només li falta el doctorat, i això li aconsegueixo jo molt aviat.

Mira. (Li ensenya el macuto.)Villalba Què es això?Bufa Tabac, mongetes i dues llaunes de sardines. I m'han promès

que demà hi haurà xocolata i, fins i tot, bacallà. Per a la Petra. A canvi de tot això, li organitzo un envelat al noiet que veuràs si l'espavilo. (Riu.)

Villalba Però, home!Bufa El menjar, com el gratar: tot és qüestió de començar! I el Nano

no serà diferent dels altres!Joan (Que ha entrat fa uns moments i també es renta.) Què esteu

tramant?Bufa Això a tu no t'importa.Villalba Ja coneixem el seu parer en certs assumptes...Bufa A lo millor, vol enamorar el Nano, tu!Joan (Agafant el Bufa pel coll.) Retira el que acabes de dir o et

parteixo el cap contra la barana.Bufa Era una broma, home.Joan Sense cap gràcia. Retira-ho!Bufa Està bé, no et posis així. No he dit res. (Joan el deixa anar.) Ja

sabem tots que ets un valent... amb els homes.Joan (Agafant-lo una altra vegada.) No segueixis per aquest camí.

26

Bufa Deixa'm anar!Villalba Ei, vigila que l'estrangules. Deixa'l! Però Joan, que li trencaràs

el coll. Joan! Joan!

(Joan el té fortament agafat pel coll. El deixa anar i en Bufa cau a terra amb les mans al coll.)

Joan Ho sento. Vaig molt cansat aquests darrers dies i tinc els nervis a flor de pell. Perdona'm Bufa, i tu també, Villalba. (Mutis a l'interior de la casa.)

Bufa Quasi em trenca la carcanada i encara té les penques de demanar-me perdó com aquell que no ha fet res de dolent. Mira que és torrapebrots!

(Es refresca al safareig. Apareix per l'escala de la casa la Trini. Ho fa en el moment que en Joan va per entrar al seu quarto.)

Trini On vas?Joan Anava a estirar-me una estona abans de sopar.Trini (Rient.) Per cert, no t'he donat les gràcies tal com et mereixes.Joan Què?Trini Per allò de l'altra nit. Mira per on, ara resultarà que tenies raó i

que anava a cometre una bajanada. El primer home és el que et deixa un record més profund i entranyable. Ara sé perfectament el que m'hagués perdut amb tu.

Joan Prou!Trini (Rabiosa.) Què et pensaves, doncs? Eh, digues? Que seuria al

meu jaç plorant i esperant que et decidissis a cridar-me el dia que a tu et donés la gana? Ni parlar-ne, fillet! Hi ha on escollir.

Joan Qui ha estat?Trini (Riu.) Un o altre, que tant li fa. Pel que t'importa.Joan Però, és que no pots entendre-ho? És clar que m'importes. Tu,

la Petra, el teu pare, aquesta casa...Trini Ets tu qui no vol comprendre. Que m'importa a mi que estimis

o no aquesta casa?Joan Trini, donaria qualsevol cosa per poder ajudar-te.Trini Prou que ho vaig veure en el seu moment. No em vinguis ara

amb llàstimes. Això no! Llàstima, no!

(Entra en Mariano.)

Mariano Què passa? (Pausa.) No li has omplert encara prou el cap de tonteries i coses rares a la pobra? (A la Trini.) Té. Per al teu pare. Picadura.

Trini S'agraeix. (Va cap a la cuina.) Vaig a fer el sopar. Ja és molt tard.

Mariano No t'amoïnis. Hi ha pa i taronges per a tots. Ja en tenim prou amb això. Jo ho repartiré. I tu, a viure com una marquesa, que això és el que tu ets per a mi. (Va cap a la cuina.)

Trini (A Joan.) Ja ho veus.

27

Mariano (Surt de la cuina i donant-li pa i taronges.) El vostre sopar. (Donant-n'hi més.) I això per si et quedes amb gana.

Trini Ets molt amable.Mariano (Agafant-la per la cintura.) Només amb qui s'ho mereix.Trini (Donant-li peu.) I jo, ho mereixo?Mariano Saps perfectament que em tens boig. (L'envolta amb els

braços.)Trini (A Joan.) Vés prenent nota.Joan Va, ja n'hi ha prou! Puja el sopar al teu pare. Estarà neguitós.Trini No hi ha pressa. Dóna gust sentir-se protegida pels braços

d'un home veritable.Joan (A Mariano.) Deixa-la anar.Trini (Riu.) Si no fossis com ets, creuria que estàs gelós.Mariano Perquè un gall pugui treure els esperons, cal que primer tingui

cresta.Joan Et dic que la deixi's anar.Mariano Què vols dir amb això?Trini Bah! No en facis cas. (A en Mariano.) Fins ara, Mariano.Mariano On vas?Trini A portar-li el sopar al pare. (Riu assenyalant en Joan.) Mira'l,

s'ha posat nerviós i tot, no ho veus? (Mutis.)Mariano (Donant-li la ració.) Té el teu sopar. (Surt al pati i crida.) Ei,

nois, el sopar!Bufa Ara venim.

(S'eixuguen i es posen la camisa. Tot seguit entren a la casa.)

Joan Mariano, tu ets un home assenyat, amb dona i fills.Mariano I què?Joan Ella és una criatura encara. Li faràs molt de mal.

Mariano Jo no sóc de la teva mena, entens? A mi no se m'escapa un àngel així mentre tingui entre les cames el que s'ha de tenir. A més, per si t'interessa saber-ho, és un petit caprici que tinc. A la meva edat no et cauen rossinyols com aquests cada dia.

Joan I després?Mariano No faltarà qui la consoli, no pateixis.Villalba (Entrant i agafant el sopar que li dóna en Mariano.) Això és

tot?Bufa (Agafant el seu.) Dóna’m bicarbonat, també. A mi els menjars

forts...Mariano Si no us agrada, aneu al Ritz. I a menjar al vostre quarto. La

serenata comença de matinada i el sol, en aquest temps, surt molt aviat. (A en Joan.) I tu, ja ho has sentit. Escolta, passa el forrellat a la porta, no fos el cas que entri una dona al teu quarto i tinguis un ensurt. (Riuen els tres.)

Joan Treu-te els galons de la camisa i et contestaré com et mereixes!

Mariano L'homenet!Joan Treu-te la camisa!

28

Mariano Què vols ara... tinc fred. (Riu.) Guarda les energies pel front. Les necessitaràs. Però vigila, senyoret. Quan arribi el moment oportú, no et càpiga cap dubte que en trauré la camisa.

(En Joan entra dins el seu quarto. Apareix el Nano.)

Nano No m'aguanto dret! I tinc una fam!Villalba Doncs quan vegis el sopar que t'espera! Apa, sergent, dóna-li

la sorpresa.Mariano (Donant-li la ració.) Té. I al quarto a menjar. Bona nit. (Fa

mutis.)Nano (Per la ració.) Què us sembla?Villalba No t'amoïnis, home. En Bufa et prepara un banquet...Bufa (Senyala el macuto.) Per un altre dia! Ja veuràs quina

festassa! (Riu.) Véns?Nano Ara vinc. He de donar-li una ordre al Joan. (Mutis de Bufa i

Villalba. El Nano truca a la porta d'en Joan.) Joan! El coronel t'espera al cotxe d'aquí a mitja hora.

Joan Oh, no!Nano No et queixis. Almenys tu vas còmodament assegut. (Inicia el

mutis.)Joan Espera. No tinc el costum de portar noves a ningú, però em

penso que en Bufa te n'està preparant una.Nano Ja ho sé. Fa temps que no parla d'altra cosa.Joan No permetis que els altres decideixin per tu.Nano Potser sí que sóc un tímid, però sóc tant home com el que

més!Joan Ser home és ser amo de si mateix. No et deixis manegar com

un titella.Nano Si al poble hi hagués una casa de putes, seria tan bon client

com qualsevol altre. Què et creus?Joan Si això és el que desitges, endavant! Però que respongui a

una voluntat teva, sense que ningú s'hi barregi. I si el que desitges és ser fidel a tu mateix i a les persones en les que confies i confien en tu, fes-ho; però sense que cap estúpid hi interfereixi.

Nano Què vols dir?Joan És molt bonica, oi?Nano Qui?Joan Em vas llegir una carta seva fa temps, no ho recordes?

(Pausa.) Quants anys té?Nano Quinze, però sembla més gran.Joan L'estimes molt?Nano Crec que sí.Joan És ella qui t'ha regalat la medalla?Nano Sí, com ho saps?Joan Quan sues, se't nota la forma en la roba de la camisa... A més,

t'he vist besar-la sovint...Nano Què se li'n fa a ella el que jo faci. És molt lluny per saber-ho.Joan Seràs tant mesquí com per emmascarar-te en la distància?

(Pausa.)

29

Nano També t'espera una dona a tu?Joan No. Ni tan sols la mare.Nano (Reaccionant.) No vull que em diguin això que et diuen a tu!Joan Saps que no és veritat.Nano Tots riuen quan passes!Joan Hi ha raons de més pes i més convincents que les riallades de

quatre desgraciats. (Transició.) Com es diu?Nano A tu què t'importa! (Transició.) Carme.Joan Carme! Un nom molt bonic. La meva mare se'n deia, de

Carme.

(Apareix la Petra.)

Petra Bona nit. (Al Nano.) Hola, bon mosso.Nano Bona nit. (Mutis.)Petra Què et sembla? Ni que hagués vist el dimoni. Són a dormir els

altres?Joan Sí.Petra I tu?Joan Què més voldria! He de presentar-me al coronel d'aquí una

estona.Petra (Ensenyant el cistell.) Buit! Tota la tarda intentant trobar

quelcom per menjar i, ja ho veus, res de res.Joan (Que ha portat la ració a la Petra.) El sopar.Petra (Seient a taula.) Fes-me companyia, home. No m'agrada

menjar sola. Uf, quina calor! Tens un mocador? (En Joan n'hi dóna un.) Gràcies.

(S'eixuga el front i l'escot. De sobte es posa a riure.)

Joan De què rius, ara?Petra De tu. Se te'n van els ulls, no pots evitar-ho. Fixos en l'escot! I

l'estúpida de la Trini dient que no t'agraden les dones. Us conec massa i sé distingir. Tu n'has tingut a munts, Joan; t'ha estat fàcil. I ara, neguitós com un gat en una nit de lluna, no pots dominar el desig. (Riu.)

Joan No parlem de mi, vols?Petra Potser té raó la meva germana i em senti ofesa perquè mai

m'has demanat res, o potser és perquè les dones sempre volem allò que no tenim o, simplement, perquè admiro el teu valor. Sé que és difícil menysprear el que es desitja. Però no entenc la raó.

Joan Sóc amo i senyor de fer el que em dóna la gana.Petra Mira, Joan. Si a una persona famolenca li poses davant un plat

de bona teca, o se'l menja o és que està malalt.Joan O és que dejuna. Aquí tens en Gandhi. (Somriu.) Les coses no

són tan senzilles com semblen, Petra...Petra (Amb intenció.) I després del dejuni... s'agenolla també aquest

Gandhi per resar?Joan És possible. (S'aixeca de la taula i inicia el mutis.)

30

Petra M'ho estic preguntant des de l'altra nit. No seràs... per casualitat... un capellà?

Joan Com!Petra M'has entès perfectament. Ara jo no porten aquelles horribles

faldilles negres, ni la coroneta rapada. I si els treus l'uniforme, no es diferencien en res de la resta d'homes.

Joan No. No sóc capella.Petra Però el vell, sí que ho és, veritat? El que t'escriu les cartes.

L'he vist una vegada, però en tinc prou. Els capellans, els conec per l'olor.

Joan Però tu...?Petra No et facis l'orni. Abans d'ahir a la taverna. Era sol, en un racó

al costat de la porta del fons. El vaig veure per casualitat al sortir de la botiga i em va cridar l'atenció. No tan sols per l'edat, sinó perquè em va semblar que el coneixia. El primer que em va venir al cap, és que m'havia ficat al llit amb ell, perdona, però és el primer que sempre em ve al cap. Però no era això. Els gestos i la manera de moure's em resultaven familiars. Vatua!, sols li falta cantar el dominus vobiscum. I just en aquells moments, vas aparèixer tu.

Joan Et passes d'espavilada.Petra Allí us tocaren les hores xerrant i xerrant. Suposo que li vas

demanar que vingués al poble a donar-te un cop de mà. Vaig pensar que, al millor, seria per això de la Trini.

Joan És possible.Petra Ha marxat ja? (Somriu.) No t'espantis, sé tenir la boca closa.

És part de l'ofici. Els homes, quan els tens a sobre en plena foscor, uns abans i altres després, tenen necessitat d'explicar-te coses. A vegades ho penso seriosament: hagués estat una bona confessora. (Riu.) Parlant de confessions, no seria el que estaves fent amb el vell, confessar-te?

Joan Sí.Petra (Sorpresa per la franquesa d'en Joan.) Vaja! Em pensava que

això era patrimoni exclusiu de les velles beates del meu poble. Ho aboques tot, una creu, tres parenostres i, apa!, neta. No pot ser veritat. Massa fàcil.

Joan Cal tenir el desig de voler-se netejar.Petra (Interessada.) Vols dir-me que si un dia em dóna per canviar

de vida, de ser diferent del que sóc, n'hi hauria prou amb el desig de voler-ho deixar per convertir-me, de sobte, en verge? Flas!, com un miracle?

Joan Per Déu, sí, Petra. N'hi hauria prou.Petra (Riu.) En fa l'efecte que Déu es massa ingenu. (Transició.)

Joan, creus en tot això de veritat? Deu ser que el vell t'ho ha repetit tantes vegades que...

Joan No acostumo a deixar que els altres pensi per mi.Petra Deu ser bonic creure en una cosa així de gran. En Déu o en el

que sigui. Et burlaràs de mi però de vegades envejo els homes que em busquen. Ells, al cap i a la fi, creuen. En l'amor, en el plaer, en mi. Una vegada un oficial em va dir que l'home ve de les entranyes de la dona i que sols desitja tornar-hi. Potser en

31

nosaltres busquen un més enllà. (Pausa llarga.) Sempre has cregut?

Joan De nen la mare m'explicava moltes històries que després vaig oblidar. En acabar els estudis a la universitat, em va tocar fer un estudi important sobre la Bíblia. M'impressionà fortament i va fer que tornés a conèixer Déu. Més tard, el vell, m'ensenyà a estimar-lo. Aquell dia em vaig adonar que aquesta havia de ser la gran raó de la meva existència.

Petra I es van acabar per tu les dones! Mai he entès perquè Déu dóna tanta importància a això del sexe.

Joan Vés a saber. A vegades en la guerra un terreny erm o un turó en aparença insignificant, costa rius de sang, però és aquell objectiu -justament aquell- el que pot donar-nos la victòria final. Potser Déu vol que lliurem -en això- la nostra batalla. (Pausa llarga.) Petra, no deu ser que també tu comences a creure?

Petra Tant de bo! Ho desitjaria, o almenys, voldria desitjar-ho. Ja t'he dit abans que m'agradaria pensar que existeix alguna cosa gran. La vida no pot ser solament això tant mesquí, tan avorrit, tan monòton. Potser si cregués seria més fàcil ser feliç, malgrat que al final resultés tot una immensa mentida. No ho sé, no ho sé. (Es posa a plorar.)

Pare (Des de dins.) Però, t'has tornat boja? Mala filla! Perduda!Trini (Des de dins.) No m'espanten els seus crits.Pare (Des de dins.) Mentre jo visqui, respectaràs el nostre nom.

Petra, Petra! (Apareix.) Filla del meu cor! La teva germana ha perdut el senderi!

Petra Què passa?Pare Que amb això de la guerra, tot se'n va en orris i a la pobra

criatura li han robat el cervell.Petra Què ha fet?Pare Diu que no vol estar-se més a les golfes amb nosaltres. Ha fet

el farcell i vol anar a dormir a l'habitació del sergent.Petra Aquesta desgraciada!Trini (Apareix.) Per què desgraciada, vejam! Per què? Per què no

m'agrada anar escalfant llits tota la nit com fas tu, i després a l'alba arribar com una santa a dalt les golfes amb nosaltres perquè el pare estigui tranquil?

Pare Calla, llengua llarga! No et permeto que parlis així de la teva germana. Una santa que t'ha fet de mare, t'ha donat les primeres farinetes, t'ha ensenyat a caminar, a...

Trini No segueixi, pare, que em cauran les llàgrimes. (Rabiosa.) Hi ha coses que la Petra no em podrà ensenyar mai! En canvi, en Mariano, ja me les ha ensenyades, i de quina manera!

Petra No et fa vergonya parlar d'aquesta manera?Trini Un o altre havia de ser el primer, no? (Cridant per l'escala.)

Mariano! Mariano! (A la Petra.) I tu, no m'havies d'obrir en canal amb la ganiveta? (Riu.) Si amb totes fessis igual, feina no et faltaria! Hauries d'escorxar totes les dones. (Crida una altra vegada.) Mariano!

Mariano (Apareix.) Què passa?

32

Trini Que vinc amb tu com cada nit. Però aquesta vegada no cal amagar-nos de ningú.

Mariano (Violent per la sobtada situació.) Dona...Trini No te'n desdiràs ara, oi?Mariano I és clar que no, però tampoc calia muntar un numeret com

aquest.Trini Millor que ho sàpiguen. Així ens estalviarem malentesos. El

pare ha posat el crit al cel en veure que m'emportava les coses cap al teu quarto, però tant em fa. Sembla que havies de demanar-li permís.

Pare Naturalment que sí. Sóc el teu pare. He de parlar amb aquest home primer, com sempre s'ha fet en aquest poble.

Trini Els temps canvien.Mariano La Trini té raó. M'agrada, l'estimo, ella em correspon... Doncs

ja està! No crec que perquè l'alcalde no hi posi una firma, la cosa canviï. Sent dos, prou i massa!

Petra T'equivoques en la suma, Mariano. Has oblidat la teva dona i els teus fills.

Trini No puc donar-li fills, jo també? Doncs tant per tant. No crec que s'hagi d'esguerrar una vida per això. Quan no convingui, a fer punyetes i en paus!

Mariano Estem en guerra. S'han de viure els bons moments, aprofitar el temps, perquè a la més mínima et foten un tret al clatell o a la panxa i s'ha acabat la festa.

Pare En això, el noi té la seva raó, Petra. No es pot anar amb etiquetes quan la vida perilla a cada moment. (A Mariano.) Miri, sergent, jo sempre l'he tingut en gran estima.

Petra Però consentirà...?Pare Tu calla. Sóc el pare. (A Mariano.) La Trini és la petita de les

meves filles, la nineta dels meus ulls! El tresor de la família.Trini Però, pare!Mariano En el meu quarto tinc una ampolla de conyac. La guardo des

de fa mesos. Què li sembla si ho celebrem?Pare Un detall a agrair, si senyor! La de temps que fa que no tasto

el conyac!Mariano (A la Trini.) La trobaràs amagada sota el llit. Dins una caixa.

(Mutis de la Trini.)

Petra Es pot saber que és el que hem de celebrar?Mariano Amb tu no la vaig destapar mai. L'ocasió no s'ho mereixia. No

en tens prou amb això, mala pècora? (Al pare.) Perdoni'm però em treu de polleguera.

Pare No m'estranya. Sempre ha tingut un caràcter molt difícil. Hauries de ser més amable amb el teu cunyat, filleta.

Petra El meu cunyat? Quin riure!Trini (Apareix amb l'ampolla.) El conyac!Pare Alça! (Mirant l'ampolla.) Bona marca!

(La Trini destapa l'ampolla.)

33

Mariano I d'ara endavant, que ningú s'atreveixi a aixecar-li la veu. Vostè és l'amo de la casa.

Pare Fill meu, ets un gran noi. La Trini ha tingut bon ull en escollir-te. Petra! Gots per a tothom. Ja ho has sentit, aquí mano jo. Ja era hora que algú poses ordre en aquesta casa.

Petra Com vostè mani, pare. (Treu del moble amb molt mala gana uns gots.)

Mariano (A Trini.) Tu i jo en el mateix got.Pare És bo, molt bo!Mariano (A Petra.) Té.Petra No, gràcies.Pare No penses beure per la felicitat de la teva germana, mal cor?Petra Oh, sí, és clar! Com si celebréssim un banquet de bodes. (Riu.)Trini T'oblides del nostre convidat. (Dona un got a Joan.) No vols

brindar amb mi?Joan Gràcies, però no bec.Trini Ni conyac, ni dones. No saps la pena que em fas! Però jo bé

mereixo una excepció, o és que no em vols desitjar felicitat?Joan Tota la felicitat del món, Trini. Però em sembla que l'estàs

buscant pel camí errat.Mariano Tu beuràs, ara mateix, un got de conyac com tots; per que és

un caprici de la Trini i perquè jo t'ho mano.Joan Els teus galons no m'obliguen a tant. (Inicia el mutis.) El

coronel m'espera. Bona nit.Mariano T'he dit que beguis! (L'hi aboca el got per la cara. Tensió.)Joan No hauries d'haver fet això, Mariano!

(La Petra s'acosta a en Joan. L'agafa pel braç per evitar que es barallin.)

Petra No!Joan (Dominant-se i eixugant-se la cara.) Gràcies, Petra. Serà

millor. A les teves ordres, sergent. (Fa mutis. En Mariano riu.)

(El sergent abraça grollerament la Trini. El pare es serveix conyac i la Petra segueix amb la mirada en Joan.)

FOSC TOTAL

34

Una setmana després. Durant el fosc s'escolta una forta explosió, sorolls de vidres i veus. En fer-se la llum -és ala matinada- veiem que una bomba d'aviació acaba d'explotar a l'habitació d'en Joan que ha quedat enrunada del tot. Una boira s'estén per l'escena.

Petra (Apareix.) Ha caigut a la casa! (En veure l'habitació d'en Joan crida.)

Trini (Apareix.) On ha estat? (En veure la desfeta.) L'han matat! No, no! Joan, Joan!

Petra (Aturant-la.) On és en Mariano?Trini Ha sortit ara fa cosa d'una hora.Petra (Cridant.) Nano, Villalba, Bufa! On us heu ficat?Bufa (Apareix.) El teu pare està plorant com una criatura.Trini No n'hi feu cas! En Joan és aquí sota. (Assenyala les runes.)Bufa (Impressionat.) Bufa!Trini Vine, ajuda'm! (Comencen a treure pedres. Apareix el pare

plorant ajudat per Villalba.)Bufa Villalba...! S'han carregat a en Joan!Villalba Què? (Ajuda el Bufa a treure runes.)Pare (Gemegant.) La meva casa, pobreta casa. Destruïda!Petra No gemegueu més, pare.Pare Quin mal he fet jo, Senyor, per rebre aquest càstig del cel? La

meva casa!Trini Voleu callar d'una punyetera vegada! Deixi de plànyer-se a si

mateix! Que calli, dic! (El pare deixa de gemegar.) Hi ha un home esquarterat sota les runes.

35

Pare Ell era jove. Un soldat. Els soldats hi són per això, per morir a les guerres. Però jo...

Trini Vell egoista i fastigós!Petra Trini!Pare (A Petra.) Tu sents això? Recorda-li a la teva germana que sóc

el seu pare!Trini Vés a saber qui és el meu pare de veritat. Vés a saber qui és

el pare de les filles de “la Chiva”.Pare Això no és una dona, això es un dimoni. Renegada, mala

pècora.Petra Deixi-la pare... No sap el que diu.Pare No ho entenc. Ni que fos el sergent el qui hi ha aquí sota.Trini Tant de bo fos ell! Tan de bo mil vegades!Pare Què dius desgraciada? Si et sent...Trini Se me'n fot que em senti aquesta bèstia!Pare Són aquests els principis que jo t'he ensenyat? La dona es deu

al seu home! O és que tu també sortiràs com la “Chiva”?Trini Sóc pitjor que ella, pare! (Pausa. De sobte a Villalba i Bufa que

segueixen treballant entre les runes.) I vosaltres, què feu? Esteu adormits, o què? No penseu treure'l mai?

Villalba No es pot.Bufa Pesa massa, bufa! Hem de demanar reforços.Trini Doncs ràpid. Encara podria ser viu.Villalba Amb tot això al damunt?Petra No us quedeu amb els braços creuats. Aneu a buscar a qui

sigui.Bufa A on?Petra Jo què sé. A la vostra secció, a Sanitat, allà on vulgueu! Però

busqueu-la! Va, de pressa!

(Inicien el mutis en Villalba i en Bufa. En el pati es troben amb Mariano, que entra.)

Mariano Què passa?Villalba Ha caigut una bomba. Ha enxampat a en Joan.Mariano No és l'única casa destruïda. Hi ha moltes baixes.Villalba Hem intentat treure'l, però no hi ha manera.Mariano Avisaré el comandament perquè vinguin a treure el cos de

seguida que puguin.Trini Però... Mariano!Mariano Calla! (A Bufa i Villalba.) Vosaltres als vostres llocs de combat.

Fan falta homes en tots els sectors! De pressa!Els dos (Es quadren i fan mutis.) A les teves ordres.Trini No pots deixar-lo aquí sota, Mariano, s'ha de fer alguna cosa.Mariano Haig d'atendre els vius abans que els morts.Trini Potser només és malferit i encara es pot salvar.Mariano Ja t'he dit que donaria part. És tot el que puc fer. (A la Petra.)

Vosaltres, agafeu l'imprescindible. Hi ha ordres d'evacuar tots els civils que quedin al poble.

Petra Vols dir que...?

36

Mariano L'ofensiva acaba de començar, i la consigna és no replegar-se costi el que costi. Aquí no quedarà pedra sobre pedra.

Pare No toquis les meves coses, filla. Prefereixo seguir a casa meva encara que m'hi enterrin dins, com a en Joan, abans que...

Mariano No digui bajanades!Pare Ningú té dret a fer-nos fora. Sóc l'amo. Tu ho vas dir davant

de tots. L'amo!Mariano (A la Petra.) Només el necessari. Hi ha poc espai.Petra On portaran als evacuats?Mariano No ho sé del cert, però el més segur és que a la ciutat.

Vosaltres, però, no anireu amb els altres. Tinc un pla. Apa, afanyeu-vos.

Petra Si, ara mateix. (Agafa el vell.) Anem pare.Pare (Seguint-la malgrat les queixes.) Deixa'm dona, deixa'm! No

vull.

(Mutis de la Petra i el pare. Pausa curta.)

Mariano I tu, Trini, agafa les nostres coses. Hi ha una casa vella i abandonada dalt el turó. T'instal·laràs amb tota la família. No vull que et portin amb aquests desgraciats. Necessito tenir-te prop meu.

Trini No, Mariano.Mariano Ja t'he dit que en donaré part i se'n cuidaran d'ell.Trini Jo esperaré.Mariano No entens que si et troben aquí els del servei d'evacuació se

t'emportaran amb els altres?Trini Vull veure'l. I no penso marxar d'aquí fins que l'hagi vist.Mariano Quina família! Estàs més boja que el teu pare.Trini Suposo que t'alegra. Així et deslliures d'ell.Mariano Tots ens hi juguem la pell en aquesta ratera! Avui li ha tocat a

en Joan, demà potser serà el meu torn. No per això em posaré a plorar. Va, puja al nostre quarto. (Trini no es mou.) Fes-ho per les bones o t'ho faré fer per les dolentes! (L'agafa per un braç. Veu que té un llibre.) Què és això? (Agafa el llibre.) Un dels seus llibrots? (El tira a terra.) Prou de ximpleries! Tu vens amb mi, passa!

Trini No Mariano, ara ja no.Mariano Vols dir-me amb això que l'únic motiu... era ell? (Pausa llarga.)

No consentiré que em posis en ridícul!” (L'agafa pel braç un altre cop per fer-la pujar. Apareix Petra.)

Petra (Sense cridar però visiblement trastornada.) Mariano, vine...Mariano Petra No ha baixat amb els altres, i ningú se n'ha adonat. Ha estat

en obrir la porta del seu quarto...Mariano Però, de qui dimonis estàs parlant?Petra Del Nano. (Pausa. Mutis de la Trini escales amunt.) En veure'l

tan quiet, he pensat que encara dormia. La ferida és molt petita. Al ca. Suposo que un tros de metralla. La finestra era oberta. L'he tapat amb un llençol. No li hagués agradat que el veiéssim així, completament despullat.

37

Mariano Com dius? Què no portava...?Petra Tot just començava a ser home. No tenia, encara, els divuit

anys.

(Mutis de Petra. Apareix en Guzman pel pati.)

Guzman(Veient en Mariano.) Mariano!Mariano Guzmán, però què fas tu aquí?GuzmanUna abraçada, mala peça! (Ho fan.) Havia d'anar al poble del

costat a fer una missió i he aprofitat per venir a veure-us.Mariano S'agraeix.GuzmanSi sabessis com trobo a faltar això! En el meu emplaçament

no hi ha una dona en deu quilòmetres a la rodona! I la Petra?Mariano Bé. Una mica trasbalsada pel que li ha passat al Nano. El noi

ha tingut mala sort. Un tros de metralla no més gran que l'ungla del dit, i llestos!

GuzmanQuan ha estat?Mariano Ara mateix, en l'últim bombardeig.GuzmanHo sento.Mariano També ha caigut en Joan.GuzmanEn Joan?Mariano Sí.GuzmanNo pot ser. L'acabo de veure a la plaça del poble.Mariano Què dius? Que l'has vist on?GuzmanAnava conduint el cotxe del coronel. M'ha saludat amb la mà i

tot.Mariano N'hi ha que tenen sort.GuzmanHe passat pel teu poble moltes vegades, cau dins el meu

sector, i he conegut la teva dona i els teus fills.Mariano Com estan?GuzmanBé. Sembla que no has escrit gaire a casa últimament.Mariano Si m'hagués passat alguna cosa, ja els ho haguessin

comunicat.GuzmanM'han fet un munt de preguntes.Mariano No deus haver dit res de les noies veritat? Ja saps com són les

dones, per quatre bestieses de no res, et fan la vida impossible.

GuzmanNo pateixis, home. T'he fet quedar com un heroi. (Pausa.) En saber que venia cap aquí, la teva dona m'ha donat això per a tu. Una fotografia d'ella i dels nens...

Mariano (Mirant la fotografia.) Com han crescut!GuzmanEls l'ha fet un veí vostre, el de la botiga. Per què no escrius

unes ratlles? Se n'alegraran moltíssim!Mariano No tinc temps ara per això. He de presentar-me al poble

immediatament. Acaben d'enrunar mig poble i no trigaran en tornar.

GuzmanEncara que només siguin dues paraules, què et costa?Mariano Bah! Sempre ha estat una ploramiques. Per no res, llàgrimes!GuzmanMentrestant, vaig a veure els altres.

38

(Fa mutis per l'escala. En Mariano seu a taula. Agafa paper i llapis i després de mirar la fotografia una bona estona, comença a escriure. Apareix la Trini.)

Trini Mariano! En Guzman acaba de veure en Joan a la plaça del poble viu com tu i com jo!

Mariano Ja ho sé.Trini Què fas? (Agafa la fotografia.) La teva dona i els teus fills, oi?Mariano Me l'ha portat en Guzman. El meu poble cau a prop d’on està.Trini Són guapos. S'assemblen molt a tu. (Pausa.)Mariano Marxarem de seguida. O sigui que afanya't.Trini No acabes la carta per la teva dona?Mariano No. I ja no és la meva dona. Diguin el que diguin els papers.

Tu ets ara la meva dona, la veritable dona. La resta no és res més que paperassa. (Trenca la carta. La Trini li torna la fotografia.)

Trini També penses esbocinar això?Mariano Justament anava a posar-ho a la carta.Trini No et crec. Però t'ho agraeixo. Recullo les nostres coses i en

un minut estic de tornada.Mariano Ja no vols veure en Joan, ara que ha ressuscitat?Trini No. No vull veure'l mai més!

(Inicia el mutis quan apareix la Petra amb uns farcells a la mà seguida d'en Guzman.)

Petra (A la Trini.) On vas?Trini A buscar les nostres coses.Petra No cal. He agafat del vostre armari el que m'ha semblat més

imprescindible. (Li dóna un farcell.) Millor que hi clavis una ullada per si falta alguna cosa. (La Trini agafa el farcell.) A dalt hi ha dos farcells més.

Mariano Vaig a buscar-los.Trini (Mirant el farcell.) I el pare?Petra Ploriquejant com una criatura. Enganxat als mobles sense

voler baixar.Mariano Quina pena de vell! I tu, Guzman, fot el camp d'una vegada!

Com is amb els de casa no n'hi hagués prou!GuzmanI la carta?Mariano Digues-li que no m'has vist, que no quedava ningú al poble o

què sé jo... el primer que et vingui a la llengua.

(Mutis d'en Mariano. La Petra i en Guzman porten els seus farcells al pati.)

GuzmanPer fi podré parlar-te a soles.Petra No has sentit el Mariano? Fot al camp!GuzmanAbans no eres tan esquerpa. He vingut només per veure't a

tu, i així és com m'ho pagues?

39

(Trini passa pel pati amb el seu farcell.)

Trini Està tot bé. Gràcies.

(La Petra aprofita per entrar a la casa. Apareixen en Mariano i el pare.)

Mariano Va, endavant!Pare T'aprofites que sóc un vell i no puc valdre'm.Mariano (A Guzman.) Encara ets aquí? Ves-te'n d'una punyetera

vegada!

(La Petra ajuda a baixar els farcells. En Mariano segueix amb el vell i el porta al pati.)

GuzmanJa va, home, ja va! Doncs sí que he ensopegat el dia, jo! Ni fet a mida.

(Mutis d'en Guzman. Tots els farcells són al pati. Entra en Joan.)

Petra Joan!Joan Venia a fer-vos saber que pensen evacuar el poble, però veig

que no fa falta.Pare (Abraçant-lo.) No deixis que em treguin d'aquí!Joan Em sembla que no hi ha més remei.Mariano Has vist com ha quedat el teu quarto?Joan I pensar que aquest matí, quan m'han donat l'ordre de sortir

més aviat, m'he posat que treia foc pels queixals! (Agafa el llibre de terra.) La meva biblioteca!

Mariano No sembles gaire afectat!Joan No sóc home d'escarafalls.Mariano Doncs aquí, en canvi, tothom s'ha endut un espant de mort.

Sobretot la Trini. Semblava folla!Trini Estava nerviosa. Crec que hi havia motius, no? (Intenta

dissimular.) S'ha ensorrat mitja casa i podríem haver mort tots. Què? Marxem o ens quedem tot el dia aquí plantats?

Mariano Sí, va, som-hi! S'ha de carregar el camió.Trini Doncs som-hi.

(En Mariano agafa un farcell, la Trini un altre i la Petra un altre.)

Joan (Agafant el farcell de la Trini.) T'ajudo.Trini No cal. (Mutis de la Trini, Mariano i Petra.)Joan (Agafant un altre farcell.) No plori, home. Procuraré conservar

la casa dempeus per quan torni. (Ha entrat en Mariano, que agafa el farcell que porta en Joan i surt. Entren la Petra i la Trini, que agafen el seu pare i se l'emporten de bracet.) A reveure! Adéu, Petra! Adéu, Trini!

40

Petra (Com si volgués dir alguna cosa més.) Adéu, Joan! (Canvia d'idea.) Sort.

Joan (A la Trini.) I tu, no em desitges sort?Trini A mi què, m'importa que tinguis sort o no? En tinc prou de

perdre't de vista.Joan Doncs jo voldria trobar-te més endavant, en un altre lloc, i

poder comprovar que ets realment feliç.Trini Ho seré, no pateixis. (Mutis amb el pare.)Mariano (Entrant.) De pressa! Tu, avisa els nois de les lliteres. Pensava

fer-ho jo, però així m'estalviaré donar una volta.Joan Als de les lliteres? Per què?Mariano Per recollir els cos del Nano. (En veure que en Joan s'ha

quedat sobtat.) No ho sabies? (Es toca el front.) Mort a l'acte. Ja veus, semblava que la cosa anava per tu i l'hi ha tocat a ell.

(Mutis. En Joan està molt afectat. Es dirigeix poc a poc a la casa.)

Mariano (Des de dins.) Eh, tu, on vas?Petra (Des de dins.) Em descuido una cosa. Ara torno. (Entra a la

casa i es dirigeix a en Joan.) Joan, he de demanar-te un favor. (Li dóna un macuto.) Que tornis al Bufa això. Digues-li que tot és aquí, que no he tocat res, que no el vull. Me'l va donar ahir a la nit. (Plora.) Joan! Joan!

Joan Per què te'l va donar?Petra Tu, en una ocasió, em vas dir que si un desitjava netejar-se,

n'hi havia prou de voler-ho. Ho desitjo, ho necessito, ho vull, Joan! Em sento terriblement angoixada i tan sols tu pots ajudar-me.

Joan Jo no sóc capella, tu ho saps, ni tan sols he començat els estudis. Però n'hi haurà prou de demanar perdó a Déu.

Petra No és a Déu, és a tu.Joan Quins disbarats estàs dient?Petra Jo no hi crec en ell; però per primera vegada a la vida, crec en

alguna cosa. En tu, Joan. No em deixis?Joan No saps el que dius.Petra He passat la nit amb el Nano. M'he separat d'ell just abans de

començar el bombardeig. Per primera vegada va conèixer una dona.

Joan Per què ho vas fer? Digues? No en tenies prou amb tots els altres? Només cal que surtis al carrer i cridis. No et faltaran homes que t'escalfin el llit. Però ell! Ell era diferent a tots, un noi innocent i tímid. Per què ho vas fer?

Petra Podria contestar-te que va ser per això! (Senyala el macuto.) Per aquestes quatre rampoines que em va regalar en Bufa per ficar-me al seu quarto -i que encara és massa pel baix preu amb què em venc, però mentiria.

Joan Aleshores?Petra I si et digués que era, justament, aquesta timidesa i la seva

innocència el que jo buscava?Joan Però...

41

Petra Esperava trobar tot allò que jo he perdut fa molt de temps. Esperava trobar que amb el seu contacte, el meu cos es tornés verge... i que m'encomanés la seva innocència.

Joan Petra, Petra...Petra Per primera vegada, en molts anys, em vaig sentir neta. A

mesura que trencava la seva barroeria i la seva timidesa, el cos se m'omplia d'una alegria salvatge. Orgull i al mateix temps... por del meu poder, del poder de la femella, que era més fort que el de la seva innocència. Després li vaig demanar l'únic que posseïa: una medalla que portava cosida a la roba. Dubtà uns moments però me l'ha donat dient-me que ja no tenia sentit conservar-la prop del seu cor. I va esclatar a plorar com una criatura fins que, de matinada, es va adormir.

Joan Per què m'expliques a mi totes aquestes coses?Petra Vull que ho sàpigues tot, perquè em puguis perdonar. Aquest

matí, en entrar a l'habitació i veure'l immòbil sobre el llit, un, com si el pes de totes les culpes de la meva vida em caigués al damunt, he sentit un angoixant ofec de culpabilitat. Per la seva nuesa, per la sang que regalimava de les randes del coixí, per les llàgrimes eixutes de les seves galtes... I la medalla! Et juro que la medalla em cremava a les mans. Per això l'he llançada prop del seu cos abans de tapar-lo amb un llençol blanc. Per favor, Joan, perdona'm, torna'm la pau!

Joan I per què jo?Petra Et l'única persona que conec que ho pot fer.Joan Et repeteixo que no sóc capella! Si ho fos, hauria de perdonar-

te. Ara em costa massa no odiar-te o bufetejar-te. No ets altra cosa que una vulgar...

Petra Puta! Digues-ho, Joan! Ho sóc, sí. Però fins aquest matí no he sentit la vergonya de ser-ho. Té gràcia! Amb tants homes com he conegut, haurà de ser el record 'aquest mocós el que em deixi marcada per sempre.

Joan En el fons, em sento l'únic responsable de tot això... per no aconseguir fer-te entendre les raons de Déu. Mentre m'escarrassava a defensar la seva Llei, he oblidat l'altra, la de la caritat.

Mariano (Des de dins.) Véns o que?Petra Vaig de seguida, un moment! (A en Joan.) N'hi haurà prou amb

una creu dibuixada a l'aire veritat? Per favor, fes-ho... potser em sentiré menys culpable.

Joan No saps el que et dius. Vés-te’n!Petra Diguem que em perdones.Joan No sóc jo qui t'ha de perdonar.Petra Una creu amb la mà estesa, com ho fan a l'església, encara

que no siguis capellà.Joan Però t'has tornat boja?Petra No m'ho pots negar. Només una creu, no et demano res més,

una creu!

42

Joan Potser jo també m'estic tornant boig. (Dibuixa una creu en l'aire.) Que Déu et beneeixi, dona! Que Déu ens beneeixi a tots i s'apiadi de nosaltres!

(Petra surt corrents. En Joan s'amaga el rostre entre les mans.)

FOSC TOTAL

Han passat alguns mesos. El pati està enrunat, la casa abandonada. És el capvespre. S'escolten molt a prop les granades, els obusos, les explosions dels morters, les bombes de mà i el soroll de les metralladores. L'escena s'il·lumina gràcies al resplendor de les explosions i a les flames d'un incendi proper. Fa fred. Entren en el pati en Bufa i en Villalba. Aquest últim ferit.

Villalba No em deixis, Bufa, per l'amor de Déu!Bufa T'estàs dessagnant. Com vols aguantar tants quilòmetres dalt

la moto?Villalba Això és cosa meva. Si caic, em deixes a la cuneta, però deixa-

m'ho provar.Bufa Mira que ets tossut, rebufa! Et deixo aquí a la casa. Aviat no

quedarà ningú al poble. Quan els altres l'ocupin, se t'emportaran a l'hospital, i després a esperar tranquil·lament que s'acabi la guerra, que al pas que anem no trigarà gaire.

Villalba Et dic que no i que no!Bufa Però, per què? Et fan por els enemics?Villalba Ni els enemics ni els amics! Tant se me'n dóna d'uns i dels

altres. Casa meva és prop de la carretera. Vull que em deixis amb la meva dona i amb els meus fills. Estic fotut, Bufa, molt fotut. Però et juro que no m'espanta la mort i que abans de morir-me seré prou valent com per aguantar el que sigui per tal de poder veure'ls. Vull veure'ls.

Bufa Vaig a veure si trobo alguna cosa per embenar-te. Si he de portar-te de paquet, no vull que vagis deixant un reguerot de sang per la carretera.

Villalba Gràcies, Bufa.Bufa No cal que me les donis. Trist favor és el que et faig. (Riu.)

Mira per on em tindràs de minyona. (En Bufa entra dins la casa. Quan puja per les escales escolta un soroll.) Hi ha algú aquí dalt? Qui corre per aquí?

(Apareix en Joan.)

Joan Bufa.

43

Bufa Però, valgui'm Déu! Ets tu? Et feia lluny d'aquí. Fa dos dies que l'Alt Comandament s'ha retirat.

Joan Ho sé.Bufa No penses anar amb ells?Joan Ja veus que no.Bufa I el coronel? Qui conduirà el cotxe?Joan Ja no hi ha ni cotxe ni coronel. Un obús del 50 ens va caure de

ple a la sortida del poble. Jo sóc viu de miracle. Suposo que em donen per mort.

Bufa Tu mateix. A baix hi ha en Villalba ferit. Pujava a buscar alguna cosa per poder embenar-lo.

Joan Què tal, Villalba?Villalba Ja veus!Joan Aquí ja no hi queda res. Tothom s'ha embutxacat el que ha

pogut. Però tinc uns draps blancs que poden servir de benes.Bufa Això no serà res, veritat Joan?

(Joan entra a la casa pels draps i diu des de dins.)

Joan Ha passat moltíssima gent per aquesta casa des que les noies marxaren. Per cert, en sabeu alguna cosa?

Bufa El sergent se les va emportar a una casa mig enrunada a l'altre costat de la muntanya.

Joan Sí, això ja ho sabia.Bufa El vell, només arribar, el van haver de traslladar a l'hospital

per unes febres molt fortes que va arreplegar.Joan (Sortint amb els draps.) Que ha estat d'ell?Bufa No ho sé. La Petra el va acompanyar.Joan I la petita?Bufa Es va quedar amb el sergent. Vaja un, en Mariano, com per

viure sense una dona al costat! (Per les benes.) Som uns artistes fabricant benes! (Cridant.) Aquí arriba la Sanitat, Villalba!

Joan Com està?Bufa La Trini? Almenys fa dos mesos que no l'he vist. Tenia molt

mala cara i es passa el dia vomitant. Ja se sap, les dones els primers mesos...

Joan Vols dir que...?Bufa Està prenyada? És clar que ho està. Es veu que quan van

sortir d'aquí ja ho estava. Saps què li vaig dir a en Mariano?: “Vaja un mascle de primera estàs fet! Ets Pep el segur. D'haver estat cavall, semental!! (Riu i surt al pati.) T'has quedat bocabadat.

Joan La sorpresa...Bufa No hi veig res d'estrany. És el més normal, no? Confessa que

t'ha caigut sempre molt bé aquesta mossota.Joan Li tinc estima...Bufa Doncs no ho entenc, fillet! T'ofereixen el millor tros de la

carnada i tu t'hi gires de cul. En Mariano sols ha estat plat de segona taula.

Villalba No estrenyis tant, cafre!

44

Bufa Calla, baladrer, d'una manera o altra haig de parar-te l'hemorràgia.

Joan Deixa, ja ho faré jo. Saps si encara són a la muntanya? Bufa No ho crec. Han castigat molt aquell sector. A hores d'ara els

altres ja hi deuen ser. Ara que recordo, el sergent tenia un bidó amb deu litres de benzina amagat al rebost. (Entra al rebost i treu el bidó buit.) El farciment, però sense el gall! (Llença el bidó vuit a l'interior del rebost.)

Villalba Que no en tens prou?Bufa El dipòsit quasi és ple, no tinguis por Villalba, arribarem al teu

poble!Joan (Acabant d'embenar-lo.) Està bé així?Villalba Sí, gràcies.Bufa Hem d'afanyar-nos. Anem per la carretera de l'interior, l'altra

és molt perillosa. La tenen escombrada amb les metralladores dels dos costats. A més, són a punt de volar el pont. Et sents amb forces, valent?

Villalba (Aixecant-se.) És clar que sí. I tu, Joan, com penses marxar d'aquí?

Bufa Està esperant el coronel per marxar amb el seu cotxe com un senyor. (Picant-li l'ullet.) Veritat, Joan? Que tinguis sort, trempat! Anem, tu! (Agafa a en Villalba per ajudar-lo.) Mira que si ens matessin ara després del que hem passat? (Riu.) Ja seria mala llet!

Villalba No xerris tant i espavila.Joan Vigileu, s’acosta un camió.Bufa Doncs cames, ajudeu-me, Villalba! (Surt amb Villalba.

S’escolta el soroll de la moto.)Mariano (Des de dins.) Ei, vosaltres! Que la carretera és tallada!

(S’ha perdut el soroll de la moto. Entra en Mariano molt de pressa i va cap al rebost. Surt de seguida amb el bidó buit.)

Mariano (Veient en Joan.) Que hi fas tu aquí?Joan Això a tu no t’importa.Mariano Sabia que estaves esperant l’ocasió. Ets un desertor. Et

formaran un consell de guerra, et afusellaran...Joan No diguis beneiteries! Tothom ha fugit. No queda ningú al

poble.Mariano Tothom, no. Quedo jo. I pots estar segur que ho faria amb

molt de gust. Te les dónes de valent? Creus que no sóc capaç de fer-ho? (Treu la pistola.)

Joan Has vingut a buscar la benzina?Mariano Sí. Porto el dipòsit mig buit. No arribarem gaire lluny.Joan La Trini va amb tu?Mariano Sí.Joan On la portes? Què serà d’ella?Mariano Això a tu no t’importa.Joan No li has fet prou mal encara? Per què no la deixes tranquil·la?Mariano Encara no ets un capellà com per engegar-me plàtiques, no jo

una vella com per escoltar-les. Així és que tanca la bocassa.

45

Joan Al garatge de la Unitat potser queda benzina.Mariano Tens raó, vaig a provar-ho. (Agafa el bidó buit. Entra la Trini.

Se li nota l’embaràs però sense exagerar.)Trini De pressa, Mariano! No es veu a ningú! (Veu en Joan.) Joan!Mariano Pregunta-ho a ella. Si em demana que la deixi, ho faré. Encara

que estant com està, potser és una mica tard, no? (Gest de ventre inflat.) Ara torno.

Joan Hola, Trini.Trini No pensava trobar-te aquí. (Plora.) Déu meu!Joan Per què plores, dona?Trini No ho sé. Em fa vergonya que em vegis així.Joan Per què? Un fill és el més formós de la vida. Mai te

n’avergonyeixis.Trini És cert el que m’ha dit la Petra? Que tu ets... bé, que vols

ser... capellà?Joan Sí. Aquest és el meu desig.Trini Perdona, Joan. Jo no ho sabia, com podria imaginar una cosa

així? (Pausa.) Jo t’he estimat molt, Joan. Està malament que ho digui?

Joan No.Trini Em deus menysprear, oi?Joan Al contrari.Trini Segur que penses que sóc una meuca que tant se me’n dóna

l’un que l’altre. Estava furiosa, no sabia el que hem feia. I tu, no m’has estimat mai?

Joan (Donant-li un aire superficial a la resposta.) Jo t’estimo molt, Trini. Molt.

Trini Vull dir si m’has estimat com a una dona, encara que només sigui una mica?

Joan Saps perfectament que jo no puc estimar així a cap dona. Trini No has hagut de lluitar, encara que sigui a contracor, per

ofegar aquests sentiments?Joan He hagut de vèncer molts sentiments.Trini En altres països els capellans es casen. Si haguessis pogut

escollir una dona... abans d’això, és clar, (assenyala el ventre) m’hauries triat a mi? M’hauries rebutjat?

Joan No és aquest el cas.Trini Contesta’m, Joan, és molt important per a mi. Joan No. Suposo que no t’hagués rebutjat. (Volent rectificar.) Però

ja t’he dit que...Trini (Tallant-lo.) Ho sé, ho sé. Em fas molt feliç, saps?Joan Sé que el teu pare es va posar malalt...Trini Ja està millor, gràcies. Saps qui hi ha a l’hospital, també? “La

Chiva”... bé, m’és difícil dir-ho... la meva mare. Pateix una malaltia molt greu i no crec que se’n surti. El que és la vida! Després de tants anys de voltar per aquests mons de Déu, s’han hagut de trobar per fi una altra vegada. La Petra la cuida, a ella. (Riu.) Hauries de llegir les seves cartes! No s’acosta a cap home ni per saludar-lo! Sembla ser que a la família sempre hi ha d’haver una virtuosa. També m’aconsella que deixi el Mariano.

46

Joan Per què no li fas cas?Trini Vull sentir-me viva. No vull quedar-me sola. Al capdavall això

és seu. (Pel ventre.) No estic feta per acabar com la “Chiva”.Joan Hi ha altres camins. Viu per al teu fill.Trini No gràcies. Sóc massa jove com per renunciar a viure la meva

vida.Joan La guerra acabarà aviat. No crec que siguis la primera mare

soltera del món. Pots trobar qui sàpiga perdonar-te. Si t’estima de veritat, no l’hi serà difícil.

Trini Casar-se amb mi, amb un regalet com aquest de torna? (Riu.) Les coses no van bé al front, saps? En Mariano ha de cuidar d’ell mateix. Hem de creuar la frontera.

Joan I on naixerà la criatura?Trini Què importa això, ara? Començarem una nova vida.

Formarem una família.Joan En Mariano ja té la seva.Trini D’ara endavant no en tindrà cap altra que la nostra.Joan Saps que això no és veritat.Trini Calla! Recorda que la culpa va ser teva.Joan (Desesperat.) No diguis això, per Déu! Què volies que fes?

Digues...Trini Tens raó. Però en veure’t el cor se m’omple de ràbia i coratge!

I saps per què? Doncs perquè voldria que aquest fill que porto fos teu. Potser aleshores no m’importaria quedar-me sola, encara que no et tornés a veure mai més; em sentiria emparada pel teu record i pel teu fill. No desitjaria altra cosa, t’ho juro!

Joan No diguis més disbarats!Trini Joan, demana’m que em quedi amb tu, o que surti al carrer i

crivelli a trets en Mariano, o que em mati. Demana’m el que vulguis i ho faré a ulls clucs; però no per mi, sinó per tu, per donar-te una alegria encara que només duri un instant. No em deixis, si us plau, no em deixis!

Joan No Trini, no t’abandonaré. Tingues fe en Déu.Trini (Ferida.) No, d’aquesta manera no!Joan Aquesta és una de les poques cases del poble que queden

dempeus. Tu saps el que això significa per al teu pare. Quan torni de l’hospital i et trobi aquí, esperant-lo, el faràs molt feliç.

Trini Què m’importa a mi la felicitat del meu pare?Joan Potser, en veure’l feliç a ell, també tu seràs joiosa.Trini Jo no desitjo la felicitat amb ningú. Sols si és amb tu.Joan Pregaré per tu cada dia de la meva vida. És tot el que puc fer.Trini No. No necessito les teves oracions, ni que te’n recordis de mi

mai més. No vull tenir deutes amb tu. Encara que no m’ho sembli jo sóc com la “Chiva”. Però estigues segur que no acabaré els meus dies com ella. Abans em mato!

(Entra en Mariano amb el bidó de benzina.)

47

Mariano Ja tenim benzina! Què? T’has deixat entabanar per les seves prèdiques.

Trini Marxem d’aquí quan més aviat millor.Mariano Així m’agrada. Ets una noia llesta.Joan Hauries de donar la volta per la carretera de l’interior.Mariano Està tallada.Joan Doncs l’altre camí és molt perillós. Està batut per tots dos

costats.Mariano Ens arriscarem. Avançarem poc a poc i amb els llums apagats

perquè no ens descobreixin.Joan Pensen volar el pont d’un moment a l’altre.Mariano N’estàs segur?Joan Això he sentit dir. I si és cert, saltareu fets miques. D’una

manera o altra us tocarà el rebre. Això és un suïcidi!Trini Et deixaràs ensarronar per les seves lletanies? No veus que

l’únic que vol és retenir-nos aquí?Joan Si fos com dius, no us hagués ajudat a trobar la benzina.Mariano Això és veritat.Trini A veure si ara resultarà que seràs tu el que et deixes

entabanar per les seves prèdiques. Jo estic disposada a córrer el risc. Covard! T’haurà de donar lliçons de valor una dona prenyada?

Mariano Anem.Joan És una bogeria. No li facis cas, Mariano!Trini Permetràs que et segueixi donant ordres? Que no et queden

pebrots, o és que ja comences a tenir respecte pels capellans.Joan (Intentant impedir-ho.) Això és anar a una mort segura, tu ho

saps. No ho consentiré!Mariano (Traient-se la pistola.) Deixa-la anar! Aparta’t! Es la segona

vegada que et poses davant el canó de la meva pistola. Massa facilitats, sabent que a ningú li vindria de nou un cadàver més i que tu ets l’home que més odio en aquest món! (Somriu.) No, no pateixis, no et mataré si no m’obligues a fer-ho. No sóc un estúpid, saps! Si ho faig, la perdo per sempre o m’exposo que una nit em buidi el carregador de la pistola al ventre. Estranya criatura, aquesta noieta, i estranya manera d’estimar. T’asseguro que quan més la conec, menys l’entenc. Però la necessito tant que em conformo amb això. Salut!

(Soroll de motor de camió.)

Joan (Sortint al cancell de la porta del carrer.) Ha posat en marxa el motor del camió! Se’n va cap el pont amb els llums encesos perquè la vegin bé.

Mariano Trini, Trini. (Fa mutis corrent darrera d’ella.)Joan Déu meu! No, Déu meu, no! Ajuda-la! No permetis que la

toquin. (S’escolten ràfegues de metralladora.) Noooo! Castiga’m a mi, però a ella noooo! No sap el que es fa. (Posant-se de genolls.) T’ho prego, Senyor! T’ho prego! Ella no... ella no... Castiga’m a mi, a mi... (es fa un silenci tràgic.) Nooo! (Amb un gran crit.) Noooo!

48

(Plora amargament. Es fa fosc. Apareix en Guzman. L’il·lumina una potent llum.)

GuzmanAquesta història és, en el més essencial, rigorosament verídica. Els fets narrats es desenvoluparen al llarg de l’estiu i tardor de l’any 1938. Joan és avui vicari en una parròquia d’una gran ciutat. El pare de les Chives, malgrat els temors, tornà a casa seva on morí molts anys després. La Petra segueix allí, sola.

FI DE L’OBRA

49