Embed Size (px)
Citation preview
Cançó nº 1 PRÒLEG (Pàg. 25)
“Balada del Flautista d’Hamelín”
(Lisbeth)
A la vora del Weser
Hi ha una vila
Que patí un gran flagell
Rates hi havia.
Eren tantes i tan grans
Que els gats fugien
I els pobres vilatans
de fam morien.
Cançó nº 2 ESCENA I (Pàg. 28)
“Cançó de les Vies Legals” (Vilatans) SABATER: Vaig escriure al Burgmestre
una carta i li vaig dir:
“Això és pitjor que la pesta,
ja ningú no viu tranquil.”
Han passat més de vuit dies,
no s’ha dignat contestar,
i la carta jo diria
que se li ha traspaperat.
Jo, sol, fer res no puc,
ningú no m’escolta,
jo, sol, fer res no puc,
tot sol com un cuc.
VILATÀ 1: Jo li vaig dir en audiència:
“és un afer col·lectiu,
perquè aquestes males bèsties
a tot arreu fan el niu.
Patirem molta misèria
si no les traiem aviat.”
Em va escoltar amb paciència
i va dir-me “exagerat!”.
ELS DOS: Tu, sol, fer res no pots,
ningú no t’escolta,
tu, sol, fer res no pots,
dos ja son més forts.
VILATÀ 2: Ja fa prop d’una setmana
me’l vaig trobar pel carrer,
gairebé no m’escoltava
i em va dir “m’ho pensaré”.
L’endemà tenia pressa
però es va aturar un moment,
i em va dir que allò no era
cosa de l’Ajuntament.
ELS TRES: Ell, sol, no pot fer res,
ningú no l’escolta,
ell, sol, no pot fer res,
ara ja som tres.
VILATANA: Jo vaig anar a comprar-li
una peça de teixit
i també vaig explicar-li
que de rates estem tips.
“A la casa de la vila
us podeu anar a queixar,
quan estic a la botiga
tinc uns altres maldecaps.”
TOTS: Tots, tot ho podem fer
si anem colze a colze,
tots, tot ho podem fer,
ja som un miler.
(bis)
Cançó nº 3 ESCENA I (Pàg. 35)
“Sermó sobre els Càstigs Divins.” (Grundig) Nostre Senyor, estimat ramat,
una gran plaga ens ha enviat.
Resignació, conformitat,
tinguem paciència i humilitat.
Penseu que Egipte fou assotat
amb deu flagells pels seus pecats.
I que el Senyor, enfurismat,
llançà un dia tan gran ruixat
que ofegà, com ja he contat,
gairebé tota la humanitat.
Resignació, conformitat,
tinguem paciència i humilitat.
I obrint el cel de bat a bat
anorreà dues ciutats
molt conegudes per cert pecat
amb foc i d’altres calamitats.
Grans rogatives he organitzat
per a merèixer ser perdonats.
Feu penitència, feu bondat,
qui tingui fe serà escoltat.
Resignació, conformitat, /tinguem paciència i humilitat.
Cançó nº 4 ESCENA I (Pàg. 37)
“Gospel-song de la Resistència Passiva”
(Vilatans i Frida)
VILATANS: No ens n’anirem d’ací,
no ens n’anirem,
fins que ens treguin per la força,
fins que ens treguin!
Queda’t amb el cul a terra
l’empedrat has d’escalfar,
si t’agafen i et treuen
un altre s’hi asseurà.
Per més coses que ens expliquin
sabem que tenim raó,
i ja cal que s’espavilin
a trobar una solució.
FRIDA: La resistència passiva
no sabem si servirà,
però si és col·lectiva
ja està bé per a començar.
VILATANS: No ens n’anirem d’aquí,
no ens n’anirem,
fins que ens treguin per la força,
el que cal és resistir.
Vine i seu al costat nostre,
vine i seu al costat nostre...
Cançó nº 5 ESCENA II (Pàg. 41)
“Cançoneta de la Investigació Medieval.”
(Síndics Weis i Baun)
WEIS: Hem provat.
BAUN: Hem forjat.
WEIS: Barrejat.
BAUN: Hem omplert,
WEIS: establert,
BAUN: descobert.
WEIS: Hem bullit,
BAUN: afegit,
WEIS: rebullit,
BAUN: i hem mòlt
WEIS: hem dissolt,
BAUN: hem resolt,
WEIS: concebut,
BAUN: obtingut.
WEIS: I finalment?
BAUN i WEIS: Hem vençut!
Cançó nº 6 ESCENA III (Pàg. 46)
“Ball de Regidors.” (Regidors) Som, som, som,
som els regidors
d’aquest municipi,
doncs som els millors:
qüestió de principis.
Manar i manegar
les coses de la vila,
manar i manegar,
tallem el bacallà.
Som, som, som,
som l’autoritat,
som incorruptibles,
som els més honrats
de tota la vila.
Fem i desfem
les coses de la vila,
fem i desfem,
les cireres remenem.
Som, som, som,
som representants
delegats del poble,
tots som vilatans,
no hi ha rics ni pobres.
Dir i decidir
les coses de la vila,
dir i decidir,
i els impostos repartir.
Som, som, som,
som els consellers,
som bones persones,
som els més sincers
defensors de l’ordre.
Amb seny i amb raó
les coses de la vila,
amb seny i amb raó,
i si convé amb el bastó.
Som, som, som,
som molt liberals,
els crítics hem d’admetre
mentre es fiquin en detalls
i no ens vulguin treure.
Fem lleis sense embuts
a la casa de la vila,
Batts, Webs, Schmid, Kost, Rush,
i el Cap de la Milícia.
Cançó nº 7 ESCENA V (Pàg. 59)
“Balada del Flautista d’Hamelín.”
(Lisbeth)
LISBETH: Van anar a protestar
a l’alcaldia,
quan de sobte es presentà
un gran flautista.
“Les rates m’emportaré,
m’emportaria,
si em pagueu ara mateix
quatre mil lliures,”
“Dotze mil te’n donaré,
te’n donaria,
i rebràs l’agraïment
d’aquesta vila.”
Cançó nº 8 ESCENA V (Pàg. 67)
“Cançó Publicitaria del Flautista.”
(Walter, Lisbeth, Scmid) WALTER: Si una plaga us arruïna
i la voleu destruir,
cal que crideu de seguida
el Flautista d’Hamelín.
LISBETH: Bonica la cançó.
WALTER: Escolteu amb atenció:
A la vila de Verona
em van cridar amoïnats:
una plaga de llagostes
els deixava sense blat.
La flauta vaig tocar
i al riu es van ofegar.
LISBETH: Oh, pare, que bonic!
SCHMID: M’he quedat bocabadat!
WALTER: Un gran eixam de mosques
envaí Pèrsia Oriental,
es van quedar a les fosques
no tenien ni un fanal.
La flauta vaig tocar
i al desert les vaig portar.
LISBETH: Oh, pare, és prodigiós!
SCHMID: Jo m’he quedat tot confós!
WALTER: Des del regne de Turquia
em cridà el Gran Visir,
quan ja el cel enfosquia
un gran núvol de mosquits.
La flauta vaig tocar
i al Mar Negre es van negar.
LISBETH: És Déu qui us ha enviat!
SCHMID: M’he quedat bocabadat!
WALTER: L’Emperador de la Xina
em donà aquest diamant
quan li vaig treure en tres dies
els gripaus dels arrossars.
La flauta vaig tocar
i el Iang-Tsé se’ls va emportar.
Contra plagues el Flautista
és el millor especialista.
ELS TRES: Contra plagues el Flautista
és el millor especialista!
Cançó nº 9 ESCENA VI (Pàg. 71)
“Pregó.” (Pregoner)
Per ordre del Burgmestre
es fa saber a tothom
referent al problema
que a tots ens treu la son:
He llogat el flautista
que va salvar Hamelín
i ell traurà de la vila
rates i ratolins.
Després de molts obstacles
per a fer-lo venir
ha acceptat l’encàrrec
i ara ja és aquí.
Tal com us vaig prometre
aquest Ajuntament
ha resolt el problema
immediatament.
Aneu tots cap a casa
i estigueu preparats
perquè el concert de flauta
aviat començarà.
Obriu bé les finestres,
portes i porticons,
armaris, calaixeres,
gateres i balcons.
Ho firma i ho promulga
el Burgmestre Schmid,
a Pimburg deu d’octubre
de mil tres-cents divuit.
Cançó nº 10 ESCENA VII (Pàg. 82)
“Tango d’Alfred” (Schmid)
Quan van fer-me cap de vila
vaig jurar davant el Sant
que només cura tindria
de mirar pels vilatans.
Si ara el Sant no vol permetre
que m’ajudi un nigromant,
llavors bé haurà d’admetre
que jo me’n renti les mans.
Això no és gens clar,
no m’ho podeu negar.
Si és cert que aquest flautista,
tot salvant-nos de la fam,
l’ànima ens perjudica
els rats que vagin criant.
Doctors savis té l’Església,
en això jo he d’anar a pams,
si el cremen a la foguera
me n’he de rentar les mans.
Això és molt pelut,
i jo faig el que puc.
Abans de fotre’s de gana
els incrèduls vilatans
prefereixen condemnar-se
i el Flautista exigiran.
Si algú, sigui qui segui,
m’avalota l’aviram,
llavors jo, peti qui peti, (2)
m’hauré d’embrutar les mans.
D’això, d’això també,
les mans me’n rentaré.
Cançó nº 11 ESCENA VIII (Pàg. 92)
“Cançó dels Soldats Avergonyits.”
(Soldats 1 i 2)
SOLDAT 1: La milícia m’ha cridat
a defensar la ciutat,
però m’han ben enredat:
contra ella m’han llançat.
SOLDAT 2: Un vestit m’he comprat
amb la paga de soldat.
SOLDAT 1: Quan la gent ha escomès
tenien raons de pes.
Hi ha hagut un malentès
d’això no me’n van dir res.
SOLDAT 2: Un vestit holandès
que semblava de burgès.
SOLDAT 1: No és pas a l’enemic
sinó al meu cunyat Enric
a qui he fet un bon estrip
a la vora del melic.
SOLDAT 2: El vestit s’han cruspit
dues rates, mal profit.
SOLDAT 1: Varen dir-me “tu que ets fort
faràs fugir aquells porcs”.
M’ho vaig creure, carallot!
Sort que no hi ha cap mort.
SOLDAT 2: Cobrem un escut d’or
i a les rates fem el joc.
SOLDAT 1: Em negaran el salut
Sort que no hi ha cap mort,
i ho tindré ben merescut.
Si jo ho hagués sabut!
SOLDAT 2: Contra mi m’he venut
i la paga tururut!
Cançó nº 12 ESCENA X (Pàg. 101)
“Song dels Negociants.”
(Síndics Weis i Baun)
BAUN: El negoci no té cor
el negoci no té entranyes.
Ara manen les finances,
ara mana qui té l’or.
WEIS: No és pas qüestió de sort
ni de néixer amb sang blava,
pren la paella pel mànec
el negoci no té cor.
BAUN: La llei la fan els més forts
no sé pas de què t’estranyes,
ni barons, ni reis, ni papes,
ara mana qui té l’or.
WEIS: El negoci no té cor,
per això passa el que passa,
el negoci no té entranyes.
Per això el món va com Déu vol.
ELS DOS: El negoci no té cor
el negoci no té entranyes.
Ara manen les finances,
ara mana qui té l’or.
Cançó nº 13 ESCENA X (Pàg. 107)
“Soul de les Calamitats Públiques.”
(Vilatans)
Si cau a la nostra vila
una gran calamitat,
uns pocs se’n beneficien
mentre molts han d’encaixar.
Tu i jo preguntaríem
com es pot solucionar,
i ells calculen de seguida
quants diners poden guanyar.
Si a la vila vénen rates
tal com és el cas ací,
quan se t’han ficat a casa
vol dir que no pots dormir.
Però uns quants en canvi canten:
“Com deia el meu padrí,
si et fan nosa les mates,
compra ratera i verí.”
La pesta la vila delma
i causa gran mortaldat:
sense fer ni la maleta
fugiran de la ciutat.
Tu i jo, la mare i l’avi,
estarem contaminats
i ens vendran escapularis
això sí, garantitzats.
Quan la fam ens amenaça
i ens grinyolen els budells,
per a tots no vol dir gana:
tu badalles, no pas ells.
A mi em fan figa les cames,
a tu ja et cauen les dents,
però s’inflen les butxaques
dels qui venen aliments.
Per als qui han de portar les armes
la guerra vol dir morir,
per als qui les han fabricades
la guerra vol dir profit.
“La guerra ja dura massa”
repetim tu i jo ensems,
i els que en treuen cullerada,
com més dura més contents.
