GENÈTICA ACTUAL

RECURSOS CONSULTATS

• Biologia i geologia 4t ESO. Editorial Edebé.• Biologia i geologia 4t ESO. Editorial Barcanova• Biologia i geologia 4t ESO. Projecte 3.16. Editorial

Cruïlla• www.terapiagenica.es• www.unav.es/cryf/clonacion• www.engormix.com• www.porquebiotecnologia.com.ar

• http://www.google.es/imgres?imgurl=http://docentes.educacion.navarra.es/~metayosa/3esogenetica

CLONACIÓ

• Obtenció de cèl·lules o bé organismes genèticament idèntics.

• Tècnica de clonació d’organismes Obtenció del nucli d’una cèl·lula somàtica de l’individu a

clonar. Introducció en l’òvul al qual se li ha eliminat el nucli. Estmulació de l’òvul per què es converteixi en embrió.

• Actualment la clonació està dirigida a obtenir teixits per transplantaments. Aplicació terapeútica.

• La clonació reproductiva està prohibida per la legislació

CLONACIÓ

CLONACIÓ REPRODUCTIVA vs CLONACIÓ TERAPEÚTICA

ENGINYERIA GENÈTICA

• És la manipulació de gens d’un organisme per aconseguir unes noves característiques que el millorin en benefici industrial, mèdic o ambiental.

• L’enginyeria genètica engloba tècniques complexes per aillar, manipular i transferir gens d’un organisme a un altre i que els pugui expressar. Aquests organismes receptors s’anomenen OMG (organismes modificats genèticament) o transgènics.

ENGINYERIA GENÈTICA

APLICACIONS• Obtenció de bacteris o llevats capaços de produir

fàrmacs com has vist en la diapositiva anterior.• Millora en la producció agrícola o ramadera, com

és el cas del blat de moro transgènic (blat-Bt) resistent a l’atac de les larves de la papallona monarca que destruia la seva tija. Aquest blat té incorporat un gen procedent de Bacillus thuringiensis que produeix un verí insecticida.

• Augment de la qualitat nutritiva d’alguns aliments.Per exemple, la introducció del gen de la pro vitamina A en plantes d’arròs.

• Obtenció de teixits i òrgans per a transplantaments que no generin problemes de compatibilitat

Percentatge de cultius transgènics al món.

RISCOS

• Possibles repercusions sobre la salut (al·lèrgies, resistències a antibiòtics)

• Possibles repercusions sobre el medi ambient (disminució de la biodiversitat, salt accidental de gens transferits a altres espècies salvatges). Per exemple: males herbes resistents als herbicides o bactèries patògenes resistents als antibiòtics.

• Control per part de companyies multinacionals.

LEGISLACIÓ

• Des de l’any 2004 existeix una llei sobre l’etiquetatge dels aliments i pinsos modificats genèticament.

• És obligatori etiquetar:Productes derivats de cultius transgènics.Ingredients, addictius i aromes d’aliments o

pinsos que continguin més del 0,9% de transgènics.

• No és obligatori etiquetar els aliments procedents d’animals alimentats amb OMG.

TERÀPIA GÈNICA

• Consisteix en la reparació del DNA danyat que causa una malaltia.

• Hi ha 3 procediments:Substitució del gen danyat per un correcte

utilitzant vèctors.Inactivació del gen danyat.Inserció de gens nous que facilitin la lluita

contra malalties no hereditàries.• La seva aplicació està en vies

d’investigació però s’obre un camí prometedor per curar malalties com la diabetes.

CÈL·LULES MARE

• Les cèl·lules mare són cèl·lules indiferenciades que són capaces de generar cèl·lules especialitzades (cèl·lules cardíaques, hepàtiques..)

• Hi ha 2 tipus: embrionàries i adultes. Les cèl·lules embrionàries estan a l’embrió i poden generar

tot tipus de cèl·lula. Les cèl·lules adultes estan a la medul·la òssia, el múscul i el

cervell i només poden donar lloc a cèl·lules del teixit al que pertayen a no ser que es reprogramin.

Actualment es pot conservar sang del cordó umbilical en bancs especialitzats i utilitzar les cèl·lules mare per futurs transplantaments.

La Llei d’investigació biomèdica de juliol de 2007 permet la utilització d’embrions sobrants de fecundació “in vitro” per a l‘obtenció de cèl·lules embrionàries amb finalitats terapeútiques.

Proyectan crear sangre a partir de células madre

La escasez en los bancos de sangre es un problema que afecta a todo el mundo,

científicos buscan la producción a gran escala de glóbulos rojos

PROJECTE GENOMA HUMÀ (PGH)

• S’inicià l’any 1990 i va finalitzar l’any 2003.

• Van participar científics de tot el món coordinats per l’Institut Nacional de Salut i el Departament d’Energia dels EUA a més d’una empresa privada (Celera Genomics)

• El seu objectiu era seqüenciar el DNA humà; és a dir, identificar els gens que formen el nostre genoma, la seva localització i funció.

RESULTATS DEL PGH

• El genoma humà té 3 bilions de parells de bases.• El genoma humà consta d’uns 30000 gens amb

3000 parells de bases de promig.• Tans sols un 2% del genoma determina

proteïnes.• Només es coneix la funció del 50% dels gens.• Les diferències genètiques entre els humans és

tans sols del 0,1% i entre un humà i un ximpanzé del 2%.

• El perfil genètic d’un individu permet identificar-lo. Genètica forense.