ELS BRIÒFITSAquesta divisió inclou les molses i les hepàtiques. Són vegetals amb una morfologia i un cicle biològic particulars que els diferencien de la resta dels vegetals. Es tracta de vegetals terrestres, generalment de mida petita i que, a causa de la seva adaptació encara incompleta a aquest medi, viuen en ambients humits. Algunes espècies s’han adaptat a ambients secs, aturant el seu metabolisme quan les condicions són adverses i engegant-lo amb l’arribada de les pluges ocasionals.

Algunes d’aquestes plantes són tal·loses, o sigui amb un tal·lus senzill i poc diferenciat, en canvi d’altres són folioses, amb estructures semblants a la tija (caulidi), les fulles (fil·lidis) i les arrels. Són poiquilohidres.

BRIÒPSIDSJúlia Pagès

Morfologia Les molses o els briòpsids són plantes petites i suaus que mesuren entre 1 a 10 centímetres. Cada molsa està formada per un conjunt de petites "tiges" molt simples, de les quals surten nombroses fulles diminutes.

Esporangi dels briòfits

“Fulla” dels briòfits, són estructures laminars fotosintètiques.“Tija”, sosté els fil·lidis.

Filament ramificat que fixa el gametòfit al substrat.

Briòpsids o molses: constitueixen el grup de briòfits més diversificat. El seu sistema vascular és primitiu, i no s’hi diferencien vasos especialitzats, com en les plantes superiors, tot i que és eficaç i capaç de distribuir l’aigua i els nutrients per tot el cos de la planta. Coneixem unes 14000 espècies de molses.

1

Heteròpsids o plantes hepàtiques: són briòfits d’anatomia més simple que les molses, amb una estructura que pot ser tal·losa o foliosa (Hepàtiques folioses i Hepàtiques tal·loses).

Un caràcter propi de les plantes hepàtiques és la presència de diminutes estructures molt brillants en el cos de la planta; quan els observen de prop resulta que són petits dipòsits de substàncies de reserva. La seva grandària oscil·la dels 2 a 20 centímetres de mida, i solen viure en llocs ombrius i amb un grau d’humitat elevat; en aquest aspecte són menys resistents que les molses, raó per la qual han conquerit un menor nombre de medis.

Grup de vegetals ja adaptats (al menys en la seva generació principal o esporofítica) a la vida terrestre, gràcies a la presència d’un sistema conductor i d’una epidermis protectora.

Juntament amb les FANERÒGAMES constitueixen les plantes vasculars o CORMÒFITS. La planta que es veu (arrel, tija, fulles) correspon a l’esporòfit. El gametòfit és de dimensions molt reduïdes i de vida curta.

En aquest grup s’hi troben molts representants fòssils d’importància evolutiva, i entre les plantes actuals hi trobem: Lycopodium, Selaginella, Isoetes, Equisetum (cues de cavall) i el gran grup de les falgueres.

ELS PTERIDÒFITS

Són vegetals terrestres amb un sistema vascular considerable i amb una cutícula o epidermis que les protegeix de la sequedat. Tenen un autèntic corm i serien les Criptògames més ben adaptades al medi terrestre. Els pteridòfits presenten arrel, tija i fulles veritables, conjunt que anomenem estructura cormofítica, i tenen un cicle reproductor sexual alternant.

MORFOLOGIALICOPODÒFITS

• Les fulles són petites i senzilles, són plantes sense flors, molt ramoses. Cada fulla té una nervadura central (conjunt de nervis) sense ramificar.

• Les seves fulles no tenen lígules (apèndix de la fulla, en la junció del limbe i el pecíol).

• Tenen cutícula impermeable, que és una capa externa de la planta i la protegeix de la dessecació. Els licopodòfits tenen xilemes i floemes per on passa la saba.

• Per exemple: el peu de llop amb tiges reptants de fins 2 metres de llarg.

Licopodòfits on trobem els licopodis. Tenen moltes més espècies fòssils que no pas vives actualment; aquestes presenten tiges reptants o subterrànies de les quals surten branques verticals que tenen esporangis a l’àpex. La reproducció dels licopodis recorda la de les plantes amb llavors, ja que, com aquestes, l’esporòfit produeix dos tipus d’espores, unes de més grans o megàspores, que originen els gametòfits femenins, i unes altres de més petits, les micròspores, que donen lloc als gametòfits masculins. Destaquem el peu de llop amb tiges reptants de fins 2 metres de llarg.

ESFENÒFITS

• La majoria d'aquestes plantes són fòssils.• Tenen arrels una tija d'on surten unes falses fulles.

d'aquesta tija surten ramificacions en forma de corona.

• Els esporangis s'agrupen en d'espiga (estròbil).• D'altura poden mesurar fins a dos metres.

morfologia

Esfenòfits on trobem les aspretes o equisets. Són plantes en la seva majoria fòssils, constituides per una tija i un rizoma subterrani, més evolucionats que els anteriors. La més freqüent és la cua de cavall, plantes de port herbaci, de fins a 2 metres d’alçada. Juntament amb els licopodis van contribuir a formar molts dels actuals dipòsits de carbó. Els esporangis s’agrupen en forma d’espigues, ja sigui en totes les branques o només en les branques fèrtils. Abunden en boscos ombrius i al voltant de llacs i rius.

Morfologia Són els pteridòfits més importants. La seva estructura està feta per les arrels i les "fulles" de les falgueres, que fan el mateix que elles, la fotosíntesi. En aquesta part és on es troben els esporangis o sorus, càpsules on es troben les espores. I per últim, el pecíol.

Pteridium aquilinum

Filicinòfits. Les falgueres són els pteridòfits més abundants actualment i es distribueixen principalment per les regions tropicals i les zones humides de la Terra. Les falgueres tenen l’esporòfit i el gametòfit separats. Les falgueres tenen teixits de creixement a les arrels, epidermis amb estomes a les frondes, teixits de sustentació i parènquima clorofíl·lic. Tot això els ha permès colonitzar molts ambients terrestres, sempre que, en alguna època de l’any, hi hagi prou aigua sobre el gametòfit perquè els gàmetes masculins puguin anar nedant fins als gàmetes femenins. Es coneixen unes 12000 espècies de falgueres que viuen avui dia, per la qual cosa constitueixen el grup més important dels pteridòfits.