1
Teoria més coherent per a mi L’ésser humà és un animal que treballa i que ha d’alliberar-se de les desigualtats socioeconòmiques (Marx). Per a mi, aquesta teoria tot i ser dura, és la més raonable i la que millor defineix l’ésser humà i la seva existència, l’ésser humà sempre ha valorat molt el poder ser lliure i escollir les seves decisions, però estem en un món on només som números, on hem de sacrificar moltes coses i molt de temps i esforçar-nos per anar cap endavant. Des d’un començament som classificats segons les notes que aconseguim en diferents matèries de manera competitiva i uniforme, els resultats poden ser: Un insuficient, un suficient, un notable o un excelent, la pregunta és: de veritat hi ha gent que mereixi ser catalogada insuficient? Tot seguit aquelles persones amb més dificultat per allò que se’ls demana han de seguir un camí molt dificultós per poder continuar, per que si no ho fem, que serà de nosaltres? Doncs bé, no podrem escollir allò que ens agrada i haurem d’estar sempre treballant per poder aconseguir una vida simplement benestant, potser això és, a més d’absurd, una poca recompensa davant tot un esforç i un sistema fet de manera en que o trepitges als demés, o acabes trepitjat, tant laboralment com socialment, sense diners, no acabes en lloc, estàs obligat a treballar i competir amb altre gent per poder fer-ho.

Teoria més coherent per a mi

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Teoria més coherent per a mi

Teoria més coherent per a miL’ésser humà és un animal que treballa i que ha d’alliberar-se de les desigualtats socioeconòmiques (Marx).Per a mi, aquesta teoria tot i ser dura, és la més raonable i la que millor defineix l’ésser humà i la seva existència, l’ésser humà sempre ha valorat molt el poder ser lliure i escollir les seves decisions, però estem en un món on només som números, on hem de sacrificar moltes coses i molt de temps i esforçar-nos per anar cap endavant. Des d’un començament som classificats segons les notes que aconseguim en diferents matèries de manera competitiva i uniforme, els resultats poden ser: Un insuficient, un suficient, un notable o un excel·lent, la pregunta és: de veritat hi ha gent que mereixi ser catalogada insuficient? Tot seguit aquelles persones amb més dificultat per allò que se’ls demana han de seguir un camí molt dificultós per poder continuar, per que si no ho fem, que serà de nosaltres? Doncs bé, no podrem escollir allò que ens agrada i haurem d’estar sempre treballant per poder aconseguir una vida simplement benestant, potser això és, a més d’absurd, una poca recompensa davant tot un esforç i un sistema fet de manera en que o trepitges als demés, o acabes trepitjat, tant laboralment com socialment, sense diners, no acabes en lloc, estàs obligat a treballar i competir amb altre gent per poder fer-ho.