Independents de qui?Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute – PACD

No devem! No paguem!www.auditoriaciudadana.net

@auditoriaBCNfacebook.com/auditoriaciudadanadeuda

Quines preguntes ens hem fet• Com ha crescut el deute públic a Catalunya? • Quan i quant ha crescut més el deute? • Perquè creix tant el deute? Per l’augment de les despeses?

O pel descens dels ingressos? • És molt elevat aquest deute públic? • Quant devem els catalans i catalanes? • Quant deute estem pagant? • El Deute per davant de la despesa social? • Com es genera el deute públic a Catalunya? • A qui devem aquests diners?• Qui deu dins de la Generalitat de Catalunya?• Hi ha deutes amagats en els avals i pagaments diferits?• I a partir d’aquí ... Què hem de fer?

Com ha crescut el deute públic a Catalunya?

DIC 1994

JUN 1995

DIC 1995

JUN 1996

DIC 1996

JUN 1997

DIC 1997

JUN 1998

DIC 1998

JUN 1999

DIC 1999

JUN 2000

DIC 2000

JUN 2001

DIC 2001

JUN 2002

DIC 2002

JUN 2003

DIC 2003

JUN 2004

DIC 2004

JUN 2005

DIC 2005

JUN 2006

DIC 2006

JUN 2007

DIC 2007

JUN 2008

DIC 2008

JUN 2009

DIC 2009

JUN 2010

DIC 2010

JUN 2011

DIC 2011

JUN 2012

DIC 2012

JUN 2013

DIC 2013 -

10,000.00

20,000.00

30,000.00

40,000.00

50,000.00

60,000.00

Font: Banc d’Espanya, Març 2014 Les administracions de la Generalitat de Catalunya devien a 31 de desembre de

2013 un total de 57.122 milions d'euros a bancs, mercats financers i a l'Estat espanyol.

El deute públic a Catalunya s'ha triplicat des de l'inici de la crisi (s’ha multiplicat per 3,03 des de setembre de 2008)

Durant la darrera dècada, de 2003 a 2013, el deute públic s’ha quintuplicat (5,23) De 1994 a 2013 el deute públic s’ha multiplicat per 11,9 Durant el tripartit (2003-2010) el deute públic es va multiplicar per 3,18 En els anys de govern de CiU (2010-2013) el deute s’ha multiplicat per 1,65 L’increment més elevat s’ha donat entre els anys 2008 i 2011.

Quan i quant ha crescut més el deute?

Perquè creix tant el deute?

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 (Prov) 2014 (Prev)0

1,000

2,000

3,000

4,000

5,000

6,000

7,000

8,000

9,000

10,000

903

5,0494,577

9,295

7,542

8,709

6,733

2,233

20

694

1,761

3,148

4,679

7,269

8,019 7,825

Creixement de deute respecte l'any anterior Ampliació perímetre SEC i incorporació de nous conceptes

Evolució del deute i ampliació del perímetre SEC i incorporació de nous conceptes en deute públic (2007-2014) en milions d’Euros

Font. Informe Resum de Pressupostos 2014.

les xifres anteriors a 2007 estan subvalorades al no incorporar certs deutes d’empreses públiques o públic-privades que eren, en realitat, deute públic.

Pq creix - Per l’augment de les despeses? O pel descens dels ingressos?

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 (prov) -

5,000.00

10,000.00

15,000.00

20,000.00

25,000.00

30,000.00

35,000.00

Despesa no financera Ingressos no financers

Des de 2008 les despeses no financeres (excloent interessos del deute) s’han reduït/retallat en un -11,4% mentre que els ingressos han caigut per sota (-8,65%).

Si bé al 2008 i 2009 hi ha un increment de la despesa no financera, aquesta es “retalla” en un 23% des de 2009. Un 14,1% sota el govern de CiU des de 2010.

El problema del dèficit no es pot atribuir a un augment de la despesa corrent i de capital (despeses no financeres), si no a una insuficiència dels ingressos.

És molt elevat aquest deute públic?

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 -

10,000.00

20,000.00

30,000.00

40,000.00

50,000.00

60,000.00

CatalunyaPaís ValenciàAndaluciaMadridCastilla La ManchaGaliciaPaís VascCastilla y LeónIlles BalearsMurciaAragónCanariasNavarraAstúriesExtremaduraCantàbriaLa Rioja

Catalunya i País Valencià són les comunitats autònomes més endeutades de tot l’Estat espanyol en termes absoluts.

El creixement del deute públic des de l’inici de la crisi (2008-2013) és més elevat a comunitats com Madrid i Galicia, seguides del País Valencià, Illes Balears i Catalunya.

0.00%

10.00%

20.00%

30.00%

40.00%

50.00%

60.00%Ca

talu

nya;

36.

46%

País

Val

enci

à; 4

0.94

%

And

aluc

ia; 3

3.69

% Mad

rid; 4

7.64

%

Casti

lla L

a M

anch

a;

22.7

8%

Gal

icia

; 43.

30%

País

Vas

c; 1

2.04

%

Casti

lla y

Leó

n;

31.8

7%

Illes

Bal

ears

; 36.

86%

Mur

cia;

13.

63% A

ragó

n; 2

8.25

%

Cana

rias;

35.

66%

Nav

arra

; 28.

00%

Ast

úrie

s; 2

5.24

%

Extr

emad

ura;

34.

36%

Cant

àbria

; 23.

48%

La R

ioja

; 34.

44%

Creixement del deute públic entre 2008 i 2013 (en percentatge)

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 20130

5

10

15

20

25

30

35

País ValenciàCastilla La ManchaCatalunyaIlles BalearsMurciaNavarraCantàbriaAndaluciaAragónGaliciaExtremaduraCastilla y LeónLa RiojaAstúriesCanariasPaís VascMadrid

Quan mirem l’endeutament relatiu respecte al PIB, País Valencià, Catalunya i Illes Balears ocupen 3 de les 4 primeres posicions en tant que comunitats més endeutades respecte el seu PIB.

Deute públic/PIB per Comunitats Autònomes (en percentatge)

Quant devem els catalans i catalanes?

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Deute/Càpita Cat

1687.3731671212

7

1662.9932824119

6

1826.7120143088

3

2120.0918458392

8

2124.7990685581

2

2201.5338755860

8

2864.3674657532

4

3485.4240580257

8

4739.3713049444

3

5911.4965774948

6

7049.0218672425

9

7666.0354105555

8

Deute/Càpita Esp

7766.7529513408

7613.2955041206

8

7759.1634974166

3

7624.1019498739

5

7382.0297219013

3

7073.9783846468

8051.5029537727

9

10571.097262246

1

11930.081770094

7

13490.605473100

4

16467.584293919

9

17940.324162900

9

Total

9454.1261184620

7

9276.2887865326

4

9585.8755117254

6

9744.1937957132

2

9506.8287904594

5

9275.5122602328

8

10915.870419526

14056.521320271

9

16669.453075039

2

19402.102050595

3

23516.606161162

4

25606.359573456

4

Mitjana Esp

9280.9900678024

1

9095.0092936305

2

9115.1566961964

1

9044.0868616870

9

8873.8502945567

8

8519.6481037489

2

9584.3728207502

12303.275569701

7

13992.887869671

8

15985.507603942

1

19163.871000389

1

20486.379087318

7

2,500

7,500

12,500

17,500

22,500

27,500

En 10 anys el deute públic per càpita s’ha multiplicat per 4,6 a Catalunya, passant de poc més de 1.600 euros per persona a més de 7.600 euros per habitant.

Si sumem el deute públic de l’administració central el deute per càpita a Catalunya seria de 25.606 € al 2013, multiplicant-se per 2,8 en els darrers 10 anys.

L’endeutament públic per càpita a Catalunya és superior a la mitjana espanyola.

Quant deute estem pagant?

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 (prev) 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 (prev)

Interessos pagats 570 696 796 919 1479 1743 1761 2077

Amortització del deute

1065 587 1361 1794 4825 6123 8983 5798

Total Obligacions pa-gades

1635 1283 2157 2713 6304 7866 10744 7875

1000

3000

5000

7000

9000

11000

570 696 796 9191479 1743 1761 2077

Al 2013 s’ha produït una xifra rècord de recursos destinats al pagament del deute. 10.744 milions d’euros incloent amortització del deute (8.983 M€)) i interessos (1.761M€)

Per a 2014 el Govern de la Generalitat preveu un descens en les obligacions relacionades amb l’endeutament, fins a 7.875 milions d’euros, donat que el deute derivat de les emissions detallistes ha estat ja retornat.

Quant paguem al 2014?

Gener Febrer

Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre

Oc-tubre

Novembre

De-sem-bre

Gener Febrer

Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre

Oc-tubre

Novembre

De-sem-bre

Bons

0 0 1000 802 50 0 622 0 77 391 0 0

Préstecs

21 83 5 15 17 70 1022 14 20 27 285 384

Op Suport Liquiditat

0 0 0 498 99 99 0 0 63 0 0 63

TOTAL

21 83 1005 1315 166 169 1644 14 160 418 285 447

100 300 500 700 900

1,100 1,300 1,500 1,700

Mili

on

s d

'eu

ros

Al 2014 es preveu que durant els mesos de Març, Abril i Juliol són els que acumularan més quantitat de recursos destinats a pagar el deute de la Generalitat

El que restava dels anomenats bons patriòtics s’ha liquidat al mes d’abril de 2014.

El Deute per davant de la despesa social?

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Salut 8463 8908 11907 9446 9746 8641 8215

Educació 5256 5780 6211 6143 5830 5271 5055

Protecció i Promoció Social 1819 2287 3011 2964 2804 2250 2132

Deute 1635 1284 2158 2714 6307 7976 11728

1000

3000

5000

7000

9000

11000

13000

Mili

ons €

Si bé amb l’inici de la crisi algunes partides socials van, a partir de 2010 totes aquestes partides socials pateixen retallades davant d’un increment dels recursos dedicats a pagar el deute i els seus interessos.

A l’any 2013 el pagament del deute ha superat per primer cop la partida destinada a Sanitat. Des de 2011 es dedica més pressupost a pagar el deute que a Educació.

Al 2013 es va dedicar més diners a pagar el deute que a educació i protecció i promoció social junts.

Com es genera el deute públic a Catalunya?

Bons; 31%

Préstecs (Bancs);

22%

Préstecs (mecanismes Liquid-itat); 47%

Gairebé la meitat del deute és amb l’Estat espanyol a través dels Mecanismes de Liquiditat (47%). Prop d’un terç és amb els mercats a través de bons (31%) i menys d’un quart són préstecs i crèdits de bancs (22%).

Des de 2012 s’ha donat un traspàs de deute amb els mercats a deute amb l’Estat espanyol

L’acceptació de les condicions del FLA i del Pla de pagament a Proveïdors implica que, de facto, la política econòmica catalana està intervinguda.

I els bons patriòtics, què ha passat?

En quatre emissions a un i dos anys es van col·locar un total de 12.727 milions d’euros a un interès d’entre el 4,24 i el 5,25%, i comissions per les entitats financeres que van gestionar la venda dels bons d’entre l’1,35 i el 2,47%.

Al març de 2014 s’ha pagat el darrer cupó de les emissions detallistes. En total s’han pagat 599,42 milions d’euros en interessos i 274,58 milions d’euros

en comissions bancàries.

2010 1 any 2011 1 any 2011 2 anys 2011 bis 1 any 2011 bis 2 anys 2012 1 any 2012 2 anys0

50,000,000

100,000,000

150,000,000

200,000,000

250,000,000

Interessos creditors Comissió bancs

Què han guanyat els bancs?

41%

23%

11%

4%

4%

4%3%

1% o inferior

CaixaBank, SA*Catalunya Banc, SA*Banco de Sabadell, SAUnnim Banc, SA*Deutsche Bank (diverses filials)Caixa d'Enginyers, SCC*Barclays Bank PLC*BBVAAhorro Corporación Financiera SV, SA Banco Mare Nostrum, SA Banco Pastor, SABanco Mediolanum – Fibanc*Caixa d’Estalvis del PenedesGVC Gaesco Valores SV, SAIbercaja Banco, SAGAESCO SV, SABanco Pequeña y Mediana Empresa, SA*Caixa d'Ontinyent*UnicajaIbercajaBankia, SA Caixa d’Estalvis Laietana Cajamar Caja Rural, SCCBanco Grupo Caja3, SAAltres (inferior a 500.000€)

CaixaBank - 41% - 113 M€ Catalunya Banc - 23,5% - 64,5 M€ Banc de Sabadell - 11,5% - 31,5 M€ Unnim (BBVA) - 4,2% - 11,4 M€ Deutsche Bank - 3,8% - 10 M€ Caixa d’Enginyers - 3,6% - 10 M€

I els mecanismes de liquiditat? Són un rescat?

2012 2013 2014 (prov)0

2,000

4,000

6,000

8,000

10,000

12,000

14,000

1304

2,020

2,228 2,309

6,66510,490

6,347

ICO venciments financers Fons de pagaments a proveïdors Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA)

Mili

ons d

'eur

os

El Pla de Pagament de proveïdors es finança a través del Fons per al Finançament de Pagament a Proveïdors (FFPP) amb un crèdit sindicat amb 26 entitats bancàries. Interessos al voltant del 5,9% a 5 anys refinançables a 10. Tant el FLA com el Pla de Pagament de Proveïdors està condicionat a la presentació d’un pla de viabilitat i sostenibilitat financera “que garanteixi la seva solvència i capacitat de pagament futur”.

A qui devem aquests diners?

ICOCaixabankBBVABEIBankiaSantanderCredit AgricoleCatalunya BancDexia & SabadellBanco PopularDepfa ACSBankinterDeutsche BankUBS Société GénéraleDGHBarclays Bank PLC

Estat espanyol31%

Bancs Espanyols41%

BEI i al-tres in-stitu-cions

públiques

9%

Bancs es-

trangers19%

Tenidors de bons i obligacions per sectors. Valors del deute públic de la Generalitat de Catalunya negociats a la Borsa de Barcelona. Setembre de 2011

45.60%

13.60%

4.80%1.40%

4.10%

5.70%

24.80% No residents

Entitats de crèdit

Fons d'inversió

Fons de pensions

Entitats asseguradores i adminis-tració de la SS

Empreses no financeres, fun-dacions i altres

Persones físiques

Dels valors de deute públic de la Generalitat de Catalunya negociats a la borsa de Barcelona, la major part estava al 2011 en mans de residents (54,4%), principalment en mans de persones físiques (24,80% del total) i d’Entitats de crèdit (13,60%). Els inversors no residents ostentaven un 45,6%.

Entre 2007 i 2011 es veu un increment de deute públic en mans de residents i un descens del percentatge de deute públic en mans de no residents.

Qui deu dins de la Generalitat de Catalunya?

2008 2009 2010 2011 2012 set2013 (prov)

Deute Generalitat 16135 20186 28096 35543 42791 45536

Deute Universitats 0 0 0 0 24 29

Deute Organismes Comercials, Industrials i Financers 163 161 191 173 147 134

Entitats de Dret Públic 6562 8460 9120 9797 9563 9231

Ens Públics (CCRTV i empreses filials) 1 0 0 0 0 0

Societats Participades 961 956 1505 1689 2007 1685

Consorcis 494 544 587 519 487 490

Fundacions 574 513 607 649 632 619

5,000

15,000

25,000

35,000

45,000

55,000

Mili

ons d

'eur

os

La part principal correspon a l’Administració general de la Generalitat (78,89%) Les Entitats de Dret Públic deuen 9.231 milions d’euros, un 15,99%. El deute de fundacions, consorcis, ens públics, societats participades, organismes,

i universitats suma 2.957 milions d’euros, un 5,12%

El principal endeutament de les entitats públiques es dóna en IFERCAT (Infraestructures Ferroviàries de Catalunya – a càrrec de la Línia 9 de metro, la Línia Orbital de tren, l’eix transversal ferroviari i diversos projectes de tramvies a ciutats catalanes) amb més de 4 mil milions de deute a finals de 2012.

Destaquen els més de mil milions de deute de l’Agència Catalana de l’Aigua o els més de 800 milions de l’Institut Català del Sòl.

Altres entitats amb més de 100 milions de deute a 2012 són Ferrocarrils de la Generalitat (470M€), Infraestructures de la Generalitat (324M€), Equipaments i edificis de Catalunya (324M€), REG Sistema Segarra-Garrigues (155M€), Fira 2000 (ampliació Fira de Barcelona – 222M€), Fundació de l’Hospital de Sant Pau (165M€ + 55M€) i Arrendadora Ferroviària (133M€)

En el cas de l’Hospital de Sant Pau els deutes són de més de 433 milions d’euros, incloent la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital i la Fundació Privada de l’Hospital. D’aquests un total de 221 milions corresponen a la generalitat x prorrateig.

Hi ha deutes amagats? Avals

Organismes Autònoms i Empreses Públiques

Altres0

500

1,000

1,500

2,000

2,500

3,000

1,939.69

676.86

170.5943.12

190.42

1,978.16

Entitats de Dret Públic Societats Participació MajoritàriaSocietats Participació Minoritària Consorcis i FundacionsEmpreses Privades Fons de titulització d'actius

A desembre de 2012 el risc per avals concedits a organismes autònoms i empreses públiques de la Generalitat de Catalunya era de 2.830 milions d’euros.

El risc per avals a empreses privades i a través del Fons de titulització d’actius era de 2.168 milions d’euros.

Dels avals a empreses públiques destaquen els 1.777 M€ avalats a IFERCAT

Hi ha deutes amagats? Pagaments diferits

I a partir d’aquí ... Què hem de fer?

• Coses que falten (municipis, privat, tipus interès, anàlisi d’ingressos i despeses ...)

• Conceptes que no s’entenen i preguntes que sorgeixen

• Explicar els perquès• Aprofundir en casos i sectors

.... Auditoria CiutadanaUs animeu?

Independents de qui?Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute – PACD

No devem! No paguem!www.auditoriaciudadana.net

@auditoriaBCNfacebook.com/auditoriaciudadanadeuda