Un espai finit?R

evo

luci

ó c

i en

tífi

c a d

e l R

e nai

xem

ent

Gravat popular del segle XVI

Llorenç Vallmajó Riera, gener-2010

http://filopolis.net

Sistema geocèntricR

evo

luci

ó c

i en

tífi

c a d

e l R

e nai

xem

ent

Sentit comú: tot gira entorn de la Terra

Rotació aparent de les estrellesR

evo

luci

ó c

i en

tífi

c a d

e l R

e nai

xem

ent

Una circumferència completa cada 23 h i 56 s

Rotació aparent…R

evo

luci

ó c

i en

tífi

c a d

e l R

e nai

xem

ent

Rastres d’estels durant 30 minuts

Retrogradació dels planetesR

evo

luci

ó c

i en

tífi

c a d

e l R

e nai

xem

ent

Retrogradació dels planetes. Com s’explica?

Retrogradació dels planetesR

evo

luci

ó c

i en

tífi

c a d

e l R

e nai

xem

ent

Simulació retrogradació planetes. Planetari de Munic; 17 anys?

CopèrnicR

evo

luci

ó c

i en

tífi

c a d

e l R

e nai

xem

ent

Nicolau Copèrnic (1473-1543)

De Revolutionibus Orbium CoelestiumR

evo

luci

ó c

i en

tífi

c a d

e l R

e nai

xem

ent

«En aquest temple, el més bonic que pugui existir, ¿qui trobaria

per aquesta lluminària (el Sol) un lloc diferent o millor que aquell des

del qual il·lumina simultàniament totes

les coses?»

Copèrnic

Heliocentrisme i circularitat

Rev

olu

ció

ci e

ntí

fic a

de l

Re n

aixe

men

t

Esquema retrogradació

Explicació retrogradació

Veure Port:retrogradació de Mart

Rev

olu

ció

ci e

ntí

fic a

de l

Re n

aixe

men

tObjeccions a l’heliocentrisme

• El sentit comú

• D’ordre geomètric

• D’ordre mecànic

• D’ordre religiós

• D’ordre cultural

Rev

olu

ció

ci e

ntí

fic a

de l

Re n

aixe

men

tParal·laxi estelar: objecció d’ordre geomètric

Si la terra es mou, s’haurien d’observar canvis en la configuració de les constel·lacions

Rev

olu

ció

ci e

ntí

fic a

de l

Re n

aixe

men

tHeliocentrisme; una idea perillosa

1. Neoplatònics: “Déu és l’Infinit”

2. Copèrnic: L’heliocentrisme implica magnituds infinites.

Bruno: Límits de Déu? Límits de la matèria

L’heliocentrisme esdevé una idea perillosa

Giordano Bruno (1548-1600)

Tycho Brahe R

evo

luci

ó c

i en

tífi

c a d

e l R

e nai

xem

ent

Tycho Brahe (1546-1601)

Sistema geo-heliocèntric

KeplerR

evo

luci

ó c

i en

tífi

c a d

e l R

e nai

xem

ent

Johannes Kepler (1571-1630)

Cinc sòlids i planetesR

evo

luci

ó c

i en

tífi

c a d

e l R

e nai

xem

ent

Kepler: Cinc sòlids regulars i les esferes dels planetes

Renúncia a la circularitatR

evo

luci

ó c

i en

tífi

c a d

e l R

e nai

xem

ent

Kepler: Renúncia a la circularitat: les dues primeres lleis

Galileo GalileiR

evo

luci

ó c

i en

tífi

c a d

e l R

e nai

xem

ent

Galileo Galilei (1564-1624)

Rev

olu

ció

ci e

ntí

fic a

de l

Re n

aixe

men

t

Descobriments astronòmics:

• Irregularitats a Lluna (com Terra)

• El Sol, taques

• Quatre satèl·lits de Júpiter

• Fases de Venus, com Lluna

• Milions d’estels a Via Làctia

Telescopi

Rev

olu

ció

ci e

ntí

fic a

de l

Re n

aixe

men

tAportacions astronòmiques Els satèl·lits de Júpiter

Rev

olu

ció

ci e

ntí

fic a

de l

Re n

aixe

men

tAportacions astronòmiques Fases de Venus

(c) Fases de Venus, previstes per Copèrnic i descobertes per Galileo, només són possibles si suposem (b), de cap manera en (a)

Rev

olu

ció

ci e

ntí

fic a

de l

Re n

aixe

men

tAportacions físiques En el buit, igual. + Principi d’inèrcia

Rev

olu

ció

ci e

ntí

fic a

de l

Re n

aixe

men

tAportacions epistemològiques Matematització +

Mètode hipotèticdeductiu

“La filosofia està escrita en aquest llibre tan gran que tenim constantment obert davant els ulls, em refereixo a l’univers, però no pot ser

llegit si abans no hem après a entendre la llengua, a conèixer els caràcters en els quals és escrit. És escrit en llenguatge matemàtic, i

els seus caràcters són triangles, cercles i d’altres figures geomètriques sense les quals és impossible entendre ni una sola paraula. Prescindir d’aquests caràcters és com girar

vanament en un obscur laberint”.

Galileo Galilei Il saggiatore (L’assagista)

Rev

olu

ció

ci e

ntí

fic a

de l

Re n

aixe

men

tDos sistemes

Diàlegs sobre els dos màxims sistemes del món

Rev

olu

ció

ci e

ntí

fic a

de l

Re n

aixe

men

tJudici

Judici: “E pur si muove”

Rev

olu

ció

ci e

ntí

fic a

de l

Re n

aixe

men

tNewton

«Nature and Nature’s laws lay hid in night:

God said, Let Newton be! And all was light.»

Alexander Pope

Isaac NewtonNadal 1642-1727Julià: 25-des-1642Gregorià: 4-gen-1643

Rev

olu

ció

ci e

ntí

fic a

de l

Re n

aixe

men

tGravitació universal

Una sola equació explica tot l’univers físic

Rev

olu

ció

ci e

ntí

fic a

de l

Re n

aixe

men

tÒptica

Descomposició de la llum

Rev

olu

ció

ci e

ntí

fic a

de l

Re n

aixe

men

tReconeixement

Àmbits de l’obra de Newton

Rev

olu

ció

ci e

ntí

fic a

de l

Re n

aixe

men

tRevolució cientítica: visió general

C φCopèrnic: · heliocentrisme, no noves observacions

· objeccions a la teoria · planetes, retrogradació. Espai infinit

Kepler: · òrbites elíptiques, no circularitat

Galilei: · astronomia: Júpiter, 4 satèl·lits Sol, taques; Venus, fases

· física: inercia; relativitat moviment, … · metodologia: experimentació matematització

Newton: · gravetat, força a distància · espai i temps absoluts, matèria · llum: teoria corpuscular

(Huygens: ones)· mètode: comprovació experimental

- Mecanicisme: +cos i –natura, màquines- Determinisme- Legalitat: +tot reduït a lleis –no art- Racionalitat: +fe progrés –no sentiment

- Crítica sentit comú- Ferida orgull humà- Objecció mecànica

- Un món, no sub/supra- Nova epistemologia