QUÈ PODEM FER AMB ELS BIGUDINS I LES PINCES?

Bigudins… paraula que ens sona estranya… però amb la definició del diccionari ja entenem millor que significa. El bigudí és una petita tija o cilindre en el

qual hom enrotlla els cabells per tal d’arrissar-los.

Però nosaltres, hem deixat la part lingüística de banda i ens hem dedicat a experimentar…

Partint del joc, la manipulació, l’observació, la imitació… cada infant ha creat, ha provat, ha descobert operacions lógico matemàtiques i coneixements

emocionals establint vincles afectius amb d’altres companys tot compartint els seus descobriments, creacions i aprenentatges.

“El juego es la actividad por excelencia a través de la cual aprenden los niños, motivados por el asombro”.

Un article de Harvard Educational Review, argumenta que la curiositat dels infants és el motor per excel·lència del seu desenvolupament intel·lectual, un

mecanisme que sosté un aprenentatge autèntic. El joc és el context per excel·lència en el qual els infants poden donar ales a la seva curiositat. En

definitiva, aprendre des d’un mateix cap a fora.

En primer lloc, es presenta als infants el material amb el que experimentaran durant la sessió. Material que pot ser conegut perquè és d’ús habitual a casa,

o altres materials que poden ser totalment desconeguts, però tots estimulen l’acció dels infants, ja sigui sols o amb els seus companys.

La imaginació ha anat apareixent en el seu joc… en les seves construccions… Han construït ulleres, binocles… Un cop finalitzada la construcció, es miraven

entre ells tot dient: “¡Te veo!”, ¡Te veo!”, Joana ¡Te veo!

Amb les ulleres, hem convidat a alguns companys i companyes a participar en el joc de mirar-nos.

Alguns infants s’afegien al joc, d’altres en canvi, han volgut seguir amb el seu objectiu: la construcció d’una torre. No obstant, han expressat els seus

sentiments: “¡no, no quiero!”

Aquest fet, ha donat peu a formular-nos preguntes sobre els gustos personals: “¿Te gustan más las pistolas?

L’equilibri, la precisió, la concentració han estat elements fonamentals per la construcció de les torres. Durant la construcció, els infants s’han donat

consells i suggeriments per tal de poder assolir la seva fita, com per exemple: ¡Cógela solo con un dedo! I la curiositat d’aquesta idea ha estat fascinant.

Què ha succeït? La torre s’ha caigut!

L’actitud optimista, l’esforç i la iniciativa per anar resolent les diverses situacions ha estat primordial per poder seguir endavant amb allò que cadascú tenia

en ment.

Les files realitzades amb els bigudins eren atractives. Seleccionavem els colors i tipus de bigudins que volíem i els anàvem col·locant amb molt d’ordre,

amb una mirada atenta.

I què passa si ens posem els bigudins als dits de la mà? L’Arnau després de construir un helicòpter amb les pinces i els bigudins, ha decidit posar-se els

bigudins als dits de la mà. L’Àlex que ho ha vist, li ha cridat l’atenció i ha decidit deixar de fer la fila amb els bigudins i posar-se’ls també als dits. Finalment,

s’ha iniciat un joc de complicitat entre ells.

El llenguatge matemàtic ha estat molt present en la manipulació dels bigudins i pinces. Agrupaments de molts i pocs, alts i baixos, dins i fora, els colors,

seriacions… Tots aquests conceptes han anat apareixent jugant, sense adonar-se’n i ser-ne conscients.

UN COP MÉS, HEM DEMOSTRAT QUE SOM CAPAÇOS DE CONSTRUIR I AMPLIAR ELS CONEIXEMENTS CIENTIFICS, VERBALS, MATEMÀTICS, EMOCIONALS,

DE JOC… EN UN CONTEXT RIC DE SIGNIFICATS I DE RELACIONS.