1. POWER POINT SOBRE EL SISTEMA SOLARNATHALI

• ELABORAT PER L'ALUMNAT DE 5B

2. A PARTIR DE LA WEBQUEST

http://www.xtec.es/aulanet/ud/socials/solar/index.htm 3. REALIZAT PER:NATHALI,SOKNA, MINI, ISABEL, PRESLAV, OSCAR, MILENA, JESS, ALBA, MNICA, MARTINA, JONATAN, JUNIOR, OMAYMA, TOMS, JOAQUINA, MADELINA, JUAN M.,SERGIO, QUILINO? I RAFA?DE 5B CP JOAN MIR 4. ORIGEN DEL SISTEMA SOLAR:El Big BangMilena 5. EL SISTEMA SOLAR 6. COM ES VA FORMAR?jonatan

El Sol va neixer dins d'una nebulosa de gas formada per hidrgen i heli. Per les forces gravitatries, hauria atret la matria que se trobava en les seves proximitats, originada en l'explosi d'una altre estrella ms vella de la mateixa nebulosa, formant els planetes interiors (Mercuri, Venus, la Terra i Mart).

7. LA TERRA SE FORM FA UNS 4.650 MILLONES D'ANYSJUNIOR 8. COM ES VA FORMAR?jesus

Els planetes ms allunyats al Sol, la composici dels quals, s similar a la del Sol, sn restes de la matria que ho origin. 9. L'nic planeta que no s'adapta a aquesta teoria s Plut que podria haver estat incorporat al Sistema Solar desprs de la seva formaci.

10. EL SOL I LA VIA LCTIAsergio

El Sol (i tot el Sistema Solar) gira al voltant del centre de la Via Lctia, la nostra galxia. Dna una volta cada 200 milions d'anys. Ara es mou cap a la constel.laci d'Hrcules a una velocitat de 19 Km./s

11. Els planetesjuan Sn astres que giren al voltant del Sol. No tenen llum prpia, sin que reflecteixen la llum solar. 12. EL SISTEMA SOLARpreslav

El Sistema Solar pertany a la galaxia Va Lctea formada per uns cents de mils de milions d'estrelles que s'extenen al llarg d' un disc pla de 100.000 anys llum. Est situat en un dels tres braos en espiral d'aquesta galaxia anomenada Ori, a uns 32.000 anys llum del nucli, al voltantr de la qual gira a la velocitat de 250 km per segon emprant 225 milions d'anys en donar una volta completa, el que es coneix com any csmic. 13. El Sol se troba a una distncia mitja de la Terra de 149 milions de km. La velocitat del sistema solar degut a la rotaci galctica s d'uns 270 kilometres per segon. El Sistema Solar s un quasi pla perqu la inclinaci de les rbites dels planetes respecte del pla de la rbita de la Terra o eclptica, sn d'uns pocs graus a excepci de la de Plut.

14. UNA GALAXIA ES UN CONJUNT D'ESTRELLES, PLANETES, SATLLITS, I ASTEROIDESSERGIO 15. ELSOLoscar

ELsol s una estrella. La Terra gira al seu voltant. La translaci dura 365 dies,per aix existeixen les estacions.

16. EL SISTEMA SOLAR EST EN UNA GALAXIA, LA VA LCTEA ALBA 17. 18. I HI HA MOLTES ALTRES GALAXIESMADELINA 19. El Solnatali

El sol es el centre d'un conjunt de planetes que giren es coneix com 20. El sistema solar

21. La supernova s l'explosi d'una estrellarafael 22. EL SOL s l'estrella ms propera a la Terra i l'element ms gran del Sistema Solar. Les estrelles sn els nics cossos de l'Univers que emeten llum.Cont ms del 99% de tota la matria del Sistema Solar. Exerceix una forta atracci gravitatria sobre els planetes i els fa girar al seu entorn.omayma 23. EL SOL g El Sol s una estrella bastant com.Unes altres estrelles sn ms grans o ms petites, ms calents o ms fredes.mini 24. El Sol

El Sol es l estrella entorn de la qual gira la Terra .Es tracta d'una esfera gegantina que emet CONTINUAMENT llum i calor .madelina

25. EL FUTUR DEL SOLJUNIOR

El Sol ha cumplit ja els 5.000 milions d'anys. Quan el sol arribi l'edat de 11.000 milions d'anys haur esgotat tot l'hidrgen i comenar a consumir heli en les seves reaccions nuclears. Llavors el sol passar de ser una estrella normal a convertir-se en una gigant vermella. El volum del Sol creixer fins a les proximitats de l'actual planeta Mercuri, els planetes ms propers seran atrets i passaran a formar part del Sol, d'on provenen. El Sol se convertir probablement en una estrella enana blanca.

26. Los planetas del sistema solarAlba 27. Mercuri Mercuri s el planeta ms prop al Sol. En aquest planeta el Sol es veu dos vegades ms gran de com s veu des de laTerra . La cara de Mercuri que mira al Sol est a una temperatura de ms de 400C, temperatura suficient per a fondre el plom. En canvi, en la cara no illuminada pel Sol, o sigui, la que s de nit, la temperatura arriba 172C sota zero.MONICA 28. VENUS: EL SEGON PLANETA

Venus s lobjecte ms brillant desprs de la lluna. 29. Venus est a una distancia del Sol de 1082 milions de quilmetres. T un dimetre duns 12103 quilmetres. Triga a fer una volta al Sol uns 2247 dies i en fer el dia i la nit 243 dies, 14 minuts. No t satllits. martina

30. LA TERRA ES EL TERCER PLANETA DEL SISTEMA SOLAR 31. VIVIM A LA TIERRAQUILINO 32.

ESTA A UNA DISTANCIA D'UNS 149 900 MILLONS DEKILOMETRES. 33. TE UN DIAMETRE DE 12756 DE KILOMETRESTOMAS .

LA TERRA

34. T FORMA QUASI ESFRICA, EN REALITAT DE PERA, EST AXATADA ALS POLS.MINI 35. LA TERRAsokna

El nostre planeta, la Terra, s lnic planeta del Sistema Solar on hi ha vida. 36. Tambs lnic planeta que t aigua lquida a la superfcie. De fet, quasi tres quartes parts de la terra sn aigua.

37. La rotaci de la Terrajoaquina 38. TE DIVERSOS MOVIMIENTSMILENA 39. LA ROTACI DURA 24 HORES I PER AIX EXISTEIX EL DIA I LA NITSOKNA 40. COMS LA TERRA?martina El nucli de la Terra esta compost de ferro i nquel. El nucli interior s slid i lexterior lquid. Al seu voltant hi ha una capa rocallosa anomenada mantell i escora.La Terra, al igual que tots els altres planetes del Sistema Solar, es va formar a partir de la pols i el gas que girava al voltant del Sol fa 4500millons de anys enrera.Est a una distancia del Sol duns 1496 milions de quilmetres. El seu dimetre s de 12756 quilmetres.Triga a fer una volta al Sol 3652 dies i en fer el dia i la nit 23 hores, 56 minuts. T satllit anomenat Lluna. 41. LA SEVAMAJOR PART ES AIGUAJOAQUINA 42. LA TERRAisabel

La terra es nostre planeta

La superfcie rocallosa de la Terra, tamb se li pot dir escora, est composta per plaques que llisquen, poc a poc, per la superfcie de la Terra. Quan dos plaques xoquen, causen els terratrmols i volcans . 43. Hi ha nou planetes.El nostre planeta, laTerra , s el tercer planeta des delSol , Tots els planetes sn diferents. Aquestes diferncies es basen en gran part a la seva distncia respecte delSol .Els quatre planetes ms propers alSoles diuen planetes interiors. Sn petits menuts i rocallosos. Els planetes exteriors, amb lexcepci dePlut , sn gegants de gas.Tots els planetes, excepteMercuriiVenus , tenen llunes que giren al seu voltant.Les rbites dels planetes estan quasi en un mateix pla, excepte la dePlut , que est ms inclinada que la dels altres.Tots els planetes giren al voltant delSoli en la mateixa direcci.PRESLAV 44. MARTMart est recobert per una pols de color marr vermells, que li dona el color vermell .En la seva superfcie hi han zones obscures anomenades mars.Els mars sn zones on el vent a sigut molt fort i sha emportat tota la pols.MONICA 45. MART

MART ESTA A MES DE 0 GRAUS 46. La montanya mes alta del sistema solar se encuentra en mart mideix 25 kilometres 47. I 3 vegades mes gran que l'Everest

MART ESTA A MES DE 0 GRATS 48. La montanya mes alta del sistema solar se encuentra en mart mideix

tomas 49. COM SMART?MARTINA

T una petita atmosfera amb nvols de dixid de carboni, hi ha tres classes de nvols: de color rosa, de color vermell i de color blau.La muntanya ms alta del sistema solar es troba a Mart i t una alada de 25 quilmetres, 3 vegades ms gran que lEverest.La temperatura de Mart supera els 0C per els pols, per a vegades pot fer molt ms de fred.Mart s a una distancia del Sol duns 2279 milions de quilmetres. El seu dimetre s de 6786 quilmetres. Triga a fer una volta al Sol 6869 dies ien fer el dia i la nit 24 hores, 37 minuts. T 2 llunes.

50. JPITEROMAYMA s el planeta ms gran delSistema Solar , t ms matria que tots els altresplanetesjunts i el seu volum s mil vegades el de laTerra . 51. JUPITERSERGIO

Jupiteres el planetames gran del sistema solar. 52. Tarda 12 anys en fer una volta al sol ,tarda pocmenysde 10 hores en fer una volta en ell matei x

53. COM SJUPITER?

Sa distancia alSOL es de 778,3 milions de kilometres i el seu radi es de 71350 de kilometres. 54. La seva temperatura en la seva superficie es duns 120 graus baix cero. 55. Te 13 satelis coneguts.JESUS

56. S A U T R NJUNIOR Saturn es el sis planeta del sistema solar Te 3 quilometres de ampliada i 300000 quilometres de dimetre 57. SaturnMILENA Est envoltat per molts anells brillants. Estan formats per gel i pols, tenen una longitud de 3 quilmetres d amplada i 300000 quilmetres de dimetre. 58. COMES SATURN?MADELINA

La seva temperatura es de 150 graus baix cero . 59. La sva distancia al SOL es de 1428 milions km . 60. Tarda 10 hores y 14 minuts en fer una volta en ellmateix. Recor la seva orbita 29, 46ays.

61. URSOKNA s el set planeta des delSoli el tercer ms gran delSistema Solar . s tamb el primer que es va descobrir grcies al telescopi. L'atmosfera d'Ur est formada per hidrogen, met i altres hidrocarburs. El met absorbeix la llum roja, per aix reflexa els tons blaus i verds.Ur est inclinat de manera que l'equador fa gaireb angle recte, 98 , amb la trajectria de l'rbita. Aix fa que en alguns moments la part ms calenta, encarada al Sol, sigui un dels pols. 62. COMES UR?MILENA

Laseva distnciaal Solsel doble que la deSaturn. s tan llunyque, desd'Ur , el Solsemblauna estrella 63. Ur, descobert per William Herschel al 1781, s visible sense telescopi. Segur que alg l'havia vist abans, per l'enormedistncia el fa brillar poc i moure lent. A ms, hi ha ms de 5.000 estrelles ms brillants que ell. 64. La inclinaci sorprenent d'Ur provoca un efecte curis: el seu camp magntic s'inclina 60 en relaci a l'eix i la cua t forma de tirabuix, a causa de la rotaci del planeta. 65. Els anells d'Ur sn diferents dels de Jpiter i Saturn. El ms exterior, Epsilon est format per roques de gel grans i t color gris. Sembla que hi ha tamb anells o fragments d'anells no gaire amples, d'uns 50 metres.

66. NEPTISABEL

s el planeta ms exterior dels gegants gasosos i el primer que fou descobert grcies a prediccions matemtiques. 67. L'interior s roca fosa amb aigua, met i amonac lquids. L'exterior s hidrogen, heli, vapord'aigua i met, que li dna el color blau. 68. s un planeta dinmic, amb taques que recorden les tempestes de Jpiter. La ms gran, anomenada Gran Taca Fosca, tenia un tamany similar al de la Terra, per al 1994 va desaparixer i, desprs, se n'ha format una altra. 69. Els vents ms forts de qualsevol planeta del Sistema Solar sn els de Nept. Molts d'ells bufen en sentit contrari al de rotaci. Prop de la Gran Taca Fosca s'han mesurat vents de 2.000 Km/h .

0 70. COM ES NEPT?OMAYMA

Nept t un sistema de quatre anells estrets, primets i molt tnues, difcils de distingir amb els telescopis terrestres. S'han format a partir de partcules de pols, arrencades de les llunes interiors pels impactes de meteorits petits. 71. A l'atmosfera de Nept s'arriba a temperatures de 260 C sota zero. Els nvols, de met congelat, canvien amb molta rapidesa. La foto de la dreta mostra els canvis que va detectar el Voyager II en un perode de noms 18 hores. 72. La distncia que ens separa de Nept es pot entendre millor amb dues dades: una nau ha de fer un viatge de dotze anys per arribar-hi i, quan hi s, els seus missatges triguen ms de quatre hores per tornar a la Terra.

73. El planeta a ms llarga distncia del sol es Plut, sovint, considerat planeta nan.oscar 74. PLUTMINI

s el planeta ms petit i el que s'allunya ms del Sol. Es va descobrir al 1930, per s tant lluny que fins ara hem tingut poca informaci. s l'nic que encara no ha estat visitat per cap nau terrestre. 75. Generalment, Plut s el planeta ms lluny. Per la seva rbita s molt excntrica i, durant 20 dels 249 anys que triga a fer-la, s ms proper al Sol que Nept. 76. L'rbita de Plut tamb s la ms inclinada, 17 . Per aix no hi ha perill que es trobi amb Nept. Quan les rbites es creuen ho fan prop dels extrems de manera que, en vertical, les separa una enorme distncia. 77. Va fer la mxima aproximaci al setembre de 1989 i continu dins l'rbita de Nept fins al mar de 1999. Ara s'allunya i no tornar a creuar aquesta rbita fins al setembre del 2226

78. A MS DELS PLANETES AL SISTEMA SOLAR HI HA:NATALI

EL SOLELS METEORITS 79. LES ESTRELLESELSFORATS NEGRES 80. ELS SATEL.LITS 81. ELS ASTEROIDES 82. ELS COMETES

83. CometesJUAN H i ha cometes amb perodes orbitals curts i, d'altres, llargs. N'hi ha que no superen mai l'rbita deJpiteri d'altres que s'allunyen molt, fins que abandonen elSistema Solari ja no tornen. La foto de l'esquerra s el cometa Kohouotek, que va passar prop de laTerraal gener de 1974. Havia estat detectat molt lluny, quan travessava l'rbita de Jpiter.El cometa Encke, que t l'rbita molt curta, s'acosta cada tres anys i tres mesos. Noms es veu amb un bon telescopi. En canvi, el fams Halley, que ens visita cada 76 anys, i el Rigollet, que ho fa cada 156, sn encara brillants.PRESLAV 84. COMETESMonica

Els homes primitius ja coneixien els cometes. Els ms brillants es veuen molt b i no s'assemblen a cap altre objecte del cel.

85. METEORITSISABEL

Alguns meteorits han bombardejat la superfcie d'alguns planetes y els crters de la lluna se deuen a aquests impactes. . Segur que has pensat uns quants desitjos observant una estrella fuga,id en realitat el que estaves veient era un meteorit, que al entrar en contacte ambl'atmsfera s'inflama.

86. ASTEROIDESALBA

Els asteroides sn objectes formats per roca i metall que donen voltes alvoltant del Sol per que sn massa petits per a ser considerats planetes.

87. FORATS NEGRESJONATAN

Un forat negre s un cos amb un camp gravitatori tan fort que ni la radiaci electromagntica pot escapar de la seva proximitat. El cos est rodejat per una frontera esfrica, anomenada horitz de succesos,mitjanant la qual la llum pot entrar, per no pot sortir, pel que sembla completament negre.

88. QUE SON LES ESTRELLES?PRESLAV

La Via Lctea cont estrelles blaves i brillants, estrelles gigants vermelles i supergigants blaves. Una estrella s un gran cos compost de gasos calents que emeten radiaci electromagntica, en especial llum. El Sol s una estrella. Amb la nica excepci del Sol, les estrelles semblen estar fixes, malgrat en realitat se mouen per a distancies tan grans que els seus canvis de posici se perceben noms a travs dels segles. Des de la Terra podem observar a simple vista que 8.000 estrelles!!!

89. Les ConstellacionsJOAQUINA 90. ELS SATELLITSMILENA

Hi ha un satllit que veim cada vespre quan ens anam a dormir, s la Lluna. Un satllit s qualsevol objecte que orbita alvoltant d'un planeta. La Lluna s el satllit de la Terra. La majoria dels satllits del Sistema Solar se mouen d'oest a este en el mateix sentit que giren els planetes.

91. ALVOLTANT DE LA TERRA GIRA UN SATLLIT:LA LLUNA 92. LES FASES LUNARSSCAR 93. LA LLUNA T QUATRE FASES: NOVA, CREIXENT, PLENA IDECREIXENT 94. LA LLUNA INFLUEIX SOBRE LA MAR