LA GIRAFA
Projecte realitzat pels alumnes de cicle mitj de laula dacollida del CEIP MONTSENY de Barcelona
1. Com s?
La girafa pertany a la famlia dels girfids.
Els avantpassats de les girafes eren els antlops i fa milions danys que aquests sesforaven per arribar a aconseguir les fulles dels arbres, per tal dobtenir ms aliments que els altres. I estiraven el coll i les potes del davant. Per aix el coll i les potes sels va anar allargant.
HIPERVNCULO "http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Blackbuck_male_female.jpg" \o "el \"blackbuck\", s un antlop" INCLUIRIMAGEN "http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5e/Blackbuck_male_female.jpg/200px-Blackbuck_male_female.jpg" \* MERGEFORMATINET
La seva altura
La girafa s la ms alta de tots els animals de la terra. Els mascles poden arribar a mesurar de 4,8 a 5,5 m daltura.
El seu pes
Poden arribar a pesar de 600 a 1900 kg.
El seu color i les taques
La pell s de color clar, plena de taques bastants grans, de forma irregular i color marr clar o fosc. Les taques del coll i cames sn ms petites. La part inferior de la panxa s blanca i no t taques. Cada girafa t un dibuix diferent de les taques.
La crinera
T una crinera de pl curt.
La seva altura
La girafa s la ms alta de tots els animals de la terra. Els mascles poden arribar a mesurar de 4,8 a 5,5 m daltura.
El seu pes
Poden arribar a pesar de 600 a 1900 kg.
El seu color i les taques
La pell s de color clar, plena de taques bastants grans, de forma irregular i color marr clar o fosc. Les taques del coll i cames sn ms petites. La part inferior de la panxa s blanca i no t taques. Cada girafa t un dibuix diferent de les taques.
La crinera
T una crinera de pl curt.
Les banyes
T unes petites banyes, que es diuen ossicorns, que estan recoberts per la pell. Poden tenir-ne 2 o 4. T una petita cresta en el mig de front.
La cua
La cua t una llargada d1m.
Potes i pelles
Les girafes tenen les potes molt llargues acabades en pelles que sn com una ungla dura com una banya.
La llengua
La seva llengua s de color negre. s tan llarga (uns 50 cm) que li permet usar-la per a netejar-se les orelles.
El coll
El seu coll s molt llarg i els permet arribar a les fulles ms altes i tendres dels arbres. Els ossos del coll no sn
diferents dels altres mamfers. T 7 vrtebres igualment, per cadascun dels 7 ossos s molt ms allargat. El seu coll pot mesurar 2,5m.
2. Alimentaci
La girafa s un animal herbvor, que vol dir que menja herba. Tamb s remugant, que vol dir que fa la digesti dels aliments molt a poc a poc. Les girafes passen entre 16 i 20 hores al dia alimentant-se. Poden arribar a menjar 50 kg de vegetals.
Qu mengen?
Com daltres mamfers durant el primer any de vida salimenta quasi exclusivament de llet materna.
Les girafes mengen fulles dels arbres i altres vegetals. Laliment preferit de la girafa s laccia.
Qu fa la seva llengua quan menja?
Lajuda a arrencar les branques i fulles sense ferir-se amb les punxegudes espines de les accies.
Sn carnvores?
No sn carnvores, les girafes sn herbvores remugants que salimenten principalment de fulles i brots de les parts ms altes dels arbres.
Velocitat de moviments
Normalment caminen amb pas tranquil i elegant, movent a la vegada les dues potes del mateix costat. Quan corren i galopen ajunten i allunyen les pelles del davant i del darrera, al temps que balancegen el coll.
Les girafes sn capaces de crrer fins a 60 km per hora.
4. On viu?
Antigament la girafa vivia a gran part dfrica, per la progressiva desertitzaci del seu hbitat i les caceries abusives han fet que nhi hagi cada vegada menys.
Actualment la girafa viu a lfrica, en algunes regions al sud del Shara, des de Nbia al riu Orange a lest, i fins a Nigria i Angola a loest. Ara moltes viuen protegides als Parcs Nacionals.
Habita en les sabanes i estepes, terres planes, on hi hagi arbres i matolls, i poques vegades en llocs muntanyosos.
INCLUIRIMAGEN "http://www.escolaeldrac.com/secundaria/1r_ESO/socials/mapes/07_1mapamundi_mut.jpg" \* MERGEFORMATINET
Hbitat de la girafa i distribuci i pelatge de les subespcies.
5. Els seus costums
Per qu fa servir la cua?
Per espantar els insectes i ajudar el seu equilibri quan corre i es balanceja.
Com s la seva vida en llibertat?
La girafa viu en ramats poc organitzats que oscillen de dos a deu individus. Cada ramat est liderat per un mascle adult, format per diverses femelles amb les seves cries i alguns mascles joves.
5. Els seus costums
Per qu fa servir la cua?
Per espantar els insectes i ajudar el seu equilibri quan corre i es balanceja.
Com s la seva vida en llibertat?
La girafa viu en ramats poc organitzats que oscillen de dos a deu individus. Cada ramat est liderat per un mascle adult, format per diverses femelles amb les seves cries i alguns mascles joves.
5. Els seus costums
Per qu fa servir la cua?
Per espantar els insectes i ajudar el seu equilibri quan corre i es balanceja.
Com s la seva vida en llibertat?
La girafa viu en ramats poc organitzats que oscillen de dos a deu individus. Cada ramat est liderat per un mascle adult, format per diverses femelles amb les seves cries i alguns mascles joves.
Acostumen a formar grups poc estables daproximament una dotzena danimals encara que no s estrany que els mascles adults es separin i passegin solitaris per la regi.
Sovint els mascles lluiten donantse cops al coll, la qual cosa s interpreta com un ritual per veure qui s ms fort i mana.
Acostumen a formar grups poc estables daproximament una dotzena danimals encara que no s estrany que els mascles adults es separin i passegin solitaris per la regi.
Sovint els mascles lluiten donantse cops al coll, la qual cosa s interpreta com un ritual per veure qui s ms fort i mana.
Com s la seva vida al zoo?
Al zoo es dediquen a la conservaci despcies animals, especialment les que estan en perill dextinci. Al zoo de Barcelona hi viu la girafa de Rothschild que s la ms amenaada.
Quan les girafes viuen en un zoo, els cuidadors en tenen cura, les alimenten i posen les condicions perqu tinguin fills.
Quantes hores dormen?
No dormen ms de 5 a 7 minuts cada vegada. En total, al dia, arriben a les 2h de son.
Com dormen?
La girafa sol estirar-se per a dormir.
6. La seva vida
Com neix?
La gestaci duna girafa dura entre 14 i 15 mesos; neix una sola criatura. La mare dna a llum dreta. El sac embrionari es trenca quan el beb cau a terra.
Com s de gran quan neix?
Acabades de nixer mesuren prop de 1,8 m i pesen aproximadament de 50 a 100 quilos. Al cap deu hores corre per tot arreu. Fins als quatre anys no arribar a ledat adulta.
Quants anys pot viure?
Noms del 25 al 50 per cent de les girafes arriben a ledat adulta. Poden viure entre 20 i 30 anys.
7. El seu nom
El nom giraffa prov de lrab ziraafa o zurapha que significa alta.
8. El so que fan
El so que emeten grcies als seus enormes pulmons no el pot sentir la persona humana perqu ho fan a travs de linfras. Savisen entre elles dels perills i els serveix per localitzar les seves cries.
1.
Com s?
La girafa pertany a la famlia dels
girfids
.
Els avantpassats de les girafes eren els antlops i fa
milions danys que aquests sesforaven per arribar a
aconseguir les fulles dels arbres, per tal dobtenir ms
aliments que els altres. I estiraven el coll i les potes
del davant. Per aix el coll i les potes sels va anar
allargant.
Acostumen a formar grups poc estables daproximament
una dotzena danimals encara que no s estrany que els
mascles adults es separin i passegin solitaris per la
regi.
Sovint els mascles lluiten donantse cops al coll, la qual
cosa s interpreta com un ritual per veure qui s ms fort
i mana.
La seva altura
La girafa s la ms alta de tots els animals de la
terra. Els mascles poden arribar a mesurar de 4,8 a
5,5 m daltura.
El seu pes
Poden arribar a pesar de 600 a 1900 kg.
El seu color i les taques
La pell s de color clar, plena de taques bastants
grans, de forma irregular i color marr clar o fosc.
Les taques del coll i cames sn ms petites. La part
inferior de la panxa s blanca i no t taques. Cada
girafa t un dibuix diferent de les taques.
La crinera
T una crinera de pl curt.
LA GIRAFA
Projecte realitzat pels alumnes de cicle mitj de laula dacollida del
CEIP MONTSENY de Barcelona
Les banyes
T unes petites banyes, que es diuen ossicorns,
que estan recoberts per la pell. Poden tenir-ne 2 o
4. T una petita cresta en el mig de front.
La cua
La cua t una llargada d1m.
Com s la seva vida al zoo?
Al zoo es dediquen a la conservaci despcies animals,
especialment les que estan en perill dextinci. Al zoo de
Barcelona hi viu la girafa de Rothschild que s la ms
amenaada.
4. On viu?
Antigament la girafa vivia a gran part
d
frica, per la
progressiva desertitzaci del seu hbitat i les caceries
abusives han fet que nhi hagi cada vegada menys.
Actualment la girafa viu a lfrica, en algunes regio
![- Power point - Power point Power point - - Power point - - Power point - Power point - - Power point - - Power point - nnam]zneunîîaeu - Power point - - Power](https://img.dokumen.tips/doc/110x75/5ebe0838f97dbb6d310e3bb0/-power-point-power-point-power-point-power-point-power-point-power.jpg?t=1657088895)
![A girafa que_comia_estrelas[1]](https://img.dokumen.tips/doc/110x75/557de351d8b42a4e358b4fab/a-girafa-quecomiaestrelas1.jpg?t=1657088895)
