Click here to load reader

Power Point Girafa

  • View
    907

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Power Point Girafa

  • LA GIRAFA

    Projecte realitzat pels alumnes de cicle mitj de laula dacollida del CEIP MONTSENY de Barcelona

  • 1. Com s?

    La girafa pertany a la famlia dels girfids.

    Els avantpassats de les girafes eren els antlops i fa milions danys que aquests sesforaven per arribar a aconseguir les fulles dels arbres, per tal dobtenir ms aliments que els altres. I estiraven el coll i les potes del davant. Per aix el coll i les potes sels va anar allargant.

    HIPERVNCULO "http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Blackbuck_male_female.jpg" \o "el \"blackbuck\", s un antlop" INCLUIRIMAGEN "http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5e/Blackbuck_male_female.jpg/200px-Blackbuck_male_female.jpg" \* MERGEFORMATINET

  • La seva altura

    La girafa s la ms alta de tots els animals de la terra. Els mascles poden arribar a mesurar de 4,8 a 5,5 m daltura.

    El seu pes

    Poden arribar a pesar de 600 a 1900 kg.

    El seu color i les taques

    La pell s de color clar, plena de taques bastants grans, de forma irregular i color marr clar o fosc. Les taques del coll i cames sn ms petites. La part inferior de la panxa s blanca i no t taques. Cada girafa t un dibuix diferent de les taques.

    La crinera

    T una crinera de pl curt.

  • La seva altura

    La girafa s la ms alta de tots els animals de la terra. Els mascles poden arribar a mesurar de 4,8 a 5,5 m daltura.

    El seu pes

    Poden arribar a pesar de 600 a 1900 kg.

    El seu color i les taques

    La pell s de color clar, plena de taques bastants grans, de forma irregular i color marr clar o fosc. Les taques del coll i cames sn ms petites. La part inferior de la panxa s blanca i no t taques. Cada girafa t un dibuix diferent de les taques.

    La crinera

    T una crinera de pl curt.

  • Les banyes

    T unes petites banyes, que es diuen ossicorns, que estan recoberts per la pell. Poden tenir-ne 2 o 4. T una petita cresta en el mig de front.

    La cua

    La cua t una llargada d1m.

  • Potes i pelles

    Les girafes tenen les potes molt llargues acabades en pelles que sn com una ungla dura com una banya.

    La llengua

    La seva llengua s de color negre. s tan llarga (uns 50 cm) que li permet usar-la per a netejar-se les orelles.

  • El coll

    El seu coll s molt llarg i els permet arribar a les fulles ms altes i tendres dels arbres. Els ossos del coll no sn

    diferents dels altres mamfers. T 7 vrtebres igualment, per cadascun dels 7 ossos s molt ms allargat. El seu coll pot mesurar 2,5m.

  • 2. Alimentaci

    La girafa s un animal herbvor, que vol dir que menja herba. Tamb s remugant, que vol dir que fa la digesti dels aliments molt a poc a poc. Les girafes passen entre 16 i 20 hores al dia alimentant-se. Poden arribar a menjar 50 kg de vegetals.

    Qu mengen?

    Com daltres mamfers durant el primer any de vida salimenta quasi exclusivament de llet materna.

    Les girafes mengen fulles dels arbres i altres vegetals. Laliment preferit de la girafa s laccia.

  • Qu fa la seva llengua quan menja?

    Lajuda a arrencar les branques i fulles sense ferir-se amb les punxegudes espines de les accies.

    Sn carnvores?

    No sn carnvores, les girafes sn herbvores remugants que salimenten principalment de fulles i brots de les parts ms altes dels arbres.

  • Velocitat de moviments

    Normalment caminen amb pas tranquil i elegant, movent a la vegada les dues potes del mateix costat. Quan corren i galopen ajunten i allunyen les pelles del davant i del darrera, al temps que balancegen el coll.

    Les girafes sn capaces de crrer fins a 60 km per hora.

  • 4. On viu?

    Antigament la girafa vivia a gran part dfrica, per la progressiva desertitzaci del seu hbitat i les caceries abusives han fet que nhi hagi cada vegada menys.

    Actualment la girafa viu a lfrica, en algunes regions al sud del Shara, des de Nbia al riu Orange a lest, i fins a Nigria i Angola a loest. Ara moltes viuen protegides als Parcs Nacionals.

    Habita en les sabanes i estepes, terres planes, on hi hagi arbres i matolls, i poques vegades en llocs muntanyosos.

    INCLUIRIMAGEN "http://www.escolaeldrac.com/secundaria/1r_ESO/socials/mapes/07_1mapamundi_mut.jpg" \* MERGEFORMATINET

  • Hbitat de la girafa i distribuci i pelatge de les subespcies.

  • 5. Els seus costums

    Per qu fa servir la cua?

    Per espantar els insectes i ajudar el seu equilibri quan corre i es balanceja.

    Com s la seva vida en llibertat?

    La girafa viu en ramats poc organitzats que oscillen de dos a deu individus. Cada ramat est liderat per un mascle adult, format per diverses femelles amb les seves cries i alguns mascles joves.

  • 5. Els seus costums

    Per qu fa servir la cua?

    Per espantar els insectes i ajudar el seu equilibri quan corre i es balanceja.

    Com s la seva vida en llibertat?

    La girafa viu en ramats poc organitzats que oscillen de dos a deu individus. Cada ramat est liderat per un mascle adult, format per diverses femelles amb les seves cries i alguns mascles joves.

  • 5. Els seus costums

    Per qu fa servir la cua?

    Per espantar els insectes i ajudar el seu equilibri quan corre i es balanceja.

    Com s la seva vida en llibertat?

    La girafa viu en ramats poc organitzats que oscillen de dos a deu individus. Cada ramat est liderat per un mascle adult, format per diverses femelles amb les seves cries i alguns mascles joves.

  • Acostumen a formar grups poc estables daproximament una dotzena danimals encara que no s estrany que els mascles adults es separin i passegin solitaris per la regi.

    Sovint els mascles lluiten donantse cops al coll, la qual cosa s interpreta com un ritual per veure qui s ms fort i mana.

  • Acostumen a formar grups poc estables daproximament una dotzena danimals encara que no s estrany que els mascles adults es separin i passegin solitaris per la regi.

    Sovint els mascles lluiten donantse cops al coll, la qual cosa s interpreta com un ritual per veure qui s ms fort i mana.

  • Com s la seva vida al zoo?

    Al zoo es dediquen a la conservaci despcies animals, especialment les que estan en perill dextinci. Al zoo de Barcelona hi viu la girafa de Rothschild que s la ms amenaada.

  • Quan les girafes viuen en un zoo, els cuidadors en tenen cura, les alimenten i posen les condicions perqu tinguin fills.

  • Quantes hores dormen?

    No dormen ms de 5 a 7 minuts cada vegada. En total, al dia, arriben a les 2h de son.

    Com dormen?

    La girafa sol estirar-se per a dormir.

  • 6. La seva vida

    Com neix?

    La gestaci duna girafa dura entre 14 i 15 mesos; neix una sola criatura. La mare dna a llum dreta. El sac embrionari es trenca quan el beb cau a terra.

  • Com s de gran quan neix?

    Acabades de nixer mesuren prop de 1,8 m i pesen aproximadament de 50 a 100 quilos. Al cap deu hores corre per tot arreu. Fins als quatre anys no arribar a ledat adulta.

  • Quants anys pot viure?

    Noms del 25 al 50 per cent de les girafes arriben a ledat adulta. Poden viure entre 20 i 30 anys.

  • 7. El seu nom

    El nom giraffa prov de lrab ziraafa o zurapha que significa alta.

    8. El so que fan

    El so que emeten grcies als seus enormes pulmons no el pot sentir la persona humana perqu ho fan a travs de linfras. Savisen entre elles dels perills i els serveix per localitzar les seves cries.

    1.

    Com s?

    La girafa pertany a la famlia dels

    girfids

    .

    Els avantpassats de les girafes eren els antlops i fa

    milions danys que aquests sesforaven per arribar a

    aconseguir les fulles dels arbres, per tal dobtenir ms

    aliments que els altres. I estiraven el coll i les potes

    del davant. Per aix el coll i les potes sels va anar

    allargant.

    Acostumen a formar grups poc estables daproximament

    una dotzena danimals encara que no s estrany que els

    mascles adults es separin i passegin solitaris per la

    regi.

    Sovint els mascles lluiten donantse cops al coll, la qual

    cosa s interpreta com un ritual per veure qui s ms fort

    i mana.

    La seva altura

    La girafa s la ms alta de tots els animals de la

    terra. Els mascles poden arribar a mesurar de 4,8 a

    5,5 m daltura.

    El seu pes

    Poden arribar a pesar de 600 a 1900 kg.

    El seu color i les taques

    La pell s de color clar, plena de taques bastants

    grans, de forma irregular i color marr clar o fosc.

    Les taques del coll i cames sn ms petites. La part

    inferior de la panxa s blanca i no t taques. Cada

    girafa t un dibuix diferent de les taques.

    La crinera

    T una crinera de pl curt.

    LA GIRAFA

    Projecte realitzat pels alumnes de cicle mitj de laula dacollida del

    CEIP MONTSENY de Barcelona

    Les banyes

    T unes petites banyes, que es diuen ossicorns,

    que estan recoberts per la pell. Poden tenir-ne 2 o

    4. T una petita cresta en el mig de front.

    La cua

    La cua t una llargada d1m.

    Com s la seva vida al zoo?

    Al zoo es dediquen a la conservaci despcies animals,

    especialment les que estan en perill dextinci. Al zoo de

    Barcelona hi viu la girafa de Rothschild que s la ms

    amenaada.

    4. On viu?

    Antigament la girafa vivia a gran part

    d

    frica, per la

    progressiva desertitzaci del seu hbitat i les caceries

    abusives han fet que nhi hagi cada vegada menys.

    Actualment la girafa viu a lfrica, en algunes regio

Search related