LA PINTURA BARROCA A FLANDES I HOLANDA:

RUBENS I REMBRANDT

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA PINTURA BARROCA:

- Desig de realisme, de plasmar la totalitat de la vida i de reflectir tots els aspectes.- Temes:

* religiosos (època contrareformista)* mitològics* paisatge: esdevé el tema exclusiu* bodegons o natures mortes* pintura de gènere* retrat: a la vegada físic i psicològic

- Grandiositat: gegantines decoracions de les voltes i monumentals quadres a l'oli.- Predomini del color sobre el dibuix. Les formes són definides mitjançant taques.- La profunditat. La pintura sembla tenir tres dimensions:

* línies convergents* utilització d'escorços* un primer terme desmesurat o fosc* jocs de llum

- Composició asimètrica i atectònica.- Preferència per tot allò que mostre desequilibri o que suggereixi que l'escena continua més enllà dels límits del marc.- La llum es condensa, es crea una atmosfera per a les figures.- El moviment, l'ús de diagonals, permet aconseguir una primera impressió dinàmica, i les figures inestables, els escorços, les ondulacions contribueixen a insuflar vida en el tema.- El quadre barroc perllonga els seus màrgens pels costats, pel fons, i, de vegades, inclús avança cap a l'espectador.

LA PINTURA BARROCA: FLANDES

- Flandes viu en aquest moment una era de pau i benestar i això queda reflectit a la pintura.- L'element més remarcable de l'art flamenc és l'optimisme, el seu caràcter alegre, exultant. Els pintors s'inclinen per representar els aspectes més agradables de l'existència.- Temes:

* importància dels temes religiosos,* mitològics,* retrats, aparatosos i solemnes,* escenes costumistes,* natures mortes: es caracteritzen per les grans peces de caça i per l'opulència de les taules plenes de fruites i d'aliments.

- Teles enormes.- Art barroc triomfal.

PETER PAUL RUBENS (1577-1640)

- Vitalitat extrema, sense fre.- Riquesa de la paleta, grans contrasts de colors.- Pinzellada solta.- Dinamisme extraordinari: músculs en tensió, diagonals enèrgiques, arbres que es retorcen com sarments, sòls ondulats...- Les seues representacions femenines de formes plenes, dones carnoses, sensuals.- Taller amb colaboradors especialitzats.- Influències: Leonardo, Miquel Àngel, Ticià, Caravaggio, etc.- Complaença sensual en la representació dels objectes, teles, cossos.

TEMES I OBRES:

- Opulència triomfadora en les pintures Religioses:* L'Adoració dels Mags.* L'Erecció de la Creu.* Davallament de la Creu.

- Obres Mitològiques:* Les Tres Gràcies.* El Judici de Paris.

- Obres d'Història:* Sèrie sobre la vida de Maria de Mèdici.

- Gènere Costumista: gran vitalitat, sentit de plaer, de festa campestre.

* La Kermese- Paisatges:

* Paisatge tempestuós.- Retrats: vitalitat i riquesa tàctil.

* Elena amb el seu fill Franz.* Elena Fourment amb abric de pells.

PINTURA RELIGIOSAAdoració dels Mags (Museu del Prado, Madrid)

Adoració dels Mags (Museu de Belles Arts d'Anvers, Bèlgica)

Tríptic de l'Erecció de la Creu (Catedral d'Anvers, Bèlgica)

L'Erecció de la Creu. Tríptic de la Catedral d'Anvers (Bègica)

Tríptic del Davallament de la Creu (Catedral d'Anvers, Bèlgica)

Davallament de la Creu (Tríptic de la Catedral d'Anvers, Bèlgica)

PINTURA MITOLÒGICA

Les Tres Gràcies (Museu del Prado, Madrid)

El Judici de Paris (Museu del Prado, Madrid)

Rapte de les filles de Leucip (Alte Pincothek, Munich)

Nimfes perseguides per sàtirs (Museu del Prado, Madrid)

El Jardí de l'amor (Museu del Prado, Madrid)

PINTURES D'HISTÒRIA: la sèrie sobre la vida de Maria de Mèdici

Retrat de Maria de Mèdici

Enric IV rebent el retrat de Maria de Mèdici, Museu del Louvre (Paris)

El desembarcament de Maria de Mèdici a Marsella (Museu del Louvre, Paris)

Coronació de Maria de Mèdici (Museu del Louvre, Paris)

Coronació de Maria de Mèdici

PINTURA DE GÈNERE COSTUMISTA

La Kermesse (Museu del Louvre, Paris)

PINTURA DE PAISATGE

Paisatge tempestuós (Viena)

RETRATS

Retrat del Duc de LermaMuseu del Prado (Madrid)

Rubens amb la seua esposa Elena Fourment i el seu fill(Museu Metropolità de Nova York)

Elena Fourment amb el seu fill Franz(Alta Pinacoteca de Munich)

Elena Fourment amb abric de pells(Viena)

LA PINTURA BARROCA: HOLANDA- L'activitat artística més destacada és la pintura.- Existència d'una poderosa classe burges►demanda extraordinària que van tenir els artistes.- Tots compren art►la pintura s'esten per tot arreu (taverna, tenda del carnisser...- Caràcter realista.- Interès pels efectes llumínics.- Gust per la intimitat.- Introspecció.- Temes, gèneres diversos:

* Desapareix la pintura religiosa d'altar. Quadres petits de temàtica de l'Antic Testament.(Calvinisme)

* No hi ha pintura mitològica.* Retrats, caracteritzats per la sobrietat i el realisme.* Retrats corporatius.* Pintures de gènere de dimensions reduïdes per a decorar

les cases.* Pintures d'interiors, de caràcter domèstic.* Paisatge, tant campestre com urbà.* Natures mortes.

REMBRANDT (1606-1669)- Abarcà tots els gèneres: retrat, paisatge, interiors, religiós, mitològic. Va ser un dels més grans gravadors del seu temps.- Clarobscur espacial: il.luminació misteriosa que envolta les seues obres.- Diferència pel que fa a l'aplicació de la matèria en les parts il.luminades i ombrívoles.- Investiga sobre el tema de les fisonomies com a mitjà de representació d'actituds espirituals.- Manca d'interès pel classicisme. El seu caràcter més que classicista és romàntic, abillaments de caràcter oriental.- Interès per la pobresa, el sofriment, el dolor, o inclús, lo lleig.- Intimitat en els retrats i assossec com a teoria de la felicitat del barroc.- Quan hagi sofrit la seua pintura assolirà gran profunditat.- Poc a poc anirà rebutjant la pompositat de la pintura barroca i endinsant-se en l'espiritual.- Aplica el color amb taques espeses, fins arribar a forma una extensa capa porosa.- L'esgarrapat sobre l'oli fresc amb el pinzell.

- En el retrat intenta anar més enllà de l'aparença del rostre i penetrar en l'ànima del personatge.- Gèneres/Temes:

* El retrat és el seu gènere predilecte.* Les seues obres més ambicioses eren els retrats col.lectius:

+ La lliçó d'anatomia del doctor Tulp.+ La Ronda de nit.+ Els síndics del gremi de drapers.

* Se sent atret pel tema religiós que contempla amb emoció profunda.

+ Davallament de la creu.* Insistència en els temes bíblics: veí del barri jueu i la seua

amistat amb comerciants jueus.* Les escasses versions que va fer de pintures mitològiques

apareixen tractades amb ironia.* Als paisatges mostra predilecció per les escenes de

tardor i d'hivern.* Als gravats mostra com sap obtenir amb ratlles i tintes els

mateixos efectes de llums o d'expressions pensaroses que a les pintures.

Lliçó d'anatomia del doctor Tulp

Ronda de Nit

Els síndics del gremi de drapers

Davallament de la creu

Davallament de la creu

El penediment de Judes tornant les monedes d'argent

El retorn del fill pròdig

Samsó cegat pels filisteus

Jacob beneint els fills de Josep

Josep acusat per l'esposa de Putifar

El festí de Baltasar

La novia jueva

El Molí

Paisatge de tempesta

El pont de pedra

Paons morts

Bou escorxat

Danae

Retrat de Saskia rient

Retrat del seu fill Titus

Titus vestit com un monjo

Hendrickje banyant-se en el riu

Autoretrat

Autoretrat

Autoretrat

GRAVATS