Monestir de Poblet

Títol: monestir de Poblet.Autor: desconegut.Cronologia: 1163-1316.Tipologia: monestir.Materials: pedra i fusta.Estil: gòtic.Localització: Vimbodí

(Tarragona).

Fitxa tècnica

Obra de la mateixa època

Dormitori del monestir de Santes Creus (1174-1225)

Refectori del monestir de Santa Maria de Huerta (1215)

Context

La fundació del monestir de Poblet va començar amb la petició feta pel comte Ramon Berenguer IV a l’abat del monestir cistercenc de Fontfreda (França) l’any 1150, en la qual demanava que desplacés una comunitat de monjos a unes terres acabades de conquerir als musulmans. Els monjos hi van arribar un any més tard i, després d’explorar el territori i constituir-hi una organització monàstica bàsica, van començar els treballs arquitectònics l’any 1166.

Al final del segle XIV, Pere III el Cerimoniós féu esculpir els arcs del creuer de l’església les tombes d’ Alfons II el Cast i Jaume I el Conqueridor, la seva i la de les seves esposes i fills, i convertí així el monestir en Panteó Reial de la Corona d’Aragó.

Descripció formal

El monestir de Poblet és conformat per una successió de tres recintes emmurallats, el més interior dels quals constitueix l’àmbit pròpiament monàstic. Aquest espai té com a eix principal el claustre, que es constitueix en centre de la vida monacal. Les quatre crugies són cobertes amb voltes de creueria apuntada, i els arcs apuntats que delimiten el pati interior presenten una sòbria traceria gòtica, d’acord amb l’austera decoració geomètrica i floral dels capitells.

Davant del refectori, a l’ala nord, hi ha un templet hexagonal romànic que cobreix la font on els monjos es rentaven les mans abans de menjar. Aquesta font és un element característic dels monestirs cistercencs.A l’est s’obre la sala capitular, un auster espai quadrat amb quatre pilars octogonals al centre, coronats amb capitells lleugerament decorats, des d’on arrenquen en palmera els nervis de les nou voltes de creueria que formen el sostre de la sala. Al terra hi ha les tombes d’alguns abats.

L’església del monestir és de planta basilical de tres naus amb capelles laterals en un dels costats, el transsepte, on hi ha els sepulcres reials i dues capelles, i capçalera amb deambulatori o girola i cinc capelles radials. La nau central està coberta amb la volta de canó apuntada, reforçada amb sis arcs torals, mentre que les naus laterals presenten una coberta de volta de creueria. El caràcter auster dels murs es trenca amb l’espectacularitat del cimbori gòtic octagonal del creuer, els panteons reials i el gran retaule d’alabastre del segle XVI, obra de Damià Forment, que decora l’altar major.El dormitori, una immensa nau gòtica de 87 m de llargada i 10 m d’amplada, té un sostre de fusta de dos aiguavessos, i 19 arcs apuntats recolzats sobre potents mènsules treballades delicadament.

Entorn i integració urbanística

L'aïllament respecte dels nuclis urbans era una de les condicions de l’orde del Cister, que amb aquesta mesura volia procurar que els seus integrants estiguessin allunyats del món. Aquesta voluntat d'aïllament és evident en el mur que envolta el conjunt monàstic.

Funció, contingut i significat

L’austeritat i la funcionalitat van ser dos dels valors principals de l’orde del Cister. Per això, i seguint les pautes d’oració i treball (ora et labora) marcades per Sant Benet es van determinar les dependències principals del monestir: una església, per poder pregar; una sala capitular, dedicada a la lectura diària dels capítols de l’orde del Cister; el refectori o menjador, per fer els àpats en comunitat, i un dormitori també comunitari. Hi havia també una biblioteca i un celler, a més del claustre. És evident docs, que es tracta d’una estructura arquitectònica pensada en relació amb les activitats que s’hi feien.

Models i influències

El monestir de Poblet respon a l’ideal de monestir de l’orde del Cister, nascut a Citeaux (Borgonya francesa) el 1098 com a resposta a l’ostentació de poder en que havia caigut l’abadia de Cluny.

La introducció d’aquest orde monacal a Catalunya va portar al Principat l’anomenat gòtic de transició o estil cistercenc, que es caracteritzava fonamentalment per la funcionalitat i l’austeritat. Aquests principis arquitectònics van ser els que van definir els paràmetres que posteriorment seien utilitzats en el gòtic meridional de la Corona d’Aragó, tal com es pot observar al Saló del Tinell de Barcelona.

Saló del Tinell de Barcelona (1359-1370)