Manual de frascati versión editada e impresa

1MANUAL DE FRASCATI – © F. INICIATIVAS 2010

MANUAL DE FRASCATI

Proposta de Norma Pràctica per a Enquestesde Recerca i Desenvolupament Experimental

ORGANITZACIÓ PER A LA COOPERACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC

MEDICIÓ DE LES ACTIVITATS CIENTÍFIQUES I TECNOLÒGIQUES

2 MANUAL DE FRASCATI – © F. INICIATIVAS 2010

MANUAL DE FRASCATI

paz

Manual de FrascatiProposta de norma pràctica per a enquestesde recerca i desenvolupament experimental

Edició: F.Iniciativas

Impressió: G.C. GRÁFICA DE COIMBRA, LDA.

Palheira – Assafarge3001-453 [email protected]

Imprès el mes de desembre del 2009

Dipòsit legal: 304419/10


MANUAL DE FRASCATI

Prefaci

En els gairebé vint anys que fa que financem l’R+D a Europa, el nostretreball, el Manual de Frascati de l’OCDE, n’ha estat de sempre la pedra angu-lar. Sorpresos de no haver trobat aquesta obra de referència traduïda a lallengua catalana hem pres la decisió de contribuir a la reparació d’aquestaomissió. Des d’Antoni Gaudí, Joan Miró, Salvador Dalí, fins a la comunitatcientífica i tecnològica catalana, rendim homenatge amb aquesta traduccióútil i necessària a la continuïtat de l’esperit i la iniciativa innovadors.

Ara que aquesta versió catalana existeix volem donar les gràcies al’OCDE i al consorci de la Colònia Güell, per haver-nos ajudat i haver per-mès donar forma a aquest projecte.

Nosaltres desitgem als actors dels sectors industrial i de serveis elmillor ús d’aquest manual, que serà el seu acompanyant quotidià en larecerca i el desenvolupament.

MARIA COROMINAS

Directora General Adjunta, F. INICIATIVAS


MANUAL DE FRASCATI


MANUAL DE FRASCATI

El Manual de Frascati suposa actualment la gran referència com a fac-tor estandarditzador de les mètriques i les estadístiques internacionals enR+D dels països de l’OCDE. Un instrument vital per esbrinar on som enrecerca i innovació i, també, per fixar-nos noves fites en aquesta matèria.Noves fites que estan marcades per la signatura per part d’agents socials idel sistema de recerca i innovació, ara fa poc més d’un any, del Pacte Nacio-nal per a la Recerca i la Innovació (PNRI).

Catalunya parteix d’una bona posició per consolidar-se en els pròximsanys com un pol de coneixement de la Mediterrània: produeix avui quasil’1% de la producció científica mundial (com Finlàndia o Escòcia), que re-presenta el 2,5% de la de la Unió Europea–15 i més del 25% de la produc-ció del conjunt de l’Estat espanyol. Recentment, publicacions de prestigiinternacional, com la revista Nature, s’han fet ressò del notable incrementqualitatiu que experimenta el sistema català de recerca i innovació.

Els últims anys han estat particularment rellevants pel que fa al redi-mensionament del nostre sistema de recerca. En 4 anys —entre 2002 i2006—, el nombre de persones dedicades a temps complet a l’R+D haaugmentat en gairebé un 50% —de poc més de 28.000 a més de 40.000persones—, un creixement que encara és més pronunciat pel que fa al nom-bre d’investigadors —de poc més de 15.000 a gairebé 25.000—. Fet certa-ment rellevant quant a l’augment d’intensitat en l’activitat d’R+D al nostrepaís, però que també ens demana un major grau d’autoexigència en els seusresultats i en la millora d’eficiència del sistema.

Malgrat tot, cal recordar que la despesa en R+D de Catalunya encaraestà molt lluny de la dels països líders de l’OCDE, tot i que hem viscut unràpid procés de convergència. Països com Suècia, Finlàndia, Dinamarca o elJapó, amb un PIB per càpita inferior al de Catalunya, la superen en despesaR+D/PIB. Aquest posicionament, conjuntament amb la irrupció definitivade països emergents i el fet que Catalunya ha fonamentat el seu creixementeconòmic en sectors amb una baixa intensitat en coneixement, ens obliga ano abaixar la guàrdia i a reforçar aquesta aposta col·lectiva per avançar capa una economia del coneixement. L’experiència en atracció de talent investi-


MANUAL DE FRASCATI

gador internacional, com ara la ICREA, en són una bona mostra: evidencienuns magnífics resultats en comparació de l’Estat espanyol però, alhora,mostren que encara ens resta molt camí a recórrer per situar-nos com unterritori capdavanter a la UE.

En l’acompliment d’aquesta tasca no podem oblidar la desitjable rela-ció econòmica i conceptual dels 2/3 d’aportació pública i 1/3 de privada a ladespesa en R+D que Catalunya satisfà, i ens obliga a la constant cooperaciópúblicoprivada en aquest àmbit. En aquest sentit, la Fundació Catalana per ala Recerca i la Innovació (FCRI) ha estat un exemple de bones pràctiquescom a agent d’interconnexió i espai de trobada entre recerca pública i em-presa privada a l’hora de conjuntar els seus objectius i fomentar la trans-ferència de coneixement cap al sector productiu.

Una bona base per al disseny de la futura agència de recerca de Cata-lunya —fruit de la propera fusió i coordinació de l’FCRI, l’AGAUR i laICREA—, que integrarà els serveis i programes de suport públics a unacomunitat investigadora que treballa a Catalunya, i serà responsabled’implementar la gran majoria d’objectius plantejats al PNRI.

En el desplegament d’aquest nou projecte, el Manual de Frascati con-tribueix a una millor compressió i unificació de les dades estadístiquesgràcies a l’estudi profund dels diferents sistemes nacionals i els seusagents, aspecte particularment complex al cas català per la seva diversitat:universitats, centres de recerca catalans, estatals (del CSIC), privats, xarxesde recerca, tecnologia i innovació, parcs científics i tecnològics, gransinstal·lacions científiques i altres agents. Un marc de referència heterogenique comparteixen els més de 24.000 investigadors que treballen a casanostra, tots ells beneficiaris principals de les polítiques de suport a la re-cerca i col·lectiu pioner a l’hora d’avançar cap a una nova economia i socie-tat catalana del coneixement.

Albert CASTELLANOSDirector de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació


MANUAL DE FRASCATI

En la societat catalana actual és reconeguda la importància de la recer-ca i el desenvolupament com a nutrients principals del desenvolupamenteconòmic d’un país com Catalunya, on hi ha més de 10.000 empreses inno-vadores i es destina l’1,48% del PIB a activitats d’R+D (2007).

Tant és així, que el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació(PNRI) esdevé la màxima expressió del compromís de Catalunya envers larecerca, el desenvolupament i la innovació per als propers anys i es confi-gura com un full de ruta per al futur de la recerca i la innovació al nostrepaís que, al mateix temps, impulsa l’esperit col·laborador amb tots elsagents catalans de la política, la societat i l’economia.

Aquest Pacte representa una de les estratègies de Recerca i Innovaciómés avançades de totes les existents actualment en el món i pretén fer deCatalunya un pol internacional de primer nivell, un país capdavanter i unasocietat del benestar avançada i cohesionada.

Tanmateix, igual d’importants són aquests nutrients (l’R+D) com leseines necessàries per mesurar i, conseqüentment, avaluar la recerca i eldesenvolupament en el transcurs del temps i la seva comparativa ambaltres regions, ja que l’avaluació és un procés analític i d’observació pelqual es determina l’adequació, necessitat o problemàtica d’una política opràctica concreta, per mitjà d’uns criteris establerts i en funció dels objec-tius que es persegueixen.

Per aquesta raó, és fa necessari disposar d’eines de referència interna-cional com és el Manual de Frascati, publicat fa més de 40 anys amb unaprimera versió oficial sorgida d’una reunió d’experts nacionals en estadís-tica d’R+D a la Villa Falconieri de Frascati (Itàlia), consistent en una pro-posta de norma pràctica per a l’elaboració d’enquestes de recerca i desenvo-lupament acceptada per científics d’arreu del món.

La Generalitat de Catalunya, amb la creació de dues potents agències,com són l’Agència Catalana per la Competitivitat, ACC1Ó, i la nova Agènciade Recerca, posa a l’abast de les empreses catalanes i del món científic elsrecursos necessaris per a la introducció, implementació i consolidació de larecerca i el desenvolupament en el teixit empresarial català.


MANUAL DE FRASCATI

En aquesta línia, des del Departament d’Innovació, Universitats iEmpresa s’ha cregut convenient la publicació d’una versió catalanad’aquesta excel·lent guia metodològica que, de ben segur, és consideradaprofitosa per a tots els agents, experts i professionals que contribueixen aldesenvolupament econòmic de Catalunya.

JOSEP HUGUET I BIOSCA

Conseller d’Innovació, Universitats

i Empresa de la Generalitat de Catalunya


MANUAL DE FRASCATI

L’ORGANITZACIÓ PER A LA COOPERACIÓI EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC

En virtut del primer article de la Convenció signada el 14 de desembredel 1960 a París, que va entrar en vigor el 30 de setembre del 1961,l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)té com a objectiu promoure les polítiques destinades a:

– Aconseguir la màxima expansió possible de l’economia sostenible ide l’ocupació i augmentar el nivell de vida en els països membres,mantenint l’estabilitat financera i contribuint així al desenvolupa-ment de l’economia mundial.

– Contribuir a una correcta expansió econòmica en els països mem-bres i en els no membres en vies de desenvolupament econòmic.

– Contribuir a l’expansió del comerç mundial sobre una base multila-teral no discriminatòria, conforme a les obligacions internacionals.

Els signants de la Convenció constitutiva de l’OCDE són: Alemanya,Àustria, Bèlgica, el Canadà, Dinamarca, Espanya, els Estats Units, França,Grècia, Holanda, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Portugal, elRegne Unit, Suècia, Suïssa i Turquia. Els països que s’hi han adherit poste-riorment són: el Japó (28 d’abril del 1964), Finlàndia (28 de gener del 1969),Austràlia (7 de juny del 1971), Nova Zelanda (29 de maig del 1973), Mèxic(18 de maig del 1994), la República Txeca (21 de desembre del 1995), Hon-gria (7 de maig del 1996), Polònia (22 de novembre del 1966), Corea (12 dedesembre del 1996) i la República Eslovaca (14 de desembre del 2000). LaComissió de les Comunitats Europees participa en el treball de l’OCDE (arti-cle 13 de la Convenció de l’OCDE).


MANUAL DE FRASCATI

El Manual de Frascati ha estat publicat originàriament per l’OCDE enanglès i francés, amb els títols:

• Frascati Manual 2002: Proposed Standard Practice for Surveys onResearch and Experimental Development.

• Manuel de Frascati 2002: Méthode type proposée pour les enquêtessur la recherche et le développement expérimental.

© 2002, Organization for Economic Co-operation andDevelopment (OECD), París.Tots els drets reservats.

© 2010, F.INICIATIVAS per a aquesta ediçió en catalàPublicat amb l’aprovació de l’OCDE, París.La qualitat de la traducció catalana i la seva fidelitatal text original són responsabilitat de F.INICIATIVAS.


MANUAL DE FRASCATI

Pròleg

El juny de l’any 1963 l’OCDE va celebrar una reunió d’experts nacio-nals en estadístiques de recerca i desenvolupament (R+D) a la Vil·la Falco-nieri de Frascati, Itàlia. Com a resultat dels seus treballs va sorgir la prime-ra versió oficial de la Proposta de Norma Pràctica per a Enquestes deRecerca i Desenvolupament Experimental, més coneguda com el Manual deFrascati. Aquesta publicació n’és la sisena edició.

Des de la publicació de la cinquena edició l’any 1994, el paper essenci-al de l’R+D i de la innovació en l’economia basada en el coneixement hasuscitat un interès creixent. Per tal de garantir un seguiment de l’R+D, ésimprescindible disposar d’estadístiques i indicadors fiables i comparables.Per aquest motiu, en aquesta nova edició del Manual es potencien les diver-ses recomanacions i directrius metodològiques, especialment amb la finali-tat de millorar les estadístiques d’R+D al sector de serveis, i també larecollida de dades més detallades sobre els recursos humans en R+D. Elprocés de globalització representa un desafiament per a les enquestesd’R+D, i per això aquesta nova edició recomana alguns canvis en les classi-ficacions, en un intent de tenir en compte aquest concepte.

Les estadístiques d’R+D de què es disposa avui dia són el resultat deldesenvolupament sistemàtic d’enquestes basades en el Manual de Frascati, iformen part del sistema estadístic dels països membres de l’OCDE. Tot ique el Manual és essencialment un document tècnic, constitueix un delspilars de les accions desenvolupades per l’OCDE perquè es comprengui mi-llor el paper de la ciència i la tecnologia mitjançant l’anàlisi dels sistemesnacionals d’innovació. A més, com que proporciona definicions de l’R+D,acceptades internacionalment, i classificacions de les seves activitats, elManual contribueix als debats intergovernamentals sobre les “millors pràc-tiques” en matèria de polítiques científiques i tecnològiques.

El Manual de Frascati no és tan sols una referència per a les enquestesd’R+D als països membres de l’OCDE. Gràcies a les iniciatives de l OCDE,


MANUAL DE FRASCATI

de la UNESCO, de la Unió Europea i de diverses organitzacions regionals,constitueix la norma per a les enquestes d R+D en tots els països del món.

El Manual de Frascati es basa en l’experiència assolida a partir de lesestadístiques d’R+D als països membres de l’OCDE. És el resultat del tre-ball col·lectiu dels experts nacionals del Grup d’Experts Nacionals en Indi-cadors de Ciència i Tecnologia (NESTI). Aquest grup, amb el suport d’uneficient Secretariat encapçalat inicialment per l avui difunt Yvan Fabian isuccessivament per Alison Young, John Dryden, Daniel Malkin i AndrewWyckoff, ha desenvolupat durant els darrers 40 anys una sèrie de manualsmetodològics sobre el concepte de ciència i tecnologia, coneguts com laFamília Frascati, que comprèn manuals sobre: l R+D (Manual de Frascati), lainnovació (Manual d’Oslo), els recursos humans (Manual de Camberra), labalança de pagaments tecnològics i patents, considerats tots ells com aindicadors de ciència i tecnologia.

El Manual de Frascati també es publica en format electrònic (disponi-ble a: www.oecd.org), amb la intenció d’anar-lo actualitzant amb més fre-qüència, a mesura que estiguin disponibles nous elements. Aquesta versióes completa amb documentació relacionada amb les enquestes d R+D.

La sisena edició del Manual ha estat preparada per diversos equips dexperts pertanyents al grup NESTI. El Secretariat de l OCDE (en particularDominique Guellec, Laudeline Auriol, Mosahid Khan, Geneviève Muzart iSharon Standish) ha tingut un paper actiu en la coordinació del conjunt delprocés i en la redacció de capítols determinats. Bill Pattinson (antic delegataustralià del NESTI) va assumir la responsabilitat dels primers treballs derevisió quan encara treballava a l OCDE. Mikael Åkerblom (Institutd’Estadística de Finlàndia i delegat finlandès al NESTI) va treballar durantun any a l’OCDE per tal de preparar la versió final del Manual, integrant-hi elsdiversos comentaris i suggeriments procedents dels membres del NESTI.

Gràcies a la generosa contribució voluntària del govern del Japó al’OCDE, aquesta revisió s’ha pogut beneficiar de contribucions substancialsd experts i s ha pogut acabar a temps. Així doncs, l’OCDE expressa la sevagratitud al Japó per aquesta contribució voluntària. El Manual es publicasota la responsabilitat del secretari general de l OCDE.

Takayuki Matsuo Giorgio Sirilli Fred GaultDirector de Ciència, Tecnologia President del NESTI Actual president del NESTI

i Indústria, OCDE quan es va iniciar la cinquena revisió

PRÒLEG


MANUAL DE FRASCATI

Índex

Capítol 1. Objectiu i abast del Manual .................................................................... 19

1.1. Observacions preliminars per als usuaris de dades d’R+D ....................... 211.2. Àmbit del Manual i utilització de les estadístiques d’R+D ....................... 211.3. Relació entre el Manual de Frascati i altres normes internacionals ......... 231.4. Inputs i outputs d’R+D ................................................................................... 251.5. L’R+D i les activitats afins ............................................................................. 26

1.5.1. Recerca i desenvolupament experimental (R+D) ............................. 261.5.2. Activitats científiques i tecnològiques (ACT) .................................... 261.5.3. L’R+D i la innovació tecnològica ....................................................... 271.5.4. La identificació de l’R+D al programari, a les ciències socials

i als serveis ........................................................................................... 281.5.5. La gestió i altres activitats de suport a l’R+D ............................... 28

1.6. La cobertura de l’R+D en tots els camps científics i tecnològics ............ 281.7. Mesura dels inputs de l’R+D ......................................................................... 29

1.7.1. Personal d’R+D .................................................................................... 291.7.2. Despeses d’R+D ................................................................................... 311.7.3. Mitjans materials per a R+D ............................................................. 321.7.4. Esforços nacionals en matèria d’R+D .............................................. 32

1.8. Globalització de l’R+D i cooperació en R+D .............................................. 331.9. Sistemes de classificació de l’R+D ................................................................ 34

1.9.1. Classificacions institucionals ............................................................. 341.9.2. Distribució funcional ........................................................................... 35

1.10. Enquestes d’R+D, fiabilitat de les dades i comparació internacional ..... 361.11. Crèdits pressupostaris públics d’R+D ........................................................... 371.12. Temes d’interès particular ............................................................................... 381.13. Observacions per als usuaris de dades d’R+D ............................................ 39

Capítol 2. Definicions i convencions bàsiques ..................................................... 41

2.1. Recerca i desenvolupament experimental (R+D) ......................................... 432.2. Activitats excloses de l’R+D .......................................................................... 43

2.2.1. Ensenyament i formació ..................................................................... 442.2.2. Altres activitats científiques i tecnològiques afins ......................... 442.2.3. Altres activitats industrials ................................................................ 472.2.4. La gestió i altres activitats de suport .............................................. 47


ÍNDEX

2.3. Els límits de l’R+D .......................................................................................... 482.3.1. Criteris bàsics per diferenciar l’R+D de les activitats afins ......... 482.3.2. Problemes a la frontera entre l’R+D, l’ensenyament i la formació 492.3.3. Problemes a la frontera entre R+D i altres activitats científiques

i tecnològiques afins ........................................................................... 532.3.4. Problemes a la frontera entre R+D i altres activitats industrials 572.3.5. Problemes a la frontera entre la gestió d’R+D i les activitats de

suport indirectes ................................................................................... 632.4. Identificació de l’R+D a les activitats de desenvolupament de progra-

mari, a les ciències socials i les humanitats i a les activitats del sectorindustrial i de serveis ...................................................................................... 642.4.1. Identificació de l’R+D en el desenvolupament de programari ...... 652.4.2. Identificació de l’R+D en les ciències socials i les humanitats .... 672.4.3. Problemes especials per identificar l’R+D en les activitats de ser-

veis ......................................................................................................... 67

Capítol 3. Classificacions institucionals ................................................................. 71

3.1. Criteri adoptat .................................................................................................. 733.2. La unitat declarant i la unitat estadística ................................................... 73

3.2.1. La unitat declarant .............................................................................. 733.2.2. La unitat estadística ............................................................................ 73

3.3. Els sectors ......................................................................................................... 743.3.1. Justificació de la sectorització ........................................................... 743.3.2. Elecció de sectors ................................................................................. 753.3.3. Problemes de la sectorització ............................................................. 75

3.4. El sector de les empreses ................................................................................ 763.4.1. Àmbit ..................................................................................................... 763.4.2. Principals subclassificacions sectorials ............................................ 793.4.3. Altres subclassificacions institucionals ............................................ 84

3.5. El sector de l’administració ............................................................................ 863.5.1. Àmbit ..................................................................................................... 863.5.2. Principals subclassificacions sectorials ............................................ 873.5.3. Altres subclassificacions institucionals ............................................ 88

3.6. El sector de les institucions privades sense finalitat de lucre (IPSFL) ...... 893.6.1. Àmbit ..................................................................................................... 893.6.2. Principals subclassificacions sectorials ............................................ 913.6.3. Altres subclassificacions institucionals ............................................ 91

3.7. El sector de l’ensenyament superior .............................................................. 933.7.1. Àmbit ..................................................................................................... 933.7.2. Principals subclassificacions sectorials ............................................ 973.7.3. Altres subclassificacions institucionals ............................................ 98

3.8. El sector estranger ........................................................................................... 993.8.1. Àmbit ..................................................................................................... 993.8.2. Principals subclassificacions sectorials ............................................ 993.8.3. Altres subclassificacions institucionals ............................................ 993.8.4. Zona geogràfica d’origen o destinació dels fons ............................ 100


ÍNDEX

Capítol 4. Distribucions funcionals ................................................................................ 101

4.1. Criteri adoptat .................................................................................................. 1034.2. Tipus d’R+D ...................................................................................................... 103

4.2.1. Utilització de la distribució per tipus d’R+D................................... 1034.2.2. Llista de distribució ............................................................................. 1044.2.3. Criteris per distingir els diferents tipus d’R+D ............................... 107

4.3. Grups de productes .......................................................................................... 1094.3.1. Ús de la distribució per grups de productes .................................... 1094.3.2. Llista de distribució ............................................................................. 1114.3.3. Criteris de distribució .......................................................................... 112

4.4. Àrees científiques i tecnològiques .................................................................. 1144.4.1. Utilització de la classificació per àrees científiques i tecnològiques 1144.4.2. Llista de distribució ............................................................................. 1154.4.3. Criteris de distribució .......................................................................... 115

4.5. Objectius socioeconòmics ................................................................................ 1154.5.1. Utilització de la distribució per objectius socioeconòmics ............ 1154.5.2. Desglossament mínim recomanat ...................................................... 1164.5.3. Llista de distribució ............................................................................. 1174.5.4. Criteris de distribució .......................................................................... 118

Capítol 5. Mesura del personal dedicat a R+D .......................................................... 119

5.1. Introducció .......................................................................................................... 1215.2. Àmbit i definició del personal inclòs a R+D ............................................... 122

5.2.1. Àmbit general ....................................................................................... 1225.2.2. Categories del personal d’R+D .......................................................... 1245.2.3. Classificació per ocupació .................................................................. 1245.2.4. Classificació per nivell de titulació formal ...................................... 1275.2.5. Tractament dels estudiants de postgrau .......................................... 128

5.3. Mesura i recollida de dades ............................................................................ 1305.3.1. Introducció ............................................................................................ 1305.3.2. Dades relatives a les persones físiques ............................................ 1315.3.3. Dades expressades en equivalència a jornada completa (EJC) ...... 1325.3.4. Afegits i variables nacionals recomanats ........................................ 1355.3.5. Dades creuades per ocupació i titulació ........................................... 1385.3.6. Dades regionals .................................................................................... 139

Capítol 6. Mesura de les despeses dedicades a R+D ............................................... 141

6.1. Introducció ......................................................................................................... 1436.2. Despeses internes ............................................................................................. 143

6.2.1. Definició ................................................................................................. 1436.2.2. Despeses ordinàries ............................................................................. 1446.2.3. Despeses de capital ............................................................................. 147

6.3. Fonts de finançament ...................................................................................... 1516.3.1. Mètodes de mesura .............................................................................. 1516.3.2. Criteris per a la identificació dels fluxos de fons per a l’R+D..... 1516.3.3. Forma d’identificar les fonts de finançament d’R+D ..................... 154


ÍNDEX

6.4. Despeses externes ............................................................................................. 1566.5. Conciliació de les diferències entre la informació basada en les dades

dels executors i la basada en les fonts de finançament ........................... 1586.6. Distribució regional .......................................................................................... 1606.7. Totals nacionals ................................................................................................ 160

6.7.1. Despesa interior bruta en R+D (GERD) ............................................. 1606.7.2. Despesa nacional bruta en R+D (GNERD) ........................................ 161

Capítol 7. Mètodes per a l’elaboració d’enquestes ............................................. 165

7.1. Introducció ......................................................................................................... 1657.2. Abast de les enquestes sobre R+D ............................................................... 1687.3. Identificació de la població objecte d’enquesta i dels enquestats ............ 168

7.3.1. Sector de les empreses ........................................................................ 1697.3.2. Sector de l’administració pública ....................................................... 1727.3.3. Sector de les institucions privades sense finalitats de lucre ......... 1727.3.4. Sector de l’ensenyament superior ...................................................... 1737.3.5. Hospitals ............................................................................................... 173

7.4. Com treballar amb els enquestats ................................................................. 1747.4.1. Estimulació de la cooperació ............................................................. 1747.4.2. Criteris operatius .................................................................................. 176

7.5. Procediments d’estimació ................................................................................ 1777.5.1. Manca de resposta total o parcial .................................................... 1787.5.2. Procediments d’estimació en el sector de l’ensenyament superior 179

7.6. Remissió de la informació a l’OCDE i a altres organitzacions interna-cionals ................................................................................................................ 180

Capítol 8. Classificació dels crèdits pressupostaris públics d’R+Dper objectiu socioeconòmic ................................................................... 181

8.1 Introducció ......................................................................................................... 1838.2 Relació amb altres normes internacionals .................................................... 1848.3. Fonts de dades pressupostàries per a crèdits pressupostaris públics d’R+D 1848.4. Àmbit de l’R+D ................................................................................................ 185

8.4.1. Definició bàsica .................................................................................... 1858.4.2. Camps científics i tecnològics ............................................................ 1858.4.3. Identificació de l’R+D ......................................................................... 185

8.5. Definició d’administració .................................................................................. 1858.6. Àmbit dels crèdits pressupostaris públics d’R+D ....................................... 186

8.6.1. Despeses internes i externes ............................................................... 1868.6.2. Informes del finançador i de l’executor ............................................ 1868.6.3. Fons pressupostaris ............................................................................. 1868.6.4. Finançament directe i indirecte .......................................................... 187

8.6.5. Tipus de despeses .................................................................................................. 1888.6.6. Els crèdits pressupostaris públics d’R+D destinats a R+D a

l’estranger ............................................................................................. 1898.7. Distribució per objectius socioeconòmics ..................................................... 189

8.7.1. Criteris de distribució .......................................................................... 1898.7.2. Distribució de capítols pressupostaris .............................................. 190


ÍNDEX

8.7.3. La distribució ........................................................................................ 1918.7.4. Objectius socioeconòmics (OSE) ......................................................... 1918.7.5. Principals dificultats ............................................................................ 195

8.8. Principals diferències entre les dades de crèdits pressupostaris públicsd’R+D i la despesa nacional bruta en R+D ................................................ 1978.8.1. Diferències generals ............................................................................. 1978.8.2. Els crèdits pressupostaris públics d’R+D i la despesa nacional

bruta en R+D finançada per l’administració pública ..................... 1988.8.3. Distribució dels crèdits pressupostaris públics d’R+D i de la

despesa nacional bruta en R+D per objectius socioeconòmics .... 198

Annexos1. Breu història i orígens d’aquest manual ......................................................... 1992. Obtenció de dades sobre R+D en el sector de l’ensenyament superior ..... 2093. Tractament de l’R+D en el Sistema de Comptabilitat Nacional de les

Nacions Unides ................................................................................................... 2274. L’R+D relativa a la sanitat, les tecnologies de la informació i les comu-

nicacions (TIC) i la biotecnologia ..................................................................... 2435. Mètodes d’obtenció de les dades d’R+D regionals ....................................... 2596. Treballs sobre indicadors de ciència i tecnologia elaborats per altres

organismes internacionals ................................................................................ 2637. Altres indicadors de ciència i tecnologia ........................................................ 2698. Mètodes pràctics per a l’obtenció d’estimacions actualitzades i proje-

ccions sobre els recursos dedicats a l’R+D ................................................... 2859. Deflactors d’R+D i índexs de conversió monetària ...................................... 291

10. Indicacions complementàries per a la classificació dels grans projectesd’R+D amb especial referència a les indústries aeroespacial i de defensa 303

11. Correspondència entre les categories del personal d’R+D per ocupació al Manual de Frascati i les classes de l’ISCO-88 .................................................. 317

Acrònims ......................................................................................................................... 319

Bibliografia ..................................................................................................................... 323

Índex per número d’apartat ...................................................................................... 327

Llista de quadres1.1. Manuals metodològics de l’OCDE .................................................................... 242.1. Criteris suplementaris per diferenciar l’R+D d’altres activitats científiques, tecnològiques i industrials afins ............................................. 482.2. Límits entre l’R+D i l’ensenyament i formació al nivell 6 de la ISCED ..... 522.3. Alguns casos il·lustratius de la frontera entre R+D i altres activitats

industrials ........................................................................................................... 583.1. Classificació Industrial Internacional adaptada per a finalitats d’esta-

dístiques d’R+D ................................................................................................. 803.2. Àrees científiques i tecnològiques ................................................................... 924.1. Utilitat de les distribucions funcionals ........................................................... 104


ÍNDEX

4.2. Els tres tipus de recerca en l’àmbit de les ciències socials i les humanitats 1105.1. R+D i activitats de suport indirectes ............................................................. 1235.2. Clau normalitzada per als nivells i classes de la ISCED del Manual de

Frascati per a personal d’R+D classificat per titulacions formals ............ 1295.3a. Total nacional de personal d’R+D per sector i ocupació ................. 1365.3b. Total nacional de personal d’R+D per sector i nivell de titulació .. 136

5.4. Personal d’R+D classificat per ocupació i titulació formal ........................ 1386.1. Despesa interior bruta en R+D (GERD) ........................................................... 1626.2. Despesa nacional bruta en R+D (GNERD) ...................................................... 1638.1. Correspondència entre la distribució per objectius de la NABS 1992 i la

distribució precedent de l’OCDE (per als crèdits pressupostaris públicsd’R+D) ................................................................................................................ 194

8.2. Correspondència entre la distribució per objectius de la NABS 1992 iNordforsk (per als crèdits pressupostaris públics d’R+D) .......................... 195

Quadres dels annexos

Annex 3Quadre 1. Relació de sectors a l’SCN i al Manual de Frascati ........................... 231Quadre 2. Sectors i productors a l’SCN ................................................................. 231Quadre 3. Distribució a l’SCN d’unitats d’ensenyament superior incloses

de forma possible o de forma definitiva al Manual de Frascati ..... 232Quadre 4. Classificacions de l’SCN per a les despeses de les administracions

públiques i el consum final de les IPSFL al servei dels particulars 234Quadre 5. Producció bruta i total de despeses internes en R+D...................... 237

Annex 4Quadre 1. Identificació de l’R+D relativa a la sanitat en els crèdits

pressupostaris públics d’R+D .............................................................. 246Quadre 2. L’R+D relativa a la sanitat a partir de dades aportades

pels executors: sector de les empreses ............................................... 247Quadre 3. Identificació de l’R+D relativa a la sanitat per disciplina científica

i per objectiu socioeconòmic ................................................................ 249

Annex 10Quadre 1. Terminologia d’ús comú utilitzada a les indústries de defensa

i aeroespacial .......................................................................................... 306Quadre 2. Classificació actual de la terminologia de França, el Regne Unit

i els Estats Units al Manual de Frascati ............................................... 307Quadre 3. Desenvolupament d’un carro blindat .................................................. 314

Annex 11Quadre 1. Correspondència entre les categories de personal d’R+D per

ocupació al Manual de Frascati i les classes ISCO-88 ....................... 318

Figura3.1. Arbre de decisió per a la vinculació de les unitats d’R+D al sector

apropiat ............................................................................................................. 77


ÍNDEX

Capítol 1

Objectiu i abast del Manual


MANUAL DE FRASCATI


MANUAL DE FRASCATI

1.1. Observacions preliminars per als usuaris de dades d’R+D

1. Aquest manual, adreçat als especialistes del ram, ha estat redactatpels experts nacionals dels estats membres que recullen i publiquenles dades relatives a l’R+D, i remeten a l’OCDE els resultats de lesenquestes d’R+D. Tot i que aporta una gran quantitat d’exemples, con-tinua sent un document tècnic, concebut essencialment com una obrade consulta.

2. El capítol 1 va dirigit principalment als usuaris de dades d’R+D.Proporciona un resum de l’àmbit i del contingut del manual per facili-tar la utilització del text. Assenyala, a més, la raó per la qual es recul-len o no determinades dades, els problemes de comparació que aques-tes dades plantegen i l’apreciació que pot fer-se’n a partir de la sevainterpretació.

1.2. Àmbit del Manual i utilització de les estadístiques d’R+D

3. Aquest manual es va publicar per primera vegada fa gairebé 40anys i tracta exclusivament de la mesura dels recursos humans i fi-nancers dedicats a la recerca i al desenvolupament experimental(R+D), sovint anomenats dades d’entrada (inputs) de l’R+D.

4. En el transcurs del temps, les estadístiques sobre aquestes dadesd’entrada han demostrat que són indicadors útils i han estat utilitzatsen informes nacionals i internacionals. Els informes de l’OCDE sobreindicadors de ciència i tecnologia (OCDE, 1984; OCDE, 1986; OCDE,1989a), les sèries de l’OCDE relatives a la revisió i perspectiva de lapolítica científica i tecnològica i el Science, Technology and IndustryScoreboard (“Indicadors comparatius de la ciència, la tecnologia i laindústria”, OCDE, cada dos anys), proporcionen mesures útils del’amplitud i l’orientació de l’R+D en diversos països, sectors, indús-tries, camps científics i altres categories de classificació. Les adminis-tracions, interessades en el creixement econòmic i en la productivitat,


OBJECTIU I ABAST DEL MANUAL

confien en les estadístiques d’R+D com una forma fiable d’indicadordel canvi tecnològic. Els assessors interessats en la política científicai la industrial, i fins i tot en les polítiques econòmiques i socials decaràcter general, les utilitzen àmpliament. Les esmentades estadísti-ques constitueixen, així mateix, un punt de partida essencial per anombrosos programes governamentals, i alhora són un instrumentimportant per avaluar-los. A una gran quantitat de països, les estadís-tiques d’R+D són considerades com una part de les estadístiqueseconòmiques generals.

5. No obstant això, les estadístiques d’R+D no són suficients. En elcontext de l’economia basada en el coneixement, cada cop sembla mésevident que les dades han de ser examinades en un marc conceptual,que permeti relacionar-les amb altres mitjans disponibles i amb elsresultats derivats de les activitats d’R+D que s’estan tractant. Aquestnexe podria establir-se, per exemple, mitjançant el procés d’innovació(vegeu l’apartat 1.5.3) o en el context més ampli d’”inversió intangi-ble”, que cobreix no solament l’R+D i les altres activitats científiquesi tecnològiques afins, sinó també les despeses de programari (softwa-re), de formació, d’organització, etc. De la mateixa manera, les dadesde personal d’R+D han de ser considerades en el marc d’un model pera la formació i utilització del personal científic i tècnic. Resulta igual-ment interessant l’anàlisi de les dades d’R+D en relació amb altresvariables econòmiques, per exemple, amb les dades del valor afegit ide la inversió. El present manual no s’inspira en un únic model aplica-ble al sistema científic i tecnològic, sinó que principalment té com aobjectiu proporcionar estadístiques que permetin establir indicadorsutilitzables en diversos models.

6. Aquest manual està constituït per dues parts. La primera constade set capítols –a més d’aquest capítol introductori– en què s’exposenles recomanacions i els principis bàsics aplicables a la recollida iinterpretació de les dades d’R+D establertes. Tot i que pot donar-se elcas que no tots els països membres estiguin en condicions d’adaptar-sea les recomanacions formulades, hi ha un consens respecte al fet queconstitueixen una norma a la qual tots han d’intentar adaptar-se.

7. La segona part es compon d’11 annexos, que tenen com a objectiuinterpretar i desenvolupar els principis bàsics perfilats als capítolsprecedents, a fi de suggerir directrius addicionals per realitzar les en-



questes d’R+D o per tractar temes rellevants en relació amb les en-questes. Aquests annexos es poden utilitzar amb finalitats informati-ves, però no reflecteixen necessàriament la interpretació més actualit-zada del tema a considerar.

8. El Manual es publica en versió impresa i electrònica, i és accessi-ble a través d’Internet. La versió electrònica s’actualitzarà més fre-qüentment amb les novetats pertinents.

1.3. Relació entre el Manual de Frascati i altres normesinternacionals

9. L’R+D és una activitat econòmica; no obstant això, posseeix algu-nes característiques que la diferencien tant de la gran família de lesactivitats científiques com de les activitats econòmiques de les qualsforma part. Des del principi estava previst que l’OCDE establiria unconjunt de principis bàsics relatius a la mesura de les activitats cien-tífiques i tecnològiques. Tanmateix, durant molts anys el Manual deFrascati va ser l’únic que complia aquesta funció –recentment s’hi hanafegit quatre més.

A més, es disposa d’altres directoris metodològics de l’OCDE, desti-nats a la ciència i la tecnologia i altres activitats relacionades, coml’ensenyament (consulteu el quadre 1.1).

10. L’OCDE mai no ha pretès establir normes internacionals aplica-bles a les activitats científiques i tecnològiques, tenint en compte queaquestes normes ja existien. Conseqüentment, aquest manual coinci-deix amb les recomanacions de la UNESCO relatives a totes les activi-tats científiques i tecnològiques (UNESCO, 1978), però es refereix es-pecíficament a l’R+D i a les necessitats dels estats membres del’OCDE, dotats de sistemes econòmics i científics força similars, queels distingeixen dels estats no membres.

11. Tenint en compte la necessitat d’integrar l’R+D en un contextmés ampli, tant des del punt de vista conceptual com pel que fa a lesbases de dades, s’han utilitzat, tant com ha estat possible, les classifi-cacions de les Nacions Unides, principalment el Sistema de Comptabi-litat Nacional (SCN) (ONU, 1968; CEC et al., 1994), la Classificació In-dustrial Internacional (ISIC) (ONU, 1998a; ONU, 1990), la Classificació



Tipus de dades Títol

A. La “Família Frascati”

R+D

Balança de pagamentsper tecnologia

Innovació

Patents

Personal de CiT

B. Altres obres metodològiques per mesurar la ciència i la tecnologia

Alta tecnologia

Bibliometria

Globalització

C. Altres obres estadístiques aplicables de l’OCDE

Estadístiques d’ensenyament

Classificació de l’ensenyament

Estadístiques de formació

Quadre 1.1. Manuals metodològics de l’OCDE

1 Tracta principalment de problemes de classificació i interpretació de les dades disponibles.Font: OCDE.

Sèries: Mesura de les activitats científiques i tecnològiques

Manual de Frascati: proposta de norma pràctica per aenquestes de recerca i desenvolupament experimental

Estadístiques d’R+D i mesures d’output en el sector del’ensenyament superior. “Suplement del Manual de

Frascati” (OCDE, 1989b)

“Manual per a la mesura i interpretació de la balançade pagaments tecnològics – Manual BPT” (OCDE,1990)1

Directrius proposades per a la recollida i la interpretació

de les dades sobre innovació tecnològica – Manual

d’Oslo (1997a)

“Utilització de les dades de patents com a indicadorsde ciència i tecnologia – Manual de Patents” (OCDE,OCDE/GD(94)114, 1994b)1

“Manual sobre la mesura dels recursos humans dedi-cats a la ciència i la tecnologia – Manual de Camber-ra” (OCDE, 1995)

Revisió de les classificacions dels sectors i dels pro-ductes d’alta tecnologia (OCDE, Documents de treballde l’STI 1997/2)

“Recomanacions per a la utilització d’indicadors bi-bliomètrics i anàlisi dels sistemes de recerca: Mètodesi exemples”, per Yoshiko Okubo (OCDE, Documents detreball de l’STI 1997/1)

Manual d’indicadors de globalització econòmica (títolprovisional, en preparació)

Manual d’estadístiques comparatives d’educació (en pre-paració)

Classificació dels sistemes d’educació. Manual

d’utilització de la ISCED-97 als països de l’OCDE (OCDE,1999)

Manual del millor mètode per a la recollida d’esta-dísti-

ques de formació - Conceptes, mesura i enquestes(OCDE, 1997b)



Internacional d’Ocupacions (ISCO) (OIT, 1968; OIT, 1990) i la Classifica-ció Internacional de l’Educació (ISCED) (UNESCO, 1997). A més, sempreque és viable, el Manual recull l’experiència dels organismes regionalsde l’àrea de l’OCDE, principalment la Unió Europea (UE) i Nordforsk(Fons Industrial Nòrdic).

12. En aquestes classificacions, les referències a l’R+D són relativa-ment recents i estan basades generalment en el Manual de Frascati,que és considerat el marc estadístic internacional reconegut.

13. Igual que en les edicions precedents del Manual, s’ha pretès har-monitzar les enquestes sobre l’R+D amb els principis enunciats en elSistema de Comptabilitat Nacional (SCN). Convé, sempre que es pugui,recollir dades complementàries que constitueixin un enllaçentre les dades tipus Manual de Frascati i les dades tipus SCN. Peraquest motiu, les recomanacions relatives al desglossament de lesfonts dels fons i les despeses externes d’R+D (extramurs) estanparticularment detallades, i s’ha inclòs una recomanació destinada arecollir les dades sobre la inversió en programari relacionada ambl’R+D. L’annex 3 presenta, més detalladament, la relació entre les en-questes d’R+D i les comptabilitats nacionals.

1.4. Inputs i outputs d’R+D

14. Aquest manual té com a objectiu mesurar els inputs de l’R+D.L’R+D comprèn tant l’R+D contínua (formal) de les unitats d’R+Dcom l’R+D ocasional (informal) d’altres unitats. No obstant això,l’interès per l’R+D depèn cada cop més dels nous coneixements i in-novacions, així com dels efectes econòmics i socials que se’n deriven,que no pas de la mateixa activitat. Resulta evident que els indicadorsdels resultats de l’R+D són necessaris per completar les estadístiquessobre els inputs, però, malauradament, és molt més difícil definir iproduir aquests indicadors.

15. Hi ha diversos recursos per mesurar els outputs de l’R+D o, engeneral, de la ciència i la tecnologia (CiT). Les enquestes sobre la inno-vació constitueixen un intent de mesurar els resultats i els efectes delprocés de la innovació, dins la qual l’R+D hi juga un paper important.Un manual relatiu a les enquestes sobre innovació ja ha estat publicati revisat (OCDE, 1997a).



16. Hi ha una altra possibilitat que consisteix a treure profit de lesfonts de dades ja existents. Ha estat necessari efectuar importantstreballs metodològics abans de poder recomanar un mètode estàndardinternacional que permeti extreure indicadors de CiT. S’han publicatmanuals sobre la balança de pagaments per tecnologia i la utilitzacióde dades de les patents com a indicadors de ciència i tecnologia(OCDE, 1990, 1994b). Hi ha també principis bàsics de bibliometria id’anàlisi de dades comercials, des del punt de vista de la “intensitattecnològica” de productes o branques de l’activitat industrial en qües-tió (consulteu el quadre 1.1). Les obres esmentades difereixen d’aquestmanual perquè fan referència sobretot a problemes d’interpretació; lesdades considerades no estan recollides amb el propòsit d’analitzar lesactivitats de CiT, sinó que s’extreuen de fonts ja existents i es reorga-nitzen amb aquest propòsit (per a més detalls, consulteu l’annex 7).

1.5. L’R+D i les activitats afins

1.5.1. Recerca i desenvolupament experimental (R+D)

17. El Manual tracta només de la mesura de la recerca i del desenvo-lupament experimental (que comprèn la recerca bàsica, la recerca apli-cada i el desenvolupament experimental). En el capítol 2 s’ofereix unadefinició completa d’aquestes activitats.

18. L’R+D està relacionada amb altres activitats que es basen en laciència i la tecnologia. Tot i que sovint aquestes altres activitats estanestretament lligades a l’R+D a través de fluxos d’informació i en ter-mes de funcionament, institucions i personal, les esmentades activi-tats no han de ser tingudes en compte a l’hora de mesurar l’R+D.L’R+D i aquestes activitats afins es poden considerar des de duesperspectives: el conjunt d’activitats científiques i tecnològiques (ACT)i el procés d’innovació científica i tecnològica.

1.5.2. Activitats científiques i tecnològiques (ACT)

19. El concepte ampli d’ACT ha estat elaborat per la UNESCO seguintles directrius de la “Recomanació relativa a la normalització interna-cional de les estadístiques de ciència i tecnologia” (UNESCO, 1978).A més d’R+D, les activitats científiques i tecnològiques comprenenl’ensenyament i la formació científica tècnica (STET) i els serveis cien-



tífics i tècnics (SCT). Aquests últims serveis inclouen, per exemple, lesactivitats de CiT de biblioteques museu, la traducció i edició de litera-tura en CiT, el control i la prospectiva, la recollida de dades sobrefenòmens socioeconòmics, els assaigs, la normalització i el control dequalitat, l’assessorament a clients i serveis d’assessoria, i també lesactivitats en matèria de patents i de llicències a càrrec de les adminis-tracions públiques.

20. Conseqüentment, l’R+D (definida per la UNESCO en termes equi-valents als de l’OCDE) s’ha de diferenciar de la STET i dels SCT.

1.5.3. L’ R+D i la innovació tecnològica

21. Les activitats d’innovació tecnològica són el conjunt d’etapes ci-entífiques, tecnològiques, organitzatives, financeres i comercials, in-cloent-hi les inversions en nous coneixements, que condueixen o queintenten conduir a la implementació de productes de processos nous omillorats. L’R+D no és altra cosa que una d’aquestes activitats i potser portada a terme en diferents fases del procés d’innovació, sentutilitzada no tan sols com la font d’idees creadores sinó també perresoldre els problemes que poden sorgir en qualsevol de les fases finsa arribar a la seva culminació.

22. A més de l’R+D, en el procés d’innovació es distingeixen altresactivitats innovadores. D’acord amb la definició que apareix al Manuald’Oslo (OCDE, 1997a), aquestes activitats són “l’adquisició de tecnolo-gia no incorporada i de know-how, l’adquisició de tecnologia incorpo-rada, la posada a punt de les eines i l’enginyeria industrial, el dissenyindustrial, una altra adquisició de capital, l’inici de la fabricació i lacomercialització de productes nous i millorats”.

23. D’altra banda, quan es tracta d’innovacions basades en progra-mes públics d’R+D, pot haver-hi una etapa important de demostracióen el procés. “Una demostració és un projecte que implica una innova-ció operativa, que es posa en moviment a gran escala en condicionsrealistes per: I) definir una política nacional i II) promoure l’ús de lainnovació” (Glennan et al., 1978). Convé assenyalar que les dades reco-llides i publicades per l’Agència Internacional de l’Energia de l’OCDEcomprenen la recerca, el desenvolupament i la demostració (R+D+D).

24. Pel que fa a la mesura de l’R+D, la font d’error més freqüent esdeu probablement a la dificultat de fixar amb precisió la línia de de-



marcació entre desenvolupament experimental i activitats afins, ne-cessàries per innovar. Els errors comesos en aquest sentit són espe-cialment importants, ja que, si bé és cert que moltes innovacionspoden necessitar una R+D costosa, les despeses destinades a prepararla innovació per a la producció són sovint més elevades. Els apartats2.3.4 i 2.4.1 del capítol 2 exposen els principis bàsics i les conven-cions que s’apliquen per resoldre aquests problemes, i en mostrenexemples. Proporcionen també principis bàsics nous sobre la fronteraentre el desenvolupament de programes informàtics i els projectes agran escala, principalment en defensa. En l’annex 10 s’ofereixen elsprincipis bàsics aplicables al tractament de projectes a gran escala ies posen exemples que permeten establir la distinció entre l’R+D i eldesenvolupament previ a la producció.

1.5.4. La identificació de l’ R+D al programari, a les ciències socials ials serveis

25. Aquests darrers anys s’ha expressat el desig d’obtenir informa-cions de més bona qualitat sobre l’R+D en les activitats de serveis.En un principi, les definicions bàsiques d’aquest manual es van esta-blir per a la indústria manufacturera i també per a la recerca en lesciències exactes, naturals i d’enginyeria. Però a causa de la seva apli-cació posterior als serveis sorgeixen problemes especials, ja queaquestes activitats comporten, freqüentment, aplicacions informà-tiques i treballs de recerca en ciències socials. En el capítol 2 s’haafegit un nou apartat (2.4) per examinar tots aquests problemes.

1.5.5. La gestió i altres activitats de suport a l’R+D

26. L’execució efectiva de les activitats d’R+D descrites anterior-ment exigeix la provisió de fons i la gestió del projecte i del finan-çament. Les activitats de finançament d’R+D d’organismes com elsMinisteris de Ciència i Tecnologia o els Consells de Recerca no consti-tueixen pròpiament R+D. En el cas d’una gestió interna dels projectesd’R+D i del seu finançament, es distingeixen les activitats de suportdirecte a l’R+D, dutes a terme pels equips responsables de l’R+Dassociats a cada projecte i que s’inclouen a les sèries de dades sobrepersonal i despeses, d’aquelles altres realitzades, per exemple, pelsdirectors financers, que tan sols subministren un suport indirecte oauxiliar i que s’inclouen en les sèries de dades sobre despeses, com a



part de les despeses generals. Les activitats auxiliars de suport, comels serveis d’alimentació i transport, són considerades igualment coma despeses generals. Aquestes distincions s’examinen amb més deteni-ment als capítols 2, 5 i 6.

1.6. La cobertura de l’R+D en tots els camps científicsi tecnològics

27. Les dues primeres versions del Manual incloïen tan sols les cièn-cies naturals i l’enginyeria. Les ciències socials i les humanitats vanser incorporades en la tercera edició (OCDE, 1976), adoptada l’any1974. Tot i que el Manual recomana l’adopció de determinats mètodestipus, queda entès que, per diversos motius, es podran acceptar algu-nes diferències puntuals en les ciències socials i les humanitats.L’experiència no és la mateixa en tots els països membres: uns consi-deren, en efecte, que les enquestes han de cobrir de la mateixa manerael conjunt de les ciències, sigui quin sigui el sector considerat, mentreque altres opinen que no sempre és possible aplicar uniformement elsmateixos mètodes.

28. En diferents capítols del Manual, i tal com van apareixent, escomenten els problemes específics a l’hora de mesurar l’R+D en lesciències socials i les humanitats.

1.7. Mesura dels inputs de l’R+D

29. Amb finalitats estadístiques, es mesuren dos inputs: les despe-ses dedicades a R+D i el personal utilitzat en aquestes activitats.Aquests inputs es mesuren habitualment amb una base anual: el ques’ha gastat en R+D durant un any i les persones per any utilitzades enR+D. Les dues sèries d’estadístiques presenten avantatges i inconve-nients, per la qual cosa és necessari recórrer a totes dues per obteniruna representació correcta dels esforços efectuats en R+D.

1.7.1. Personal d’R+D

30. Per a comparacions internacionals, les dades relatives a la utilit-zació del personal científic i tècnic ofereixen un mitjà concret permesurar els recursos dedicats a l’R+D. No obstant això, es reconeixque els inputs de l’R+D no constitueixen més que un element delsrecursos humans que les nacions dediquen a l’interès general, i que el



personal científic i tècnic contribueix molt més al progrés de la indús-tria, de l’agricultura i de la medicina, gràcies a la seva participació enla producció, el funcionament, el control de la qualitat, la gestió,l’ensenyament i altres funcions. La mesura dels efectius de personalcientífic i tècnic constitueix el tema del Manual de Camberra (OCDE,1995); aquest manual està enfocat principalment a la mesura i la clas-sificació dels recursos d’R+D.

31. Quant a les dades de personal d’R+D, el problema sorgeix quanes tracta d’expressar-les en equivalència a jornada completa (EJC) o ennombre de persones/any dedicades a R+D (consulteu el capítol 5,apartat 5.3.). Es recomana la recollida de dades en termes de personesfísiques, amb l’objectiu de poder utilitzar-les en models generals i enles bases de dades del personal científic i tècnic.

32. L’esforç nacional d’R+D requereix de la participació de personesde molt diversos àmbits, des del premi Nobel fins al seu secretari, ides de l’especialista en recerca espacial fins al criador d’animals delaboratori. Tenint en compte l’ampli espectre de titulacions i coneixe-ments que es requereixen, és important classificar el personal d’R+Den categories.

33. Els estats membres de l’OCDE utilitzen actualment dos sistemesper classificar el personal que realitza activitats d’R+D. L’apartat 5.2del capítol 5 conté les definicions aplicables a la classificació per ocu-pació [seguint, principalment, la línia de la Classificació Internacionald’Ocupacions, (ISCO OIT, 1990)] i a la classificació per nivell de titula-ció [basada íntegrament en la Classificació Internacional de l’Educació,ISCED (UNESCO, 1997)]. Tot i que seria desitjable l’obtenció de dadesbasades en aquests dos criteris, la majoria dels països membresn’utilitza només un. Dit d’una altra manera, atès que gran part delspaïsos de l’OCDE tenen les dades classificades per ocupació, el fet quealguns d’ells no recullin encara les dades referents als nivells de titu-lació corresponents a tots o a determinats sectors fa que subsisteixinimportants problemes de comparació internacional. En un sistema efi-caç es podria argumentar que no hi hauria d’haver diferències substan-cials entre tots dos; per exemple, que totes les persones contractadescom a investigadors comptessin amb titulacions universitàries i quetots els titulats universitaris que treballessin en R+D estiguessincontractats com a investigadors. A la pràctica, això no és així. Per



exemple, un elevat nombre d’investigadors d’una certa edat no pos-seeixen titulacions de nivell universitari, tot i que tinguin efectiva-ment altres titulacions “postsecundàries” o tinguin una experiènciaequivalent. A la inversa, un nombre creixent de joves titulats a launiversitat no estan contractats com a investigadors, sinó com a tèc-nics d’alt nivell o com a personal de suport.

1.7.2. Despeses d’R+D

34. La mesura bàsica la constitueixen les despeses internes (intra-murs), que comprenen les despeses corresponents a les activitatsd’R+D realitzades en una unitat estadística o en un sector del’economia. Una altra mesura, les despeses externes (extramurs), cobrei-xen els pagaments de l’R+D realitzada fora de la unitat estadística odel sector de l’economia. Als efectes de l’R+D, es mesuren les despe-ses comunes i les despeses de capital. En el sector de l’administració,les despeses es refereixen a despeses directes i no a despeses indirec-tes. S’exclouen les despeses de depreciació. L’apartat 6.2 del capítol 6del Manual proporciona altres precisions sobre l’abast i el contingutde les despeses d’R+D.

35. L’R+D és una activitat que implica transferències importants derecursos entre unitats, organismes i sectors, principalment entrel’administració pública i la resta d’executors. Per als consellers i elsanalistes en matèria de política científica és important saber quifinança l’R+D i qui l’executa. El capítol 6 indica com calcular el fluxdels fons dedicats a R+D. Subratlla que la identificació dels fluxosdels fons s’ha de basar en les respostes dels executors d’R+D i no enles respostes dels que la financen (consulteu el capítol 6, apartat 6.3).Proposa les directrius per al tractament dels fons públics generals deles universitats (FGU), és a dir, la part de la recerca universitària finan-çada amb subvencions de caràcter general procedents dels Ministerisd’Educació i destinades conjuntament a ensenyament i a recerca.Aquests fons poden representar fins i tot més de la meitat del conjuntde la recerca universitària i constituir una part important dels ajutspúblics destinats a l’R+D.

36. L’inconvenient principal de les sèries d’inputs d’R+D, expressa-des en termes monetaris, són les diferències en els nivells de preusentre països i en el transcórrer del temps. És fàcilment demostrableque, sovint, les taxes de canvi comunes no reflecteixen necessària-



ment la relació entre els preus de l’R+D en els diferents països i que,en períodes de més inflació, l’índex general de preus tampoc mostrade forma exacta l’evolució dels costos d’execució de l’R+D. En lesestadístiques d’R+D, el Manual recomana aplicar les paritats de poderde compra (PPC) i l’índex de preus implícit del producte interior brut(PIB), ja que reflecteixen millor els costos d’oportunitat dels recursosdedicats a R+D que les quantitats “reals” implicades. En l’annex 9s’examinen els mètodes que permeten utilitzar els deflactors especialsi les taxes de canvi per a R+D.

1.7.3. Mitjans materials per a R+D

37. Podrien contemplar-se indicadors dels mitjans materials disponi-bles per a R+D, però gairebé no es recullen dades en aquesta matèria iel Manual no els tracta. Podrien mesurar-se uns quants elements, comara equips, fons de biblioteques, subscripcions a revistes i tempsd’utilització d’ordinadors.

1.7.4. Esforços nacionals en matèria d’R+D

38. Tot i que les activitats d’R+D es relacionen directament ambl’economia, a efectes de política científica són percebudes com un con-junt anomenat esforç nacional en R+D. Així doncs, un dels objectiusdel Manual és establir especificacions per a les dades d’inputs d’R+Dque, d’una banda, puguin ser recollides d’un ampli ventall d’executorsi, d’una altra, puguin sumar-se entre si per formar un total nacionalque sigui significatiu. El principal afegit de despesa utilitzat per acomparacions internacionals és la despesa interior bruta en R+D, quecomprèn les despeses corresponents a les activitats d’R+D executa-des a l’interior del país durant el període d’un any. Així doncs, incloules activitats d’R+D executades a l’interior del país i finançades ambfons procedents de l’estranger, però s’exclouen els pagaments per aR+D a l’estranger, en concret els que van destinats a organitzacionsinternacionals. El conjunt del personal d’R+D corresponent a la despe-sa indicada no té assignat un nom especial. Comprèn el conjunt depersones que treballen en R+D dins el territori nacional al llarg d’unany determinat (expressat en EJC). En ocasions les comparacions inter-nacionals queden limitades als investigadors (o als titulats universita-ris), ja que es consideren els investigadors com un element central delsistema d’R+D.



1.8. Globalització de l’R+D i cooperació en R+D

39. Diversos estudis han mostrat que les activitats d’R+D són, cadacop més, accions de caràcter mundial i que una gran proporció del’R+D es realitza en cooperació amb investigadors individuals, equipsd’investigadors i unitats de recerca. El protagonisme de les empresesmultinacionals augmenta, ja que realitzen R+D en cooperació entre launiversitat i altres unitats de recerca i empreses, ja sigui formalment,mitjançant organitzacions com la Unió Europea (UE) i el Centre Euro-peu per a la Recerca Nuclear (CERN), o informalment, a través d’acordsmultilaterals o bilaterals. Així doncs, és clarament necessària mésinformació sobre aquestes tendències.

40. Aquesta edició del Manual de Frascati té en compte el procés deglobalització en suggerir un desglossament més detallat de les fontsdels fons de l’R+D i de l’R+D externa per a les transaccions ambunitats a l’estranger. Es trobarà informació addicional sobre la neces-sitat d’indicadors de globalització tecnològica en un estudi detallatdels diferents aspectes de la mesura d’aquest fenomen (Manual of Eco-nomic Globalisation Indicators, títol provisional de propera publicació).Atès que les activitats d’R+D dels grups multinacionals d’empresesestan generalment organitzades, gestionades i finançades a nivell degrup o de subdivisions del grup, sovint és molt difícil, per no dirimpossible, determinar les activitats d’R+D executades en les unitatsdel grup en diferents països i obtenir informació sobre els fluxosd’R+D entre les esmentades unitats.

41. La cooperació en R+D és una àrea que tradicionalment no estàcoberta en les enquestes d’R+D. Ara bé, seria desitjable que aquellsque prenen les decisions polítiques tinguessin a l’abast més informa-ció sobre aquest tema. No obstant això, a causa de la mancad’experiència suficient als estats membres, no ha estat possibleincloure en aquesta edició del Manual recomanacions respecte a larecollida de dades sobre cooperació en R+D.

Hi ha alguna informació pertinent sobre els fluxos d’R+D entre dife-rents tipus d’institucions. L’experiència amb les enquestes d’innovacióha demostrat que és possible formular una senzilla pregunta sobrecooperació a diferents tipus d’unitats, situades en diferents regionsgeogràfiques. Es podria fer la prova d’això també amb qüestionarisd’R+D, de tal manera que en el futur sigui possible proporcionar reco-manacions més explícites.



1.9. Sistemes de classificació de l’R+D

42. Per comprendre l’activitat i el paper de l’R+D, s’ha d’estudiarper partida doble, atenent d’una banda les organitzacions que executeni financen l’R+D (classificació institucional), i de l’altra els mateixosprogrames (distribució funcional).

43. En les enquestes d’R+D nacionals (i internacionals) s’utilitzenhabitualment les classificacions institucionals bàsiques a fi de facili-tar el procés d’enquesta, combinant-les amb distribucions funcionals,amb l’objectiu d’aconseguir una major comprensió de la situació quereflecteixen les estadístiques.

1.9.1. Classificacions institucionals

44. El criteri institucional està enfocat, essencialment, a les caracte-rístiques de les institucions que executen o financen accions d’R+D.Segons aquest criteri, totes les unitats es classifiquen en funció de laseva activitat principal, i el conjunt dels recursos d’R+D de la unitatestadística s’adjudica a una categoria o a una subcategoria. L’avantatged’aquest criteri és que les dades d’R+D es recullen, generalment, de lamateixa manera que les estadístiques econòmiques periòdiques, laqual cosa facilita les enquestes i les comparacions de dades d’R+Damb la resta de dades econòmiques. I l’inconvenient principal és queno descriu exactament les activitats d’R+D de la unitat, que no neces-sàriament estan sempre directament relacionades amb la seva activi-tat oficial.

45. El capítol 3 del Manual s’ocupa de les classificacions institu-cionals utilitzades. A fi d’aconseguir una màxima comparabilitat ambles estadístiques periòdiques econòmiques o socials, aquestes classifi-cacions es basen, en la mesura del possible, en les de les NacionsUnides. La principal classificació institucional dels esforços nacionalsen R+D està dividida per sectors. Es defineixen cinc sectors: empre-ses, administració pública, institucions privades sense finalitats delucre (IPSFL), ensenyament superior i estranger. Tenen lloc subclassifi-cacions en tres dels quatre sectors nacionals (empreses, IPSFL i en-senyament superior) i se suggereixen altres subdivisions institucio-nals destinades a evidenciar les diferències internacionals en lasectorització.



1.9.2. Distribució funcional

46. El criteri funcional, que s’examina al capítol 4, està centrat prin-cipalment en el caràcter de l’R+D pròpiament dita. S’estudia la natura-lesa de les activitats d’R+D de la unitat considerada i es distribueixende diverses maneres: per tipus d’R+D, grup de productes, objectius,disciplina científica, etc. Així doncs, el criteri funcional proporcionadades que són més detallades que les que procedeixen de la classifica-ció per institució i, teòricament, més apropiades per a les comparaci-ons internacionals, ja que aquí les diferències entre estructuresd’institucions d’un país a un altre tenen menys influència. No obstantaixò, sovint, a la pràctica aquest criteri resulta més difícil d’aplicar.Per exemple, en el cas de l’anàlisi per tipus d’R+D (recerca bàsica,recerca aplicada i desenvolupament experimental) que, tot i que ésd’evident interès per a la política científica, es basa en un model forçasimplificat del sistema ciència-tecnologia. Implica, a més, un clar ele-ment d’apreciació subjectiva per part de qui respon a l’enquesta.Aquest aspecte és objecte d’examen al capítol 4, apartat 4.2.3.

47. La distinció entre R+D militar i civil és considerada com un delsprincipals desglossaments funcionals dels esforços en l’R+D nacional.En la majoria dels països de l’OCDE, l’R+D en defensa té un paperrelativament secundari. No obstant això, en alguns països que desen-volupen una important activitat en R+D, les despeses d’R+D en de-fensa poden arribar a la meitat de les despeses públiques totalsd’R+D o sobrepassar-la. Això explica que difereixin les comparacionsinternacionals segons si s’hi inclou o no l’R+D en defensa. La deman-da d’R+D en defensa varia en funció de les situacions polítiques, itambé la seva evolució a llarg termini és diferent de la de l’R+Dcivil. Això significa que, en el context global dels esforços nacionalsen R+D, sempre serà necessari dissociar aquestes dues categoriesde despeses. En l’annex 10 s’estudia més detalladament l’R+D endefensa.

48. Tot i que les distribucions funcionals són més detallades que lesclassificacions institucionals, encara no ho són prou per ser utilitza-des per un grup important d’usuaris potencials de dades d’R+D, perexemple, per aquells interessats en un tema molt específic com arauna subdisciplina científica o un grup de productes (holografia o con-trol de màquines eina per ordinador).



Com ja s’ha dit, aquest Manual ha estat concebut fonamentalment ambl’objectiu de mesurar els esforços nacionals en R+D i classificar-losen diverses categories. Pocs estats membres han aconseguit afinartant les seves classificacions per assolir un grau de detall tan ampli,excepte en el cas de determinats inventaris en camps específics, i éspoc probable que pugui obtenir-se el mateix grau de detall a total’OCDE.

49. A més, resulta complicat establir normes per a les categoriesque interessen a les administracions nacionals quan s’examinen elstipus de recerca finançada amb diners públics, però que poden tenirdiverses connotacions polítiques. El tema de la recerca estratègica haacaparat una atenció considerable. En general, amb aquesta expressióes designa la recerca que un país considera prioritària per al desenvo-lupament de la seva base de recerca i, en definitiva, de la seva econo-mia. La definició del que és o no és estratègic varia depenent delspaïsos membres. No obstant això, per fer-se una idea de la importàn-cia política de la recerca estratègica en determinats estats membres,es fa una referència a la seva identificació al capítol 4 del Manual.

1.10. Enquestes d’R+D, fiabilitat de les dades i comparació interna-cional

50. Tot i que determinades dades poden procedir de fonts ja publica-des, res no pot substituir els resultats d’una enquesta dedicada especí-ficament a l’R+D.

La major part del Manual s’ha redactat basant-se en la hipòtesi queaquestes enquestes es fan per almenys tots els executors nacionalsprincipals d’R+D. No obstant això, pot ser necessari efectuar estima-cions tant pels que responen a les enquestes com pels organismesenquestadors; aquesta qüestió en concret es tracta detalladament alcapítol 7.

51. Generalment, es fa difícil indicar fins a quin punt són necessàriesles estimacions o com afecten la fiabilitat de les dades, ja que la situa-ció canvia d’uns països a altres. Tot i així, sol passar que les estima-cions “subjectives” per part d’aquells que responen a l’enquesta sónmàximes a l’hora de distingir entre recerca bàsica, recerca aplicada idesenvolupament experimental; i que l’ús d’estimacions poc precises(aplicant la màxima de fer les coses “a ull”) per part de les agències



enquestadores és probablement major en l’R+D del sector del’ensenyament superior. Per aquest motiu, cal anar amb compte enutilitzar aquestes dades. En l’annex 2 i en un suplement especial a laversió 1980 del Manual poden trobar-s’hi indicacions complementà-ries a aquest punt (OCDE, 1989b).

52. Les enquestes nacionals que faciliten dades d’R+D raonablementprecises i que responen a les necessitats dels usuaris poden no sercomparables en l’àmbit internacional. Això pot ser a causa, senzilla-ment, que les definicions o les classificacions nacionals difereixen deles normes internacionals. Generalment, aquests casos s’expliquenamb notes a peu de pàgina. El problema és més complex quan la situa-ció nacional no es correspon amb les normes internacionals. Així suc-ceeix freqüentment en les anàlisis per sectors en què, per raons admi-nistratives, institucions aparentment similars són classificades ensectors diferents segons els països. Per altra banda, la manera de con-cebre aquestes normes a nivell nacional pot ser diferent, principal-ment en l’anàlisi per tipus d’activitat i en l’anàlisi del personal d’R+Dper ocupació. És impossible quantificar aquestes diferències.

1.11. Crèdits pressupostaris públics d’R+D

53. Les dades sobre crèdits pressupostaris públics d’R+D sovint sónaccessibles amb molta més antelació que els resultats de les enques-tes d’R+D i estan emmarcades en categories d’interès especial per alspolítics.

54. Aquest tema és tractat a part al capítol 8. Tot i que les definici-ons generals del capítol 2 són aplicables als crèdits pressupostarispúblics d’R+D, les especificacions dels capítols següents, essencial-ment dissenyades per a les enquestes basades en declaracions delsexecutors, freqüentment no ho són.

55. Aquesta forma d’anàlisi busca bàsicament calibrar les intencionso els objectius de les administracions públiques a l’hora de com-prometre fons per a R+D. El finançament de l’R+D resulta així definitper qui finança (incloent-hi els fons públics generals de les universi-tats) i pot tractar-se de previsions (pressupostos provisionals ocrèdits pressupostaris inicials) o de dades retrospectives (pressupostfinal o despeses reals). Mentre que les estadístiques d’R+D s’obtenenmitjançant enquestes específiques, les dades del finançament públic



d’R+D s’extreuen dels pressupostos nacionals en un moment concreti estan basades en els seus propis mètodes i terminologies normalit-zades. Tot i que en els darrers anys ha millorat la connexió entreenquestes i dades sobre finançament públic d’R+D, l’anàlisi serà sem-pre un compromís entre el que és desitjable des del punt de vista del’R+D i el que està disponible en el pressupost o en altres fonts simi-lars.

56. La classificació de les dades de finançament públic d’R+D perobjectiu socioeconòmic té com a finalitat ajudar l’administració a for-mular la política científica i tecnològica. Conseqüentment, les catego-ries han de ser àmplies i les sèries estadístiques han de reflectir laimportància dels recursos dedicats a cada finalitat principal (defensa,desenvolupament industrial, etc.). Tanmateix, la concordança mai noés perfecta i la classificació reflecteix sempre les intencions en l’àmbitpolític d’un programa determinat, més que no pas el seu contingutdetallat. Per aquest motiu i per les restriccions de caràcter metodo-lògic lligades al sistema de recollida de les dades, el nivell estricte decomparabilitat internacional de les xifres del finançament públicd’R+D és probablement inferior al de la majoria de les altres sèriesexaminades al Manual.

1.12. Temes d’interès particular

57. Sovint es sol·liciten dades d’R+D en una àrea prioritària especí-fica, que desborda les classificacions estàndard institucionals i funcio-nals. Per satisfer aquesta demanda, generalment cal reconstituiraquestes dades procedint a extraccions o tabulacions especials. Elsannexos 4 i 5 tracten sobre les àrees prioritàries més actuals.

58. En aquests darrers anys, els poders públics han començat a preo-cupar-se seriosament per l’R+D en el terreny de la sanitat, i s’han duta terme diversos estudis internacionals. Cap de les classificacionstipus descrites en aquest manual permet obtenir directament dadessobre l’R+D en matèria sanitària. Tot i així, en l’annex 4 es presentaun mètode pragmàtic per obtenir estimacions sobre l’R+D lligada a lasanitat partint de les fonts de dades ja existents. Es tracta exclusiva-ment d’un ajut per a l’elaboració i interpretació d’indicadors i no hau-ria de contemplar-se com una recomanació internacional.



59. L’OCDE està desenvolupant estadístiques i indicadors sobrel’economia i la societat de la informació. És possible calcular un afegitper a l’R+D del sector de les tecnologies de la informació i les comu-nicacions (TIC) basant-se en la llista consensuada d’indústries que per-tanyen al sector de les TIC, tal com es descriu en l’annex 4.

60. De la mateixa manera que està passant amb la tecnologia de lainformació, s’espera que la biotecnologia sigui la propera tecnologiaomnipresent de gran significat per al desenvolupament econòmicfutur. L’OCDE ha començat a desenvolupar un marc estadístic per a labiotecnologia. En l’annex 4 s’aporten algunes idees de preguntes sobrebiotecnologia que haurien de ser a les enquestes d’R+D i el concepted’una enquesta especial de biotecnologia.

61. La distribució regional de les activitats d’R+D és de gran interèspolític, no solament als països de la UE sinó també a altres països del’OCDE, especialment a aquell de règim federal. Els capítols 5 i 6 in-clouen una recomanació per distribuir algunes variables dividides perregions, i l’annex 5 explica alguns aspectes metodològics.

1.13. Observacions per als usuaris de dades d’R+D

62. Per acabar, cal fer quatre observacions de caràcter general sobrela utilització de les estadístiques d’R+D i de les dades relatives alfinançament d’R+D:

– Les sèries no són altra cosa que un reflex quantitatiu resumitd’estructures molt complexes d’activitats i d’institucions. Conse-qüentment, pot ser perillós utilitzar-les de forma estrictament lite-ral. Sempre que sigui possible seria convenient analitzar-les a lallum de la informació qualitativa escaient. En concret, per a lescomparacions internacionals, haurien de tenir-se en compte ladimensió, les aspiracions, l’estructura econòmica i les disposicionsinstitucionals dels països considerats.

– Els usuaris es refereixen, en general, a les dades d’R+D pensant enpreguntes com per exemple aquestes: El nostre esforç nacional enrecerca universitària disminueix? La meva empresa dedica una partmés elevada dels seus fons a la recerca bàsica que la mitjana de lesempreses que pertanyen al mateix sector?, etc. Per respondreaquestes qüestions és necessari identificar les dades bàsiques



referides a cadascuna d’elles i després utilitzar-les per elaborar unindicador d’R+D. Algunes dades bàsiques poden ser suficientmentexactes per respondre una pregunta determinada, però no una altra.Per exemple, els crèdits pressupostaris públics d’R+D són, moltsovint, suficientment precisos per poder respondre preguntesgenerals sobre tendències en objectius de definició senzilla: Hi hasignes de recuperació de l’R+D en defensa a l’àrea de l’OCDE? Peròno permeten respondre preguntes sobre objectius no tan fàcils dedefinir, com per exemple: En termes absoluts, el meu país generamés o menys despeses que el país x en R+D en protecció del mediambient?

– Una de les formes d’elaborar indicadors, que és particularment útilper a comparacions internacionals, consisteix a posar en relació elsinputs de l’R+D amb les sèries estadístiques econòmiques corres-ponents, per exemple, considerar la despesa interior bruta en R+Dcom a percentatge del producte interior brut (PIB). Aquests indica-dors amplis són força exactes, però poden implicar una desviaciósistemàtica quan hi ha diferències substancials entre les estructu-res econòmiques dels països analitzats. Per exemple, les activitatsde grans multinacionals amb R+D intensiva poden influir molt sig-nificativament en la relació despesa interior bruta en R+D/PIB enun determinat país. En la mesura del possible, les classificacions inormes utilitzades per a la recollida d’estadístiques d’R+D sóncompatibles amb les que s’apliquen a les estadístiques generals i,tot i que les comparacions detallades entre sèries de dades d’R+D isèries de dades alienes a l’R+D siguin molt més complicades,l’elaboració d’aquests indicadors “estructurals” d’R+D pot ser par-ticularment reveladora.

– Els problemes assenyalats de qualitat i comparació de dades sóncaracterístics de tot l’espectre de dades sobre activitats socioeconò-miques dinàmiques, com ara la feina i el comerç internacional, i sónimportants per als polítics, els dirigents d’empreses, els analistes, etc.Per poder establir un marc de referència estadística aplicable a l’R+D,la regla utilitzada en aquest manual ha estat la d’identificar els proble-mes i resoldre’ls progressivament, temptejant diversos enfocaments iaprenent de l’experiència assolida als estats membres.



Capítol 2

Definicions i convencions bàsiques


DEFINICIONS I CONVENCIONS BÀSIQUES



2.1. Recerca i desenvolupament experimental (R+D)

63. La recerca i el desenvolupament experimental (R+D)comprenen el treball creatiu portat a terme de formasistemàtica per tal d’incrementar el volum de coneixements,inclòs el coneixement de l’home, la cultura i la societat, il’ús d’aquests coneixements per crear noves aplicacions.

64. El terme R+D engloba tres activitats: recerca bàsica, recercaaplicada i desenvolupament experimental, que són descrites detallada-ment al capítol 4. La recerca bàsica consisteix en treballs experimen-tals o teòrics que s’emprenen principalment per obtenir nous coneixe-ments sobre els fonaments dels fenòmens i fets observables, sensecap intenció d’aplicar-los o utilitzar-los en cap projecte determinat. Larecerca aplicada consisteix també en treballs originals realitzats perassolir nous coneixements; no obstant això, va dirigida fonamental-ment a un objectiu pràctic específic. El desenvolupament experimentalconsisteix en treballs sistemàtics que aprofiten els coneixementsexistents obtinguts de la recerca o l’experiència pràctica, i va dirigit ala producció de nous materials, productes o dispositius; a posar enfuncionament processos, sistemes i serveis, o a la millora substancialdels ja existents. L’R+D engloba tant l’R+D formal realitzada en elsdepartaments d’R+D com l’R+D informal o ocasional realitzada enaltres departaments.

2.2. Activitats excloses de l’R+D

65. A efectes d’enquestes, cal distingir l’R+D d’un ampli espectred’activitats afins que tenen una base científica i tecnològica. Aquestesaltres activitats estan estretament relacionades amb l’R+D, tant permitjà de fluxos d’informació com pel que fa al funcionament, les insti-tucions i el personal; però, sempre que sigui possible, no s’haurien deconsiderar a l’hora de mesurar l’R+D.



66. Les esmentades activitats es tracten a continuació, en quatreapartats:

– Ensenyament i formació (apartat 2.2.l).– Altres activitats científiques i tecnològiques afins (apartat 2.2.2).– Altres activitats industrials (apartat 2.2.3).– Administració i altres activitats de suport (apartat 2.2.4).

67. Les definicions tenen aquí un caràcter pràctic i estan únicamentdestinades a excloure aquestes activitats de l’R+D.

2.2.1. Ensenyament i formació

68. S’han d’excloure l’ensenyament i la formació de personal que, enles matèries de ciències naturals, enginyeria, medicina, agricultura,ciències socials i humanitats, s’imparteixen a universitats i institu-cions especialitzades en ensenyament superior o equivalent. No obs-tant això, s’ha d’incloure com a part de l’R+D, quan sigui possible, larecerca efectuada pels estudiants de doctorat a les universitats (con-sulteu l’apartat 2.3.2).

2.2.2. Altres activitats científiques i tecnològiques afins

69. S’han d’excloure de l’R+D, excepte quan són efectuades exclusi-vament o principalment per a un projecte d’R+D, les activitats que seciten a continuació (consulteu també els exemples de l’apartat 2.3.1).

Serveis d’informació científica i tècnica

70. S’han d’excloure les activitats especialitzades de:

– Recollida – Personal científic i tècnic– Codificació – Serveis bibliogràfics– Registre – Serveis de patents– Classificació – Serveis de difusió i d’informació

científica i tècnica– Difusió – Conferències científiques– Traducció– Anàlisi– Avaluació

excepte quan són realitzades exclusivament o principalment com asuport a l’R+D (per exemple, s’ha d’incloure com a activitat d’R+D lapreparació de l’informe original sobre els resultats d’R+D).

per



Recollida de dades d’interès general

71. Habitualment, aquesta activitat es porta a terme a travésd’organismes públics, que recullen dades de fenòmens naturals, bio-lògics o socials que són d’interès públic general o que nomésl’administració disposa dels recursos necessaris per recollir-los.En són un exemple els mapes topogràfics, els aixecaments geològics,hidrològics, oceanogràfics i meteorològics i les observacions astronò-miques de rutina. S’inclou a l’R+D la recollida de dades efectuadaexclusivament o principalment com a part dels processos d’R+D (perexemple, les dades sobre les trajectòries i característiques de les par-tícules en un reactor nuclear). S’aplica el mateix raonament per al trac-tament i interpretació de les dades. Les ciències socials en particular,depenen sensiblement de la recollida precisa d’informació relativa a lasocietat, com ara censos, enquestes per mostreig, etc. Si la recollida otractament es fa amb una finalitat orientada a la recerca científica, elseu cost ha de ser atribuït a la recerca i cobrirà la planificació, lasistematització, etc., de les dades. Però quan les dades es recullen ambaltres finalitats o bé amb caràcter general, com és el cas de lesenquestes trimestrals de l’atur, també han de ser excloses de l’R+Dencara que s’aprofitin per a recerca. Les enquestes de mercat tambés’han d’excloure.

Assaigs i normalització

72. Cobreix l’actualització de normes nacionals, el calibratge denormes secundàries i els assaigs i les anàlisis rutinàries de materials,components, productes, processos, sòls, atmosfera, etc.

Estudis de viabilitat

73. L’avaluació de projectes d’enginyeria fent servir tècniques exis-tents, a fi de proporcionar informació addicional abans de decidir laseva posada en funcionament, no és considerada R+D. A les ciènciessocials, els estudis de viabilitat consisteixen a examinar les caracte-rístiques socioeconòmiques i les conseqüències de determinadessituacions (per exemple, un estudi de la viabilitat d’un complex petro-químic en una determinada regió). No obstant això, els estudis deviabilitat dels projectes de recerca són part de l’R+D.



Assistència mèdica especialitzada

74. Comprèn els estudis rutinaris i l’aplicació habitual de coneixe-ments mèdics especialitzats. Pot haver-hi, tanmateix, un elementd’R+D en allò que habitualment es coneix com a assistència mèdicaespecialitzada quan es fa, per exemple, en hospitals universitaris (con-sulteu l’apartat 2.3.2).

Treballs de patents i llicències

75. Fa referència als treballs administratius i jurídics relatius a pa-tents i llicències. No obstant això, els treballs sobre patents relacio-nats directament amb els projectes d’R+D formen part de l’R+D.

Estudis relacionats amb la política

76. En aquest context, el mot política fa referència no només a lapolítica nacional sinó també a la regional i a la local, així com a la deles empreses en el seguiment de la seva activitat econòmica. Els estu-dis de caràcter polític comprenen activitats com l’anàlisi i l’avaluaciódels programes existents, les polítiques i l’activitat dels departamentsministerials i d’altres institucions, els treballs dels departaments ques’ocupen de l’anàlisi i del control permanent de fenòmens exteriors(com, per exemple, l’anàlisi dels problemes relatius a la defensa i laseguretat nacional) i els treballs de les comissions legislatives de re-cerca relatius al govern en general o a la política o funcionament delsdiferents ministeris.

Activitats rutinàries de desenvolupament de programari

77. Les activitats de caràcter rutinari relacionades amb el programa-ri no es consideren R+D. Aquestes activitats comprenen els treballsde millora de sistemes o programes específics que ja estaven a dispo-sició del públic abans de l’inici de la millora. S’exclouen igualment elsproblemes tècnics que hagin estat superats en projectes anteriors re-ferents als mateixos sistemes operatius i arquitectures informàtiques.Tampoc no són classificades com a R+D les tasques rutinàries demanteniment informàtic (consulteu a l’apartat 2.4.1 diversos exemplesde problemes situats a la frontera entre el desenvolupament de pro-gramari i l’R+D).



2.2.3. Altres activitats industrials

78. Poden ser considerades en dos epígrafs que, en part, se superposen.

Altres activitats d’innovació

79. Al Manual d’Oslo (OCDE, 1997a) es defineixen d’aquesta maneratotes aquelles etapes científiques, tècniques, comercials i financeresque no són R+D, necessàries per a la posada en funcionament de pro-ductes o serveis nous o millorats i l’explotació comercial de proces-sos nous o millorats. Aquesta categoria inclou l’adquisició de tecnolo-gia (incorporada i no incorporada), l’utillatge i l’enginyeria industrial,el disseny industrial, altres adquisicions de capital, l’inici del procésde fabricació i la comercialització dels productes nous i millorats.

Producció i activitats tècniques afins

80. Aquest apartat comprèn les activitats prèvies a la produccióindustrial, la producció i distribució de béns i serveis i els diversosserveis tècnics lligats al sector empresarial i a tota l’economia engeneral, així com les activitats afins que utilitzen disciplines inclosesa les ciències socials, com ara els estudis de mercat.

2.2.4. La gestió i altres activitats de suport

81. Es distingeixen dos aspectes en aquest grup.

Activitats únicament de finançament d’R+D

82. No són R+D les activitats realitzades per ministeris, organismesde recerca, fundacions o organitzacions benèfiques, per tal de reunir,administrar i distribuir fons d’R+D als executors, la qual cosa es cor-respon amb la regla formulada en l’última versió de la classificacióISIC (ONU, 1990).

Activitats de suport indirectes

83. Aquest apartat cobreix un determinat nombre d’activitats que noconstitueixen R+D en si mateixes, però que li brinden el seu suport.Per convenció, les dades de personal d’R+D engloben l’R+D pròpia-ment dita, però exclouen les activitats de suport indirectes, mentreque aquestes últimes sí que es poden incloure en les despeses d’R+Ddels executors com a despeses generals. Respecte a això, es podencitar com a exemples les activitats de transport, emmagatzematge,



neteja, reparació, conservació i seguretat. Igualment, es classifiquenen aquest apartat les activitats administratives i les tasques d’oficinano realitzats exclusivament per a l’R+D, com les activitats dels ser-veis centrals encarregats del pressupost i del personal.

2.3. Els límits de l’R+D

2 3.1. Criteris bàsics per diferenciar l’R+D de les activitats afins

84. El criteri bàsic que permet distingir l’R+D d’activitats que li sónafins és la presència al nucli de l’R+D d’un element important denovetat i la resolució d’una incertesa científica o tecnològica; o, ditd’una altra manera, l’R+D fa la seva aparició quan la solució d’unproblema no és evident per a algú que està perfectament al dia delconjunt bàsic de coneixements i tècniques habitualment utilitzades enel sector en qüestió. El quadre 2.1 suggereix alguns criteris suplemen-taris per poder distingir l’R+D.

Quadre 2.1. Criteris suplementaris per diferenciar l’R+D d’altres activitats

científiques, tecnològiques i industrials afins

A. Quins són els objectius del projecte?

B. Hi ha un element nou o innovador en aquest projecte?

Cerca fenòmens, estructures o relacions fins ara desconegudes?

Suposa una nova manera d’aplicar coneixements o tècniques?

Hi ha una possibilitat significativa que més d’una organització obtingui unconeixement més ampli (en extensió o profunditat) de fenòmens, relacions oprincipis de manipulació?

Es poden patentar els resultats?

C. Quina mena de personal treballa en el projecte?

D. Quins són els mètodes utilitzats?

E. Quin programa finança el projecte?

F. En quina mesura les conclusions, els resultats o troballes d’aquest projectepoden tenir un caràcter general?

G. El projecte estaria més ben classificat com una altra activitat científica, tecno-lògica o industrial?

Font: OCDE.



85. D’acord amb aquests criteris, un determinat projecte pot serR+D si es realitza per un cert motiu, però no ho serà si es fa per unaltre motiu, com queda il·lustrat amb els exemples següents:

– En el camp de la medicina, una autòpsia rutinària per conèixer lescauses d’una mort respon a la pràctica mèdica habitual i no ésR+D; contràriament, l’autòpsia efectuada per estudiar un cas demortalitat particular a fi d’establir els efectes secundaris d’undeterminat tractament per combatre el càncer, sí que és R+D.Igualment, els exàmens rutinaris bàsics com ara les anàlisis desang o les proves bacteriològiques que efectuen els metges, no sónR+D, però un programa especial d’anàlisi de sang dut a terme apropòsit de la introducció d’un nou medicament, sí que és R+D.

– El registre diari de la temperatura o de la pressió atmosfèrica no ésR+D, ja que respon a operacions habituals pròpies de l’organismede pronòstic meteorològic o de recollida de dades d’interès general.La recerca de nous mètodes de mesura de les temperatures és R+D,així com l’estudi i el desenvolupament de nous sistemes itècniques d’interpretació de dades.

– Les activitats d’R+D executades dins la indústria de l’enginyeriamecànica acostumen a estar molt vinculades al treball de disseny idibuix tècnic. Generalment, les petites i mitjanes empreses (PIME)d’aquest sector industrial no tenen un departament especial d’R+D,i aquestes activitats sovint són portades a terme com a “estudis iprojectes”. Quan els càlculs, projectes, plànols i instruccions defuncionament es fan per a la construcció i inauguració de plantespilot i de prototips, aquests procediments haurien de ser inclosos al’R+D, però si es fan per a la preparació, execució i manteniment deproducció normalitzada (per exemple, plantilles, màquines eina) oper a la promoció de la venda de productes (per exemple, ofertes,fullets i catàlegs de peces de recanvi) haurien de ser exclosos del’R+D.

2.3.2. Problemes a la frontera entre l’R+D, l’ensenyament i la formació

Plantejament general

86. La recerca i la docència a les universitats són sempre molt pro-peres, ja que la majoria dels professors fan totes dues activitats imolts dels edificis i equips es fan servir per a tots dos objectius.



87. Tenint en compte que els resultats de la recerca són aprofitats enel camp de la docència i que la informació i l’experiència assolides al’ensenyament es poden utilitzar a la recerca, és difícil determinaramb exactitud on finalitzen les activitats d’ensenyament i formaciódels professors i estudiants universitaris, i on comencen les activitatsd’R+D, i viceversa. L’R+D es diferencia de la docència rutinària i de laresta de les activitats pels seus elements innovadors. És força compli-cat saber si s’han d’incloure a l’R+D les activitats científiques queconstitueixen subproductes de l’ensenyament o de la formació.

88. Aquesta dificultat es presenta amb freqüència en els casossegüents:

– Estudiants de postgrau que estan cursant els estudis de doctorat iles seves activitats.

– Supervisió d’estudiants per part del professorat universitari.– Atenció mèdica especialitzada.– Ampliació contínua de coneixements del professorat universitari

(estudi personal).

El cas dels estudiants de postgrau a nivell de doctorat

89. En alguns països de l’OCDE, la noció d’estudiant de postgrau noconstitueix una categoria nacional normalitzada. En aquests casos,l’activitat d’R+D d’aquestes persones probablement s’inclou a lad’altres docents a temps parcial.

90. No obstant això, als països en què els estudiants de postgrauconstitueixen un grup reconegut, el límit entre les seves activitatsd’R+D d’una banda, i les d’ensenyament i formació d’una altra, ésforça difícil d’establir. Cal tenir en compte tant les activitats delsestudiants de postgrau com les dels seus professors.

91. Algunes parts dels programes d’estudi corresponents al nivell 6de la ISCED estan molt ben estructurades i comprenen, per exemple,plans d’estudi, cursos, pràctiques obligatòries de laboratori, etc. Enaquest cas, el professor imparteix ensenyament i formació en metodo-logia de la recerca. Les activitats habituals d’aquests estudiants sónl’assistència a classes obligatòries, l’estudi de la literatura de la matè-ria que estan tractant, l’aprenentatge de la metodologia de la recerca,etc. Aquestes activitats no compleixen el requisit de novetat especifi-cat a la definició d’R+D.



92. A més, per obtenir una titulació final del nivell 6 de la ISCED, elsestudiants també han de demostrar la seva aptitud mitjançantl’elaboració d’un estudi relativament independent que contingui elselements de novetat exigits per als projectes d’R+D i la presentaciódels resultats. Per tant, aquestes activitats han de ser consideradesR+D, així com també la supervisió dels professors. A més de l’R+Drealitzada dins el marc dels cursos de postgrau, els professors i elsalumnes poden estar implicats en altres projectes d’R+D.

93. És freqüent que els estudiants d’aquest nivell tinguin algunamena de lligam o treballin directament per a la institució dins la qualestan estudiant i sovint tenen contractes o alguna mena de compro-mís similar que els obliga a impartir classes a nivells inferiors o adesenvolupar altres activitats, com l’assistència mèdica especialitza-da, sempre que això els permeti continuar els seus estudis i treballaren recerca.

94. Els límits entre l’R+D i la formació en el nivell 6 de la ISCED esmostren mitjançant el quadre 2.2 que, de la mateixa manera que granpart del text expressat anteriorment, està basat en el manual escandi-nau, R&D Statistics in the Higher Education Sector: Work on ImprovedGuidelines (Nordforsk, 1986). Els problemes de caràcter més pràctic al’hora d’aplicar aquests conceptes es tracten al capítol 5 (consulteul’apartat 5.2.5).

Supervisió d’estudiants

95. Fortament lligat al problema d’identificar l’element d’R+D pre-sent a la feina realitzada pels estudiants de postgrau, sorgeix eld’obtenir el component de l’R+D que correspon als directors de tesisequivalent al temps invertit en la supervisió d’aquests estudiants idels seus projectes de recerca.

96. Les activitats de supervisió han de ser classificades com a R+Dnomés en el cas de ser equivalents a la direcció i gestió d’un projected’R+D amb un element suficient de novetat i amb la condició que elseu objectiu sigui aportar nous coneixements. En aquests casos, lasupervisió dels professors universitaris i el treball dels estudiants hande ser inclosos a l’R+D. Si la supervisió consisteix exclusivament aensenyar mètodes d’R+D o en la lectura o correcció de tesis, memò-ries o treballs dels estudiants de doctorat, ha de ser exclosa de l’R+D.



Ensenyament i R + D Altres activitatsformació al nivell 6

Quadre 2.2. Límits entre l’R+D i l’ensenyament i formació al nivell 6 de la ISCED

Professors 1. Docència a alumnesde nivell 6.

2. Formació d’alumnesde nivell 6 en meto-dologia d’R+D, pràcti-ques de laboratori, etc.

1. Treballs realitzats perobtenir una titulacióformal.

2. Execució i redacciód’estudis independents(projectes d’R+D) ne-cessaris per a la titula-ció formal.

3. Qualsevol altra acti-vitat d’R+D.

4. Docència a nivellsinferiors al 6.

5. Altres activitats.

Estudiantsde postgrau

3. Supervisió dels pro-jectes d’R+D necessarisper a la titulació del’estudiant de nivell 6.

4. Supervisió d’altresprojectes d’R+D i exe-cució dels seus propisprojectes d’R+D.

Font: OCDE.

5. Docència a nivellsinferiors al 6.

6. Altres activitats.

Assistència mèdica especialitzada

97. Als hospitals universitaris dins els quals la formació mèdica delsestudiants ocupa un lloc destacat juntament amb la seva activitatprincipal d’assistència mèdica, l’ensenyament, l’R+D i l’assistènciamèdica rutinària i avançada sovint estan unides inseparablement. Coma norma general, l’”assistència mèdica especialitzada” s’ha d’excloure



de l’R+D (consulteu l’apartat 2.2.2). No obstant això, pot haver-hi unelement d’R+D en el que normalment és anomenat assistència mèdicaespecialitzada, que es du a terme, per exemple, als hospitals universi-taris. Es fa difícil per als metges i els seus ajudants definir la part dela seva activitat que està reservada exclusivament a l’R+D. Tot i així,si a les estadístiques d’R+D s’hi incloguessin el temps i els dinersdedicats a les tasques mèdiques rutinàries, es produiria una sobreva-loració dels recursos d’R+D en les ciències mèdiques.

98. En general, aquesta assistència mèdica especialitzada no es con-sidera R+D, i tota cura mèdica que no estigui directament lligada aun projecte específic d’R+D, ha de ser exclosa de les estadístiquesd’R+D.

Ampliació de coneixements del professorat universitari

99. Aquesta activitat cobreix el temps dedicat a la formació perma-nent (“estudi personal”), l’assistència a conferències i seminaris, etc.

100. En dissociar l’R+D d’altres activitats relacionades, sorgeix lapregunta de si l’estudi personal s’hauria d’incloure entre les activitatsd’R+D. Certament, forma part del perfeccionament professional delpersonal de recerca i, a llarg termini, l’experiència i els coneixementsadquirits per aquest mitjà s’integraran a la ment de l’investigador, isegurament també a l’execució real de l’R+D. En realitat, l’estudi per-sonal constitueix un procés acumulatiu i, quan la informació obtin-guda mitjançant aquesta activitat es tradueix en recerca, ha de sermesurada com a R+D.

101. Únicament s’ha de considerar com a R+D l’ampliació de conei-xements personals produïda específicament per a un projecte de recerca.

2.3.3. Problemes a la frontera entre l’R+D i altres activitats científiquesi tecnològiques afins


102. La dificultat a l’hora de distingir l’R+D d’altres activitats cien-tífiques i tècniques sorgeix quan en una mateixa institució es porten aterme diverses activitats. A l’hora d’elaborar les enquestes, unesregles empíriques determinades permeten diferenciar més fàcilment lapart que correspon a R+D. Per exemple:



– Les institucions o departaments d’organismes i empreses l’activitatprincipal de les quals és dur a terme R+D, sovint realitzenactivitats secundàries alienes a l’R+D (per exemple, informaciócientífica i tècnica, assaigs, control de qualitat, anàlisis). En aquestscasos, com que l’activitat secundària es fa principalment per interèsde l’R+D, ha de classificar-se com a activitat d’R+D; en canvi, sil’activitat secundària es fa principalment per satisfer necessitatsdiferents de l’R+D, se l’ha d’excloure.

– Els organismes que tenen com a objectiu principal una activitatcientífica relacionada amb R+D acostumen a realitzar algunarecerca relacionada amb aquesta activitat. En aquest cas,l’esmentada recerca ha d’aïllar-se de la resta d’activitats i ha de sertinguda en compte en el mesurament de l’R+D.

103. L’aplicació d’aquestes regles empíriques s’il·lustra amb elsexemples següents:

– Han de ser incloses a l’R+D les activitats dels serveis d’informaciócientífica i tècnica i de les biblioteques integrades als laboratorisde recerca quan estiguin destinades predominantment als investiga-dors d’aquests laboratoris. Han de ser excloses de l’R+D les activi-tats dels centre de documentació de les empreses quan siguin d’úspúblic per a tot el personal de l’empresa, fins i tot si els centresestan situats als mateixos locals que els departaments de recercade l’empresa. De la mateixa manera, s’han d’excloure de l’R+D lesactivitats de les biblioteques centrals de les universitats. Aquestscriteris han d’aplicar-se únicament quan sigui necessari excloure latotalitat de les activitats d’un organisme o d’un departament. Enels casos en què s’utilitzen mètodes de comptabilitat més detallats,pot resultar factible imputar part dels costos de les activitatsexcloses com a despeses generals d’R+D. Per norma general,s’exclouen de l’R+D la preparació de publicacions científiques i tèc-niques, mentre que s’hi inclouen la preparació d’informes originalsque presenten resultats d’investigacions.

– Molt sovint, els organismes públics i les associacions deconsumidors administren laboratoris que tenen com a objectiuprincipal la normalització i la realització d’assaigs. És possible queel personal d’aquests laboratoris es dediqui igualment a la creació omillora dels mètodes d’assaig; en aquest cas, aquestes activitatss’han d’incloure a l’R+D.



– La recollida de dades d’interès general resulta d’especialimportància dins la recerca en les ciències socials, ja que és unelement imprescindible per estudiar nombrosos aspectes de larecerca. No obstant això, tan sols han de ser classificades com arecerca les dades recollides fonamentalment amb una finalitat in-vestigadora. D’altra banda, els grans instituts d’estadística podenrealitzar algunes activitats d’R+D (per exemple, treball conceptuali metodològic relatiu al desenvolupament d’enquestes i sistemesestadístics completament nous o modificats substancialment,metodologies de mostreig, estimacions estadístiques en matèriesconcretes, etc.). Sempre que sigui possible, aquestes activitatsd’R+D han de ser comptabilitzades.

Casos particulars

104. En alguns casos, els criteris teòrics per distingir l’R+D de lesactivitats científiques i tecnològiques afins resulten especialment difí-cils d’aplicar. L’exploració de l’espai, les activitats mineres i de pros-pecció i el desenvolupament de sistemes socials constitueixen tresàrees en què es requereixen molts recursos, per la qual cosa qualsevolvariació en el seu tractament produirà efectes importants en la com-paració internacional de les dades resultants de l’R+D. Els projectes agran escala també plantegen problemes en la definició de quin és elcomponent que els correspon d’R+D; aquests problemes es discutei-xen a l’apartat 2.3.4. Dins les quatre àrees esmentades s’apliquen elssegüents acords convencionals.

• Exploració de l’espai

105. La dificultat al camp de l’exploració espacial és que, en algunsaspectes, gran part de la seva activitat pot ser considerada avui en diacom a rutinària. Certament, la major part dels costos correspon a lacompra de béns i serveis que no tenen caràcter d’R+D. No obstantaixò, l’objectiu de tota exploració espacial continua sent augmentar elvolum de coneixements, per la qual cosa els esforços haurien de serinclosos a l’R+D. Possiblement sigui necessari distingir les activitatsrelacionades amb l’exploració espacial, incloent-hi el desenvolupamentde vehicles, equips i tècniques, d’aquelles altres relacionades amb lacol·locació rutinària de satèl·lits en òrbita espacial o la creaciód’estacions de seguiment i de comunicació.



• Activitats mineres i de prospecció

106. Les activitats mineres i de prospecció poden donar lloc, en oca-sions, a una confusió de llenguatge entre la recerca de recursos nous osubstancialment millorats (aliments, energia, etc.) i la recerca en elsentit de prospecció de reserves de recursos naturals, la qual cosa fadifícil la distinció entre l’R+D per una part, i els aixecaments geo-lògics i la prospecció, per una altra. Teòricament, per tal d’establirdades precises d’R+D s’haurien d’identificar, mesurar i sumar les acti-vitats següents:

– El desenvolupament de nous mètodes i tècniques d’aixecamentsgeològics.

– Els aixecaments geològics que es portin a terme com a part essen-cial d’un projecte de recerca relatiu a fenòmens geològics.

– La recerca sobre fenòmens geològics per se que es porta a termecom a part subsidiària dels programes de prospecció i aixecamentsgeològics.

107. A la pràctica, l’últim d’aquests tres punts planteja diversos pro-blemes. És difícil delimitar una definició precisa que tingui significatper a aquells que s’encarreguen d’omplir les enquestes nacionals. Peraquest motiu, només han de ser incloses a l’R+D les activitatssegüents:

– El desenvolupament de mètodes i equips nous o substancialmentmillorats per a l’obtenció de dades i per al seu tractament, estudi iinterpretació.

– Els aixecaments geològics que es porten a terme com a partintegrant d’un projecte de recerca sobre fenòmens geològics per se,incloent-hi la recollida, el tractament i la interpretació de dadesrealitzats amb objectius fonamentalment científics.

108. De tot el que s’ha dit, se’n dedueix que les activitatsd’aixecaments geològics i de prospecció efectuades per empreses hande ser excloses de l’R+D pràcticament en la seva totalitat. Per exem-ple, l’obertura de pous d’exploració per avaluar els recursos d’un jaci-ment ha de ser considerada dins dels serveis científics i tècnics.

• Desenvolupament de sistemes socials

109. En general, però molt especialment dins l’àmbit de les ciènciessocials, l’objecte dels estudis és preparar el camí per a la presa de



decisions per part dels responsables de les administracions públiques(a nivell central, regional o local) o d’empreses industrials o comer-cials. Habitualment, per a aquests estudis s’utilitzen metodologiesben establertes, però algunes vegades és necessari modificar els mèto-des que s’utilitzaven anteriorment o desenvolupar-ne altres de nous,la qual cosa exigeix un treball de recerca important. Teòricament,aquestes modificacions o desenvolupaments han de ser inclosos al’R+D, però cal ser conscients de les dificultats que presental’avaluació de la quota adequada d’R+D en cada cas concret. A la pràc-tica, malgrat els problemes tècnics i conceptuals, pot resultar factibleassignar totalment a la recerca els estudis que incloguin un elementimportant de novetat, o bé intentar determinar la part que hi ha derecerca en aquests estudis i classificar-la com a R+D (consulteu tam-bé l’apartat 2.4.2).

Per tal de determinar si una activitat concreta pot ser consideradaR+D o bé assimilada a R+D, resulta poc rellevant el fet que aquestaactivitat, o l’informe resultant, sigui anomenat estudi. Si una activitatconcreta es correspon amb la definició d’R+D, se la considerarà R+Do assimilada a R+D; en cas contrari, se l’exclourà.

2.3.4. Problemes a la frontera entre l’R+D i altres activitats industrials


110. Cal anar amb compte a l’hora d’excloure les activitats que, tot ique indubtablement formen part del procés d’innovació tecnològica,poques vegades suposen R+D, com per exemple la sol·licitud de pa-tents i llicències, els estudis de mercat, l’inici del procés de fabricació,la posada a punt de maquinària i eines i les modificacions del procésde fabricació. Algunes activitats com l’utillatge, el desenvolupamentde processos i el disseny i construcció de prototips poden incloure uncomponent apreciable d’R+D, la qual cosa fa difícil poder identificaramb exactitud què és el que s’ha de considerar o no com a R+D.Aquesta observació és aplicable en particular a la defensa i a indústri-es a gran escala del sector privat, com per exemple la indústria aero-espacial. Poden sorgir dificultats similars a l’hora de distingir entredeterminats serveis públics de naturalesa tecnològica, com ara la ins-pecció i el control, i les activitats afins a l’R+D, com passa per exem-ple en l’àmbit dels aliments i els fàrmacs (quadre 2.3).



Quadre 2.3. Alguns casos il·lustratius de la frontera entre l’R+D

i altres activitats industrials

Matèria Tractament Observacions

Sempre que l’objectiu principal siguila introducció de millores.

Sempre que l’objectiu principal siguil’R+D.

S’inclou el disseny necessari per a lesactivitats d’R+D. S’exclou el dissenyper als processos de producció.

S’inclou l’R+D “retroactiva” i les acti-vitats de posada a punt de maquinàriai eines i enginyeria industrial associa-des a l’elaboració de nous productes iprocessos. S’exclouen les relacionadesamb els processos de producció.

S’inclou si la producció requereix as-saigs a escala natural, amb els subse-güents estudis de disseny i enginye-ria. S’exclou la resta d’activitats asso-ciades.

Excepte l’R+D “retroactiva”.

Tots els treballs i llicències adminis-tratius i jurídics relacionats amb pa-tents i llicències (excepte els relacio-nats directament amb projectesd’R+D).

S’exclouen encara que estiguin realit-zats per personal d’R+D.

S’exclou excepte que sigui part inte-grant de l’R+D.

S’inclouen a l’R+D.

S’inclou a l’R+D.

S’inclouen a l’R+Dnomés en part.

S’inclouen a l’R+Dnomés en part.

S’inclou a l’R+Dnomés en part.

S’exclouen de l’R+D.



S’exclou de l’R+D.


Prototips

Planta pilot

Disseny industrial i di-buix tècnic

Enginyeria industriali posada a puntdemaquinària i eines

Producció a títol experi-mental

Servei postvenda i detec-ció d’avaries

Treballs relacionats ambpatents i llicències

Assaigs rutinaris

Recollida de dades

Serveis públicsd’inspecció, control iaplicació de normes ireglaments

Font: OCDE



111. El capítol 4 defineix el desenvolupament experimental com “eltreball sistemàtic, basat en el coneixement existent obtingut de larecerca i l’experiència pràctica, que va dirigit a la producció de nousmaterials, productes o dispositius, a l’inici de nous processos, siste-mes i serveis o a la millora substancial dels ja existents”. És difícildibuixar amb precisió la frontera entre el desenvolupament experi-mental i el desenvolupament previ a la producció, per exemple, amb elqual s’aconsegueixen assaigs i models de demostració per als usuaris,així com la producció concebuda per tal que sigui aplicable a totes lessituacions que es presenten a la indústria. Caldria elaborar una sèriede convencions o criteris per a cada tipus d’indústria. La regla bàsicaestablerta originàriament per la Fundació Americana de la Ciència(NSF) dels Estats Units proporciona una base pràctica que permet ju-tjar els casos més difícils. L’esmentada regla, lleugerament ampliada,diu el següent:

“Si l’objectiu principal és introduir millores tècniques en elproducte o en el procés, l’activitat pot definir-se com aR+D. Si, contràriament, el producte, el procés o la metodo-logia ja estan substancialment establerts i l’objectiu princi-pal és obrir mercats, realitzar la planificació prèvia a laproducció o aconseguir que els sistemes de producció o decontrol funcionin en harmonia, l’activitat ja no és d’R+D”.

112. No obstant aquesta regla, pot resultar difícil la seva aplicacióals diferents sectors industrials. Pot no quedar clar en quins casos ésevident un component de novetat important o quan el producte o elprocés ja estan substancialment establerts.

Casos particulars

113. A continuació es descriuen alguns problemes freqüents.

• Prototips

114. Un prototip és un model original construït que posseeix totesles característiques tècniques i de funcionament del nou producte. Perexemple, si s’està desenvolupant una bomba per a líquids corrosius,són necessaris diversos prototips per tal de realitzar assaigsd’envelliment accelerat amb diferents productes químics. Hi ha uncicle de retroalimentació, de manera que si els resultats dels assaigs



del prototip no són satisfactoris, aquests resultats poden ser utilit-zats en nous treballs de desenvolupament de la bomba.

115. Si s’aplica el criteri de l’NSF, el disseny, la construcció i elsassaigs dels prototips s’inclouen normalment dins la definició d’R+D.Això és així tant si es fabrica un sol prototip com si se’n fabrica mésd’un, sense importar si es construeixen consecutivament o simultània-ment. Però un cop efectuades totes les modificacions necessàries a(ls)prototip(s) i desenvolupats satisfactòriament tots els assaigs escaients,s’acaba el procés d’R+D. La construcció de diverses còpies d’un proto-tip per afrontar les necessitats comercials, militars o mèdiques, un copassajat amb èxit el prototip original, no constitueix part de l’R+D,encara que aquesta activitat sigui portada a terme per personald’R+D.

• Plantes pilot

116. La construcció i utilització d’una planta pilot forma part del’R+D sempre que l’objectiu principal sigui assolir experiència i obtenirdades tècniques o de qualsevol altra mena que puguin utilitzar-se en:

– L’avaluació d’hipòtesis.– L’elaboració de noves fórmules de productes.– L’establiment de noves especificacions de producte acabat.– El disseny d’equip i estructures especials necessaris per a un nou

procés.– La redacció d’instruccions de funcionament o manuals sobre el

procés.

117. Si un cop finalitzada la fase experimental, la planta pilot funcionacom a unitat normal de producció comercial, a partir d’aquestmoment no pot considerar-se que la seva activitat sigui d’R+D, enca-ra que la planta mantingui la denominació de planta pilot. Atès quel’objectiu fonamental d’una planta pilot no és de caràcter comercial,en principi és poc rellevant que una part o la totalitat de la sevaproducció pugui acabar sent venuda. Els ingressos obtinguts peraquest mitjà no s’han de deduir del cost de l’R+D.

• Projectes a gran escala i plantes pilot de cost elevat

118. Els projectes a gran escala, dels quals els de defensa i els aero-espacials constitueixen els exemples més destacats, generalmentcobreixen un espectre d’activitats que van des del desenvolupament



experimental al desenvolupament previ a la producció. En aquestescondicions, l’organisme que finança o executa els projectes habitual-ment no pot establir una distinció entre R+D i altres despeses. Ladistinció entre despeses d’R+D i despeses alienes a l’R+D és especial-ment important als països que destinen a defensa una gran part de ladespesa pública d’R+D. En l’annex 10 s’exposen els principis bàsicssuplementaris respecte a això.

119. És molt important examinar detalladament la naturalesa de lesplantes pilot o dels prototips amb costos molt elevats, com per exem-ple, la primera central nuclear d’una sèrie o el primer exemplar d’unnou tipus de trencaglaç. Aquests prototips són creats gairebé comple-tament a partir de materials ja existents i fent servir tecnologia exis-tent, i sovint es construeixen per ser utilitzats simultàniament per aR+D i per subministrar el servei primari al qual estan destinats (pro-duir energia elèctrica o trencar el glaç). La construcció d’aquestesplantes i prototips no ha de ser considerada en la seva totalitat com aR+D. Tan sols han d’atribuir-se a R+D els costos derivats de ser unprototip.

• Producció experimental

120. Quan un prototip ja ha estat provat satisfactòriament i se lihan aplicat les modificacions necessàries, comença la fase de produc-ció. Aquest procés va enllaçat a la producció a escala industrial i potimplicar la modificació del producte o del procés, la formació de per-sonal per a les noves tècniques o la utilització de màquines noves.Excepte si exigeix nous treballs de disseny i d’enginyeria, l’inici delprocés de producció no ha de ser considerat com a R+D, ja que el seuobjectiu principal ja no és la millora del producte sinó posar en fun-cionament el procés de producció. Les primeres unitats experimentalsobtingudes en una producció massiva en sèrie no han de considerar-seprototips de l’R+D, tot i que, de forma poc rigorosa, se les anomeniaixí.

121. Per exemple, quan les parts d’un nou producte han de ser uni-des mitjançant soldadura automàtica, el procés d’optimització delsreglatges de l’equip de soldadura per aconseguir la màxima eficàcia ivelocitat de producció no ha de considerar-se com a R+D (fins i toten el cas en què s’hagin se complir els requisits de resistència de launió).



• Avaries i imprevistos

122. Les avaries i els imprevistos sovint posen en evidència la ne-cessitat de desenvolupar activitats complementàries d’R+D, però elmés freqüent és que la detecció de defectes de funcionament doni lloca modificacions menors dels equips i els processos normals. Conse-qüentment, aquestes activitats no s’han d’incloure a l’R+D.

• R+D “retroactiva”

123. Un cop un nou producte o procés hagi generat unitats de pro-ducció, encara poden aparèixer problemes tècnics que cal resoldre, ialguns d’ells poden requerir una nova R+D. Aquesta R+D “retroacti-va” s’ha d’incloure com a R+D.

• Disseny industrial

124. El gran volum de treballs de disseny en un sector industrialestà orientat als processos de producció i no es qualifica com a R+D.No obstant això, sí que han de ser inclosos a l’R+D alguns elementsdel treball de disseny, com ara els plànols i dibuixos destinats a defi-nir processos, les especificacions tècniques i les característiques defuncionament necessàries per a la concepció, desenvolupament i fabri-cació de nous productes i processos.

125. Per exemple, si s’ha desenvolupat un producte d’enginyeria queincorpora components que necessiten mecanització, tractament tèrmico electrodeposició, es considera R+D la definició de les característi-ques i especificacions sobre la qualitat de les superfícies, els procedi-ments de tractament tèrmic o els requisits del procésd’electrodeposició, independentment que tot plegat aparegui incorpo-rat als plànols o es presenti en documents a part.

• Posada a punt de maquinària i eines i enginyeria industrial

126. En la majoria dels casos, les fases de posada a punt demaquinària i eines i d’enginyeria industrial d’un projecte es conside-ren part del procés de producció.

127. La posada a punt de maquinària i eines pot subdividir-se en tresfases:

– La utilització per primera vegada dels components (incloent-hi l’úsdels components obtinguts mitjançant activitats d’R+D).



– La posada a punt inicial de l’equip de producció massiva.– La instal·lació de l’equip lligat a l’inici de la producció massiva.

128. No obstant això, si el procés de posada a punt de maquinària ieines dóna lloc a noves activitats d’R+D, com ara millores en lesmàquines i eines de producció, modificacions dels procediments deproducció i control de qualitat o desenvolupament de nous mètodes inormes, les esmentades activitats es classifiquen com a R+D.

129. L’R+D “retroactiva” originada en la fase de posada a punt demaquinària i eines ha de ser inclosa a l’R+D.

• Assaigs clínics

130. Abans de llançar al mercat nous fàrmacs, vacunes o tracta-ments, aquests han de ser sotmesos a assaigs sistemàtics en humansvoluntaris per tal d’assegurar que són segurs i efectius. Aquests assai-gs clínics es divideixen en quatre fases normalitzades, tres de lesquals es realitzen abans de disposar del permís per a la fabricació. A fide poder fer comparacions internacionals, s’ha convingut que les fases1, 2 i 3 es poden incloure a l’R+D. La fase 4 dels assaigs clínics, en laqual es continua assajant el fàrmac o el tractament després de la sevaaprovació i fabricació, tan sols s’ha d’incloure a l’R+D si origina nousavenços científics o tecnològics. A més, no totes les activitatsefectuades abans de l’obtenció del permís de fabricació es considerenR+D, especialment quan passa un temps significatiu després de lafinalització de la fase 3 dels assaigs, durant el qual poden iniciar-seactivitats publicitàries i de desenvolupament.

2.3.5. Problemes a la frontera entre la gestió de l’R+D i les activitats desuport indirectes

131. Les activitats d’R+D descrites més amunt recolzen en altresactivitats. A les estadístiques d’R+D, la pràctica estableix que lesdades relatives al personal han d’incloure únicament l’R+D pròpia-ment dita, mentre que les dades referents a les despeses han de cobrirel cost total d’R+D, incloent-hi el de les activitats de suport indirec-tes, que són considerats com a despeses generals (vegeu l’apartat2.2.4).

132. Algunes activitats, com la provisió de serveis bibliotecaris oinformàtics, formen part de l’R+D pròpiament dita si es destinen



exclusivament a R+D, però es classifiquen com a activitats de suportindirectes quan els serveis centrals les destinen alhora a activitatsd’R+D i a d’altres que no són R+D (consulteu l’apartat 2.3.3). El ma-teix raonament s’aplica al cas de les activitats de gestió, administra-ció i feines d’oficina. Quan aquestes activitats contribueixen directa-ment als projectes d’R+D i s’exerceixen exclusivament per a finalitatsd’R+D, formen part de l’R+D pròpiament dita i s’inclouen al personald’R+D. Exemples característics són el gerent de l’R+D que fa la plani-ficació i la supervisió dels aspectes científics i tècnics del projecte, oel redactor dels informes dels resultats intermedis i finals del projec-te. Queda pendent de determinar si les activitats comptables associa-des a un projecte d’R+D específic són activitats directes (R+D pròpi-ament dita) o indirectes (auxiliars). Per convenció, aquestes activitatses classifiquen com a R+D pròpiament dita i no com a activitats desuport indirectes quan es troben molt vinculades a les activitatsd’R+D (consulteu també el capítol 5, quadre 5.1 i apartat 5.1).

2.4. Identificació de l’R+D a les activitats de desenvolupament deprogramari, a les ciències socials i les humanitats i a lesactivitats del sector industrial i de serveis

133. El Manual es basava originàriament en un model segons el quall’R+D s’estructurava institucionalment en ciències naturals i enginye-ria que donaven lloc a innovacions tecnològiques tangibles al sectorindustrial primari i secundari. Des d’aleshores, el desenvolupament deprogramari s’ha convertit en una important activitat innovadoraintangible amb un alt contingut d’R+D. A més, cada cop és mésimportant el percentatge d’activitats que sorgeixen a partir de lesciències socials i les humanitats i, conjuntament amb els avençosinformàtics, propicien innovacions intangibles en les activitats i pro-ductes del sector de serveis, amb una contribució cada cop més eleva-da de les indústries del sector de serveis en el sector empresarial.

134. Les eines desenvolupades per identificar l’R+D en els camps iindústries tradicionals no sempre són senzilles d’aplicar en aquestesnoves àrees. Aquest apartat tracta el problema de com identificarl’R+D en les activitats de desenvolupament de programari, en lesciències socials i les humanitats i en les activitats del sector de ser-veis.



2.4.1. Identificació de l’R+D en el desenvolupament del programari

135. Per tal que un projecte de desenvolupament de programaripugui ser classificat com a R+D, la seva realització ha de donar lloc aun progrés científic o tècnic i el seu objectiu ha de ser resoldre demanera sistemàtica una incògnita científica o tècnica.

136. Ha de ser classificat com a R+D el programari que forma partd’un projecte d’R+D, i també les activitats d’R+D associades a unprogramari si aquest últim constitueix un producte acabat.

137. El desenvolupament de programari, a causa de la seva pròpianaturalesa, fa difícil la identificació del component d’R+D, si és que hiés. El desenvolupament de programes informàtics és una part inte-grant de nombrosos projectes que, en si mateixos, no tenen cap com-ponent d’R+D. No obstant això, el desenvolupament del programaridels esmentats projectes es pot classificar com a R+D sempre que esprodueixi un avenç en el camp de la informàtica. Per norma general,aquests avenços són habitualment evolutius més que no pas revolu-cionaris. Per tant, l’actualització a una versió més potent, la millora ola modificació d’un programa o d’un sistema ja existent, poden classi-ficar-se com a R+D si aporten progressos científics o tecnològics quepuguin donar lloc a més coneixement. L’ús de programari per a unanova aplicació o finalitat no constitueix per si sol un progrés.

138. Fins i tot si el projecte no arriba a bon port, pot aconseguir-seun avenç científic o tecnològic al programari, perquè un fracàs potaportar un coneixement més elevat sobre la tecnologia del programarija que pot mostrar, per exemple, que mitjançant un determinat plante-jament no es poden aconseguir els resultats satisfactoris desitjats.

139. Els avenços que s’obtenen en altres àmbits com a conseqüènciad’un projecte de programari no han de fer suposar que s’hagin produïtavenços en matèria de programari.

140. Els exemples següents il·lustren el concepte d’R+D a la infor-màtica. Han de ser inclosos a l’R+D:

– L’R+D que doni lloc a nous teoremes i algoritmes dins l’àrea de lainformàtica teòrica.

– El desenvolupament de tecnologies de la informació pel que fa asistemes operatius, llenguatges de programació, gestió de dades,programes de comunicacions i eines per al desenvolupament delprogramari.



– El desenvolupament de tecnologies d’Internet.– La recerca de mètodes de disseny, desenvolupament, adaptació i

manteniment del programari.– El desenvolupament del programari que produeixi avenços als plan-

tejaments genèrics per a la captura, transmissió, emmagatzematge,recuperació, tractament o presentació de la informació.

– El desenvolupament experimental que tingui com a finalitatresoldre la mancança dels coneixements tecnològics necessaris pertal de desenvolupar un sistema o programa informàtic.

– L’R+D en eines o tecnologies de programari en àrees especialitza-des de la informàtica (processament d’imatges, presentació dedades geogràfiques, reconeixements de caràcters, intel·ligència arti-ficial, entre d’altres).

141. Les activitats informàtiques que siguin de naturalesa rutinària ique no comportin avenços científics o tècnics o no resolguin incògni-tes tecnològiques no han de considerar-se com a R+D. Alguns exem-ples són:

– El programari d’aplicació comercial i el desenvolupament desistemes d’informació que utilitzen mètodes coneguts i einesinformàtiques ja existents.

– El manteniment dels sistemes existents.– La conversió o traducció de llenguatges informàtics.– L’addició de funcions d’usuari a les d’aplicacions informàtiques.– La depuració de sistemes informàtics.– L’adaptació del programari ja existent.– La preparació de documentació per a l’usuari.

142. Dins l’àrea de la informàtica de sistemes, els projectes indivi-duals no serien considerats com a R+D, però la seva integració en unprojecte més ampli podria justificar-ne la inclusió. Així, per exemple,és possible que la introducció de tecnologia relacional exigeixi intro-duir determinades modificacions de l’estructura de fitxers i els inter-faços d’usuari en un processador de llenguatge de quarta generació.Aquestes modificacions podrien no ser considerades com a R+D si esprenguessin de forma aïllada, però el projecte d’adaptació en tot el seuconjunt pot donar lloc a la resolució d’una incògnita científica o tècnicai, conseqüentment, merèixer que sigui classificada com a R+D.



2.4.2. Identificació de l’R+D en les ciències socials i les humanitats

143. En aquest manual, les ciències socials i les humanitats són tin-gudes en compte a l’hora d’incloure a la definició d’R+D “el coneixe-ment de l’home, la cultura i la societat” (consulteu el capítol 2, apar-tat 2.1). Per a les ciències socials i les humanitats, l’existència d’unelement important de novetat o la resolució d’una incògnita científicao tecnològica torna a ser el criteri que ens ajuda a definir la fronteraentre les activitats d’R+D i les activitats científiques afins (rutinàri-es). Aquest element pot anar lligat a la part conceptual, metodològicao empírica del projecte en qüestió. Les activitats relacionades de natu-ralesa rutinària tan sols es poden incloure a l’R+D si estan destinadesa un projecte específic de recerca o si s’executen com a part integrantdel mateix. Per tant, els projectes de naturalesa rutinària per als qualsels científics de les ciències socials utilitzen metodologies establer-tes, principis i models, tot i que siguin agafats de les ciències socials,per tal de resoldre un determinat problema, no podran ser classificatscom a recerca.

144. Alguns exemples d’activitats que a causa de la seva naturalesarutinària no se solen incloure a l’R+D són els següents: els comenta-ris interpretatius sobre els efectes econòmics probables derivats d’unamodificació del sistema fiscal, realitzats amb l’ajut de dades econòmi-ques existents; la utilització en psicologia aplicada de tècniques tipusper a la selecció i classificació de personal industrial i militar, estu-diants, etc., i per a l’examen de nens amb dislèxia o que presentinqualsevol altra discapacitat.

2.4.3. Problemes especials per identificar l’R+D en les activitats deserveis

145. Es difícil establir la frontera de l’R+D en les activitats del sec-tor de serveis, per dos motius principals: el primer, perquè és difícilidentificar projectes als quals intervingui l’R+D i, en segon lloc, per-què la línia entre l’R+D i altres activitats d’innovació que no sónR+D és molt tènue.

146. Entre la gran quantitat de projectes d’innovació que hi ha alsector de serveis, els que constitueixen R+D donen lloc a nous conei-xements o a l’ús de coneixements per crear noves aplicacions, d’acordamb la definició del primer paràgraf d’aquest capítol.



147. La identificació de l’R+D dins les activitats del sector de ser-veis és més difícil que en el sector productiu perquè no està neces-sàriament “especialitzada”. Comprèn diverses àrees: l’R+D relacionadaamb la tecnologia, l’R+D a les ciències socials i les humanitats,incloent-hi l’R+D relativa al coneixement de la conducta i lesorganitzacions. Aquesta última noció ja està inclosa en el criteri de“coneixement de l’home, la cultura i la societat”, però és particular-ment important en el cas de les activitats del sector serveis. Atès queaquests tipus d’R+D poden aparèixer barrejats en un projecte deter-minat, és important delimitar clarament les diferents formes d’R+Den cada cas. Si l’anàlisi es redueix a l’R+D relacionada amb la tecnolo-gia, per exemple, es pot subestimar l’R+D. En molts casos, els resul-tats d’R+D a les indústries de serveis van inclosos al programari, quenecessàriament no és nou des del punt de vista tècnic però sí que hoés en virtut de les funcions que realitza (consulteu l’apartat 2.4.1).

148. A més, a les empreses de serveis, l’R+D no sempre està orga-nitzada d’una manera tan formal com en les empreses manufactureres(és a dir, amb un departament dedicat a l’R+D, amb investigadors oenginyers científics –així denominats a la nòmina de personal, etc.).El concepte d’R+D en l’àmbit dels serveis continua sent menys espe-cífic en aquest tipus d’empresa i sovint no és reconegut com a tal.A mesura que s’obtinguin experiències mitjançant enquestes d’R+Dals serveis, serà necessari definir nous criteris per identificar l’R+D iexemples d’R+D referent als serveis.

Criteris per identificar l’R+D en el sector de serveis

149. Entre els criteris que poden contribuir a identificar la presènciad’R+D a les activitats de serveis, es troben els següents:

– Els vincles amb laboratoris públics de recerca.– Les relacions del personal amb doctors o estudiants de doctorat.– La publicació dels resultats de la recerca en revistes científiques,

l’organització de congressos científics o la participació en revisionscientífiques.

– La construcció de prototips o plantes pilot (amb les reservesexpressades a l’apartat 2.3.4).

Exemples d’R+D en algunes de les activitats del sector de serveis

150. Les activitats d’R+D enumerades a continuació poden ser útilscom a exemples d’R+D en les activitats de serveis. També cal tenir en



compte els criteris generals i suplementaris per distingir els casosd’R+D que apareixen a l’apartat 2.3.1.

151. Els límits generals de l’R+D definits anteriorment, sobretot alsapartats 2.2, 2.3.3, i 2.3.4, són aplicables també al cas de les activitatsdel sector de serveis. L’element de novetat és un criteri bàsic per dis-tingir l’R+D de les activitats relacionades.

Exemples d’R+D a la banca i les finances

– Recerca matemàtica referent a l’anàlisi de riscs financers.– Desenvolupament de models de risc per a la política de crèdits.– Desenvolupament experimental de nou programari per a la banca a

casa.– Desenvolupament de tècniques destinades a investigar els hàbits

dels consumidors a fi de crear nous tipus de comptes i serveisbancaris.

– Recerca per identificar nous riscs o noves característiques de riscque necessàriament cal tenir en compte en els contractesd’assegurances.

– Recerca sobre els fenòmens socials que influeixen en els nous tipusd’assegurances (salut, jubilació, etc.), com és el cas de lesassegurances per a no fumadors.

– R+D referent a les assegurances i la banca electrònica, els serveismitjançant Internet i les aplicacions del comerç electrònic.

– R+D referent a serveis financers nous o significativament millorats(nous conceptes per a comptes corrents, préstecs, instruments pera assegurances i estalvi).

Exemples d’R+D en altres activitats de serveis

– Anàlisi dels efectes del canvi econòmic i social sobre el consum iles activitats d’oci.

– Desenvolupament de nous mètodes de mesura de les expectatives ipreferències del consumidor.

– Desenvolupament de nous mètodes i instruments de les enquestes.– Desenvolupament de procediments de seguiment i reconeixement

(logística).– Recerca de nous conceptes de viatges i vacances.– Llançament de prototips i botigues pilot.


CLASSIFICACIONS INSTITUCIONALS



Capítol 3

Classificacions institucionals





3.1. Criteri adoptat

152. El criteri institucional se centra en les característiques de lesinstitucions executores o finançadores de l’R+D; d’aquesta manera, elconjunt de recursos que la unitat dedica a l’R+D es classifica en unacategoria o subcategoria, depenent de l’activitat principal de la unitat.

3.2. La unitat declarant i la unitat estadística

3.2.1. La unitat declarant

153. La unitat declarant és l’entitat dins la qual es recullen els ele-ments d’informació desitjats. Variarà segons el sector o el país, enfunció de les estructures institucionals, el marc legal dins el qual esporta a terme la recollida de dades, les tradicions, les prioritats nacio-nals i els mitjans de l’enquesta. En alguns països es poden recollir lesdades partint d’unitats d’R+D; en d’altres, poden ser recopilades a unnivell més agregat. El Manual no pot formular cap recomanació decara als estats membres respecte a quina ha de ser la unitat declarant.

3.2.2. La unitat estadística

154. La unitat estadística és l’entitat que recopila totes les estadísti-ques sol·licitades. Pot tractar-se d’una unitat d’observació a la qualarriben les informacions i es recopilen les estadístiques, o bé d’unaunitat analítica que els estadístics creen en treure o tornar a agruparles unitats d’observació mitjançant estimacions o imputacions, a fi deproporcionar dades més detallades i homogènies del que seria possi-ble mitjançant altres mètodes.

155. En principi, la unitat estadística hauria de ser uniforme per a unmateix sector en tots els països. A la pràctica, aquest objectiu mai nos’aconsegueix completament. Una raó és que les estructures i elsnoms són diferents (o similars). Una altra raó és la interacció que esprodueix amb la unitat declarant. Si la unitat declarant és superior a la



unitat estadística, poden sorgir problemes a l’hora de distribuir lesdades entre les diferents unitats de classificació. Als apartats quesegueixen es recomanen diverses unitats. Quan és necessari, es fareferència a les definicions establertes a les classificacions internacio-nals normalitzades. No obstant això, quan els estats membres submi-nistren estadístiques amb la finalitat de la comparació internacional,s’haurien d’especificar les unitats estadístiques.

3.3. Els sectors

3.3.1. Justificació de la sectorització

156. Per tal de facilitar la recollida de dades, la descripció dels flu-xos institucionals dels fons i les anàlisis i interpretacions de dades enel camp de l’R+D, convé agrupar les unitats estadístiques classifica-des d’acord amb els sectors econòmics, seguint, sempre que sigui pos-sible, les classificacions normalitzades existents per a les activitatseconòmiques. Això suposa importants avantatges pràctics:

– Es poden utilitzar, per a cada sector, diferents qüestionaris i mèto-des d’enquesta, a fi de tenir en compte la diversitat de les sevesactivitats, els diferents sistemes comptables i les diversespossibilitats de resposta dels organismes.

– En relació amb les despeses, el criteri sectorial és el més fiable al’hora d’obtenir agregats d’àmbit nacional.

– La distribució per sectors subministra un marc per a l’anàlisi delsfluxos de fons entre els organismes que financen les activitatsd’R+D i els que les porten a terme.

– Atès que cada sector posseeix les seves pròpies característiques i laseva pròpia orientació a l’R+D, aquesta classificació aporta tambéun cert grau d’aclariment respecte a les diferències de nivell iorientació de l’R+D.

– En la mesura que els sectors es defineixen sobre la base de lesclassificacions normalitzades existents, és possible establir unarelació entre l’R+D i altres sèries estadístiques. Això pot facilitarel coneixement del paper que té l’R+D dins el desenvolupamenteconòmic i dins l’elaboració de la política científica.

– Les institucions dels diferents sectors són sensibles a les diversesiniciatives polítiques de l’administració.



3.3.2. Elecció de sectors

157. El Sistema de Comptabilitat Nacional (SCN) (ONU, 1968) esta-bleix que “a qualsevol sistema de comptabilitat nacional, les unitatsque efectuen les transaccions obligatòriament s’agrupen [...], tot i queno és necessari, ni fins i tot desitjable, que ho facin en tots els casosde la mateixa manera [...]”. L’SCN estableix una distinció entre els sec-tors següents: societats no financeres, societats financeres, adminis-tracions públiques, institucions sense finalitats de lucre al servei deles llars, i llars.

158. Les següents definicions dels sectors per a les enquestes d’R+Destan basades, majoritàriament, en l’SCN 93 ( CEC et al, 1994), amb ladiferència que l’ensenyament superior ha estat considerat com a sec-tor independent i les economies familiars s’han agrupat, convencional-ment, dins el sector de les institucions privades sense finalitats delucre (IPSFL). En aquest context, així com en el de l’SCN, les institu-cions sense finalitats de lucre es reparteixen entre diversos sectors.En l’annex 3 es mostra un examen més detallat de les relacions entreels sectors de l’SCN i els sectors proposats a continuació per a lesenquestes d’R+D.

159. Es distingeixen cinc sectors, que es presenten a continuació:

– Empreses (consulteu l’apartat 3.4).– Administració pública (consulteu l’apartat 3.5).– Institucions privades sense finalitats de lucre (consulteu l’apartat

3.6).– Ensenyament superior (consulteu l’apartat 3.7).– Estranger (consulteu l’apartat 3.8).– Alhora, aquests sectors es divideixen en subsectors.

3.3.3. Problemes de la sectorització

160. Tenint en compte les diverses circumstàncies en què s’han de-senvolupat la major part de les institucions modernes, és difícil apor-tar una definició precisa dels sectors, ja que, tal com passa en el casdel Sistema de Comptabilitat Nacional, del qual s’han copiat en part,es basen en una combinació de criteris, de vegades contradictorisentre si, com ara la funció, l’objectiu, el comportament econòmic, lesfonts de finançament i la personalitat jurídica.



161. Per tant, no queda clar en quin sector s’ha de classificar unadeterminada institució, i és possible que sigui necessari prendre unadecisió arbitrària. Algunes institucions poden pertànyer a dos sectors;o bé, tot i sent clara la distinció conceptual, pot passar que les afilia-cions legals o administratives establertes o les consideracions políti-ques impedeixin aplicar a la pràctica aquesta distinció conceptual.

162. Quan dos països procedeixen a classificar institucions amb fun-cions idèntiques o similars en diferents sectors, els resultats del’enquesta nacional no seran del tot comparables internacionalment.Aquestes divergències són impossibles d’evitar, perquè les enquestesd’R+D es realitzen fonamentalment per cobrir les necessitats nacio-nals. No obstant això, i als efectes de les enquestes internacionals, lesdades s’han de recollir i enviar amb el màxim detall possible, a fi defer possibles les correccions necessàries per dur a terme comparaci-ons internacionals. Aquesta és la raó per la qual s’hi inclou, per a cadasector, l’apartat “altres subclassificacions de caràcter institucional”.La figura 3.1 presenta un arbre de decisió per a la classificació de lesunitats d’R+D per sector institucional.

3.4. El sector de les empreses

3.4.1. Àmbit

163. El sector de les empreses comprèn:

• Totes les empreses, organismes i institucions l’activitatprincipal de les quals consisteix en la producció mercantilde béns i serveis (a excepció de l’ensenyament superior) pera la venda al públic, a un preu que correspon al de la realitateconòmica.

• Les institucions privades sense finalitats de lucre, que estroben essencialment al servei de les empreses.

164. El nucli d’aquest sector el constitueixen les empreses privades(societats o quasisocietats), distribueixin o no beneficis. Dins aquestgrup d’empreses hi ha aquelles que tenen com a activitat principall’R+D (instituts i laboratoris d’R+D comercials). Qualsevol empresaprivada que proporcioni serveis d’ensenyament superior ha de serclassificada dins el sector de l’ensenyament superior.

77M

AN

UA

L DE FRA

SCA

TI – © F. IN

ICIA

TIVAS 2010

CLA

SSIFICA

CIO

NS IN

STITUC

ION

ALS

Figura 3.1. Arbre de decisió per a la vinculació de les unitats d’R+D al sector apropiat

Institució

Sí

Sí

Sí

Sí Sí

No

No

No

No

No

Empresa

Empresa

IPSFL Empresas?

Empresas

No

Sí

Sí No

Sí Sí Sí

Imparteix ensenyament superior?

Ensenyamentsuperior

Ven la seva producció a un preu econòmicament significatiu?

Està controlada i finançada principalment pel sectorempresarial en el seu propi país a l’estranger?

Està controlada i finançada per l’administració?

Està administrada pel sector del’ensenyament superior?

Està controlada i finançada principalment pel sector deles IPSFL al servei de les llars?

Ensenyamentsuperior

Ensenyament superior



Administració

Administració

Administració

Està administrada pel sector del’ensenyament superior?

Unitats difícils de classificar quan el finançamenti el mateix sectorcontrol no provenen de

Finançada principalment pel:



165. Aquest sector comprèn, a més, les empreses públiques (socie-tats i quasisocietats públiques controlades pels poders públics), quetenen com a activitat principal la producció mercantil i la venda debéns i serveis, que habitualment són produïts per empreses privades,tot i que, per motius polítics, el preu que es fixa per a aquests produc-tes i serveis pot ser inferior als costos globals de producció. Perquè hihagi “producció mercantil” en aquest context és necessari que els cos-tos es corresponguin amb la vàlua (en quantitat i qualitat) dels béns iserveis subministrats, que la decisió d’adquirir-los sigui lliure i que elpreu fixat tingui un efecte clar sobre l’oferta i la demanda. Qualsevolempresa pública que proporcioni serveis d’ensenyament superior s’hade classificar dins el sector de l’ensenyament superior.

166. Aquest sector engloba igualment les institucions privades sen-se finalitats de lucre, que són productores mercantils de béns i ser-veis, a excepció de l’ensenyament superior. N’hi ha de dues classes.

167. La primera és la de les IPSFL dedicades a la producció comercial,l’activitat principal de les quals és la producció de béns i serveis quees vendran a preus fixats de manera que cobreixin la major part o latotalitat dels costos generats. Els instituts de recerca, clíniques, hos-pitals, professionals mèdics privats que cobren els seus propis hono-raris, poden obtenir fons suplementaris en forma de donacions o pelsseus ingressos sobre béns patrimonials, la qual cosa permetrà carre-gar preus inferiors a la mitjana.

168. La segona és la de les IPSFL al servei de les empreses. La sevacreació i administració es deixa en mans d’empreses les activitats deles quals estan destinades a promoure. Són institucions com ara cam-bres de comerç i associacions agrícoles, industrials i comercials. Lesseves activitats estan habitualment finançades amb contribucions ocotitzacions de les empreses interessades, les quals ofereixen unsuport “institucional” per a les activitats d’R+D. No obstant això,qualsevol IPSFL que assumeixi funcions anàlogues, però que estiguicontrolada o finançada principalment per l’administració pública –sila seva existència depèn, per exemple, d’una subvenció general delsector públic– s’ha de classificar dins l’administració pública.



3.4.2. Principals subclassificacions sectorials

Llista de classificació

169. A efectes de comparacions internacionals de les estadístiquesd’R+D, les unitats del sector de les empreses es classifiquen en diver-sos grups i subgrups d’indústries, segons la Classificació IndustrialInternacional (ISIC Rev. 3, ONU, 1990, i revisió 3.1, 2002). Al quadre3.1 es mostra una readaptació de la norma ISIC Rev. 3, adequada per ales esmentades comparacions, i també una clau per obtenir les corres-pondències amb la classificació europea NACE Rev. 1 (Eurostat, 1990).Els països que utilitzen un sistema nacional de classificació industrialen lloc de la ISIC Rev. 3 haurien d’utilitzar les taules de concordançaper tal de convertir les seves dades classificades industrialment a ISICRev. 3. S’hauria d’intentar amb tots els mitjans possibles mantenir lacoherència d’aquestes concordances.

La unitat estadística

170. L’R+D és una de les activitats que una empresa pot dur a ter-me. L’empresa té llibertat per organitzar aquesta activitat en funciódel seu model de producció. Així doncs, l’R+D de base pot ser portadaa terme en unitats incorporades a la producció o en unitats centralsque serveixen a tota l’empresa. En la major part dels casos, l’entitatjurídica definida als paràgrafs 78 i 79 de la ISIC Rev. 3, és la unitatadequada. De vegades, es poden establir unitats jurídiques separadesper subministrar serveis d’R+D a una o més entitats jurídiques relaci-onades. L’R+D ad hoc és normalment l’activitat realitzada en un depar-tament operatiu de l’empresa, com podria ser el de disseny industrial,el de control de qualitat o el de producció.

171. Les necessitats de dades determinen l’elecció de la unitat o uni-tats estadístiques. Aquestes necessitats són descrites detalladamental capítol 6. No obstant això, l’origen dels fons d’R+D és una dadafonamental. Generalment es tracta d’un tema que es troba dins l’esferade l’entitat jurídica que controla l’execució de l’R+D i no de les uni-tats més petites, que de fet són les que realitzen la feina. Aquestesunitats sovint han d’elaborar pressupostos i registrar costos, però ésrealment l’administració central de l’empresa la que coneix la proce-dència dels fons que serviran per cobrir les despeses. L’atorgament



Quadre 3.1. Classificació Industrial Internacional adaptadaper a finalitats estadístiques d’R+D

ISIC Rev. 3.1 NACE Rev. I.1Divisió/Grup/Classe Divisó/Grup/Classe

AGRICULTURA, CAÇA, SILVICULTURA, PESCA 01, 02, 05 01, 02, 05

EXPLOTACIÓ DE MINES I PEDRERES 10, 11, 12, 13, 14 10, 11, 12, 13, 14

INDÚSTRIA MANUFACTURERA 15-37 15-37

Productes alimentaris, begudes i tabac 15 + 16 15 + 16

Productes alimentaris i begudes 15 15

Productes del tabaco 16 16

Tèxtils, pells i cuir 17 + 18 + 19 17 + 18 + 19

Productes tèxtils 17 17

Peces de roba i pells 18 18

Peces de cuir i calçat 19 19

Fusta, paper, impremta, edició 20 + 21 + 22 20 + 21 + 22

Fusta i suro (excepte mobles) 20 20

Paper i articles de paper 21 21

Edició, impressió i reproducció de gravacions 22 22Coc, petroli, combustibles nuclears, substànciesi productes químics, cautxú i plàstics 23 + 24 + 25 23 + 24 + 25

Coc, productes de la refinació del petrolii combustibles nuclears 23 23

Coc i combustibles nuclears 23 (menos 232) 23 (menos 23.2)

Productes de la refinació del petroli 232 23.2

Substàncies i productes químics 24 24

Substàncies i productes químics

(excepte els farmacèutics) 24 (menos 2423) 24 (menos 24.4)

Productes farmacèutics 2423 24,4

Productes de cautxú i plàstic 25 25

Productes minerals i no metàl·lics 26 26

Metalls comuns 27 27

Indústries bàsiques de ferro i acer 271 e 2731 27.1-27.3 + 27.51/52

Indústries bàsiques de metalls no ferrosos 272 e 2732 27.4 + 27.53/54

Productes elaborats amb metall, maquinàriai equips, instruments i transports 28-35 28-35

Productes elaborats amb metall,excepte maquinària i equips 28 28

Maquinària i equips, no classificats enlloc més 29 29

Motors i turbines, excepte motors per a

aeronaus, automòbils i motocicletes 2911 29.11

Maquinària d’ús especial 292 29.3+29.4+29.5+29.6



ISIC Rev. 3.1 NACE Rev. I.1Divisió/Grup/Classe Divisió/Grup/Classe

Maquinària i eines 2922 29.4

Armes i municions 2927 29.6

Maquinària d’oficina, comptabilitati informàtica 30 30

Maquinària i aparells elèctrics 31 31

Motors, generadors i transformadors elèctrics 311 31.1

Aparells de distribució i de control de l’ener-

gia elèctrica (incloent-hi els semiconductors) 312 31.2

Fils i cables elèctrics aïllats

(incloent-hi els cables de fibra òptica) 313 31.3

Acumuladors, piles elèctriques i

bateries primàries 314 31.4

Llums elèctrics i equips d’il·luminació 315 31.5

Altres tipus d’equip elèctric, no classificats

enlloc més 319 31.6

Equips i aparells de ràdio, televisiói comunicacions 32 32

Tubs, vàlvules i altres components electrònics 321 32.1

Transmissors de televisió, aparells de telefonia

i telegrafia amb fils 322 32.2

Receptors de ràdio i televisió, aparells de gra-

vació i reproducció d’imatge i so 323 32.3

Instruments mèdics, òptics i de precisió,i rellotges 33 33

Aparells i instruments mèdics i equips de

control 331 33.1

Instruments i aparells de mesura, comprova-

ció, control, navegació i altres usos, excepte

els equips de control de processos industrials 3312 33.2

Equips de control de processos industrials 3313 33.3

Instruments d’òptica i material fotogràfic 332 33.4

Instruments de rellotgeria 333 33.5

Vehicles, automòbils, remolcaments i semire-molcaments 34 34

Altre material de transport 35 35

Vaixells i embarcacions 351 35.1

Locomotores i material rodant ferroviari 352 35.2

Aeronaus i naus espacials 353 35.3

Altres equips de transport, no classificats

enlloc més 359 35.4 + 35.5

Quadre 3.1. Classificació Industrial Internacional adaptadaper a finalitats estadístiques d’R+D (cont.)



ISIC Rev. 3.1 NACE Rev. I.1Divisío/Grup/Classe Divisió/Grup/Classe

Mobles: altres tipus de manufactures, noclassificades enlloc més 36 36

Mobles 361 36.1

Altres manufactures 369 36.2-36.5

Reciclatge 37 37

PRODUCCIÓ I SUBMINISTRAMENT D’ELEC-TRICITAT, GAS I AIGUA 40, 41 40, 41

CONSTRUCCIÓ 45 45

SECTOR DE SERVEIS 50-99 50-99

Comerç a l’engròs i al detall i reparacióde vehicles i automòbils 50, 51, 52 50, 51, 52

Comerç a l’engròs d’ordinadors, perifèrics

i programes d’ordinador 5151 51.84

Comerç a l’engròs de peces i components

electrònics 5152 51.86

Hotels i restaurants 55 55

Transports, emmagatzematge i comunicacions 60, 61, 62, 63, 64 60, 61, 62, 63, 64

Telecomunicacions 642 64.2

Altres 60-64 menos 642 60-64 menos 64.2

Intermediació financera(incloses les assegurances) 65, 66, 67 65, 66, 67

Activitats immobiliàries, lloguers i serveisper a les empreses 70, 71, 72, 73, 74 70, 71, 72, 73, 74

Lloguer de maquinària i equips d’oficina

(ordinadors inclosos) 7123 71.33

Informàtica i activitats relacionades 72 72

Consultoria i subministrament de programari 722 72.2

Recerca i desenvolupament 73 73

Altres activitats empresarials 74 74

Activitats d’arquitectura, enginyeria i altres

activitats tècniques 742 74.2 + 74.3

Serveis comunitaris, activitats de serveissocials i personals, etc. 75-99 75-99

TOTAL GENERAL 01-99 01-99

Font: OCDE

Quadre 3.1. Classificació Industrial Internacional adaptadaper a finalitats estadístiques d’R+D (cont.)



d’escriptures de contractes i el pagament d’impostos són les activi-tats principals de l’entitat jurídica.

172. L’empresa, com a unitat estadística, queda definida com la uni-tat organitzadora que dirigeix i controla la distribució dels recursosen relació amb les seves activitats internes, per a les quals es mante-nen comptabilitats financeres i balanços consolidats. Aquestes comp-tabilitats permeten conèixer les transaccions internacionals, la posicióinternacional en matèria d’inversions i la situació financera consoli-dada de la unitat. Es recomana que l’empresa funcioni com a unitatdeclarant i, amb determinades excepcions, com a unitat estadísticadins el sector de les empreses. En un grup d’empreses seria desitjableobtenir resultats separats per a cadascuna de les entitats jurídiquesque executen l’R+D, utilitzant estimacions, si fos necessari.

173. Quan una empresa és heterogènia pel que fa a la seva activitateconòmica i a més du a terme una quantitat important d’accionsd’R+D en diversos tipus d’activitat, convé subdividir l’R+D si es potobtenir la informació suficient. En alguns països se subdivideixl’empresa en diferents unitats estadístiques corresponents a les dife-rents unitats econòmiques que hi ha dins l’empresa. En d’altres,l’activitat d’R+D es desglossa segons els grups de productes.

Criteris de classificació

174. La classificació d’aquestes unitats estadístiques s’ha de fer en“la categoria de la ISIC que correspongui a l’activitat principal o a lagamma d’activitats principals de la unitat” (ISIC Rev. 3, paràgraf 114).

175. Segons la classificació ISIC, l’activitat principal s’hauria dedeterminar calculant la contribució del valor afegit de cada activitatenfocada a la producció de béns o a subministrar serveis. L’activitatque produeix la major contribució al valor afegit de l’empresa endetermina la classificació. Si no fos possible calcular el valor afegit, espodrà determinar l’activitat principal d’acord amb la producció brutade productes venuts o de serveis subministrats per cadascuna de lesactivitats, o segons el nombre de persones assignades a cadascunad’aquestes activitats (ISIC Rev. 3, paràgraf 115).



176. Quan les activitats d’R+D són executades per una entitat jurí-dica especialitzada en recerca i desenvolupament:

• La unitat s’ha de classificar en la categoria de serveis d’R+D(ISIC Rev. 3, divisió 73).

• S’haurà de recollir informació suplementària amb finalitatsanalítiques i de comparacions internacionals, per tal de re-flectir la divisió en indústries específiques que es beneficiende les activitats d’R+D. Això es pot dur a terme sol·licitantdades de grups de productes. A la pràctica, això significaproporcionar codis ISIC a les indústries beneficiàries (per auna informació més detallada, consulteu el capítol 4).

3.4.3. Altres subclassificacions institucionals

Tipus d’institució

177. La naturalesa evolutiva del sector de les empreses, tant a escalamundial com de països, requereix una subdivisió de les empreses, tantprivades com públiques.

178. La divisió d’empreses privades en altres empreses independentsi empreses pertanyents a un grup, i entre grups nacionals i estrangers,permet observar determinades tendències en l’àmbit de la internacio-nalització de la indústria.

179. Sempre que sigui possible, es recomana utilitzar la classificaciósegüent per tipus d’institució:

– Empreses privades:❖ Empreses que no pertanyen a cap grup.❖ Empreses que pertanyen a un grup nacional.❖ Empreses que pertanyen a un grup estranger multinacional.

– Empreses públiques:❖ Empreses que no pertanyen a cap grup.❖ Empreses que pertanyen a un grup nacional.

– Altres organitzacions de recerca i cooperatives.

180. Les empreses públiques es distingeixen de les empreses priva-des per l’autoritat que les controla. L’SCN 93 (paràgraf 4.72), referent ala definició de les societats no financeres, fa la següent recomanació:“Es tracta de societats o quasisocietats no financeres que estan sota



el control de l’administració pública. Es defineix el control sobre unasocietat com el poder de determinar-ne la política general, triant elsdirectius adequats, si és necessari. L’administració pot exercir el con-trol sobre una societat:

– Tenint més de la meitat de les accions amb dret de vot, o tenint elcontrol sobre més de la meitat dels vots dels accionistes.

– Per llei, decret o reglament particular, que li concedeixi el poder dedeterminar la política de la societat o nomenar els directius”.

181. Un grup ha de ser considerat com a estranger quan l’accionistaprincipal sigui un resident estranger amb més de la meitat del capitali dels vots, ja sigui directament o indirectament mitjançant les sevesfilials. Per obtenir més informació, consulteu el Manual of EconomicGlobalisation Indicators, de l’OCDE (títol provisional, de propera apa-rició).

Dimensió de la institució

182. L’extensió i naturalesa dels programes d’R+D de les entitats delsector empresarial estan normalment condicionades per la dimensióde l’empresa, que pot estar definida en funció de l’ocupació, delsingressos o d’altres elements de tipus financer. No obstant això, lesxifres d’ocupació constitueixen una mesura menys ambigua i per tantpreferible. S’hauria d’aplicar aquesta classificació a les unitats estadís-tiques tant de les indústries manufactureres com del sector de serveis.

183. Es recomana utilitzar els següents grups segons la dimensió(d’acord amb el nombre de treballadors):

01-910-4950-99100-249250-499500-9991.000- 4.9995.000 o més.

S’han seleccionat aquestes categories per diversos motius, però espe-cialment perquè es poden adaptar a la classificació per dimensió adop-tada per la Comissió Europea per a la petita i mitjana empresa (que,



no obstant això, indica també un llindar per a la xifra de negocis o elbalanç). Es recomana, en cas de reducció del nombre de categories,conservar els límits de 49 i 249 treballadors, per tal de mantenir lapossibilitat de comparació de les estadístiques per a les petites,mitjanes i grans empreses. En les grans economies, la categoria 250treballadors o més seria massa àmplia, de manera que s’hauria de con-servar igualment el límit de 999 treballadors. La categoria 0 treballa-dors és útil als països que tenen en compte les empreses que noméscomptabilitzen el propietari de l’empresa.

3.5. El sector de l’administració

3.5.1. Àmbit

184. Aquest sector comprèn:

• Tots els departaments, oficines i altres organismes quesubministren, generalment a títol gratuït, serveis col·lectius,a excepció de l’ensenyament superior, que no seria fàcil nirendible de subministrar d’una altra manera i que, a més,administren els assumptes públics i la política econòmica isocial de la col·lectivitat. (Les empreses públiques s’inclouendins el sector de les empreses.)

• Les IPSFL controlades i finançades principalment perl’administració, a excepció de les administrades pel sectorde l’ensenyament superior.

185. Segons la definició aportada per l’SCN (ONU, 1968; CEC et al.,1994) de productors de serveis atorgats per les administracions públiques(a excepció dels centres d’ensenyament superior sotmesos a controlpúblic), aquest sector inclou tots els ministeris, serveis i oficines deles administracions públiques (administracions centrals, administra-cions dels estats d’una federació, de les províncies, dels districtes ocomtats, dels departaments, de les municipalitats, de les ciutats i delspobles), que desenvolupen una àmplia gamma d’activitats: administra-ció, defensa i manteniment de l’ordre públic, sanitat, ensenyament,serveis culturals, recreatius i socials en general, promoció del creixe-ment econòmic i del benestar, i promoció del desenvolupament tecno-lògic. Els òrgans legislatius i executius, els departaments, els establi-



ments i altres organismes de l’administració han de ser inclosos aquí,independentment del tractament que se’ls proporcioni en la comptabi-litat pública. Els fons de la Seguretat Social administrats pel governtambé s’hi inclouen. És poc rellevant si les seves activitats són finan-çades amb càrrec al pressupost ordinari, a pressupostos extraordinariso a fons extrapressupostaris.

186. Aquest sector comprèn igualment les institucions privades sen-se finalitats de lucre (IPSFL), no mercantils, controlades i finançadesprincipalment per l’administració, a excepció de les que són adminis-trades pels centres d’ensenyament superior. Totes les IPSFL no mercan-tils controlades i finançades per l’administració es classifiquen dins elsector de les administració, sense importar quines són les unitats ins-titucionals que es beneficien fonamentalment de les seves activitats.Controlades fa al·lusió a la capacitat de determinar la política general oel programa de la IPSFL gràcies a la potestat de nomenar els responsa-bles de la gestió. Les IPSFL són finançades principalment mitjançantsubvencions de l’administració, i les quantitats assignades a aquest“suport institucional” es publiquen en informes oficials o bé en elspressupostos de l’estat. Les IPSFL finançades principalment perl’administració hauran de ser incloses dins el sector de l’administracióencara que no estigui clar si és l’estat qui exerceix el control.

187. Igualment es classifiquen en aquest sector les unitats associa-des al sector de l’ensenyament superior i que fonamentalment estan alservei de l’administració.



188. La normativa internacional utilitzable per al sector del’administració és la Classificació de les Funcions de les Administraci-ons Públiques (COFOG, de les Nacions Unides). Malauradament, no sela considera apropiada per a la classificació de les activitats d’R+D.No s’ha arribat a un acord per a una subclassificació adequada per alsector de l’administració, i en aquest manual no es formula cap reco-manació (consulteu el capítol 4, quadre 4.1 i apartats 4.4.1 i 4.5.1, enquè s’ofereixen recomanacions per a les classificacions funcionals).




189. Segons la recomanació que consta al paràgraf 51 de la ISIC Rev.3, quan les dades es combinen amb d’altres que s’obtenen d’entitatsjurídiques del sector empresarial, la unitat estadística utilitzada ha deser anàloga a l’entitat jurídica d’aquest sector.

Criteri de classificació

190. A manca d’una llista de classificació reconeguda, no es pot efec-tuar en aquests moments cap recomanació.


191. Les classificacions següents serveixen principalment per mos-trar les diferències entre països pel que fa al sector públic, que proce-deixen, en general, de variacions en els ordenaments institucionals.

Nivell de l’administració

192. Les unitats estadístiques s’han de classificar en tres categoriesdepenent del nivell administratiu en què estan situades, juntamentamb una quarta categoria per a unitats que no es poden classificar pernivell administratiu.

– Unitats administratives centrals i federals.– Unitats administratives estatals i provincials.– Unitats administratives locals i municipals.– IPSFL controlades i finançades principalment per l’administració.

Tipus d’institució

193. Quan hi ha grups importants d’unitats connectades ambl’administració i amb altres sectors (per exemple, unitats administra-des o controlades per l’administració però relacionades amb unitatsd’ensenyament superior o unitats al servei de la indústria però finan-çades i controlades per l’administració), és desitjable que per a infor-mes destinats a organitzacions internacionals siguin identificades se-paradament. (A efectes d’aquesta classificació concreta, la unitatestadística pot ser del tipus organització, en lloc del tipus empresa).Quan l’R+D realitzada en hospitals públics s’inclou dins aquest sectorconvé declarar-la per separat. Igualment es pot establir una distincióútil entre les unitats on l’R+D constitueix l’activitat econòmica prin-cipal (Divisió 73 de la ISIC Rev. 3) i la resta.



3.6. El sector de les institucions privades sense finalitats de lucre(IPSFL)

3.6.1. Àmbit

194. El camp cobert per aquest sector d’acord amb la versió revisadade l’SCN 93 va quedar notablement reduït en la revisió anterior delManual, i ara comprèn:

• Les institucions privades sense finalitats de lucre, que estan foradel mercat i al servei de les llars (és a dir, del públic).

• Els particulars i les llars.

195. Quant a les fonts de finançament, aquest sector inclou l’R+Dfinançada per les IPSFL al servei de les llars. Les IPSFL subministrenserveis individuals o col·lectius a les llars, ja sigui de forma gratuïta obé a preus que no són econòmicament significatius. Poden haver estatcreades per associacions de persones per subministrar béns o, mésfreqüentment, serveis destinats principalment als seus propis mem-bres o per a finalitats filantròpiques en general. Les seves activitats espoden finançar mitjançant cotitzacions regulars, taxes, donacions enmetàl·lic o en espècie, procedents de persones en general, de societatso de l’administració. Són IPSFL com, per exemple, associacions profes-sionals o societats científiques, organitzacions benèfiques, organismesd’auxili o d’ajut, sindicats, associacions de consumidors, etc. Conven-cionalment, aquest sector engloba tots els fons que les llars destinendirectament a l’R+D.

196. Amb relació al sector d’execució, aquest sector comprèn lesunitats no mercantils controlades i finançades principalment per lesIPSFL al servei de les llars, especialment les associacions professio-nals, les societats científiques i les organitzacions benèfiques, aexcepció d’aquelles que proporcionen serveis d’ensenyament superioro les administrades per institucions d’ensenyament superior. No obs-tant això, les fundacions d’R+D administrades per les IPSFL al serveide les llars, les despeses de funcionament de les quals es cobreixen enmés del 50% mitjançant subvencions generals de l’administració,s’han de classificar dins el sector de l’administració.

197. Convencionalment, aquest sector cobreix igualment les activi-tats residuals d’R+D del públic en general (llars), que té un paper



ínfim en l’execució de l’R+D. Les activitats mercantils d’empreses queno estan constituïdes com a societats i la propietat de les quals cor-respon a les llars (per exemple, consultores que porten a terme projec-tes d’R+D per a una altra unitat a un preu econòmicament significa-tiu), han de ser incloses al sector de les empreses, d’acord amb lesconvencions aplicables a la comptabilitat nacional (a menys que elprojecte sigui realitzat amb ajut de personal i d’instal·lacions proce-dents d’un altre sector). Pot ser difícil obtenir dades d’aquesta R+D,ja que les enquestes d’R+D d’empreses no reflecteixen les activitatsd’R+D dels particulars. Conseqüentment, el sector de les institucionsprivades sense finalitats de lucre hauria d’englobar tan sols l’R+Dportada a terme en empreses constituïdes com a societats no mercan-tils i que pertanyin a llars, és a dir, de particulars que es financen ambels seus propis recursos o bé amb subvencions a fons perdut.

198. A més, a efectes d’estadístiques d’R+D, les subvencions i con-tractes que es concedeixen formalment a particulars empleats princi-palment en un altre sector, han de ser inclosos a les estadístiquesd’R+D de la unitat d’ocupació, com per exemple, les subvencions con-cedides directament a un professor d’universitat, llevat que aquestespersones facin les activitats d’R+D en el seu temps lliure i no utilit-zin en absolut els mitjans o el personal de la unitat en la qual oferei-xen els seus serveis habitualment. Això s’aplica igualment als estu-diants de postgrau que reben beques de recerca, conegudes per launitat de recerca. En conseqüència, tan sols han de quedar inclosesdins aquest sector les activitats d’R+D executades pels particulars enel seu temps lliure, en les seves pròpies instal·lacions i cobrint lesdespeses generades, o bé aquelles que reben suport mitjançant sub-vencions a fons perdut.

199. S’exclouen d’aquest sector les següents institucions privadessense finalitats de lucre:

– Aquelles que fonamentalment ofereixen els seus serveis a empreses.– Aquelles que fonamentalment ofereixen els seus serveis a

l’administració.– Aquelles que són finançades i controlades totalment o principal-

ment per l’administració.– Aquelles que proporcionen serveis d’ensenyament superior o que

estan controlades por instituts d’ensenyament superior.





200. Les unitats estadístiques del sector de les institucions privadessense finalitats de lucre es classifiquen en sis grans àrees científiquesi tecnològiques segons la “Recomanació relativa a la normalitzacióinternacional de les estadístiques sobre ciència i tecnologia” (UNESCO,1978). Aquestes àrees són les següents:

– Ciències naturals.– Enginyeria i tecnologia.– Ciències mèdiques.– Ciències agrícoles.– Ciències socials.– Humanitats

201. Les grans àrees científiques, juntament amb exemples de lessubàrees, es mostren al quadre 3.2.

202. Tot i que les grans àrees científiques i tecnològiques estan bendefinides, el nivell de desagregació d’aquestes àrees és responsabilitatde cada país.


203. D’acord amb el Sistema de Comptabilitat Nacional, l’entitat ju-rídica és la unitat estadística recomanada per a aquest sector. En al-guns casos, pot ser convenient recórrer a una unitat estadística menor(vegeu més endavant).


204. El criteri de classificació és el camp més important de la cièn-cia dins el qual es desenvolupa la major part de l’activitat d’R+D.Quan una gran IPSFL privada exerceix gran part de les seves activitatsd’R+D en més d’una àrea científica, cal dividir la unitat estadística enunitats més petites i classificar-les dins les àrees científiques corres-ponents.


205. Aquest sector té un paper molt limitat en les activitats d’R+D.Per tant, no es proposa subdividir-lo.



Quadre 3.2. Àrees científiques i tecnológiques

1. CIÈNCIES NATURALS

1.1. Matemàtiques i informàtica [matemàtiques i altres àrees afins; informàtica i altresdisciplines afins (només desenvolupament de programari; el desenvolupamentd’equips s’ha de classificar en enginyeria)]

1.2. Ciències físiques (astronomia i ciències de l’espai, física, altres àrees afins)

1.3. Ciències químiques (química, altres àrees afins)

1.4. Ciències de la terra i ciències relacionades amb el medi ambient (geologia, geofí-sica, mineralogia, geografia física i altres ciències de la terra, meteorologia i altresciències de l’atmosfera incloent-hi la recerca climàtica, oceanografia, vulcanolo-gia, paleoecologia, altres ciències afins)

1.5. Ciències biològiques (biologia, botànica, bacteriologia, microbiologia, zoologia,entomologia, genètica, bioquímica, biofísica, altres disciplines afins a excepció deciències clíniques i veterinàries)

2. ENGINYERIA I TECNOLOGIA

2.1. Enginyeria civil (enginyeria arquitectònica, ciència i enginyeria de l’edificació,enginyeria de la construcció, infraestructures urbanes i altres disciplines afins)

2.2. Enginyeria elèctrica, electrònica [enginyeria elèctrica, electrònica, enginyeria i sis-temes de comunicació, enginyeria informàtica (només equips) i altres disciplinesafins]

2.3. Altres enginyeries (enginyeria química, aeronàutica i aeroespacial, mecànica,metal·lúrgica, dels materials i les seves corresponents subdivisions especialitzades;productes forestals; ciències aplicades, com la geodèsia i la química industrial;ciència i tecnologia dels aliments; tecnologies especialitzades o àrees interdisci-plinàries, per exemple, anàlisi de sistemes, metal·lúrgia, mineria, tecnologia tèxtili altres disciplines afins, etc.)

3. CIÈNCIES MÈDIQUES

3.1. Medicina bàsica (anatomia, citologia, fisiologia, genètica, farmàcia, farmacologia,toxicologia, immunologia i immunohematologia, química clínica, microbiologiaclínica, patologia)

3.2. Medicina clínica (anestesiologia, pediatria, obstetrícia i ginecologia, medicinainterna, cirurgia, odontologia, neurologia, psiquiatria, radiologia, terapèutica,otorinolaringologia, oftalmologia)

3.3. Ciències de la salut (salut pública, medicina social, higiene, infermeria, epidemio-logia)

4. CIÈNCIES AGRÍCOLES

4.1. Agricultura, silvicultura, pesca i ciències afins (agronomia, zootècnia, horticultura,etc.)

4.2. Medicina veterinària

5. CIÈNCIES SOCIALS

5.1. Psicologia

5.2. Economia



Font: OCDE.

5.3. Ciències de l’educació (educació, formació i altres disciplines afins)

5.4. Altres ciències socials [antropologia (social i cultural) i etnologia, demografia,geografia (humana, econòmica i social), urbanisme i ordenació del territori, admi-nistració, dret, lingüística, ciències polítiques, sociologia, mètodes i organització,ciències socials diverses i activitats interdisciplinàries, activitats metodològiques ihistòriques d’R+D relacionades amb disciplines d’aquest grup. L’antropologia física,la geografia física i la psicofisiologia es classifiquen normalment dins les ciènciesexactes i naturals]

6. HUMANITATS

6.1. Història (història, prehistòria, ciències auxiliars de la història: arqueologia, numis-màtica, paleografia, genealogia, etc.)

6.2. Llengua i literatura (llengües i literatures antigues i modernes)

6.3. Altres ciències humanes [filosofia (incloent-hi la història de la ciència i de latecnologia), art, història de l’art, crítica d’art, pintura, escultura, musicologia, artdramàtic a excepció d’”investigacions” artístiques de qualsevol mena, religió, teo-logia, altres àrees i disciplines relacionades amb les humanitats, altres activitats deCiT metodològiques i històriques relacionades amb disciplines d’aquest grup]

3.7. El sector de l’ensenyament superior

3.7.1. Àmbit


• Totes les universitats, centres de nivell universitari, institutstecnològics i altres centres postsecundaris, sense importarl’origen dels seus recursos i la seva personalitat jurídica.

• Inclou també tots els instituts de recerca, estacions experi-mentals i hospitals directament controlats o administratsper centres d’ensenyament superior, o bé o associats.

207. El sector de l’ensenyament superior no és un sector de l’SCN.Ha estat reconegut per l’OCDE (i per la UNESCO) gràcies a l’importantpaper que ocupen les universitats i institucions anàlogues en l’exe-cució de l’R+D.

208. La definició formulada anteriorment descriu el camp generalque inclou aquest sector. No obstant això, és difícil formular direc-trius que garanteixin que les dades subministrades són comparables

Quadre 3.2. Àrees científiques i tecnológiques



internacionalment, ja que aquest sector no està contemplat a l’SCN.Atès que el seu suport prové de criteris diversos, es presta a diferentsinterpretacions, depenent dels interessos de la política nacional i deles definicions del sector.

209. En tots els països, aquest sector està constituït essencialmentper les universitats i les escoles tècniques. La discrepància principalque es produeix entre els països procedeix del diferent tractamentatorgat a les diverses institucions d’ensenyament superior i, sobretot,dels diferents tipus de centres que, d’una manera o altra, estan relacio-nats amb les universitats i col·legis universitaris. Els principals pro-blemes que s’examinaran tot seguit són:

– Ensenyament superior.– Hospitals i clíniques universitaris.– Instituts de recerca situats a la frontera.


210. Aquest sector comprèn els centres que tenen com a activitatprincipal proporcionar un ensenyament superior (ensenyament de ter-cer nivell), sigui quina sigui la seva personalitat jurídica. Pot tractar-sede societats, quasisocietats pertanyents a un servei de l’administració,IPSFL comercials, IPSFL controlades i finançades principalment perl’administració o per les IPSFL al servei de les llars. Tal com s’ha indi-cat anteriorment, aquest sector està constituït en essència per les uni-versitats i les escoles tècniques. El nombre d’unitats dins el sector hacrescut paral·lelament a la creació de noves universitats i institucionsespecialitzades d’ensenyament superior i amb l’elevació del nivell deles funcions atribuïdes a les unitats de nivell secundari, algunes de lesquals proporcionen serveis no tan sols d’ensenyament secundari sinótambé superior. Si l’activitat principal d’aquestes unitats ésl’ensenyament postsecundari, s’engloben sempre dins el sector del’ensenyament superior. Si la seva activitat principal consisteix a pro-porcionar ensenyament de nivell secundari o formació interna, cal quees reparteixin per sectors d’acord amb la regla general (producciómercantil o no mercantil, sector de control i finançament institucio-nal, etc.).

Hospitals i clíniques universitàries

211. La inclusió dels hospitals universitaris i clíniques dins el sectorde l’ensenyament superior està justificat perquè es tracta d’insti-



tucions d’ensenyament superior (hospitals docents) i perquè són uni-tats de recerca “associades” a institucions d’ensenyament superior(assistència mèdica avançada dispensada als hospitals universitaris,per exemple).

212. El finançament de la recerca mèdica universitària prové habitu-alment de nombroses fonts: del Fons Generals d’Universitats (FGU), de“fons propis”, de fons de l’administració, directament o indirectament(a través, per exemple, d’un fons per a la recerca sanitària) o de fonsprivats.

213. Quan la totalitat o quasi la totalitat de les activitats del’hospital o institució mèdica implica un element d’ensenyament/for-mació, la institució ha de quedar compresa íntegrament dins el sectorde l’ensenyament superior. Contràriament, si tan sols un petit nombrede clíniques o departaments d’un hospital o d’una institució mèdica téun component d’ensenyament superior, són únicament les clíniques odepartaments d’ensenyament/formació els que han de ser classificatsdins el sector de l’ensenyament superior. La resta de les clíniques odepartaments, que no realitzen pràctiques d’ensenyament/formació,s’inclouen, per norma general, dins el sector corresponent (societats,quasi societats pertanyents a un servei de l’administració i IPSFLcomercials, dins el sector de les empreses; IPSFL controlades i finança-des principalment per l’administració, dins el sector de l’adminis-tració; IPSFL controlades i finançades principalment per IPSFL al serveide les llars, dins el sector de les institucions privades sense finalitatsde lucre). Cal evitar el doble còmput de les activitats d’R+D en elssectors implicats.

Instituts de recerca situats a la frontera

214. Tradicionalment, les universitats han estat sempre grans cen-tres de recerca i quan els països han volgut incrementar les activitatsd’R+D en determinades àrees, les universitats han considerat oportúcrear nous instituts i unitats de recerca. Gran part d’aquestes unitatsestà finançada, essencialment, per l’administració i fins i tot és possi-ble que se’ls encarreguin tasques de recerca orientada; d’altres sónfinançades per institucions privades sense finalitats de lucre i, mésrecentment, pel sector de les empreses.

215. Es presenta un cas particular quan s’utilitzen fons especials percrear i finançar principalment recerca bàsica gestionada per organis-



mes que no tan sols assignen subvencions a les pròpies universitats,sinó que a més posseeixen els seus propis instituts de recerca, quepoden estar o no situats a l’interior del recinte universitari. Es potconsiderar que aquests instituts formen part del sector del’ensenyament superior.

216. Un dels factors que afecten la classificació d’aquestes institu-cions de recerca és la finalitat per a la qual es porta a terme la recerca.Si la recerca tracta sobretot de respondre a les exigències dels poderspúblics, els països poden optar per classificar aquest centre dins elsector de l’administració. És el cas dels instituts de recerca encarre-gats de missions concretes i finançats amb pressupost del ministeri aquè pertanyen. També pot donar-se el cas que, quan l’R+D és de natu-ralesa bàsica i contribueix al conjunt dels coneixements d’un país,determinats països membres decideixen classificar el centre dins elsector de l’ensenyament superior.

217. Una institució d’ensenyament superior pot establir “nexes”amb altres instituts de recerca no implicats directament en l’àmbit del’ensenyament o en funcions que no siguin R+D com ara la consulto-ria, per exemple, mitjançant la mobilitat del personal d’ensenyamentsuperior entre unitats d’ensenyament i instituts de recerca interes-sats, i fins i tot compartint equips i instal·lacions d’institucions clas-sificades dins diferents sectors. Aquests instituts es poden classificarseguint altres criteris, com el control i el finançament o els serveisprestats.

218. En alguns països, a més, aquestes institucions frontereres po-den tenir personalitat jurídica pròpia i portar a terme recerca per con-tracte amb altres sectors; o també poden ser instituts de recercafinançats per l’administració. Resulta difícil decidir, en casos així, siels nexes entre unitats són prou forts per justificar que la unitat“exterior” sigui inclosa dins el sector de l’ensenyament superior.

219. Un fenomen més recent és el de la implantació de “parcs cientí-fics” instal·lats als campus de les universitats i centres universitaris oa les seves proximitats. Per a aquesta mena d’agrupacions es recoma-na no utilitzar la localització geogràfica i la utilització de recursos encomú amb el sector de l’ensenyament superior com a criteri per clas-sificar les esmentades institucions dins el sector de l’ensenyamentsuperior. Les unitats controlades i acollides en aquests parcs i finança-des principalment per l’administració han de ser classificades dins del



sector de l’administració, les que són controlades i finançades princi-palment pel sector privat sense finalitats de lucre han de ser classifi-cades dins d’aquest sector i les empreses i altres unitats al servei deles empreses s’han de classificar dins el sector de les empreses.

220. Les unitats administrades per altres unitats d’ensenyament supe-rior (incloent-hi els hospitals docents), tal com han estat definidesabans, que no tenen com a funció principal produir R+D comercial,han de ser classificades dins l’ensenyament superior. S’aplica el mateixcriteri quan estan finançades essencialment pels fons generals de lesuniversitats. Si aquestes unitats són productores d’R+D per al mercat,s’han d’incloure dins el sector de les empreses, malgrat els nexes quepuguin tenir amb unitats d’ensenyament superior. Aquesta observaciós’aplica en concret als parcs científics.

221. Es recomana que les despeses i el personal d’R+D de tots elsinstituts situats a la frontera del sector de l’ensenyament superiorsiguin objecte d’informes separats.



222. Al sector de l’ensenyament superior i al de les institucions priva-des sense finalitats de lucre, les unitats estadístiques es reparteixenen les següents sis grans àrees científiques i tecnològiques:

– Ciències naturals.– Enginyeria i tecnologia.– Ciències mèdiques.– Ciències agrícoles.– Ciències socials.– Humanitats.

223. En el quadre 3.2 es mostren les principals àrees científiques ies proporcionen exemples de les subàrees que les componen.

224. Tot i que les grans àrees científiques i tecnològiques estan bendefinides, el grau de subdivisió de les diferents disciplines científi-ques queda a criteri dels països. Dins el sector de l’ensenyament supe-rior, quan es disposa d’informació administrativa concreta, una classi-ficació detallada de les àrees científiques pot ser utilitzada com aclassificació institucional.




225. Atès que la unitat de tipus empresa du a terme gairebé sempreactivitats en més d’una de les sis grans àrees científiques i tecnològi-ques, és necessari recórrer a una unitat estadística inferior. Així doncs,es recomana adoptar una unitat de tipus “centre”, que és la unitathomogènia menor, l’activitat principal de la qual se situa només enuna de les sis àrees, i amb la qual es pot obtenir una sèrie completa(o gairebé completa) de dades relatives als inputs de l’R+D. Segons ladimensió de la institució i la terminologia en vigor als països, la uni-tat estadística podria ser un institut de recerca, un centre, un departa-ment, una facultat, un hospital o un college.


226. La unitat estadística s’ha de classificar dins el camp científic otecnològic que descrigui amb més precisió la seva activitat principal,tal com queda reflectit, per exemple, en les ocupacions de la majorpart del personal especialitzat de la unitat. Quan les dades d’R+Drelatives a aquest sector són estimacions establertes per l’organismeenquestador, s’han d’utilitzar altres criteris suplementaris, com lalocalització institucional de la unitat. Depenent de la dimensió i de lescaracterístiques de la unitat, convé desglossar-la per tal d’utilitzarunitats més petites, que es corresponguin amb les diferents gransàrees científiques.


227. En alguns països i a efectes de comparació internacional, potser interessant conèixer el desglossament entre universitats públiquesi privades, i entre universitats pròpiament dites i altres centresd’ensenyament superior.

228. Les unitats estadístiques s’han de classificar d’acord amb laseva activitat principal més apropiada:

– Unitats d’ensenyament (per exemple, facultat o departament).❖ Públiques❖ Privades

– Instituts o centres de recerca.– Clíniques, centres sanitaris i hospitals universitaris.– Altres unitats a la frontera del sector de l’ensenyament superior i

no classificades enlloc més.



3.8. El sector estranger

3.8.1. Àmbit


• Totes les institucions i individus situats més enllà de lesfronteres polítiques d’un país, a excepció dels vehicles,vaixells, aeronaus i satèl·lits espacials utilitzats perinstitucions nacionals i els terrenys d’assaig adquirits peraquestes institucions.

• Totes les organitzacions internacionals (a excepció de lesempreses) les instal·lacions i activitats de les quals estiguindins les fronteres d’un país.


230. Les principals subclassificacions sectorials s’efectuen, fonamen-talment, per poder classificar la totalitat de les activitats d’R+D d’unaunitat executora. Ara bé ,”l’estranger” figura a les enquestes d’R+Dúnicament com a font de finançament de l’R+D executada per unitatsestadístiques ja classificades en un dels quatre sectors nacionals, o bécom a punt de destinació de les despeses externes d’R+D d’aquestesunitats. Conseqüentment, i com que només constitueix un elementsubsidiari dels recursos d’R+D assignats a una unitat estadística, noté sentit establir una subclassificació tipus.


231. El sector es pot subdividir en els quatre sectors nacionals uti-litzats per a l’R+D nacional, afegint-hi un cinquè: el de les organitza-cions internacionals. La classificació proposada és, per tant, la següent:

– Empreses.– Altres administracions nacionals.– Institucions privades sense finalitats de lucre.– Ensenyament superior.– Organitzacions internacionals.

232. Quan els fluxos financers d’R+D entre empreses nacionals iestrangeres assoleixen un volum significatiu es pot establir un des-glossament més útil a:

– Companyies pertanyents al mateix grup.– Altres empreses.



3.8.4. Zona geogràfica d’origen o destinació dels fons

233. També pot resultar interessant distribuir els fluxos financers,amb origen o destinació a l’estranger, entre les següents zones geo-gràfiques:

– Amèrica del Nord: Canadà, Estats Units, Mèxic.– Unió Europea.– Altres països d’Europa membres de l’OCDE.– Països d’Àsia membres de l’OCDE: Corea i Japó.– Països d’Oceania membres de l’OCDE: Austràlia, Nova Zelanda.– Altres països d’Europa no membres de l’OCDE.– Altres països d’Àsia no membres de l’OCDE.– Amèrica Central i Amèrica del Sud.– Altres països d’Oceania no membres de l’OCDE.– Àfrica.

234. Aquesta llista s’ha establert tenint en compte les condicionssegüents:

– S’han individualitzat tots els continents i s’han inclòs tots elspaïsos del món.

– La zona de l’OCDE es pot identificar separadament.– Els grans blocs econòmics (ALENA i la Unió Europea) dins la zona

de l’OCDE, es mostren separadament.– La llista és exhaustiva.

235. Altres grups, com els països nòrdics, els països candidats a laUE i els països en transició, poden ser així mateix d’interès. També ésimportant identificar el finançament aportat per la UE i el dels orga-nismes internacionals.



Capítol 4

Distribucions funcionals


DISTRIBUCIONS FUNCIONALS



4.1. Criteri adoptat

236. La visió funcional es basa més en la naturalesa de les activitatsd’R+D realitzades per la unitat executora que no pas en la seva activi-tat econòmica principal. Els recursos destinats a R+D per partd’aquesta unitat executora es desglossen en una o més categories fun-cionals, atenent a les característiques pròpies de l’R+D, habitualmentexaminades a escala de projecte i en ocasions de forma més detallada.Els mètodes d’enquesta descrits en aquest capítol s’apliquen exclusi-vament a l’àmbit de l’elaboració de les estadístiques d’R+D. Tot i que,en teoria, les distribucions funcionals són notablement més apropia-des per a dades relatives a personal, generalment es fan servir més pera despeses d’R+D.

237. La nomenclatura normalitzada que s’utilitza en les classifica-cions institucionals també es pot fer servir per a les distribucionsfuncionals (per exemple, disciplines científiques). No obstant això,moltes nomenclatures s’apliquen tan sols a les distribucions funcio-nals (per exemple, tipus de recerca). En molts casos, les estadístiquesd’R+D distribuïdes per funcions es classifiquen alhora per institució.Així doncs, per exemple, a la classificació per sectors i subsectors deles activitats d’R+D gairebé sempre se li afegeix una distribució fun-cional. De fet, la majoria de les distribucions funcionals no resultenapropiades per a tots els sectors (consulteu el quadre 4.1). En el qua-dre 4.1, el terme possible significa que la categoria funcional és utilit-zada per diversos països. El terme improbable significa que cap paísutilitza aquesta categoria i que es desconeix si és adequada.

4.2. Tipus d’R+D

4.2.1. Utilització de la distribució per tipus d’R+D

238. El desglossament per tipus d’R+D està habitualment recoma-nat per usar-lo dins els quatre sectors nacionals que executen R+D.És més senzill d’aplicar a activitats d’R+D de l’àmbit de les ciències



Distribuició per Empresa Administració Privada sense Ensenyamentfinalitats de lucre superior

Tipus d’R+D Despesa Recomanat Recomanat Recomanat Recomanatper despesas per despesas per despesas per despesas

ordinàries ordinàries ordinàries ordinàriesPersonal Improbable Improbable Improbable Improbable

Àrea de productes Despesa Recomanat Improbable Improbable Improbable per despesas

ordinàriesPersonal Possible Improbable Improbable Improbable

Àmbit Despesa Possible Recomanat Recomanat Recomanatde la ciència Personal Possible Possible Possible Possible

Objectiu Despesa Recomanat Recomanat Possible PossibleSocioeconòmic només per

a objectiuosseleccionats

Personal Improbablel Improbable Improbable Improbable

Font: OCDE

Quadre 4.1. Utilitat de les distribucions funcionals

naturals i de l’enginyeria que al de les ciències socials i humanitats.A fi d’establir comparacions internacionals, el desglossament had’estar basat únicament en les despeses ordinàries. Es pot aplicar aescala de projecte, però alguns projectes d’R+D poden necessitar unasubdivisió en algunes activitats.

4.2.2. Llista de distribució

239. Es poden distingir tres tipus d’R+D:

– Recerca bàsica.– Recerca aplicada.– Desenvolupament experimental.

Recerca bàsica

240. La recerca bàsica consisteix en treballs experimentals oteòrics que es porten a terme fonamentalment per obtenirnous coneixements sobre els fonaments de fenòmens i fetsobservables, sense intenció d’atorgar-los cap aplicació outilització determinada.



241. La recerca bàsica analitza propietats, estructures i relacions,amb la finalitat de formular i contrastar hipòtesis, teories o lleis. Lareferència a “sense intenció d’atorgar-los cap aplicació o utilitzaciódeterminada” en la definició de recerca bàsica és crucial, ja quel’executor pot no conèixer aplicacions reals quan fa la recerca o res-pon a les enquestes. Els resultats de la recerca bàsica no se solenposar a la venda, sinó que generalment es publiquen en revistes cien-tífiques o es difonen directament a col·legues interessats. Ocasional-ment, la difusió dels resultats de la recerca bàsica pot ser considerada“confidencial” per motius de seguretat.

242. La recerca bàsica es porta a terme habitualment per científics,els quals gaudeixen de llibertat per fixar-se els seus propis objectius.Aquesta recerca normalment s’efectua al sector de l’ensenyamentsuperior, però també, en certa mesura, al sector de l’administraciópública. La recerca bàsica pot estar orientada o dirigida cap a gransàrees d’interès general, amb l’objectiu explícit d’un ampli espectre defutures aplicacions. En constitueixen un exemple els programes derecerca pública sobre nanotecnologia iniciats per diversos països.També empreses del sector privat poden dur a terme recerca bàsica,amb l’objectiu de preparar-se per a la següent generació de tecnologia.La recerca sobre les piles de combustible n’és un bon exemple.Es tracta de recerca bàsica segons els termes de la definició anterior,ja que no es preveu cap utilització particular. En el Manual de Frascatiaquest tipus de recerca es defineix com a “recerca bàsica orientada”.

243. La recerca bàsica orientada es pot distingir de la recerca bàsicapura de la manera següent:

– La recerca bàsica pura es porta a terme per fer avançar elsconeixements, sense intenció d’obtenir a llarg termini avantatgeseconòmics o socials i sense un esforç deliberat d’aplicar elsresultats a problemes pràctics ni transferir-los als sectorsresponsables de la seva aplicació.

– La recerca bàsica orientada es porta a terme assumint que produiràuna àmplia base de coneixements susceptible de constituir un puntde partida que permeti resoldre problemes ja plantejats o quepoden ser plantejats en un futur.

244. El fet d’identificar per separat la recerca bàsica orientada potajudar a identificar la recerca estratègica, un concepte ampli citat fre-qüentment durant el procés d’elaboració de les polítiques.



Recerca aplicada

245. La recerca aplicada consisteix també en treballs originalsrealitzats a fi d’assolir nous coneixements; no obstant això,va dirigida fonamentalment cap a un objectiu pràcticespecífic.

246. La recerca aplicada s’emprèn per determinar els possibles usosdels resultats de la recerca bàsica, o bé per determinar nous mètodesd’assolir objectius específics predeterminats. Aquesta mena de recercaimplica la consideració de tots els coneixements existents i el seuaprofundiment, en un intent de solucionar problemes específics.Al sector de les empreses, la separació entre recerca bàsica i recercaaplicada vindrà determinada habitualment per la preparació d’un nouprojecte per explorar un resultat prometedor obtingut dins el marcd’un programa de recerca bàsica.

247. Els resultats de la recerca aplicada recauen, en primer lloc, so-bre un producte únic o un nombre limitat de productes, operacions,mètodes o sistemes. La recerca aplicada desenvolupa idees i les trans-forma en una eina operativa. Els coneixements o informacions obtin-guts de la recerca aplicada sovint són patentats, tot i que també po-den romandre en secret.

248. Fins i tot quan es reconeix que una part de la recerca aplicadaes pot descriure com a recerca estratègica, la manca d’acord entre elspaïsos membres sobre la forma d’identificar-les per separat impedeixque es pugui formular una recomanació en el moment actual.

Desenvolupament experimental

249. El desenvolupament experimental consisteix en treballs siste-màtics que es fonamenten en els coneixements existents obtingutsmitjançant la recerca o l’experiència pràctica, que van dirigits a lafabricació de nous materials, productes o dispositius, a establir nousprocediments, sistemes i serveis, o a millorar de forma considerableels que ja existeixen.

250. En les ciències socials, el desenvolupament experimental es potdefinir com el procés que permet transformar els coneixements asso-lits mitjançant la recerca en programes operatius, incloent-hi els pro-jectes de demostració que es porten a terme amb finalitats d’assaig i



avaluació. Aquesta categoria té una escassa o nul·la significació enl’àmbit de les humanitats.

4.2.3. Criteris per distingir els diferents tipus d’R+D

251. Hi ha una gran quantitat de problemes, teòrics i pràctics, asso-ciats a aquestes categories. Es diria que aquestes categories atribuei-xen a les activitats d’R+D una seqüència i una separació que raresvegades té lloc a la realitat. Succeeix que els tres tipus d’activitatd’R+D poden ser realitzats ocasionalment dins el mateix centre ibàsicament pel mateix personal. Fins i tot pot passar que la progres-sió es produeixi en tots dos sentits. Per exemple, quan un projected’R+D es troba en la fase de recerca, aplicada o de desenvolupamentexperimental, pot esdevenir necessari destinar determinats fons al’execució de treballs suplementaris experimentals o teòrics que per-metin conèixer més bé els mecanismes que hi ha a la base dels fenò-mens estudiats. I encara més: alguns projectes de recerca poden ser amig camí entre més d’una categoria. Per exemple, l’estudi de les varia-bles que influeixen en els resultats escolars de nens pertanyents adiferents grups socials i ètnics, es pot incloure tant a recerca bàsicacom a recerca aplicada.

252. Els exemples següents il·lustren les diferències generals entrerecerca bàsica, aplicada i desenvolupament experimental en les ciènci-es naturals i l’enginyeria i en les ciències socials i les humanitats.

253. Exemples en les ciències exactes, naturals i l’enginyeria:

– L’estudi d’un determinat tipus de reaccions de polimerització sotadiverses condicions, de la gamma de productes resultants i de lesseves propietats físiques i químiques, és recerca bàsica. L’intentd’optimitzar una d’aquestes reaccions per a l’obtenció d’un polímeramb unes propietats físiques o mecàniques determinades (que liconfereixin una utilització especial), és recerca aplicada. Eldesenvolupament experimental consisteix en la repetició a “majorescala” del procés optimitzat al laboratori, i també en la recerca iavaluació de mètodes possibles de producció del polímer i, potser,d’articles que es podrien fabricar a partir d’aquest.

– L’estudi de l’absorció de radiacions electromagnètiques per uncristall a fi d’obtenir informació sobre la seva estructuraelectrònica és recerca bàsica. El mateix estudi d’absorció deradiacions electromagnètiques en condicions variables (per



exemple, temperatura, impureses, concentració, etc.) per obtenirunes determinades propietats de detecció de la radiació (sensibi-litat, velocitat, etc.) és recerca aplicada. La preparació d’undispositiu que faci servir aquest material per obtenir detectors deradiació més perfeccionats que els existents actualment (dins l’àreade l’espectre considerada), és desenvolupament experimental.

– La determinació de la seqüència d’aminoàcids d’una molèculaanticòs és recerca bàsica. La mateixa recerca, destinada a fer unesforç per distingir entre anticossos de diverses malalties, ésrecerca aplicada. El desenvolupament experimental consistiria, perexemple, en la cerca d’un mètode per sintetitzar l’anticòs d’unamalaltia determinada basant-se en el coneixement de la sevaestructura, així com en el conjunt d’assaigs clínics corresponentsper determinar l’efectivitat de l’anticòs sintetitzat en pacients quehagin acceptat sotmetre’s, a títol experimental, a aquest tractamentd’avantguarda.

254. Exemples en les ciències socials i les humanitats

– La recerca teòrica dels factors que determinen les variacionsregionals en el creixement econòmic és recerca bàsica; en canvi, lamateixa recerca, realitzada amb l’objectiu de poder desenvoluparuna política estatal sobre aquesta qüestió és recerca aplicada.El desenvolupament de programes operatius, basats en els conei-xements obtinguts mitjançant la recerca i destinats a disminuir elsdesequilibris regionals, és desenvolupament experimental.

– Les anàlisis dels factors ambientals que influeixen en les aptitudsescolars és recerca bàsica. La mateixa anàlisi, efectuada ambl’objectiu d’avaluar programes educatius destinats a corregir elsdesavantatges provocats per l’ambient, és recerca aplicada.L’elaboració de mitjans que permetin identificar els programeseducatius més ben adaptats a determinats grups de nens ésdesenvolupament experimental.

– El desenvolupament de noves teories de risc és recerca bàsica. Larecerca de nous tipus de contractes d’assegurances per cobrir elsnous riscs del mercat és recerca aplicada. La recerca de nous tipusd’instruments d’estalvi és recerca aplicada. El desenvolupamentd’un nou mètode per gestionar un fons d’inversió és desenvolu-pament experimental.



– L’estudi de l’estructura gramatical d’una llengua desconeguda finsavui és recerca bàsica. L’anàlisi de les variacions regionals o d’unaaltra mena existents en l’ús d’una llengua, a fi de determinar lainfluència de variables geogràfiques o socials en el seudesenvolupament, és recerca aplicada. Dins el camp de leshumanitats, no s’han trobat exemples clars de desenvolupamentexperimental.

255. El quadre 4.2 proporciona més exemples de les distincionsentre els tres tipus de recerca dins l’àmbit de les ciències socials.

256. Exemples de desenvolupament de programari:

– La cerca de mètodes alternatius de computació, com ara el càlculquàntic i la teoria quàntica de la informació, és recerca bàsica.

– La recerca aplicada inclou la recerca en l’aplicació del tractament dela informació a nous àmbits o segons nous processos (per exemple,l’elaboració d’un nou llenguatge de programació, de nous sistemesoperatius, de generadors de programes, etc.) i la recerca enl’aplicació del tractament de la informació en l’elaboració d’einescom la informació geogràfica i els sistemes experts.

– El desenvolupament experimental és el desenvolupament de novesaplicacions de programari, millores importants introduïdes dins elssistemes operatius i als programes d’aplicació, etc.

4.3. Grups de productes

4.3.1. Ús de la distribució per grups de productes

257. La distribució de l’R+D per grups de productes es troba, aracom ara, limitada al sector de les empreses. Es podria aplicar també aaltres sectors, però en aquest cas s’hauria de modificar la classificacióque se suggereix a l’apartat següent, a fi de tenir en comptel’orientació diferent de les activitats d’R+D realitzades en institu-cions no comercials.

258. Les anàlisis per grups de productes subratlla l’orientació indus-trial real de les activitats d’R+D executades per les unitats del sectorde les empreses. La distribució de l’R+D per grups de productes aug-menta la qualitat de les dades, ja que es tractar d’una distribució mésadequada per a les grans indústries. D’aquesta manera, les dadesd’R+D es poden distribuir en categories que es presten més a compa-



Font: UNESCO (1984b), “Manual de Estatísticas sobre Actividades Científicas e Tecnológicas”

Investigació bàsica Investigació aplicada Desenvolupamentexperimental

Desenvolupament i assaig d’unprograma d’assistència per tal deprevenir l’emigració rural cap ales grans ciutats

Desenvolupament i assaig d’unprograma per estimular l’ascenssocial entre determinats grupssocials i ètnics

Desenvolupament i assaig d’unprograma per mantenir l’estruc-tura de la família en grups detreball d’ingressos baixos

Desenvolupament i assaig d’unprograma de lectura especial en-tre nens immigrants

Quadre 4.2. Els tres tipus de recerca en l’àmbit de lesciències socials i les humanitats

Estudi de les relacions causalsentre condicions econòmiques idesenvolupament social

Estudi de l’estructura i mobili-tat socioocupacional d’una so-cietat, és a dir, la seva compo-sició i els seus canvis en elsestrats socioocupacionals, clas-ses socials, etc.

Estudi del paper de la famíliaen diferents civilitzacions pas-sades i presents

Estudi del procés de la lecturaen adults i nens, per exemple,investigant com els sistemes vi-suals humans treballen per ad-quirir informació de símbolscom les paraules, dibuixos i dia-grames

Estudi dels factors internacio-nals que influeixen en el desen-volupament econòmic

Estudi d’aspectes específicsd’un llenguatge particular (o dediversos llenguatges comparatsentre si), com la sintaxi, semàn-tica, fonètica, fonologia, varia-cions socials o regionals, etc.

Estudi del desenvolupamenthistòric d’un llenguatge

Estudi de fonts de tota mena(manuscrits, monuments, obresd’art, edificis, etc.) per com-prendre millor els fenòmens his-tòrics (desenvolupament polí-tic, cultural, social d’un país,biografia d’un individu, etc.)

Estudi de les causes econòmiquesi socials del desplaçament delstreballadors agrícoles des delsdistrictes rurals cap a les ciutatsa fi de preparar un programa perinterrompre aquest procés, donarsuport a l’agricultura i prevenirconflictes socials en àrees indus-trials

Desenvolupament d’un model queutilitza les dades obtingudes ambl’objectiu de prevenir les conse-qüències futures de les tendèn-cies recents en la mobilitat social

Estudi del paper i la posició de lafamília en un país específic o enuna regió específica en l’actuali-tat per preparar les mesures socialsapropiades

Estudi del procés de lectura perdesenvolupar un nou mètode perensenyar a llegir als adults i alsnens

Estudi dels factors internacionalsespecífics que determinen el de-senvolupament econòmic en unpaís en un període determinatamb la idea de formular un modeloperacional per modificar la polí-tica comercial exterior del govern

Estudi dels diferents aspectesamb l’objectiu de dissenyar unnou mètode d’ensenyamentd’aquest llenguatge o de traduc-ció –en un sentit o l’altre



racions internacionals i que permeten, alhora, anàlisis més detallades.Les dades relatives a despeses d’R+D per grups de productes són mésconvenients per a la comparació amb les estadístiques de productes ide producció que les dades classificades per institució.

259. Teòricament la recerca bàsica, o almenys la recerca bàsica noorientada, no es pot classificar per grups de productes. A la pràctica,la recerca bàsica desenvolupada per una empresa està generalment ori-entada cap a algun àmbit que interessa a l’empresa per motius comer-cials. Els grups de productes que s’identifiquen més endavant sónprou amplis perquè les empreses puguin classificar fins i tot la sevarecerca bàsica dins el grup que, de forma més clara, es corresponguiamb la seva orientació. Es recomana, per tant, incloure els tres tipusd’activitats en la distribució per grups de productes. L’R+D que esefectuada amb l’expectativa que es podrà aplicar a processos més quea productes també s’ha d’incloure dins el grup de productes en quès’utilitzarà el procés.

260. Ara com ara, es recomana que en les comparacions internacio-nals es considerin únicament les despeses ordinàries internes. El mo-tiu d’aquesta recomanació és que un determinat nombre d’estatsmembres no tenen la possibilitat d’incloure les despeses de capital,mentre que aquells que sí que la tenen estan, en general, en condi-cions de separar les despeses ordinàries i les de capital.


261. La llista recomanada depèn de l’objecte de la distribució, és adir, de l’ús que es pretengui fer de les estadístiques. La informació detipus comercial es classifica d’acord amb l’equivalent nacional de laClassificació Internacional del Comerç (SITC) (ONU, 1986); per a lesdades relatives a producció industrial es recorre a l’equivalent nacio-nal de la Classificació Industrial Internacional (ISIC) (ONU, 1990).Actualment totes dues comparacions, amb dades industrials i amb da-des comercials, són ben conegudes i emprades pels analistes. Per mo-tius de simetria amb la classificació institucional del sector de lesempreses, s’ha adoptat la mateixa llista de distribució (consulteu elquadre 3.1).



4.3.3. Criteris de distribució

262. Hi ha dos criteris possibles per distribuir l’R+D per grups deproductes. Segons el primer criteri, les activitats s’han de classificartenint en compte la naturalesa del producte. Segons el segon criteri,s’ha de tenir en compte la utilització del producte des del punt devista de l’activitat econòmica de l’empresa.

Naturalesa del producte

263. En aplicar el criteri de naturalesa del producte, els inputs del’R+D es distribueixen segons el tipus de producte en fase de desen-volupament.

264. Les directrius utilitzades antigament per la Fundació Americanade la Ciència (NSF) per a les enquestes sobre recerca aplicada i desen-volupament experimental en la indústria constitueixen un bon exem-ple de criteris operatius:

“Els costos han de ser inclosos al camp o grup de productesdins el qual s’ha realitzat realment el projecte d’R+D, siguiquina sigui la seva classificació del sector industrial per al qualseran utilitzats els resultats del projecte. Per exemple, larecerca sobre components elèctrics per a maquinària agrícolaha de ser considerada com a recerca de maquinària elèctrica.De la mateixa manera, la recerca sobre maons refractaris per ala siderúrgia s’ha de considerar més com a recerca sobreproductes de pedra, argila, vidre i formigó, que no pas la defabricació de metalls ferrosos primaris, independentment que larecerca es porti a terme a la indústria siderúrgica o a la indús-tria de la pedra, argila, vidre o formigó”.

265. Aquestes directrius bàsiques gairebé no han de plantejar pro-blemes per a la majoria dels projectes d’R+D relatius a desenvolupa-ment de productes. L’R+D relativa a processos pot plantejar més pro-blemes. Si els resultats de l’R+D s’incorporen a equips o materials,les directrius s’apliquen a aquests productes. Si no és així, el procésha de ser atribuït al producte o a la producció a la qual està destinat.A més, quan en una empresa es porten a terme programes amplisd’R+D, és necessari recórrer a una documentació detallada o parlaramb el personal d’R+D per aconseguir estimacions completes.



266. L’avantatge d’aquest enfocament és que qualsevol empresa dequalsevol sector industrial que realitzi R+D sobre un producte deter-minat quedarà inclosa dins el mateix grup de productes, independent-ment de l’ús esperat del mateix, la qual cosa permetrà comparar dadesentre empreses i internacionals. L’inconvenient més gran és que l’R+Dsobre productes formats per un gran nombre de components, compassa en l’àmbit de l’aeronàutica, pot ser subestimada.

Utilització del producte

267. El criteri d’utilització del producte serveix per distribuir l’R+Dd’una empresa entre les diverses activitats econòmiques contingudesen el seu programa d’R+D. Així doncs, l’R+D es classifica segons lesactivitats industrials d’acord amb els productes finals produïts al’empresa.

268. L’R+D d’una empresa que té les activitats centrades en un únicsector industrial es classifica dins el grup de productes característicsd’aquest sector, a menys que l’R+D recaigui sobre un producte o pro-cés que permeti a l’empresa introduir-se dins una nova activitat in-dustrial.

269. Quan les activitats d’una empresa competeixen en diversos sec-tors, és la utilització del producte el que s’haurà de tenir en compte.Per exemple, les activitats d’R+D sobre circuits d’integració a granescala es podrien distribuir de maneres diferents:

– Si l’empresa tan sols exerceix activitats en la indústria dels semi-conductors, es tracta d’R+D relativa a components i accessoriselectrònics.

– Si l’empresa tan sols exerceix activitats en la indústria informà-tica, es tracta d’R+D relativa a maquinària d’oficina, comptabilitati informàtica.

– Si l’empresa fa activitats en la indústria dels semiconductors i delsordinadors, la utilització del circuit d’integració a gran escala(VLSI) determinarà l’elecció del grup de productes:

❖ Si el VLSI es ven per separat, el grup de productes serà el delscomponents i accessoris electrònics.

❖ Si el VLSI s’inclou als ordinadors venuts per l’empresa, el grupde productes serà el de maquinària d’oficina, comptabilitat i in-formàtica.



270. En teoria, les dades que es deriven d’una anàlisi funcional basa-da en la utilització del producte haurien de correspondre exactamental desglossament institucional per sector d’activitat industrial, sil’R+D realitzada per les empreses, l’activitat de les quals no es limitanomés a un sector industrial, ha estat subdividida en diverses unitatsinstitucionals. A la pràctica, la classificació funcional, que s’aplica úni-cament a despeses ordinàries, serà més detallada i hauria de repartirles activitats de nombroses empreses entre diversos grups de produc-tes, ja que tan sols es faran ajustos a la classificació institucional pera les principals empreses de multiproductes.

271. Aquest mètode de classificació basat en la “utilització del pro-ducte” ha de permetre l’obtenció de dades d’R+D el més comparablespossible amb les d’altres estadístiques econòmiques, especialment lesrelatives al valor afegit. Resulta particularment útil quan l’activitat del’empresa en qüestió no es limita només a un sector.

272. Es recomana que la despesa interna ordinària d’R+D dins elsector de les empreses es distribueixi per grups de productes per atots els grups industrials. No obstant això, si no és possible per atots els grups industrials, com a mínim es recomana per a la Divisió73 de la ISIC. Es recomana que la distribució per grup de producte esbasi en l’ús de l’enfocament al producte (indústria servida per ISICDivisió 73). S’utilitzarà la classificació presentada al quadre 3.1.

4.4. Àrees científiques i tecnològiques

4.4.1. Utilització de la classificació per àrees científiques i tecnològiques

273. La distribució detallada per disciplines científiques i tecnològi-ques difereix en tres punts de la classificació per grans àrees científi-ques, descrita al capítol 3 (consulteu els apartats 3.6.2 i 3.7.2). Enprimer lloc, amb aquest enfocament s’examina l’R+D en si mateixa,en comptes de l’activitat principal de la unitat executora; en segonlloc, els recursos emprats se solen desglossar a escala de projecte encada unitat executora; i, finalment, es fa servir una llista de discipli-nes o àmbits molt més detallada. Sovint, una llista tan detallada nosempre és acceptada; al capítol 3, quadre 3.2, se n’ofereix un exemple.No obstant això, s’aconsella als països utilitzar classificacions detalla-des d’àrees científiques. S’està treballant per desenvolupar una classi-



ficació internacional més detallada d’àmbits de la ciència, per a propò-sits estadístics. Els sectors que més es presten a l’aplicació d’aquestadistribució són el sector de l’ensenyament superior i el d’institucionsprivades sense finalitats de lucre. De vegades, les unitats enquestadesdins el sector de l’administració estan capacitades per desglossar lesseves activitats d’R+D segons disciplines científiques detallades, cosaque rarament s’ha intentat dins el sector de les empreses.

274. Es recomana adoptar aquest tipus de classificació per a totesles activitats d’R+D portades a terme per unitats dels sectorsd’ensenyament superior, de l’administració i de les institucions priva-des sense finalitats de lucre.


275. Malauradament, no disposem d’una classificació normalitzadainternacional, actualitzada i detallada, de les disciplines científiques itecnològiques que permeti la distribució funcional de les activitatsd’R+D. Tot i així, es recomana adoptar, com a sistema de classificaciófuncional per disciplina científica, les grans àrees científiques i tecno-lògiques que figuren al quadre 3.2.


276. Els recursos s’han de repartir segons les diverses disciplinescientífiques i tecnològiques en funció de la disciplina en la qual secentren les activitats d’R+D, mesurades en termes de despesa, o del’àmbit dins el qual el personal d’R+D treballa realment, en general, aescala de projecte. En cas contrari seria convenient, especialment perals projectes que presenten un caràcter multidisciplinar, desglossarels recursos entre diverses disciplines científiques i tecnològiques.

4.5. Objectius socioeconòmics

4.5.1. Utilització de la distribució per objectius socioeconòmics

277. Aquest apartat fa referència a l’anàlisi funcional dels principalsobjectius socioeconòmics de l’R+D interna, tal com figuren en lainformació retrospectiva proporcionada per l’executor d’R+D. No s’hade confondre aquest enfocament amb l’anàlisi per objectius socio-econòmics del finançament públic de l’R+D, que es tracta al capítol 8(que versa sobre les despeses públiques totals en R+D, internes i



externes, tal com són facilitades per l’entitat finançadora, sovint sobrela base de dades pressupostàries).

278. La distribució per objectius socioeconòmics de les activitatsd’R+D, basada en les declaracions de l’executor, s’aplica més fàcil-ment al sector l’administració i al de les institucions privades sensefinalitats de lucre (o en una enquesta general a “instituts”), tot i quealguns països ja l’han aplicat al sector de l’ensenyament superior ifins i tot, per a determinats objectius, al sector de les empreses.Aquest mètode s’ha d’aplicar a les despeses internes totals en tots elsàmbits de la ciència.

279. Més de la meitat dels països de l’OCDE procedeixen a una dis-tribució detallada, per objectius socioeconòmics, de les despesesd’R+D d’un o de diversos sectors, i alguns utilitzen també aquestamena de distribució per a les dades relatives a personal d’R+D. Altres,però, no han provat aquest mètode.

4.5.2. Desglossament mínim recomanat

280. Tot i que no és possible formular una recomanació general so-bre la utilitat d’una anàlisi detallada per objectius socioeconòmics, esproposa que els països membres s’esforcin per recollir les dades pro-porcionades pels executors, en tots els sectors, amb dos objectiusprioritaris:

– Defensa.– Control i protecció del medi ambient.

R+D en defensa

281. Defensa inclou tots els programes d’R+D realitzats primordial-ment per raons de defensa, sigui quin sigui el seu contingut i tinguino no aplicacions civils secundàries. Així doncs, no és la naturalesa delproducte o del subjecte (o la qüestió de saber qui finança el programa)la que serveix com a criteri, sinó el seu objectiu final. L’objectiu del’R+D en defensa és la creació o millora de tècniques o equips desti-nats a ser utilitzats per les forces armades que operen dins el territorinacional o a l’exterior, o bé per forces multinacionals. Per exemple,l’R+D en defensa inclou l’R+D nuclear i espacial amb finalitats dedefensa. No obstant això, no cobreix l’R+D civil finançada pels Minis-teris de Defensa, per exemple, dins l’àmbit de la meteorologia o de lestelecomunicacions. Comprèn igualment l’R+D finançada per les



empreses les aplicacions principals de les quals estan situades dinsl’àmbit de la defensa.

282. A primer cop d’ull, la definició de l’R+D en defensa en funcióde l’objectiu que es pretén sembla relativament simple. Ara bé, unmateix programa d’R+D pot tenir alhora un objectiu civil i un objec-tiu de defensa. A títol d’exemple, es poden citar les recerques portadesa terme al Canadà sobre robes adequades per a climes freds destinadesa un ús militar; d’acord amb les seves possibilitats d’aplicacionscivils, aquest programa podria haver estat o haver-se transformat enun programa civil.

283. Quan s’exerceixen pressions perquè l’R+D en defensa es recon-verteixi per a usos civils o a la inversa, la confusió d’objectius potarribar a ser significativa. En aquest cas, tan sols l’organització quefinança l’R+D pot decidir quin és el seu objectiu i, en conseqüència, sila seva classificació correspon a R+D en defensa o a R+D civil (con-sulteu també el capítol 8, paràgrafs 21-22).

284. El finançament de l’R+D en defensa s’internacionalitza i es pri-vatitza cada cop més, i totes les fonts de finançament han de sertingudes en compte. En els països que esmercen un esforç en defensaparticularment important pot tenir valor informatiu un desglossamentefectuat segons la font de finançament.

Control i protecció del medi ambient

285. En els darrers anys, l’atenció dels polítics s’ha concentrat entots els aspectes relatius al medi ambient, i l’R+D associada al mediambient no constitueix una excepció a aquesta regla.


286. Es proposa utilitzar una llista de distribució basada en la NABS(consulteu el capítol 8, apartats 8.7.3 i 8.7.4), idèntica a la suggeridaper al finançament públic de l’R+D (excepte per a la recerca finançadapels fons generals de les universitats que no és apropiada per a lesenquestes basades en l’execució d’R+D, consulteu el paràgraf 288 totseguit). La llista és la següent:

1. Exploració i explotació de la Terra.2. Infraestructures i ordenació del territori.3. Control i protecció del medi ambient.



4. Protecció i millora de la salut humana.5. Producció, distribució i utilització racional de l’energia.6. Producció i tecnologia agrícola.7. Producció i tecnologia industrial.8. Estructures i relacions socials.9. Exploració i explotació de l’espai.

10. Recerca no orientada.11. Altres recerques civils.12. Defensa.


287. Les activitats d’R+D s’han de repartir en funció de l’objectiuprincipal del projecte. Tal com passa amb les anàlisis per grups deproductes, s’estableixen dos mètodes de distribució. Es pot considerarel contingut mateix del projecte de recerca (semblant a l’enfocamentbasat en la “naturalesa del producte”) o la finalitat a la qual el projec-te pretén servir (semblant a l’enfocament basat en la “utilització delproducte”). Aquest últim enfocament pot resultar el més adequat per al’anàlisi per objectiu socioeconòmic basat en l’executor d’R+D.

288. Tingueu en compte que quan aquesta mena d’anàlisi s’aplica alsector de l’ensenyament superior, els fons generals de les universitats(FGU) (consulteu el capítol 6, apartat 6.3.3.) s’han de distribuir perobjectius i no agrupar-se sota el títol “Recerca no orientada” (anterior-ment, “Progrés de la recerca”).



Capítol 5

Mesura del personal dedicat a R+D


MESURA DEL PERSONAL DEDICAT A R+D



5.1. Introducció

289. Les dades de personal mesuren el volum de recursos destinatsdirectament a activitats d’R+D. Les dades de despeses mesuren elcost total d’execució de l’R+D, incloent-hi el de les activitats desuport indirectes (auxiliars).

290. En el capítol 2 s’examina la distinció, des del punt de vistateòric, entre activitats d’R+D i activitats de suport indirectes (auxi-liars). A la pràctica, és útil introduir alguns criteris suplementarisreferents a la localització de l’activitat en el centre mateix del’organisme en qüestió i les seves relacions amb la unitat que executaels treballs d’R+D, considerada com una unitat de tipus establiment, ique pot diferir de la unitat estadística.

291. Durant la recopilació de les dades d’R+D pot resultar difícilseparar les activitats d’R+D realitzades pel personal auxiliar,d’aquelles que són executades per altres categories de personal. Noobstant això, en teoria, les activitats següents s’inclouen a les dadesde personal i despesa si són efectuades dins mateix de la unitatd’R+D:

– Realització de treballs científics i tecnològics destinats a un pro-jecte (organització i execució d’experiments o enquestes, construc-ció de prototips, etc.).

– Programació i gestió de projectes d’R+D, principalment delsaspectes científics i tecnològics.

– Preparació d’informes intermedis i finals sobre projectes d’R+D,principalment sobre els aspectes relacionats amb l’R+D.

– Prestació de serveis interns per als projectes d’R+D, per exemple,treballs informàtics o serveis de biblioteca i documentació.

– Suport de les tasques administratives associades als aspectes degestió econòmica i de personal dels projectes d’R+D.

292. A continuació s’enumeren una sèrie de serveis o activitats desuport indirectes (auxiliars) que convé excloure de les dades de perso-



nal, però que han de figurar en les dades de despesa com a despesesgenerals:

– Serveis específics per a R+D proporcionats pels serveis informà-tics centrals i per les biblioteques.

– Serveis propis dels departaments centrals de gestió econòmica i depersonal.

– Seguretat, neteja, manteniment, menjadors, etc.

293. Els serveis definits més amunt com a activitats de suport indi-rectes també s’han de comptabilitzar com a despeses generals si sónadquirits o contractats a proveïdors externs (consulteu el quadre 5.l).

5.2. Àmbit i definició del personal inclòs a R+D

5.2.1. Àmbit general

294. Ha ser comptabilitzat tot el personal contractat directamentper a R+D, així com les persones que proporcionen serveisdirectament vinculats amb activitats d’R+D, com elsdirectors, administradors i personal d’oficina.

295. Les persones que proporcionen serveis indirectes, com el perso-nal dels menjadors i de seguretat, han de ser excloses, tot i que elsseus sous i salaris es comptabilitzin com a despeses generals per alcàlcul de la despesa en R+D.

296. A l’hora de mesurar els recursos humans dedicats a R+D caltenir en compte l’ús cada cop més freqüent de consultors, i tambél’externalització de l’R+D cap a altres unitats o empreses. A causa del’ús cada cop més habitual de consultors, es corre el risc de subesti-mar els recursos humans dedicats a R+D, atès que és difícil determi-nar si els consultors treballen in situ o com a part d’un acord extern.Per intentar solucionar aquesta subestimació es proposa incloure a lesenquestes d’R+D una pregunta sobre l’equivalència a jornada comple-ta (EJC) dels consultors, i destacar els costos corresponents dinsl’apartat d’”altres despeses ordinàries” als resultats de les enquestesd’R+D. En aquells casos en què es produeixi externalització de tas-ques, els consultors queden clarament enquadrats dins les despesesexternes.



Quadre 5.1. R+D i activitats de suport indirectes

Font: OCDE

Tractament en lesenquestes d’R+D

Categories Activitats dins decada categoria

Activitats d’R+D En personald’R+D i encostos salarialsd’R+D

Dins la unitat queexecuta l’R+D

Unitats d’R+D(R+D

unitatsformal)

i altres(R+D informal)

R+D directa Realitzaciód’experiments,construcció deprototips, etc.

Adquisició itractamentd’informacióespecífica

Redacció, mecano-grafiat i reproducciód’informes d’R+D,biblioteques internes,etc.

Gestióespecíficad’R+D

Planificació i gestiódels aspectescientífics itecnològics delsprojectes d’R+D

Suportadministratiuespecífic

Comptabilitat,administració depersonal

Activitats desuportindirectes

Ni dins del personald’R+D ni en elscostos salarialsd’R+D, sinó en“altres despesesordinàries” coma despeses generals

A una altra posició dela institució executant(empresa, agències,universitat, etc.) (otreballssubcontractats)

Serveis centralsde gestió econò-mica o de perso-nal. Consultors

Administraciócentral

Quota d’R+Dcorresponent a lesoperacionsfinanceres, depersonal i de fun-cionament general

Serveis de suportrelacionats ambla ciència i latecnologia

Activitatscentralitzadesde suportdirecte

Quota d’R+Dcorresponent alsuport proporcionatpel departamentd’informàtica, labiblioteca, etc.

Altres serveisauxiliars

Serveiscentralsde suportindirecte

Seguretat, neteja,manteniment,menjadors, etc.

Senseparticipació enl’execució

Exclosos Fora de la institucióque executa l’R+D

Autoritats regio-nals i nacionals,organismes inter-nacionals, institu-cions benèfiquesetc.

Recollida i distribucióde fons per a R+D

Localització en la institució que realitzales tasques d’R+D



5.2.2. Categories del personal d’R+D

297. A l’hora de classificar el personal d’R+D es poden utilitzar doscriteris: el més comú és per ocupació, i l’altre és tenint en compte elseu nivell de titulació formal. Tot i que tots dos són perfectamentraonables i estan lligats a dues classificacions diferents de les NacionsUnides –la Classificació Internacional d’Ocupacions (ISCO-Internatio-nal Standard Classification of Occupations) (OIT, 1990) i la Classifica-ció Internacional de l’Educació (ISCED-International Standard Classifi-cation of Education) (UNESCO, 1997)–, les diferències entre totes duesgeneren conflictes a l’hora de fer comparacions d’àmbit internacional.

298. Cadascun d’aquests criteris presenta avantatges i inconve-nients. Les sèries de dades per ocupació reflecteixen l’ús real delsrecursos i, conseqüentment, són més útils per a les anàlisis que esrefereixen exclusivament a l’R+D. A més, als empresaris els resultamés senzill subministrar-les i permeten establir comparacions ambaltres sèries de dades sobre ocupació procedents de les empreses i elsinstituts d’R+D. Les sèries de dades de titulació són importants per aanàlisis més generals, per exemple, per crear bases de dades de perso-nal total i per preveure l’oferta i la demanda de personal d’R+D ambalta qualificació en el camp de la ciència i la tecnologia; no obstantaixò, presenten problemes quan es fan comparacions internacionals acausa de les diferències entre els nivells i les estructures dels siste-mes d’ensenyament nacionals. Tant les dades d’ocupació com les detitulació són importants dins el context més ampli d’estudi delsrecursos humans en el camp de la ciència i la tecnologia.

299. Per aquest motiu, el Manual conté definicions per a les duesclassificacions, per ocupació i per titulació formal.El criteri d’ocupació és preferible, en qualsevol cas, per a lescomparacions internacionals del nombre de persones quetreballen en R+D.

5.2.3. Classificació per ocupació

Introducció

300. La classificació internacional normalitzada que s’utilitza és laClassificació Internacional d’Ocupacions (ISCO). Les definicionsd’ocupació següents han estat concebudes especialment per a les



enquestes d’R+D. Tanmateix, es pot establir la correspondència ambles categories àmplies de l’ISCO-88 (OIT, 1990), tal com es descriu mésendavant.

Investigadors

301. Els investigadors són professionals que es dediquen a laconcepció o creació de nous coneixements, productes, pro-cessos, mètodes i sistemes, i també a la gestió dels respec-tius projectes.

302. Els investigadors estan inclosos dins el Grup Principal 2 de laclassificació ISCO-88, “Professionals”, i també a “Directors de departa-ments de recerca i desenvolupament” (ISCO-88, 1237). Per convenció,també s’inclouen dins aquestes categories els membres de les forcesarmades amb formació equivalent que duguin a terme activitatsd’R+D.

303. També s’inclouen dins aquesta categoria els gestors i adminis-tradors que desenvolupen activitats de planificació i gestió dels as-pectes científics i tècnics del treball dels investigadors. Habitualment,tenen una categoria igual o superior a la de la resta de persones con-tractades directament com a investigadors, sovint investigadors vete-rans o a temps parcial.

304. Els títols professionals poden variar d’una institució a una al-tra, d’un sector a un altre i d’un país a un altre.

305. Els estudiants de postgrau a nivell de doctorat que participenen tasques d’R+D han de ser considerats com a investigadors. Habi-tualment posseeixen titulacions universitàries bàsiques (ISCED nivell5A) o elaboren treballs de recerca alhora que preparen el seu doctorat(ISCED nivell 6). Com que no constitueixen una categoria diferenciada(consulteu el capítol 2, apartat 2.3.2.) i són considerats tant els tèc-nics com els investigadors, es poden produir inconsistències en lesdades sobre investigadors.

Tècnics i personal assimilat

306. principals que requereixen coneixements tècnics i experièn-cia en un o més camps de l’enginyeria, la física, les ciènciesbiomèdiques o les ciències socials i les humanitats. Partici-



pen en l’R+D executant tasques científiques i tècniques querequereixen l’aplicació de conceptes i mètodes operatius,generalment sota la supervisió dels investigadors. El perso-nal assimilat realitza els corresponents treballs d’R+D sotala supervisió d’investigadors dins l’àmbit de les ciènciessocials i les humanitats.

307. Els tècnics i el personal assimilat s’inclouen dins el Grup prin-cipal 3 de la classificació ISCO-88, “Tècnics i professionals associats”,especialment dins els Subgrups 31, “Professionals associats de lafísica i l’enginyeria”, i 32, “Professionals associats de les ciències dela vida i de la salut”, i també a l’ISCO-88, 3434, “Professionals asso-ciats de l’estadística, les matemàtiques i ciències relacionades”. Tam-bé s’hi han d’incloure els membres de les forces armades que realitzentasques similars.

308. Les seves tasques inclouen:

– Cercar bibliografia i seleccionar material i informació rellevant apartir d’arxius i biblioteques.

– Desenvolupar programes informàtics.– Efectuar experiments, proves i anàlisis.– Preparar els materials i l’equip necessaris per a la realització

d’experiments, proves i anàlisis.– Prendre nota de les dades, fer càlculs i preparar taules i gràfics.– Portar a terme enquestes estadístiques i entrevistes.

Altre personal de suport

309. Dins el grup d’”Altre personal de suport” s’hi inclou elpersonal d’oficis, qualificat i sense qualificar, d’oficina i desecretaria que participa en els projectes d’R+D o estàdirectament associat amb els esmentats projectes.

310. Un altre personal de suport a l’R+D pot trobar-se classificatfonamentalment dins els Grup principal 4, “Personal d’oficina”; el 6,“Treballadors qualificats d’agricultura i pesca”, i el 8, “Operaris imecànics d’instal·lacions i maquinària”, de l’ISCO-88.

311. S’inclouen dins aquesta categoria els gerents i administradorsque es fan càrrec principalment d’assumptes vinculats amb la gestióeconòmica i de personal, així com l’administració general, sempre que



les seves activitats siguin de suport directe a l’R+D. Es classifiquenfonamentalment dins el Grup principal 2 de l’ISCO-88, “Professionals”,i dins el grup secundari 343, “Professionals associats administratius”(a excepció de 3434).

5.2.4. Classificació per nivell de titulació formal

Introducció

312. La ISCED proporciona les bases per poder classificar el personald’R+D segons la seva titulació formal. A efectes d’estadístiquesd’R+D, es recomana distribuir aquest personal en sis categories, ques’estableixen exclusivament d’acord amb el nivell d’educació, indepen-dentment del camp de titulació del personal.

Doctors (ISCED nivell 6)

313. Titulats amb diplomes de doctor o d’un nivell universitari equi-valent a qualsevol disciplina (ISCED nivell 6). Dins aquesta categorias’hi inclouen les persones que posseeixen títols d’universitats pròpia-ment dites, i també d’altres instituts especialitzats de rang universitari.

Titulats universitaris (ISCED nivell 5A)

314. Titulats amb diplomes universitaris inferiors al nivell de doctoren qualsevol disciplina (ISCED nivell 5A). Dins aquesta categoria s’hiinclouen les persones que posseeixen títols d’universitats pròpiamentdites, i també d’instituts especialitzats de rang universitari.

Titulats amb altres diplomes de rang universitari (ISCED nivell 5B)

315. Titulats amb altres diplomes universitaris (ISCED nivell 5B) enqualsevol disciplina. La formació sol ser especialitzada, i per poder-lacursar es requereix l’equivalent a una formació completa de nivellsecundari. Proporcionen una formació més pràctica i específica per almón laboral que l’obtinguda als nivells ISCED 5A i 6.

Titulats amb altres diplomes postsecundaris de rang no universitari(ISCED, nivell 4)

316. Titulats amb altres diplomes postsecundaris de rang no univer-sitari (ISCED nivell 4) en qualsevol disciplina. Aquesta categoriainclou els titulats en aquelles titulacions que preparen els estudiantsper als estudis de nivell 5, i que fins i tot quan han completat el nivell



3 d’ISCED, no continuen amb estudis que els permetin l’ingrés alnivell 5, per exemple, cursos bàsics preparatoris o programes vocacio-nals de durada breu.

Titulats amb diplomes d’estudis secundaris (ICE, nivell 3)

317. Titulats amb diplomes d’estudis secundaris superiors (ISCEDnivell 3). Aquesta categoria inclou no tan sols els titulats amb diplo-mes del nivell 3 de l’ISCED obtinguts en finalitzar l’ensenyamentsecundari, sinó també els diplomes vocacionals equivalents al nivell 3obtinguts en altres tipus d’institucions educatives.

Altres titulacions

318. Inclou totes aquelles persones amb diplomes de nivell secunda-ri de rang inferior al nivell 3 d’ISCED o que no han finalitzat els estu-dis secundaris o bé que no entren dins de cap de les altres categories.

5.2.5. Tractament dels estudiants de postgrau

319. En els països en què els estudiants de postgrau no constituei-xen una categoria reconeguda del personal d’R+D, se’ls sol inclourecom a personal docent a temps parcial. Això significa que si es proce-deix al càlcul general de personal i de despeses d’R+D, ja sigui mi-tjançant enquestes o bé coeficients dins el sector de l’ensenyamentsuperior, els seus nivells d’equivalència a jornada completa per aR+D, els seus costos d’R+D i l’origen del seu finançament per a R+D,es comptabilitzen com si es tractés de personal contractat al centred’ensenyament superior.

320. En els països en què els estudiants de postgrau constitueixenun grup reconegut, les dificultats a l’hora d’establir una frontera entrel’R+D i les activitats d’ensenyament i formació dels postgraduats(i els seus professors) ja s’han explicat, en termes generals, al capítol2 (apartat 2.3.2).

321. L’objectiu d’aquest apartat és presentar unes directrius, quesiguin adequades dins el pla teòric i útils a la pràctica, sobre les cate-gories dels estudiants postgraduats per incloure-les a les dades depersonal (i despeses) en R+D.

322. Com ja s’ha indicat al capítol 2, és freqüent que els estudiantsde postgrau tinguin algun vincle o treballin directament per a la insti-tució en la qual estudien i sovint tenen contractes o alguna mena de



Quadre 5.2. Clau normalitzada per als nivells i classes de la ISCED del Manualde Frascati per a personal d’R+D classificat per titulacions formals

Categoriesde la ISCED-97

6. Segona etapa del’ensenyamentuniversitari, queproporciona latitulació necessàriaper realitzar recercaavançada

5. Primera etapa del’ensenyamentuniversitari, que noproporciona latitulació necessàriaper realitzar recercaavançada

4. Ensenyamentpostsecundari nouniversitari

3. Educaciósecundària superior

2. Educaciósecundària inferioro segona etapa del’educació bàsica

1. Educacióprimària o primeraetapa de l’educacióbàsica

0. Educaciópreprimària

5A. Estudis universitaristeòrics queproporcionen latitulació necessària perparticipar en programesde recerca avançada

5B. Programes orientatsa pràctiques oocupacions específiques

Cobertura general

Educaciópostsecundària

Educaciósecundària

Educacióprimària

Educaciópreprimària

Categories depersonal de l’OCDE

Titulats ambdiplomes universitarisa nivell doctor

Titulats amb altresdiplomes universitaris

Titulats amb altresdiplomespostsecundaris derang no universitari

Titulats ambdiplomes d’estudissecundaris

Titulats ambdiplomes d’estudissecundaris

Altres titulacions

Font: OCDE



compromís similar que els obliga a impartir classes a nivells inferiorso a desenvolupar altres activitats, com ara l’assistència mèdica espe-cialitzada, sempre que puguin continuar els seus estudis i treballar enrecerca.

323. Es poden identificar en funció del seu nivell d’estudis. Hancompletat el segon cicle de formació universitària (ISCED nivell 5A) iestan cursant estudis per a l’obtenció del títol de doctor (ISCED 6). Elsprogrames del nivell 6 de la ISCED es descriuen de la següent manera:

“Programes universitaris per a l’obtenció d’un títol que permet realit-zar recerca avançada. Aquests programes han estat dissenyats per al’estudi avançat i la recerca original i no es basen exclusivament entreballs de curs.

Criteris de classificació

Criteri principal

Habitualment requereix la presentació d’una tesi o dissertació de prouqualitat per ser publicada, resultat d’una recerca original i que representiuna contribució significativa al coneixement.

Criteri subsidiari

Prepara els graduats per ocupar llocs de treball com a facultatius eninstitucions que ofereixen programes de nivell ISCED 5A, i per ocupar llocs

d’investigador en organismes públics, en la indústria, etc.”

324. Tots els estudiants de postgrau que treballin en R+D i rebinfinançament per a aquest propòsit (en forma d’un salari de la universi-tat, una beca o qualsevol altra forma de finançament) han de ser inclo-sos, en principi, com a personal d’R+D. No obstant això, per motiuspràctics, pot ser necessari reduir aquesta cobertura a aquells estu-diants per als quals és possible calcular les corresponents despeses enR+D i la seva equivalència a jornada completa.

5.3. Mesura i recollida de dades

5.3.1. Introducció

325. Calcular el personal que treballa en R+D suposa tres tasques:

– Càlcul de les persones físiques.– Càlcul de les seves activitats d’R+D en equivalència a jornada

completa (persona/any).– Mesura de les seves característiques.



5.3.2. Dades relatives a les persones físiques

Justificació del plantejament

326. Les dades relatives al nombre total de persones, plenament oparcialment dedicades a l’R+D, permeten establir correspondènciesamb altres sèries de dades, com per exemple, d’ensenyament,d’ocupació o els resultats dels censos de població. Això és especial-ment important quan s’estudia la influència de l’ocupació en l’R+Drespecte als efectius totals i fluxos de personal científic i tècnic.

327. Les dades relatives al nombre de persones físiques constituei-xen la mesura més adequada per recollir informació suplementària so-bre el personal d’R+D, com la referent a l’edat, el sexe o la nacionali-tat. Aquestes dades són necessàries a l’hora d’elaborar estudisanalítics i organitzar el reclutament o qualsevol altra mena de políti-ques de CiT destinades a reduir els desequilibris per raó de sexe, lescarències de personal o els efectes de l’envelliment, la “fuga de cerve-lls”, etc. Cada cop augmenta més la demanda d’aquesta mena de dadesper part dels responsables de la política científica.

328. El Manual de l’OCDE per a la Mesura dels Recursos Humans dedi-cats a Ciència i Tecnologia - Manual de Camberra (OCDE/Eurostat, 1995)presenta una sèrie de directrius destinades a mesurar els efectius ifluxos de mà d’obra en la ciència i la tecnologia. Els investigadors itècnics representen un subgrup important dels recursos humans dedi-cats a la ciència i la tecnologia (HRST), i l’experiència ha demostratque les enquestes d’R+D són l’instrument més apropiat per recopilardades sobre les persones físiques. Els censos de població, les enques-tes de població activa o els registres de població ofereixen dades com-plementàries força útils, però que no poden ser utilitzades de formasistemàtica per obtenir dades sobre el personal d’R+D.

Plantejaments i opcions possibles

329. Hi ha diverses opcions a l’hora de presentar les dades sobrepersones físiques:

– Nombre de persones dedicades a l’R+D en una data concreta (perexemple, al final d’un període).

– Nombre mitjà de persones dedicades a l’R+D durant l’any (natural).– Nombre total de persones dedicades a l’R+D durant l’any (natural).



330. Sempre que sigui possible, el mètode adoptat per calcular lesdades sobre les persones físiques relatives al personal d’R+D hauriade ser similar a l’utilitzat per reunir altres sèries de dades estadísti-ques sobre persones físiques (ocupació, educació), amb les quals ésprobable que es comparin les dades d’R+D.

5.3.3. Dades expressades en equivalència a jornada completa (EJC)

Justificació del plantejament

331. Tot i que les sèries de dades que mesuren el nombre de perso-nes dedicat a l’R+D, i especialment els investigadors, tenen multitudd’usos importants, no substitueixen les sèries basades en el nombrede personal en equivalència a jornada completa. Aquestes sèries cons-titueixen una mesura real del volum d’R+D i tots els estats membreshan de mantenir aquestes dades per facilitar les comparacions interna-cionals.

332. L’R+D pot constituir la funció principal d’algunes persones (perexemple, els treballadors d’un laboratori d’R+D) o una funció secun-dària (per exemple, en el cas dels membres d’un centre de disseny iassaig). També pot ser una activitat que ocupi un percentatge signifi-catiu del temps de treball (per exemple, els professors universitaris oels estudiants de postgrau). Si només es tinguessin en compte aquel-les persones que tenen l’R+D com a funció principal, s’estaria subesti-mant l’esforç dedicat a l’R+D; si, contràriament, es comptabilitzessintotes aquelles persones que dediquen algun temps a l’R+D, s’estariasobreestimant l’esmentat esforç. Per tant, el nombre de persones dedi-cades a l’R+D també s’ha d’expressar en equivalència a jornada com-pleta d’activitats d’R+D.

Càlcul per persona/any

333. Un EJC ha de ser considerat com una persona/any. Per tant, unapersona que habitualment dedica un 30% del seu temps a l’R+D i laresta a altres activitats (com l’ensenyament, l’administració de la uni-versitat o tutories d’estudiants) s’ha de comptabilitzar com a 0,3 EJC.De la mateixa manera, si un treballador d’R+D a jornada completaestà contractat en una unitat d’R+D durant només sis mesos, escomptabilitzarà com a 0,5 EJC. Com que la durada de la jornada laboralpot variar d’un sector a un altre, i fins o tot d’una institució a unaaltra, no resulta significatiu expressar l’EJC en persones/hores.



334. El personal ha de ser comptabilitzat com el nombre de perso-nes/any que treballen en R+D durant el mateix període que el corres-ponent a les sèries de dades sobre despeses.

EJC a una data concreta

335. Hi ha casos en què pot resultar més pràctic estudiar l’EJC delpersonal dedicat a R+D en una data determinada. No obstant això, sies donen variacions estacionals significatives en l’ocupació en l’R+D(per exemple, personal eventual contractat per l’administració en fina-litzar l’any lectiu universitari), cal tenir en compte aquestes varia-cions en la comparació amb les dades basades en l’EJC durant unperíode de temps. En els casos en què s’utilitzi l’EJC en una data con-creta i les dades corresponents a l’any siguin recollides el primer ol’últim dia del període sobre el qual s’ha informat de les despeses, esrecomana utilitzar mitjanes mòbils bianuals per a les comparacionsamb les dades de despeses en R+D.

Diversitat de mètodes i necessitat de precisar el mètode utilitzat

336. Hi ha una sèrie de restriccions que afecten els càlculs reals del’EJC. Per tant, és impossible evitar les diferències entre les metodolo-gies utilitzades en diferents països o sectors. El mètode més precís,que s’aplica al sector de l’ensenyament superior, implica portar a ter-me enquestes de l’ús del temps de cada investigador. Ara bé, a lapràctica, sovint s’utilitzen mètodes més aproximatius. Un dels mésutilitzats consisteix a comptabilitzar el nombre de llocs de treball decada categoria de personal i multiplicar-lo pels coeficients d’R+D ade-quats. Hi ha casos en què els coeficients d’R+D utilitzats consten ales dades d’algunes enquestes, mentre que en altres casos es basensimplement en hipòtesis formulades pels encarregats d’elaborar lesestadístiques.

337. Per facilitar la comparació a escala internacional, independent-ment dels mètodes de mesura i càlcul utilitzats, és necessari ferpúblics els detalls sobre el mètode que s’ha fet servir. Particularment,quan s’utilitzen coeficients d’R+D s’ha de facilitar informació sobre elvalor d’aquests coeficients, la manera com s’han obtingut i com s’hanutilitzat en el càlcul dels EJC, sobretot a l’hora de presentar informesdavant organismes internacionals (consulteu el capítol 7, apartat 7.6).



Problemes específics del sector de l’ensenyament superior

338. El mètode utilitzat per mesurar el personal d’R+D ha de cobrirtotes les categories de personal definides com a responsables d’unacontribució directa a les activitats d’R+D dins el sector, és a dir, totesles persones dedicades activament a l’R+D i les que realitzin activi-tats de suport.

339. Per obtenir les dades apropiades sobre el personal dedicat al’R+D dins el sector de l’ensenyament superior pot ser necessari por-tar a terme estudis o enquestes d’utilització del temps. Aquestesenquestes poden constituir una valuosa font de dades, fins i tot si esrealitzen només un cop cada cinc o deu anys. L’annex 2 proporcionamés detalls referents als estudis d’utilització del temps.

340. La mesura del personal d’R+D planteja dos problemes relacio-nats entre si:

– Definició del temps de treball.– Càlcul de l’equivalència a jornada completa (EJC).

• Definició del temps de treball

341. L’únic aspecte ben definit dins les tasques d’un professor oinvestigador universitari –tot i que no sempre sigui útil per a compa-racions internacionals– és el nombre d’hores lectives durant l’anyacadèmic. En termes absoluts, el temps de treball varia segons unsfactors determinats, com són:

– El nombre d’hores lectives setmanals.– El temps requerit per a exàmens i atenció als estudiants.– Les tasques administratives, que varien segons el període de l’any.– La naturalesa de les activitats d’R+D i les dates límit imposades

per a la publicació o presentació de resultats.– Els períodes de vacances dels estudiants.

342. Hi ha una gran flexibilitat dins les modalitats de feina del per-sonal, tal com queda reflectit als estudis d’ús del temps. S’ha consta-tat que gran part de l’activitat professional, principalment en l’R+D,es materialitza fora de l’horari normal de feina i, freqüentment, fora dela mateixa institució d’ensenyament superior.



• Càlcul de l’equivalència a jornada completa

343. S’ha dedicat molta atenció a definir el temps de treball “nor-mal”, ja que aquells que responen a les enquestes d’ús del tempssovint fan constar un temps de treball sensiblement superior al quecorrespondria a categories similars de funcionaris. El càlcul del’equivalència a jornada completa del personal d’R+D s’ha de basar enel temps total de treball. Per tant, ningú no pot representar més d’unaunitat EJC per any i, conseqüentment, no pot realitzar més d’un EJC enR+D.

344. Tot i així, a la pràctica no sempre és possible respectar aquestaregla. Alguns investigadors, per exemple, poden tenir activitats endiverses unitats d’R+D. Aquest és el cas, cada cop més freqüent, delsacadèmics que també treballen en empreses privades. En aquestscasos es pot reduir l’EJC a u per a cada individu.

345. A l’hora de fer enquestes és molt important definir claramentquè és R+D i tot allò que s’inclou sota aquesta denominació, és a dir,el “temps normal” i el “temps suplementari” si es desitja quel’enquestat proporcioni una informació precisa del seu volum d’R+D.El mètode utilitzat per fer les enquestes d’utilització del temps té unaincidència important en la precisió dels càlculs de l’EJC (consulteul’annex 2). Si l’enquesta es basa en la distribució de les hores treballa-des en el termini d’una setmana concreta, és relativament senzillcomptabilitzar l’activitat d’R+D realitzada fora del “temps normal detreball”. Si, contràriament, l’enquestat ha d’avaluar el temps invertiten R+D al llarg de tot l’any, és més difícil atorgar el pes correcte a lesactivitats d’R+D (i a d’altres activitats laborals relacionades) realitza-des fora de les hores “normals”. A més, també pot influir en el càlculde l’equivalència a jornada completa el període de l’any en què es facil’enquesta.

5.3.4. Agregats i variables nacionals recomanats

346. Els dos agregats que es recomanen són:• Nombre total de persones utilitzades en R+D, mesurat

com a nombre de persones físiques.• EJC total utilitzat en la realització de l’R+D dins el

territori nacional durant un període de 12 mesos.



Ocupació

Sector

Empreses Administraciópública

Institucionsprivades sensefinalitats de lucre

Ensenyamentsuperior

Total

Investigadors

Tècnics personalequivalent

Altre personal de suport

Total

Total

Font: OCDE

Font: OCDE

Titulats amb:

Títols universitaris

Doctor (ISCED nivell 6)

Altres (ISCED nivell 5A)

Altres diplomes de ranguniversitari (ISCED nivell 5B)

Altres diplomes postsecundarisno universitari (ISCED nivell 4)

Diplomes d’estudis secundaris(ISCED nivell 3)

Altres titulacions

Titulació

Sector

Empreses Administraciópública

Institucionsprivades sensefinalitats de lucre

Ensenyamentsuperior

Total

Quadre 5.3a. Total nacional de personal d’R+D per sector i ocupació

Quadre 5.3b. Total nacional de personal d’R+D per sector i nivell de titulació

Aquests totals han de ser desglossats per sectors i per ocupació o pertitulació formal, com es mostra en els quadres 5.3a i 5.3b. En cas quetan sols sigui possible facilitar una única classificació, es donarà prio-ritat a la distribució per ocupació. La resta de les classificacions insti-tucionals (i en ocasions les distribucions funcionals) s’aplicaran dinsd’aquest marc.



347. A fi de tenir més coneixements sobre el conjunt delstreballadors en R+D i de com se situen dins el total delpersonal científic i tècnic, es recomana recollir les dadessobre els investigadors i, si és possible, també de les altrescategories de personal d’R+D, en termes de personesfísiques, desglossant-les per:• Sexe• Edat

348. Per reflectir les dades per edat es recomana establir sis categories:– Menors de 25 anys– 25-34 anys– 35-44 anys– 45-54 anys– 55-64 anys– 65 anys o més.

Aquestes categories concorden amb les de la United Nations ProvisionalGuidelines on Standard International Age Classifications (ONU, 1982).

349. Hi ha altres variables que també val la pena examinar: els nivellssalarials i el país d’origen. No obstant això, la recopilació d’aquestesdades pot requerir enquestes individuals, la qual cosa consumeixmolts recursos. Per això és útil cercar altres fonts de dades adminis-tratives, com els registres de població, de la Seguretat Social, etc.

350. Per determinar el país d’origen s’utilitzen diferents criteris,com la nacionalitat, la ciutadania i el país de naixement. També n’hi had’altres que poden ser d’interès, com l’últim país de residència,l’ocupació anterior o el país en què es van cursar els estudis de nivellmés elevat. Tots presenten avantatges i inconvenients i proporcionendiferents tipus d’informació. La combinació d’almenys dos d’aquestscriteris proporcionarà més quantitat d’informació. Ara bé, la recopila-ció d’aquestes dades sobre el personal d’R+D encara es troba en unaetapa preliminar.

351. Finalment, pot ser útil recopilar dades en termes de personafísica sobre l’historial educatiu del personal involucrat en feinesd’R+D, és a dir, sobre les àrees de major titulació. Les àrees d’estudiestan definides a la ISCED-97 i es poden relacionar amb els camps dela ciència i la tecnologia que es mostren al capítol 3, quadre 3.2.



5.3.5. Dades creuades per ocupació i titulació

352. Les classificacions per ocupació i per titulació tenen, totesdues, els seus propis avantatges i inconvenients quan s’utilitzen perclassificar el personal contractat per a R+D. No obstant això, i atèsque cadascuna d’aquestes classificacions està associada a un conjuntd’estadístiques relacionades (feina per ocupació, estadístiques educati-ves per titulació), és desitjable classificar el personal d’R+D utilitzanttots dos criteris. Es recomana, per tant, recopilar les dades –potsercada cinc anys– per establir classificacions creuades entre ocupació iqualificació en termes de persones físiques, tal com es mostra en elquadre 5.4.

353. La correspondència entre investigadors i titulats universitaris nosempre es manté. Generalment, es pressuposa que els investigadorstindran titulacions de rang universitari, tot i que alguns investigadorspresenten titulacions de rang inferior que es complementen ambl’experiència professional. Cada cop és més freqüent, també, trobar-seamb titulats universitaris amb titulacions en ciència i enginyeria quedesenvolupen tasques de tipus tècnic. La correspondència és fins i totmés tènue per a la resta de les categories ocupacionals. Per exemple,el personal de suport pot tenir titulacions de tots els nivells (per

Quadre 5.4. Personal d’R+D classificat per ocupació i titulació formal

Nombre de personas físiques

Total

Total

Font: OCDE

Titulació Investigadors Tècniassimilat

Titulats amb:

Títols universitaris

Doctor (ISCED nivell 6)

Altres (ISCED nivell 5A)

Altres diplomes de rang universitari(ISCED nivell 5B)

Altres diplomes postsecundaris de rangno universitari (ISCED nivell 4 e)

Diplomes d’estudis secundaris(ISCED nivell 3)

Altres titulacions

Ocupació

cs i personal Altre personalde suport



exemple, directors financers amb titulacions universitàries de compta-bilitat, secretaris amb experiència amb diplomes de nivell 5 de laISCED, etc.). Una classificació creuada com la que se suggereix al qua-dre 5.4 resulta útil a l’hora d’intentar desxifrar les estadístiques depersonal d’R+D d’un altre país, per avaluar la possibilitat de compara-ció d’aquestes estadístiques a escala internacional o bé per analitzarles tendències dels treballadors d’R+D del mateix país. A més, contri-bueix a identificar quina proporció del personal d’R+D representa unsubconjunt dels HRST, particularment pel que fa al que el Manual deCamberra defineix com a “nucli”, és a dir, investigadors i tècnics quehan completat el seu ensenyament superior.

354. A més, seria desitjable disposar de dades sobre el total del perso-nal d’alt nivell que es dedica a R+D. L’ús continuat dels criterisd’ocupació i titulació com a base per a les classificacions ha impeditelaborar la definició d’una forma de mesura per a aquesta categoria depersonal. El quadre 5.4 podria, per tant, proporcionar també un bonpunt de partida per identificar les categories bàsiques del personald’alt nivell.

5.3.6. Dades regionals

355. També es recomana desglossar per regions la informació totalsobre personal d’R+D i investigadors, tant en termes de persones físi-ques com d’equivalència a jornada completa. Per als estats membresde la UE, els nivells regionals estan determinats per la classificació dela Nomenclatura d’Unitats Territorials per a Estadístiques (NUTS –Nomenclature of Territorial Units for Statistics). Per a altres estatsmembres de l’OCDE, la distribució regional s’haurà de determinard’acord amb les seves necessitats nacionals. En països amb una orga-nització federal, la distribució es pot fer a nivell d’estat. En l’annex5 es pot trobar més informació sobre els mètodes a utilitzar per reco-pilar dades regionals sobre l’R+D.


MESURA DE LES DESPESES DEDICADES A R+D



Capítol 6

Mesura de les despeses dedicades a R+D





6.1. Introducció

356. Les quantitats dedicades a R+D es poden gastar dins la unitatestadística (despeses internes) o fora (despeses externes). Els procedi-ments que permeten mesurar aquestes despeses són els següents:

– Identificar les despeses internes en R+D portades a terme percadascuna de les unitats estadístiques (consulteu l’apartat 6.2).

– Identificar les fonts de finançament utilitzades per a aquestes des-peses internes, d’acord amb les informacions proporcionades perl’executor (consulteu l’apartat 6.3).

– Identificar les despeses externes en R+D de cadascuna de les uni-tats estadístiques (consulteu l’apartat 6.4).

– Afegir les dades per sectors d’execució i fonts de finançament, a fid’obtenir els totals nacionals. Dins aquest context es poden esta-blir altres classificacions i distribucions (consulteu l’apartat 6.7).

357. Les etapes essencials són les dues primeres i, en general, sónsuficients per assegurar la quarta etapa. Les dades sobre les despesesen R+D s’han d’elaborar a partir de les informacions proporcionadespels executors de les despeses internes. La recollida de dades sobredespeses externes és, tanmateix, desitjable com a font d’informaciósuplementària.

6.2. Despeses internes

6.2.1 Definició

358. Són despeses internes totes aquelles que cobreixen elconjunt de les despeses en R+D realitzades en una unitatestadística o en un sector de l’economia durant un períodedeterminat, sense importar quin sigui l’origen dels fons.



359. S’hi inclouen les despeses realitzades fora de la unitat estadís-tica o del sector però com a suport de l’R+D interna (per exemple,compra de subministraments per a l’R+D). S’hi inclouen de la mateixamanera tant les despeses ordinàries com les de capital.

6.2.2. Despeses ordinàries

360. Les despeses ordinàries es componen de costos salarials id’altres despeses ordinàries (consulteu també l’apartat 6.2.3).

Costos salarials del personal d’R+D

361. Aquests costos comprenen els salaris i les remuneracions anu-als i totes les despeses complementàries de personal o remuneracionsdiverses, com primes, vacances pagades, contribucions a fons de pen-sions i altres pagaments a la Seguretat Social, impostos salarials, etc.Els costos salarials de les persones que ofereixen serveis indirectes ique no són tinguts en compte en les dades de personal (per exemple,el personal de seguretat i de manteniment o el personal de bibliote-ques centrals, de serveis informàtics i de les oficines de direcció)s’han d’excloure i comptabilitzar-se dins l’apartat d’altres despesesordinàries.

362. Els costos salarials constitueixen gairebé sempre la part princi-pal de les despeses ordinàries en R+D. Per a la recollida de dades oper al subministrament d’alguna mena d’informació sobre aquestesdespeses, pot resultar útil per als estats membres distingir entre lesdiferents categories de personal, (per exemple, investigadors, tècnics ipersonal equivalent, altre personal de suport, etc.). Aquestes classifi-cacions suplementàries constituiran un ajut considerable per al’establiment d’índexs de costos relatius a despeses en R+D.

363. El càlcul del salari dels estudiants postgraduats a nivell de doc-torat planteja problemes. A les estadístiques només s’han de tenir encompte els estudiants postgraduats que cobren del pressupost de lesuniversitats o de les unitats d’R+D (com a ajudants de recerca, perexemple) o reben finançament extern per a R+D (principalmentbeques de recerca). Molt sovint, les remuneracions que reben a canvide la seva feina són inferiors al “valor de mercat”. Únicament s’hand’incloure a les estadístiques d’R+D els “salaris” o beques reals idespeses similars corresponents als esmentats estudiants, per tal deno introduir valors exagerats.



Altres despeses ordinàries

364. Comprenen les despeses produïdes per l’adquisició de materi-als, subministraments i equips de suport per a l’R+D que no formenpart de les despeses de capital i que són efectuades per la unitat esta-dística durant un any determinat. Com a exemple es poden citarl’aigua i els combustibles (incloent-hi gas i electricitat); els llibres,revistes i documents de consulta, les subscripcions a biblioteques isocietats científiques, etc.; el cost imputat o real de petits prototips omodels realitzats fora del centre de recerca i els materials de laborato-ri (productes químics, animals, etc.). Les despeses dels consultors insitu han de ser incloses a altres despeses ordinàries i identificar-se, siés possible, per separat (consulteu el capítol 5, apartat 5.2.1, per alseu tractament a dades del personal). Les despeses administratives ialtres despeses generals (despeses d’oficina, correus i telecomunica-cions, assegurances, etc.) també s’han de comptabilitzar, prorratejant-les si fos necessari, per tal de tenir en compte altres activitats alienesa l’R+D efectuades en la mateixa unitat estadística. S’han de conside-rar totes les despeses produïdes a l’apartat de serveis indirectes, tantsi es tracta de serveis subministrats dins l’organització pròpiamentdita com si són serveis llogats o adquirits a l’exterior. Alguns exem-ples són: la seguretat, l’emmagatzematge, la utilització, reparació iconservació d’edificis o equips, els serveis informàtics i els costosd’impressió d’informes d’R+D. Han de ser excloses les despeses origi-nades per interessos.

Despeses ordinàries cobertes per finançament indirecte

365. Les activitats d’R+D poden generar costos que, sovint, noestan coberts pel mateix sector sinó per institucions classificadesdins altres sectors de l’economia, habitualment pel sector del’administració pública. Als apartats següents es proporcionen dosexemples d’aquest tipus de costos.

• Lloguer d’instal·lacions de recerca

366. En molts països, la responsabilitat de l’ús dels edificis de lesinstitucions públiques (incloses les universitats) recau sobre un orga-nisme central que sol estar inclòs dins el sector de l’administraciópública en les enquestes sobre R+D, i que té una comptabilitat que noreflecteix el desglossament funcional entre R+D i altres activitats.Això pot afectar tant a l’administració contínua d’allotjaments com



als convenis temporals sobre edificis i equips, la qual cosa és parti-cularment rellevant en el sector de l’ensenyament superior.

367. Hi ha casos en què les instal·lacions esmentades es posen adisposició dels centres de forma gratuïta, o bé el seu cost no es reflec-teix a la comptabilitat de les institucions. Si es vol conèixer el costreal de l’R+D, s’haurien d’incloure a les dades de despesa tots elspagaments de quotes, rendes, etc., associats a l’R+D. L’operació éssenzilla quan la quota o renda s’imputa a una unitat d’un sector deter-minat. No obstant això, quan no existeix l’esmentada imputació, i a fid’assegurar la comparació internacional, és desitjable fer figurar unpagador fictici, que representi un pagament real, conegut i efectuatentre organismes d’un sector diferent. Això pot servir com a “valor demercat” estimat per ser inclòs dins les “altres despeses ordinàries”.Cal anar amb compte per evitar un doble còmput de costos entre pro-veïdors i beneficiaris d’aquests serveis.

368. Quan s’efectuen pagaments reals (fins i tot si no apareixennecessàriament a les enquestes d’R+D), les autoritats nacionals hande dur a terme un ajust en les seves sèries de dades (per tenir encompte, per exemple, el valor de mercat de les instal·lacions a lesquals fan referència). S’han de classificar dins “altres despeses or-dinàries” en el sector beneficiari i deduir-se en la comptabilitat delssectors donadors que correspongui.

• Costos de seguretat social i de pensions per al personal d’R+D

369. Els costos salarials del personal d’R+D “comprenen els salarisi remuneracions anuals i totes les despeses complementàries de per-sonal o remuneracions diverses, com primes, vacances pagades, con-tribucions a fons de pensions i altres pagaments a la Seguretat Social,impostos, etc.” (Consulteu el paràgraf 361).

370. Quan hi ha provisions reals per a la Seguretat Social o pensionsper al personal d’R+D, aquestes quantitats s’han d’incloure als costossalarials del personal d’R+D. Aquestes provisions no han de figurarnecessàriament de forma explícita com a costos en la comptabilitatdel sector al qual pertoquen, però, sovint, poden implicar transaccionsentre sectors o dins d’un mateix sector. Fins i tot quan no es produei-xen transaccions, s’ha d’intentar estimar els esmentats costos. Cal evi-tar el doble còmput d’aquestes dades.



Impost sobre el valor afegit (IVA)

371. Les dades de despesa en R+D basades en les declaracions tantd’un proveïdor com d’un finançador, han de ser expressades en el costdels factors. Això significa que en calcular el cost de l’R+D s’hand’excloure l’impost sobre el valor afegit (IVA) i altres impostos anàle-gs que graven les vendes, específicament en el cas de l’R+D finançadaper l’administració. Aquest plantejament facilitarà la realització decomparacions internacionals vàlides i ajudarà els països en les sevesanàlisis internes, principalment quan es tracta d’examinar el costd’oportunitat dels fons dedicats a l’R+D o d’establir proporcions uti-litzant les estadístiques de renda nacional i de despesa pública que,generalment, s’expressen sense IVA.

372. Respecte a això, dins el sector de les empreses gairebé no esplantejaran problemes ja que, d’acord amb els procediments compta-bles, els costos de l’IVA aplicat es registren per separat i es dedueixende l’IVA repercutit. Pel que fa al sector de l’administració pública, l’IVAaplicat és generalment recuperable i es pot identificar separadament.

373. Poden sorgir més dificultats en els sectors de l’ensenyamentsuperior i en el sector de les institucions privades sense finalitats delucre, on l’IVA inclòs als béns i serveis comprats per a un projected’R+D pot no ser recuperable i serà considerat per part dels decla-rants com una part legítima de les seves despeses. Els països han defer esforços per excloure l’IVA de les xifres de despesa d’aquests sec-tors, portant a terme si és necessari un ajust centralitzat. Es recoma-na, per tant, que les xifres enviades a l’OCDE excloguin l’IVA.

6.2.3. Despeses de capital

374. Les despeses de capital són les despeses brutes anualscorresponents als elements del capital fix utilitzats en elsprogrames d’R+D de les unitats estadístiques. S’han de de-clarar íntegrament per al període en què tenen lloc i no hande ser registrades com a element d’amortització.

375. Totes les provisions, efectives o imputades, per a amortitzaciód’immobles, instal·lacions i equips, han de ser excloses de la mesurade les despeses internes d’R+D. Això és degut a dos motius:



– Si les provisions per a amortització (assignació de les quantitatsnecessàries per a la renovació de béns de capital existents)s’incloguessin dins les despeses ordinàries, algunes quantitats escomptabilitzarien per partida doble en sumar les despeses de capital.

– Dins el sector de l’administració, habitualment no es fa una provi-sió per a amortització d’actius fixos. Conseqüentment, i fins i totdins d’un mateix país, no es poden fer comparacions entre diversossectors si no s’exclouen les provisions per a amortització; i eltotal global de sèries nacionals no es pot obtenir si els totals sec-torials no s’estableixen sobre bases comparables.

376. Les despeses de capital comprenen:

– Terrenys i edificis.– Equips i instruments.– Programari.

Terrenys i edificis

377. Aquest apartat està constituït per les despeses produïdes perl’adquisició de terrenys per a l’R+D (per exemple, terrenys de proves,solars per a laboratoris i plantes pilot) i per a la construcció o comprad’edificis, incloses les despeses que es produeixen com a conseqüènciade treballs importants de millora, modificació o reparació.

378. La part d’R+D del cost dels nous edificis sovint és difícil dequantificar i molts països desconeixen aquest element de la despesaen R+D dins el sector de l’ensenyament superior o, en el millor delscasos, l’avaluen en funció de les previsions d’utilització (vegeu mésendavant l’apartat sobre identificació del contingut d’R+D de les des-peses de capital).

379. La compra de nous equips de recerca sovint s’inclou al costdels nous edificis i no s’identifica per separat. Aquesta manera de pro-cedir pot provocar que es produeixi, en transcórrer uns quants anys,l’efecte de subestimar el component “equips i instruments” en el con-junt de despeses de capital dedicades a l’R+D.

380. Els països han d’aplicar una metodologia coherent respecte aaquests costos.



Equips i instruments

381. El constitueixen les despeses corresponents a l’adquisició delsequips i instruments necessaris per a les activitats d’R+D, incloent-hiel programari incorporat.

Programari

382. Comprèn l’adquisició de programari identificable per separatper a la seva utilització en l’execució d’R+D, incloent-hi les descrip-cions dels programes i la documentació que acompanya el programaride sistemes i d’aplicacions. També s’hi inclouen les quotes de llicèn-cies d’ús anuals del programari adquirit.

383. No obstant això, en les enquestes sobre R+D, el programari deproducció pròpia, produït com a part de l’R+D, s’inclou a la categoriade despeses escaient: despeses salarials o altres despeses ordinàries.

Criteris per distingir entre despeses ordinàries i despeses de capital

384. L’avaluació de les despeses reals de capital no cobreix habitual-ment els petits instruments i eines i les petites millores als edificisexistents ja que, com en gairebé tots els sistemes comptables, aques-tes partides consten en el compte de “despeses ordinàries”. El límitentre despeses “menors” i “majors” varia lleugerament d’un país a unaltre, depenent del sistema fiscal, i fins i tot entre diferents organis-mes d’un mateix país, segons quines siguin les pràctiques comptablesemprades. Aquestes diferències són poc significatives i fixar una nor-ma estricta no és ni possible ni necessari. La imputació de les despe-ses a despeses ordinàries o de capital dependrà de les pràctiquesvigents a cada país. D’aquesta manera, alguns països podran conside-rar com a despeses ordinàries aquelles relatives a la preparació deprototips molt costosos (per exemple, aeronaus) o de materials devida limitada (per exemple, coets de llançament). Aquests acords hau-ran de fer-se sempre de forma explícita.

Criteris per identificar el contingut d’R+D en les despeses de capital

385. A vegades, és possible conèixer des del moment mateix de laseva adquisició el període d’utilització en R+D d’un actiu fix. Enaquest cas, tan sols la fracció corresponent de la despesa perl’adquisició de l’actiu fix s’haurà d’imputar a despeses de capital enR+D. De la mateixa manera, quan un actiu fix es destina a més d’una



activitat, cap és predominant, ni les activitats d’R+D ni les de noR+D (per exemple, ordinadors i instal·lacions associades o laboratorisutilitzats conjuntament per a R+D, assaigs i control de qualitat), i elscostos han de ser prorratejats entre l’R+D i les altres activitats. Laproporció es pot basar en el nombre de persones d’R+D que utilitzenla instal·lació en comparació amb el nombre total de persones, o se-gons altres càlculs administratius realitzats amb anterioritat (perexemple, es pot imputar al pressupost d’R+D una fracció de les des-peses de capital, o es pot assignar a l’R+D una determinada proporcióde temps o d’espai).

Venda d’actius fixos d’R+D

386. La venda o transferència d’actius fixos adquirits inicialment pera l’R+D crea un problema. La transacció podria ser considerada comuna desinversió en R+D. No obstant això, no s’hauria de fer cap recti-ficació a la xifra de despeses de capital registrades. Conseqüentment,les despeses de capital d’R+D de les unitats estadístiques no es redui-rien en la mateixa proporció, ni per a l’exercici en curs ni retroactiva-ment (pels anys en què s’han registrat aquestes despeses de capital).Les revisions ordinàries poden provocar irregularitats, com l’aparicióde despeses en R+D internes negatives. Respecte a les revisions retro-actives, constitueixen una font de dificultats i confusions.

Biblioteques

387. Tot i que el pagament per la compra de llibres, publicacionsperiòdiques i anuaris s’ha d’imputar a “altres despeses ordinàries”, lesdespeses corresponents a compres de biblioteques completes, granscol·leccions de llibres, de publicacions periòdiques, d’exemplars, etc.,han d’incloure’s a l’apartat de “despeses en grans equips”, especial-ment quan tenen lloc en l’equipament d’una nova institució (consulteuUNESCO, 1984b, apartat 3.2.1).

388. Tots els països han d’adoptar el mètode de la UNESCO quanenvien les seves dades a l’OCDE. Si això no és possible, convé mante-nir una metodologia coherent per a la classificació dels costos esmen-tats més amunt, per possibilitar que els canvis siguin observables enl’esquema d’aquestes despeses.



6.3. Fonts de finançament

6.3.1. Mètodes de mesura

389. L’R+D és una activitat dins la qual es produeixen transferènciessignificatives de recursos entre unitats, organismes i sectors. Ésnecessari esmerçar tota mena d’esforços per seguir el flux dels fons del’R+D. Aquestes transferències es poden mesurar de dues maneres.

390. La primera consisteix a consignar, basant-se en les declaracionsdels executors de l’R+D, les quantitats que una unitat, organisme osector ha rebut o rebrà d’una altra unitat, organisme o sector per a larealització d’R+D interna durant un període determinat. Els fonsrebuts per a l’R+D efectuada durant períodes anteriors o per a l’R+Dque encara no s’ha iniciat han de ser exclosos de les fonts de finança-ment declarades per al període determinat.

391. La segona consisteix a consignar, basant-se en la font de finan-çament, les despeses externes que una unitat, organisme o sector de-clara haver pagat, o haver compromès amb una altra unitat, organismeo sector per a l’execució de l’R+D durant un període determinat.

392. Es recomana seguir el primer d’aquests criteris.

6.3.2. Criteris per a la identificació dels fluxos dels fons per a l’R+D

393. Per tal d’identificar correctament el flux dels fons s’han de do-nar dues condicions:

– Ha d’haver-hi una transferència directa de recursos.– Aquesta transferència ha de fer-se, alhora, amb la finalitat que sigui

emprada en R+D i que sigui realment utilitzada per a l’execuciód’R+D.

Transferències directes

394. Les transferències poden adoptar la forma de contractes, ajutsfinancers o donacions i poden consistir en una aportació de diners od’altres recursos (per exemple, personal o equip que es presta als exe-cutors). Quan hi ha una transferència no monetària significativa ésnecessari estimar el valor ordinari de la transferència, ja que totes lestransferències han de ser expressades en termes financers.



395. Els recursos es poden transferir de diverses maneres, i no toteses poden considerar directes.

396. L’atorgament de contractes o la concessió d’ajuts financers pera la realització de treballs en curs o bé futurs d’R+D, són claramentassimilables a una transferència de fons. La transferència de fons desdel sector de l’administració pública cap als altres sectors és moltimportant per als usuaris de les dades d’R+D.

397. Es poden distingir dues classes de fons públics:

– Els fons específicament reservats a la compra d’R+D, en el cas enquè els resultats de l’R+D pertanyen al destinatari de l’output oproducte de l’R+D, el qual no necessàriament ha de coincidir ambel finançador.

– Els fons atorgats als executors d’R+D en forma de subvencions oaltres incentius financers, cas en què els resultats de l’R+D sónpropietat dels seus executors.

398. En les dades d’R+D del sector de les empreses es recomanaidentificar, si és possible, les dues classes de transferències de fonspúblics. De la mateixa manera, convé fer l’esmentat desglossament defons públics al sector de l’ensenyament superior.

399. Teòricament, quan l’administració autoritza una empresa o unauniversitat per utilitzar de forma gratuïta, per a activitats d’R+D,instal·lacions com ara un túnel de vent, un observatori o una rampa dellançament, el valor del servei (o lloguer imputat) ha de ser consideratcom una transferència. A la pràctica, el beneficiari d’aquesta trans-ferència no és capaç habitualment de fer l’esmentada estimació, i eldonant segurament tampoc.

400. Hi ha casos en què pot passar que un projecte d’R+D d’unaempresa estigui finançat amb un préstec d’una institució financera,d’una companyia afiliada o de l’administració. Els préstecs reemborsa-bles no han de ser considerats com a transferències, però sí que hohan de ser els concedits a fons perdut.

401. Hi ha igualment tota una varietat d’incentius públics per al’R+D dins el sector de les empreses. Com a exemples es poden citarla desgravació de l’impost sobre la renda per a l’R+D industrial; elpagament per l’administració, prèvia petició i posterior comprovació,d’una part o de la totalitat de les despeses d’R+D de l’empresa; la



concessió de primes incloses en contractes de recerca per tald’estimular l’empresa en les seves activitats d’R+D; la desgravaciód’impostos i drets duaners per a equips d’R+D, i el reemborsament depart de les despeses generades a l’empresa a causa de l’augment de laplantilla de personal. Ara com ara, encara que totes aquestes trans-ferències poden identificar-se per separat, no s’han de comptabilitzarcom a ajut directe a l’R+D. Així doncs, les unitats estadístiques hande comptabilitzar el muntant brut de les despeses contretes, fins i totsi les despeses reals es redueixen com a conseqüència de desgravaci-ons fiscals, devolucions o ajuts concedits posteriorment.

Transferències destinades i utilitzades per a l’R+D

402. En moltes transferències d’R+D aquest criteri es pot donar persuposat. No obstant això, hi ha casos en què poden ser necessarisalguns aclariments (especialment quan es presenten diferències entrela declaració de l’executor i la del finançador).

– Un primer cas és el d’una unitat que dóna fons a una altra a canvide l’equip o dels serveis que necessita per dur a terme la sevapròpia R+D. Si el subministrament d’aquest equip o d’aquests ser-veis no implica la necessitat que la segona unitat porti a termeR+D, aquesta última no podrà informar de les activitats d’R+Dfinançades per la primera unitat. Per exemple, un laboratori del’administració compra material ordinari, o utilitza els serveis d’unordinador exterior, per dur a terme els càlculs requerits per a unprojecte d’R+D. En aquest cas, la firma proveïdora del material ol’empresa d’informàtica no executen les accions d’R+D per si ma-teixes i, per tant, no informaran de cap activitat d’R+D finançadaper l’administració. Aquestes despeses han de ser considerades pellaboratori de l’administració, per a les estadístiques d’R+D, com adespeses internes de capital i com a altres despeses ordinàries in-ternes, respectivament.

– Un segon cas és el de les transferències de fons que es detallen deforma imprecisa per part de la font com a “contractes de desenvo-lupament” per a “prototips”, quan, de fet, no es tradueixen en capR+D del finançador i en molt poca R+D del receptor dels fons. Perexemple, l’administració signa un contracte amb una empresa in-dustrial per “desenvolupar” un “prototip” d’aeronau civil per a unús concret (per exemple, tractament de marees negres). L’empresaconstrueix l’aeronau utilitzant materials i tecnologia existents, i



l’R+D és necessària únicament per satisfer les noves especifica-cions. En aquest cas, tan sols aquesta part del contracte ha de serconsiderada per l’executor com a R+D finançada pel sector del’administració pública, fins i tot si els comptes del finançadorpoguessin suggerir a primer cop d’ull que el contracte era en laseva totalitat d’R+D.

– Un tercer cas és aquell en què una unitat rep diners d’una altra iels utilitza per a R+D, tot i que els fons no van ser transferits ambaquest propòsit. Per exemple, un institut de recerca pot finançaralgunes de les seves activitats mitjançant els ingressos obtingutsper regalies i els beneficis per venda de béns i serveis. Tot i queaquests fons provenen d’altres unitats i sectors, no han de ser con-siderats com a transferències d’R+D, sinó com a procedentsd’”ingressos retinguts” per la mateixa unitat executora, ja que elscompradors dels béns i serveis de l’institut no tenen la intenció detransferir fons per a l’R+D.

6.3.3. Forma d’identificar les fonts de finançament de l’R+D

403. Habitualment es demana als executors que distribueixin lesseves despeses internes entre: fons de la mateixa unitat executora(fons propis), fons d’altres unitats del mateix sector o subsector, ifons que procedeixen d’altres sectors i subsectors. Generalment aixòes porta a terme sense cap dificultat, però hi ha un o dos casos quepresenten algunes complicacions.

Subcontractació i intermediaris

404. La situació es complica quan els fons passen per diversos orga-nismes. Això pot passar quan l’R+D s’efectua per subcontracte, comsucceeix de vegades al sector de les empreses. L’executor hauràd’indicar, en la mesura del possible, la font original que proporcionaels fons per a R+D. Aquests mateixos problemes es presenten en elcas del finançament per la UE, ja que els fons van a parar en primerlloc al contractat principal i després es distribueixen entre els altresparticipants (subcontractats). En alguns països hi ha organitzacionsintermediàries, no executores, que tenen un paper molt important enel finançament de l’R+D, distribuint entre els organismes executorsels ajuts rebuts de diverses fonts diferents però sense un propòsitdeterminat. En són exemples ben coneguts el Stifterverband für dieDeutsche Wissenschaft i la Deutsche Forschungsgemeinschaft a Alemanya.



En aquests casos, és acceptable considerar aquestes organitzacionscom la font finançadora, tot i que és preferible intentar remuntar-sefins a les fonts originals.

Fons públics generals de les universitats (FGU)

405. Generalment les universitats disposen de tres tipus de finança-ment per a les seves activitats d’R+D:

– Els contractes d’R+D i els ajuts específics rebuts del’administració o d’altres fonts exteriors. Aquests ajuts s’hand’atribuir a la seva font d’origen.

– Els ingressos per dotacions, accions i venda de serveis que no sónR+D, com taxes acadèmiques, subscripcions de revistes, vendes desèrum o productes agrícoles. Aquests són els “fons propis” de lesuniversitats. En el cas de les universitats privades poden consti-tuir la major font de finançament de l’R+D.

– La subvenció general rebuda del Ministeri d’Educació o de les cor-responents autoritats provincials o locals, destinada a finançar lesactivitats globals de recerca i ensenyament. Es podria afirmar que,atès que l’administració és la font original i ha pretès que, al-menys, part dels fons concedits sigui dedicada a l’R+D, el contin-gut d’R+D d’aquests fons públics de les universitats ha d’atribuir-se a l’administració com a font de finançament. Però també espodria afirmar que és dins les universitats on es prenen les decisi-ons per assignar les quantitats que han d’anar a parar a l’R+Dprocedents del fons comú, el qual inclou els “fons propis” tal coms’han definit anteriorment i els FGU; per aquest motiu, les quanti-tats corresponents s’han d’atribuir a l’ensenyament superior com afont de finançament. Els FGU finançats per l’administració s’hand’atribuir al sector públic com a font de fons, a efectes de compa-racions internacionals. Per aconseguir més transparència, la despe-sa interior bruta en R+D amb finançament públic es divideix endues subcategories: fons directes de l’administració i FGU.

406. S’hauran d’adoptar els procediments següents. Els FGU s’han dedeclarar per separat i qualsevol ajust de la sèrie de costos d’R+D hade tenir en compte els desemborsaments reals o imputats per a laSeguretat Social i les pensions, els quals han d’atribuir-se als FGU coma font de finançament. La subvenció global que els poders públicsdediquen a l’ensenyament superior ha de ser classificada com a FGU, ialtres fons produïts pel mateix sector han de considerar-se com a



“fons propis”. Els ajustos relatius a altres despeses ordinàries sobreels pagaments reals o imputats de lloguers, etc., s’han de carregar alcompte dels fons directes de l’administració.

407. A les enquestes sobre R+D s’han d’identificar, en la mesura delpossible, les fonts de finançament següents:

– Sector de les empreses

❖ Empresa pròpia.❖ Una altra empresa del mateix grup.❖ Una altra empresa.

– Sector de l’administració

❖ Govern central o federal (excloent-hi els fons generals de lesuniversitats).

❖ Govern provincial o estatal (excloent-hi els fons generals de lesuniversitats).

❖ Fons públics generals de les universitats.

– Sector de les institucions privades sense finalitats de lucre.– Sector de l’ensenyament superior.– Estranger.

❖ Sector empresarial.■ Empreses del mateix grup.■ Altres empreses.

❖ Altres administracions nacionals.❖ Sector de institucions privades sense finalitats de lucre.❖ Ensenyament superior.❖ Unió Europea.❖ Organitzacions internacionals.

6.4. Despeses externes

408. Són despeses externes les quantitats que una unitat, una orga-nització o un sector declara haver pagat o haver-se compromès apagar a una altra unitat, organització o sector per a l’execució de tre-balls d’R+D durant un període determinat. Dins aquestes despesess’hi inclouen l’adquisició de l’R+D realitzada per altres unitats i elsajuts financers concedits a altres per a l’execució de l’R+D.

409. Per a l’adquisició de serveis estretament relacionats amb lesactivitats internes d’R+D, no sempre queda clara la delimitació entredespeses internes i externes. Si aquests serveis són projectes d’R+D



diferents, les despeses poden ser considerades, en gran part delscasos, com a despeses externes d’R+D. Si determinades tasques (nonecessàriament R+D pròpiament dita) necessàries per a l’R+D internade la unitat es subcontracten a l’exterior, poden ser consideradesgeneralment com a despeses d’R+D internes (altres costos ordinaris).En principi, s’apliquen les mateixes regles per als consultors. No obs-tant això, els costos dels consultors que treballen in situ es classifi-quen com a altres costos ordinaris (tal com s’indica al paràgraf 364),ja que la seva activitat d’R+D forma part directa de l’activitat d’R+Dde la unitat.

410. Les dades sobre les despeses externes d’R+D de les unitatsestadístiques són un complement útil a la informació recollida sobredespeses internes. Per aquest motiu es fomenta la recollida d’aquestesdades. Les dades sobre despeses externes són essencials per elaborarles estadístiques de l’R+D executada a l’estranger però finançada perinstitucions nacionals. També poden resultar molt útils a l’anàlisi delsfluxos dels fons consignats pels executors, especialment quan hi hallacunes en la cobertura de les enquestes.

411. Com que l’enfocament de les dades d’R+D pertoca necessària-ment a cada país, resulta molt difícil traçar els fluxos internacionalsdels fons d’R+D. Dins el context de la internacionalització creixent del’R+D seria convenient, de cara al futur, recórrer amb més freqüènciaa l’anàlisi del finançament extern de l’R+D per afrontar aquest proble-ma. Per aquest motiu es recomana afegir a la classificació utilitzadaper a la distribució de l’R+D externa algunes precisions sobre elsfluxos internacionals, anàlogues a les utilitzades anteriorment perclassificar les fonts de finançament.

412. Per a la distribució de l’R+D externa es recomana la classifica-ció següent:

– Sector de les empreses:

• Una altra empresa del mateix grup.• Una altra empresa.

– Sector de l’administració.– Sector de les institucions privades sense finalitats de lucre.– Sector de l’ensenyament superior.– Estranger:



❖ Sector de les empreses:

■ Empresa del mateix grup.■ Una altra empresa.

❖ Altres administracions nacionals.❖ Sector de les institucions privades sense finalitats de lucre.❖ Ensenyament superior.❖ Organitzacions internacionals.

6.5. Conciliació de les diferències entre la informació basada en lesdades dels executors i la basada en les fonts de finançament

413. En principi, en un país, el total de despeses d’R+D estimatsobre la base de les declaracions dels executors ha de ser igual altotal basat en les declaracions dels que financen l’R+D (incloses lesdeclaracions de finançament per a l’estranger). No obstant això, és pocprobable que aquest sigui el cas a la pràctica a causa de les dificultatsde mostreig i a les diferències en les declaracions.

414. A més de les diferències en les declaracions que apareixen coma resultat de l’error de mostreig (les estimacions de la despesa inte-rior bruta en R+D s’obtenen freqüentment d’enquestes sobre mostresi no sobre la totalitat de la població), els països es troben amb dificul-tats per conciliar les dades dels finançadors i dels executors per diver-sos motius.

415. Els finançadors i els executors no segueixen necessàriament elmateix sistema a l’hora de considerar si els treballs en curs responeno no a la definició d’R+D. Per exemple, en la indústria de defensaamericana, l’aparició de noves empreses que no se subcontractaventradicionalment (com les grans empreses de telecomunicacions i lespetites empreses d’alta tecnologia) i el creixent finançament d’R+D encontractes més generalitzats de caràcter tècnic, analític o professional(els productes dels quals poden constituir un petit component delprojecte total d’R+D per a la defensa) han donat peu a interpretacionsdiferents del que constitueix R+D.

416. El finançament pot ser assumit per un intermediari, la qualcosa fa més difícil que l’executor conegui la font original dels fons(consulteu el paràgraf 404). Un problema relacionat és el que plante-gen els fons que surten d’un sector de finançament i hi retornen des-prés sota la forma d’R+D finançada des de l’exterior.



417. Els contractes de recerca sovint s’allarguen més d’un any, laqual cosa pot conduir al fet que sorgeixin discrepàncies de tempsentre el finançador i l’executor.

418. En molts països pot ser difícil identificar les empreses que fi-nancen R+D executada a l’estranger. De fet, pel que fa al cas de lesempreses multinacionals, una empresa d’un país pot no saber exacta-ment la quantitat amb la qual està finançant l’R+D en una altra em-presa. Podria fer simplement un pagament a una oficina central en unaltre país per una sèrie de serveis, un dels quals seria l’R+D.

419. Una altra variant és la conciliació entre les dades dels crèditspressupostaris públics d’R+D, que són essencialment les dades apor-tades per l’estat subministrador dels fons (més aviat són crèdits pres-supostaris que no pas despeses pròpiament dites) i les dades aporta-des per l’executor de l’R+D. En aquest cas, la manca de comparabilitatpot ser deguda a l’execució d’una quantitat de treballs d’R+D diferentde la que s’esperava en l’etapa d’assignació del crèdit. També es potdeure a una imprecisió en els crèdits pressupostaris que no permetdistingir els crèdits dirigits específicament a l’R+D (per a més infor-mació sobre la metodologia dels crèdits pressupostaris públicsd’R+D, consulteu el capítol 8).

420. A més dels problemes detectats en els sectors de les empresesi l’administració, el problema per conciliar les diferències entre lesdades d’R+D basades en els finançadors i en els executors, es plantejaper a altres finançadors importants, com els consells de recerca i lesentitats estrangeres.

421. Es recomana, en la mesura del possible, que es declarin les di-ferències entre les quantitats totals de despeses en R+D estimadespels finançadors i les estimades pels executors, i que, en cas que esconeguin, s’identifiquin els factors causals de les esmentades diferèn-cies. És necessari reconèixer que aquestes diferències no són neces-sàriament el resultat d’una mesura inadequada o inexacta i quel’aportació d’aquestes dades contribuirà a la precisió analítica i esta-dística.



6.6. Distribució regional

422. També es recomana establir una distribució regional de les despe-ses d’R+D internes. Per als estats membres de la UE, els nivells regio-nals estan determinats en la classificació de la Nomenclaturad’Unitats Territorials per a l’Estadística (NUTS). Per a altres estatsmembres de l’OCDE, la distribució regional s’haurà de determinard’acord amb les necessitats nacionals. Per exemple, als països federalsla distribució podria ser a escala d’estats. En l’annex 5 es poden trobarmés detalls sobre els mètodes a utilitzar per compilar les dades regio-nals d’R+D.

6.7. Totals nacionals

6.7.1. Despesa interior bruta en R+D (GERD)

423. És el total de despeses internes destinades a l’execuciód’accions d’R+D efectuades dins el territori nacional durantun període determinat.

424. Inclou l’R+D desenvolupada dins un país i finançada des del’exterior, però exclou els pagaments fets a l’estranger per aquest con-cepte. S’obté sumant les despeses internes dels quatre sectors queporten a terme activitats d’R+D. Es presenta freqüentment amb formad’una matriu formada pels sectors d’execució i de finançament (con-sulteu el quadre 6.1). La despesa interior bruta en R+D i la matriud’aquesta despesa són fonamentals per a la comparació internacionalde les despeses en R+D. Proporcionen també el sistema comptabledins el qual es poden aplicar les classificacions institucionals i lesdistribucions funcionals.

425. Seria útil disposar de quadres separats per a les despeses inte-riors brutes d’R+D dins l’àmbit de la defensa i en l’àmbit civil, a fi derepresentar com les tendències dins aquestes àrees afecten el nivell il’estructura del total d’aquestes despeses. Aquesta observació és espe-cialment significativa per als països que posseeixen importants pro-grames d’R+D en defensa. També s’anima a altres països a establiraquesta separació per tal d’augmentar la comparabilitat entre les da-des sobre R+D en l’àmbit civil.



6.7.2. Despesa nacional bruta en R+D (GNERD)

426. La despesa nacional bruta en R+D és un agregat que comprènles despeses totals en R+D finançades per les institucions d’un paísdurant un període determinat. Inclou les activitats d’R+D executadesa l’estranger però finançades per institucions nacionals o per resi-dents; exclou les activitats d’R+D executades dins el territori nacio-nal però finançades des de l’exterior. S’obté sumant les despesesnacionals internes de cada sector d’execució i l’R+D realitzada al’exterior però finançada amb fons nacionals (consulteu el quadre 6.2).Això proporciona una informació suplementària sobre la cooperació enR+D entre diferents classes d’unitats.

427. Per poder identificar les activitats d’R+D de les organitzacionsinternacionals, el sector “estranger” ha de comptar amb una subcate-goria d’”Organitzacions internacionals”, tal com es recomana en lasubclassificació institucional (consulteu el capítol 3, apartat 3.8.3).

162M

AN

UA

L DE FRA

SCA

TI – © F. IN

ICIA

TIVAS 2010

MESU

RA D

E LES DESPESES D

EDICA

DES A

R+D

Quadre 6.1 Despesa interior bruta en R+D (GERD)

Sector de finançament EmpresesAdministraciópública

Institucions privadessense finalitats de lucre

Ensenyamentsuperior

Empreses

Administració

Fons públics generals deles universitats (FGU)


Institucions privadessense finalitats de lucre(IPSFL)

EstrangerEmpreses estrangeres• Dins el mateix grup• Altres

Administracions estrangeresUnió Europea

Total de l’R+D executada al país i finançadapel sector de les empreses

Total de l’R+D executada al país i finançadapel sector de l’administració

Total de l’R+D executada al país i finançadapels FGU

Total de l’R+D executada al país i finançadapel sector de l’ensenyament superior

Total de l’R+D executada al país i finançadapel sector de les institucions privades sensefinalitats de lucre

Total de l’R+D executada al país i finançadaa l’estranger

Organit zacions internacionalsAltres

Total executatal sector

de les empreses

Total executatal sector

de l’administració

Total executat al sector deles institucions privadessense finalitats de lucre

Total executat al sectorde l’ensenyament

superior

Despesa interior bruta en R+D (GERD)

Sector d’execució

163M

AN

UA

L DE FRA

SCA

TI – © F. IN

ICIA

TIVAS 2010

MESU

RA D

E LES DESPESES D

EDICA

DES A

R+D

Quadre 6.2 Despesa nacional bruta en R+D (GNERD)

Territori nacional Estranger

Sector definançament Empreses

Empreses

Administració Empresasdel mateix rang

Altresempreses

Organismesinternacionals Altres

Total

Empreses

Administraciópública

Fons públicsgenerals de lesuniversidtats (FGU)

Ensenyamentsuperior

Instituicions privadessense finalitatsde lucre (IPSFL)

Total

Institucions privadesfinalitats

de lucresense Ensenyament

superior

Sector d’execució

Total finançat ambfons nacionals

executat al sectorde les empreses


executat al sectorde l'administració


executat al sectorprivat sense fina-

litats de lucre


executat al sectorde l'ensenyament

superior

Total finançatamb fons nacio-nals executat al'estranger en

empresesdel mateix grup

Total finançatamb fons nacio-nals executat al'estranger enaltres emprese

Total finançat ambfons nacionals exe-cutat a l'estrangeren organitzacions

internacionals

Total finançatamb fonsnacionalsexecutat al'estrangeren altres

Despesa nacionalbruta en R+D(GNERD)

Total finançat pelsector de lesempreses

Total finançat pelsector del'administraciópública

Total finançat pelsFGU

Total finançat pelsector de l'ensen-yament superior

Total finançat pelsector de lesinstitucionsprivades sensefinalitats de lucre




MÈTODES PER A L’ELABORACIÓ D’ENQUESTES

Capítol 7

Mètodes per a l’elaboració d’enquestes





7.1. Introducció

428. La informació sobre R+D es pot obtenir a partir de diferentsfonts, com els informes anuals dels consells de recerca o de les gransinstitucions executores d’R+D. Aquestes dades tan sols poden aportaruna mesura aproximada dels esforços en R+D. Els conceptes d’R+Dutilitzats no només difereixen amb freqüència de les definicions pro-porcionades en aquest manual sinó que també poden canviar amb eltemps. També és molt difícil obtenir totes les dades del mateix perío-de de temps i evitar un doble recompte quan es fa un seguiment delsfluxos financers a partir dels documents comptables i d’altres fonts.Per aquests motius, les estadístiques d’R+D requereixen enquestesespecials, regulars, sistemàtiques i harmonitzades. No obstant això, acausa de la manca de registres satisfactoris, del cost de les enquestesestadístiques i de la necessitat de limitar la quantitat d’informacióestadística sol·licitada als enquestats, les enquestes no sempre podenproporcionar tota la informació necessària.

429. Les estimacions són un complement necessari de les enquestes(als mateixos enquestats se’ls demana amb freqüència que facin esti-macions per poder aportar la informació sol·licitada). Utilitzant ràtioscalculades a partir de les relacions establertes amb les dades de lesenquestes, es pot fer servir un determinat tipus d’informacions incom-pletes per obtenir les tendències globals o totals, sense haver derecórrer a una enquesta excessivament costosa. De fet, els inputs del’R+D del sector de l’ensenyament superior sovint s’estimen de mane-ra parcial, i en alguns països s’estimen en la seva totalitat. Quan esdifonen les estadístiques cal proporcionar una informació completasobre les fonts i sobre la metodologia d’elaboració.

430. Amb la finalitat de millorar la comparabilitat internacional,aquest capítol proporciona algunes directrius metodològiques perpoder dur a terme les enquestes sobre R+D. Estan basades en lespràctiques més reconegudes. Atès que les metodologies i els procedi-ments d’execució d’enquestes d’R+D es troben profundament arrelats



en molts països, les directrius són bastant generals, perquè es puguinaplicar com més àmpliament millor.

7.2. Abast de les enquestes sobre R+D

431. Teòricament, les enquestes haurien de permetre identificar i me-surar tots els recursos financers i de personal dedicats al conjunt deles activitats d’R+D en totes les unitats d’R+D. Les enquestes d’R+Dvan dirigides principalment a les unitats executores d’R+D, que tam-bé poden finançar l’R+D executada en altres unitats (això es preveuen una pregunta sobre despeses externes). Les unitats que tan solsfinancen R+D són supervisades, en certa manera, pels estats mem-bres. Per exemple, els poders públics són objecte d’un seguiment dinsel marc del càlcul dels crèdits pressupostaris públics d’R+D per ob-jectius socioeconòmics. Ara bé, aquest capítol se centra només en lesenquestes basades en els executors d’R+D. S’hauran d’establir mèto-des estadístics i altres procediments per detectar la totalitat del’R+D, especialment per a les unitats del sector de les empreses ambpoca R+D. Aquests mètodes i procediments es descriuen tot seguitmés detalladament.

7.3. Identificació de la població objecte d’enquesta i delsenquestats

432. Tan sols en una minoria dels estats membres, l’organisme su-pervisor pot fer una enquesta exhaustiva de tots els possibles execu-tors d’R+D. Generalment, hi ha moltes limitacions sobre l’extensió deles enquestes. Per exemple, pot ser que el nombre d’enquestats s’hagide restringir per assegurar uns costos baixos; que una enquestad’R+D es pugui dur a terme juntament amb una altra que tingui unaselecció d’enquestats acceptable, tot i que no ideal; que les enquestesd’alguns grups puguin requerir la participació d’altres organismesamb necessitats diferents d’informació i, conseqüentment, amb pre-guntes diferents als enquestats.

433. No és possible aportar recomanacions amb detall sobre elsmètodes d’enquesta que siguin igual de rellevants per a tots els estatsmembres, ja que les dimensions i l’estructura de les capacitats nacio-nals d’R+D varien molt. Es formulen suggeriments per als sectors deles empreses, l’administració pública, les institucions privades sense



finalitats de lucre i l’ensenyament superior, tot i que es reconeix quealguns països utilitzen diferents sistemes de sectorialització per al’enquesta o per a la presentació de les dades. Per exemple, algunspaïsos porten a terme enquestes a empreses, instituts de recerca iestabliments d’ensenyament superior i redistribueixen els instituts derecerca entre els quatre sectors d’execució estàndard.

434. Les institucions hospitalàries i sanitàries constitueixen una ca-tegoria especial. Porten a terme un tipus d’R+D que es podria relacio-nar amb qualsevol dels quatre sectors d’execució estàndard. La recercasanitària ha crescut significativament en els darrers anys, i val la penarevisar la cobertura de les enquestes per garantir que es recullen lesdades d’R+D de tots els hospitals i centres sanitaris amb capacitatd’emprendre aquestes activitats, no tan sols dels hospitals universita-ris i altres hospitals amb un elevat grau de recerca, sinó també delshospitals generals i altres centres sanitaris (ISIC 8512 i 8519). En al-guns països, es pot donar el cas que a determinats hospitals públics ocentres sanitaris no se’ls permeti dedicar els seus fons a R+D tot ique, no obstant això, puguin dur a terme algunes activitats de recerca.Si fos possible, les grans unitats executores de recerca haurien de serenquestades seguint el calendari nacional estàndard. En els hospitalsgenerals i altres centres sanitaris s’haurien de realitzar enquestes dereferència almenys cada deu anys i establir mètodes d’estimació perals anys intermedis.

7.3.1. Sector de les empreses

435. Es recomana que l’empresa sigui la unitat estadística principaldel sector de les empreses (consulteu també el capítol 3, apartat3.4.2). Algunes empreses desenvolupen cada any activitats d’R+D ipoden tenir una o diverses unitats d’R+D. Altres empreses realitzenR+D només de manera ocasional. Un any poden estar implicades enun projecte i a l’any següent, en canvi, no executar activitats d’R+D.Aquests treballs d’R+D basats en un projecte són executats freqüent-ment per persones de diverses seccions de l’empresa, sense una orga-nització formal d’R+D. En la definició general d’R+D del Manual deFrascati, un projecte dotat d’objectius específics i de pressupost satis-fà el criteri de “treball creatiu emprès sobre una base sistemàtica”.

Es recomana que totes les empreses que executin R+D, jasigui de manera contínua o bé ocasional, s’incloguin a lesenquestes d’R+D.



436. Hi ha almenys dos mètodes possibles per determinar la pobla-ció objecte d’enquesta en el sector de les empreses. El mètode que sesegueix en les enquestes sobre innovació consisteix a realitzar unaenquesta basada sobre un cens de grans empreses i sobre una mostrad’empreses més petites pertanyents a una població determinada (depe-nent de la branca d’activitat i de la seva dimensió) de la totalitat delsector, per identificar els executors d’R+D i rebre’n informació.La selecció de les empreses ha d’estar basada en un directorid’empreses de bona qualitat. En aquest mètode no es pren en conside-ració l’R+D executada per l’empresa en el passat.

437. Les enquestes d’aquesta mena cobriran un gran nombred’empreses i resultaran costoses si s’apliquen a totes les branquesd’activitat i a totes les empreses sigui quina sigui la seva dimensió.Per aquest motiu és necessari limitar la població objecte segons lamida de les empreses i les branques d’activitat cobertes. Habitual-ment, això condueix a l’exclusió sistemàtica de les empreses moltpetites i de les empreses que pertanyen a sectors amb poca activitatd’R+D. Quan la mostra és molt petita, les estimacions poden sermenys fiables, a causa dels factors d’elevació utilitzats. A la pràctica,cap estat membre segueix aquest mètode de manera estricta.

438. A les enquestes d’R+D per al sector de les empreses, la majorpart dels estats membres utilitzen el segon mètode, és a dir, procurenenquestar a totes les empreses de les quals se sap, o se suposa, queexecuten R+D. Aquesta enquesta es basa en un directori d’empresesque realitzen activitats d’R+D. Les fonts d’aquest directori inclouenrelacions d’empreses beneficiàries de subvencions i de contractes ofi-cials per a R+D, relacions d’empreses que van declarar activitatsd’R+D en enquestes anteriors d’R+D, en enquestes sobre innovació oen altres enquestes d’empreses, directoris de laboratoris d’R+D, mem-bres d’associacions de recerca industrials, reclutadors de personal al-tament qualificat i relacions d’empreses sol·licitants de deduccionsfiscals per a R+D. Molts països utilitzen únicament aquesta menad’informació per identificar els executors d’R+D.

439. És molt difícil mantenir completament actualitzats els directo-ris de les empreses que executen ocasionalment R+D a partird’aquestes fonts d’informació. Això pot provocar que se subestimil’R+D en petites i mitjanes empreses. No obstant això, l’efecte sobreel conjunt de l’R+D empresarial no és significatiu, ja que, en qualse-vol cas, les grans empreses hi estan incloses.



440. Amb la finalitat de millorar la cobertura de les enquestesd’R+D que utilitzen aquest mètode, molts països utilitzen una combi-nació dels dos mètodes, és a dir, efectuen sistemàticament unaenquesta de cens o de mostreig per recollir informacions sobre l’R+Dexecutada per les empreses que no figuren als directoris de les empre-ses executores d’R+D. Per motius de cost, aquestes enquestes sónlimitades pel que fa a la cobertura de branques d’activitat i a ladimensió de l’empresa. Les limitacions es refereixen principalment alssectors de serveis, ja que hi ha poca experiència d’enquestes sobre lesseves activitats d’R+D. Hauran de ser excloses les empreses ambbaixa probabilitat d’execució d’R+D a fi reduir la feina d’obtenció derespostes. Aquest mètode presenta l’avantatge de reduir notablementla incertesa en l’estimació de xifres de la població objectiu, en compa-ració amb el mètode de simple mostreig descrit anteriorment, que noté en compte les activitats anteriors d’R+D. El seu inconvenient és elcost, que fa molt difícil la seva aplicació als països més grans.

441. Per aquest motiu, es recomana:

– Incloure en les enquestes d’R+D del sector de les empreses totesles empreses de les quals se sap, o se suposa, que executen R+D.

– Identificar els executors d’R+D dels quals no es coneixen, o se supo-sen, activitats d’R+D, mitjançant un inventari o un sondeig de totesles altres empreses del ram enumerades tot seguit. En principi,s’haurien d’incloure empreses de totes les dimensions, però si ésnecessari fixar alguna mena de límit, haurà de ser de deu empleats.

442. S’hauran d’incloure les indústries següents:

Indústries SIC Rev. 3/NACE Rev. 1

Mineria 14

Indústries manufactureres 15-37

Energia, aigua i construcció 40, 41, 45

Comerç a l’engròs 50

Transport, emmagatzematge i comunicacions 60-64

Mediació financera 65-67

Informàtica i activitats relacionades 72

Serveis d’R+D 73

Arquitectura, enginyeria i altres activitats tècniques 742



A més, s’hauran de tenir en compte altres sectors, com l’agricultura(ISIC Rev. 3, divisions 01, 02, 05) en els països amb quantitats signifi-catives de recerca dins aquests sectors.

7.3.2. Sector de l’administració pública

443. Les unitats a incloure a les enquestes són:

– Instituts d’R+D.– Activitats d’R+D de les administracions central o autonòmiques,

dels serveis d’estadística, meteorologia, geologia i altres serveispúblics, museus i hospitals.

– Activitats d’R+D de l’administració local.

El millor mètode d’enquesta consisteix a enviar qüestionarisa totes les unitats de les quals se sap o se suposa queexecuten R+D.

444. Hi ha diverses possibilitats per a l’actualització de les llistesd’unitats executores d’R+D, com ara els directoris d’empreses, elsdirectoris d’unitats executores d’R+D, les associacions de recerca, lesfonts bibliomètriques, les peticions d’actualització dirigides als orga-nismes públics, etc.

445. Resulta especialment difícil identificar les activitats d’R+D enl’àmbit de l’administració local, a causa de l’elevat nombre d’unitats,de l’escàs nombre de probables executors d’R+D i de les dificultatsd’interpretació del concepte d’R+D. Les relacions d’executors d’R+Dno inclouen habitualment aquestes unitats. Seria convenient fer unesforç per identificar els executors d’R+D dins les grans ciutats.

7.3.3. Sector de les institucions privades sense finalitats de lucre

446. Les fonts per identificar les unitats susceptibles de respondre al’enquesta són fonamentalment les mateixes que per al sector del’administració pública. La informació dels directoris podria ser menysexhaustiva i es podria complementar amb la proporcionada pels inves-tigadors o pels organismes públics de recerca (OPR). Aquest sectorpot ser més rellevant a l’hora de fer les enquestes sobre el finança-ment de l’R+D.



7.3.4. Sector de l’ensenyament superior

447. Les enquestes i els procediments d’estimació (vegeu mésendavant) hauran de cobrir totes les universitats iinstitucions corresponents, especialment aquelles queconcedeixen títols a nivell de doctorat. També hand’incloure’s altres institucions del sector, de les quals se sapo se suposa que executen R+D.

448. La identificació d’aquestes institucions és generalment forçasenzilla. En la mesura del possible, sovint és preferible utilitzar com aunitats estadístiques unitats més petites, com són els departaments iels instituts de les universitats.

7.3.5. Hospitals

449. Alguns països poden considerar convenient la inclusió dels hos-pitals i de les institucions sanitàries a les enquestes periòdiquesd’R+D, i utilitzen per a aquest fi el qüestionari estàndard per al sectoren concret. De fet, aquesta opció pot constituir l’única per als hospi-tals i altres unitats sanitàries del sector de les empreses. En aquestcas, es podrien subministrar directrius addicionals sobre la fronteraentre recerca i atenció sanitària i sobre el tractament dels assaigsclínics. Els hospitals universitaris molt estretament integrats, admi-nistrativament i financerament, a les institucions d’ensenyament (con-sulteu el capítol 3, apartat 3.7.1), es poden tractar conjuntament ambaquestes institucions per assolir els objectius de les enquestes o de lacompilació de dades d’R+D. Si es tracta d’unitats independents ambcomptabilitat i administració pròpies, podrien rebre un qüestionariespecial dirigit als hospitals públics (vegeu més endavant) o bé unqüestionari normal d’R+D. Per als hospitals del sector del’administració pública i del sector de les institucions privades sensefinalitats de lucre (o bé determinades parts dels mateixos) que noestiguin integrats dins les institucions d’ensenyament, podria resultarútil una enquesta especial. Si això no fos possible, es pot utilitzar elqüestionari normal d’R+D.

450. Sigui quin sigui el mètode emprat per realitzar l’enquesta, cal-drà tenir cura que es garanteixi un tractament coherent de les unitatso projectes d’R+D gestionats conjuntament per dues o més entitats,



per persones que reben dos salaris d’entitats diferents i per personesque treballen en hospitals però que estan contractades per altres insti-tucions.

7.4. Com treballar amb els enquestats

7.4.1. Estimulació de la cooperació

451. El qüestionari usat per a l’enquesta ha d’incloure un nombremínim de preguntes bàsiques sobre l’activitat d’R+D a fi d’obtenirestadístiques harmonitzades i comparables que puguin ser transmesesa les organitzacions internacionals. A causa de la càrrega de feina querepresenten les respostes, el qüestionari ha de ser tan senzill i breucom sigui possible, ha d’estar estructurat de manera lògica i ha detenir definicions i instruccions clares. Generalment, com més extenssigui el qüestionari, més baixa serà la taxa de resposta per unitat i perpregunta. Per a les unitats de dimensió petita es pot utilitzar un qües-tionari simplificat. És molt recomanable assajar els projectes de qües-tionari sobre una mostra d’enquestats. Ja s’ha iniciat el desenvolupa-ment d’un qüestionari harmonitzat de l’OCDE per a enquestes d’R+Ddins el sector empresarial.

452. Un cop identificada la unitat a enquestar, és necessari identifi-car la persona més apropiada per omplir el qüestionari. A les enques-tes d’R+D, aquesta persona pertany habitualment al departament decomptabilitat, al de recursos humans, o bé a la unitat d’R+D. Cadas-cun dels casos presenta avantatges i inconvenients. El gestor d’R+Dpot identificar millor l’R+D de la unitat, d’acord amb les normes delManual de Frascati, però pot passar que no sigui capaç de proporcio-nar xifres exactes. El comptable o el gestor de personal disposa de lesxifres exactes, però pot ser que no es refereixi exactament a l’R+D talcom es defineix al Manual de Frascati. En les unitats grans, és essenci-al la cooperació entre els tres tipus d’informants. No obstant això, ésnecessari que una persona coordini les respostes. Sovint és d’utilitatenviar el qüestionari a la persona que el va respondre l’any anterior. Sino es té coneixement d’aquesta dada, les enquestes s’hauran de dirigiral director general. En les institucions grans i complexes com són lesuniversitats i grans empreses o grups d’empreses, és útil identificarabans la persona responsable de proporcionar la informació i de coor-dinar-la per a les subunitats més petites.



453. És molt important assegurar la cooperació de la persona encar-regada de respondre. Als enquestats se’ls exigeix dedicar temps a unestasques que normalment no els suposen cap benefici directe. Fins i totpoden considerar que l’acte d’omplir un qüestionari d’R+D és una pèr-dua de temps i de diners. És competència de l’organisme que porta aterme l’enquesta ajudar els enquestats a valorar les aplicacions poten-cials de les dades i a prendre consciència sobre les seves possiblesnecessitats en matèria d’estadístiques d’R+D. També és responsabili-tat de l’organisme enquestador respectar les dades confidencials i ga-rantir que els usuaris siguin conscients de les preocupacions dels en-questats. En el disseny de les enquestes caldrà tenir en compte lanecessitat de minimitzar la feina de respondre el qüestionari.

454. L’enquestat gairebé mai és usuari de les estadístiques, però ésimportant ensenyar-li el que s’ha fet amb les dades per així estimularla seva cooperació. La unitat enquestada haurà de rebre la publicació,o, si això no és factible, un resum. També pot ser útil la informaciópersonalitzada que permet a l’enquestat comparar la seva unitat ambels totals nacionals corresponents.

455. L’organisme estadístic ha de proporcionar a l’enquestat assis-tència tècnica i indicar-li el nom, número de telèfon, número de fax iadreça de correu electrònic de totes les persones de contacte enl’organisme. El procés ulterior dependrà en gran mesura del nivell dequalitat de les respostes obtingudes, del nombre d’unitats enquesta-des i dels medis de què disposa qui realitza l’enquesta. Poques vega-des resulta viable contactar personalment amb totes les unitats en-questades. Una possibilitat consisteix a preparar un programa deseguiment per a cada enquesta, i procurar visitar les principals unitatsal llarg d’un determinat període de temps. Una altra possibilitat éslimitar el programa de seguiment a una petita mostra d’enquestats iefectuar una comprovació en profunditat a determinats organismes.S’haurà de promoure el contacte personal amb els enquestats que ne-cessitin ajut o que remetin respostes insatisfactòries.

456. Gairebé tots els enquestats es veuran obligats a fer estimaci-ons. L’activitat d’R+D no és tan sols complexa per si mateixa, sinóque a més està estretament vinculada a una sèrie d’activitats dife-rents. Fins i tot pot passar que l’R+D duta a terme en una institucióno estigui clarament reflectida en la seva organització interna, en els



seus arxius o en la seva comptabilitat.

457. R+D no és únicament la que s’executa en laboratoris o en insti-tuts de recerca. És alhora molt més i molt menys que això, atès quemolt poques de les institucions enquestades tenen tan sols una únicaactivitat. La mesura dels inputs d’R+D es pot portar a terme en tresetapes:

– Identificació de totes les unitats d’R+D especialitzades i mesurade la seva activitat global.

– Estimació de la part de les activitats que no són R+D i posteriorsubtracció del total.

– Estimació dels inputs emprats per a R+D en altres unitats i addi-ció d’aquest valor al total.

458. A la pràctica, es poden passar per alt algunes petites desvia-cions referents a la definició estricta de l’R+D, a fi de treure el màximprofit de les informacions existents o d’alleugerir la tasca dels en-questats. Hi ha casos, especialment dins el sector de l’ensenyamentsuperior, en què pot ser necessari recórrer a índexs poc elaborats perestimar els inputs d’R+D.

7.4.2. Criteris operatius

459. Cal desenvolupar criteris operatius adequats al sector estudiat.Així doncs, als qüestionaris dirigits al sector de les empreses, és con-venient indicar la manera de distingir l’R+D de l’activitat prèvia a laproducció, mentre que en un qüestionari dirigit al sector del’administració pública es pot centrar l’atenció en la diferència entrel’R+D, per una banda, i la recollida de dades i informació, per unaaltra. Els exemples específics de cada sector poden resultar d’utilitatper als enquestats. També es podria fer referència als exemples des-crits en aquest manual. Les unitats enquestades poden requerir crite-ris per distingir entre contractes amb empreses que es refereixin asubministrament de béns i serveis necessaris per a l’R+D interna, icontractes per a treballs d’R+D industrial. Criteris amb el mateix pro-pòsit, tot i que expressats de manera diferent, poden ser útils a lesenquestes del sector de les empreses. Tampoc s’han d’ignorar les di-ferències dins un mateix sector. Per exemple, unes definicions operati-ves i alguns exemples apropiats per a la indústria petrolífera i del gas,probablement no ho seran de la mateixa manera per a la indústria de



components elèctrics. A l’hora de comentar aquestes qüestions ambels enquestats sol ser profitós recórrer a criteris suplementaris. Se’nproporcionen exemples al capítol 2, quadre 2.1.

460. Durant el procés de les enquestes d’R+D, els enquestats podentrobar-se amb grans dificultats de caràcter pràctic per aplicar les dis-tincions teòriques descrites en capítols anteriors d’aquest manual a lagran varietat de projectes en curs d’execució dins el seu organisme.Com que les entitats encarregades de les enquestes no estan habitual-ment en condicions de comprovar les respostes que reben i general-ment tenen l’obligació d’acceptar-les tal com els arriben, és moltimportant que proporcionin a les institucions enquestades explica-cions i directrius clares per complementar les definicions formals a fide garantir la uniformitat.

461. Hi ha quatre eines importants per assolir aquest objectiu:

– Notes explicatives.– Exemples hipotètics.– Ajut i directrius per a cadascun dels enquestats.– Documentació respecte a la forma de tractar els diferents casos.

462. Per raons òbvies, aquest manual s’ocupa únicament de les duesprimeres eines. En tot cas, és convenient complementar aquestes defi-nicions i distincions formals amb informació de les dues últimes.A fi d’assegurar que les instruccions que proporcionen els organismesenquestadors siguin coherents, convé preparar una documentació quetracti de com s’han resolt casos fronterers i complicats. Aquesta docu-mentació pot constituir també una font valuosa d’exemples hipotèticsi pot ajudar els països a l’hora de desenvolupar formes pràctiques declassificació més uniformes.

7.5. Procediments d’estimació

463. Durant el procés de recopilació d’estadístiques d’R+Ds’utilitzen diversos procediments d’estimació. Els resultats de lesenquestes per mostreig s’hauran d’extrapolar amb l’ajut de diversosmètodes perquè corresponguin al conjunt de la població objectiu.Especialment a les enquestes del sector de les empreses i del sectorde l’administració apareixen problemes d’absència de resposta total oparcial. Al sector de l’ensenyament superior, en gran part dels països,



les estadístiques es basen en una combinació d’enquestes i de procedi-ments d’estimació.

7.5.1. Manca de resposta total o parcial

464. A la pràctica, les respostes de les enquestes d’R+D sovint sónincompletes, independentment del mètode d’enquesta utilitzat. Es podendistingir dos tipus de carències: la manca de resposta total i la mancade resposta parcial. La manca de resposta total significa que la unitatno respon a l’enquesta. L’organisme encarregat de l’enquesta no acon-segueix arribar a la unitat declarant, o aquesta unitat refusa respon-dre. En el cas de manca de resposta parcial, la unitat declarant ompleel qüestionari però deixa almenys una pregunta sense resposta, o enun cas extrem, deixa totes les preguntes, excepte una, sense resposta.

465. La manca de resposta total o parcial no constituiria un proble-ma si es distribuís de manera aleatòria entre totes les unitats de lamostra i totes les preguntes. Tanmateix, els dos tipus de manca deresposta estan directament relacionats amb determinades característi-ques de la població i del qüestionari. La manca de resposta parcial ésmés probable quan la pregunta és (o sembla ser) difícil. En són exem-ples temes com la distribució de les inversions en R+D (terrenys,edificis i equips) o la distribució segons el tipus d’R+D.

466. Aquestes manques de resposta afecten clarament la comparabi-litat dels resultats de les enquestes nacionals i internacionals d’R+D.Per poder superar aquest problema s’hauran de desenvolupar i utilit-zar mètodes adequats. Atès que mètodes diferents poden conduir aresultats diferents, s’hauran de seguir algunes recomanacions gene-rals. Si no és així, podrien sorgir diferències entre els resultats al llargdel temps i/o entre els diferents països, a causa de la utilització deconceptes diferents per reduir el biaix produït per la manca de respos-ta total o parcial.

467. Per motius teòrics i pràctics, es recomana resoldre el problemade la manca de resposta mitjançant la utilització dels anomenats mèto-des d’imputació, que estimen els valors utilitzant informació addicio-nal. El mètode més senzill consisteix a utilitzar la resposta aportadaper la mateixa empresa en el període anterior. Una altra possibilitat ésutilitzar tècniques estadístiques com el procediment hot deck, que faservir informació de la mateixa enquesta, o el de cold deck que utilitzainformació d’enquestes anteriors.



468. En el cas de manca de resposta total, per estimar les despesesen R+D d’una empresa en el període actual, es poden utilitzar lesdades anteriors d’R+D de l’empresa. Per adaptar les dades anteriors espot fer servir l’evolució de les vendes o de la contractació de personal.En el cas que no es disposi de dades d’R+D anteriors de l’empresa, icom que l’R+D és una variable mètrica relacionada en cert grau ambles vendes, un mètode recomanat és utilitzar la relació entre les ven-des de la població total i les vendes de la mostra per a cada cèl·lula dela mostra. Un altre mètode consisteix a utilitzar com a variable lacontractació de personal. Aquest mètode es basa en la hipòtesi que larelació entre les despeses en R+D i les vendes, o bé la relació entre elpersonal d’R+D i el personal total de les unitats d’R+D que responeni que no responen a l’enquesta són idèntiques. Aquesta hipòtesi es potcomprovar mitjançant l’anàlisi de la manca de resposta d’una mostrarepresentativa d’unitats que no hagin donat resposta. Fins i tot si lahipòtesi és errònia, el biaix introduït podrà ser menyspreat sempreque la fracció d’unitats que no responen sigui relativament petita.

7.5.2. Procediments d’estimació en el sector de l’ensenyament superior

469. Es recomana que la informació sobre R+D dins aquest sec-tor estigui basada en enquestes realitzades a les unitats exe-cutores i que es complementi, en cas que sigui necessari,amb estimacions.

470. Tot sovint més de la meitat del finançament de l’R+D prové defons generals de les universitats, no destinats específicament a larecerca, sinó concedits per al funcionament general de la universitat.Les mateixes universitats sovint desconeixen que una part d’aquestsfons correspon a l’R+D. Per determinar la part que s’ha de dedicar aR+D s’han utilitzat diversos mètodes:

– Estimacions centrals no basades en coneixements empírics deltemps dedicat a diferents activitats.

– Estudis o enquestes sobre l’ús del temps per part de diverses cate-gories de personal.

– Estudis o enquestes sobre l’ús del temps, basats en l’avaluació delsmateixos investigadors sobre el seu temps de treball.

471. Dels estudis d’ús del temps se’n dedueixen coeficients de recer-ca que serveixen per calcular l’equivalència a jornada completa d’R+D(EJC) i els costos de personal d’R+D. La resta de costos d’R+D hauran



d’estimar-se essencialment en funció de la seva finalitat. Per exemple,l’adquisició de material per a recerca i les despeses dels laboratoris derecerca s’hauran de carregar a l’apartat de recerca, mentre que el man-teniment de les instal·lacions de docència s’hauran de carregar al’apartat d’ensenyament. Per a les despeses que no siguin claramentimputables a recerca o a ensenyament, es pot fer una estimació utilit-zant els coeficients de recerca com a base del càlcul.

472. Consulteu l’annex 2 per a una discussió més detallada dels dife-rents mètodes d’enquesta sobre l’ús del temps i dels temes relacio-nats amb el càlcul d’estadístiques d’R+D en el sector de l’ensenya-ment superior.

7.6. Remissió de la informació a l’OCDE i a altres organitzacionsinternacionals

473. Les autoritats nacionals efectuen enquestes d’R+D per obtenirdades rellevants de cara als interessos nacionals, depenent de les dis-posicions institucionals de cada país. Per tant, resulta inevitable, jasigui en aquest o en qualsevol altre manual, que es produeixin discre-pàncies entre les pràctiques nacionals i les normes internacionals.No obstant això, a l’hora de remetre aquest tipus de dades a l’OCDE oa qualsevol altre organisme internacional, cal esmerçar un gran esforçper reduir l’impacte d’aquestes discrepàncies, mitjançant ajustos oestimacions, fins i tot quan això impliqui que les dades d’R+D desti-nades a figurar en fonts internacionals difereixin de les que figuren endocuments nacionals. En aquells casos en què les autoritats nacionalsno considerin convenient efectuar sota la seva responsabilitat elsesmentats ajustos, sempre podrien prestar ajut als organismes relle-vants en la tasca d’establir estimacions documentades. Quan no siguipossible dur a terme cap ajust, s’hauran de remetre notes tècniquesdetallades. Les discrepàncies són, per norma general, de dues classes:

– Diferències explícites d’enfocament entre les enquestes nacionalsd’R+D i les recomanacions d’aquest manual.

– Diferències implícites entre les classificacions nacionals normalit-zades en matèria de dades econòmiques o educatives i les classifi-cacions internacionals recomanades en aquest manual.

És important identificar aquests dos tipus de divergències i infor-mar-ne.



Capítol 8

Classificació dels crèditspressupostaris públics d’R+D

per objectiu socioeconòmic


CLASSIFICACIÓ DELS CRÈDITS PRESSUPOSTARIS PÚBLICS D’R+D PER OBJECTIU SOCIOECONÒMIC



8.1. Introducció

474. Les quantitats que els governs destinen a R+D es mesuren dedues maneres. La primera i més precisa consisteix a enquestar lesunitats que executen activitats d’R+D (empreses, institucions, univer-sitats, etc.) a fi de determinar les quantitats realment dedicades aR+D durant l’any anterior i la proporció finançada per l’administraciópública. El total de les despeses d’R+D en el territori nacional (con-sulteu el capítol 6, quadre 6.1) s’anomena despesa interior bruta enR+D finançada per l’administració pública.

475. Malauradament, a causa del temps que requereix realitzar lesenquestes i processar els resultats, les dades de la despesa interiorbruta en R+D finançada per l’administració no estan disponibles finspassats un o dos anys des de l’execució de l’R+D. A més, les unitatsque realitzen activitats d’R+D i responen a les enquestes, sovint nopoden indicar on encaixa un determinat contracte o subvenció dins lapolítica global d’R+D dels governs.

476. Per tot això, s’ha desenvolupat un segon mètode basat en elspressupostos que permet mesurar el finançament públic d’R+D.Aquest mètode consisteix a identificar totes les partides pressupos-tàries que impliquen R+D i mesurar o calcular el seu contingutd’R+D en termes de finançament. Aquestes estimacions són menysprecises que les dades que es basen en informacions dels executorsperò, com que són extretes dels pressupostos, permeten enllaçar ambla política científica mitjançant classificacions per “objectius” o “fina-litats”. Aquest capítol descriu les característiques de les dades basa-des en els pressupostos. Les dades basades en els pressupostos esdesignen oficialment amb el terme de crèdits pressupostaris públicsd’R+D (GBAORD).



8.2. Relació amb altres normes internacionals

477. Les definicions que es presenten en aquest capítol són, en lamesura del possible, compatibles amb les metodologies desenvolupa-des per l’Eurostat i per Nordforsk/Fons Industrial Nòrdic (Nordforsk,1983).

8.3. Fonts de dades pressupostàries per a crèdits pressupostarispúblics d’R+D

478. Tot i que alguns detalls dels procediments pressupostaris vari-en d’un país a un altre, s’han identificat set grans escenaris:

i) Previsions (estimacions de finançament abans d’iniciar la dis-cussió del pressupost).

ii) Previsions pressupostàries (quantitats preliminars sol·licitadespels ministeris, especialment a les reunions interministerials).

iii) Proposta de pressupost (quantitats presentades al parlament pera l’any següent).

iv) Crèdits pressupostaris inicials (quantitats votades pel parlamentper a l’any següent, incloent-hi els canvis introduïts durant eldebat parlamentari).

v) Crèdits pressupostaris finals (quantitats votades pel parlamentper a l’any següent, incloent-hi les modificacions de crèdit vota-des durant l’exercici).

vi) Obligacions (diners compromesos de fet durant l’exercici).vii) Quantitat real de despeses (quantitats pagades durant l’exercici).

479. Els escenaris de i) a iv) descriuen les orientacions del govern.Les dades corresponents a l’exercici pressupostari de l’any a hauriend’estar disponibles com més aviat millor a partir del final de l’any a – 1.Es suggereix que les dades preliminars dels crèdits pressupostaris pú-blics per a R+D s’haurien de basar en el primer pressupost pactatentre el parlament i el govern, o l’escenari iv). Alguns països fins i totpoden basar les seves xifres preliminars en l’escenari iii). Durantl’exercici pressupostari, es poden votar pressupostos suplementaris,que incloguin increments, retalls i redistribucions de fons d’R+D.L’escenari v) té en compte aquestes rectificacions. Les dades hauriend’estar disponibles tan aviat com fos possible a partir del final del’exercici pressupostari. Es suggereix que les dades finals dels crèdits



pressupostaris públics per a R+D es fonamentin en els crèdits pressu-postaris finals. Alguns països potser hauran de fundar les seves quan-titats definitives en les dades corresponents als escenaris vi) i vii).

8.4. Àmbit de l’R+D

8.4.1. Definició bàsica

480. La definició bàsica és la indicada al començament del capítol 2,apartat 2.1. S’hi inclouen la recerca bàsica, la recerca aplicada i eldesenvolupament experimental, però no s’identifiquen per separat.

8.4.2. Camps científics i tecnològics

481. L’anàlisi comprèn les ciències exactes, les naturals il’enginyeria, i també les ciències socials i les humanitats, sense fercap distinció entre totes dues.

8.4.3. Identificació de l’R+D

482. Si és possible convé utilitzar tots els principis bàsics i les con-vencions enumerades en el capítol 2 per distingir les activitats quesón R+D de les que no ho són. Cal anar especialment amb compte al’hora d’identificar el contingut real d’R+D existent en els conceptespressupostaris oficialment anomenats contractes de desenvolupament oadquisició de prototips, com ja s’ha indicat en el capítol 2, apartat2.3.4, en el capítol 6, apartat 6.3.2 i en l’annex 10.

483. Els països poden necessitar desenvolupar un conjunt de coefi-cients d’acord amb la disciplina, institució, altres criteris o una barre-ja de tots, a fi de determinar la proporció d’R+D en partides pressu-postàries no exclusives, com els FGU, però també per a una sèried’institucions que també porten a terme activitats diferents de lesd’R+D. Aquests coeficients haurien de ser el més consistents possibleamb el que aquestes institucions declaren com a R+D en les enques-tes a les unitats executores.

8.5. Definició d’administració

484. El terme administració comprèn l’administració central (o fede-ral), la regional i la provincial (o dels estats d’una federació) i la local



(consulteu el capítol 3, apartat 3.5). Per a les necessitats dels crèditspressupostaris públics d’R+D es recomana:

• Incloure sempre l’administració central o federal.• Incloure l’administració regional i provincial, i també la dels

estats d’una federació, quan la seva aportació sigui important.• Excloure els fons procedents de les administracions locals (per

exemple, els obtinguts mitjançant impostos municipals).

8.6. Àmbit dels crèdits pressupostaris públics d’R+D

8.6.1. Despeses internes i externes

485. Els crèdits pressupostaris públics d’R+D comprenen l’R+Dfinançada per l’administració i executada per centrespúblics; l’R+D finançada per l’administració i executadapels altres tres sectors nacionals (empreses, institucionsprivades sense finalitats de lucre, ensenyament superior), itambé l’executada a l’estranger (incloses les organitzacionsinternacionals).

8.6.2. Informes del finançador i de l’executor

486. Les despeses en R+D poden ser facilitades per l’organisme quesubministra els fons (finançador) o per l’organisme que executa real-ment l’R+D. En general, aquest manual recomana el segon criteri, queés l’adoptat en els quadres normalitzats de les enquestes de l’OCDE.No obstant això, el primer criteri és el preferit per a les dades relati-ves a les sèries dels crèdits pressupostaris públics d’R+D.

Les dades sobre crèdits pressupostaris públics d’R+D hand’estar basades en les informacions del finançador més queno pas en les de l’executor.

8.6.3. Fons pressupostaris

487. Els crèdits pressupostaris públics d’R+D inclouen totes les do-tacions procedents dels impostos o bé altres ingressos de l’adminis-tració inclosos al pressupost.



488. Es planteja un problema referent a l’R+D executada per institu-cions de l’administració però que s’espera que sigui finançada ambcrèdits que provenen d’altres fonts. En alguns països aquestes quanti-tats poden estar incloses als pressupostos de l’estat, ja quel’organisme de què es tracti necessita autorització per gastar-les (cri-teri brut). En altres països poden estar-hi excloses (criteri net). Enreferència amb les fonts governamentals convé distingir:

– Els contractes o subvencions procedents d’altres sectors per al’execució d’R+D per part de centres públics.

– Altres fonts governamentals, com els ingressos per retencions delslaboratoris públics, els ingressos procedents de taxes, etc.

Crèdits pressupostaris nets

489. D’acord amb el principi establert per a la gestió “neta”, elscrèdits per als quals es preveu el corresponent ingrés, jasigui de fonts públiques o bé d’altres sectors, no s’hauriend’incloure als crèdits pressupostaris públics d’R+D.

490. Si, per exemple, un institut d’R+D té un pressupost brut d’untotal de 10 milions (dels quals 3 milions són per a treballs de recercacontractada amb finançament extern), d’aquests diners haurien decomptabilitzar-se com a crèdits pressupostaris nets de l’institut tansols 7 milions, perquè els altres 3 milions estarien adjudicats al pres-supost de qui finança el contracte de recerca.

Altres fons públics

491. No és possible suggerir cap directriu específica però, en gene-ral, altres fons públics haurien de ser inclosos a les dades dels crèditspressupostaris públics per a R+D si apareixen al pressupost. Aixòtambé és vàlid per als fons de la seguretat social si s’han votat alparlament durant la preparació de la llei de pressupostos.

8.6.4. Finançament directe i indirecte

Tractament dels fons públics generals de les universitats

492. Els crèdits pressupostaris públics d’R+D inclouen els fonspúblics generals de les universitats (FGU).



Préstecs i finançament indirecte de l’R+D industrial

493. Sempre que sigui possible, convé aplicar les instruccions relati-ves a préstecs i al finançament indirecte (consulteu el capítol 6, apar-tat 6.3.2). Així doncs, els préstecs que puguin no ser reemborsats hande ser inclosos en els crèdits pressupostaris públics d’R+D, peròaquells que han de ser reintegrats, així com el suport indirecte al’R+D industrial, mitjançant desgravacions fiscals, etc., han de ser ex-closos, en principi. No obstant això, quan els esmentats programes desuport indirecte s’emprenen dins el marc d’una política global d’R+D(per exemple, quan les fonts estan documentades i són objecte dediscussions interministerials, que donen lloc a un pressupost per a laciència), poden ser inclosos als crèdits pressupostaris públics d’R+D.Tanmateix, el finançament indirecte s’ha de declarar sempre per sepa-rat, de manera que pugui ser exclòs quan s’efectuïn determinadescomparacions internacionals.

8.6.5. Tipus de despeses

Àmbit general

494. Els crèdits pressupostaris públics d’R+D comprenen lesdespeses ordinàries i les de capital.

Incorporacions pressupostàries

495. En alguns països és una pràctica pressupostària habitual el fetd’incorporar d’un any per l’altre grans quantitats que sovint estanincloses a les quantitats ja previstes i aprovades per a anys succes-sius.

Els projectes plurianuals pressupostats en un sol any o enuns quants anys haurien de ser assignats als crèditspressupostaris públics d’R+D de l’any(s) en què van serpressupostats i no als anys d’execució. Els programesplurianuals que han estat autoritzats en algun moment i quetenen un pressupost corresponent a uns quants anys,s’haurien d’assignar als anys en què estan pressupostats ino pas a l’any d’autorització.



8.6.6. Els crèdits pressupostaris públics d’R+D destinats a R+D al’estranger

496. Tan sols han de ser incloses les aportacions a les organitza-cions o programes internacionals dedicats principalment a R+D. Lescontribucions de naturalesa general (com les de l’ONU, l’OCDE, la UE,etc.) s’han d’excloure. Han de ser incloses les aportacions a les institu-cions següents:

– CERN (Organització Europea de Recerca Nuclear).– ESA (Agència Espacial Europea).– CGIAR (Grup Consultiu de Recerca Agrícola Internacional).– ESRF (Instal·lació Europea de Radiació Sincrotrón).– EMBO (Organització Europea de Biologia Molecular), inclòs el Labo-

ratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL) i la Conferència Euro-pea de Biologia Molecular (EMBC).

– IAEA (Agència Internacional de l’Energia Atòmica).– COST (Cooperació en Recerca Científica i Tècnica: programa de la

UE accessible a països no membres de la Unió).– EUREKA (Red Europea d’R+D industrial, orientada al mercat).

8.7. Distribució per objectius socioeconòmics


Finalitat o contingut

497. Es poden utilitzar dos criteris per a la distribució:

– Segons l’objectiu o la finalitat del programa o del projecte d’R+D.– Segons el contingut general del programa o del projecte d’R+D.

498. La diferència entre aquests dos criteris s’il·lustra mitjançant elsexemples següents:

– Un projecte de recerca sobre els efectes que diversos productesquímics que puguin ser utilitzats com a armes químiques provo-quen en el cos humà; l’objectiu del projecte és “defensa”, però elseu contingut en R+D és “salut humana”.

– Un projecte de recerca finançat pel Ministeri d’Agricultura perdesenvolupar piles de combustible per al subministrament d’energiaa regions forestals llunyanes. L’objectiu del projecte és “agricultura,silvicultura i pesca”, però el seu contingut en R+D és “energia”.



Des del punt de vista de la política d’un govern és mésimportant el criteri d’objectiu o finalitat, i aquest és elcriteri que s’utilitza, en principi, per a la recollida de lesdades sobre crèdits pressupostaris públics d’R+D perobjectiu socioeconòmic.

Objectius primaris i secundaris

499. Tot i que alguns programes d’R+D finançats per l’administraciótenen un objectiu únic, d’altres poden tenir-ne diversos. Per exemple,l’administració pot comprometre recursos destinats al desenvolupa-ment d’un projecte d’un avió, principalment amb finalitats militars,però també per fomentar les exportacions de la indústria aeronàutica ifins i tot per apromoure els spin-offs de l’aviació civil. No obstantaixò, en les dades que els països subministren a l’OCDE, l’R+D s’ha declassificar en funció del seu objectiu primari.

Determinació dels objectius primaris

500. Quan es plantegen problemes d’identificació de l’objectiu pri-mari del finançador d’R+D, o bé quan se sospita que hi ha diferènciesentre objectiu i contingut d’un programa, pot resultar útil recórrer alsdos principis següents, desenvolupats per la UE a partir de la NABS(Nomenclatura per a l’Anàlisi i Comparació de Programes i Pressupos-tos Científics):

• Derivació directa: un projecte que existeix únicament per raóde les necessitats tècniques d’un altre programa es derivadirectament d’aquest i ha de ser classificat dins l’esmentatprograma.

• Spin-off indirecte: quan els resultats de l’R+D efectuada ambun determinat objectiu es reelaboren posteriorment peratorgar-los una aplicació rellevant per a un altre objectiu, estracta d’un efecte indirecte que ha de ser atribuït a l’objectiucap al qual s’orienta l’R+D posterior.

8.7.2. Distribució de capítols pressupostaris

501. L’assignació de fons d’R+D per objectiu socioeconòmic ha defer-se de la manera que reflecteixi millor la finalitat del finançador. Elnivell escollit per a la informació dependrà de les possibilitats pràcti-



ques. Els fons pressupostaris es poden destinar a una unitat finança-dora o bé executora d’R+D. Hi ha casos en què es pot obtenir infor-mació a nivell de projectes o programes.

8.7.3. La distribució

502. La llista de la distribució de l’OCDE que apareix a l’apartat 8.7.4és la classificació de la UE adoptada per l’Eurostat per a l’anàlisi icomparació dels programes i pressupostos científics a nivell d’un dí-git (NABS) (Eurostat, 1986; 1994). La correspondència entre la llistaNABS i la llista del Manual de Frascati de 1993 (que era gairebé idènti-ca a la NABS de 1986) es mostra en el quadre 8.1 i hauria de serutilitzada pels informes enviats a l’OCDE, tot i que els estats mem-bres poden fer servir les seves pròpies classificacions o bé la classifi-cació Nordforsk (quadre 8.2) per a les compilacions nacionals delscrèdits pressupostaris públics per a R+D.

8.7.4. Objectius socioeconòmics (OSE)

1. Exploració i explotació de la Terra

503. Abasta la recerca que tingui objectius relacionats ambl’exploració de l’escorça i la coberta terrestre, els mars, els oceans il’atmosfera, i la recerca sobre la seva explotació. També inclou la re-cerca climàtica i meteorològica, l’exploració polar (sota diferents OSE,si és necessari) i la hidrològica. No inclou:

– La millora de sòls i l’ús del territori (OSE 2).– La recerca sobre la contaminació (OSE 3).– La pesca (OSE 6).

2. Infraestructures i ordenació del territori

504. Cobreix la recerca en infraestructura i desenvolupament territo-rial, incloent-hi la recerca en construcció d’edificis. En general, aquestOSE engloba tota la recerca relativa a la planificació general del sòl.Això inclou la recerca en contra dels efectes nocius en l’urbanismeurbà i rural però no la recerca d’altres tipus de contaminació (OSE 3).

3. Control i protecció del medi ambient

505. Comprèn la recerca sobre el control de la contaminació destina-da a la identificació i anàlisi de les fonts de contaminació i les sevescauses, i tots els contaminants, incloent-hi la seva dispersió en el



medi ambient i els efectes sobre l’home, sobre les espècies vives (fau-na, flora, microorganismes) i la biosfera. Inclou el desenvolupamentd’instal·lacions de control per a la mesura de tota mena de contami-nants. Això és igualment vàlid per a l’eliminació i prevenció de tottipus de contaminants en tots els tipus d’ambients.

4. Protecció i millora de la salut humana

506. Inclou la recerca destinada a protegir, promocionar i restaurarla salut humana, interpretada en un sentit ampli per incloure els as-pectes sanitaris de la nutrició i de la higiene alimentària. Cobreix desde la medicina preventiva, incloent-hi tots els aspectes dels tracta-ments mèdics i quirúrgics, tant per a individus com per a grups, itambé l’assistència hospitalària i a domicili, fins a la medicina social,la pediatria i la geriatria.

5. Producció, distribució i utilització racional de l’energia

507. Cobreix la recerca sobre la producció, emmagatzematge, trans-port, distribució i ús racional de totes les formes d’energia. Incloutambé la recerca sobre els processos dissenyats per incrementarl’eficàcia de la producció i la distribució d’energia, i l’estudi de laconservació de l’energia. No inclou:

– La recerca relacionada amb prospeccions (OSE 1).– La recerca en la propulsió de vehicles i motors (OSE 7).

6. Producció i tecnologia agrícola

508. Abasta tota aquella recerca que se centri en la promoció del’agricultura, els boscos, la pesca i la producció d’aliments. Inclou: larecerca en l’àmbit dels fertilitzants químics, biocides, control biològicde les plagues i la mecanització de l’agricultura; la recerca sobrel’impacte de les activitats agrícoles i forestals al medi ambient; larecerca en el camp del desenvolupament de la productivitat i la tecno-logia alimentàries. No inclou:

– La recerca per reduir la contaminació (OSE 3).– La recerca per al desenvolupament de les àrees rurals, el projecte i

la construcció d’edificis, la millora d’instal·lacions rurals d’oci idescans i el subministrament d’aigua a l’agricultura (OSE 2).

– La recerca en el camp de les mesures energètiques (OSE 5).– La recerca en la indústria alimentària (OSE 7).



7. Producció i tecnologia industrial

509. Cobreix la recerca per a la millora de la producció i la tecnolo-gia industrial. Inclou la recerca dels productes industrials i els seusprocessos de fabricació, excepte en els casos en què formen una partintegrant de la cerca d’altres objectius (per exemple, la defensa,l’espai, l’energia, l’agricultura, etc.).

8. Estructures i relacions socials

510. Inclou la recerca sobre objectius socials, tal com els analitzenen particular les ciències socials i les humanitats, que no tenen conne-xions òbvies amb altres OSE. Aquesta anàlisi engloba els aspectesquantitatius, qualitatius, organitzatius i prospectius dels problemessocials.

9. Exploració i explotació de l’espai

511. Cobreix tota la recerca civil dins el terreny de la tecnologiaespacial. La recerca anàloga realitzada en el terreny militar es classifi-ca a l’OSE 13. Tot i que la recerca espacial civil no acostuma a estarcentrada en un objectiu específic, amb freqüència sí que té un fi deter-minat, com pot ser l’augment del coneixement general (per exemple,l’astronomia), o es refereix a aplicacions especials (per exemple, elssatèl·lits de telecomunicacions).

10. Recerques finançades amb els fons generals de les universitats

512. Quan es presenten les dades dels crèdits pressupostaris públicsper a R+D per “objectiu”, aquesta categoria ha d’incloure, per conven-ció, tota l’R+D finançada a partir de subvencions generals dels Minis-teris d’Educació, tot i que en alguns països gran part d’aquests progra-mes es poden presentar amb altres objectius. Aquest acord s’haadoptat a causa del problema de l’obtenció de dades adequades i de lanecessitat de fer-les comparables. Els països membres haurien de des-glossar tan detalladament com fos possible, el “contingut” d’aquestacategoria per disciplina de la ciència i la tecnologia i, en aquells casosen què es pugui, per objectius.

11. Recerca no orientada

513. Abasta tots els crèdits pressupostaris que s’assignen a l’R+Dperò que no poden atribuir-se a un objectiu. Pot resultar útil una dis-tribució suplementària per disciplines científiques.



Quadre 8.1. Correspondència entre la distribució per objectius de la NABS 1992

i la distribució precedent de l’OCDE (per als crèdits pressupostaris públics d’R+D)

Font: OCDE

12. Altra recerca civil

514. Cobreix la recerca civil que no pot (encara) ser classificada enun OSE particular.

13. Defensa

515. Abasta la recerca (i el desenvolupament) amb finalitats militars.També comprèn la recerca bàsica i la recerca nuclear i espacial finança-da pels Ministeris de Defensa. La recerca civil finançada per aquestsministeris, per exemple pel que fa a la meteorologia, les telecomunica-cions i la sanitat, s’ha de classificar en els OSE corresponents.

Categories NABS


2. Infraestructures i ordenació del territori

Transport i sistemes de telecomunicacions(2.4 + 2.5)

Altres infraestructures (2 menys 2.4 i 2.5)

3. Control i protecció de medi ambient

4. Protecció i millora de la salut humana

5. Producció, distribució i utilització racionalde l’energia



8. Estructures i relacions socials


10. Recerca finançada amb fons generals de lesuniversitats



13. Defensa

Categories prèvies OCDE

8. Exploració i explotació de la Terra i l’atmosfera

4. Desenvolupament d’infraestructures

4.1 Transports i telecomunicacions

4.2. Ordenació del territori urbà i rural

5. Medi ambient subtotal

5.1. Prevenció de la contaminació

5.2. Detecció i tractament de la contaminació

6. Sanitat (exclosa la contaminació)

3. Producció i utilització racional de l’energia

1. Desenvolupament de l’agricultura, la silvicul-tura i la pesca

2. Promoció del desenvolupament tecnològicindustrial

7. Desenvolupament social i serveis socials

10. Espai civil

9.2. Fons generals de les universitats

9.1. Promoció de la recerca

11. Defensa

12. No especificat



Quadre 8.2. Correspondència entre la distribució per objectius de la NABS 1992

i Nordforsk (per als crèdits pressupostaris públics d’R+D)

8.7.5. Principals dificultats

Exploració i explotació de l’espai

516. Per a la majoria dels països de l’OCDE, l’exploració i explotacióde l’espai no constitueix un objectiu en si mateix, ja que l’R+D enaquest camp generalment es porta a terme amb altres finalitats, comara l’R+D no orientada (astronomia) o per a aplicacions específiques

Categories NABS


2. Infraestructura i ordenació del territori

Transport i sistemes de telecomunicacions(2.4 + 2.5)

Altres infraestructures (2 menys 2.4 i 2.5)

3. Control i protecció del medi ambient

4. Protecció de la salut humana

5. Producció, distribució i utilització racio-nal de l’energia



8 . Estructures i relacions socials. Ensenya-ment, formació, ensenyament i formaciócontínua (8.1) Activitats culturals (8.2)Millora de les condicions laborals (8.4)Gestió empresarial i de les institucions, sis-temes de seguretat social, estructura polí-tica de la societat, canvi social, processosi conflictes socials (8 menys 8.1, 8.2 i 8.4)


10. Recerca finançada amb fons generals deles universitats



13. Defensa

Categories Nordsforsk

13. Exploració i explotació de la Terra i l’atmosfera

4. Transport i telecomunicacions

5. Condicions de vida i ordenació del medifísic

6 . Lluita contra la contaminació i ordenaciódel medi físic

7 . Prevenció i lluita contra les malalties

3 . Producció i distribució de l’energia

1. Agricultura, boscos, caça, construcció iserveis

2 . Mineria, comerç i indústria, i edificació,construcció i serveis

10. Ensenyament

9. Mitjans de comunicació culturals i oci

11. Condicions laborals

8 . Condicions socials

12. Planificació econòmica i administraciópública

15. Recerca espacial

14. Promoció general del coneixement

14. Promoció general del coneixement

16. Defensa

Font: OCDE



(per exemple, satèl·lits de comunicació). No obstant això, s’ha mantin-gut ja que no pot ser eliminada sense afectar seriosament la distribu-ció per objectius dels pocs països de l’OCDE que disposend’importants programes espacials.

Mineria

517. Tant la classificació Nordforsk com la NABS expliciten quel’R+D referida a les activitats de prospecció ha d’incloure’s a l’apartat“explotació i exploració de la Terra”. Tanmateix, aquestes classifica-cions s’associen amb la mineria. Segons la NABS, la prospecció iextracció de petroli pertanyen a “producció, distribució i utilitzacióracional de l’energia”, però la mineria de minerals no energètics per-tany a “producció i tecnologia industrial”; d’acord amb la classificacióNordforsk, tota l’R+D en la indústria minera ha de ser inclosa a “pro-ducció i tecnologia industrial”. A la llista de distribució de l’OCDE de1993, s’esmentava el problema del tractament de la mineria i la pros-pecció, i en subministrar les seves dades a l’OCDE, els estats membres“independents” (és a dir, els que no utilitzen ni la classificació Nor-dforsk ni la NABS) tendeixen a incloure la major part o la totalitat del’R+D del sector miner a “exploració i explotació de la Terra”, per laqual cosa se’ls ha proposat especificar el tractament concedit a l’R+Dal camp de la mineria.

Construcció

518. Una altra diferència es produeix en relació amb la construcció.Lògicament, si es fa una anàlisi pels principals objectius recorrent a laconvenció definida com a “derivació” (consulteu l’apartat 8.7.1), elsprogrames d’R+D referits a la construcció s’han de desglossar en fun-ció del seu objectiu principal (els magatzems de míssils s’han de clas-sificar a “defensa”, els hospitals a “protecció i millora de la saluthumana”, les construccions agrícoles a “producció i tecnologia agríco-les”, etc.), i l’R+D referida a la indústria de la construcció, a “produc-ció i tecnologia industrial”. Continuaria havent-hi el problema de sa-ber on s’ha de classificar l’R+D que es realitza a l’àrea de laconstrucció i que no es classifica enlloc més. No obstant això, la NABSha adoptat el criteri que diu que l’R+D en construcció no s’ha deconsiderar com a derivació, exceptuant els programes de defensa iespacials. Segons la NABS, l’R+D sobre materials de construcció cor-respon a “producció i tecnologia industrial”, però l’R+D sobre cons-



trucció en general s’inclou a “infraestructures i ordenació del territo-ri”. Segons la classificació Nordforsk, l’R+D sobre construcció es clas-sifica a “producció i tecnologia industrial”. El tractament de l’R+D enl’àmbit de la construcció sembla experimentar variacions també alspaïsos “independents”. En aquest cas, és important precisar el criteriadoptat.

Producció, distribució i utilització racional de l’energia

519. Les sèries de dades obtingudes i publicades per la Direcció deCiència, Tecnologia i Indústria de l’OCDE sobre crèdits pressupostarispúblics d’R+D per a l’objectiu “producció, distribució i utilitzacióracional de l’energia”, definit a l’apartat 8.7.4, no s’han de confondreamb les sèries especials obtingudes i publicades per l’Agència Interna-cional de l’Energia (AIE) de l’OCDE, que cobreixen les despeses enrecerca, desenvolupament i demostració (R+D+D) en el camp del’energia, un concepte bastant més ampli.

8.8. Principals diferències entre les dades de crèdits pressupostarispúblics d’R+D i la despesa nacional bruta en R+D

520. Els usuaris de les dades de crèdits pressupostaris públicsd’R+D sovint descobreixen, i tenen dificultats per comprendre-les, lesdiferències entre les quantitats presentades com a:

– Total dels crèdits pressupostaris públics d’R+D i despesa interiorbruta en R+D finançada per l’administració pública.

– Crèdits pressupostaris públics d’R+D per a un determinat objectiui despeses totals d’R+D per al mateix objectiu, tal com ja s’haindicat al capítol 4, apartat 4.5. Les variacions en les quantitatsindicades són degudes a diferències a l’hora de triar la formad’especificar les dades.

8.8.1. Diferències generals

521. En principi, totes dues sèries de dades s’han d’establir a partirde la mateixa definició d’R+D, i han de cobrir tant l’R+D referida ales ciències exactes, naturals i enginyeria com les ciències socials iles humanitats, tant per a les despeses ordinàries com per a les despe-ses de capital.



522. Aquestes sèries difereixen en dos aspectes importants. En pri-mer lloc, la despesa interior bruta en R+D finançada perl’administració i les dades per objectius de la despesa interior brutaen R+D s’estableixen a partir de les informacions proporcionades pelsexecutors d’R+D, mentre que les dades sobre crèdits pressupostarispúblics d’R+D s’estableixen a partir dels finançadors. En segon lloc,les sèries basades en la despesa interior bruta en R+D tan sols cobrei-xen l’R+D executada dins el territori nacional, mentre que les delscrèdits pressupostaris públics d’R+D engloben també les quantitatspagades a executors estrangers, incloent-hi les organitzacions interna-cionals.

523. També poden presentar-se diferències perquè els períodescoberts siguin diferents (any natural o any fiscal), perquè l’executorgasti els fons un any després d’haver estat compromesos pel finança-dor, i perquè l’executor pugui tenir una idea diferent i més precisa delcontingut de l’R+D del projecte en qüestió.

8.8.2. Els crèdits pressupostaris públics d’R+D i la despesa nacional bru-ta en R+D finançada per l’administració pública

524. A més de les diferències d’ordre general, la despesa interiorbruta en R+D finançada per l’administració pública ha de comprendrel’R+D finançada per l’administració central (o federal), la provincial(o dels estats d’una federació) i la local, mentre que els crèdits pressu-postaris públics d’R+D no cobreixen les administracions locals nitampoc, algunes vegades, les provincials (o dels estats d’una federació).

8.8.3. Distribució dels crèdits pressupostaris públics d’R+D i de la despesanacional bruta en R+D per objectius socioeconòmics

525. Els crèdits pressupostaris públics d’R+D cobreixen únicamentl’R+D finançada per l’administració (incloent-hi l’estranger), mentreque la despesa interior bruta en R+D cobreix totes les fonts de finan-çament dins el territori nacional.

526. L’apreciació dels objectius del projecte en qüestió pot ser dife-rent segons el punt de vista de l’executor o del finançador, principal-ment per a les activitats d’R+D finançades amb subvencions generals,com per exemple els FGU que, segons la despesa interior bruta enR+D, han de ser classificats per objectiu.



Annex 1

Breu història i orígens d’aquest manual

Orígens

1. La majoria dels estats membres de l’OCDE, estimulats pel ràpidcreixement dels recursos nacionals dedicats a la investigació i aldesenvolupament experimental (R+D), a partir de 1960 van començara recollir dades estadístiques dins aquest camp. D’aquesta manera,continuaven amb els esforços pioners d’un nombre reduït de països,que incloïa els Estats Units, el Japó, el Canadà, el Regne Unit, Holandai França. No obstant això, a l’hora de començar a fer enquestes d’R+Dels països van trobar dificultats teòriques, i les diferències d’abast,mètodes i conceptes van fer més difícils les comparacions internacio-nals. Així doncs, semblava necessari dur a terme una normalització,com ja s’havia fet amb les estadístiques econòmiques.

2. L’interès de l’OCDE per aquesta qüestió data de l’època del’Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE). De fet, des del’any 1957, el Comitè de Recerca Aplicada de l’Agència Europea deProductivitat de l’OECE havia començat a organitzar reunionsd’experts dels estats membres per discutir problemes metodològics.Com a resultat d’aquestes reunions, es va crear un Grup d’Experts adhoc sota els auspicis del Comitè de Recerca Aplicada, a fi d’examinarels mètodes d’enquesta sobre despeses de recerca i desenvolupamentexperimental. El secretari tècnic del grup, el Dr. J. C. Gerritsen, vapreparar dos estudis detallats sobre les definicions i mètodes utilit-zats en el càlcul de l’R+D dins el sector de l’administració al RegneUnit, França i, posteriorment, als Estats Units i el Canadà. Altresmembres del grup havien posat en circulació diversos documents que


ANNEX 1

descrivien els mètodes d’enquesta dels respectius països i els resul-tats obtinguts a partir d’aquests mètodes.

Primera edició

3. L’any 1961, quan la Direcció d’Afers Científics va reprendre elstreballs de l’Agència Europea de Productivitat, va arribar el momentd’efectuar propostes concretes de normalització. A la reunió mantin-guda el febrer del 1962, el grup ad hoc va decidir convocar una con-ferència de treball sobre els problemes tècnics que es presenten en elcàlcul de l’R+D. Per a la preparació d’aquesta conferència, la Direcciód’Afers Científics va encarregar a un consultor, C. Freeman, l’elaboraciód’un esborrany que va ser enviat a la tardor del 1962 als estats mem-bres i que va ser revisat a la llum dels seus comentaris. El document,“Metodologia normalitzada proposada per a les enquestes sobre recercai desenvolupament experimental” (OCDE, 1963), va ser examinat, revi-sat i acceptat pels experts dels estats membres de l’OCDE en la con-ferència celebrada a Frascati (Itàlia) el juny del 1963.

4. Al llarg del segon semestre del 1963, la Direcció d’Afers Científicsde l’OCDE va convidar l’Institut Nacional per a la Recerca Econòmica iSocial del Regne Unit, a efectuar, a títol experimental, un estudi com-paratiu dels esforços en R+D als Estats Units, la Unió Soviètica i cincpaïsos d’Europa Occidental (Alemanya, Bèlgica, França, Holanda i elRegne Unit). Tot i que l’estudi (Freeman i Young, 1965) estava basat enestadístiques obtingudes abans de dur-se a terme la normalització in-ternacional, permetia també posar a prova les primeres definicionscontingudes a l’esborrany. L’informe concloïa que les estadístiquesexistents no eren prou satisfactòries i proposava les millores se-güents:

– Una distinció més rigorosa entre els conceptes de recerca i desenvo-lupament i el d’activitats científiques relacionades.

– La realització d’enquestes minucioses al sector de l’ensenyamentsuperior per estimar la proporció de temps dedicat a la recerca perpart del personal docent i per part dels estudiants postgraduats(nivell de doctorat).

– Un desglossament més detallat del personal i de les despeses dedi-cades a R+D per permetre, per exemple, un càlcul més precís delstipus de canvi aplicables a la recerca.


ANNEX 1

– Una mesura més sistemàtica dels fluxos de despesa entre els sec-tors d’R+D.

– Un major volum de dades sobre el flux de pagaments tecnològics isobre els moviments migratoris de personal científic entre països.

5. L’any 1964, després de l’adopció del Manual de Frascati per partdels estats membres, l’OCDE va organitzar l’Any Estadístic Internacio-nal sobre recerca i desenvolupament experimental. Els estats mem-bres van enviar les dades corresponents als anys 1963 i 1964. Hi vanparticipar disset països, gran part dels quals van emprendre per pri-mer cop enquestes específiques amb aquest motiu (OCDE, 1968).

Segona edició

6. Després de la publicació dels resultats de l’Any Estadístic i a lallum de l’experiència assolida, el Comitè de Política Científica del’OCDE va encarregar al Secretariat la preparació d’una revisió del Ma-nual de Frascati. El març del 1968 es va fer circular entre els estatsmembres un resum de les revisions proposades. A la reunió d’expertsnacionals que va tenir lloc a Frascati, el mes de desembre del 1968, esva examinar un projecte de revisió del Manual al qual s’incloïa lamajor part dels suggeriments esmentats. En aquesta revisió es va te-nir especial cura per intentar que el Manual s’ajustés tan com fospossible a les normes internacionals vigents a les Nacions Unides,com el Sistema de Comptabilitat Nacional (SCN) i la Classificació In-ternacional per a la Indústria (ISIC). El mes de juliol del 1969, un grupreduït d’experts va procedir a l’examen del projecte modificat, i elsetembre del 1970 es va publicar la versió revisada del Manual (OCDE,1970).

Tercera edició

7. La segona revisió del Manual es va veure afectada per dues sèriesd’esdeveniments. En primer lloc, l’any 1973 els estats membres havi-en participat en quatre enquestes d’Anys Estadístics Internacionals, laqual cosa havia beneficiat la precisió i la comparabilitat de les dadesgràcies a aquesta experiència contínua. També s’havia produït una mi-llora notable en les tècniques d’enquesta. En segon lloc, l’any 1972 elComitè de Política Científica i Tecnològica (CSTP) de l’OCDE va crear elprimer Grup de Revisió ad hoc en matèria d’estadístiques d’R+D, pre-


ANNEX 1

sidit per Silver (Regne Unit), que havia d’assessorar el Comitè i elSecretariat sobre la manera d’optimitzar a curt termini els limitatsrecursos disponibles a l’OCDE per a estadístiques d’R+D, tenint encompte les prioritats dels estats membres. Es va sol·licitar als esmen-tats estats la redacció d’un inventari sobre les seves necessitats, igairebé tots van respondre a la sol·licitud. A més de concedir prioritatabsoluta a la continuació de les enquestes de l’any estadístic interna-cional, van aportar un determinat nombre de recomanacions relativesa metodologia i, especialment, van insistir en la necessitat d’establircontactes més estrets entre l’OCDE i altres organitzacions interna-cionals.

8. Com a conseqüència de tot això, la tercera edició del Manual deFrascati va aprofundir en temes ja tractats i en va abordar d’altrescompletament nous. Es va ampliar el seu abast a la recerca en lesciències socials i les humanitats i es va assignar una importància mésgran a les classificacions “funcionals”, especialment pel que fa a ladistribució de l’R+D per “objectius”. A la reunió d’experts celebrada ala seu de l’OCDE, el desembre del 1973, es va discutir un esborrany, eltext definitiu del qual va ser adoptat el mes de desembre del 1974(OCDE, 1976).

Quarta edició

9. Per a aquesta edició, els experts nacionals recomanaren fer tansols una revisió parcial, que no impliqués canvis significatius en lesclassificacions i els conceptes essencials. Es tractava sobretot demillorar la redacció i la presentació. No obstant això, es van introduiruna sèrie de modificacions amb la finalitat de tenir en compte lesrecomanacions establertes pel segon Grup de Revisió ad hoc en matè-ria d’estadístiques d’R+D, que es va reunir l’any 1976 sota la presi-dència de J. Mullin (Canadà), i l’experiència assolida pel Secretariat del’OCDE gràcies a les enquestes internacionals i els informes analítics, ials suggeriments procedents d’experts nacionals en matèriad’estadístiques d’R+D. Les propostes relatives a aquesta revisió esvan presentar a la reunió anual d’experts nacionals, el desembre del1978. El mes de juliol del 1979, un reduït grup d’experts ad hoc es vareunir a la seu de l’OCDE per examinar detalladament l’esborranypreparat per un consultor. Una versió revisada, que incorporava elssuggeriments del grup ad hoc i del Secretariat, va ser objecte de dis-


ANNEX 1

cussió el mes de desembre del 1979; finalment, s’adoptà el text a latardor de l’any 1980 (OCDE, 1981).

Suplement sobre l’R+D en l’ensenyament superior

10. El sector de l’ensenyament superior no figura al Sistema deComptabilitat Nacional (SCN) adoptat per les Nacions Unides i l’OCDE.Però aviat va ser considerat per l’OCDE i la UNESCO en la seva recopi-lació d’estadístiques d’R+D a causa de l’interès dels responsables po-lítics en el paper de les universitats i altres centres d’ensenyamentsuperior en els esforços nacionals de recerca. No obstant això, la reco-llida de dades fiables en aquest sector presenta importants inconveni-ents. Aquests problemes van ser abordats al seminari sobre indicadorsde ciència i tecnologia dins aquest sector, celebrat a l’OCDE el junydel 1985. Els experts van estimar que, tot i que el Manual contenia elsprincipis bàsics generals, els consells pràctics que incloïa sovint re-sultaven insuficients; per aquest motiu, el Grup d’Experts Nacionalsen Indicadors de Ciència i Tecnologia (NESTI), a la seva reunió anualdel mes de desembre del 1985, va arribar a l’acord de preparar unsuplement per al Manual de Frascati que tractés aquests problemes iformulés les recomanacions adequades per millorar els mètodesd’enquesta de cara al futur. Després de l’examen d’un primer esbor-rany, el desembre del 1986, el text esmenat va ser adoptat pel GrupNESTI i es va recomanar una difusió general del text a partir del de-sembre del 1987 (OCDE, 1989b). Algunes de les seves recomanacionss’apliquen també a altres sectors executors d’R+D. El suplement con-tinua vigent, si bé s’han integrat algunes de les seves recomanacions ala cinquena edició del Manual.

Cinquena edició

11. A finals dels anys vuitanta, semblava evident la necessitat derevisar els principis bàsics continguts al Manual de Frascati per tal detenir en compte els canvis de prioritats en l’àmbit de la política cien-tífica i fer possible l’obtenció de les dades necessàries per al procés depresa de decisions. Eren força nombrosos els nous aspectes que havi-en de ser presos en consideració, principalment l’evolució del sistemade ciència i tecnologia i la forma de concebre’l. Alguns d’aquestsaspectes ja havien aparegut al Programa de Tecnologia-Economia de


ANNEX 1

l’OCDE (TEP) (per exemple, la internacionalització, el programari, lesciències de transferència, etc.). D’altres incloïen dades sobre l’R+Dassociada al medi ambient; d’altres feien referència a la necessitat dedisposar de dades analítiques sobre R+D susceptibles de ser integra-des amb altres sèries de dades econòmiques i industrials, i d’altresfeien al·lusió a la revisió de normes i classificacions internacionalsaplicables a les estadístiques d’R+D, que figuren al Manual.

12. Conseqüentment, les autoritats italianes van proposar organitzaruna conferència d’experts per examinar un conjunt de propostes per ala revisió del Manual de Frascati. La conferència va tenir lloc a Roma,l’octubre del 1991, sota els auspicis del Ministeri Italià d’Universitatsi Recerca Científica. Per primera vegada, hi van assistir experts depaïsos d’Europa de l’Est.

13. Un cop celebrada la conferència, el Grup d’Experts Nacionals so-bre Indicadors de Ciència i Tecnologia (NESTI) va discutir formalment,en la seva reunió del mes d’abril del 1992, el projecte de revisió delManual, que incorporava una bona part del text del suplementd’ensenyament superior. Després de la revisió efectuada per un reduïtgrup de redacció a la llum de les recomanacions formulades pel NESTI,s’adoptà el document l’any 1993 (OCDE, 1994a).

Sisena edició

14. Els motius per dur a terme una cinquena revisió del Manual deFrascati incloïen la necessitat de posar al dia algunes classificacions iuna demanda creixent de dades d’R+D dins el sector de serveis, sobrela globalització de l’R+D i els recursos humans en R+D. La necessitatde dades comparables s’ha incrementat també a causa de diversos pro-jectes d’avaluació comparativa (benchmarking).

15. El NESTI va prendre la decisió de revisar el Manual de Frascati enla seva reunió de l’any 1999 i, en una reunió especial el març de l’any2000, es van discutir diversos temes que havien de ser revisats. Enaquesta reunió de l’any 2000, s’identificaren 19 temes per estudiar-losposteriorment. Per a cada tema, es va establir un petit grup, amb unpaís o el mateix Secretariat de l’OCDE com a líder encarregat del tre-ball. Els informes dels grups van ser discutits a Roma, el mes de maigdel 2001, en una trobada promoguda per les autoritats italianes. A lasegüent reunió del NESTI a Roma, es prengueren decisions sobre les


ANNEX 1

importants revisions que calia dur a terme. L’octubre del 2001 es dis-cutiren les propostes ja redactades. El Manual revisat fou adoptat afinals de l’any 2002. La sisena edició del Manual es publica tant enversió paper com en versió electrònica.

Principals canvis de la sisena edició

16. En aquesta edició del Manual, s’ha esmerçat un esforç explícitper enfortir algunes recomanacions metodològiques. De la mateixamanera que en les revisions precedents, les recomanacions que figurena les comptabilitats nacionals s’han seguit sempre que ha estat possi-ble i factible dins el marc de les enquestes d’R+D. Algunes de lesrecomanacions formulades en aquesta edició són conseqüència de lanecessitat d’apropar les estadístiques d’R+D a les comptabilitats na-cionals.

17. El capítol 1 conté nous apartats dedicats a l’R+D en programarii en serveis, al Sistema de Comptabilitat Nacional (SCN), a la globalit-zació i a la cooperació en matèria d’R+D, i a temes específicsd’especial interès: la salut, la biotecnologia, les tecnologies de lainformació i les comunicacions (TIC).

18. El capítol 2 té una nova secció d’R+D en programari, ciènciessocials i serveis. La discussió dels serveis és totalment nova i incloudiferents exemples d’R+D. Els apartats relatius al programari i a lesciències socials han estat parcialment revisats per tal d’integrarinformació distribuïda anteriorment en altres parts del capítol.

19. Al capítol 3 la classificació per tipus d’institució dins el sectorde les empreses s’ha modificat. Les definicions dels apartats no s’hancanviat, però s’han introduït recomanacions referents a institucionsdel sector de l’ensenyament superior quan s’ha considerat que la sevainclusió al capítol podria resultar problemàtica.

20. El capítol 4 s’ha completat amb informació suplementària sobreel concepte de recerca bàsica. S’afegeixen exemples del tipus d’R+D ala indústria dels serveis financers. Hi ha una recomanació més explí-cita sobre la utilització de la classificació per grups de productes alsector de les empreses, almenys per a la ISIC Rev. 3, Divisió 73.

21. El capítol 5 s’ha reestructurat en dues parts importants: una quefa referència a la cobertura i la definició del personal d’R+D i unaaltra que tracta les qüestions de la mesura i la recollida de dades. La


ANNEX 1

recomanació sobre la necessitat de recollir dades en nombre de perso-nes físiques, a part de fer-ho en la seva equivalència a jornada completa(EJC) dedicades a l’R+D, s’ha reforçat. S’aporten altres indicacionssobre el càlcul dels EJC. La recomanació de desglossar les dades pergènere i edat (amb una proposta de classificació per edat) és nova.

22. El capítol 6 presenta recomanacions més precises sobre les fontsde finançament i el desglossament de les despeses externes. S’explicaclarament la necessitat de relacionar directament les fonts de finança-ment amb les despeses en R+D durant un període determinat.L’adquisició de programes d’ordinador s’ha afegit a les despesesd’inversió d’acord amb el nou SCN.

23. El capítol 7, en conjunt, ha estat modificat de manera dràstica.L’objectiu és fer recomanacions més precises sobre els mètodesd’enquesta dins el sector de les empreses i sobre diversos procedi-ments d’estimació. S’ha intentat elaborar un text més clar i més adap-tat a les enquestes sobre l’R+D.

24. Algunes recomanacions adoptades per l’Eurostat, des de l’últimarevisió del Manual, s’han integrat al capítol 8 i la NABS (Nomenclaturaper a l’anàlisi i la comparació de programes i pressupostos científics)s’ha adoptat com a classificació de base per objectiu socioeconòmic(OSE). També s’han aclarit altres conceptes i assumptes metodològics.

25. S’han afegit nous annexos sobre R+D en determinats campsespecífics d’interès, com el de les TIC, la salut i la biotecnologia. Hi haun annex que conté les línies directrius en l’obtenció de dades d’R+Dper regió. L’arbre de decisió sobre la classificació per sector d’execucióde les unitats de recerca s’ha afegit al capítol 3 i els exemples relatiusals programes informàtics que tenen relació amb l’R+D apareixen alcapítol 2. La majoria dels annexos de la versió precedent del Manualhan estat posats al dia i s’han desenvolupat més.

Agraïments

26. Totes les edicions del Manual han estat preparades en cooperacióentre experts pertanyents a tots els estats membres de l’OCDE, i deles diverses organitzacions internacionals, principalment la UNESCO,la UE, NORDFORSK/Fons Industrial Nòrdic i el Secretariat de l’OCDE,especialment A. J. Young i el difunt Y. Fabian (a les quatre primeres


ANNEX 1

edicions). Cal dedicar un agraïment, en particular, a la National ScienceFoundation dels Estats Units, capdavantera en la mesura sistemàticade l’R+D.

27. Entre les persones que van participar en la primera edició delManual, cal citar el difunt doctor J. Perlman, el professor C. Freeman iels membres de la Delegació General de Recerca Científica i Tècnica deFrança.

28. De la mateixa manera, van contribuir decisivament a la segonaedició del Manual el difunt H. E. Bishop, que va presidir la reunió deFrascati l’any 1968, H. Stead (Estadístiques del Canadà), P. Slors (Ofici-na Central d’Estadístiques d’Holanda), i el doctor D. Murphy (ConsellNacional de la Ciència, Irlanda).

29. Entre les persones que van prendre part activa en la preparacióde la tercera versió, cal citar, en particular, el difunt K. Sanow (Natio-nal Science Foundation, Estats Units), J. Mitchell (Office of Fair Tra-ding, Regne Unit), K. Perry (Central Statistical Office, Regne Unit) i K.Arnow (National Institutes of Health, Estats Units), president de lareunió d’experts de l’any 1973, i també els presidents de les reunionsdedicades a temes específics: T. Berglund (Oficina Central d’Estadística,Suècia), J. Sevin (DGRST, França) i F. Snapper (Ministeri d’Educació iCiència d’Holanda).

30. Els treballs de H. Stead (Oficina d’Estadística del Canadà) van serparticularment útils per a l’elaboració de la quarta edició. Les diversesreunions d’experts van tenir lloc durant la presidència de G. Dean (Ofi-cina Central d’Estadística del Regne Unit) l’any 1978 i de C. Falk (Nati-onal Science Foundation, Estats Units) l’any 1979.

31. El suplement de l’ensenyament superior fou preparat per la Sra.FitzGerald (EOLAS, Irish Science and Technology Agency, Irlanda).L’apartat referit a les enquestes sobre l’ús del temps s’inspira en granpart en l’estudi de M. Åkerblom (Oficina Central d’Estadístiques deFinlàndia). La conferència del 1985 sobre indicadors de CiT en el sectorde l’ensenyament superior va ser presidida per T. Berglund (OficinaCentral d’Estadística de Suècia).

32. La cinquena edició la va preparar en gran part la Sra. FitzGerald(EOLAS) a partir dels treballs realitzats per un gran nombre d’expertsnacionals. Un agraïment especial es deu a T. Berglund (Oficina Central


ANNEX 1

d’Estadística de Suècia), J. Bonfim (Junta Nacional de Investigaçao Ci-entifica e Tecnologica, Portugal), M. Haworth (Department of Tradeand Industry, Regne Unit), A. Holbrook (Industry, Science and Technolo-gy Canada, Canadà), J. F. Minder (Ministère de la Recherche et de laTechnologie, França), el professor F. Niwa (National Institute of Scienceand Technology Policy, Japó), la doctora E. Rost (Bundesministeriumfür Forschung und Technologie, Alemanya), P. Turnbull (Central Statisti-cal Office, Regne Unit) i a K. WilleMaus (Norges allmennvitenskapligeforskningråd, Noruega), i també a G. Sirilli (Consiglio Nazionale delleRicerche, Itàlia), que va presidir el Grup d’Experts Nacionals sobre In-dicadors de Ciència i Tecnologia durant aquest període i va organitzarla Conferència de Roma.

33. Aquesta sisena edició l’ha preparat en gran part M. Åkerblom(Oficina Central d’Estadístiques Finlàndia; Secretariat de l’OCDE durantla fase de preparació) basant-se en el treball sobre temes específicsd’un gran nombre d’experts nacionals. Cal dedicar un agraïment espe-cial a D. Byars (Oficina Estadística d’Austràlia), D. Francoz (Ministeride Recerca i Tecnologia, França), C. Grenzmann (Stifterverband, Ale-manya), M. J. Jankowski (National Science Foundation, EE.UU.), J. Mor-gan (ONS, Regne Unit), M. B. Nemes (Oficina Estadística del Canadà),M. A. Sundström (Oficina Estadística de Suècia), M. H. Tomizawa (NIS-TEP, Japó) i A. J. Young (consultora davant l’Oficina Estadística delCanadà). G. Sirilli (Consiglio Nazionale delle Ricerche, Itàlia) ha estatpresident del grup de treball d’Experts Nacionals sobre Indicadors deCiència i Tecnologia durant aquest període i també va organitzar laConferència de Roma.


ANNEX 1

Annex 2

Obtenció de dades sobre R+D en el sectorde l’ensenyament superior

Introducció

1. L’obtenció de dades sobre R+D en el sector de l’ensenyament su-perior presenta alguns problemes específics, que aquest annex intentaexplicar detalladament. La discussió deriva fonamentalment del treballmetodològic portat a terme a mitjans de la dècada dels vuitanta, queva donar com a resultat un suplement especial de la quarta edició delManual de Frascati (Estadístiques d’R+D i Mesura de la Producció al Sec-tor de l’Ensenyament Superior, OCDE, 1989b).

2. Les enquestes d’ús del temps o, en cas que no sigui possible rea-litzar-les, altres mètodes d’estimació de la component d’R+D (coefici-ents d’R+D) en el total d’activitats del sector de l’ensenyament supe-rior, constitueixen una base necessària per a aquestes estadístiques,les quals es descriuen més endavant.

3. Tot seguit, es discuteix l’ús de coeficients basats en aquests mèto-des per a l’estimació de les despeses i del personal d’R+D, d’acordamb la informació sobre el total d’activitats en les universitats, junta-ment amb altres qüestions relacionades amb la mesura.

Enquestes sobre l’ús del temps i altres mitjans d’estimació delcomponent d’R+D en el total d’activitats del sector del’ensenyament superior

Generalitats

4. Els estats membres utilitzen diferents tipus d’enquestes d’ús deltemps, i també altres mètodes per establir les bases per a l’estimació


ANNEX 2

de la dedicació a R+D dins el total d’activitats a les universitats (és adir, per calcular els coeficients d’R+D). Aquests coeficients són fracci-ons o proporcions de les dades estadístiques que s’apliquen als recur-sos totals del sector de l’ensenyament superior. Serveixen com a einesper al càlcul o estimació del component atribuïble a l’R+D dins lesdades de despeses i personal.

5. Cal procedir amb precaució en utilitzar les enquestes d’ús deltemps en el sector de l’ensenyament superior. El personal de les insti-tucions docents de rang superior combina la recerca amb un ampliconjunt d’activitats, com la docència, la gestió i la supervisió. Aixídoncs, pot resultar difícil per als enquestats identificar de forma ine-quívoca la part del seu temps (laboral o d’una altra mena) que dedi-quen de forma exclusiva a l’R+D. En primer lloc, s’exposaran algunsmètodes d’enquesta que poden ser útils a l’hora de minimitzar algunsdels problemes que poden provocar aquestes estimacions. Més tard esdescriuran altres mètodes per establir els coeficients d’R+D.

Mètodes per fer enquestes sobre l’ús del temps

6. En triar el mètode més adequat per fer enquestes és necessariconsiderar els factors següents:

– Els recursos a disposició dels encarregats de l’elaboració de lesestadístiques.

– El nivell de qualitat desitjat per a aquestes estadístiques.– El grau d’esforç que raonablement es pot demanar als gestors de

les universitats i als enquestats individualment.– Les característiques especials del país.

7. Es poden distingir dos mètodes per elaborar estudis de l’ús deltemps:

– Els basats en l’avaluació de la distribució del temps de treball fetapels mateixos investigadors.

– Els basats en estimacions fetes pels responsables dels instituts odepartaments universitaris.

Mètodes basats en l’avaluació de la distribució del temps de treballfeta pels mateixos entrevistats

8. Aquests mètodes es poden classificar en funció del període cobertper l’enquesta:


ANNEX 2

– Enquestes sobre la distribució del temps de treball durant un anycomplet.

– Enquestes sobre la distribució del temps de treball durant una odiverses setmanes concretes.

– Les enquestes sobre la distribució del temps de treball durant unany complet, efectuades mitjançant enquestes especials parcials“rotatives” amb una mostra específica de la població, efectuadessetmanalment al llarg de l’any.

• Enquestes sobre la distribució del temps de treball durant unany complet

9. En aquest tipus d’enquestes, els qüestionaris poden ser enviats atots els membres del personal o bé tan sols a una mostra representa-tiva. L’enquesta pot abastar tot el sector de l’ensenyament superior onomés una mostra institucional representativa. Als enquestats se’lsdemana que distribueixin el seu temps de treball durant tot l’any endiverses categories d’activitats laborals. A les enquestes més recentsefectuades pels estats membres, el nombre d’activitats ha passat denomés dues categories, “recerca” i “altres”, a un total de quinze, lesquals cobreixen tots els aspectes d’un any laboral. S’accepta que elsenquestats puguin ensopegar amb dificultats a l’hora de recordar elsseus esquemes de treball i de respondre de manera exacta els qüestio-naris.

10. Tot seguit s’aporta un exemple de classificació de l’ús del temps,tot i que, depenent de les institucions estudiades, es poden suggeriraltres activitats:

– Temps dedicat a activitats docents de primer i segon cicle.– Temps dedicat a activitats docents de tercer cicle o postgrau.– Temps dedicat a recerca de postgrau.– Temps dedicat a recerca personal.– Temps dedicat a gestió.– Temps dedicat a activitats internes sense adscripció.– Temps dedicat a activitats professionals desenvolupades fora de la

institució.

11. Aquests qüestionaris sovint també inclouen preguntes de caràc-ter més general, com el nivell d’estudis de l’enquestat, l’edat, el sexe,els problemes o les restriccions a l’hora d’executar la seva activitatd’R+D, la pertinença a comitès, etc.


ANNEX 2

• Enquestes sobre la distribució del temps de treball durant una odiverses setmanes concretes

12. Els qüestionaris poden ser enviats a tots els membres del perso-nal o bé tan sols a una mostra representativa. El qüestionari es pre-senta en forma d’un diari al qual l’enquestat ha de marcar diàriament,cada hora o cada mitja hora, d’acord amb la llista presentada,l’activitat en què ha emprat més temps dins aquest període.

13. Es pot sol·licitar als membres del personal inclòs a l’enquestaque mantinguin l’activitat d’aquest diari durant tres períodes breus del’any acadèmic, com per exemple:

– Una setmana lectiva normal.– Una setmana no lectiva que no estigui inclosa dins el període per-

sonal de vacances.– Una setmana del període d’exàmens.

• Estudis basats en enquestes periòdiques parcials durant totes lessetmanes de l’any

14. S’assumeix que resulta força difícil per al personal acadèmic pro-porcionar una informació precisa i detallada sobre l’ús del seu tempsquan l’enquesta dura més d’una setmana. Per aquest motiu s’ha desen-volupat un mètode que es basa en enquestes parcials fetes sobre unamostra “rotativa” d’enquestats durant una setmana, a fi d’estimar elpatró de distribució del temps de treball al llarg de l’any. La mostraestà constituïda per individus seleccionats del total de la població aestudiar, a cadascun dels quals s’assigna una o diverses setmanes con-cretes perquè responguin les enquestes, de manera que el període to-tal d’un any quedi cobert. Aquesta informació és utilitzada posterior-ment per calcular o estimar les sèries corresponents de personal idespeses d’R+D.

15. Aquest mètode implica les següents passes prèvies a la tramesadels qüestionaris:

– Definir la població a estudiar.– Obtenir una mostra de la població en cas que no estigui previst

elaborar un estudi complet.– Assignar una o diverses setmanes a cada persona inclosa a la mos-

tra durant les quals hauran de respondre les enquestes correspo-nents.


ANNEX 2

16. Els països utilitzen diferents criteris a l’hora d’obtenir informa-ció en aquesta mena d’enquestes. De vegades, es demana als enques-tats que indiquin el nombre total d’hores emprades en diverses activi-tats al llarg de tota la setmana, mentre que altres vegades se’lsdemana que aportin les dades per a cada dia de la setmana.

17. Tot i que cada país ofereix als seus enquestats diferents opcions,el principi general sempre és incloure un llistat amb totes les activi-tats laborals possibles, i sol·licitar als enquestats que determininquant de temps inverteixen en cadascuna d’elles (en termes absoluts orelatius).

18. La informació general a la qual es fa referència a l’apartat 11també es pot obtenir com a part d’aquestes enquestes.

19. Tots els mètodes d’enquesta basats en les respostes individualsde membres del personal són comparativament més costosos, de ma-nera que els estudis d’aquest tipus sovint es fan en llargs intervals detemps.

Mètodes basats en estimacions fetes pels directors d’institutsuniversitaris

20. Sovint no és possible obtenir una informació completa sobre lesactivitats d’R+D en el sector de l’ensenyament superior sense obtenirdades dels instituts universitaris. En la majoria dels països, les esta-dístiques d’R+D per al sector de l’ensenyament superior es basen enuna combinació d’informació obtinguda a nivell dels instituts i del’administració central, juntament amb la proporcionada per membresdel personal. Els qüestionaris adreçats als instituts inclouen freqüent-ment preguntes sobre determinats tipus de despeses i altres recursostotals disponibles i l’estimació sobre la component dedicada a R+Dd’aquests recursos.

21. Diversos països han considerat convenient incloure preguntes,als qüestionaris adreçats als instituts universitaris, sobre l’ús deltemps a un nivell més agregat, en comptes d’elaborar estudis d’ús deltemps dels investigadors a nivell individual. Aquest mètode és mésbarat que els descrits fins ara i requereix menys esforç per part delsenquestats. En aquest cas, els qüestionaris solen adreçar-se al màximresponsable de l’institut, que se suposa que té el coneixement neces-sari de les activitats que es porten a terme i que, per tant, és capaç de


ANNEX 2

proporcionar estimacions prou precises. No obstant això, sovint tam-bé és necessari fer consultes a membres del personal a fi d’obtenirunes estimacions més bones.

Tractament d’aquelles activitats situades a la frontera de l’R+D

22. Els enquestats en els estudis de l’ús del temps necessiten ins-truccions molt clares si es pretén obtenir resultats precisos i compa-rables. Per tant, l’enquestador ha de definir amb molta claredat quinesactivitats han de ser incloses com a R+D i quines han de ser excloses.Les instruccions han de contenir, així mateix, definicions clares, ja quees demana als enquestats que distribueixin les seves pròpies activi-tats. Cal seguir les recomanacions que es fan al capítol 2 del Manual.

Percentatge de resposta

23. Els mètodes basats en estimacions obtingudes dels instituts uni-versitaris no suposen pràcticament cap esforç per als investigadorsindividuals (ni per a les altres categories de personal enquestat), isuposen tan sols un moderat esforç per part del mateix institut uni-versitari. A la inversa, l’elaboració d’un diari detallat imposa una càr-rega de feina força considerable als membres del personal acadèmic icap ni una a l’institut universitari. L’esforç exigit als enquestats indi-viduals és menor a les enquestes que tan sols demanen la distribuciódel seu temps al llarg de l’any.

24. Les enquestes sobre l’ús del temps diari al llarg d’una o diversessetmanes tenen un percentatge de resposta comparativament mésbaix. Els percentatges de resposta són habitualment més elevats quanles persones interrogades han d’aportar dades sobre la seva activitatal llarg d’un any complet. D’altra banda, les enquestes adreçades ainstituts universitaris sovint tenen un percentatge de respostes pro-per al 100%.

Mètodes basats en altres fonts

25. Tot i que les enquestes constitueixen el mètode més precís isistemàtic d’obtenir informació sobre l’ús del temps, no sempre resul-ten adequades per als recursos o les necessitats dels països individu-als. Requereixen una despesa notable de temps i diners i poden supo-sar una gran càrrega de recursos dels productors d’estadístiques. Elspaïsos grans, en particular, poden ensopegar amb dificultats a l’hora


ANNEX 2

de fer enquestes detallades sobre l’ús del temps, a causa de l’elevatnombre d’institucions d’ensenyament superior i d’investigadors.

26. A més, la formulació de les polítiques d’educació en l’àmbit de larecerca en alguns països, pot fer que no sigui necessària una informa-ció tan detallada com la que proporcionen les enquestes d’ús deltemps.

27. Així doncs, es necessiten altres mètodes alternatius d’obtenciód’informació que s’ajustin a les restriccions dels recursos disponiblesi s’adaptin a les necessitats d’informació.

28. Els coeficients d’R+D no basats en enquestes s’obtenen mitjan-çant diferents procediments, que van des de suposicions informadesfins a models sofisticats. Sigui quin sigui el mètode utilitzat, had’haver-hi una alternativa a les costoses enquestes a gran escala dutesa terme amb investigadors i amb instituts d’ensenyament superior,descrites més amunt.

29. L’exactitud dels coeficients depèn de la qualitat del criteri utilit-zat a l’hora de calcular-los, i l’exactitud de les estimacions resultantsdepèn de la qualitat de les dades a les quals s’apliquen i del detall,tant de les dades com dels coeficients disponibles.

30. Els coeficients s’han de preparar de manera que es corresponguinamb el nivell de precisió de les dades disponibles i necessàries per ales estadístiques. Això es pot aconseguir de diverses maneres, depe-nent de la informació de què disposi el responsable de la unitat esta-dística. Resulta essencial que en el treball hi participi

personal que disposi dels coneixements i l’experiència necessaris.

31. Habitualment, hi ha disponible informació rellevant de natura-lesa força variada. Els contractes de treball poden especificar el tempsdisponible per a algunes activitats; la descripció dels llocs de feina, endeterminades categories laborals, també pot proporcionar informaciód’utilitat. Algunes institucions poden establir coeficients totals o par-cials per a la seva pròpia planificació o avaluació; altres països ambsistemes d’educació similars poden haver obtingut coeficients relle-vants.

32. Els coeficients obtinguts per calcular l’activitat total d’R+Dpoden ser validats, en ocasions, comparant-los amb els resultats de


ANNEX 2

les enquestes d’ús del temps en altres països amb estructuresd’ensenyament superior similars.

33. La utilització de models per obtenir coeficients de recerca és unapràctica relativament nova que ha sorgit de la creixent informatitza-ció de la informació del sector de l’ensenyament superior. S’han desen-volupat diversos models mitjançant l’aplicació de diferents coeficientssobre les dades ponderades o no ponderades del sector de l’educaciósuperior.

Ús de coeficients per a l’estimació de les despesesen R+D i personal d’R+D

34. L’objectiu dels estudis de l’ús del temps i dels altres mètodesdescrits més amunt és l’obtenció d’una base per a la distribució delsrecursos totals de la universitat entre recerca, docència i d’altres acti-vitats (incloent-hi l’administració). Aquests estudis constitueixen, pertant, tan sols el primer pas dins la creació d’estadístiques d’R+D.El següent pas és calcular els recursos totals de les universitats; actual-ment això se sol fer basant-se en diverses fonts administratives.El pas final és utilitzar els coeficients d’R+D per estimar la proporciód’R+D dins els recursos totals de despeses i personal i desglossar-losen categories més detallades.

35. D’aquesta manera, per establir les estadístiques del sector del’ensenyament superior, és necessari estimar:

– Els recursos totals disponibles del sector, tant de personal comeconòmics.

– La despesa corresponent a R+D per tipus de despesa.– La despesa corresponent a R+D per font de finançament.

Recursos totals

36. El càlcul dels recursos d’R+D es fa sobre les dades del total derecursos disponibles, aplicant els coeficients obtinguts dels estudisd’ús del temps o d’altres fonts. Les dades totals inclouen els fonsgenerals de les universitats (FGU) i diverses fonts externes, i podenobtenir-se de:

– La comptabilitat de les universitats.– Els arxius administratius.– Els desglossaments addicionals elaborats per les administracions


ANNEX 2

centrals de les universitats a partir dels registres i la comptabili-tat general.

– Les enquestes adreçades als instituts universitaris.– Altres mètodes estadístics (estadístiques de la funció pública, esta-

dístiques generals sobre salaris).

37. En molts casos, les dades totals s’obtenen a partir de diversesfonts administratives. El paper de les administracions centrals dife-reix d’uns països a altres, i d’un nivell a un altre: nacional, en el casdel Ministeri d’Educació, autonòmic, local o fins i tot dins el mateixinstitut d’ensenyament superior. Independentment del seu nivell,aquests centres disposen, generalment, d’una gran quantitatd’informació, resultat de les seves activitats administratives. La infor-mació que posseeixen les administracions centrals, tot i que no neces-sàriament ha d’estar específicament relacionada amb l’R+D, és unafont útil de dades generals de la qual es poden extreure les dadesd’R+D mitjançant la utilització, ja sigui de coeficients estimatsd’R+D, o bé de coeficients d’R+D derivats d’enquestes d’ús deltemps. A vegades, la informació sobre R+D està directament disponi-ble a les administracions centrals. No obstant això, no és absoluta-ment cert que aquesta informació s’adapti a les definicions aportadespel Manual de Frascati, i això limita la possibilitat d’utilitzar-la deforma directa.

38. La informació que posseeixen les administracions centrals alsseus arxius varia d’acord amb la funció que desenvolupa cadascuna deles administracions en particular. Els Ministeris d’Educació podenestar en possessió d’informació general de tipus molt ampli, mentreque els departaments administratius de les institucions d’ensenya-ment superior poden tenir informació sobre ingressos i despeses asso-ciada als investigadors individuals i a altres membres del personal.

39. La identificació de les activitats d’R+D en les diferents discipli-nes o camps individuals de la ciència pot requerir informació a nivelld’investigadors, en les grans institucions que porten a terme recercade diverses disciplines. La informació en l’àmbit de la institució éssuficient si la institució manté la seva activitat d’R+D restringida aun únic camp científic.

40. L’obtenció de dades a partir de les administracions centrals, coma part d’una activitat d’obtenció de dades generals d’R+D, presentauns quants avantatges:


ANNEX 2

– Les dades són consistents i sense ambigüitats.– No es comptabilitzen els paràmetres més d’una vegada.– Les dades es refereixen a un període específic.– Les dades són de fàcil accés.– Les dades constitueixen una aportació útil al procés iteratiu de

construcció de models.– L’ús de dades procedents de fonts secundàries redueix l’esforç

requerit als enquestats.

41. Aquestes dades també presenten limitacions, algunes de lesquals, si no són tingudes en compte degudament, poden produirerrors a les estadístiques finals d’R+D:– Dades específiques incompletes sobre activitats d’R+D en termes

de cobertura de despeses, fonts de finançament i personal.– Problemes de comparabilitat entre diferents universitats.– Dades disponibles habitualment a un nivell d’agregació força elevat.– La component d’R+D a les estadístiques generals d’ensenyament

superior no s’identifica separadament.

42. Els països poden accedir a dades prou detallades sobre els recur-sos totals (per exemple, desglossats per camps científics) de diferentsmaneres. Les diferències entre les diferents universitats d’un paísdeterminat, en termes del grau de detall disponible, també podendonar com a resultat diferències en la capacitat dels diferents païsosper proporcionar a l’OCDE dades prou detallades.

43. El resultat dels estudis de l’ús del temps es fa servir per calcularl’equivalència a jornada completa per a l’R+D als diferents països,partint de dades sobre l’equivalència a jornada completa totals, que enteoria es poden definir almenys de dues maneres diferents:

– La quantitat total de feina realitzada en R+D per una persona enun any.

– El nombre total de llocs de treball, a temps complet en R+D, ocu-pats per un individu durant un any, utilitzant el salari com a criteri.

44. La primera definició es correspon en termes generals amb la defi-nició d’EJC aportada al capítol 5, apartat 5.3.3. A la pràctica, la segonadefinició és probablement més útil a l’hora d’obtenir dades. En la ma-jor part dels casos no és possible obtenir informació de les persones


ANNEX 2

que ocupen diversos llocs, ja que pot donar-se el cas que una personasigui comptabilitzada per més d’un EJC.

Tipus de costos

45. D’acord amb el capítol 6, apartats 6.2.2 i 6.2.3 del Manual, lesdespeses d’R+D s’han de desglossar en despeses ordinàries i de capi-tal que, al seu torn es divideixen en dos grups: costos salarials i altresdespeses ordinàries, d’una banda, i despeses en equips i instruments ien terrenys i edificis, de l’altra.

46. Si no es disposa directament de dades per a cadascun d’aquestscomponents de l’R+D d’una unitat determinada, cal fer una estimacióprenent com a base la informació sobre despeses totals.

47. Els costos salarials (és a dir, els sous i els costos socials rela-cionats) habitualment representen aproximadament la meitat de lesdespeses totals en R+D al sector de l’ensenyament superior. La infor-mació sobre els costos salarials totals sol trobar-se disponible, o bépot calcular-se a partir d’algunes de les fonts següents:– Posició a l’escala de salaris de cada investigador, tècnic o qualse-

vol altre membre del personal i la pròpia escala.– Costos salarials per categoria de personal i per institut.– Costos salarials per categoria de personal, institut, camp científic

o departament.

48. Els coeficients d’R+D obtinguts a partir dels estudis de l’ús deltemps s’utilitzen de manera directa a un nivell determinat (individu,institut, departament, universitat) per estimar la relació d’R+D en elscostos laborals totals; si fos necessari, es podrien fer ajustos per teniren compte els costos associats de jubilació o de Seguretat Social.

49. Es pot esperar que els coeficients d’R+D experimentin varia-cions d’acord amb la disciplina en què es duen a terme les tasques dedocència o recerca, amb la categoria ocupacional del personal involu-crat directament en l’R+D i amb el tipus d’institució a la qual esdesenvolupa aquesta activitat. Al màxim grau de detall, es poden apli-car els coeficients a les dades econòmiques i de personal de les insti-tucions individuals. Quan sigui possible, els coeficients es poden mo-dificar perquè reflecteixin les diferents posicions de les institucionsen termes d’R+D, per exemple, si es tracta de petites escoles d’arts


ANNEX 2

liberals, universitats politècniques o grans universitats on s’exerceixdocència i recerca.

50. Els coeficients s’apliquen típicament per etapes:– L’aplicació dels coeficients d’R+D a les diferents categories de per-

sonal, si és possible separant-los per disciplina i institució, pro-porcionen l’estimació de l’EJC del personal.

– Aquestes estimacions de personal, també convertides en coefici-ents, poden ser aplicades a les dades econòmiques per obtenir esti-macions de les despeses en R+D.

51. La informació sobre altres despeses ordinàries sol estar dispo-nible a nivell d’institut i sovint fa referància als recursos de què dis-posen els instituts per a l’adquisició de documents, de petit material,etc. Habitualment es demana als instituts que estimin la part d’R+Dd’aquests costos, d’acord amb l’ús esperat dels esmentats recursos.Les parts que no estan disponibles a nivell d’institut (despeses gene-rals, com l’aigua, l’electricitat, els lloguers, el manteniment,l’administració general, etc.) s’han de dividir entre les unitats institu-cionals a les quals corresponen. Un mètode consisteix a repartir-lesamb el mateix criteri que els costos salarials. La part d’R+D tambées pot determinar en virtut de convenis o d’apreciacions dels matei-xos instituts.

52. La informació referent a inversions totals en equips i instru-ments habitualment està disponible a nivell d’institució. En moltesenquestes, són els instituts els que avaluen la part d’R+D segons l’úsal qual estigui destinat l’equip. Els coeficients d’R+D són probable-ment de menys utilitat a l’hora d’estimar la part d’R+D d’equips iinstruments, que a l’hora d’estimar els diferents tipus de despesesordinàries. La part d’R+D en les inversions en equips i instrumentstambé es pot determinar en virtut d’acords o d’apreciacions, igual queen altres categories d’altres despeses ordinàries ja assenyalades.

53. La informació sobre inversions totals en terrenys i edificis solestar disponible només a nivell de l’institut o de la universitat. Elscoeficients d’R+D gairebé no s’utilitzen per estimar la part d’R+Dd’aquestes inversions. Un cop més, en aquest cas, les dades solen esti-mar-se basant-se en l’ús que s’espera d’aquestes instal·lacions.

54. De tot l’explicat fins ara, es pot concloure que els coeficientsd’R+D constitueixen l’única manera d’estimar la part d’R+D de les


ANNEX 2

despeses laborals, i tenen un paper significatiu dins l’estimació de lapart d’R+D en les altres despeses ordinàries, però tenen menysimportància a l’hora de calcular la part d’R+D en les inversions enequips i instruments, i en terrenys i edificis.

Fonts de finançament

Generalitats

55. El finançament de l’R+D en el sector de l’ensenyament superiorprové de diverses fonts. La font principal, en la majoria dels estatsmembres, és tradicionalment una proporció de la subvenció generalfinançada amb fons públics, que s’anomena fons generals de les universi-tats (FGU), que reben les institucions d’educació superior com a suportde totes les seves activitats. Les diverses activitats del personal deles institucions d’ensenyament superior, com la docència, l’R+D,l’administració, l’atenció sanitària, etc., no s’identifiquen de maneraespecífica a l’hora d’efectuar pagaments separats a partir d’aquestessubvencions, que de forma general, cobreixen els pagaments de totesles activitats laborals. A més, es reben fons per a R+D en forma desubvencions o contractes procedents d’altres fonts, com els ministe-ris, els departaments i altres institucions públiques, incloent-hi elsconsells de recerca, d’institucions privades sense finalitats de lucre, ials darrers anys, cada cop més de les empreses i de l’estranger. Algu-nes universitats també poden disposar de “fons propis” (com perexemple els interessos procedents de donacions, etc.).

56. Els estudis de l’ús del temps i la resta de mètodes utilitzats peridentificar el component d’R+D del conjunt de les activitats de lesuniversitats, habitualment es refereixen als fons generals de les uni-versitats (FGU), que representen la part fonamental de l’R+D del’ensenyament superior. Els fons procedents de fonts externes es dedi-quen freqüentment a l’R+D, però també poden utilitzar-se per a altresfins. Així doncs, per a cada projecte finançat per fonts externesl’enquestat haurà d’avaluar si aquests fons financen la recerca o no, enel cas que aquesta informació no s’obtingui a partir dels registres del’administració central.

57. Sovint, alguns fons externs (especialment aquells que provenende fundacions i consells de recerca) no s’inclouen en la seva totalitaten els registres de comptabilitat central de les universitats. De fet,


ANNEX 2

alguns contractes de recerca poden recaure directament sobrel’institut universitari o sobre investigadors individuals. Per tald’aconseguir la cobertura més àmplia possible, les dades del finança-ment extern dels instituts hauran d’obtenir-se, en alguns casos, de lescomptabilitats de les entitats finançadores (tot i que això vagi encontra del principi del Manual que especifica que l’enquesta ha de sercompletada per la persona que executa l’R+D) o, almenys, ha de sercontrastada amb les dades procedents de les esmentades comptabili-tats. Les dades basades en l’entitat finançadora es refereixen, general-ment, tan sols a despeses, de manera que l’obtenció de les dades cor-responents de personal d’R+D resulta problemàtica.

58. Les institucions d’ensenyament superior cerquen, cada cop ambmés freqüència, fonts externes de finançament per poder compensarels retallaments o la disminució dels seus recursos tradicionals delsFGU. En concret, s’estan intensificant les relacions en matèria de re-cerca amb els ministeris més orientats cap a aquestes activitats i ambles empreses, i en definitiva, la part de les despeses totals derivada defonts diferents dels FGU s’ha incrementat últimament. Aquestes relaci-ons amb organitzacions externes poden ser o no ser formalment iden-tificades en la comptabilitat de les institucions, i per tant són difícilsde quantificar dins el conjunt de les estadístiques d’R+D. A més,aquestes transferències de recursos es poden materialitzar en béns (enforma d’equipament i materials), en comptes de diners, cosa quen’augmenta les dificultats de quantificació.

59. Així doncs, els procediments comptables determinaran en quinamesura poden definir-se i identificar-se independentment les fonts definançament de l’R+D. Els productors d’estadístiques d’R+D depenendel grau de detall d’aquestes comptabilitats. Una complicació addicio-nal a l’hora d’identificar les fonts de finançament de la recerca és el fetque les organitzacions externes no sempre paguen el “cost íntegre demercat”, com sigui que aquest es defineixi, de l’R+D portada a termeper encàrrec en institucions d’ensenyament superior. Teòricament, unapart dels FGU gastats en tasques administratives i en altres despesesextra de la recerca finançada externament, hauria de ser comptabilitza-da com a recerca, addicionalment a les estimacions d’R+D basades enels coeficients utilitzats amb anterioritat.

60. Els problemes a l’hora d’estimar amb precisió les fonts de finan-çament de l’R+D són comuns a tots els estats membres, però la prin-


ANNEX 2

cipal dificultat en matèria de comparació internacional de les dades ésla distinció entre els fons públics generals de les universitats (FGU) ialtres fonts públiques d’ingressos per a R+D.

Distinció entre els fons generals de les universitats i altres fonts definançament

61. Alguns dels problemes que planteja la identificació de la partd’aquestes subvenciones directament atribuïble a R+D ja han estatdiscutits. Aquest procés d’identificació és part intrínseca de la meto-dologia d’enquestes que utilitza cada país. Les inconsistènciess’accentuen perquè els diferents països no classifiquen de la mateixamanera el component d’R+D dels FGU.

62. Les opcions a l’hora de classificar aquests fons públics a escalasectorial són:

– Fons generals de les universitats.– Fons propis del sector.– Fons directes de l’administració.

• Fons generals de les universitats

63. S’ha definit una categoria diferenciada dels FGU per al sector del’ensenyament superior, de manera que es tinguin en compte els meca-nismes específics de finançament de l’R+D en comparació amb altressectors. La major part dels estats membres estimen que l’R+D és partuna intrínseca de les activitats pròpies de les institucionsd’ensenyament superior i que qualsevol finançament destinat a unainstitució de tercer cicle inclou automàticament un component intrín-sec d’R+D. D’acord amb aquesta interpretació, els esmentats fons esclassifiquen com a FGU. En fer la suma dels totals nacionals, aquestesdades s’inclouen habitualment als subtotals del finançament públic, jaque s’estima que “com que l’administració és la font original de finan-çament, i ha pretès que almenys part dels fons concedits sigui dedica-da a l’R+D, el contingut d’R+D d’aquests fons públics generals de lesuniversitats s’ha d’atribuir a l’administració com a font de finança-ment”, i aquest mètode és el recomanat per a les comparacions inter-nacionals.

64. Els FGU han de ser comptabilitzats separadament i els ajustos ala sèrie de despeses d’R+D han de tenir en compte els desemborsa-ments reals o imputats per a la Seguretat Social, les pensions, etc. is’han d’atribuir als FGU com a font de finançament.


ANNEX 2

• Fons “propis”

65. En les publicacions nacionals, una minoria de països continuenclassificant la subvenció global d’origen públic destinada a ensenya-ment superior no com a FGU sinó com a “fons propis”, argumentantque “correspon a les universitats prendre decisions per assignar lesquantitats que han d’anar a parar a l’R+D procedents del fons comú,que inclou tant els “fons propis” com els fons públics generals de lesuniversitats; així doncs, les quantitats corresponents s’han d’atribuir al’educació superior com a font de finançament”.

66. En aquestes circumstàncies, la categoria de “fons propis” consti-tueix una font de finançament important de l’R+D, que s’ha d’atribuiral sector de l’ensenyament superior i no ha de ser inclosa entre lesfonts públiques en sumar els totals nacionals.

67. Altres ingressos generats pel sector han de ser considerats coma “fons propis”.

68. Tot i que les pràctiques comptables nacionals determinaran elgrau de facilitat amb què poden identificar-se els ingressos d’R+D(“ingressos retinguts”), aquests ingressos poden constituir, especial-ment en el cas de les universitats privades, una font considerabled’ingressos, i innegablement s’han de classificar com a “fons propis”.

• Fons directes de l’administració.

69. A més dels FGU, l’administració publica proporciona finançamentper a l’R+D al sector de l’ensenyament superior en forma de contrac-tes de recerca o subvencions a la recerca. Aquesta font d’ingressos pera la recerca és més fàcilment identificable i, en general, no plantejaproblemes importants als estadístics, ja que són classificats immedia-tament com una font de finançament directa de fons del’administració.

70. Cal dur a terme ajustos vinculats amb les “altres despeses or-dinàries” per reflectir els pagaments reals o imputats a lloguers, etc.,adscrivint-los a la categoria de fons directes de l’administració (con-sulteu el capítol 6, apartats 6.2.2 i 6.3.3 del Manual).

Recomanacions

71. Per assegurar una comparació òptima, a escala internacional, deles estadístiques d’R+D al sector de l’ensenyament superior, és prefe-


ANNEX 2

rible desglossar l’origen dels fons de finançament tant com sigui pos-sible, la qual cosa depèn, en gran mesura, de la disponibilitatd’informació dels registres comptables centrals dels centresd’ensenyament superior.

72. El principal problema de comparabilitat internacional es pro-dueix quan les dades referents als FGU no s’indiquen separadament,sinó que són classificades per diferents països, ja sigui com a “fonspropis” del sector de l’ensenyament superior o bé com a procedentsdirectament de l’administració.

73. Per tant, sempre que sigui possible, convé indicar separadamentels FGU; si això no és possible, els fons corresponents han de figurarcom a “fons del sector públic”, i no com a “fons propis” del sector del’ensenyament superior ni com a “altres fons d’ensenyament superior”.

74. A l’hora d’enviar les dades a l’OCDE, se suggereix als estatsmembres que especifiquin a quins conjunts de dades de despeses i depersonal s’apliquen els coeficients per calcular les dades d’R+D, junta-ment amb els coeficients realment utilitzats.


ANNEX 3


ANNEX 3

Annex 3

Tractament de l’R+D en el Sistema deComptabilitat Nacional de les Nacions Unides

Introducció

1. L’objectiu d’aquest annex és explicar el tractament de l’R+D en elSistema de Comptabilitat Nacional (SCN) als experts en l’àmbit d’R+Dque no estiguin familiaritzats amb els conceptes i amb la terminolo-gia de l’SCN. Es tracten dos temes:

– Història de les semblances entre l’SCN i el sistema del Manual deFrascati.

– Semblances i diferències entre tots dos sistemes:❖ Inclusió de l’R+D a l’SCN de manera general.❖ Els sectors i les seves subclassificacions.❖ Mesura de la despesa en R+D a l’SCN.

2. En general, totes les referències s’indiquen en la versió més recentdel 1993 de l’SCN, preparada conjuntament per la Comissió de lesComunitats Europees, el Fons Monetari Internacional, l’OCDE, lesNacions Unides i el Banc Mundial (CEC i altres, 1994). La versió del1968 tan sols s’esmenta en el cas que hi hagi diferències importantsde tractament entre les dues versions.

Història de les relacions entre tots dos sistemes

3. Publicat per primer cop l’any 1993, el Sistema de ComptabilitatNacional de les Nacions Unides proporciona un marc coherent perenregistrar i presentar els fluxos principals relacionats amb la produc-ció, el consum, l’acumulació i el comerç exterior. Aquest sistema i lesclassificacions internacionals de les Nacions Unides que s’hi associen,com la International Standard Industrial Classification (ISIC), consti-


ANNEX 3

tueixen el marc normalitzat per a les estadístiques i les anàlisiseconòmiques als estats membres de l’OCDE i s’utilitza com a tal perpart de l’OCDE.

4. El sistema per a la comptabilitat de l’R+D del Manual de Frascaties va establir l’any 1961, basat en gran part en el treball dut a termeals Estats Units al moment en què s’estava establint l’SCN. El sistemaes va inspirar en l’SCN i va adoptar la idea de dividir l’economia ensectors i de mesurar els fluxos dels fons entre ells, però mai no va serconcebut com una part integrant de l’SCN.

5. Encara hi ha diferències entre els dos sistemes en tres àrees prin-cipals:

– Els sectors econòmics i les classificacions que s’hi associen.– La terminologia, és a dir, la utilització del mateix terme per a dife-

rents conceptes, o bé la utilització de termes diferents per al ma-teix concepte.

– Els mètodes comptables, que són bàsicament diferents.

6. Aquestes diferències entre l’SCN i el Manual de Frascati s’han revi-sat sistemàticament en tres ocasions: cap a l’any 1970 i un altre copl’any 1990, quan la revisió dels dos sistemes va coincidir i també amitjans dels anys 70, quan es va introduir el concepte de comptabilitatsatèl·lit per a l’R+D.

7. El primer cop, la revisió de l’SCN es va portar a terme l’any 1968,abans de l’inici dels principals debats sobre la revisió del Manual deFrascati. Aquesta edició de l’SCN va dedicar molt poca atenció al’R+D. Un grup reduït, però eloqüent, d’experts nacionals en R+D vaassenyalar la necessitat de posar en sintonia la segona edició del Ma-nual amb el “nou” SCN. Conseqüentment, les definicions dels sectors ide la terminologia van experimentar alguns canvis, però les diferènci-es entre els mètodes de comptabilitat es van mantenir.

8. Les relacions entre el Manual de Frascati i l’SCN han estat discuti-des per diverses organitzacions internacionals, entre elles la ComissióEconòmica de les Nacions Unides per a Europa i la Comissió Europea.Com a resultat, s’ha desenvolupat un sistema de comptabilitat satèl·litper a l’R+D que ha estat utilitzat de manera regular per diversosestats membres, especialment per França. La necessitat de comptabili-tats satèl·lit també ha estat reconeguda a l’SCN del 1993, que conté un


ANNEX 3

capítol en el qual s’estudia la compilació de les comptabilitatssatèl·lit en àrees d’especial interès, com la de l’R+D.

9. L’R+D va ser estudiada específicament durant la preparació del’SCN de l’any 1993 dins el context del seu possible tractament com a“inversió intangible” i no com a consum intermedi, com a l’SCN del’any 1968. Finalment, es va decidir no tractar l’R+D com una activi-tat d’inversió a causa de les dificultats a l’hora de dur a la pràcticaaquesta revisió, però les discussions van concloure amb la decisiód’incloure directrius més específiques per a l’R+D respecte a la versióanterior.

10. A més, els especialistes en comptabilitat nacional que van pren-dre part en la discussió de la revisió van tenir coneixement del’existència del Manual de Frascati, de les seves recomanacions princi-pals i de les bases de dades relacionades. Les modificacions efectua-des a l’SCN pel que fa als sectors de l’economia i a la terminologia,s’han incorporat al Manual de Frascati en els casos adequats, peròcontinua havent-hi diferències entre els mètodes comptables.

Semblances i diferències en el tractament de l’R+Dal Manual de Frascati i al Sistema de Comptabilitat Nacional

Inclusió de l’R+D a l’SCN de manera general

11. L’SCN s’ocupa de les activitats econòmiques. Per aquest motiu, laprimera pregunta que cal plantejar és què s’entén per activitat econò-mica, ja que determina allò que s’inclou dins l’àmbit del sistema decomptabilitat nacional i, per tant, el que forma part del producte inte-rior brut (PIB). No resulta difícil definir com a activitats econòmiquesaquelles que donen lloc a la producció de béns i de serveis per a lavenda al mercat. Les activitats oficials dins les àrees d’administraciópública, lleis i ordre públic, sanitat, educació i serveis socials (i lesactivitats en àrees similars portades a terme per organitzacions priva-des sense finalitats de lucre) són considerades també com a activitatseconòmiques, malgrat que el seu producte no es vengui al mercat. Noobstant això, sorgeixen problemes de delimitació amb algunes altresclasses d’activitats econòmiques que no participen en el mercat. L’SCNinclou al PIB la producció d’articles per part de particulars per al con-sum propi, però no inclou els serveis, excepte els dels allotjaments


ANNEX 3

ocupats pel propietari. El PIB inclou, per exemple, la construcciód’edificis per als particulars o per a les empreses per al seu ús propi, ila producció agrícola i ramadera per al consum de la pròpia explotacióagrícola. No obstant això, per conveni, l’SCN no inclou els serveis noremunerats prestats pels membres de la unitat domèstica, com la de-coració interior, la neteja, el rentat de roba, etc.

12. L’R+D és, generalment, una activitat econòmica tal com s’ha de-finit fins ara. No obstant això, hi ha una categoria que no ho és: estracta de l’R+D portada a terme per estudiants postgraduats que noestan contractats a les institucions d’ensenyament superior, però quereben subvencions o utilitzen els seus propis recursos. Totes les altresdespeses en R+D definides al Manual de Frascati són tractades en lesdiverses comptabilitats del Sistema de Comptabilitat Nacional.

13. Tot i que l’última versió de l’SCN proporciona directrius per altractament de l’R+D, no distingeix, de forma sistemàtica, entre lescomptabilitats, especialment per a les empreses que porten a termeR+D per al seu propi ús. Per aquest motiu, és necessari recórrer acomptabilitats satèl·lit.

Els sectors i les seves subclassificacions

Sectors

14. L’SCN i el Manual de Frascati distribueixen les unitats institucio-nals en una sèrie de sectors. El quadre 1 mostra els grans esquemesde correspondència.

15. Tots dos sistemes utilitzen, per una banda, el concepte de territo-ri nacional, i per una altra, el de resta del món (SCN) o estranger (Manu-al de Frascati).

16. El Manual de Frascati aplica un conjunt de definicions de sectoren totes les seves comptabilitats (despeses en R+D per sectord’execució, despeses en R+D per font de finançament, personal con-tractat d’R+D). L’SCN planteja tres enfocaments lleugerament diferents(consulteu el quadre 2), i el tractament de l’R+D al Manual de Frascati,especialment pel que fa a l’execució, s’apropa més al segon d’aquestsenfocaments.


ANNEX 3

Quadre 2. Sectors i productors a l’SCN

(1) Subministren béns i serveis a un preu que es correspon amb la realitat econòmica.(2) Són tractades com a quasisocietats sempre que tinguin una comptabilitat diferent.(3) N.c.a.p. no classificat en altres productors.Font: OCDE.

Fonte: OCDE.

SCN Manual de Frascati

Societats no financeresSector de les empreses

Societats financeres

Administració general Sector de l’administració pública

Institucions sense finalitat s de lucreSector d’institucions privadesal servei dels particularssense finalitat s de lucre

Economies domèstiques

(Inclosos en altres sectors de l’SCN) Sector de l’ensenyament superior

Resta del món Estranger

Font: OCDE.

Quadre 1. Relació de sectors a l’SCN i al Manual de Frascati

Sectors

Sector de les societatsno financeres

Sector de les societatsfinanceres

Sector de les adminis-tracions públiques

Institucions privadessense finalitat s de lucreal servei de les llars

Economiesdomèstiques

Productors de mercat

Societats i quasisocietats no fi-nanceresInstitucions privadessense finalitat s de lucre (IPSFL)que exerceixen activitats produc-tives de mercat(1) IPSFL al serveid’empreses

Societats i quasisocietats finance-res

[Administracions públiques queexerceixen una activitat mercan-til](2)

Empreses no constituïdes en so-cietats que exerceixen una activi-tat de mercat

Productors no de mercat

Unitats de l’administración.c.a.p(3)

Fons de la Seguretat Social

IPSFL finançades principal-ment per l’estat n.c.a.p

Institucions privades sensefinalitat s de lucre al serveide les llars

Particulars n.c.a.p, inclo-ent-hi les empreses noconstituïdes en societatsque produeixen béns, prin-cipalment o totalment, pera ús propi.


ANNEX 3

Quadre 3. Distribució a l’SCN d’unitats d’ensenyament superior inclosesde forma possible o de forma definitiva al Manual de Frascati

Produtors de mercat Produtors no de mercat

Establiments d'ensenyament, ésa dir, productors de serveisd'ensenyament superior (SSES)com a activitat principal

Hospitals universitaris queproporcionen serveis d'atenciómèdica (SSAM) controlats oadministrats per establimentsd'ensenyament superior (CAAES)–o bé associats– i/o ambactivitats significativesd'ensenyament

Instituts de recerca o centresexperimentals CAAES (3)(institucions de recerca “a lafrontera”)

Estudiants de postgraufinançats amb beques

Totes les societats (o quasisocie-tats) no financeres SSESTotes les empreses SSES noconstituïdes en societat amb unpreu ajustat a la realitat econò-micaInstitucions no lucratives SSESamb un preu ajustat a la realitateconòmica Institucions privadessense finalitat s de lucre alservei d'empreses SSES

(1)

(1)

(1)

(1)

Societats (o quasisocietats nofinanceres) SSAM i CAAESInstitucions privades sensefinalitat s de lucre SSAMamb un preu ajustat a la realitateconòmica i CAAES

(2) (3)

(2)

(3)

Societats (o quasisocietats) nofinanceres que venen serveisd'R+D però CAAESIPSFL que venen serveis d'R+Da un preu ajustat a la realitateconòmica i CAAESIPSFL al servei d'empresesCAAES

(3)

(3)

(3)

Administracions públiques

SSES

Institucions privades sense

finalitat s de lucre (IPSFL)

controlades i finançades prin-

cipalment per SSES

governamentals

IPSFL principalment al servei

dels particulars SSES

(1)

(1)

(1)

Administracions públiquesSSAM i CAAESIPSFL controlades i finan-çades principalmentper SSAM oficials i CAAESIPSFL al servei de particularsSSAM

(2) (3)

(2) (3)

(2)

Administracions públiquesCAAESIPSFL controlades i finançadesper l'estat, peròassociades amb establimentsd'ensenyament superiorIPSFL que són CAAES

(3)

(3)

Particulars que es beneficiende subvencions

(1)

(2)

(3)

Subministradors de serveis d'ensenyament superior.Subministradors de serveis d'atenció mèdica.Controlats o administrats per establiments d'ensenyament superior –o bé associats.

Font: OCDE.

17. La principal diferència és que el Manual de Frascati consideraseparadament el sector de l’ensenyament superior. Els estadístics i elsresponsables polítics de l’R+D consideren molt important aquestaseparació pels motius exposats al capítol 3 del Manual. No obstantaixò, aquest sector addicional causa problemes dins el context del’SCN. Malgrat que les universitats i les escoles superiors públiquespertanyin al sector de les administracions públiques a l’SCN, els altrescomponents del sector de l’ensenyament superior del Manual de Fras-cati podrien quedar dispersos a l’SCN. El quadre 3 mostra on es podri-en classificar.


ANNEX 3

18. Si el sistema del Manual de Frascati no inclogués el sector del’ensenyament superior, hi hauria una correspondència gairebé comple-ta entre la classificació per sectors de l’SCN i els sectors de l’R+D, talcom s’ha pretès des de la versió de l’any 1970 del Manual de Frascati(OCDE, 1970). Per exemple, la distribució de les institucions privadessense finalitats de lucre (IPSFL) entre els diversos sectors al Manual deFrascati es basa clarament en l’SCN; i l’apartat del capítol 4 de l’SCNdel 1993, dedicat a aquest tema, complementa la discussió del capítol3 d’aquest manual.

19. No obstant això, és possible que les unitats que no sónd’ensenyament superior es tractin de manera lleugerament diferent ales últimes versions del Manual de Frascati i de l’SCN, ja que el Manualva adaptar les definicions originals de l’SCN per reflectir les pràcti-ques institucionals referents a l’R+D. Sovint, les institucionss’atribueixen a diferents sectors segons diferents agències que podeninterpretar la mateixa instrucció de manera diferent.

Classificacions

20. L’SCN no sempre recomana la mateixa classificació que el Manualde Frascati pel que fa al que aquest últim anomena subclassificació delssectors. Tots dos utilitzen la classificació ISIC, però la distribució del’R+D entre les branques de la indústria no és necessàriament la ma-teixa, a causa de les diferències en la unitat de classificació i en elscriteris de classificació. A l’SCN, les despeses de l’estat es distribuei-xen segons la Classificació de les Funcions Administratives Públiques(COFOG); els experts en R+D han rebutjat aquesta classificació, i hanafavorit en canvi la classificació NABS, per als crèdits pressupostarispúblics d’R+D, perquè no han aconseguit arribar a un acord sobreuna classificació de l’R+D executada al sector de l’administració. Enles publicacions de les comptabilitats nacionals de l’OCDE, el sectorde l’administració i el sector de les institucions privades sense finali-tats de lucre, que proporcionen serveis als particulars, se subdividei-xen en funció dels tipus principals d’unitats (consulteu el quadre 4), jaque aquest manual recomana una classificació per camp científic.

Mesura de la despesa en R+D a l’SCN

21. L’SCN i el Manual de Frascati difereixen també en el mètode decomptabilització de l’R+D, ja que es basen en marcs conceptuals dife-


ANNEX 3

A. Despeses de les administracions públiques (1)

1 . Serveis públics generals (incloent-hi la recerca bàsica)

2 . Defensa

3 . Ordre públic i seguretat

4 . Educació (incloses les universitats i escoles superiors)

5 . Sanitat

6 . Seguretat Social i afers socials

7 . Vivenda i serveis a comunitats

8 . Oci, cultura i afers religiosos

9 . Serveis econòmics

9.1. Combustibles i energia

9.2. Agricultura, boscos, pesca i caça

9.3. Indústries extractives, de transformació, edificació i obres públiques,exceptuant combustibles i energia

9.4. Transport i comunicacions

9.5. Altres afers econòmics

10. Altres funcions

Total

B. Consum final de les institucions privades sense finalitats de lucreal servei dels particulars

1. Recerca i ciència

2. Educació

3. Serveis mèdics i altres serveis de salut

4. Serveis socials

5. Oci i serveis culturals relacionats

6. Organitzacions religioses

7. Organitzacions de professionals i laborals al servei dels particulars

8. Varis

Total

Quadre 4. Classificacions de l’SCN per a les despeses de les administracionspúbliques i el consum final de les IPSFL al servei dels particular

(1) Consum final (pagament de salaris i altres subsidis), altres transferències ordinàries i rendes de lapropietat, formació bruta de capital i altres despeses de capital

Font: Comptabilitats nacionals dels països de l’OCDE, Taules detallades, vol. II.


ANNEX 3

rents. A més, com que Manual de Frascati serveix també com a guiaper a la recollida de dades, l’interès per la viabilitat hi exerceix unainfluència més directa. La descripció del tractament de l’R+D en lesdiferents comptabilitats que s’ofereix tot seguit està basada en granpart en cites de l’SCN de l’any 1993 (CEC i altres, 1994).

Identificació i avaluació de l’R+D en la comptabilitat de producció

22. “La recerca i el desenvolupament realitzats per un productor demercat és una activitat que s’emprèn amb l’objectiu de descobrir o dedesenvolupar nous productes, i també de millorar el conjunt o deter-minades característiques de productes existents, o bé de descobrir odesenvolupar processos de producció nous o més eficaços. La recerca iel desenvolupament no són activitats auxiliars i, sempre que siguipossible, s’hauran de distingir com una activitat a part, permanent iestable. La recerca i el desenvolupament realitzats per productors demercat pel seu compte, s’haurà d’avaluar, en principi, prenent com areferents els preus bàsics estimats que s’haurien pagat si la recercas’hagués subcontractat comercialment, però a la pràctica, probable-ment s’haurà d’avaluar sobre la base dels costos totals de producció.La recerca i el desenvolupament empresos als laboratoris o institutsde recerca comercials especialitzats, s’avaluen de la manera habitual, apartir dels rebuts de les vendes, contractes, comissions, taxes, etc. Larecerca i el desenvolupament duts a terme per les administracionspúbliques, les universitats, els instituts de recerca sense finalitats delucre, etc., no es consideren producció de mercat i s’avaluen sobre labase dels costos incorreguts. L’activitat de recerca i desenvolupamentdifereix de la d’ensenyament i es classifica per separat en la ISIC. Enprincipi, les dues activitats s’haurien de distingir una de l’altra quans’executen al centre d’una universitat o alguna altra instituciód’ensenyament superior, tot i que es podrien presentar dificultatspràctiques considerables quan el mateix personal reparteix el seutemps entre les dues activitats. També podria haver-hi una interaccióentre l’ensenyament i la recerca que faria difícil separar-les, fins i totconceptualment, en alguns casos.”

(CEC i altres, 1994, paràgraf 6.142)


ANNEX 3

23. La definició aportada per l’SCN per a l’R+D com una activitatque té com a objectiu el desenvolupament de nous productes i proces-sos és lleugerament diferent de la definició del Manual de Frascati.Caracteritza l’R+D tan sols pel seu objectiu, que és la innovació, men-tre que, segons el Manual de Frascati, la característica principal del’R+D és la producció de nous coneixements. Tot i que els dos enfoca-ments són força similars, no se solapen totalment. La definició del’SCN s’apropa més a la definició que aporta el Manual d’Oslo per a lesactivitats d’innovació, que abasten activitats com la formació il’aprovisionament d’eines relacionades amb la innovació i que no sónR+D. A més, la definició de l’SCN pot provocar que l’usuari passi peralt la recerca bàsica efectuada per les empreses, per a les quals lainnovació constitueix tan sols un objectiu indirecte.

24. Pel que fa als principis comptables, l’SCN recomana mesurar laproducció bruta d’R+D per als productors de mercat (empreses quevenen R+D), i el cost total per als altres productors (R+D per comptepropi). Aquest principi difereix essencialment del concepte del Manualde Frascati, que recomana mesurar les despeses dedicades a l’R+D. Ladiferència principal entre el cost total (SCN) i les despeses (Manual deFrascati) és el tractament del capital fix: mentre que l’enfocament so-bre els costos comptabilitza el consum de capital fix existent,l’enfocament sobre les despeses comptabilitza les despeses (compra)de nou capital fix. El Manual de Frascati aplica el mateix tractamentals béns intermedis, que es mesuren en funció de les compres i no delconsum (sota l’encapçalament d’”altres despeses ordinàries”). Per a laproducció bruta, que l’SCN recomana mesurar per als productors demercat, es té en compte el cost total al qual s’hauran de sumar elsexcedents d’explotació, i també els ajustos portats a terme per teniren compte els impostos nets sobre la producció (pagaments menyssubvencions) (quadre 5).

25. Hi ha altres petites diferències en el tractament del capital fixper part de l’SCN i per part del Manual de Frascati: i) a l’SCN, la forma-ció bruta de capital fix (FBCF) sobre els edificis, exclou el valor delterreny on estan situats, mentre que el Manual de Frascati inclou elterreny i els edificis com a despeses de capital, sense establir capdistinció; ii) la cessió, especialment les vendes de capital fix, no espreveu al Manual de Frascati i podria donar lloc a una doble comptabi-


ANNEX 3

Quadre 5. Producció bruta i total de despeses internes en R+D

litat, en el cas que una part de les despeses de capital d’una entitat escorrespongués amb una reducció del capital social d’una altra. Aquestvalor resulta difícil de mesurar, i probablement és mínim a la pràctica.

L’R+D considerada com a consum intermedi

26. L’SCN de l’any 1993 proporciona les instruccions següents per al’R+D dels productors de mercat (el sector de les empreses al Manualde Frascati):

“La recerca i el desenvolupament s’emprenen amb l’objectiu de mi-llorar l’eficàcia o la productivitat, o bé per obtenir altres beneficisfuturs, sent aquestes activitats intrínsecament assimilables a unainversió més que no pas a un consum. No obstant això, altres acti-vitats com la formació de personal, els estudis de mercat o la pro-tecció del medi ambient, poden tenir característiques similars. Pertal de classificar aquestes activitats com a inversions serà necessa-ri disposar de criteris clars per delimitar-les respecte a altres acti-vitats, per ser capaços d’identificar i de classificar els actius produ-ïts, poder avaluar aquests actius d’acord amb la realitat econòmicai conèixer la velocitat a la qual es depreciaran al llarg del temps.A la pràctica, és difícil respondre a totes aquestes exigències. Enconseqüència, per conveni, tots els resultats produïts per recerca idesenvolupament, formació de personal, estudis de mercat i activi-tats similars, es tracten com si haguessin estat consumits com aentrades intermèdies, tot i que algunes d’elles puguin aportar bene-ficis en un futur.”

Components dels Components dels costoscostos a l’SCN al Manual de Frascati

Cobertura similar Salaris dels empleats = Costos salarialsConsum intermedi(1) = Altres despeses ordinàries

Tractament diferent Impostos pagats sobre Subvencions excloses mésla producció, menys amunt; exclosos elssubvencions rebudes impostos sobre la producció

Consum de capital fix Despeses brutes de capital

Excedent d’explotació No inclòs

(1) El consum intermedi inclou també el cost de tot allò que s’hagi adquirit per a R+D.

Font: OCDE.


ANNEX 3

“Com ja s’ha indicat, la recerca i el desenvolupament no són activi-tats auxiliars com les operacions de compra, comptabilitat, emma-gatzematge i manteniment que es troben sovint a gairebé totes lesinstitucions. Quan es porta a terme recerca i desenvolupament enun grau significatiu dins una empresa, és convenient adscriure-laseparadament, de manera que les entrades i els resultats rellevantses puguin distingir amb finalitats analítiques. Atesa la dificultatd’obtenir dades sobre els preus, els resultats hauran d’avaluar-sede forma habitual en funció dels costos totals de producció, com enel cas de la majoria de les altres produccions per compte propi. Elresultat produït haurà de ser tractat aleshores com a lliurat al’establiment, o establiments, que constitueixen la resta del’empresa i inclòs al seu consum intermedi. Si hi ha molts altresestabliments, els resultats de recerca i desenvolupament ques’hagin de distribuir es poden repartir en funció dels seus costostotals, o d’un altre indicador, pràcticament de la mateixa maneraque s’assignen els resultats de la seu central o d’altres serveis cen-trals.”“Quan una empresa encarrega, per compte propi, a una altra empre-sa externa que porti a terme recerca i desenvolupament, formacióde personal, estudis de mercat o activitats similars, les despesesque produeixi l’empresa es tracten com a compres de serveis uti-litzats per a finalitats de consum intermedi.”

(CEC i altres, 1994, apartats 6.163-6.165.)

27. La consideració del “programari i de les grans bases de dades”com un bé d’inversió a l’SCN de l’any 1993 planteja problemes espe-cials per a l’R+D. Al text anterior es diu que “tots els resultats produ-ïts per recerca i desenvolupament [...] es tracten com si haguessinestat consumits com a entrades intermèdies”. Això es contradiu, defet, per la capitalització de la producció de programari per comptepropi a les comptabilitats nacionals, ja que una part considerabled’aquesta producció consisteix en R+D (R+D executada per com-panyies de programari i R+D sobre programari executat a altres em-preses). Les xifres de què es disposa mostren que la programació deprogramari representa una part considerable i creixent de l’R+D.

L’R+D en la comptabilitat de les despeses


ANNEX 3

28. El Manual distingeix entre executors i finançadors de l’R+D.L’SCN distingeix entre productors i usuaris de serveis d’R+D (comp-tabilitat de despeses). La unitat que “executa” R+D també la “pro-dueix”. La unitat “finançadora” és habitualment, però no sempre, la“usuària”, segons l’SCN.

29. Segons l’SCN, la unitat finançadora és la usuària si els dinerss’utilitzen per finançar l’R+D interna (“fons propis”) o per comprarserveis d’R+D a una altra unitat. Segons l’SCN la unitat finançadora noés la usuària si transfereix diners per a l’execució d’R+D a una altraunitat però no rep a canvi un flux de serveis d’R+D, com per exemple,tota mena de donacions per a R+D així com també formes indirectesde suport a l’R+D. En aquest cas, l’executor és l’usuari. En el cas delsproductors de mercat, totes les donacions, etc., de l’estat, han de serconsiderades com a “subvencions” (consulteu el quadre 5). Poden sor-gir problemes relacionats amb el contingut d’R+D dels contractes decompra. En principi, l’R+D està incorporada al producte tal com hoestà en altres adquisicions de béns o de serveis, i l’usuari de l’R+D,segons l’SCN, n’és el productor o executor. No obstant això, sil’organisme finançador estableix un contracte a part d’R+D i es con-verteix en propietari dels resultats d’R+D, llavors el finançador ésl’usuari segons l’SCN. Quan una entitat finançadora que no és l’estatno és l’executora (R+D externa), el Manual de Frascati no aporta caprecomanació específica respecte a la classificació d’aquestes trans-ferències de fons, mentre que l’SCN proposa diverses categories (in-gressos per vendes, subvencions, transferències ordinàries i trans-ferències de capital), amb la idea de comprendre millor elfuncionament dels mecanismes econòmics.

30. Malgrat que tota R+D té un usuari, tan sols una part de l’R+Dapareix com a tal en la comptabilitat de despeses finals. La major partde l’R+D és tractada en la comptabilitat de despeses com si s’haguésutilitzat en el procés de producció i d’aquesta manera està ja incorpo-rada als béns i serveis. Aquests últims, o bé es porten a un períodeulterior (formació de capital), o bé s’utilitzen sense cap transformacióper satisfer les necessitats dels membres individuals o col·lectius dela comunitat (consum final). Això cobreix tota l’R+D finançada pelsproductors de mercat i l’R+D finançada per l’estat i les institucionsprivades sense finalitats de lucre (IPSFL) al servei dels particulars quecontribueixen directament als serveis que proporcionen. Les activitats


ANNEX 3

que són només d’R+D tractades com a tals com a consum final a lataula de despeses, són aquelles que estan finançades com a serveicol·lectiu per part de l’estat (especialment la recerca bàsica) i l’R+Dsimilar finançada per les IPSFL al servei dels particulars.

La necessitat de comptabilitats satèl·lit

31. Les comptabilitats satèl·lit constitueixen un mecanisme en fased’evolució creixent per presentar matèries particulars com a annexosa les comptabilitats nacionals principals.

32. Les característiques de les comptabilitats satèl·lit es poden des-criure de la manera següent:

“Al llarg del temps, les comptabilitats satèl·lit per a camps particu-lars s’han arribat a associar amb les característiques següents”:

1) Ofereixen dades per a un camp complet de l’activitat econòmicai proporcionen un marc per organitzar una informació sobrel’esmentat camp, més completa que la que es pot mostrar a lescomptabilitats principals.

2) Estan orientades cap a un objectiu concret al qual el criteri pera la inclusió d’una transacció o del seu agent és la seva vincula-ció amb el camp donat.

3) S’articulen amb les comptabilitats principals i contenen al-menys un indicador que també figura a les comptabilitats prin-cipals.

4) Presenten informació de manera diferent de la de les comptabi-litats principals: les definicions, classificacions i convencionscomptables poden diferir de les que s’utilitzen en les comptabi-litats principals, a fi de proporcionar la presentació més útil dela informació sobre un camp determinat. Pot passar que allòque és considerat com a despeses ordinàries o de capital, puguicanviar respecte a les comptabilitats principals. No obstantaixò, les definicions, classificacions i convencions comptableshan de ser coherents dins la comptabilitat.

5) Sovint contenen taules que responen a algunes preguntes: quiprodueix i quins són els mitjans de producció? Qui finança?Quins resultats s’obtenen amb les despeses, i qui se’n beneficiao utilitza aquest resultat?

6) Sovint comprenen dades monetàries i físiques de manera inte-grada. Les dades físiques es poden referir a la producció, com el


ANNEX 3

nombre de persones contractades en un camp determinat o lesexistències d’equipament. Les dades físiques també es podenreferir als beneficiaris, com per exemple, el nombre de personesafectades per les activitats al camp en qüestió.

L’avantatge dels comptes satèl·lit és que es pot obtenir una visióalternativa de l’economia sense alterar les comptabilitats princi-pals.”

(Carson i Grimm, 1991)


ANNEX 4


ANNEX 4

Annex 4

L’R+D relativa a la sanitat, les tecnologiesde la informació i les comunicacions

(TIC) i la biotecnologia

1. Aquest annex presenta tres àrees d’R+D per a les quals no éspossible obtenir informació directa mitjançant la utilització de lesclassificacions recomanades al Manual. Les tres són de gran importàn-cia política i resulta evident la necessitat d’obtenir dades sobre l’R+Drelativa a aquestes àrees. Per obtenir les dades, sovint és necessaricombinar dades d’R+D procedents de diverses classificacions i fins itot ampliar les enquestes amb noves preguntes.

Obtenció de dades sobre l’R+D relativa a la sanitat a partir de lesestadístiques periòdiques d’R+D

Introducció

2. Recentment, la demanda de dades sobre l’R+D relativa a la sanitatha estat particularment intensa. Atès que sovint s’acostumen a dema-nar comparacions internacionals, aquesta secció proporciona unesdirectrius generals sobre com s’extreuen les dades de l’R+D relativa ala sanitat a partir de les enquestes existents i d’altres fonts més gene-rals. Dins aquest context, la recerca “relativa a la sanitat” no es refe-reix tan sols a la recerca biomèdica, sinó també a un camp més amplidins el qual s’inclou l’R+D en relació amb la sanitat a les ciènciessocials, sobretot la recerca en els serveis de salut.

3. L’objectiu és determinar la despesa interior bruta en R+D en ma-tèria de sanitat, desglossada per sectors d’execució i per l’origen delfinançament. És convenient adjuntar les dades del personal que tre-


ANNEX 4

balla en R+D, corresponents a cada sector professional. Tambés’aporten directrius per elaborar els crèdits pressupostaris públicsd’R+D (GBAORD), ja que aquells que estudien les sèries d’R+D dinsl’àrea de la sanitat acostumen a utilitzar aquesta font. En la publicacióMeasuring Expenditure on Health-related R&D (OCDE, 2001), s’hi pot tro-bar informació més detallada sobre comparacions internacionals iexemples de dades nacionals.

4. En principi, també es poden recollir dades anàlogues per a altresdisciplines, com per exemple, l’agricultura.


5. Hi ha una demanda de sèries de dades que abastin tota l’R+Drelacionada amb la sanitat, però les enquestes periòdiques d’R+Dhabitualment desglossen la despesa i el personal segons l’objectiuprincipal, la disciplina o l’activitat industrial de la unitat en concret.A més, és possible que les classificacions no siguin prou detallades peridentificar les petites categories d’algunes unitats lligades a la sanitat.

6. El procés consisteix a exposar les dades per a les categories queestan clarament relacionades amb la sanitat (elements principals) i totseguit realitzar diversos ajustos i utilitzar mètodes d’estimació perrefinar aquestes dades i afegir-hi el component relatiu a la sanitatd’altres categories. Per norma general, es comença per les classes ins-titucionals, per a les quals es disposa d’una sèrie completa de dades(origen dels fons, personal, etc.) i després s’utilitzen les dades funcio-nals per dur a terme els ajustos que siguin necessaris. El procés potvariar depenent dels sectors i també dels països, perquè es poden ferservir diferents desglossaments institucionals i funcionals, i tambéperquè aquells que proporcionen les dades coneixen especialment lespeculiaritats del seu país pel que fa a l’organització de l’R+D relativaa la sanitat.

7. En principi, la font de dades preferida hauria de ser la de les dadesde la despesa interior bruta en R+D, declarada pels executors, tot ique a la pràctica es poden utilitzar dades de diferent origen per reco-llir la despesa en l’R+D relativa a la sanitat. En alguns països, sobre-tot en aquells en què la recollida de dades dels crèdits pressupostarispúblics d’R+D i l’enquesta general sobre R+D es produeix alhora,aquestes dades pressupostàries (especialment per aquelles per a lesquals es recullen dades sobre l’objectiu principal) poden identificar


ANNEX 4

l’R+D relativa a la sanitat finançada amb fons procedents del’administració central, que no són immediatament visibles a lesenquestes dels que executen la despesa per objectius socioeconòmics(protecció i millora de la salut pública) o per disciplina científica(ciències mèdiques). Així mateix, es pot obtenir més informació ialtres dades útils a partir dels informes d’institucions mèdiquesbenèfiques, consells de recerca sanitària i fons de recerca biomèdica, ifins i tot dels informes de les associacions de la indústria farmacèutica.Per obtenir una imatge raonable de la despesa interior bruta en R+D enmatèria de sanitat, cal reunir i combinar dades de diferents fonts.

Identificació de l’R+D relativa a la sanitat en els crèdits pressupos-taris públics d’R+D

8. Quan es cerquen dades sobre el finançament públic de l’R+D rela-tiva a la sanitat s’acostuma a recórrer als crèdits pressupostarispúblics per a R+D, perquè hi ha un grup específic d’objectius socio-econòmics per a aquest concepte. No obstant això, es pot no ser cons-cient del fet que aquesta categoria tan sols engloba l’R+D que té coma objectiu principal la protecció i la millora de la salut humana(NABS 4), i els fons destinats a activitats rellevants poden estar inclo-sos dins altres categories.

9. El grup més important és el de “Fons generals de les universitatsi recerca no orientada”. Per tant, la font principal de dades recomanadaper a la sanitat, en els crèdits pressupostaris públics per a R+D, és:

– Salut.– Recerca finançada amb fons generals de les universitats i recerca

no orientada: ciències mèdiques.

10. La recerca sanitària finançada per a altres objectius, com perexemple, la recerca mèdica militar, la recerca en salut i seguretat a lescentrals nuclears o els ajuts destinats a l’R+D d’empreses dins elmarc de la política industrial, també han de ser inclosos, si es disposade les dades.

11. Els països que recullen i comuniquen dades a l’Eurostat segonsel codi de dues xifres de la NABS poden incloure dos subgrups d’ajut ala indústria (quadre 1):

– Fabricació de productes farmacèutics (NABS 0742).– Fabricació de material mèdic i quirúrgic i d’aparells ortopèdics

(NABS 0791).


ANNEX 4

12. Potser els buits més importants es refereixen a l’R+D relativa ala sanitat inclosa a “recerca finançada amb fons generals de les univer-sitats” i “recerca no orientada”, en les àrees que no són ciències mèdi-ques, especialment a les ciències biològiques. Si es dóna el cas quel’R+D, finançada pels consells de recerca sanitària o per programes derecerca similars, és inclosa a recerca no orientada, probablement seràpossible identificar l’element de biologia relativa a la sanitat, que síque es pot incloure.

13. Les dades de l’R+D relativa a la sanitat derivades dels crèditspressupostaris públics per a R+D no reflecteixen la totalitat del finan-çament públic de l’R+D com a tal, ja que els esmentats crèdits pres-supostaris públics per a R+D tan sols tenen en compte el pressupostprocedent de l’administració central. Hi ha R+D sanitària que es potfinançar amb fons públics extrapressupostaris, com els fons de laSeguretat Social. Els governs regionals i locals també poden finançarR+D sanitària, especialment quan entre les seves competències s’hitroben l’ensenyament universitari o els hospitals generals. Quanaquestes quantitats són significatives, cal fer un esforç per afegraquests fons a les dades extretes dels crèdits pressupostaris públicsd’R+D, a fi d’obtenir una xifra corresponent a la totalitat del finança-ment públic de l’R+D relativa a la sanitat.

Construcció de la despesa interior bruta en R+D per a la sanitat

El sector de les empreses

14. Hi ha dues categories a la ISIC per a activitats de fabricació im-portants dins la sanitat:

– 2423 Productes farmacèutics.– 3311 Instrumental mèdic.

Quadre 1. Identificació de l’R+D relativa a la sanitat en els crèdits

pressupostaris públics d’R+D

Codi NABS d’una xifra Per a països que utilitzen la NABS detallada

Protecció i millora de la salut humana Tots

Recerca no orientada Ciències mèdiques

Fons generals de les universitats Ciències mèdiques

Producció i tecnologia industrials Ajuts per a la indústria farmacèutica

Ajuts per a la indústria de material mèdic

Font: OCDE


ANNEX 4

Font: OCDE

15. Es pot afirmar que aquestes dues categories juntes constitueixenel nucli de l’R+D sanitària (quadre 2), tot i que és possible quel’instrumental mèdic requereixi un tractament particular. Hauriad’haver-hi un conjunt complet de dades per a cadascun d’ells que per-metés extreure les dades de la totalitat de l’R+D interna segonsl’origen del finançament, i del personal dedicat a R+D per ocupació otitulació.

16. L’R+D relativa a la sanitat també es porta a terme dins el mateixsector industrial dels serveis sanitaris.

– 851 Activitats de salut pública humana, principalment:

❖ 8511 Hospitals.❖ 8519 (en part) Laboratoris d’assaigs mèdics, analítics o diagnòs-

tics.

17. Aquestes activitats poden no figurar a l’enquesta d’R+D, sobre-tot si els serveis sanitaris pertanyen al sector públic. Si s’hi inclouen,

Categoria

Indústria farmacèutica (ISIC Rev. 3,2423)

Instrumental mèdic (ISIC Rev. 3, 3311)

R+D de productes farmacèutics realitzadaen altres indústries

R+D en instrumental mèdic realitzada enaltres indústries

Serveis sanitaris privats (ISIC Rev. 3,851)

R+D en altres indústries realitzada pelsserveis de la sanitat privada

Font

Es pot obtenir de les enquestes d’R+D, com a acti-vitat industrial o bé com a grup de productes

Requereix una extracció especial a partir de lesenquestes d’R+D, com a grup industrial o bé deproductes

Es podria obtenir a partir de la classificació pergrups de productes, a partir d’altres classificaci-ons funcionals o bé a partir de la despesa en R+Dexterna de la indústria farmacèutica

Es podria obtenir a partir de la classificació perproductes, o a partir d’altres classificacions funci-onals o bé de la despesa en R+D externa de laindústria d’instrumental mèdic

S’extreu si l’enquesta d’R+D ho té en compte

Es podria distingir si els serveis sanitaris consti-tueixen un grup separat de productes o bé si pro-cedeixen de la despesa en R+D externa de la sani-tat privada

Quadre 2. L’R+D relativa a la sanitat a partir de dades aportadespels executors: sector de les empreses


ANNEX 4

és probable que requereixin un tractament especial d’extracció.L’extracció també hauria de tenir en compte l’origen dels fons i elpersonal d’R+D.

18. L’R+D relativa a la sanitat es pot dur a terme a la indústriafarmacèutica, a la indústria d’instrumental mèdic i als serveis assis-tencials, principalment a la indústria dels serveis de l’R+D i als ser-veis vinculats amb les tecnologies de la informació (i, sobretot, alslaboratoris d’anàlisis clíniques i assaigs). La millor manerad’identificar el component d’R+D sanitària és mitjançant la tabulaciócreuada d’indústries i productes. D’aquesta manera, es pot observar enparticular, quin volum d’R+D farmacèutica es realitza fora de la ma-teixa indústria i si les empreses situades dins la indústria farmacèu-tica treballen en R+D d’altres productes. Convé estimar l’origen delfinançament extraordinari de l’R+D sanitària als serveis i el personald’R+D afectat. Quan no es disposa de dades sobre els productes espoden examinar altres sèries per trobar informació addicional sobrel’R+D relativa a la sanitat, incloent-hi l’R+D per disciplina científica(ciències mèdiques), l’R+D per objectiu socioeconòmic (sanitat com aobjectiu socioeconòmic), o bé la despesa externa per indústria farma-cèutica o d’instrumental mèdic. Cal tenir cura per garantir que s’incloul’R+D rellevant procedent de les empreses biotecnològiques.

L’R+D en els sectors no empresarials (administració pública, institu-cions privades sense finalitats de lucre, ensenyament superior)

19. Alguns països fan servir la mateixa enquesta normalitzada per atotes les institucions d’R+D classificades segons els sectorsd’execució del Manual de Frascati. D’altres, elaboren enquestes dife-rents per a cada sector.

• Plantejament general

20. Aquest manual proposa recollir les dades per disciplina científi-ca, com les ciències mèdiques, per exemple, classificant-les tant insti-tucionalment com funcionalment, i per objectiu socioeconòmic, pre-nent la sanitat com una classificació funcional.

21. L’experiència demostra que ni la salut com a objectiu socio-econòmic, ni les ciències mèdiques com a disciplina científica, sónsuficients per descriure adequadament l’R+D sanitària. Així doncs, calcombinar les dades, com es mostra al quadre 3.


ANNEX 4

Quadre 3. Identificació de l’R+D relativa a la sanitat per disciplinacientífica i per objectiu socioeconòmic

22. El nucli principal consisteix en tota l’R+D relativa a la sanitaten les ciències mèdiques o en la sanitat com a objectiu socioeconòmic(es mostra en negreta al quadre 3). Poder obtenir aquest nucli depènde com s’apliquin aquestes dues classificacions a cada país. En teoria,quan la disciplina científica coincideixi amb una de les que figuren alquadre 3, hi haurà poca R+D relativa a la sanitat com a objectiusocioeconòmic que no estigui inclosa com a ciències mèdiques. Noobstant això, la classificació no està del tot clara per a la genètica,motiu pel qual s’ha inclòs la columna de les ciències biològiques, i haaparegut el possible problema d’identificar quina proporció de l’R+Dbiològica realitzada com a recerca no orientada és R+D relativa a lasanitat.

23. Pot ser necessari efectuar algunes estimacions per obtenirl’origen del finançament i calcular les dades sobre el personal d’R+D.

24. Aquest plantejament funcional o semifuncional es pot comple-mentar o substituir per conjunts de dades basades en classificacionsinstitucionals nacionals, en el coneixement local sobre el sistemanacional de l’R+D sanitària i en la informació addicional a partir del’origen del finançament. Per exemple, es pot establir una relació delsprincipals executors nacionals d’R+D sanitària al sector del’administració pública i al sector de les institucions privades sensefinalitats de lucre (IPSFL), i extreure’n dades de les seves respostes.

• Ensenyament superior

25. Quan les institucions docents reben un qüestionari detallatsobre R+D es poden recollir dades sobre l’R+D relativa a la sanitat,

Biologia

X X X X

X ?

X

X = s’ha d’incloure.Font: OCDE

Disciplines científiques o tecnològiquesObjectiusocioeconòmic

Protecció i millorade la salut humana

Recerca no orientada

Tota la resta

Ciènciesmèdiques/sanitàries

Altres ciènciesnaturals i enginyeries

Ciències socials ihumanitats


ANNEX 4

de la mateixa manera que quan l’enquesta es porta a terme en altresunitats d’R+D. No obstant això, no acostumen a rebre aquest qüestio-nari, sinó que les dades s’extreuen de les respostes a un qüestionarimés senzill o bé s’obtenen a partir de fonts administratives. Habitual-ment, però no sempre, el desglossament és portat a terme per gransdisciplines científiques.

26. Les ciències mèdiques constitueixen el grup més important coma categoria institucional, per a la qual hi hauria d’haver dades sobredespeses internes, l’origen del finançament i el personal d’R+D. Noobstant això, si la unitat de classificació és gran, com per exemple,una facultat de medicina, es corre el risc d’ometre l’R+D relativa asanitat d’altres facultats, com la de ciències biològiques i ciènciessocials. El finançament de l’R+D se sol dividir en finançament directei fons generals de les universitats (FGU), i es poden recollir detallssobre l’origen institucional del finançament directe. Es poden aportardades quan el finançament directe per a la recerca de les facultats nomèdiques prové d’un consell de recerca sanitària, d’un programa d’undepartament sanitari, d’una institució sanitària benèfica o de la indús-tria farmacèutica.

• Sector institucions privades sense finalitats de lucre (IPSFL)

27. El desglossament institucional recomanat és per disciplina cien-tífica, que és l’utilitzat a la major part dels països que desglossen elsector de les institucions privades sense finalitats de lucre (IPSFL). Ladespesa en R+D en el sector de les ciències mèdiques esdevé així lacategoria principal, i també caldria disposar de dades sobre l’origendels ajuts i el personal. En aquest sector, la despesa en ciències mèdi-ques és habitualment superior a la despesa en sanitat com a objectiusocioeconòmic. No és probable que hi hagi més despesa en R+D sani-tària, excepte en el cas que algunes unitats classificades dins les cièn-cies socials realitzin R+D en serveis sanitaris o que unitats de cièn-cies de la vida classificades dins les ciències naturals realitzin recercamèdica.

28. Quan no hi hagi una classificació per disciplina científica és pos-sible que s’hagi de seleccionar individualment cada unitat afectadasegons el coneixement local de què es disposi. Aquest sector pot in-cloure un nombre significatiu d’unitats de recerca pertanyents a insti-tucions sanitàries benèfiques i no haurien de ser ignorades tan solsperquè tinguin poca repercussió dins el conjunt total.


ANNEX 4

• Sector de l’administració pública

29. El Manual no recomana cap classificació institucional per aaquest sector i el desglossament que se sol fer és per categories admi-nistratives nacionals. Per aquest motiu, i a causa de les diferentsmaneres d’organitzar l’R+D relativa a la sanitat a l’administraciópública de cada país, resulta molt difícil proposar mètodes normalit-zats per identificar l’R+D relativa a la sanitat en aquest sector.

30. Quan les dades es recullen tant per disciplina científica com perobjectiu socioeconòmic (OSE), dins aquest sector, la despesa en R+Den el camp de la salut com a OSE acostuma a ser major que la despesaper a les ciències mèdiques, sobretot quan les ciències mèdiques sónuna categoria institucional i l’objectiu socioeconòmic és una categoriafuncional. Per a aquest sector, totes les unitats institucionals hauriende ser el nucli, l’activitat principal del qual en R+D sigui la sanitatcom a objectiu socioeconòmic o com a ciències mèdiques. QualsevolR+D realitzada com a disciplina o com a OSE rellevant, realitzada enaltres institucions, hauria de ser comptabilitzada. La informació addi-cional es pot obtenir creuant classificacions institucionals i funcionalso bé a partir d’altres fonts, com per exemple, les descripcions de pro-grames en els pressupostos d’R+D, les memòries anuals de les insti-tucions, etc.

• Problemes institucionals especials

31. Alguns països disposen de consells de recerca multidisciplinarisque realitzen l’R+D en unitats que pertanyen a l’administració públicao al sector de l’ensenyament superior i que es classifiquen sotal’apartat de recerca no orientada com un objectiu socioeconòmic i queno desglossen la seva despesa en ciències de la vida, com recomana elManual. És difícil identificar el component sanitari d’aquest finança-ment, ja que acostuma a estar inclòs en la recerca bàsica.

32. Quan s’obtenen ajuts per a l’R+D relativa a la sanitat, resultad’utilitat estudiar el tractament que les enquestes nacionals d’R+Ddispensen als hospitals pel que fa a la cobertura i la classificació.

Agregació de la despesa interior bruta en R+D de la sanitat

33. En principi, la despesa interior bruta en R+D s’obté sumantl’R+D relativa a la sanitat de cadascun dels quatre sectors d’execució.Les fonts del finançament es calculen sumant el que rep cada sector,


ANNEX 4

de les empreses, l’administració pública, les institucions privades sen-se finalitats de lucre (IPSFL), l’ensenyament superior i l’estranger, perexecutar R+D relativa a la sanitat. En aquesta etapa pot ser útil con-trastar les xifres amb les dades aportades per part dels qui la financeni calcular la despesa nacional bruta en R+D per a la sanitat. Cal supo-sar que hi haurà diferències, però si les discrepàncies fossin impor-tants, per exemple, si les institucions mèdiques benèfiques declares-sin que el seu finançament de la recerca és força superior al que figuraa la despesa interior bruta per a R+D de la sanitat com a finançadapel sector de les institucions privades sense finalitats de lucre, val lapena estudiar les dades amb més detall.

L’R+D relativa a les TIC

34. En els darrers anys, el Grup de Treball en Indicadors de la Socie-tat de la Informació (WPIIS), de l’OCDE, ha treballat intensament perdesenvolupar estadístiques i indicadors per al sector de les TIC o, enun sentit més ampli, per al sector de l’economia de la informació.L’objectiu és crear estadístiques i indicadors per entendre millorl’economia de la informació o societat de la informació.

35. Una fita molt important va ser arribar a un acord sobre la defini-ció del sector de les TIC, basada en la Revisió 3 de la ISIC. Aquestadefinició identifica indústries clau que tenen com a activitat principalproduir o distribuir productes o serveis TIC, que constitueixen unaaproximació al “sector productiu de les TIC”. És

necessari complementar-la amb una definició basada en els productes.

36. El llistat d’indústries que pertanyen al sector de les TIC, a laRevisió 3 de la ISIC és el següent:

FABRICACIÓ

3000 Màquines d’oficina, comptabilitat i ordinadors.3130 Fils i cables aïllats.3210 Tubs i vàlvules electròniques i altres components electrònics.3220 Emissores de ràdio i televisió i aparells de telefonia i telègrafs.3230 Receptors de ràdio i televisió, aparells de gravació i reproduc-

ció d’imatge i so i altres articles similars.3312 Instruments i aparells de mesura, comprovació, control, nave-

gació i altres usos, excepte els equips de control de processosindustrials.

3313 Equips de control de processos industrials.


ANNEX 4

SERVEIS

5150 Comerç a l’engròs de maquinària, equips i aparells (a la Revi-sió 3.1 de la ISIC tan sols la classe 5151 “Comerç d’ordinadors,perifèrics i programes d’ordinador” i la classe 5152 “Comerçde peces i equips electrònics i de telecomunicacions”).

6420 Telecomunicacions.7123 Lloguer de màquines i material d’oficina (incloent-hi els ordi-

nadors).72 Activitats informàtiques i similars.

37. Aquesta classificació constitueix un bon punt de partida per defi-nir l’R+D relativa a les TIC en el sector de les empreses. En les en-questes d’R+D les dades disponibles solen presentar-se amb les duesxifres de la classificació ISIC. Això dificulta l’aplicació directa d’aquestllistat. A més, algunes categories tenen un contingut de TIC força limi-tat (ISIC 3130), o són molt poc rellevants a les enquestes d’R+D (perexemple, les categories de venda o lloguer). Per aquest motiu, unadefinició operativa de l’R+D relativa a les TIC pot incloure les catego-ries de la ISIC 30, 32 i 33 (R+D relativa a les TIC en fabricació) i laISIC 64 i 72 (R+D relativa a les TIC en serveis).

38. Cal complementar la classificació anterior amb una classificaciómés rellevant per definir la recerca relativa a les TIC, és a dir, unaclassificació per productes, que és una classificació funcional. Actual-ment, s’està treballant per elaborar una recomanació internacionalsobre quins productes han de ser inclosos com a relatius a les TIC. Toti que la classificació per productes no s’utilitza a les enquestes d’R+Den tots els països, una definició per productes dins el sector de lesempreses, si ha estat consensuada, pot ser més important a l’hora dedefinir l’R+D relativa a les TIC. L’apartat 4.3 del capítol 4 del Manual,actualment ja inclou una recomanació més explícita sobre l’ús d’unaclassificació per productes a les enquestes d’R+D. El grup dels pro-ductes es defineix d’acord amb el producte final de l’empresa. Aixòsignifica que, per exemple, l’R+D portada a terme per un fabricantd’automòbils per al programari incorporat als vehicles no ha de serconsiderada com a R+D relativa a les TIC, ja que el programari no ésel producte final del fabricant d’automòbils. No obstant això, si elprogramari es compra a una altra empresa, l’R+D sobre el programarirealitzada per aquesta empresa sí que es considera R+D relativa a lesTIC.


ANNEX 4

39. Un problema que es podria presentar en fer servir la classificacióper producte podria ser que el nivell d’agregació de la classificació perproducte, utilitzada a les enquestes d’R+D, fos massa general per po-der diferenciar l’R+D relativa a les TIC, que es defineix segons grupsde productes força disgregats.

40. En altres sectors d’execució també es porta a terme R+D relle-vant per a les TIC, o en un sentit més ampli, per a l’economia de lainformació o per a la societat de la informació. La classificació perdisciplina científica, en aquest cas, resulta força útil. Tanmateix, laclassificació per disciplina científica que es recomana al capítol 3 delManual, no és gaire útil per identificar l’R+D relativa a les TIC. Hi haprevista l’elaboració d’una nova classificació per disciplina científicaque es pugui utilitzar amb finalitats estadístiques. Seria essencialpoder identificar, sota els epígrafs de ciències naturals i enginyeria i,probablement també, sota l’epígraf de ciències socials, subcamps rel-levants per al sector de les TIC o, en un sentit més ampli, per al’economia de la informació o societat de la informació. Com a exem-ples, es poden citar els equips informàtics i les tecnologies de lacomunicació i de la informació, la informàtica i les ciències de la co-municació. L’adopció d’una classificació per disciplina científica moltdetallada, de fet, causa problemes en alguns països, la qual cosaredueix la possibilitat d’utilitzar la classificació per disciplina cientí-fica per aportar informació sobre l’R+D relativa a les TIC.

41. En teoria, la classificació per objectiu socioeconòmic (OSE) tam-bé es pot utilitzar per distingir l’R+D relativa a les TIC. A la NABS hifiguren subcategories pertanyents al nivell de dos dígits. No obstantaixò, la classificació per OSE s’aplica amb aquest grau de detall tansols en alguns països.

L’R+D relativa a la biotecnologia

Introducció

42. Es creu que la biotecnologia serà la propera tecnologia omnipre-sent en tots els sectors de l’economia i la que més importància tindràen el desenvolupament econòmic del futur. L’OCDE ha començat a ela-borar un marc estadístic per mesurar les activitats de la biotecnologiai definir així més clarament les necessitats dels usuaris de disposard’indicadors de les activitats de la biotecnologia i els seus efectes.


ANNEX 4

Aquestes consideracions constitueixen la base d’un model d’enquestasobre la biotecnologia que s’està elaborant actualment. Per facilitaraquesta tasca, s’ha acordat una definició de biotecnologia, plasmadaen un enunciat general, a més d’una relació de tecnologies, que esmostra al final d’aquest annex.

Classificacions

43. Les classificacions s’acostumen a utilitzar per delimitar una dis-ciplina. Atès que la biotecnologia és un procés, i no pas un producte ouna indústria, no resulta fàcil identificar-la en les classificacions quehi ha actualment. La ISIC, classificació internacional d’activitats econò-miques, va ser revisada als anys 80, quan l’interès per la biotecnologiaera encara força limitat. Ara com ara, no és possible identificar indús-tries biotecnològiques específiques en cap dels epígrafs de la ISIC(divisió, grup, classe). S’han produït algunes discussions preliminarssobre la possibilitat d’identificar indústries vinculades a la biotecno-logia en la propera gran revisió de la classificació. La situació és méso menys la mateixa per a la classificació central de productes i per alsistema harmonitzat de descripció i codificació de mercaderies (del’any 2002).

44. En la seva forma actual, les classificacions per disciplina científi-ca i per objectiu socioeconòmic (OSE), que resulten més adequades pera l’R+D, tampoc no serveixen per identificar la biotecnologia, queestà relacionada amb algunes de les disciplines científiques recomana-des al Manual, entre elles les ciències naturals, l’enginyeria, les cièn-cies mèdiques i les ciències agràries. Seria possible identificar la bio-tecnologia amb una classificació més detallada per grans disciplinescientífiques, que tingués en compte subcamps de disciplines acceptatsper consens. Aquesta és una de les tasques que cal investigar, aprofi-tant la revisió de la classificació per disciplines científiques.

45. L’experiència assolida a Austràlia mostra les possibilitatsd’identificar l’R+D relativa a la biotecnologia a partir d’una classifica-ció detallada per disciplines científiques. La classificació australiana téuna categoria específica anomenada biotecnologia, però també presentaaltres categories rellevants per a la biotecnologia a diferents nivellsde classificació, com la bioquímica i la biologia cel·lular, la genètica,la microbiologia, la biotecnologia industrial, la descontaminació bio-lògica, els biomaterials i la biotecnologia mèdica.


ANNEX 4

46. És molt difícil identificar la biotecnologia en qualsevol classifi-cació revisada per objectiu socioeconòmic.

Enquestes model

47. L’única possibilitat d’obtenir informació sobre l’R+D relativa a labiotecnologia o sobre la utilització de la biotecnologia consisteix, pertant, a dissenyar una enquesta especial per a la biotecnologia o béafegir preguntes a les enquestes tradicionals, com l’enquesta sobreR+D ja existent. La primera possibilitat s’està estudiant actualmentamb la finalitat d’elaborar enquestes model per a la biotecnologia. Lasegona possibilitat consisteix a obtenir informació sobre l’R+D relati-va a la biotecnologia a partir de les enquestes normals sobre R+D,utilitzant la definició de biotecnologia de l’OCDE.

Preguntes sobre biotecnologia afegides a les enquestes sobre R+D

48. Els apartats següents es refereixen a la qüestió d’afegir pregun-tes en una enquesta sobre R+D ja existent.

49. Les preguntes especials sobre biotecnologia que s’afegeixen a lesenquestes sobre R+D o que s’obtenen mitjançant aquestes últimestenen algunes limitacions, entre les quals hi ha les següents:

– La variable s’ha d’incloure dins el marc general de l’enquestad’R+D.

– Serien necessàries classificacions adequades per descriure l’R+Drelativa a la biotecnologia.

– Les preguntes sobre biotecnologia afegides han de causar unamolèstia mínima quan es respon l’enquesta.

50. Aproximadament, una desena de països tenen ja experiència al’hora de sol·licitar informació sobre el paper de l’R+D relativa a labiotecnologia en la despesa total en R+D. S’acostuma a formular unapregunta dins el context d’una relació de tecnologies interessants, dela qual la biotecnologia no forma part. Les enquestes aporten una defi-nició general, una relació de tecnologies interessants o bé una combi-nació de totes dues. Les definicions utilitzades en diverses enquestesvarien. Per facilitar la comparabilitat es recomana utilitzar les defini-cions de l’OCDE (tant la definició general com la relació enumerada alfinal d’aquest annex). Seria el primer pas per poder disposar de dadesmés comparables sobre l’R+D relativa a la biotecnologia.


ANNEX 4

L’enquesta general sobre R+D podria incloure una preguntasemblant a aquesta: l’R+D anteriorment declarada, inclou alguntipus d’R+D en biotecnologia (consulteu la definició)?

Sí ( )

No ( )

En cas afirmatiu indiqueu, sisplau, quin percentatge representala biotecnologia del total de la despesa en R+D interna indicatanteriorment: … %.

51. Per orientar l’enquestat convé proporcionar-li la definició de bio-tecnologia de l’OCDE. La definició en forma de llistat pot ser més útil,però totes dues són necessàries.

52. Una altra pregunta a tenir en compte és sobre el percentatge definançament públic de l’R+D que es destina a R+D en el camp de labiotecnologia. És possible que una formulació detallada d’aquestavariable requereixi un grau més elevat d’elaboració.

53. Com que la interacció entre la ciència i la tecnologia és parti-cularment forta en el camp de la biotecnologia, també es recomanaincloure aquest tipus de pregunta a les enquestes d’R+D per a altressectors del Manual de Frascati. L’experiència assolida en alguns païsosdemostra que és factible.

54. Es recomana introduir a les enquestes sobre R+D algunes pre-guntes senzilles sobre l’R+D en el camp de la biotecnologia, en elmajor nombre possible de països, amb la finalitat d’obtenir una visiócomparable, més àmplia, del paper de la biotecnologia en el total delsseus esforços en R+D.

55. La biotecnologia és un camp multidisciplinari. Això suposa unproblema específic a l’hora de classificar la biotecnologia a les enques-tes. La definició actual de biotecnologia de l’OCDE és provisional is’ha assajat principalment a les enquestes d’R+D del sector de lesempreses. Per assegurar la comparabilitat, també es recomana que ladefinició s’utilitzi en altres sectors. L’experiència obtinguda en utilit-zar la definició en tots els sectors donarà peu a revisions posteriorsde la definició actual.


ANNEX 4

Definició de biotecnologia de l’OCDE

56. “L’aplicació de la ciència i la tecnologia als organismes vius, aixícom a les seves parts, productes i models, per alterar el material viu ono viu, a fi de produir coneixements, béns i serveis”.

La definició (indicativa, no exhaustiva) en forma de llistat és lasegüent:

• ADN (codificació): genòmica, farmacogenètica, sondesgèniques, seqüenciació, síntesi i amplificació de l’ADN,enginyeria genètica.

• Proteïnes i molècules: (blocs funcionals): seqüenciació isíntesi de pèptids i proteïnes, enginyeria de glicolitzacióbiològica de lípids i proteïnes, proteòmica, factorshormonals i de creixement, receptors cel·lulars, senyals iferomones.

• Cultiu i enginyeria de cèl·lules i teixits: cultius cel·lulars itissulars, enginyeria de teixits, hibridació, fusió cel·lular,vacunes i estimulants del sistema immunològic, manipulaciód’embrions.

• Processos biotecnològics: bioreactors, fermentació,processaments biològics, biolixiviació, obtenció biològica depolpa, blanqueig biològic, dessulfuració biològica,descontaminació biològica i biofiltració.

• Organismes subcel·lulars: teràpia gènica, vectors virals.


ANNEX 4

Annex 5

Mètodes d’obtencióde les dades d’R+D regionals

Introducció

1. Els capítols 5 i 6 del Manual contenen recomanacions referents ala distribució per regions de les dades sobre personal i despesesd’R+D. Aquest annex descriu de manera molt breu diversos mètodesper dur a terme aquesta tasca. Es basa en el treball de l’Eurostat, queha investigat els mètodes més detalladament. Les dades regionals espoden obtenir o bé directament, classificant les unitats estadístiques,o bé introduint una pregunta separada a les enquestes sobre aquestdesglossament. Aquest annex no dóna detalls de la distribució regio-nal, ja que la decisió sobre la seva conveniència ha de ser presad’acord amb les necessitats nacionals o internacionals d’informació.

Classificació de les unitats estadístiques

2. Hi ha molts casos en què és possible i factible atribuir unitatsestadístiques a les regions prenent com a base l’adreça postal del’entitat. L’avantatge d’aquest enfocament és que totes les variablesestaran disponibles automàticament per regió. Poden sorgir proble-mes si s’utilitza el mostreig, ja que la regió rarament es fa servir coma variable d’estratificació. Per a la regionalització de les variablesd’R+D, la solució ideal seria tenir unitats estadístiques prou petitesperquè les seves activitats no abastin diverses regions. En molts ca-sos, això implicaria unitats de tipus establiment. Però per norma ge-neral, aquesta operació és impossible de dur a terme per indústria, desdel punt de vista de la recollida de les dades i del càlcul d’agregatsnacionals significatius. Habitualment, només es disposa de dades des-


ANNEX 5

tinades a les enquestes sobre l’R+D a nivell d’unitats del tipus empre-sa i tota temptativa de subdivisió d’aquestes unitats en unitats méspetites es traduiria en una càrrega de feina suplementària tant per al’enquestat com per a l’organisme enquestador. Els agregats sectorialsper branca d’activitat també serien relativament diferents si s’utilitzésl’establiment com a unitat estadística. Conseqüentment, el Manual re-comana fer servir la unitat de tipus empresa com la més apropiada pera les enquestes d’R+D en tots els sectors excepte en el del’ensenyament superior.

3. No obstant això, l’atribució a només una regió d’unitats de dimen-sió considerable que exerceixen activitats en diverses regions, impli-carà distorsions en les desagregacions. Així doncs, es recomana, si nofos possible incloure una pregunta separada sobre la distribució perregió (tal com es descriu tot seguit), establir, almenys per a les uni-tats més grans, un desglossament diferent de les variables més impor-tants per regió (despeses en R+D, personal d’R+D). Si no és possibleobtenir directament aquesta informació, potser caldrà efectuar una es-timació fundada en variables que suposadament estiguin estretamentrelacionades amb l’R+D.

4. Depenent de quin sigui el mètode escollit per obtenir dades delsector de l’ensenyament superior, la unitat de tipus establiment (perexemple, l’institut universitari o unitat corresponent) és sens dubte lamés factible. En aquest cas, es podran deduir directament les dades aescala regional. En cas contrari, són aplicables els arguments d’abans iels de la següent secció.

Integració d’una pregunta separada per al desglossament per regió

5. En comparació amb l’alternativa anterior, aquesta opció tél’avantatge d’aconseguir major precisió als desglossaments per regió.És una solució alternativa quan no es disposa d’informacions a nivelld’establiments. La pregunta pot ser formulada de diverses maneres. Elquadre que es presenta tot seguit indica la informació que cal recollirsense proposar la formulació de la pregunta ni la prioritat de les vari-ables.


ANNEX 5

6. Es podrien sol·licitar informacions sobre les regions de maneradirecta però, en determinats països, pot donar-se el cas que elsenquestats no sàpiguen exactament com es defineixen aquestesregions. Una segona solució consisteix a preguntar als municipis deles subunitats i assignar-los un codi per poder classificar-les desprésen les regions apropiades. La tercera solució consisteix a preguntar ales unitats de tipus establiment i després tractar de determinar ladirecció d’aquests establiments. Seria convenient afegr altres colum-nes al quadre per recollir dades sobre els investigadors per regió. Noobstant això, aquest últim mètode comporta el risc de generar proble-mes de mostreig, ja que llavors és necessari aplicar factorsd’extrapolació.

Regió, municipio establiment

Personal d’R+D(recompte de persones)

Personald’R+D (EJC) Despeses d’R+D


ANNEX 6


ANNEX 6

Annex 6

Treballs sobre indicadors de ciència i tecnologiaelaborats per altres organismes internacionals

1. Les dificultats que es presenten en fer comparacions entre dadessobre R+D i altres indicadors de ciència i tecnologia de diversos paï-sos, amb diferents models institucionals i diferents tradicions en ma-tèria d’ensenyament i de recerca, han estat objecte d’estudi, tant perpart de l’OCDE com per part d’altres organismes internacionals.Aquest annex ofereix una presentació dels treballs organitzats perdiferents organismes internacionals per desenvolupar indicadors deciència i tecnologia.

UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació,la Ciència i la Cultura)

2. Des de l’any 1965, la Divisió d’Estadístiques de la UNESCO haorganitzat, de manera sistemàtica, la recopilació, anàlisi, publicació inormalització de les dades sobre ciència i tecnologia, i, més específi-cament, sobre R+D. Els primers qüestionaris experimentals es vandifondre als estats membres l’any 1966, i les enquestes periòdiquesnormalitzades es van establir l’any 1969. Les informacions recollidesgràcies a les enquestes estadístiques dutes a terme a escala mundialdes de l’any 1970 sobre els recursos humans qualificats a CiT, i tambésobre el personal i les despeses en R+D, han permès elaborar unabase de dades que abasta, actualment, un centenar de països i territo-ris. Aquestes dades han estat publicades de forma regular a l’AnuariEstadístic de la UNESCO (UNESCO, anual fins al 1999), i han estat útils,així mateix, per establir informes i anàlisis especials, com l’InformeMundial de la Ciència.


ANNEX 6

3. La metodologia utilitzada a les enquestes s’ha actualitzat regular-ment amb l’ajut d’especialistes d’arreu del món i ha estat àmpliamentdiscutida en missions i reunions organitzades per la UNESCO. Es trac-ta de recopilar informació sobre les activitats científiques i tecnològi-ques (ACT), a fi de facilitar tan com sigui possible la comparació inter-nacional de les dades. Després dels estudis metodològics portats aterme els anys 1975 i 1976, la secretaria de la UNESCO va elaborar,amb la col·laboració d’especialistes externs, un projecte de “Recoma-nació per a la normalització internacional d’estadístiques en Ciència iTecnologia”, que ha estat revisat en una reunió d’experts governamen-tals i, més endavant, proposat per a la seva aprovació a la ConferènciaGeneral de la UNESCO de l’any 1978. Aquesta recomanació determinales normes internacionals aplicables a tots els estats membres, tanten aquells que ja disposen de sistemes estadístics perfeccionats enmatèria de ciència i tecnologia, com en aquells que els estan elabo-rant. Tot i haver estat elaborada per subministrar informació normalit-zada sobre activitats científiques i tecnològiques, està principalmentenfocada cap a l’R+D. No obstant això, proposa una extensió progres-siva de l’estadística, més enllà de l’R+D.

4. Després de l’aprovació de la Recomanació es van proposar duesetapes successives a escala internacional. La primera, d’un períoded’almenys cinc anys a partir de l’aprovació de la Recomanació, haviade cobrir tan sols l’R+D en tots els sectors d’execució, i també alconjunt de personal qualificat i/o al personal qualificat, econòmi-cament actiu. Durant la segona etapa, el sistema estadístic s’haviad’ampliar cap als serveis científics i tècnics (SCT) i cap a l’en-senyament i la formació científica i tècnica al tercer nivell. L’any 1984,la UNESCO va publicar un manual (UNESCO, 1984b) amb les esmenta-des normes internacionals i va revisar la Guia per a la Recopilaciód’Estadístiques de Ciència i Tecnologia (UNESCO 1984a) per a utilitzaciódels estats membres. Durant el temps en què han tingut lloc aqueststreballs, la UNESCO ha tingut en compte l’experiència assolida peraltres organitzacions intergovernamentals, com l’OCDE, l’ex-CAEM(Consell Mutu d’Assistència Econòmica) i l’OEA (Organització delsEstats Americans). S’ha impel·lit la cooperació amb la creació d’ungrup de treball mixt UNESCO/CEE (Comissió Econòmica de les NacionsUnides per a Europa), que ha estudiat la manera de millorar i desenvo-lupar l’estadística en ciència i tecnologia durant el transcurs de lesreunions celebrades els anys 1969, 1972, 1976 i 1981.


ANNEX 6

5. Des del 1976, la UNESCO ha esmerçat nombrosos esforços a de-senvolupar una metodologia per a la recollida de dades d’informació idocumentació científica i tècnica (IDCT); aquest treball va donar lloc ala publicació, l’any 1984, d’una versió provisional de la “Guia IDCT”(UNESCO, 1984c). L’any 1981 es va establir una metodologia per a larecuperació de dades estadístiques sobre l’ensenyament i formació enel camp de la ciència i la tecnologia. S’han dut a terme estudis endiferents regions del món per determinar la situació de les estadísti-ques en CiT, els problemes sorgits a causa de la implantació de laRecomanació i la necessitat de nous indicadors de CiT.

6. Amb els canvis produïts durant els anys 80 i inicis dels 90, quehan influït en l’organització i en la mesura de les activitats de CiT ales anteriors economies planificades, es va portar a terme, l’any 1966,una avaluació externa especial del programa estadístic de CiT de laUNESCO. Els resultats i les recomanacions d’aquesta avaluació van do-nar peu a les conclusions, entre d’altres, que el programa estadísticd’R+D de la UNESCO hauria d’adaptar la seva metodologia a la delManual de Frascati, i que era convenient donar prioritat al desenvolu-pament dels indicadors de CiT, responent a les necessitats de tots elsestats.

7. Amb l’establiment l’any 1999 de l’Institut d’Estadística de laUNESCO, les activitats de la UNESCO s’han centrat en una revisió in-ternacional fonamental de les necessitats polítiques en el camp de laciència i la tecnologia i dels sistemes estadístics de CiT i les sevescapacitats, amb la cooperació estreta de xarxes d’experts internacio-nals, l’OCDE i l’Eurostat. L’objectiu principal d’aquesta anàlisi era aju-dar la UNESCO a tornar a definir les seves prioritats i les estratègiesper posar en funcionament el seu programa dins l’àrea d’estadístiquesde CiT. Els resultats d’aquest estudi van estar disponibles l’any 2003 iles prioritats i estratègia del programa es van presentar per a la sevaaprovació en la 32a Conferència General de la UNESCO, abans de laseva implantació l’any 2004.

L’Eurostat (Oficina Estadística de les Comunitats Europees)

8. L’Eurostat, amb la col·laboració dels estats membres de la UE, itambé amb la dels de l’Àrea Econòmica Europea, representats al Grupde Treball de l’Eurostat per a l’Estadística d’R+D i Innovació, presenta


ANNEX 6

els informes anuals sobre el finançament públic de l’R+D per objec-tius socioeconòmics als estats membres, els crèdits d’R+Dd’institucions comunitàries, la distribució regional de personald’R+D, les despeses d’R+D i les peticions de patents europees. Lesdades són recopilades mitjançant una enquesta anual efectuada als es-tats membres i tractades de manera que puguin ser presentades deforma comparable. L’Eurostat també obté i difon estadístiques sobreR+D i innovació dels països candidats a formar part de la UE i de laFederació Russa.

9. L’Eurostat és coresponsable de treballs metodològics en diferentsàrees. Ha participat activament, col·laborant amb l’OCDE, en la prime-ra revisió del Manual d’Oslo (OCDE,1997a). L’Eurostat ha elaborat i co-ordinat les tres enquestes comunitàries sobre innovació que han in-fluït notablement en la metodologia de les enquestes sobre innovació.L’Eurostat ha publicat un manual sobre la dimensió regional de lesestadístiques d’R+D i d’innovació i ha elaborat les directrius per al’obtenció de dades sobre el finançament públic de l’R+D, que comple-menten les de l’edició precedent del Manual de Frascati. Ha col·laborattambé amb l’OCDE en l’elaboració del Manual de Camberra (OCDE,1995), sobre els recursos humans en el camp de la ciència i la tecnolo-gia, i ha estat el primer organisme que ha recopilat i publicat dadesestadístiques consistents a través d’aquest manual.

Nordforsk/Fons Industrial Nòrdic

10. Des de l’any 1968, els països nòrdics treballen per col·laborar icoordinar les seves activitats en el camp de l’estadística d’R+D. Finsal 1987, l’esmentada cooperació estava organitzada per Nordforsk (Or-ganització cooperativa nòrdica per a la recerca aplicada), que va cons-tituir un comitè especial per a les estadístiques d’R+D. Durant aquestperíode, diversos grups de treball han tractat determinats problemesvinculats amb la producció i l’anàlisi de les estadístiques d’R+D, te-nint en compte principalment la necessitat d’assegurar la possiblecomparació de les dades entre els països nòrdics. L’any 1974, aquestcomitè va elaborar un manual nòrdic (disponible en les llengües nòrdi-ques) que constitueix un suplement detallat del Manual de Frascati.Alguns capítols han estat traduïts a l’anglès i presentats per Nordfor-sk en diferents reunions d’experts que s’han celebrat a l’OCDE. El co-


ANNEX 6

mitè també ha organitzat treballs per a l’anàlisi de pressupostos is’han publicat directrius sobre aquest tema en les llengües nòrdiques(Nordforsk, 1983). També ha publicat un petit informe amb els treballssobre la millora de les directrius dins l’àrea de l’ensenyament superior(Nordforsk, 1986).

11. L’any 1987, Nordforsk es va fusionar amb el Fons Industrial Nòr-dic, que va assumir la responsabilitat del comitè. Aquest comitè ator-ga absoluta prioritat al desenvolupament de les estadístiques d’R+Ddels països nòrdics. S’ha discutit la necessitat de disposar de dadesprovisionals, i també d’una metodologia per a l’elaboració de les es-mentades dades. Recentment, el comitè ha estat rebatejat amb el nomde Grup Nòrdic per al Desenvolupament d’Indicadors de Ciència i Tec-nologia, i ha duplicat els seus esforços per resoldre els problemes demesura i avaluació dels resultats de l’R+D. Entre els membres delgrup s’hi troben tant els productors com els usuaris dels indicadorsd’R+D.

12. L’any 1989, el Fons Industrial Nòrdic va crear un grup especial detreball encarregat d’elaborar estudis d’innovació, el qual va posar encirculació una enquesta sobre innovació als països nòrdics, utilitzantun qüestionari comú. També ha organitzat alguns seminaris interna-cionals per debatre les directrius de les enquestes d’innovació. L’OCDEva fer servir aquestes directrius als debats que van culminar ambl’aprovació i la publicació del Manual d’Oslo, l’any 1992 (OCDE, 1992).Als anys 90, les activitats del Fons es van centrar principalment en lapublicació de les estadístiques d’R+D (cada dos anys), i en treballsmés complets sobre els indicadors de ciència i tecnologia (en períodesmés llargs).

RICYT (Xarxa Iberoamericana d’Indicadors de Ciència i Tecnologia)

13. La Xarxa Iberoamericana d’Indicadors de Ciència i Tecnologia(RICYT) va ser creada pel Programa Iberoamericà de Ciència i Tecnolo-gia pel Desenvolupament (CYTED), sobre la base d’una proposta inicialformulada per al primer taller iberoamericà dedicat a indicadors deciència i tecnologia, celebrat a la Universitat Nacional de Quilmes, afinals de l’any 1994. Des de la seva creació, la RICYT coordina lesseves activitats amb les de l’Organització dels Estats Americans(OEA).


ANNEX 6

14. La RICYT té com a objectiu principal promoure el desenvolupa-ment d’eines per a la mesura i l’anàlisi de la ciència i la tecnologia al’Amèrica Llatina, dins el marc de la cooperació internacional, per mi-llorar-ne el coneixement i la utilització com a instruments polítics enla presa de decisions.

15. Les activitats de la RICYT es divideixen en les categories se-güents:

– Tallers per a la discussió dels problemes metodològics plantejatspels indicadors de ciència i tecnologia a l’Amèrica Llatina, que per-meten intensificar els intercanvis d’informació entre els membresde la xarxa. Un dels resultats ha estat la publicació d’un manualllatinoamericà sobre indicadors d’innovació tecnològica: el Manualde Bogotà.

– Publicació d’indicadors regionals dins la sèrie Principals IndicadorsIberoamericans i Interamericans de Ciència i Tecnologia.

– Creació de mecanismes d’assistència mútua a l’Amèrica Llatina.– Activitats de difusió, a través d’”Indicis”, un butlletí de notícies i

opinió, i una pàgina web, (www.ricyt.edu.ar), dedicada a les activi-tats de la xarxa i que subministra informació actualitzada regular-ment sobre indicadors, i edició de material bibliogràfic.


ANNEX 6

Annex 7

Altres indicadors de ciència i tecnologia

Introducció

1. Tal com s’assenyala al capítol 1 del Manual, cada cop resulta mésevident que les estadístiques d’R+D, per si mateixes, no són sufi-cients per descriure l’àmplia varietat d’inputs i outputs associats aldesenvolupament científic i tecnològic (consulteu, per exemple, Free-man 1987).

2. Sent conscient de la necessitat de facilitar el desenvolupamentd’altres indicadors diferents dels directament associats amb l’R+D,l’OCDE ha elaborat una sèrie de manuals metodològics i altres direc-trius que no són d’R+D (consuleu el capítol 1, quadre 1.1). Aquestsmanuals i directrius pretenen ser complementaris i, en definitiva,constituir una guia per a la recopilació i interpretació de les dades quedescriuen la gamma completa d’activitats científiques i tecnològiques.

3. Aquest annex presenta set sèries dels indicadores per als quals esvan establir o planificar directrius. La seva finalitat és proporcionarals usuaris i als productors d’estadístiques d’R+D un context on situarels indicadors d’R+D dins el marc general del sistema de ciència itecnologia. Així mateix, aquest annex indica les fonts i la disponibili-tat de dades dins de cada àrea i assenyala alguns dels inconvenientsque comporta la seva utilització. Els indicadors es presenten enl’ordre cronològic de la seva elaboració. La situació descrita correspona l’any 2002.

Estadístiques sobre patents

Cobertura

4. Una patent és un dret de propietat intel·lectual sobre una invencióde caràcter tecnològic. Una patent pot ser concedida per una oficina


ANNEX 7

de patents a una empresa, a un individu o bé a una entitat pública.Una sol·licitud de patent ha de complir amb uns determinats requi-sits: que la invenció constitueixi una novetat, que sigui el resultatd’una activitat inventiva (de caràcter no obvi) i que sigui aplicableindustrialment. Una patent és vàlida en un país determinat i durant unperíode de temps limitat (20 anys).

5. A efectes de comparació internacional, és preferible utilitzar lesestadístiques corresponents a sol·licituds de patents que no pas lesestadístiques sobre patentes concedides, a causa del lapse de tempsque transcorre entre la data de sol·licitud i la data de concessió, queen alguns països pot arribar fins als deu anys.

6. Els indicadors de patents, basats en el simple recompte de lespatents registrades en una oficina de la propietat intel·lectual, patei-xen diversos biaixos, com la manca de comparabilitat internacional(amb avantatge per al mateix país al qual es presenten lessol·licituds), o l’elevada heterogeneïtat dels valors de les patents re-gistrades en una única oficina. Per altra banda, la legislació de patentsdifereix d’un país a un altre, la qual cosa fa força difícil la comparacióde dades estadístiques procedents de dues (o més) oficines de patents.

7. Per solucionar els problemes associats als indicadors de patentstradicionals (descrits anteriorment), l’OCDE ha estat treballant en eldesenvolupament d’un nou tipus d’indicador basat en les patents: elrecompte per famílies de patents. Una família de patents es defineixcom un conjunt de patents obtingudes en diversos països per protegiruna única invenció (que es caracteritza per una primera sol·licitud deprotecció en un país –anomenada sol·licitud de prioritat– que s’esténposteriorment cap a altres oficines de patents). La utilitzaciód’indicadors basats en famílies de patents per a finalitats estadísti-ques presenta un doble avantatge: la comparació internacional milloraen suprimir l’avantatge del país que rep la primera sol·licitud i a méss’elimina la influència geogràfica; les patents incloses dins una famíliade patents són d’un valor més elevat.

8. Les patents com a documents contenen una font importantd’informació sobre la invenció que no es troba disponible enlloc més,i per tant, constitueixen un valuós complement a les tradicionalsfonts d’informació utilitzades per mesurar la difusió de la informaciócientífica i tecnològica (consulteu la secció sobre bibliometria). Els


ANNEX 7

documents de patents contenen informació sobre: i) les característi-ques tècniques (llistat de reivindicacions, classificació tècnica, llistatde patents citades, etc.); ii) historial de la sol·licitud (data de prioritat,data de publicació, data de registre en cada país involucrat, data deconcessió, etc.); i finalment, iii) informació sobre l’inventor (nom iadreça dels inventors, país de residència, nom dels sol·licitants, etc.).

Utilització de les estadístiques de patents

9. Entre els escassos indicadors disponibles de producció tecnològi-ca, els indicadors basats en patents són, molt probablement, els ques’utilitzen amb més freqüència. Els indicadors basats en patents pro-porcionen una mesura de la producció de l’activitat innovadora d’unpaís: les seves invencions. La literatura científica dedicada als deter-minants i a l’impacte de l’activitat innovadora utilitza cada cop méssovint informació subministrada per les patents a nivell d’agregació (aescala nacional) o bé a nivell d’empresa, a causa de l’estreta relacióreconeguda entre les patents i l’output de la innovació. Les dades so-bre patents permeten, també, identificar els canvis en l’estructura i enl’evolució de l’activitat inventiva dels països, indústries, empreses itecnologies, mitjançant el trasllat de les estructures conceptuals delscanvis a la dependència, la difusió i la penetració de la tecnologia.

Disponibilitat

10. Les oficines de patents nacionals i internacionals, com l’OficinaEuropea de Patents (OEP), o bé l’Organització Mundial de la PropietatIntel·lectual (OMPI), constitueixen les principals fonts de dades bàsi-ques. L’OCDE recopila, emmagatzema i publica diversos indicadors depatents relatius als seus estats membres en les obres que porten coma títol Main Science and Technology Indicators (OCDE, semestral) i Scien-ce, Technology and Industry Scoreboard (OCDE, cada dos anys), tambédisponibles en disquet i en CD-ROM. La base de dades de l’OCDE sobrepatents també recull informació sobre les patents dipositades al’Oficina Europea de Patents, a l’Oficina Japonesa de Patents i al’Oficina de Patents i Marques dels Estats Units (USPTO), classificadesper país de residència dels sol·licitants i per sectors tecnològics.

Inconvenients

11. La utilització d’indicadors obtinguts a partir de les patents permesurar els resultats de les activitats d’R+D i de les activitats


ANNEX 7

d’innovació, presenta uns determinats inconvenients. Una gran quanti-tat d’invencions no són patentades, ja que estan protegides mitjançantaltres procediments, com són els drets d’autor, el secret industrial,etc. La propensió a patentar difereix segons els països i els sectorsindustrials, per la qual cosa és complicat establir comparacions entrepaïsos i entre sectors. La distribució en funció del valor de les patentstambé està esbiaixada, atès que moltes patents no tenen una aplicacióindustrial i per tant tenen poc valor, i són relativament escasses lesque tenen un valor elevat. Tenint en compte aquesta heterogeneïtat,els recomptes que es basen en la hipòtesi del valor generalment equi-valent de totes les patents podrien conduir a error. El nombre desol·licituds de patents o el nombre de concessions resulten, per simateixos, difícils d’interpretar i han de ser considerats en combinacióamb altres indicadors.

Directrius internacionals

12. La creixent importància que estan assolint les organitzacionsinternacionals de patents contribueix a millorar la comparabilitat deles dades de patents disponibles per a cada país, malgrat que aquestesdades estiguin condicionades per les especials característiques de lespatents. El manual de l’OCDE sobre patents (Using Patent Data as Scien-ce and Technology Indicators – Patent Manual 1994) (OCDE, 1994b) pre-senta les directrius per a la utilització i interpretació de les dades depatents com a indicadors de la ciència i la tecnologia.

La balança de pagaments per tecnologia (BPT)

Cobertura

13. La balança de pagaments per tecnologia registra el flux interna-cional de béns subjectes a propietat industrial i de know-how.

14. A la balança de pagaments per tecnologia s’hi inclouen lessegüents operacions: patents (adquisicions, vendes); llicències depatents; know-how (no patentat); models i dissenys; marques comer-cials (incloent-hi franquícies); serveis tècnics, i finançament de l’R+Dindustrial fora del territori nacional.

15. Les operacions enumerades tot seguit estan excloses: assistènciacomercial, financera, administrativa i jurídica; publicitat, asseguran-ces, transports; filmació, gravació i materials subjectes a dretsd’autor, i disseny i programes informàtics.


ANNEX 7

Utilització d’estadístiques relatives a la BPT

16. Els indicadors de la BPT permeten mesurar la difusió internacio-nal de la tecnologia no incorporada, comptabilitzant totes les transac-cions immaterials relatives a l’intercanvi de coneixements tècnics i deserveis amb contingut tecnològic, entre socis de diferents països.

Disponibilitat

17. Les dades nacionals sobre la BPT es poden obtenir mitjançant larealització d’enquestes especials, tot i que, sovint, aquestes dades pro-cedeixen de la informació existent recopilada pels bancs centrals, lesautoritats responsables del control de canvis, etc.

18. L’OCDE ha elaborat, per a la major part dels estats membres, unabase de dades macroeconòmiques sobre la BPT, que cobreix el conjuntde les transaccions (ingressos i pagaments) per país des de l’any 1970.Les dades posteriors a finals dels anys 80 han estat publicades a: Prin-cipals indicadors de la ciència i la tecnologia (OCDE, semestral) i al seucorresponent CD-ROM. L’any 2000, l’OCDE va crear una nova base dedades internacional que inclou sèries detallades de la BPT classificadesper sectors d’activitat, tipus d’operació i zona geogràfica.

Inconvenients

19. En molts països, les dades de la BPT tan sols estan disponibles aun determinat nivell d’agregació. Les dades disponibles no correspo-nen necessàriament a la definició de BPT, és a dir, poden cobrir unàmbit més ampli o més restringit que el corresponent a les tran-saccions de contingut tecnològic. De vegades, la balança es veu afecta-da per transaccions no monetàries al nucli d’empreses multinacionals.Per tant, la interpretació de les dades presenta dificultats i el seupoder de comparació internacional és, sovint, limitat.


20. L’any 1990, l’OCDE va publicar un manual titulat Proposed Stan-dard Method of Compiling and Interpreting Technology Balance of Pay-ments Data - TBP Manual (OCDE, 1990), que és el segon de la sèrie demanuals de l’OCDE sobre indicadors de ciència i tecnologia.


ANNEX 7

Bibliometria

Cobertura

21. La bibliometria és un terme genèric que designa les dades relati-ves a les publicacions. Originàriament, el treball bibliomètric es limi-tava a la recopilació de dades sobre el nombre d’articles i altres publi-cacions científiques, classificades per autor o per institució, disciplinacientífica, país, etc., a fi d’establir els indicadors bàsics de “producti-vitat” per a la recerca universitària. Més endavant, es van desenvolu-par tècniques més sofisticades i multidimensionals basades en les ci-tes contingudes als articles (i més recentment, també a lespatents).Tant els índexs de citació resultants com les anàlisis de cotit-zació s’utilitzen per obtenir unes mesures més precises de la qualitatde la recerca i per dur a terme un seguiment del desenvolupament deles disciplines científiques i de les xarxes.

Utilització d’estadístiques bibliomètriques

22. L’anàlisi bibliomètrica utilitza les dades sobre el nombre de pu-blicacions científiques i els seus autors i sobre els articles i les citesque aquests últims contenen (i també les cites a les patents) per me-surar els resultats obtinguts pels investigadors individuals o equipsde recerca, per les institucions i els països, identificar les xarxes naci-onals i internacionals, i descriure el desenvolupament de nous camps(multidisciplinaris) de la ciència i la tecnologia.

Disponibilitat

23. La major part de les dades bibliomètriques provenen d’empresescomercials o d’associacions professionals. La font principald’informació és el conjunt de bases de dades del Science Citation In-dex (SCI) creat per l’Institute for Scientific Information (Estats Units),que Computer Horizons Inc. ha utilitzat per desenvolupar algunes deles principals bases de dades d’indicadors científics. Les dades biblio-mètriques es poden obtenir també a partir d’altres bases de dades mésespecialitzades. Ara com ara, l’OCDE no té el propòsit, ni els recursos,ni la competència, per portar a terme una recopilació de dades bàsi-ques, tot i que, habitualment, utilitza dades bibliomètriques en elsseus informes analítics.


ANNEX 7

Inconvenients

24. La propensió a publicar experimenta variacions depenent delscamps científics. La utilitat dels indicadors bibliomètrics és superioren les ciències mèdiques i en determinades ciències naturals. Les ba-ses de dades mostren biaixos cap als articles escrits en anglès, la qualcosa pot afectar les comparacions internacionals.


25. Els mètodes bibliomètrics han estat desenvolupats essencial-ment per grups universitaris i per consultories privades. Actualment,no hi ha directrius oficials internacionals per a la recopilació de lesdades corresponents ni per al seu ús com a indicadors de ciència itecnologia. Als anys 1989-90, l’OCDE encarregà l’elaboració d’un infor-me sobre la situació actual de la bibliometria que fou publicat l’any1997 com a un document de treball de la Direcció de Ciència, Tecnolo-gia i Indústria (STI) (Okubo, 1997).

Productes i indústries d’alta tecnologia

Cobertura

26. Per contribuir a l’anàlisi de l’impacte de la tecnologia enl’evolució de les indústries resulta de molta utilitat identificar aquel-les activitats i productes amb més contingut tecnològic, utilitzantcriteris que permetin desenvolupar unes classificacions especials har-monitzades a escala internacional. Durant els darrers anys, l’OCDE hadesenvolupat dues classificacions tecnològiques, una per brancad’activitat, que ha suscitat força interès i que ha estat àmpliamentadoptada als estats membres, i una altra per producte.

27. A la classificació per branca d’activitat, les indústries manufactu-reres es divideixen en quatre grups segons la intensitat tecnològica:“alta”, “mitjana-alta”, “mitjana-baixa” o “baixa” tecnologia. Fins a fi-nals dels anys 90 s’utilitzava habitualment una classificació tecnològi-ca emprant la Classificació Internacional de la Indústria (ISIC Rev. 2),basada en l’avaluació del rànquing de tres indicadors d’intensitat tec-nològica que reflecteixen, en graus diferents, les seves característi-ques com a “productores de tecnologia” i “usuàries de tecnologia”: i)despeses en R+D dividides pel valor afegit; ii) despeses en R+D divi-


ANNEX 7

dides per la producció, i iii) despeses en R+D més tecnologia incorpo-rada a productes intermedis i béns d’inversió, dividits per la produc-ció. Des de l’adopció per part de l’OCDE de la ISIC Rev. 3 per presentarles dades d’activitat industrial, s’ha actualitzat el treball relatiu alsgrups de tecnologia. No obstant això, ara com ara, la limitada disponi-bilitat de les taules d’input-output de la ISIC Rev. 3 (necessàries perestimar la tecnologia incorporada), significa que tan sols es tenen enconsideració els dos primers indicadors esmentats més amunt. Per aresultats anteriors, consulteu l’annex 1 de Science, Technology and In-dustry Scoreboard 2001, de l’OCDE.

28. Un enfocament per producte presenta l’avantatge de permetreuna identificació i una anàlisi més detallada del contingut tecnològicdels productes. No tots els productes d’una “indústria d’alta tecnolo-gia” tenen necessàriament un elevat contingut tecnològic; a més, éspossible que productes d’indústries amb baixes intensitats tecnològi-ques presentin un elevat grau de sofisticació tecnològica. Encol·laboració amb l’Eurostat, l’OCDE va utilitzar dades detalladesd’R+D per a cada grup de productes a fi d’elaborar una relació deproductes d’alta tecnologia i una base de dades vinculada, basada enles classes de la ISIC Rev. 3, a un grau de detall de 5 dígits. Actualitzaraquest treball per generar un llistat de productes basat en un sistemaharmonitzat de 6 dígits pot ser un avanç important.

Utilització de les estadístiques sobre indústriesi productes d’alta tecnologia

29. Un cop elaborats, aquests indicadors permeten mesurar el con-tingut tecnològic dels béns i productes exportats per una indústria iper un país determinat, amb l’objectiu de descriure el seu comporta-ment competitiu als mercats d’alta tecnologia. Aquests mercats escaracteritzen per un ràpid creixement de la demanda a escala mundial,ofereixen uns beneficis comercials superiors al promig i influeixen enl’evolució del conjunt del teixit industrial.

30. Als indicadors de mercat de productes o indústries d’alta tecno-logia, que inicialment van ser concebuts per mesurar la “producció”(output) o l’”impacte” de l’R+D, se’ls atribueix, actualment, més pos-sibilitats d’ús en l’anàlisi de la competitivitat i la globalització.

Disponibilitat


ANNEX 7

31. Les dades basades en les definicions de l’OCDE sobre l’alta tecno-logia estan publicades a Main Science and Technology Indicators i aScience,Technology and Industry Scoreboard, de l’OCDE. També són uti-litzades en nombroses publicacions nacionals.

Inconvenients

32. Actualment, les classificacions no tenen en compte les indústriesi productes amb baixes intensitats d’R+D, però que han estat gene-rats amb maquinària i equips d’alta tecnologia. Aquestes classificaci-ons es basen en intensitats d’R+D tan sols per a un determinat nom-bre d’estats de l’OCDE.


33. No hi ha directrius internacionals, però les aproximacions del’OCDE per mesurar les indústries i productes d’alta tecnologia hanestat presentades i àmpliament discutides a Revision of the High-tech-nology Sector and Product Classification (Hatzichronoglou, 1997).

Estadístiques d’innovació

Cobertura

34. El Manual d’Oslo (OECD Proposed Guidelines for Collecting and Inter-preting Innovation Data – Oslo Manual) (OCDE, 1997a) defineix com ainnovacions de processos i productes tecnològics la implementació deprocessos i productes tecnològicament nous, i també les millores tec-nològiques significatives aconseguides en processos i productes. Unainnovació implementada és aquella que ha estat introduïda al mercat(innovació de producte) o bé utilitzada en un procés productiu (inno-vació de procés). La innovació implica una sèrie d’activitats científi-ques, tecnològiques, organitzatives, financeres i comercials. En diver-ses Enquestes Comunitàries d’Innovació (Community InnovationSurveys, CIS) realitzades per l’Eurostat, basades en el Manual d’Oslo,s’han introduït modificacions d’aquesta definició.

Ús de les estadístiques d’innovació

35. Els indicadors d’innovació mesuren diversos aspectes dels pro-cessos d’innovació industrial i dels recursos dedicats a activitatsd’innovació. Aquests indicadors també proporcionen informació quan-


ANNEX 7

titativa i qualitativa sobre els factors que faciliten o que dificulten lainnovació, sobre els efectes de la innovació a les empreses i sobre ladifusió de la innovació. Un grup reduït de països ha incorporat tambéalgunes preguntes sobre la innovació a altres enquestes, com és el casde les enquestes sobre R+D.

Disponibilitat

36. Les dades nacionals sobre activitats innovadores habitualmentes recopilen mitjançant enquestes adreçades a les empreses industri-als seguint un esquema ad hoc. La major part dels estats membres del’OCDE han portat a terme enquestes d’aquest tipus i el Manual d’Oslos’ha desenvolupat a partir d’aquestes experiències.

37. També és possible recopilar dades sobre el nombre i la naturale-sa de les innovacions actuals. Aquesta informació es pot obtenir mi-tjançant enquestes especials o a partir d’altres fonts, com les publica-cions tècniques.

38. La primera sèrie de dades sobre innovació, comparable a escalainternacional, fou recopilada sota els auspicis del Fons Nòrdic Indus-trial (Nordic Industrial Fund). L’OCDE va intervenir en la preparaciód’una sèrie de preguntes proposades per a la seva inclusió a enquestesharmonitzades durant el llançament, per part de la Unió Europea, de laprimera Enquesta Comunitària sobre la Innovació. L’experiència obtin-guda amb aquesta enquesta fou utilitzada per preparar la segona edi-ció del Manual d’Oslo. Nombrosos estats de l’OCDE han utilitzat elqüestionari de la UE com a punt de referència per desenvolupar lesseves pròpies enquestes d’innovació. Actualment, la tercera EnquestaComunitària sobre la Innovació (CIS) està en la fase de processamentde les dades.

Inconvenients

39. Les enquestes d’innovació sovint es veuen afectades per algunsproblemes de qualitat com a conseqüència d’uns percentatges de res-posta insuficients, en els casos d’enquestes de caràcter voluntari, i perla diferent comprensió del concepte d’innovació a les empreses. La na-turalesa ad hoc de les enquestes nacionals no resulta satisfactòria perals usuaris i, en nombrosos països, les enquestes d’innovació propor-cionen una informació sobre l’R+D que no és consistent comparadaamb la informació obtinguda a les enquestes d’R+D.


ANNEX 7


40. En els seus orígens, el Manual d’Oslo (OCDE, 1992) va ser prepa-rat conjuntament per l’OCDE i el Fons Nòrdic pel DesenvolupamentIndustrial (Nordisk Industrifond, Oslo) l’any 1990, i va ser oficialmentadoptat per l’OCDE com el tercer de la família de manuals Frascati. ElManual va ser revisat conjuntament per l’OCDE i l’Eurostat l’any 1997.Als anys vinents es portarà a terme una segona revisió.

Recursos humans dedicats a la ciència i la tecnologia (HRST)

Cobertura

41. El Manual de Frascati es refereix únicament a la mesura del per-sonal dedicat a l’R+D. El concepte d’HRST és molt més ampli i incloutambé altres categories de personal implicat en activitats científiquesi tecnològiques.

42. Els HRST es defineixen al Manual de Camberra (vegeu a continua-ció) en funció de les seves qualificacions o de l’ocupació actual. Per alprimer cas, ha estat necessari recórrer a la Classificació Internacionalde l’Educació (ISCED) (UNESCO, 1976, 1997) i, per al segon, a la Classi-ficació Internacional d’Ocupacions (ISCO) (OIT, 1968, 1990). Les sèriesde dades i les anàlisis es poden referir únicament al personal ambtitulació universitària o al que exerceix ocupacions de professionalsamb les esmentades titulacions, incloent-hi també el personal ambformació de grau mitjà i amb tasques de caràcter tècnic. Per poderanalitzar correctament els problemes de l’oferta i la demanda és im-prescindible procedir a unificar criteris i nivells.

43. Una base de dades ideal hauria de cobrir el total d’HRST a escalanacional en moments de temps determinats, desagregats per nivelldels llocs de treball, per sectors i per tipus de feina, i considerant aixímateix els fluxos d’entrada (fonamentalment, els resultats del sistemaeducatiu i la immigració) i els fluxos de sortida (fonamentalment, lesjubilacions i l’emigració). Tant els recursos disponibles com els fluxoshan de ser classificats per camp científic i tecnològic, edat i sexe i,sempre que sigui possible, per nacionalitat i origen ètnic. També ésnecessària la informació sobre determinades categories d’interès (doc-tors, estudiants postdoctorals, investigadors, professionals de les tec-nologies de la informació, etc.).


ANNEX 7

Utilització de les dades sobre HRST

44. Els conjunts de dades homologades sobre HRST es poden utilit-zar (sempre que estiguin relacionades amb les estadístiques demo-gràfiques) per examinar la situació present i la possible situació futu-ra de l’oferta i la demanda de feina de personal científic i tècnic (dinsel país considerat i a l’estranger), a fi de poder avaluar les conseqüèn-cies de futures actuacions dins l’àmbit de la recerca i en la indústria,planificar les tasques d’ensenyament i formació, mesurar la difusió delcapital de coneixements inherents als recursos humans i determinar elpaper de la dona (i de les minories) en les activitats científiques itecnològiques.

Disponibilitat

45. Alguns estats petits de l’OCDE són capaços de mantenir un re-gistre nominal complet de tots els seus llicenciats en el camp de laciència i la tecnologia i de la seva situació laboral, que poden serd’utilitat per a l’elaboració de dades sobre HRST. Als Estats Units, laNational Science Foundation gestiona una àmplia base de dades ambinformació sobre els científics i els enginyers. No obstant això, en lamajoria dels estats, les bases de dades sobre HRST s’elaboren a partirde dades procedents de diverses fonts, fonamentalment a partird’estadístiques sobre ensenyament superior (nombre de professors ide llicenciats), d’enquestes sobre població activa, estadístiquesd’ocupació i censos de població, complementats amb dadesd’enquestes específiques.

46. L’Eurostat recopila les dades bàsiques sobre els efectius corres-ponents als HRST a partir de l’enquesta de la Unió Europea sobre po-blació activa i de les dades estadístiques corresponents a l’afluènciad’alumnes, a partir de les estadístiques sobre educació, la qual cosaproporciona uns resultats relativament homogenis. La UNESCO,l’Eurostat i l’OCDE han desenvolupat un qüestionari comú per recopi-lar estadístiques sobre educació. Aquestes organitzacions publiquendades sobre personal docent, estudiants i llicenciats classificats percategories de la Classificació Internacional de l’Educació (ISCED) i percamps d’estudi. L’OCDE aspira a elaborar un conjunt d’indicadors i unabase de dades més detallada.

Inconvenients


ANNEX 7

47. Les estadístiques existents estan molt fragmentades i el graud’agregació és força elevat, a causa del fet que les principals fonts dedades sobre el potencial d’HRST provenen d’enquestes per mostreig(per exemple, l’enquesta sobre població activa).


48. L’any 1995, l’Eurostat i l’OCDE van publicar conjuntament el Ma-nual de Camberra (OCDE, 1995), que recull les normes internacionalsper mesurar els efectius i els fluxos d’HRST. Aquest manual està actu-alment en revisió.

Estadístiques i indicadors sobre la societat de la informació

Cobertura

49. L’objectiu és desenvolupar indicadors i estudis sobre la societatde la informació que permetin l’elaboració i l’anàlisi de polítiques. Eltreball implica la producció d’indicadors que siguin comparables a es-cala internacional i rellevants des del punt de vista de les polítiques,per poder mesurar l’oferta i la demanda d’infraestructures TIC, els ser-veis relacionats, els continguts i les aplicacions, en particular per alcomerç electrònic.

50. L’aproximació utilitzada és la d’unitats de base. El treball metodo-lògic i la recopilació de dades s’han portat a terme en àrees diferents ia ritmes diferents, d’una manera pragmàtica i pas a pas, intentantdeterminar, en primer lloc, les estadístiques de l’oferta en la societatde la informació (estadístiques del sector de les TIC) i, tot seguit,estadístiques de la demanda (estadístiques d’utilització de les TIC).

Ús d’estadístiques sobre el sector de les TICi sobre la utilització de les TIC

51. El desenvolupament i l’anàlisi dels nous indicadors de les TIC idels ja existents constitueixen un ajut per a la formulació de políti-ques i per al seguiment del progrés experimentat per la societat de lainformació. Les estadístiques sobre el sector de les TIC permeten me-surar la contribució de les indústries productores de TIC a l’activitateconòmica (per exemple, valor afegit, ocupació, R+D, innovació, con-tribució a la balança de pagaments per tecnologia). Els indicadorsd’accés i utilització de les TIC ajuden a determinar en quin grau els


ANNEX 7

estats “estan preparats” per adoptar noves tecnologies i el percenta-tge de difusió d’aquestes tecnologies entre la totalitat dels agentseconòmics (empreses, famílies, individus, governs). Els indicadors detransaccions de comerç electrònic es basen en definicions comunes del’OCDE i permeten mesurar la importància relativa de les compres ivendes en línia i la seva distribució d’acord amb el tipus de client iassignació geogràfica.

Disponibilitat

52. L’OCDE ha iniciat la recopilació pilot dels indicadors correspo-nents al sector de les TIC (estadístiques d’oferta) i d’utilització de lesTIC i del comerç electrònic (estadístiques de demanda) i ha començata reunir informació sobre les metodologies i instruments d’enquestaemprats pels estats membres. Aquests indicadors s’inclouen en algu-nes publicacions de l’OCDE, com la Information Technology Outlook,Communications Outlook i Technology and Industry Scoreboard. Una altrapublicació de l’OCDE, Measuring the Information Economy (2002), exa-mina el paper de les inversions a les TIC, el consum i la innovació ales TIC, a les economies dels estats membres, la importància i el crei-xement de les activitats relacionades amb les TIC i la seva contribucióa l’ocupació i al comerç internacional; l’accés i la utilització de lesnoves tecnologies per part d’empreses i particulars i els motius quepoden explicar la no utilització d’aquestes tecnologies. Aquesta publi-cació posa un èmfasi especial en les transaccions electròniques i enels factors que les afavoreixen o que les dificulten.

Inconvenients

53. Les dificultats a l’hora de mesurar la utilització de les TIC i lesestadístiques sobre comerç electrònic obeeixen tant a problemes dedefinició com a les peculiaritats de la configuració dels programes pera la recollida de dades que utilitzen cadascun dels estats membres.Les poblacions objecte d’estudi i les metodologies de mostreig a lesenquestes sobre l’ús de les TIC a les empreses difereixen d’uns estatsa uns altres. Això pot produir alteracions quan es fan comparacionsinternacionals de valors afegits, ja que les estadístiques d’ús de lesTIC són molt sensibles a les diferències en la delimitació i activitatscobertes per les empreses. A les enquestes sobre utilització de les TICa la llar, els problemes per dur a terme comparacions sorgeixen a


ANNEX 7

causa de la diferent unitat d’anàlisi estadística emprada, l’individu o lafamília. Són relativament poques les empreses i individus que execu-ten transaccions electròniques, per la qual cosa les dades ques’obtenen probablement no compleixin amb els requisits estadísticssuficients per procedir a la seva publicació. La classificació té un pa-per essencial a les estadístiques sobre l’oferta de les TIC. Pot resultardifícil garantir el poder de comparació internacional de les classifica-cions que es basen en activitats, tenint en compte el nivell de detallque requereix la definició de l’OCDE per al sector de les TIC, definicióbasada en una classificació a nivell de quatre dígits de la ISIC Rev. 3.Es poden presentar problemes de confidencialitat quan es recopilendades sobre serveis de telecomunicacions, i són molt pocs els estatsque poden aportar dades econòmiques globals sobre les TIC.


54. Els treballs metodològics impliquen el desenvolupament de di-rectrius i d’enquestes tipus. Es poden citar com a exemple: la definiciódel sector de les TIC establerta per l’OCDE, que comprèn un conjuntd’activitats de producció i de serveis de la ISIC Rev. 3; les definicionsde transaccions comercials electròniques de l’OCDE i les directrius pera la seva implementació; l’enquesta tipus de l’OCDE sobre l’ús de lesTIC a l’empresa, i l’enquesta tipus de l’OCDE sobre l’ús de les TIC perindividus o per llars. Les enquestes tipus que pretenen servir com aguia per a la mesura d’indicadors de les TIC, de la utilització d’Interneti del comerç electrònic, estan constituïdes per diferents mòduls inde-pendents que garanteixen una flexibilitat i un poder d’adaptació a en-torns en constant canvi. Mentre que la utilització de mòduls “nucli”permet fer mesuraments comparables a escala internacional, la incor-poració de mòduls addicionals permet respondre a l’evolució o a lesnecessitats específiques de les polítiques nacionals.


ANNEX 8


ANNEX 8

Annex 8

Mètodes pràctics per a l’obtenciód’estimacions actualitzades i projeccions

sobre els recursos dedicats a l’R+D

Demanda de projeccions de dades d’R+D

1. Tot i que les enquestes ofereixen la forma més precisa de mesurarles activitats científiques i tecnològiques, el seu complicat procésocasiona retards entre l’execució de l’R+D, la recollida de dades i lapublicació. Per altra banda, la demanda de projeccions augmenta con-tínuament. De fet, tant els polítics com altres usuaris sol·liciten pro-jeccions dels indicadors més útils per definir, avaluar, fer seguiment ointroduir programes i polítiques de ciència i tecnologia.

Tipus de projeccions

2. Convé distingir entre projeccions a curt, mitjà i llarg termini.Aquí no es tractaran les projeccions a mitjà i llarg termini (que podenser anomenades anàlisis prospectives). Aquest annex s’ocupa tan solsde les projeccions a curt termini, de les temptatives per estimar elsvalors d’unes quantes variables referides als períodes més recents oper efectuar estimacions provisionals per a l’any en curs, quan elsresultats de les enquestes encara no estan disponibles.

Objectiu

3. Aquest annex descriu els mètodes utilitzats amb més freqüència iofereix alguns principis bàsics per predir i projectar els valors de lesvariables en qüestió, sense pretendre establir un conjunt de mètodes(o de procediments) d’aplicació universal. En realitat, les característi-ques especials de cada país, i fins i tot dels diferents sectors, cadas-


ANNEX 8

cun d’ells amb la seva pròpia dinàmica temporal, no afavoreixenl’adopció de procediments normalitzats.

Les variables

4. Les projeccions més usuals es fan sobre:

– Despeses d’R+D.– Personal d’R+D.– Tecnologies.

5. Atès que les projeccions sobre tecnologia contenen un elementd’apreciació subjectiva, no es formularà cap recomanació sobre aquesttema.

6. Els indicadors més sol·licitats són aquells relatius a tendènciesactuals i futures de despeses en R+D, concretament:

– Total de despeses nacionals en R+D; en particular, despesa interiorbruta en R+D (GERD) expressada com a percentatge del producteinterior brut (PIB).

– Despeses en R+D per sector.

7. Les projeccions sobre personal d’R+D poden assolir un paper par-ticularment valuós per efectuar projeccions, ja que aquestes sèries es-tan subjectes, en general, a menys fluctuacions que les de despeses.

8. Les variables analitzades no són necessàriament interdependentsperò, quan ho són, cal dedicar una atenció particular a la relació exis-tent, a fi de comprovar la coherència de les projeccions (consulteul’apartat 20 més endavant).

Mètodes de projecció

Tècniques d’extrapolació

9. Aquestes tècniques s’apliquen a les sèries cronològiques per a lesquals habitualment es disposa de variables d’R+D almenys sobre unabase bianual. Les variacions s’analitzen habitualment utilitzant funci-ons adequades (per exemple, funcions polinòmiques o exponencials).

10. Si es tenen en compte molts anys, resulta més senzill reconèixerles tendències dominants i l’ajust és millor. No obstant això, unaanàlisi dels darrers anys pot indicar “noves” tendències o canvis dinsel sistema. Cal utilitzar preus constants per aclarir les tendències.


ANNEX 8

Projecció proporcional

11. Quan es presumeixi l’existència d’una relació proporcional entredues variables s’ha d’adoptar el següent procediment:

– Comprovar l’existència de la relació proporcional per observacióempírica, emprant tècniques de correlació o regressió o bé utilit-zant un model.

– Calcular el coeficient de proporcionalitat.– Obtenir els últims valors de la variable independent (mitjançant

l’extrapolació o amb l’ajut d’una altra font d’informació).– Aplicar el coeficient de proporcionalitat a la variable independent,

per deduir una altra variable dependent.

12. Excepte en el cas d’un país que estigui experimentant un ràpidcanvi estructural, és possible utilitzar aquest procediment per esti-mar, per exemple, la despesa total d’R+D en relació amb el PIB.

13. Aquesta tècnica pot permetre, també, fer projeccions de despeseso de personal d’R+D als diferents sectors, amb la condició de trobarvariables independents per a les quals hi hagi projeccions; per exem-ple, en comptes nacionals, estadístiques de població activa o altresfonts d’informació econòmica.

Taxes de creixement

14. Pel que fa a algunes de les variables més conegudes pot presen-tar-se el cas que es disposi d’indicacions sobre el creixement proposato esperat, especialment dels darrers anys i de l’any actual. Aquest solser el cas de la despesa o del personal d’R+D dins un sector concret.Per exemple, els plans de les empreses poden constituir un elementútil per predir les despeses o el personal d’R+D al sector de les em-preses.

15. Les opinions dels experts també poden ser d’ajut per predir ambuna certa precisió l’evolució dels sectors. A més, i independentmentde la seva utilitat directa, aquestes contribucions sovint proporcioneninformacions de naturalesa qualitativa i, de vegades, conjuntural.

Informes dels finançadors d’R+D

16. Tot i que, en general, les dades sobre R+D proporcionades pelsexecutors es consideren més fiables que no pas les declarades pelsfinançadors, sovint aquestes últimes dades estan disponibles amb més


ANNEX 8

rapidesa i poden aportar una contribució valuosa a l’hora d’efectuarprojeccions d’algunes variables del sector públic. Els crèdits pressu-postaris públics d’R+D sovint poden ser útils per elaborar estimaci-ons provisionals sobre l’R+D efectuada al sector de l’administraciópública i, algunes vegades, al sector de l’ensenyament superior (mi-tjançant les projeccions pressupostàries dels fons generals de les uni-versitats, FGU). Les dades sobre crèdits pressupostaris públics d’R+Dsón menys útils quan es tracta de fer projeccions de les despesesd’R+D dins el sector de les institucions privades sense finalitats delucre (IPSFL), i encara ho són menys per al sector de les empreses, jaque rarament és possible trobar, als pressupostos públics, xifres preci-ses sobre pagaments de l’R+D externa adreçats a aquests sectors.

17. El mètode descrit pot ser perfectament fiable als països als qualsestiguin relacionats entre si els procediments d’informació sobrecrèdits pressupostaris públics d’R+D, R+D interna i externa del’administració, i despesa interior bruta en R+D. Quan els crèditspressupostaris públics d’R+D es preparen separadament i tan sols enreferència a les assignacions inicials i no s’informa ulteriorment sobreels resultats finals, aquest mètode és notablement menys adequat.Conseqüentment, tot i constituir un valuós ajut per estimar algunesvariables, els pressupostos de l’administració pública han de ser uti-litzats amb precaució.

18. També és convenient tenir en compte els informes de finança-dors d’R+D no pertanyents al sector públic, especialment aquells quesón relatius a fons nacionals (per exemple, subvencions per a recercamèdica finançades pel sector de les IPSFL) o aquells que procedeixend’organitzacions internacionals. Un canvi significatiu en el comporta-ment d’aquests organismes, en matèria de finançament, pot ocasionaruna discontinuïtat en les sèries de dades sobre despeses d’R+D.

Coherència i validesa de les projeccions

Dispersió de les projeccions

19. L’aplicació d’un sol mètode de projecció pot fer que la suma totaldels apartats no es correspongui amb el total projectat (per exemple,extrapolació de les despeses d’R+D als quatre sectors d’execució i dela despesa interior bruta en R+D). L’ús de diversos mètodes de projec-ció conduirà a diversos valors per a la mateixa variable.


ANNEX 8

20. Aquests valors han de ser analitzats des del punt de vista de lacoherència i de la plausibilitat, observant, per exemple, les tendènciesdels indicadors derivats, com el de la despesa d’R+D per investigador.Un cop suprimits els resultats inversemblants, es calcularan les mitja-nes, si és possible ponderades, excepte si la dispersió és massa gran.

21. Es recomana indicar l’interval, ja que això permet mesurar les dis-crepàncies entre projeccions obtingudes mitjançant diferents mètodes.

Comprovació retrospectiva de les projeccions

22. Si es porten a terme projeccions periòdicament, per exemple pera informes anuals o bianuals sobre indicadors de ciència i tecnologia,els resultats de l’enquesta retrospectiva d’R+D, un cop disponibles,han de ser utilitzats per comprovar si les projeccions han estat cor-rectes o incorrectes i per descobrir els motius en tots dos casos.

Principis orientatius

23. Com ja s’ha indicat, les característiques especials dels diferentspaïsos i sectors impossibiliten seleccionar una metodologia simple irecomanar-ne l’ús sense tenir en compte el context (especialment, elsector executor de què es tracti) en què s’aplica. Es requereix flexibili-tat en l’ús de les diferents metodologies; els criteris mixtos són sem-pre admissibles i, sovint, també necessaris.

24. La solució ideal seria que els diferents estats membres fessin lesseves projeccions utilitzant una tècnica de projecció única i consensu-ada. Com que aquesta solució no sembla viable ara com ara, és absolu-tament indispensable que els estats membres, en publicar els resul-tats de les seves projeccions, proporcionin sempre la documentacióadequada sobre com han obtingut els resultats, pel que fa a:

– Variables.– Metodologies.– Hipòtesis.– Circumstàncies especials.

25. Complir aquesta recomanació és d’importància vital per salva-guardar la possibilitat de comparar internacionalment les projeccionsefectuades pels estats membres i posteriorment comunicades al’OCDE per incloure-les a les seves bases de dades i publicacions.


ANNEX 8

Altres orientacions

26. Les idees exposades en aquest annex s’han extret d’un documentpreparat pel professor F. Niwa, de l’Institut Nacional de Política Cientí-fica i Tecnològica del Japó, amb motiu de la Conferència d’Experts pera la Preparació de la Revisió del Manual de Frascati, sobre estadísti-ques d’R+D, celebrada a Roma l’octubre de l’any 1991. El documentofereix un marc, unes directrius i uns mètodes per efectuar projecci-ons sobre R+D, i suggereix mètodes per fer projeccions de despesesd’R+D a escala nacional i sectorial, de personal d’R+D i de novestecnologies.


ANNEX 8

Annex 9

Deflactors d’R+D i índexs de conversió monetària

Introducció

1. Aquest annex examina mètodes especials per deflactar i convertirdades sobre despeses en R+D, expressades en monedes nacionals apreus ordinaris, en moneda numerària (unitat de compte).

2. Tots dos temes impliquen un ajust de les despeses d’R+D pertenir en compte les diferències de nivell de preus que intervenen en eltemps (és a dir, diferències intertemporals) i entre països (és a dir,diferències interespacials). En el cas dels deflactors, les diferències depreu són intertemporals, i la qüestió és clarament d’interès, tant al’interior del país com per a comparacions internacionals de canvis enel temps.

La deflació i la conversió monetària a les estadístiquesinternacionals de l’OCDE sobre R+D

3. En la mesura del possible convé recórrer a la mateixa metodolo-gia per a deflació i per a conversió. Davant l’absència d’una sèrie com-pleta de deflactors d’R+D i d’índexs de conversió d’R+D aplicables atots els estats membres, el Manual recomana utilitzar el deflactor im-plícit del producte interior brut (PIB) i la paritat de poder de compra(PPC) pel PIB, ja que això permet mesurar aproximadament el costd’oportunitat real mitjà d’execució d’R+D.

Deflactors d’índexs de conversió específics d’R+D

4. El deflactor implícit del PIB i la PPC del PIB són, respectivament,deflactors intertemporals i interespacials basats en l’output. Aquestannex suggereix una forma d’establir deflactors i paritats de poder de


ANNEX 9

compra específics d’R+D, ja sigui compilant índexs de preus ambl’ajut de dades de preus extretes de les enquestes sobre despeses enR+D (input), o bé mitjançant l’associació de preus de substitució oíndexs de preus.

5. El cas dels índexs de conversió monetària afecta principalment lescomparacions internacionals, incloent-hi, per descomptat, les compa-racions de les estimacions sobre taxes de creixement. No obstantaixò, l’elecció d’índexs de conversió monetària també és rellevantquan s’examinen els desglossaments sectorials o d’un altre tipus del’R+D, o quan és necessari tenir en compte les variacions internacio-nals relatives als nivells de preu, per comparar l’R+D amb altresvariables econòmiques. Per exemple, una estimació d’R+D expressadaen percentatge del PIB, fins i tot si les dues quantitats estan deflacta-des a “preus constants” mitjançant els índexs de preus nacionals ade-quats, es veu afectada per les diferències de nivells de preu de lesactivitats d’R+D i de totes les activitats productives (és a dir, el PIB)en relació amb una mitjana internacional. Dit d’una altra manera,aquesta proporció es pot veure afectada pel fet de ser relativamentcara o barata l’execució d’R+D comparada amb altres activitats.

Necessitat de recórrer a deflactors d’R+D

6. Els deflactors d’R+D estan justificats si s’estima que l’evoluciódel cost de l’R+D ha resultat clarament diferent que la dels costosgenerals i si l’evolució del cost de l’R+D ha variat considerablementsegons els sectors o les indústries. En general, a llarg termini, ésraonable suposar que el deflactor implícit del PIB (output) tendirà aaugmentar amb menys rapidesa que un deflactor “real” d’R+D (input),proporcionalment al creixement de la productivitat.

7. La solució òptima consisteix a calcular deflactors especials d’R+Da partir de ponderacions i de preus específics d’R+D. No obstant això,el cost i la complexitat que comporten dur a terme les enquestessobre preus, la qual cosa seria necessària amb aquest plantejament,fan que sigui més plausible descartar aquesta opció, excepte per aanàlisis especialitzades. El plantejament més comú consisteix a em-prar ponderacions extretes de les enquestes sobre R+D en combinacióamb preus de substitució.


ANNEX 9

Accions efectuades en el passat per l’OCDE i pels estats membres

8. El treball de l’OCDE es va guiar inicialment pels cinc principis quepoden trobar-se en la tercera edició del Manual de Frascati (OCDE,1976):– Els deflactors s’han de calcular per a sectors homogenis de

l’economia, independentment que corresponguin o no a l’enfoca-ment sectorial existent.

– Els deflactors han de mantenir la forma dels índexs de Laspeyres.– Tenint en compte la importància relativa de les despeses de perso-

nal en les activitats d’R+D (prop del 50% de les despeses totals),cal dedicar una atenció especial a aquestes despeses en calcular elsdeflactors.

– Les característiques pràctiques d’aquest treball han de prevaldreper sobre de qualsevol subtilesa de caràcter teòric.

– Convé aprofitar al màxim les fonts d’informació existents.

9. Durant els anys setanta, els estats membres i el Secretariat del’OCDE van assolir un paper actiu en aquest camp, en particular prepa-rant deflactors per al sector de les empreses. En diverses reunions, elsexperts nacionals van presentar documents que acreditaven la sevaexperiència en la matèria. Algunes de les metodologies exposades erenforça detallades, però la majoria seguien les mateixes línies desenvo-lupades per l’OCDE a Trends in Industrial R&D in Selected OECD MemberCountries, 1967-1979 (OCDE,1979).

10. Conseqüentment, es va incloure un capítol especial a la quartaedició del Manual de Frascati (OCDE, 198l), el qual descrivia algunesmaneres bastant simples de calcular deflactors d’R+D amb l’ajut deponderacions extretes de les enquestes sobre R+D i de preus de subs-titució obtinguts a partir de diverses fonts nacionals o internacionals.En comptes de descriure els mètodes en termes tècnics, es presenta-ven en forma d’exemples per al sector de les empreses en un paísimaginari. S’explicaven i il·lustraven tres mètodes:

– Aplicar a totes les despeses un índex compost basat en ponderaci-ons fixes.

– Igual que en el cas anterior, però utilitzant ponderacions variables.– Aplicar índexs de preu diferents per a cada tipus de despesa dins

les subcategories del sector.


ANNEX 9

Es facilitaven detalls complementaris per a la preparació d’índexssubponderats relatius a costos de personal. A més, l’annex 4 incloïauna presentació tècnica del càlcul dels deflactors d’R+D.

Elecció de la fórmula d’índexs

11. La recomanació sobre la utilització de l’índex de Laspeyres ha deser reconsiderada. Hill (1988) observà que els desenvolupamentsteòrics de l’últim decenni mostren que els índexs d’ús comú (Las-peyres, Paasche, etc.) presenten debilitats de gran repercussió per al’anàlisi econòmica i l’elaboració de polítiques. Hill és partidari de lautilització d’índexs en cadena, que posseeixen determinades propie-tats interessants des del punt de vista tant teòric com pràctic, i posenen evidència les desviacions dels índexs de ponderació fixa convencio-nals del tipus Laspeyres o Paasche.

12. En essència, la deflació implica comparar situacions en duesdates diferents. La tendència dels índexs de Laspeyres i Paasche adivergir en el temps (desviació d’índexs) és ben coneguda. Convédoncs utilitzar un índex encadenat quan les dues situacions que escomparen no són similars i quan es pot fer un enllaç entre totes duespassant per una situació intermèdia. El més desitjable seria una situa-ció intermèdia amb una estructura de preus relatius que es correspon-gués, en línies generals, amb una mitjana qualsevol dels preus relatiusde les dues situacions considerades. En aquest cas, l’encadenamentredueix la desviació entre els índexs (entre Laspeyres i Paasche).

13. Per què l’encadenament? En el món real, el problema al quals’enfronten els estadístics és que alguns productes es troben tan solsen una de les dues situacions. Tot i que els vectors de quantitat estancompletament definits (els seus elements són positius o nuls), man-quen, no obstant això, molts preus (perquè manquen alguns produc-tes), i resulta impracticable pretendre que s’estimin preus ficticis agran escala, ja que els productes antics desapareixen com a conse-qüència de l’obsolescència i apareixen nous productes com a resultatdel progrés tecnològic. Això és particularment cert en el cas dels pro-ductes susceptibles de ser inclosos als índexs de preus d’R+D.

14. El problema s’agreuja considerablement a mesura que augmentala distància entre els períodes. La part del valor total de les despesesen els dos períodes realment coberta per les comparacions directes depreus disminueix. Si s’insisteix a comparar directament aquests dos


ANNEX 9

períodes, cal acceptar el fet que les relacions de preu només espodran calcular per a una part reduïda de les despeses als dos perío-des (a més, la desviació entre els índexs de Laspeyres i de Paaschetambé tendirà a augmentar).

15. Si s’utilitza un índex en cadena, la quantitat d’informació sobrepreus susceptible d’ús serà força superior, la qual cosa és certa encada baula de la cadena. És igualment cert que la quantitatd’informació sobre preus efectivament utilitzada per als dos períodesextrems serà molt superior.

16. Si l’evolució de preus i quantitats és més aviat suau, un índex encadena de Laspeyres resultarà menor que un índex directe de Las-peyres, i viceversa per a una cadena Paasche, la qual cosa condueix auna reducció de la desviació entre índexs. Hill descriu el cas límitd’un índex cadena “suau” (l’índex “suau” de Divisia) que elimina elproblema dels índexs i és bastant operatiu.

Elecció del nivell d’agregació al qual convé efectuar la deflació

17. És oportú establir un sol índex de preus d’R+D per al conjunt dela despesa interior bruta d’R+D, o bé un índex per a cada sector, ofins i tot per a les diferents indústries del sector de les empreses, oper als camps científics del sector de l’ensenyament superior. L’elecciódependrà de si hi ha diferències significatives entre els diferents nive-lls en l’estructura de costos de les despeses d’R+D i si hi ha diferènci-es significatives en l’evolució dels preus entre nivells, per al mateixtipus de despesa. És probable, per exemple, que l’evolució dels salarisi les remuneracions dels investigadors sigui diferent a les universi-tats, on són fixats mitjançant acords salarials del sector públic, i a lesempreses industrials. Per altra banda, és discutible que l’evolució delssalaris i de les remuneracions dels investigadors variï de forma signi-ficativa entre les indústries. L’elecció també es veurà condicionada perla disponibilitat de sèries adequades de preus, tant si es calcula apartir d’enquestes específiques sobre preus com si es recorre a índexsde preus de substitució.

Establiment del sistema de ponderació

Generalitats

18. És possible calcular un sistema de ponderació simple a partir deldesglossament recomanat per tipus de cost. A l’àrea de l’OCDE, el


ANNEX 9

desglossament mitjà a la indústria es calculava de la manera següentals anys 1989 i 1999:

P e r c e n t a t g e

1989 1999

Costos salarials 43 44

Altres despeses ordinàries 43 45

Terrenys i edificis 3 2

Instruments i equips 10 9

Total 1 00 100

Estudi més detallat dels costos salarials

19. Els salaris representen habitualment la partida principal de des-pesa. Així doncs, és desitjable, quan es disposi d’índexs de preus apro-piats per als salaris, crear un subconjunt per als costos salarials cor-responents a cada sector.

Els sistemes de ponderació

20. En general, els costos salarials no es desglossen per categoriesde personal d’R+D, però es poden utilitzar índexs proporcionals depersonal i de salaris per estimar les ponderaciones relatives dels cos-tos salarials de les diferents categories de personal, de la següentmanera:

Estudi més detallat d’altres despeses ordinàries

21. La proporció d’altres despeses ordinàries ha augmentat ràpida-ment. En les versions anteriors d’aquest manual, es recomanava subdi-vidir aquesta categoria entre:

Índex proporcionalquantitatiu (%)

Índexs proporcionalsde salaris relatius

Índexs proporcionals decostos salarials (%)

Investigadors 50 1,00 = 50,00 59,7

Tècnics 25 0,75 = 18,75 22,4

Altre personalde suport 25 0,60 = 15,00 17,9

Total 1 00 83,75 100,0


ANNEX 9

– Materials.– Altres despeses ordinàries.

Aquesta distinció es va deixar de banda, però, en les enquestes del’OCDE i en la majoria de les enquestes nacionals. Així doncs, resultadifícil elaborar un sistema de subponderació.

Elecció d’índexs de preus de substitució

Criteri general

22. Quan no és possible dur a terme estudis de preus significatiussobre els inputs d’R+D, es poden escollir índexs de preus de substitu-ció aplicables a cadascuna de les categories definides en el sistema deponderació, a partir dels comptes nacionals del país en qüestió od’altres fonts generals; de manera alternativa, es pot tractard’identificar les sèries que tinguin característiques similars a l’R+D.Com que el resultat final serà, en general, més sensible a l’evolució deles sèries de preus que a les ponderacions, l’elecció dels índexs desubstitució constitueix la decisió més important per al càlcul del de-flactor d’R+D, i cal que sigui efectuat amb tota cura. Resulta impossi-ble aportar recomanacions concretes i detallades, ja que el volum i eltipus de dades disponibles sobre índexs de preus varien d’un país a unaltre. A més, algunes sèries resultarien adequades per a un deflactorde l’R+D industrial però no per a un de l’R+D universitària.

Preus de substitució per als costos salarials

23. Per als costos salarials, tenint en compte que es disposa, en ge-neral, de dades quantitatives (nombre d’investigadors, etc.), és possi-ble utilitzar dos mètodes generals, prenent com a base, o bé els cos-tos mitjans del personal d’R+D, en funció del nombre total depersones/any dedicades a R+D, o bé les sèries de preus de substitucióbasades en les dades disponibles en matèria de salaris i remunera-cions. El primer tipus de sèries és específic d’R+D, però no resultaràmolt exacte si, durant el període considerat, sorgeix una modificacióimportant en l’estructura de les ocupacions/qualificacions del personaldedicat a R+D. Com que en la majoria dels estats membres s’hanproduït aquestes modificacions, és preferible recórrer al segon mèto-de. En aquest cas, és important triar sèries que siguin el més compa-rables possible amb les dades d’R+D. Conseqüentment, les dadessobre sous són habitualment preferibles a les tarifes, i les remuneraci-


ANNEX 9

ons setmanals o mensuals són preferibles als pagaments per hora. Lautilització de barems salarials com a preus de substitució per estimarles tendències dels costos salarials planteja greus problemes, princi-palment pel que fa a l’”evolució de les taules salarials” i a les modifi-cacions en les cotitzacions a la Seguretat Social dels empleats i altresbeneficis complementaris, així com a la disminució de la “quantitat”de treball del personal a causa de la reducció de la jornada laboral i ala prolongació del període de vacances.

24. És habitual fer una distinció entre les tendències del sector pri-vat i les del públic. És possible que sigui necessari arribar a un com-promís entre el desglossament dels costos salarials i l’establimentd’índexs per a les diferents indústries. Per exemple, pot donar-se elcas que hi hagi disponibles índexs de salaris per a tots els científics ienginyers o per a tots els tècnics contractats al sector de la indústria,però pot succeir que no estiguin desglossats per indústria. Contrària-ment, pot passar que estiguin disponibles els “salaris setmanals mi-tjans” per a aquestes indústries. L’elecció del mètode dependrà de siles remuneracions dels investigadors evolucionen d’acord amb les delconjunt dels treballadors de la indústria a la qual pertanyen, o d’acordamb les dels investigadors d’altres indústries.

Preus de substitució aplicables a les altres despeses ordinàries

25. Aquest camp és el més difícil d’estudiar. Les enquestes sobreR+D no aporten, en general, cap indicació sobre el balanç dels tipusde despeses incloses i es desconeix quines són exactament les despe-ses específiques d’R+D i quines són les pròpies de la indústria o sec-tor.

26. És possible recórrer a un ampli espectre d’índexs de preus desubstitució per a les altres despeses ordinàries. Per exemple, s’hanutilitzat: l’índex de preus a l’engròs dels materials i subministramentsconsumits per les indústries manufactureres, l’índex de preus implícitdel producte interior brut de la indústria i l’índex de preus al consum(IPC) (excloent-hi productes alimentaris i begudes).

27. Quan es calculen índexs per a diferents indústries, és possibleutilitzar índexs corresponents als costos generals de l’input, però potser que no siguin representatius de l’R+D. Se suggereix, per exemple,que gran part de l’augment de les despeses ordinàries és imputable alcreixement de la subcontractació de serveis


ANNEX 9

de suport, la qual cosa concorda amb la disminució de la mitjana depersonal de suport per investigador, i a un major ús de la maquinàriaen règim de lloguer.

Preus de substitució aplicables a les despeses de capital

28. Les despeses relatives a terrenys i edificis absorbeixen una partrelativament dèbil de les despeses en R+D i resulta senzill escollir uníndex apropiat de preus de substitució a partir de la categoria perti-nent de formació bruta de capital fix (FBCF), que figura als comptesnacionals. El mateix mètode es pot aplicar a les despeses d’R+D rela-tives a instruments i equips, tot i que no és cert que aquests índexsde preus generals prevegin els canvis en els costos dels instrumentsutilitzats per a R+D.

Índexs de conversió monetària per a R+D

Necessitat de recórrer a índexs especials de conversió monetària

29. La conversió de les despeses en R+D en una moneda comuna,com el dòlar dels EUA o l’euro (és a dir, deflació interespacial), ambl’ajut de les paritats de poder de compra del PIB, implica, efectiva-ment, un ajust per tenir en compte les diferències en el nivell generalde preus entre països i no pas les diferències en el nivell de preuscorresponents a R+D. Si l’R+D és relativament costosa en un país enrelació amb un altre, la utilització de la PPC del PIB distorsionarà lacomparació entre les despeses reals dedicades a R+D.

30. Tal com succeeix en el cas dels deflactors intertemporals, la so-lució ideal consisteix a calcular índexs de conversió monetària especí-fics, basats en els preus relatius dels inputs de l’R+D. Un cop més,resultaria costós i força complicat portar a terme les enquestes sobrepreus requerides a aquest efecte (utilitzant un “cistell” internacionalnormalitzat dels inputs de l’R+D). La solució més pràctica consistiriaa recórrer a ponderacions extretes de les enquestes sobre R+D i aparitats detallades extretes dels treballs generals sobre les paritats depoder de compra realitzades per l’OCDE i l’Eurostat en el context delProjecte Internacional de Comparació (PIC), executat amb el patrocinide l’Oficina d’Estadística de les Nacions Unides. Una gran dificultatsorgeix perquè les paritats generals de poder de compra es calculenamb l’ajut d’un cistell normalitzat de béns i serveis que entren dins el


ANNEX 9

PIB, o més exactament, dins la demanda final (és a dir, els outputs),mentre que les despeses d’R+D són principalment inputs.

Accions portades a terme en el passat per l’OCDE i els estats membres

31. Els primers informes de l’OCDE sobre estadístiques d’R+D, apa-reguts a començaments dels anys seixanta, utilitzaven paritats de po-der de compra basades en ponderacions de l’R+D, i índexs proporcio-nals de preu de l’R+D derivats d’estudis de salaris i de comparació deparitats de poder de compra per a l’any de referència 1960 (Freeman iYoung, 1965; OCDE, 1968). Aquestes accions es reprengueren a finalsdels anys setanta, quan es va disposar de noves sèries de paritats depoder de compra. Aquesta era la situació descrita al capítol 7 de laquarta edició del Manual (OCDE, 1981). Des de l’any 1990, les paritatsde poder de compra (PPC) s’han calculat cada tres anys per als estatsmembres de l’OCDE (1993, 1996 i 1999) i anualment per als estats dela Unió Europea. La col·lecció de dades per a l’any 2002 està en prepa-ració.

El mètode

32. La metodologia adoptada per al càlcul de les paritats de poderde compra d’R+D s’ha de correspondre amb l’establerta en el con-text del PIC.

33. L’OCDE i l’Eurostat calculen periòdicament les paritats de poderde compra del PIB (i dels seus components de despesa) per als estatsmembres de l’OCDE. Tot i que les paritats de poder de compra publica-des per l’OCDE s’expressen en unitats monetàries nacionals per dòlarEUA i les publicades per l’Eurostat en unitats monetàries nacionalsper euro, totes dues són:

– Homogènies (és a dir, que la PPC França - Alemanya, que s’obté endividir les PPC en euros per a aquests dos països, és la mateixaque l’obtinguda en dividir les PPC en dòlars EUA publicades simul-tàniament per l’OCDE), ja que s’ha imposat als càlculs una “estabi-litat en bloc” per als estats de la UE.

– Transitives (la PPC entre els països A i B multiplicada per la PPCentre els països B i C, dóna la PPC entre els països A i C).


ANNEX 9

Elecció del nivell d’agregació per calcular els índexsde conversió de l’R+D

34. Aquest nivell s’ha de correspondre el millor possible ambl’escollit per als deflactors d’R+D. A la pràctica, es poden calcular lestaxes especials de PPC corresponents a R+D del sector de les empre-ses i del sector públic, distingint potser entre administració pública iensenyament superior.

Sistema de ponderació

35. Com passa en el cas dels deflactors, el sistema de ponderació espot calcular a partir del desglossament recomanat per tipus de cost.No obstant això, com que els càlculs de les paritats de poder de com-pra obliguen a recórrer simultàniament a coeficients de ponderació i adades sobre preus per a tots els països inclosos en la comparació (perassegurar que tenen caràcter transitiu), és necessari disposar d’unasèrie homogènia de coeficients de ponderació per a tots els països delgrup.

Elecció de preus de substitució

36. La solució ideal seria utilitzar les dades extretes de les enques-tes sobre preus d’un “cistell” normalitzat de despeses d’R+D (inputs)en cada categoria de ponderació. Tal com passa en el cas dels índexsde preus intertemporals, aquest criteri seria costós i extremamentcomplex i ha de ser exclòs per raons pràctiques. La següent soluciómés bona seria utilitzar els preus de substitució (la millor font delsquals és la constituïda per la sèrie de dades comparables sobre preus,ja disponible dins el marc del PIC), combinant-los, si fos necessari,amb índexs de preus de substitució interespacials (és a dir, les pari-tats desglossades calculades per als components de la despesa finalal PIC).

Costs salarials

37. El PIC no recull cap dada d’input intermedi o primari per al sec-tor de les empreses i, per tant, no hi ha dades de salaris i remunera-cions. No obstant això, en el cas dels serveis no mercantils, el PICutilitza els preus d’input i d’aquesta manera té en compte les dadessobre la remuneració total dels treballadors per a un determinat cis-tell internacional normalitzat d’ocupacions al sector públic, principal-


ANNEX 9

ment a l’ensenyament, els serveis de salut i l’administració pública.Aquesta informació es podria completar amb els resultats de les en-questes internacionals sobre sous i remuneracions de científics i en-ginyers, o de determinades categories d’ocupacions vinculades a lagestió d’empreses.

Altres despeses ordinàries

38. Un cop més, el problema principal té el seu origen en l’absènciade dades sobre preus al consum intermedi, destinat o no a les activi-tats d’R+D, del sector de les empreses. Alguns béns i serveis finalsper als quals es recullen dades sobre preus dins el context del PICpoden constituir també els inputs per a l’R+D (és a dir, les “altresdespeses ordinàries”).

Despeses de capital

39. Dins el marc del PIC, es poden obtenir preus de substitució apro-piats per a les despeses relatives a terrenys i edificis, i també d’equipsi instruments, tenint en compte les reserves prèviament apuntadesper a l’estimació dels deflactors intertemporals de l’R+D.


ANNEX 9

Annex 10

Indicacions complementàriesper a la classificació dels grans projectes d’R+D

amb especial referència a les indústriesaeroespacial i de defensa

Introducció

1. Aquest annex té com a objectiu proporcionar indicacions comple-mentàries sobre el tractament dels grans projectes de desenvolupa-ment a les enquestes estadístiques d’R+D i a les respostes aportadesa l’OCDE. La frontera entre desenvolupament experimental i altresactivitats industrials (que comprenen dos grups d’activitats que sesuperposen, és a dir, altres activitats d’innovació i activitats de pro-ducció i tècniques vinculades) s’ha descrit al capítol 1, a l’apartat1.5.3, i al capítol 2, als apartats 2.2.3 i 2.3.4 del Manual. El capítol 1,l’apartat 1.5.2, i el capítol 2, els apartats 2.2.2 i 2.3.3, tracten sobre lafrontera entre l’R+D i les altres activitats científiques i tecnològiquesafins. Les distincions són especialment difícils d’establir en el cas delsgrans i costosos projectes de desenvolupament pertanyents a les in-dústries aeroespacial i de defensa. No obstant això, les qüestions decaràcter general que es toquen en aquest annex constitueixen una ma-tèria d’interès per a totes les indústries.

2. Durant molts anys, alguns països han ensopegat amb problemesconstants a l’hora d’harmonitzar entre si les despeses d’R+D declara-des pels Ministeris de Defensa com a quantitats contractades al’exterior amb el sector de les empreses, i les quantitats que la indús-tria de la defensa reconeix haver rebut del sector públic per a R+D. Engeneral, les dades basades en el pressupost públic tendeixen a ser méselevades i poden donar peu a diferències notables amb les quantitats


ANNEX 10

per a l’R+D de defensa recollides als crèdits pressupostaris públicsd’R+D i a la despesa interior bruta en R+D. Aquestes diferències hanestat atribuïdes a diversos factors, com la subcontractació i els pro-jectes internacionals en col·laboració, però també han plantejat inter-rogants sobre l’aplicació correcta de les definicions d’R+D del Manualde Frascati, especialment en les sèries de crèdits pressupostaris pú-blics d’R+D.

3. La primera part d’aquest annex compara les categories i la termi-nologia utilitzades al Regne Unit, els Estats Units i França per a lesindústries aeroespacial i de defensa. La segona part analitza exemplesde projectes d’R+D en defensa. Aquests dos apartats proporcionen,així mateix, indicacions sobre la separació entre el concepte d’R+D,tal com es defineix al Manual de Frascati, i les activitats relacionadesque no es compten com d’R+D. D’ara endavant, el terme desenvolupa-ment previ a la producció s’utilitzarà per descriure els treballs no expe-rimentals sobre un producte o sistema de defensa o aeroespacialabans d’arribar a la producció i, més específicament, les activitats queno són considerades d’innovació científica i tecnològica.

Terminologia i categories utilitzades a França,el Regne Unit i els Estats Units

4. Una de les dificultats específiques que sorgeixen en aplicar elsconceptes de recerca bàsica, recerca aplicada i desenvolupament experi-mental a les indústries de defensa i aeroespacial és que aquestes in-dústries tendeixen a tenir la seva pròpia terminologia. Aquesta termi-nologia difereix segons els països i sovint se superposa a lescategories utilitzades en aquest manual. Aquest apartat il·lustraaquestes dificultats, en comparar les categories del Manual de Frascatiamb els termes emprats als Ministeris de Defensa de França, el RegneUnit i els Estats Units, i també amb una classificació industrial utilit-zada per una gran empresa aeroespacial.

5. El quadre 1 presenta un llistat de termes que es fan servir habitu-alment a les indústries de defensa i aeroespacial d’aquests països, i elquadre 2 indica la interpretació habitual d’alguns d’aquests termes enels tres països, d’acord amb la terminologia i la definició d’R+D quefigura al Manual de Frascati.


ANNEX 10

Categories i terminologia al Regne Unit

6. L’enquesta anual del Regne Unit sobre l’R+D finançada perl’administració, distingeix dues categories de recerca aplicada, queserveixen de base per a les xifres comunicades a l’OCDE per alscrèdits pressupostaris públics d’R+D:

La recerca estratègica es defineix com a recerca aplicada dins uncamp que encara no ha assolit la fase en la qual es poden especifi-car clarament les seves aplicacions potencials.

La recerca aplicada, que no és de naturalesa estratègica, tindràcom a objectius productes, processos, sistemes, etc., bastantespecífics i detallats.

(Cabinet Office, 1991, annex C, paràgrafs 4-5)

7. En un estudi intern del Ministeri de Defensa del Regne Unit sobrela frontera entre R+D i el desenvolupament previ a la producció, es vaidentificar les següents categories d’”innovació científica i tecno-lògica” que no són R+D:

– Comercialització de nous productes.– Treballs sobre patents (consulteu més endavant).– Canvis financers i d’organització.– Enginyeria de producte final o de disseny.– Eines i enginyeria industrial.– Llançament de la fabricació.– Proves per part dels usuaris (vegeu tot seguit)

8. El Manual (capítol 1, apartat 1.5.3) defineix demostració com a:“una innovació que es posa en pràctica totalment o quasi totalment agran escala, en condicions realistes” per ajudar una política o unapromoció, és a dir, alguna cosa externa a l’R+D. No obstant això, ésnecessari distingir aquestes proves realitzades per l’usuari de les de-mostracions tècniques, que sí que formen part de l’R+D. Els termesfrancesos projecte de demostració i model de demostració fan referència ales segones.

9. Els treballs sobre patents, l’enginyeria de producte o de disseny,les demostracions, la recollida de dades, els assaigs i els estudis deviabilitat poden, tots ells, formar part d’un projecte d’R+D, com atreballs de suport al projecte principal (consulteu el capítol 2, apar-tat 2.3.4). De la mateixa manera, les activitats de producció poden


ANNEX 10

Quadre 1. Terminologia d’ús comú utilitzada a les indústriesde defensa i aeroespacial

(1) Només a títol indicatiu. La veritable classificació en tipus d’R+D, tal com es defineixen en aquestmanual, depèn de la naturalesa de cada projecte i del context en què s’utilitzi el terme.

Font: OCDE.

TerminologiaRecerca bàsicaRecerca fonamentalRecerca aigües amuntEstudis aigües amuntRecerca aplicadaModel de demostracióProjecte de demostracióDesenvolupament exploratoriEstudis aigües amuntDesenvolupament experimentalDesenvolupament avançatPlanta pilot (inicialment)PrototipModel de provaProjecte de provaDisseny de sistemes i estudis d’especificacionsProjecte preliminar orientat a sistemesDemostracions tècniquesR+D retroactivaRecerca, desenvolupament, assaig i avaluacióEnginyeria de dissenyEstudis de viabilitatDesenvolupament complementariManteniment i reparacionsDefinició del projecteDesenvolupament d’enginyeriaProjectes d’enginyeriaDesenvolupament operatiuEstudis de naturalesa política i operativaEnginyeria industrialDesenvolupament postcertificacióLot de producció experimentalProva per part de l’usuariDocumentacióDesenvolupament inicialLlançament de la fabricacióComercialització de nous productesTreballs sobre patentsEnginyeria de producteEinesServeis postdissenyProducció en sèrieActivitats de CiT afinsInnovació en CiT

Classificació més probable (1)Recerca bàsica

. .

. .

. .Recerca aplicada

. .

. .

. .

. .Desenvolupament experimental

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .R+D (activitat no especificada)

. .R+D mixta / no és R+DR+D/preproduccióR+D/preproduccióR+D/preproduccióR+D/preproduccióR+D/preproduccióR+D/preproduccióR+D/preproduccióNo són R+DPreproduccióPreproduccióPreproduccióPreproduccióInnovació CiTInnovació CiTInnovació CiTInnovació CiTInnovació CiTInnovació CiTInnovació CiTActivitat industrialActivitat industrialNo és R+DNo és R+D


ANNEX 10

O = Terminologia oficial (del Ministeri de Defensa)I = Terminologia de la indústria.Font: OCDE

Manual de Frascati Regne Unit Estats Units França

RECERCA IDESENVOLUPAMENT

Recerca bàsica Recerca bàsica (O) Recerca bàsica (O) Recerca bàsica (O)Estudis aigües amunt (O)Consulteu també Treball deRecerca (O)Consulteu també Recerca (I)

Recerca aplicada Recerca aplicadaestratègica (O)

Recerca aplicadaespecífica (O)

Recerca aplicada (O) Recerca aplicada (O)Projecte de demostració (O)Model de demostració (I)Desenvolupament exploratori (0)

Desenvolupament (O)Recerca general (I)Projecte preliminar (I)Projecte de prova (I)Model de prova (I)Treball de Recerca (O)Recerca orientada cap asistemes (I)

Desenvolupamentexperimental

Desenvolupamentexperimental (O)

Desenvolupament tecnològicavançat (O)

Demostració i validació (O)

Desenvolupament d’enginyeriai de fabricació (O)

Suport a la gestió (O)

Desenvolupament de sistemesoperatius (O)

Desenvolupament (I)

Desenvolupament definit (O)Prototip (I)Planta pilot (I)

ACTIVITATS QUENO SÓN R+D

Desenvolupamentprevi a la producció

Innovació científicai tècnica (I)

Altres activitatscientífiques itècniques afins (O)

Serveis en CiT (I)

Formació i desenvolupamenten CiT (I)

Quadre 2. Classificació actual de la terminologia de França, el RegneUnit i els Estats Units al Manual de Frascati


ANNEX 10

incloure R+D “retroactiva” per resoldre els problemes tècnics que esplantegen un cop ja s’ha iniciat la producció. Tots ells són camps alsquals la distinció entre desenvolupament experimental i desenvolupa-ment previ a la producció pot resultar difícil, i no segueixen necessària-ment el model lineal simple d’etapes que va des de la recerca bàsicafins a la producció.

10. L’estudi del Regne Unit identificava també les següents “activi-tats científiques i tècniques afins” que no són R+D:– Recollida de dades d’interès general.– Assaigs i treballs de normalització.– Estudis de viabilitat.– Estudis de naturalesa política.– Producció i activitats tècniques afins.

11. D’acord amb les conclusions de l’estudi, les àrees que tenen mésprobabilitats de ser incloses erròniament com a R+D sónl’”enginyeria de producte final o de disseny”, els “estudis de viabili-tat” i la “producció i activitats tècniques afins”.

Categories i terminologia als Estats Units

12. El pressupost per a recerca, desenvolupament, assaig i avaluació(RDA+A) del Ministeri de Defensa dels Estats Units, engloba set cate-gories (6.1 a 6.7): recerca bàsica, recerca aplicada, desenvolupament detecnologia avançada, demostració i validació, enginyeria, desenvolupa-ment per a la fabricació, suport a la gestió i desenvolupament de sis-temes operatius. Tots aquests fons estan assignats a R+D en forma dereemborsaments a la National Science Foundation (NSF) i, conseqüent-ment, en reemborsaments dels crèdits pressupostaris públics per aR+D, segons criteris de l’OCDE. No obstant això, els executors d’R+Dque també proporcionen informació a l’NSF (i, per tant, proporcionenla base per als totals de la despesa interior bruta en R+D) poden ferdiferents distincions.

13. El finançament de les activitats 6.1 i 6.2 constitueix el programaanomenat Base Tecnològica del Ministeri de Defensa dels Estats Unitsi, sovint, se’n fa referència com la “llavor” de les capacitats tecnològi-ques del ministeri. Aquí és on s’estudien i desenvolupen, en ocasionsdurant llargs períodes de temps, les noves tecnologies i el seu poten-cial per a possibles aplicacions militars. Les activitats de desenvolu-pament de tecnologia avançada (6.3) serveixen d’ajut perquè la tecno-


ANNEX 10

logia faci la transició del laboratori al camp pràctic. Les activitats 6.1-6.3, constitueixen conjuntament el que es coneix amb el nom de Pro-grama de Ciència i Tecnologia del Ministeri de Defensa.

Definicions formals de les activitats pressupostàries per a l’RDA+A

14. Activitat pressupostària 6.1. La recerca bàsica es defineix coml’estudi sistemàtic adreçat a obtenir un coneixement o comprensiósuperior dels aspectes fonamentals dels fenòmens i dels fets observa-bles, sense cap propòsit d’aplicacions específiques a processos o pro-ductes. Inclou activitats adreçades a l’augment del coneixement fona-mental i de la comprensió en aquelles disciplines de la física,l’enginyeria i les ciències del medi ambient i de la vida, que estiguinrelacionades amb les necessitats de la seguretat nacional a llarg ter-mini. Constitueix la base dels desenvolupaments subsegüents de larecerca aplicada i de l’avenç tecnològic en les tecnologies relacionadesamb la defensa i per a la creació i millora de les capacitats militarsfuncionals.

15. Activitat pressupostària 6.2. La recerca aplicada es defineix coml’estudi sistemàtic per obtenir el coneixement i la comprensió neces-saris per determinar els mitjans pels quals es pot satisfer una necessi-tat reconeguda i específica. Aquesta activitat tradueix la recerca bàsicaprometedora en solucions per a les necessitats militars definides demanera general, que encara no constitueixen projectes de desenvolu-pament. La característica dominant d’aquesta categoria és que vadirigida cap a necessitats militars específiques, amb la intenció dedesenvolupar i avaluar la viabilitat i la possibilitat de posar en pràcticales solucions proposades i determinar els seus paràmetres.

16. Activitat pressupostària 6.3. El desenvolupament tecnològic avan-çat inclou tots els esforços implicats en el desenvolupament i en laintegració de maquinari (hardware) per a experiments i assaigs decamp. Els resultats constitueixen la prova de la viabilitat tecnològicai l’avaluació de capacitat d’operació i de producció, més que no pas eldesenvolupament de maquinari per a ús operatiu. Els projectesd’aquesta categoria són directament rellevants per a determinadesnecessitats militars.

17. Activitat pressupostària 6.4. La demostració i la validació inclouentots els esforços necessaris per avaluar tecnologies integrades en un


ANNEX 10

entorn tan realista i operatiu com sigui possible, per avaluar el rendi-ment o la possibilitat de reducció de costos de la tecnologia avançada.

18. Activitat pressupostària 6.5. L’enginyeria i el desenvolupament defabricació inclouen projectes d’enginyeria i de desenvolupament de fa-bricació per a serveis que no hagin rebut aprovació per a la seva pro-ducció a escala completa. Aquesta àrea es caracteritza per desenvolu-par projectes relatius a grans línies de productes.

19. Activitat pressupostària 6.6. El suport a la gestió d’RDA+A inclouel suport a les instal·lacions o operacions requerides per a la recerca iel desenvolupament en general. S’hi inclouen les línies d’assaig, lesconstruccions militars, el suport al manteniment dels laboratoris, elfuncionament i el manteniment d’avions i vaixells per a proves, i elsestudis i les anàlisis per al suport del programa d’R+D. Els costos depersonal de laboratori, ja siguin del mateix organisme o bé contrac-tats a l’exterior, s’assignen a l’inici del programa de recerca bàsica,recerca aplicada o desenvolupament tecnològic avançat, segons proce-deixi.

20. Activitat pressupostària 6.7. El desenvolupament de sistemes ope-ratius inclou aquells projectes de desenvolupament per a suport delsprogrames o millores de l’adquisició de desenvolupament que estanencara a la fase de desenvolupament tècnic o de fabricació, però que jahan estat aprovats per a la producció. Aquesta àrea també inclougrans sistemes d’assaig i recerca per a la millora dels sistemesd’armament existents.

21. El Ministeri de Defensa dels Estats Units informa per separatsobre les activitats de desenvolupament de grans sistemes (definidesper abastar les activitats de pressupost 6.4 i 6.7) i les de desenvolupa-ment tecnològic avançat (6.3). A l’informe per a l’OCDE, totes les acti-vitats de desenvolupament de la defensa (de la 6.3 a la 6.7) són classi-ficades per la National Science Foundation, com a “desenvolupamentexperimental”. La major part dels treballs classificats com a desenvo-lupament tecnològic avançat (6.3), demostració i validació (6.4),enginyeria i desenvolupament de fabricació (6.5), són sens dubte“desenvolupament experimental”. No obstant això, atès que el “desen-volupament de sistemes operatius” (6.7) dóna suport al desenvolupa-ment de projectes que han estat “aprovats per a la producció”,almenys alguns d’aquests fons poden ser considerats com a desenvo-


ANNEX 10

lupament previ a la producció i, per aquest motiu, no entren a ladefinició de desenvolupament experimental.

Categories i terminologia a França

22. A França, el Ministeri de Defensa aplica el sistema de classifica-ció del Manual de Frascati, però fa servir la classificació d’un projecteconcret per tipus d’activitat depenent del la posició que ocupi en elprocés de presa de decisions i de la naturalesa dels treballs que impli-ca. Així doncs, el terme estudis aigües amunt engloba la recerca bàsicai aplicada, incloent-hi el treball de recerca (a mig camí entre la recercabàsica i l’aplicada) i el desenvolupament exploratori (que consisteix adefinir l’aplicació operativa de nous desenvolupaments tecnològics).El terme desenvolupaments definits s’utilitza per al desenvolupamentexperimental. Engloba les tasques que consisteixen a perfeccionar pro-totips destinats a la producció i a l’ús operatiu, és a dir, tots elstreballs previs a l’inici real de la producció.

23. A la indústria aeroespacial francesa, el terme recerca designa tantla recerca bàsica com l’aplicada. Els termes desenvolupament, prototip iplanta pilot estarien inclosos dins el concepte de desenvolupament expe-rimental, segons aquest manual. Els “serveis científics i tècnics”, il’”ensenyament i desenvolupament” estarien, en general, exclosos del’R+D. No obstant això, les autoritats competents comproven amb lacol·laboració de l’empresa interessada la classificació precisa dels tre-balls, per tenir la seguretat que s’ajusta a la terminologia d’aquestmanual.

Exemples

24. El present apartat examina alguns exemples de grans projectesde desenvolupament tecnològic a les indústries de defensa i aeroespa-cial, a fi de mostrar com es poden aplicar les categories d’aquest ma-nual i en quin punt poden presentar-se dificultats.

Exemple A

25. Descripció del projecte:

Establir la viabilitat i l’interès d’estructures formades a partir de dis-positius no equilibrats i fer utilitzables, a temperatura ambient, lespropietats úniques dels semiconductors de banda estreta per a


ANNEX 10

l’optoelectrònica i per a les funcions lògiques d’alta velocitat. Si elprojecte té èxit, els nous dispositius oferiran avantatges substancialssobre els dispositius d’arseniur de gal·li o de silici, per a futures apli-cacions electròniques d’alta velocitat. L’objectiu és identificar els dis-positius no equilibrats útils, confirmar alguns dels paràmetres essen-cials dels materials semiconductors de banda estreta, utilitzar aquestsparàmetres per preveure el rendiment dels dispositius i, finalment,després d’haver identificat els dispositius adequats, estudiar la sevarealització pràctica i caracteritzar-los de forma simple.

26. Aquest projecte està actualment en fase de recerca aplicada es-tratègica, ja que es destina a un conjunt d’aplicacions i no a una apli-cació determinada. Podria haver estat la prolongació d’una recercabàsica que hagués descobert estructures basades en dispositius noequilibrats, realitzada probablement en una universitat. Se suposa queaquest descobriment ofereix àmplies possibilitats d’aplicació en elcamp de l’optoelectrònica i en funcions lògiques d’alta velocitat, i larecerca va adreçada a identificar aquestes possibles aplicacions. Pertal de “confirmar alguns dels paràmetres essencials” es preveu la rea-lització d’assaigs, però aquests assaigs podrien formar part de la fasede recerca aplicada, perquè tracten d’estudiar àrees desconegudes quetan sols van ser percebudes vagament en la recerca bàsica.

27. Un cop identificats els dispositius adequats, la seva “realitzaciópràctica” respondrà al desenvolupament experimental. Els primersprototips per “caracteritzar-los de forma simple” podrien formar partd’aquesta fase de desenvolupament experimental. Els models més ela-borats i les proves portades a terme pel client o per l’usuari (consul-teu l’apartat 7 anterior) constituirien més aviat desenvolupamentprevi a la producció que no pas desenvolupament experimental.

Exemple B

28. Descripció del projecte:

X és un sistema de míssils per a defensa aèria de curt abast, ideat perser evolutiu i, per tant, capaç de respondre a noves amenaces. El mo-del X2, que es troba en fase de desenvolupament, és l’últim membrede la família X. El projecte B inclou el desenvolupament i la producciódel nou míssil X2 i de nou equipament de terra. El programa de desen-volupament ha estat concebut per a un sistema de gran amplitud que


ANNEX 10

requereix la interacció de diverses tecnologies complexes, com aral’electroòptica, cadenes de comandament i radars, tant de seguimentcom de vigilància. Tot això permetrà a l’operador perseguir un nombresuperior d’objectius, amb un poder millorat de discriminació, i dispa-rar, si fos necessari, diversos míssils alhora. Si es dispara un sol mís-sil, la imatge tèrmica proporcionada pel dispositiu de persecució elec-troòptica pot ser útil per guiar el míssil fins al seu objectiu, però noes pot llançar cap altre míssil fins que el perseguidor electroòptictorni a estar lliure. Si es disparen diversos míssils, el primer míssilpot ser guiat inicialment pel perseguidor electroòptic, però despréscal transferir l’operació a un seguidor radar per a la seva transmissiófins al blanc; d’aquesta manera, el perseguidor EO queda lliure i potcomençar a guiar un segon míssil abans que el primer hagi assolit elseu objectiu. El programa pretén integrar els subsistemes procedentsde subcontractistes d’alta tecnologia sota la direcció d’un únic con-tractista.

29. En el camp de la tecnologia de defensa és freqüent el desenvolu-pament de models “tipus Mark II” i no resulta senzill delimitar fins aquin punt aquest desenvolupament és experimental. En aquest cas ladiferència entre el sistema de míssil únic i el sistema de míssils múl-tiples és prou gran per arribar a la conclusió que el desenvolupamentdel segon respon a desenvolupament experimental. No obstant això, elprojecte consisteix (com sovint passa també en la tecnologia de de-fensa) a desenvolupar un sistema complex que associï diversos equipsi diferents tecnologies. Teòricament, aquest projecte es podria dividiren diversos subprojectes, alguns dels quals serien subcontractats.Alguns d’aquests subprojectes, que suposen l’aplicació d’una tecnolo-gia existent a un equip ja existent, poden no ser R+D. El subcontrac-tista que treballa en un subprojecte d’aquesta mena no hauria decomptabilitzar-lo com a desenvolupament experimental. Peròl’organisme finançador i el contractista principal poden no ser capaçosde repartir les despeses del projecte d’aquesta manera.

30. A l’exemple B hi intervenen alhora el desenvolupament experi-mental i la producció. Caldria separar l’aspecte de la producció a lesúltimes fases del projecte, a fi de distingir els elements que se situena la frontera entre preproducció i producció.


ANNEX 10

Quadre 3. Desenvolupament d’un carro blindat

Requisits operatius de l’usuari

Especificacions detallades

Estudi del concepte/demostració

Disseny detallat

Integració de sistemes

Proves

Redisseny/modificació

Prova per part de l’usuari

Acceptació del disseny

Producció

Serveis postdisseny

Allò que s’espera de l’equip sobre el terreny

Allò que necessita l’equip per dur a terme la seva funció

Disseny inicial per demostrar que es poden complir lesespecificacions

Disseny de subsistemes, identificació dels equips isubcontractistes més aptes per complir amb lesespecificacions, examinant primer l’equip existent, desprésmodificant-lo i, en cas necessari, dissenyant-ne un de nou

Acoblament de tots els subsistemes i assaig per assegurar-se que tot el conjunt funciona correctament

Realització d’un conjunt ampli de proves i assaigs perdemostrar el compliment de les especificacions

Incorporació de les modificacions necessàriesidentificades com a resultat dels assaigs

El client porta a terme els seus propis assaigs per estarsegur que el producte compleix les especificacionssatisfactòriament

Acord sobre les normes de fabricació i preparació de ladocumentació tècnica

Producció de sèries per complir les normes de fabricació

Modificacions per complir les normes de fabricaciódesprés de l’entrada en servei. Aquesta fase implica eldisseny de les modificacions i la producció d’equipsnecessaris per a l’adaptació

Allò que s’espera després de la modernització

De què és capaç l’equip després de les millores

Disseny del sistema millorat utilitzant l’equip dels vehiclesexistents i el nou equip del programa de desenvolupament

Acoblament de tots els subsistemes i assaig perassegurar-se que tot el conjunt funciona correctament

Realització d’un conjunt ampli de proves i assaigs perdemostrar el compliment de les especificacions millorades

Incorporació de les modificacions necessàriesidentificades com a resultat dels assaigs

El client porta a terme els seus propis assaigs per estarsegur que el producte compleix les especificacionssatisfactòriament

Acord sobre les normes de fabricació i preparació de ladocumentació tècnica

Producció/modificació de sèries per complir les normesde fabricació

Modificació per complir les normes millorades del materialja en servei. Aquesta fase requereix el disseny de lesmodificacions i la producció dels equips necessaris per al’adaptació

1. PROGRAMA INICIAL DE DESENVOLUPAMENT

2. PROGRAMA DE MODERNIZACIÓ

Determinació de requisits operatiusmillorats

Especificacions detallades

Disseny de sistemes

Integració de sistemes

Proves

Redisseny/modificació

Prova per part de l’usuari

Acceptació del disseny

Producció d’equips modificats / vehiclesmodernitzats

Serveis postdisseny

Font: OCDE


ANNEX 10

Exemple C

31. El quadre 3 presenta les diverses fases d’un programa de desen-volupament d’un carro blindat i d’un programa ulterior de moderni-tzació.

32. El disseny de concepte figura com a fronterer amb la recercaaplicada i s’hi podria arribar al final d’un projecte de recerca aplicada.

33. Al programa original de desenvolupament, el disseny detallat i laintegració de sistemes s’aproximen al que seria el desenvolupamentexperimental. Efectivament, la integració de sistemes suposa la realit-zació d’assaigs i aquests formen part de la fase de desenvolupamentexperimental. Si el programa de modernització ha de passar per totesles etapes enumerades, és probable que això impliqui millores subs-tancials i aquests treballs s’hauran de considerar com a desenvolupa-ment experimental. Suposant que el programa de modernització fosd’aquesta naturalesa, les fases de disseny de sistemes i d’integració desistemes constituirien igualment desenvolupament experimental.

34. Les fases d’assaig i de redisseny o modificació provoquen unasituació de “retroacció”. La majoria d’aquestes activitats serien desen-volupament experimental, malgrat que d’altres podrien no ser-ho.

35. Les fases de prova per part de l’usuari i la d’acceptació del dis-seny semblen més preproducció que no pas desenvolupament experi-mental, i no es consideren R+D.

36. La fase de serveis postdisseny és comparable a la de redisseny/modificació. Podria implicar cert grau de desenvolupament experimen-tal, però no acostuma a ser el cas general.

Exemple D

37. Descripció del projecte

El caça bombarder conegut com a QWERTY, amb un aparell en faseprèvia a la producció, ha superat amb èxit les fases de recerca, demos-tració tecnològica, disseny de projecte i desenvolupament inicial, enun vol de prova. Ara són necessàries noves aeroestructures per desen-volupar l’aparell i integrar-lo dins els sistemes aeris ofensius-defen-sius, a fi d’assegurar la seva absoluta capacitat operativa. Aquesta fasepot requerir més d’una desena d’aparells addicionals.


ANNEX 10

38. La fase u és el desenvolupament del sistema aeri ofensiu-defen-siu integrat. Aquesta fase consisteix a reunir components i subsiste-mes que no havien estat integrats abans dins aquest context. Aixòrequereix un ampli programa d’assaigs en vol de deu aparells, que potser força onerós i constituir l’apartat més important de despesesabans de passar a la producció. Alguns dels treballs encarregats enaquesta fase no impliquen l’element de novetat necessari per ser clas-sificats com a R+D. Així doncs, les despeses en aquesta fase han deser desglossades entre:

– Desenvolupament experimental (R+D).– Desenvolupament previ a la producció (que no és R+D).

39. La distinció entre aquestes dues categories requereix el judicid’un expert per discernir en quin moment acaba l’element de novetat icomença el desenvolupament rutinari d’un sistema integrat. La des-cripció d’aquesta fase del projecte mostra, un cop més, la dificultatque implica distingir entre desenvolupament experimental i desenvo-lupament previ a la producció. La necessitat de recórrer al “judici d’unexpert” subratlla aquesta dificultat.

40. La fase dos cobreix els assaigs del sistema aeri ofensiu-defensiuintegrat. Un cop demostrat que el sistema funciona en la fase u, elprojecte de desenvolupament pot passar a la producció d’un lot expe-rimental per realitzar assaigs operatius. De l’èxit dels esmentatsassaigs depèn l’encàrrec d’una sèrie de producció a escala industrial.Segons el Manual de Frascati, aquests treballs no constitueixen R+Dsinó desenvolupament previ a la producció. No obstant això, es correel risc que sorgeixin dificultats durant els assaigs i potser caldràrecórrer a un nou desenvolupant experimental per superar-los. Aquestmanual anomena aquests treballs R+D retroactiva, que ha de ser inclo-sa en l’R+D.

41. La fase tres constitueix la plena producció a escala industrial.Això no constitueix R+D.


ANNEX 10

Annex 11

Correspondència entre les categoriesde personal d’R+D per ocupació

al Manual de Frascati i les classes ISCO-88

1. El quadre 1 que es presenta tot seguit proporciona una indicacióde les classes ISCO-88 dins les quals se situen els investigadors ialtres categories de personal d’R+D. S’ha de llegir només en un sentit;per exemple, els investigadors estan situats entre els professionals dela sanitat (grup menor 222 de l’ISCO-88), però no tots els professio-nals de la sanitat són investigadors. El quadre tampoc no inclou deter-minades categories de personal d’R+D, per exemple, les “Forces Ar-mades” (grup principal 0 de l’ISCO-88) i els estudiants postgraduatsque no estan registrats en un lloc de treball específic


ANNEX 11

2

Quadre 1. Correspondència entre les categories de personal d’R+D

per ocupació al Manual de Frascati i les classes ISCO-88

La Classificació Internacional d’Ocupacions (ISCO) (OIT, 1990) està formada perdeu grups principals al nivell més elevat d’agregació, subdividits en 28 grupssubprincipals (a més de 116 grups menors i 390 grups d’unitats)

INVESTIGADORS – Classes ISCO-88 (grups subprincipals i grups menors):21 Professionals de física, matemàtiques i enginyeria

211 Físics, químics i professionals relacionats212 Matemàtics, estadístics i professionals relacionats213 Professionals de l’informàtica214 Arquitectes, enginyers i professionals relacionats

22 Professionals de ciències de la vida i de la salut221 Professionals de ciències de la vida222 Professionals de ciències de la salut (excepte infermeria)

23 Professionals de l’ensenyament231 Professionals docents en universitats i institucions d’ensenyament superior

24 Altres professionals241 Professionals empresarials2 42 Professionals de les ciències jurídiques243 Arxivers, bibliotecaris, documentalistes i professionals de la informació relacionats244 Professionals de les ciències socials i relacionats

A més Grup d’unitat 1237 Gestors de departaments de recerca i desenvolupament

TÈCNICS I PERSONAL EQUIVALENT – CLASSES ISCO-88(grups subprincipals i grups menors)31 Professionals adjunts de física i enginyeria

311 Tècnics de física i enginyeria312 Professionals adjunts d’informàtica313 Operadors d’equips òptics i electrònics314 Tècnics i controladors navals i aeris3 15 Inspectors de seguretat i qualitat

32 Professionals de seguretat i qualitat de vida i professionals de la salut associats321 Tècnics de ciències de la vida i professionals associats relacionats322 Nous professionals sanitaris associats (excepte infermeria)

A més Grup d’unitat 3434 Professionals d’estadística, matemàtiques i altres professionals

associats relacionats

ALTRE PERSONAL DE SUPORT – CLASSES ISCO-88 (grups principals)4 Personal d’oficina6 Treballadors experts en agricultura i pesca8 Operaris de planta, de maquinària i acobladorsA més Grup menor 343

Professionals administratius associats (excepte el grup de la unitat 3434) (1)

1 Legisladors, funcionaris i gestors directius n.c.a.p (2)

(1) Professionals d’estadística, matemàtiques i altres professionals associats relacionats(inclosos aquí a “tècnics i personal equivalent”).(2) N.c.a.p. no classificat en altre personal.

Font: OCDE.


ANNEX 11

ACRÒNIMS

ACT Activitats Científiques i TecnològiquesAEI Any Estadístic Internacional (en anglès ISY, International Statistical

Year)AIE Agència Internacional de l’EnergiaALENA Accord de libre-échange nord-américain (en anglès, NAFTA)BPT Balança de Pagaments per TecnologiaCAD Disseny Assistit per Ordinador (Computer-Aided Design)CAE Enginyeria Assistida per Ordinador (Computer-Aided Engineering)CAEM Consell per a l’Ajut Econòmic Mutu (en anglès, CMEA)CCE Comissió de la Comunitat EuropeaCE Comunitat EuropeaCERN Centre Europeu per a la Recerca Nuclear (Centre Européen pour la

Recherche Nucléaire)CIM Fabricació Integral per Ordinador (Computer-Integrated Manufac-

turing)CIS Enquesta Comunitària sobre Innovació, de la UECMEA Consell per a l’Ajut Econòmic Mutu (Council for Mutual EconomicAssis-

tance)COFOG Classificació de les Funcions de l’Administració Pública (Classification of

the Functions of Government)CSH Ciències Socials i HumanitatsCSTP Comitè de Política Científica i Tecnològica (Committee for Scientific and

Technological Policy)CiT Ciència i TecnologiaCYTED Programa Iberoamericà de Ciència i Tecnologia per al Desenvolupa-

mentDoD Departament de Defensa dels EUAECE Comissió Econòmica per a Europa, de les Nacions Unides (United

Nations Economic Commission for Europe)EJC Equivalència a Jornada CompletaEO Electroòptic


ACRÒNIMS

FBCF Formació Bruta de Capital FixFGU Fons Generals de les UniversitatsFMS Sistemes de Fabricació Flexible (Flexible Manufacturing Systems)FOS Àrees de la Ciència (Fields of Science)GBAORD Crèdits Pressupostaris Públics d’R+D (Government Budget Appropiati-

ons or Outlays for R&D)GERD Despesa Interior Bruta en R+D (Gross Domestic Expenditure on R&D)GNERD Despesa Nacional Bruta en R+D (Gross National Expenditure on R&D)HRST Recursos Humans en Ciència i Tecnologia (Human Resources in Science

and Technology)R+D Recerca i DesenvolupamentIDCT Informació i Documentació Científica i TècnicaRD+D Recerca, Desenvolupament i DemostracióRDA+A Recerca, Desenvolupament, Assaig i AvaluacióIPC Índex de Preus al ConsumIPSFL Institucions Privades sense Finalitats de LucreISCED Classificació Internacional de l’Ensenyament (International Standard

Classification of Education)ISCO Classificació Internacional d’Ocupacions (International Standard Classi-

ficafion of Occupations)ISIC Classificació Industrial Internacional (International Standard Industrial

Clasification)IVA Impost sobre el Valor AfegitNABS Nomenclatura per a l’Anàlisi i Comparació de Programes i Pressupostos

Científics (Nomenclature pour l’Analyse et la comparaison des Budgetset Programmes Scientifiques)

NACE Classificació Industrial General d’Activitats Econòmiques a la UnióEuropea

NAFTA North America Free Trade Agreement (en francès ALENA Accord delibre-échange nord-américain)

NESTI Experts Nacionals en Indicadors de Ciència i Tecnologia (National Ex-perts on Science and Technology Indicators)

NSE Ciències Naturals i Enginyeria (Natural Sciences and Engineering)NSF Fundació Nacional per a la Ciència (EUA) (National Science Foundation)NU Nacions UnidesNUTS Nomenclatura d’Unitats Territorials per a EstadístiquesOCDE Organització per a la Cooperació i Desenvolupament EconòmicsOEA Organització d’Estats AmericansOECE Organització Europea de Cooperació EconòmicaOEP Oficina Europea de PatentsOIT Organització Internacional del Treball (en francès, BIT; en anglès, ILO)OMPI Organització Mundial de la Propietat Intel·lectualONU Organització de les Nacions Unides (en anglès, UN)


ACRÒNIMS

OPE Organismes Públics establerts a l’EstrangerOPI Organismes Públics de RecercaOSE Objectius SocioeconòmicsPIB Producte Interior BrutPIC Projecte Internacional de ComparacióPPC Paritat de Poder de CompraPIME Petita i Mitjana EmpresaRICYT Xarxa Iberoamericana d’Indicadors de Ciència i Tecnologia.SCI Índex de Cites Científiques (Science Citation Index)SCN Sistema de Comptabilitat Nacional (en anglès, SNA)SQS Societats i Quasisocietats (en inglés, CQC)SCT Serveis Científics i TecnològicsSITC Classificació Internacional del Comerç (Standard International Trade

Classification)SPR Subvencions i Préstecs ReemborsablesSSH Ciències Socials i Humanitats (Social Sciences and Humanities)STET Ensenyament i Formació Científica i Tècnica (Scientific and Technical

Education and Training)STID Informació i Documentació Científica i Tècnica (Scientific and Technolo-

gical Information and Documentation)TEP Programa de Tecnologia – Economia (Technology – Economy Programme)TFA Tecnologia de Fabricació AvançadaTIC Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (en anglès, ICT)UE Unió EuropeaUNESCO Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la

CulturaUSPTO Oficina de Patents i Marques dels EUA.VLSI Circuït d’Integració a Gran Escala (Very Large Scale Integrated Cir-

cuits)

• Determinats organismes espanyols com ara l’INE (Institut Nacionald’Estadística) utilitzen alguns acrònims diferents dels que s’indiquen aquí perals mateixos conceptes. Així, per exemple: CINE (Classificació Internacional Nor-malitzada de l’Educació) en comptes d’ISCED; CIIU (Classificació Industrial Inter-nacional Uniforme) en comptes d’ISIC, etc.


BIBLIOGRAFIA


BIBLIOGRAFIA

BIBLIOGRAFIA

Cabinet Office (1991),R&D “91. Annual Review of Government Funded Research and Development, HMSOPublications Centre, Londres.

Carson, C.S. e B.T. Grimm (1991),“Satellite Accounts in a Modernized and Extended System of EconomicAccounts”, Business Economics, Janeiro.

Commission of the European Communities (CEC),International Monetare Fund, Organisation for Economic Co-operation and Develo-pment, Nações Unidas e Banco Mundial (1994), System of National Accounts, 1993.

Eurostat (1986),“Nomenclature for the Analysis and Comparison of Scientific Programmes andBudgets (NABS): versión1983", Luxemburgo.

Eurostat (1990),“Council Regulation (EEC) No. 3037/90 de 9 October 1990 em: Statistical Classifi-cation of Economic Activities in the European Community”, Official Journal of theEuropean Communities, No. L 293/1, 24 Octubre.

Eurostat (anual),Research and Development:Annual Statistics, Luxemburgo.

Eurostat (1994),“Nomenclature for the Analysis and Comparison of Scientific Programmes andBudgets”, Luxemburgo.

Freeman, C. e A.Young (1965),The Research and Development Effort in Western Europe, North America and theSoviet Union: An Experimental International Comparison of Research Expendituresand Manpower in 1962, OCDE, Paris.

Freeman, C., ed. (1987),Output Measurement in Science and Technology: Essays in Honor of Yvan Fabian,Elsevier Science Publishers B.V.,Amsterdam.

Glennan,T.K., Jr.,W.F.Hederman, Jr., L.L. Johnson and R.A. Rettig (1978),The Role of Demonstration in Federal R&D Policy,The Rand Corporation.

Hatzichronoglou,T. (1997),“Revision of the High-technology Sector and Product Classification”, OCDE, STIWorking Paper 1997/2), Paris.


BIBLIOGRAFIA

Hill, P. (1988),“Recent Developments in Index Number Theory and Practice”, OECD EconomicStudies, No. 10 (Primavera).

Nações Unidas (1968),A System of National Accounts, Studies in Methods Séries F, No. 2, Rev. 3, NovaYork.

Nações Unidas (1982),Provisional Guidelines on Standard International Age Classifications, Statistical Pa-pers, Séries M, No. 74, Nova York.

Nações Unidas (1986),Standard International Trade Classification Revision 3, Statistical Papers Séries M,No. 34, Rev. 3, Nova Iorque.

Nações Unidas (1990),International Standard Industrial Classification of All Economic Activities, StatisticalPapers Séries M, No. 4, Rev. 3, Nova Iorque.

Nordforsk (1976),Statslige udgifter til forskning og udviklingsarbejde i de nordiske lande 1975. Enbudge tanalyse, Estocolmo.

Nordforsk (1983),Retningslinier for analyse af statslige bevillinger til forskning og udviklingsarbejde,Estocolmo.

Nordforsk (1986),R&D Statistics in the Higher Education Sector:Work on Improved Guidelines, Oslo.

OCDE (1963),“Proposed Standard Practice for Surveys of Research and Development: The Mea-surement of Scientific and Technical Activities”, Directorate for ScientificAffairs,DAS/PD/62.47, Paris.

OCDE (1968),Statistical Tables and Notes (“International Statistical Year for Research andDevelopment:A Study of Resources Devoted to R&D in OECD Member countries in1963/64"),Vol. 2, Paris.

OCDE (1970),“Proposed Standard Practice for Surveys of Research and ExperimentalDevelopment:The Measurement of Scientific and Technical Activities”, DAS/SPR/70.40, Directorate for Scientific Affairs, Paris.

OCDE (1976),Proposed Standard Practice for Surveys of Research and Experimental Development:“Frascati Manual”,The Measurement of Scientific and Technical Activities Series,Paris.

OCDE (1979),Trends in Industrial R&D in Selected OECD Member Countries 1967-1975, Paris.


BIBLIOGRAFIA

OCDE (1981),Proposed Standard Practice for Surveys of Research and Experimental Development:“Frascati Manual 1980”,The Measurement of Scientific and Technical ActivitiesSeries, Paris.

OCDE (1984),OECD Science and Technology Indicators: No. 1 – Resources Devoted to R&D, Paris.

OCDE (1986),OECD Science and Technology Indicators: No. 2 – R&D, Invention and Competitive-ness, Paris.

OCDE (1989a),OECD Science and Technology Indicators, No. 3 – R&D, Production and Diffusion ofTechnology, Paris.

OCDE (1989b),R&D Statistics and Output Measurement in the Higher Education Sector: “FrascatiManual” Supplement,The Measurement of Scientific and Technological ActivitiesSeries, Paris.

OCDE (1990),“Proposed Standard Method of Compiling and Interpreting TechnologyBalance of Payments Data: TBP Manual 1990",The Measurement of Scientific andTechnological Activities Series, Paris.

OCDE (1992),OECD Proposed Guidelines for Collecting and Interpreting Technological InnovationData – Oslo Manual, Paris.

OCDE (1994a),Proposed Standard Practice for Surveys of Research and Experimental Development,“Frascati Manual 1993”,The Measurement of Scientific andTechnological Activities Series, Paris.

OCDE (1994b),“Using Patent Data as Science and Technology Indicators – Patent Manual1994:The Measurement of Scientific and Technological Activities”,OCDE/GD(94) 114, 1994, Paris.

OCDE/Eurostat (1995),The Measurement of Human Resources Devoted to Science and Technology –CanberraManual: The Measurement of Scientific and Technological Activities, Paris.

OCDE/Eurostat (1997a),Proposed Guidelines for Collecting and Interpreting Technological Innovation Data –Oslo Manual,The Measurement of Scientific and Technical Activities Series, Paris.

OCDE (1997b),Manual for Better Training Statistics – Conceptual,Measurement and Survey Issues,Paris.

OCDE (1999),Classifying Educational Programmes, Manual for ISCED-97 Implementation in OECDCountries, Paris.


BIBLIOGRAFIA

OCDE (2001),Measuring Expenditure on Health-related R&D, Paris

OCDE (2002),“Measuring the Information Economy”, Paris.

OCDE (Bianual),Main Science and Technology Indicators, Paris.

OCDE (Bienal),Basic Science and Technology Statistics, Paris.

OCDE (Bienal),OECD Science,Technology Scoreboard, Paris.

OCDE (Bienal),OECD Science,Technology and Industre Outlook, Paris.

OCDE (anual),OECD Information Technology Outlook, Paris.

Okubo,Y. (1997),“Bibliometric Indicators and Analysis of Research Systems,Methods and Exam-ples”, OCDE, STI Working Paper 1997/1, Paris

Organização Internacional do Trabalho (1968),International Standard Classification of Occupations (ISCO), Ginebra.

Organização Internacional do Trabalho (1990),International Standard Classification of Occupations: ISCO-88, Ginebra.

RICYT/OEA/CYTED (2001),“Normalização de Indicadores de Inovação Tecnológica na AméricaLatina e Caraíbas: Manual de Bogotá”, disponível em: www.ricyt.edu.ar

UNESCO (1976),“International Standard Classification of Education (ISCED)”,COM/ST/ISCED, Paris.

UNESCO (1978),“Recommendation Concerning the International Standardization of Statistics onScience and Technology”, Paris, Novembro.

UNESCO (1984a),Guide to the Collection of Statistics on Science and Technology, Rev. 1, ST 84/WS/19,Dezembro.

UNESCO (1984b),Manual for Statistics on Scientific and Technological Activities, ST.84/WS/12, Paris.

UNESCO (1984c),“Guide to Statistics on Scientific and Technological Information and Documentati-on (STID) (Provisional)”, ST.84/WS/18, Paris.

UNESCO (1997),ISCED (International Standard Classification of Education), Paris

UNESCO (Anual até 1999),UNESCO Statistical Yearbook, Paris.


ÍNDEX PER NÚMERO D’APARTAT


Activitats Científiques i Tecnològiques (ACT) 19-20Activitats de suport indirectes 83, 131-132, 289-293, quadre 5.1Activitats de serveis

Criteris per identificar l’R+D 149Exemples d’R+D a la banca i les finances 150-151Identificació de l’R+D 25, 133-134Problemes per identificar l’R+D 145-148

Activitats excloses de l’R+D 65-67Activitats mineres i de prospecció 106-108Activitats únicament de finançament d’R+D 82Activitats rutinàries de desenvolupament de programari 77Administració local 185, 192, 484Abast de les enquestes sobre R+D 431Lloguer d’instal·lacions de recerca 366-368Amortització (exclusió de despeses de) 34, 374-375Ampliació de coneixements del professorat universitari 99-101Àrees de ciència i tecnologia (FOS) 200-202, 222-226, 273-276, quadre 3.2,

annex 2 (42), annex 4 (21-22, 40, 42, 44-45)Assistència mèdica especialitzada 74, 97-98Avaries i imprevistos 122, quadre 2.3Balança de pagaments per tecnologia (BPT) annex 7 (13-20)Bibliometria annex 7 (21-25)Biotecnologia 60

Definició de l’OCDE annex 4 (51, 55-56)Ciències naturals i enginyeria

Tipus d’R+D; exemples 253Ciències socials i humanitats

Exemples del tipus de recerca 254-255, quadre 4.2Exemples generals d’R+D 143-144Identificació de l’R+D 25, 133-134Inclusió 27-28

Classificació de les funcions de les administracionspúbliques (COFOG) 188, annex 3 (20)

Classificació industrial d’activitats econòmiquesa la Unió Europea (NACE) 169



Classificació Internacional de l’Educació (ISCED) 297, 305, 323, quadre 5.2Classificació Internacional d’Ocupacions (ISCO) 297, 300-301, 307, 310-311,

annex 11 (quadre 1)Classificació Internacional per a la Indústria (ISIC) 169, 174-176, 189, 261,

quadre 3.1, annex 4 (14, 36-38, 43, quadre 2)Classificacions institucionals 152

Sectorització 156-162, Figura 3.1Unitat declarant 153Unitat estadística 154-155

Coeficients d’R+D annex 2 (48-49, 54)Com treballar amb els enquestats 451-462Consum intermedi (tractament de l’R+D a l’SCN) annex 3 (26-27)Comptabilitat de despeses (R+D a l’SCN) annex 3 (28-30)Comptabilitats satèl·lit a l’SCN annex 3 (31-32)Control i protecció del medi ambient 285, 505Costos de Seguretat Social i de pensions per al personal d’R+D 369-370Costos salarials del personal d’R+D 361-363Crèdits pressupostaris públics d’R+D (GBAORD) 53-57, 474-496,

annex 4 (8-10, 13, quadre 1)Comparació amb la despesa interior bruta en R+D 520-526Tractament de projectes multianuals 495

Defensa (R+D) 281-284, 515, annex 10 (1-41)Deflactors d’R+D i índexs de conversió monetària annex 9 (1-39)Demostració 23Desenvolupament de sistemes socials 109Desenvolupament experimental 64Definició 249-250

Desglossament per gènere del personal d’R+D 347Disseny i dibuix industrial 124-125, quadre 2.3Distribució funcional de l’R+D

Àrees de ciència i tecnologia (FOS) 273-276Classe de producte 267-272Enfocament 236-237, quadre 4.1Objectius socioeconòmics (OSE) 277-280Tipus d’R+D 238-256

Distribució regional de l’R+D 61, 355, 422, annex 5 (1-6)

Edificis com a despeses de capital en R+D 377-378, 385, annex 2 (53)Empresa privada 164Empresa pública 165Enquestes d’R+D

Fiabilitat de dades i comparació internacional 50-52Enquestes model per a biotecnologia annex 4 (47-56)

Assaigs clínics 130Assaigs rutinaris quadre 2.3Assaigs i normalització 72

Ensenyament superior 210



Ensenyament i formació 68Equivalència a jornada completa (EJC) 331-332, 335-337, annex 2 (43-44)

Càlcul d’equivalència a jornada completa 343-345Definició del temps de treball 341-342Data concreta per al càlcul 335Persona/any per al càlcul 333-334Sector de l’ensenyament superior 338-340

Esforços nacionals en matèria d’R+D (consulteu també:despesa interior bruta en R+D) 38, 423-425, quadre 6.1

Estadístiques d’innovació annex 7 (34-40)Estadístiques i indicadors de la societat de la informació annex 7 (49-54)Estadístiques de patents annex 7 (4-12)Estudiants de postgrau a nivell de doctorat 89-94Estudis de viabilitat 73Estudis relacionats amb la política 76EUROSTAT (Oficina d’Estadística de la Unió Europea) annex 6 (8-9)Exploració de l’espai 105Estranger

Crèdits pressupostaris públics d’R+D (GBAORD) 496Definició 229Principals subclassificacions institucionals 230Zona geogràfica d’origen o destinació dels fons 233-235

Fons Generals de les Universitats (FGU) (consulteu: fons públicsgenerals de les universitats) annex 2 (36)

Fons pressupostarisCrèdits pressupostaris públics d’R+D (GBAORD) 487-490Fons públics generals de les universitats (FGU)

com a fonts de finançament 405-406, annex 2 (61-64)Crèdits pressupostaris públics d’R+D (GBAORD) 492Formació bruta de capital fix (FBCF) annex 3 (25)Fonts de finançament

Criteris per identificar fluxos de fons per a l’R+D 393Fons públics generals de les universitats (FGU) 405-407Identificació de les fonts de finançament de l’R+D 403Mètodes de mesura 389-392Subcontractació i intermediaris 404Transferències destinades i utilitzades per a R+D 402Transferències directes 394-401

Despesa interior bruta en R+D (GERD) 423-425, quadre 6.1,annex 4 (8, 14-15, 33)

Despesa nacional bruta en R+D (GNERD) 426-427, quadre 6.2Despeses ordinàries cobertes per finançament indirecte 365Despeses ordinàries 360

Lloguer d’instal·lacions de recerca 366-368Costos de Seguretat Social i de pensions per al personal d’R+D 369-370Costos salarials del personal d’R+D 361-363



Crèdits pressupostaris públics d’R+D (GBAORD) 485Definició 358-359Despeses cobertes per finançament indirecte 365Impost sobre el valor afegit (IVA) 371-373Altres despeses ordinàries 364

Despeses de capitalBiblioteques 387-388Criteris per distingir entre despeses ordinàries i despeses de capital 384Definició 374-376Identificació del contingut d’R+D en les despeses de capital 385Instruments i equip 381Programari 382-383Terrenys i edificis 377-380Venda d’actius fixos d’R+D 386

Despeses d’R+D 34-36, 356-357Distribució regional 422

Despeses externesDefinició 408-412Informació basada en dades dels executors i de les fonts

de finançament 413-421Despeses generals 26, 83, 131-132, 292-293, 296, 364Despeses internes

Definició 358-359Gestió i altres activitats de suport a l’R+D 26, 81-83, 131-132, 289-293,

quadre 5.1Globalització de l’R+D i cooperació en R+D 39-41Grups de productes 257-261

Classificacions; R+D relativa a les TIC annex 4 (39)Criteri d’utilització del producte 267Criteris de distribució 262-266Recomanacions 272

Hospitals i clíniques universitàries 211-213Hospitals annex 4 (32)

Mètodes per a l’elaboració d’enquestes 449-450R+D i innovació tecnològica 21-24R+D en el desenvolupament de programari, les ciències socials,

les humanitats i les activitats de serveis 133-151R+D en les indústries de defensa i aeroespacial annex 10 (1-41, quadres 1-3)R+D relativa a la biotecnologia annex 4 (51-56)R+D relativa a la sanitat 58, annex 4 (1-33, quadre 1-3)R+D relativa a les TIC annex 4 (34-41)R+D retroactives 123R+D i activitats afins 84-85

Criteris de diferenciació quadre 2.1Identificació de l’R+D en el programari, les

ciències socials i els serveis 25, 133-151Impost sobre el valor afegit (IVA) 371-373Incentius fiscals per a l’R+D 401, 493



Indicadors de globalitzacióManual de l’OCDE 181

Indústria dels serveis sanitaris annex 4 (16-17)Institucions privades sense finalitats de lucre (IPSFL) 166-168Recerca aplicada 64, 246-248

Definició 245Recerca bàsica 64, 241-242

Definició 240Recerca bàsica orientada 243Recerca estratègica

Definició britànica annex 10 (6)Element de recerca aplicada 248

Recerca fonamental (consulteu: recerca bàsica)Recerca i desenvolupament experimental (R+D)

Definició 17-18, 63-64Investigadors 302-305, annex 11 (1, quadre 1)

Definició 301Edat 348

Manual de CamberraManual de l’OCDE per a la mesura de recursoshumans dedicats a CiT 328, annex 7 (48)

Manual de FrascatiAgraïments annex 1 (26-33)Breu història i orígens annex 1 (1-15)Principals canvis de la sisena edició annex 1 (16-25)

Manuals i documents metodològics de l’OCDE 9, 16, quadre 1.1,annex 7 (12, 20, 25, 33, 40, 48)

Mesura dels inputs de l’R+D 29Mitjans materials per a R+D 37Mètodes per a l’elaboració d’enquestes 428-430Nomenclatura per a l’Anàlisi i Comparació de Programes

i Pressupostos Científics (NABS) 502, annex 4 (8, 11, 41)Nordforsk (Fons Industrial Nòrdic) annex 6 (10-12)Objectius de l’R+D (consulteu també: objectius socioeconòmics)Objectius socioeconòmics (OSE) 277-288, annex 4 (21-22, 44, quadre 3)

Control i protecció del medi ambient 505Criteris de distribució 497-501Defensa 515Estructures i relacions socials 510Exploració i explotació de la Terra 503Exploració i explotació de l’espai 511Infraestructures i ordenació del territori 504

Recerca no orientada 513Recerques finançades amb els fons generals de les universitats 512

NABS 502, quadre 8.1Nordforsk quadre 8.2



Altres recerques civils 514

Principals àrees de dificultats 516-519Producció i tecnologia agrícola 508Producció i tecnologia industrial 509Protecció i millora de la salut humana 506Protecció, distribució i utilització racional de l’energia 507

Altres activitats científiques i tecnològiques 69-77Altres activitats d’innovació 79Altres activitats industrials 78Altre personal de suport 310-311, annex 11 (1, quadre 1)Definició 309Altres despeses ordinàries 364

Personal d’R+D 30-3Agregats i variables nacionals recomanats 346-351, quadre 5.3 a-bCategories 297-299Classificació per ocupació 300Classificació per titulació formal 312, quadre 5.2Dades creuades per ocupació i titulació 352-354, quadre 5.4Dades regionals 355Definició 294-296Diplomes d’estudis secundaris (ISCED nivell 3) 317Diplomes de rang universitari (ISCED nivell 5B) 315Diplomes postsecundaris de rang no universitari (ISCED nivell 4) 316R+D i activitats de suport indirectes 289-293, quadre 5.1Mesura i recollida de dades 325Nivell de doctorat (ISCED nivell 6) 313Nivells inferiors al de doctorat (ISCED nivell 5A) 314Altres titulacions 318Tractament d’estudiants de postgrau 319-324

Plantes pilot 116-119, quadre 2.3Població objecte d’enquestes i enquestats 432-450Préstecs i finançament indirecte de l’R+D industrial

Crèdits pressupostaris públics d’R+D (GBAORD) 492Inclusió a les enquestes d’R+D 400

Problemes a la frontera entre l’R+D i altres activitatsGestió i altres activitats de suport 131-132R+D i l’ensenyament i formació al nivell 6 de la ISCED 94, quadre 2.2R+D i l’ensenyament i formació; casos 86-88R+D i les activitats científiques i tecnològiques afins; casos 104, 110, 113R+D i altres activitats industrials 110-112R+D i altres activitats industrials; casos quadre 2.3

Procediments d’estimació 463-472Producció experimental 120-121, quadre 2.3Producció i activitats afins 80Producte interior brut (PIB) annex 3 (11)Productes i indústries d’alta tecnologia annex 7 (26-33)Prototips 114-115, quadre 2.3



Projeccions i estimacions actualitzades sobre R+D annex 7 (1-26)Projectes a gran escala i plantes pilot d’elevat cost 118-119, annex 10 (1-41)Posada a punt de maquinària i eines i enginyeria industrial 126-129, quadre 2.3

Recollida de dades d’interès general 71, 103Recollida de mostres

Sector de l’ensenyament superior 447-448Sector de les empreses 441

Recursos humans dedicats a CiT (RHCT) annex 7 (41-48)Recursos humans 326-328Remissió de dades a l’OCDE o a altres organitzacions internacionals 473RICYT (Red Iberoamericana d’Indicadors de Ciència i Tecnologia) annex 6 (13-15)

Sector de l’administració públicaClassificació 188-190Cobertura 185-187Crèdits pressupostaris públics d’R+D (GBAORD) 484Criteris de classificació 190Definició 184R+D relativa a la sanitat annex 4 (29-30)Mètodes per a l’elaboració d’enquestes 443-445Nivell de l’administració 192Subclassificacions 191Tipus d’institució 193Unitat estadística 189

Sector de les empresesCriteris de classificació 174-175Definició 163Empresa multinacional estrangera 181Empreses privades 179Empreses públiques 179-180R+D relativa a la sanitat annex 4 (14-18, quadre 2)Mètodes per a l’elaboració d’enquestes 435-442Dimensió de la institució 182-183Tipus d’institució 177-179Unitat estadística 170-173

Sector de l’ensenyament superiorCobertura 207-209Definició 206Estimació de la proporció d’R+D; despeses i personal d’R+D a les enquestes

Activitats a la frontera de l’R+D annex 2 (22)Costos laborals annex 2 (47-50, 54)Dades de les administracions centrals annex 2 (20, 37-42)Enquestes d’ús del temps annex 2 (6-19)Equips i instruments annex 2 (52)Estimació del component d’R+D annex 2 (4-5)Fons directes de l’administració annex 2 (62, 69-70)Fons públics generals de les universitats (FGU) annex 2 (61-64)



Fonts de finançament annex 2 (55-60)Mètodes basats en altres fonts annex 2 (25-33)Altres despeses ordinàries annex 2 (51, 62, 65-68)Percentatge de respostes annex 2 (23-24)Procediments de les enquestes annex 2 (1-3)Terrenys i edificis annex 2 (53)

Utilització de coeficients annex 2 (34-37, 43-44)R+D relativa a la sanitat annex 4 (23, 25-26)Instituts de recerca a la línia fronterera 214-221Mètodes per a l’elaboració d’enquestes 447-448Altres subclassificacions institucionals 227-228Unitat estadística 225

Sector de les institucions privades sense finalitats de lucre (IPSFL)Àrees de ciència i tecnologia (FOS) 200-204Cobertura 195-199Definició 194R+D relativa a la sanitat annex 4 (27-28)Mètodes per a l’elaboració d’enquestes 446Unitat estadística 203

SectorsElecció de sectors 157-159Justificació de la sectorització 156Problemes de sectorització 160-162, Figura 3.1Sectors de l’SCN i del Manual de Frascati annex 3 (14-19, quadres 1-3)

Servei de postvenda i detecció d’avaries quadre 2.3Serveis d’informació científica i tècnica 70Serveis públics d’inspecció, control i aplicació

de normes i reglaments, quadre 2.3Sistema de Comptabilitat Nacional (SCN)

i Manual de Frascati 13, 157-160, annex 3 (1-32, quadres 1-5)Sistemes de classificació d’R+D 42-49Programari

Exemples d’R+D 140-142Exemples de tipus d’R+D 256

En l’SCN annex 3 (27)Identificació d’R+D 25, 133-139

Supervisió d’estudiants 95-96Tècnics i personal assimilat 307-308, annex 11 (1, quadre 1)

Definició 306Exemples de tasques 308

Tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) 59Tipus d’R+D

Criteris 251-252Treballs de patents i llicències 75, quadre 2.3UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació,

la Ciència i la Cultura) annex 6 (2-7)Unitat declarant 153



Unitat estadística (elecció de)Sector de les empreses 170-173Sector de l’administració 189Sector de l’ensenyament superior 225Sector de les associacions privades sense finalitats de lucre (IPSFL) 203

Universitats (consulteu també: sector de l’ensenyament superior)Utilitat de les distribucions funcionals quadre 4.1Venda d’actius fixos d’R+D 386

