• -Això era i no era un llop. Un matí, el llop es va despertar i es va fer un pet.

•-PRRRP! Un pet! M’he fet un pet! Avui tindré sort! Avui menjaré!

•El llop tenia gana, molta gana, perquè feia set dies que no menjava res. El llop pensava que fer-se un pet donava bona sort.

•El llop pensava que tindria bona sort i trobaria alguna cosa per menjar.

•En un prat va trobar una ovella amb el seu xai. El llop va dir:

•-Ovella! Dóna’m el teu xai que me’l vull menjar! Que tinc molta gana!

•-Nooo! –va dir l’ovella-

•Sí! Dóna-me’l. Que fa set dies que no menjo! –va dir el llop.

•-Beee, beee... –feia el xai.

•-És molt petit, encara!

•-M’és igual! Tinc molta gana!

•Espera’t quinze dies que serà més gran i tindràs un tall més gros. – va dir l’ovella.

• -No, no. No em puc esperar. Dóna-me’l ara mateix. Tinc molta gana.

Va arribar una guineu.- Què us passa? De què parleu?-Va dir la guineu.

• El llop es vol menjar el meu fill –va dir l’ovella

•-Tinc molta gana. Fa set dies que no menjo –va dir el llop.

• El meu fill es molt petit. Té poca carn –va dir l’ovella.

•-M’és igual –va dir el llop

•Jo li dic que s’esperi quinze

dies i el xai tindrà més carn –va dir l’ovella.

•No, no m’espero. Tinc molta gana.

La guineu va escoltar el llop, va escoltar l’ovella i va dir:

-Tinc una idea!

-Llop, deixa el xai. No te’l mengis –va dir la guineu.

-Sí, sí, Me’l vull menjar. Tinc molta gana – va dir el llop.

-No et mengis el xai. L’ovella et donarà un formatge de cent quilos.

-Un formatge de cent quilos? –va dir el llop

-Quina idea? –va preguntar el llop

-Sí, sí un formatge de cent quilos –va dir la guineu

-Molt bé! D’acord! –va dir el llop. Ovella dóna’m el Formatge.

-No, no –va dir la guineu-. Ara no. Te’l donarà aquesta nit.

-Aquesta nit? –va preguntar el llop.

-Sí

-I, a on?-va preguntar el llop.

-Al costat del pou –va dir la guineu.

-Molt bé. Aquesta nit ens trobarem al costat del pou – va dir el llop.

-       

El llop se’n va anar i es van quedar la guineu i l’ovella amb el seu fill.

-  L’ovella va dir:

- Oh! Guineu! Per què li has dit això? Jo no tinc cap formatge!

-És igual - va dir la guineu

- No, no, el llop s’enfadarà. Jo no tinc cap formatge per portar-li.

- Tranquil·la. No passarà res. Vine al pou aquesta nit – diu la guineu

Es va fer de nit. El sol es va pondre i va sortir la lluna. Una lluna groga, una lluna rodona com un formatge.

Es van trobar la guineu i l’ovella.

- Guineu, on és el formatge? –va preguntar l’ovella.

- Veus la lluna? – va dir la guineu-.La veus dins del pou, reflectida a l’aigua?

-  Si, la veig reflectida a l’aigua.

Doncs li direm, que és el formatge que hi ha caigut.

Va arribar el llop:-On és el meu formatge?La guineu i l’ovella es van posar a cridar i a plorar:-Ai llop! Ai llop! Quina desgràcia!-Quina desgràcia? Què ha passat?La guineu va dir:-El formatge ens ha caigut al pou!-Ai, ai! A dins del pou!-va dir l’ovella.

El llop va mirar dins del pou.Va veure la lluna reflectidaa l’aigua i va pensar que era el formatge que hi havia caigut.

-Pobre de mi! Què farem, ara? –va dir el llop.-Tira’t al pou i agafa el formatge –va dir la guineu.-Molt bé! Ara l’agafo.

El llop es va tirar al pou, va buscar el formatge però només hi va trobar aigua.Tanta aigua que es va morir ofegat.