Upload
editorial-barcanova
View
632
Download
3
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Llibre de coneixements de Medi natural, social i cultural. Educació Primària. Editorial Barcanova.
Citation preview
Estructura del
Llibre de Coneixements
26
27UNITAT 2
UNITAT 2
De colònies al Garraf
• Quantes comarques hi ha a Catalunya?
I quantes províncies?
• A quina comarca vius? Quina és la seva capi-
tal?
• Per a què serveix una brúixola? Saps com
funciona?
• Quins tipus de mapes coneixes?
• A quina zona de Catalunya creus que hi pre-
dominen l’agricultura i la ramaderia: a l’inte-
rior, a la costa o a la muntanya?
• Saps on és el consell comarcal de la teva co-
marca?
Idees prèvies
«Aquestes colònies seran especials», pensà la Judit. Ella i el seu germà Albert s’afanyaven
a recollir les motxilles de l’autocar. Anaven per primer cop de campaments amb l’esplai i
passarien deu dies en una vella masia situada al parc natural del Garraf.
–Ei, sóc aquí, veniu! Us presentaré els meus amics! –els cridà la Mei. La seva cosina
alçava alegrement la mà, assenyalant-los on era–. Aquests són l’Edu, l’Àlex, la Marina i
l’Andrea.
–I els monitors? –preguntà la Judit, preocupada.
–Són allà, parlant amb els masovers. Aquest any em penso que la Marta i l’Andreu
també seran al nostre grup! –va dir la Judit, entusiasmada.
–Que bé! Són els monitors més enrotllats! –va exclamar l’Àlex.
Al matí següent els esperava una passejada entretinguda pel massís del Garraf fins a
un turó proper, on dinarien, i a la tarda gaudirien d’un bany.
Pel camí, uns fotografiaven el paisatge, envoltat de pins i margallons. Uns altres canta-
ven, alguns fins i tot provaven d’imitar el cant de la merla. Alguns miraven entre els
arbres per veure algun porc senglar. Així, l’ascens s’anava fent d’allò més distret…
–Hola, sóc l’Albert. Tu també ets nou? –va preguntar l’Albert a en Raül, un noi alt i
prim que caminava en solitari i semblava una mica tímid.
–Sí. És la primera vegada que vinc amb aquest esplai. De fet, visc a Igualada amb la
meva àvia, però aquest any he vingut a passar l’estiu amb els meus oncles i m’hi he
apuntat –li va contestar.
–La meva germana Judit i jo tampoc no vivim aquí. Som de Mataró i la nostra cosina,
que viu al Vallès Occidental, ens va convèncer per venir de colònies amb ella.
–Apa! Jo vinc de més lluny que vosaltres! –va dir la Cristina, que els havia sentit i s’ha-
via afegit a la conversa. Els va explicar que ella vivia a Olot, que el seu pare era el cuiner
de les colònies i que se l’havia endut aquests dies amb ell.
–Ei, mireu! –cridà de cop en David mentre amb una mà agafava els prismàtics i amb
l’altra assenyalava cap a l’esquerra.
–Què hi ha? Vols dir aquella mena de gran taca negra a la muntanya? –li va dir l’An-
dreu–. Això és per culpa de l’incendi que hi va haver fa dos anys…
–Maleïts incendis! –digué la Marta–. Destrueixen tot l’entorn…
Tot anava com una seda. Es presentaven uns dies molt profitosos per aprendre a
conviure i a conèixer i respectar el nostre entorn.
• On viuen els animals?
46
47UNITAT 3
UNITAT 3
N’APRENC MÉS. ➧El treball
Parlem de treball per referir-nos a les feines que fem per guanyar diners, és a dir, que estan
remunerades. Però també parlem de treball per referir-nos a tasques no remunerades,
com estudiar, dedicar-se a la llar i a les persones de la família o fer feines de voluntariat.
El treball no remunerat
Moltes persones treballen dedicant-se
a cuidar la seva família o altres perso-
nes amb les quals conviuen. Moltes ho
fan perquè volen, i dediquen moltes
hores al dia a la cura d’aquests éssers
estimats.
Per fer aquesta feina no cobren di-
ners, però fan moltes coses que costa-
rien molts diners si les hagués de fer
una altra persona de fora de casa.
Hi ha altres persones que es dediquen a estudiar i formar-se o a fer tasques de volunta-
riat, amb la qual cosa contribueixen que tot vagi millor i que la societat sigui més justa.
Les persones voluntàries dediquen el seu temps a treballar en menjadors socials, a
visitar persones grans que viuen soles, a acompanyar malalts a l’hospital o a ajudar les
persones que ho necessiten.
Algunes persones voluntàries són persones que ja s’han jubilat, però n’hi ha altres
que dediquen una part del seu temps lliure a fer aquestes tasques. La seva feina té un
gran valor social.
Pàg.
48
Pàg.
53
➧A què ens dediquem?
Tots ens dediquem a alguna cosa, tenim les nostres feines. Els nens i les nenes molt
petits juguen, descobreixen coses noves, mengen, dormen i aprenen a parlar i cami-
nar…
A mesura que ens fem una mica més
grans anem a l’escola. Comencem a treba-
llar per descobrir un món nou, on aprenem
moltíssimes coses diferents que ens ajuden
a créixer i a ser persones respectuoses, res-
ponsables i cultes.
De grans, la majoria de persones, a més a
més de continuar formant-se, es dediquen
a treballar durant força hores cada dia; per
això és molt important que la feina que fan
els agradi. Les persones que treballen en allò que realment els agrada acostumen a estar
satisfetes i felices.
La feina, conjuntament amb la família i les amistats, és per a moltes persones una de
les coses més importants.
Gairebé totes les persones es guanyen la vida treballant! Això vol dir que amb els diners
que obtenen treballant poden tenir un habitatge, alimentar-se, cuidar-se, satisfer les se-
ves necessitats, etc.
HEM DE COMPARTIR LES
FEINES DE CASA ENTRE
TOTA LA FAMÍLIA.
Presentació del tema mitjançant unes idees prèvies acompanyades d’una lectura per introduir l’alum-nat en el tema d’estudi i motivar-lo en el seu aprenentatge.
Inici de l’apartat N’aprenc més, on es presenten i es treballen els con-tinguts de la unitat. Els continguts parteixen de l’anàlisi de situacions diverses, que estimulen els alumnes a aprendre i a expressar els seus coneixements i punts de vista.
Icona que remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha activitats sobre aquest tema.
Apartats que faciliten una mi-llor ordenació dels continguts.
25UNITAT 2
QUÈ FAREM?
• Reflexionarem sobre els motius que afavoreixen les divisions del territori.• Identificarem diferents tipus de mapes i ens orientarem amb els punts cardinals.• Situarem les 41 comarques en el mapa de Catalunya.• Coneixerem les característiques principals de cadascuna de les comarques.
• Classificarem les comarques per diversos criteris: marca turística, semblances geogràfiques i de paisatge i raons administratives.• Estudiarem les diferents entitats territorials presents a Catalunya.
T’HAS FIXAT EN ELS CARTELLS RECTANGULARS I DE COLOR VERD QUE HI HA A LES CARRETERES DE CATALUNYA? ENS INDIQUEN A QUINA COMARCA SOM!
Sallent (Bages)
2. Vivim a Catalunya
UNITAT 224
Doble pàgina inicial que serveix per situar l’alumne en el tema que es tractarà, a partir de les imatges i d’uns personatges que es fan preguntes relacionades amb el tema.
Què farem? Continguts que desco-brirem, coneixerem i treballarem al llarg de la unitat didàctica.
Aquesta icona remet a la pàgina
del Llibre de coneixements on hi
ha les explicacions teòriques per
poder fer les activitats.Pàg.
12
56
57UNITAT 3
UNITAT 3
SOM-HI!Heu pensat alguna vegada que hi ha feines que fins fa poc no existien? Doncs és així!
Com que el món canvia molt ràpid, van sorgint noves feines que intenten oferir nous
serveis i noves possibilitats a les persones. Et posem tres exemples de noves profes-
sions.
Persones que es dediquen a vendre productes per Internet
Venen productes molt diferents. Per
exemple, actualment hi ha molts pa-
gesos i pageses que han decidit ven-
dre els seus productes per Internet di-
rectament als consumidors a través de
les seves pròpies pàgines web.
Els pagesos s’asseguren que poden
vendre els seus productes al millor
preu i les persones que els compren
saben que són fruites i verdures fres-
ques i de la màxima qualitat.
Persones que creen aplicacions informàtiques per a dispositius mòbils:
telèfons o tauletes
Cada cop és més habitual que les perso-
nes tinguin un telèfon intel·ligent o una
tauleta digital. Segur que fins i tot heu
jugat amb algun joc o heu fet servir al-
guna aplicació. Doncs bé, aquestes apli-
cacions o programes els creen persones
que es dediquen a investigar en aquest
àmbit.
Persones que instal·len panells solars
S’encarreguen d’instal·lar plaques solars que serveixen per aprofitar l’energia ines-
gotable del sol i convertir-la en electricitat.
Fa uns quants anys gairebé ningú no es dedicava a aquesta feina, però cada vegada
hi ha més persones que treballen aprofitant les energies renovables com la del Sol
per produir una electricitat més neta i cuidar el medi ambient.
Us proposem un exercici d’imaginació. Seguiu aquests passos:
1. Nom de la feina.
2. En què consistirà aquesta feina.
3. Què caldrà estudiar per fer aquesta feina.
1. Per parelles, imagineu una feina inexistent en l’actualitat o una que cregueu que
en el futur serà molt important i innovadora.
2. Descriviu la feina que hàgiu triat. L’explicació, que podeu titular «Què farem
l’any 2050?», ha d’incloure els apartats següents:
3. Després exposeu la vostra idea a la resta de companys i companyes.
4. Finalment, podeu fer un mural amb totes «Les feines del futur».
59PROJECTE 1
58PROJECTE 1
NO SE SAP SI GAUDÍ VA NÉIXER A REUS O A RIUDOMS, A LA COMARCA DEL BAIX CAMP, PERÒ SÍ QUE SE SAP QUE VA SER PELS VOLTS DE SANT JOAN DE L’ANY 1852.
GAUDÍ VA SER UN ARQUITECTE MODERNISTA. AQUEST ESTIL REPRODUÏA ALS EDIFICIS FORMES INSPIRADES EN LA NATURA, COM FLORS, PLANTES, PETXINES, CARGOLS, ARBRES, ONES DEL MAR…
EL 1882 ES VA POSAR LA PRIMERA PEDRA DEL TEMPLE DE LA SAGRADA FAMÍLIA. TOT I QUE ÉS UNA DE LES GRANS OBRES DE GAUDÍ, NO LA VA PODER VEURE ACABADA, I ENCARA AVUI ESTÀ EN CONSTRUCCIÓ.
EL 1900 VAN COMENÇAR LES OBRES DEL PARC GÜELL A BARCELONA, QUE GAUDÍ VA DISSENYAR COM UN PETIT POBLE, AMB EL SEU MERCAT I LES SEVES PLACES.
PETITA HISTÒRIA DE GAUDÍ
ANTONI GAUDÍ VA SER UN ARQUITECTE MOLT AVANÇAT EN LA SEVA ÈPOCA, MOLT DETALLISTA I PERFECCIONISTA. VA SER UNA PERSONA QUE VA APORTAR MOLTS BONS CONSELLS I MANERES DE FER A L’ARQUITECTURA ACTUAL.
AL PASSEIG DE GRÀCIA DE BARCELONA, HI PODEM TROBAR ALGUNS EDIFICIS QUE GAUDÍ VA FER. UN ÉS LA CASA MILÀ, CONEGUDA COM LA PEDRERA, I TAMBÉ LA CASA BATLLÓ.
GAUDÍ VA MORIR A BARCELONA EL JUNY DE 1926 ATROPELLAT PER UN TRAMVIA. ACTUALMENT ES POT CONTEMPLAR LA SEVA OBRA EN MOLTES LOCALITATS, ON VA CONSTRUIR EDIFICIS MOLT PARTICULARS.
Converseu sobre el tema i con-testeu les preguntes:• Us sembla que els edificis d’avui són iguals o diferents que els de Gaudí?• De les obres que coneixeu de Gaudí, quina us agrada més?• Creieu que és difícil dissenyar i construir edificis com els de Gaudí?
Museu Cau Ferrat, Sitges
La Pedrera (Barcelona)
Gaudí Centre (Reus)
109
UNITAT 6
Algunes d’aquestes espècies aprofiten estructures de les nostres edificacions com ara
esquerdes, forats a les parets, ampits, falsos sostres, forats de les persianes… per fer-hi el
niu o refugiar-s’hi.
Falcó pelegrí
Falciot
Dragó
TòtilRatpenat
BT00243801_U6_CM_2_Medi_LLIBRE.indd 109
13/03/13 08:45
Activitats transversals. Editorial Barcanova pro-posa unes activitats trimestrals pensades per afavo-rir el coneixement des de diferents aspectes natu-rals, artístics, culturals i socials. Aquestes activitats es treballen en totes les àrees curriculars i faciliten el treball per projectes.
13
UNITAT 1
Dieta equilibradaÉs important planificar bé els aliments que hem de menjar diàriament. Una dieta
equilibrada és la que aporta tots els nutrients necessaris amb les quantitats adequa-
des per tal que l’organisme tingui un bon funcionament.
En una dieta equilibrada s’han de combinar els aliments energètics, rics en glúcids i
lípids, els aliments reguladors, rics en vitamines i minerals, i els aliments constructors,
rics en proteïnes.
Piràmide dels alimentsLa piràmide dels aliments és un gràfic que ens aconsella sobre les racions diàries
que hem de menjar per tal d’aconseguir una dieta equilibrada. Una ració és la porció
d’aliment que es dóna en cada àpat.Les racions recomanades s’han de repartir en els
diversos àpats que fem durant el dia: esmorzar,
dinar, berenar i sopar.En la part superior de la piràmide hi ha aquells
aliments que s’han de consumir de forma ocasio-
nal i en la part inferior, els que s’han de consumir
en més quantitat.
Sucres i greixos: amb moderació
Làctics (llet, iogurt, formatge):2-3 racions al dia
Verdures i hortalisses:2-4 racions al dia
Fruita seca:2-4 racions al dia
Carn, peix, ous, llegums i fruita seca:2-3 racions al dia
Pa, cereals, arròs, patates i pasta:3-5 racions al dia
Greix de consum preferent: oli d’oliva
Les persones especialistes
en la confecció de dietes saludables s’anomenen
dietistes i nutricionistes.
LLET
Aigua: sempre que es tingui set
BT00243801_U1_CM_2_Medi_LLIBRE.indd 13
13/03/13 08:31
Text amb informació que cal destacar, curiositats…
Proposta d’activitat digital per treba-llar amb PDI a l’aula.
UNITAT 6
Falcó pelegrí
Falciot
Dragó
TòtilRatpenat
BT00243801_U6_CM_2_Medi_LLIBRE.indd 109
13/03/13 08:45
Som-hi! Treball que parteix d’evidències quotidianes, properes i contextualitza-des, que potencien el coneixement de la realitat.