Les roques ornamentals

Les roques ornamentals

Carles Curto (MCNB)Rosa Santo (CDA Barcelona)

Classe Magmàtiques

(Scl.) Plutòniques

(Scl.) Volcàniques

(Scl.) Intermitges

Classe Metamòrfiques

Classe Sedimentàries

(Scl.) Detrítiques

(Scl.) Carbonàtiques

(Scl.) Evaporites

sinònim:Efussives

sinònim:Hipabissalssinònim:Filonianes

sinònim: Siliciclàstiques

sinònim: Químiques

(Scl.) Altres

(Tp.) Plut. Àcides

(Tp.) Plut. Bàsiques

(Scl.) Carbons / Orgàniques

(Tp.) Plut. Ultrabàsiques

sinònim:Intrussives

(Tp.) Volc. Àcides

(Tp.) Volc. Bàsiques

(Tp.) Volc. Ultrabàsiques

sinònim:Ígnies

Cla

ssif

icació

de l

es

roq

ues

Cicle de les roques

meteorització

transport

R. Ígnies

consolidació

R. Ígnies

intrusives

R.

Sedimentàries

R.

Metamòrfiques

Magmamèscla

Aixecament i exposició a

l’atmosfera

metamorfisme

compactació

deposició

sediments

Cristal·lització

1. Roques Magmàtiques

Es formen per refredament i cristal.lització d'un magma.

Segons el mode de refredament d'aquest magma s'originen tres tipus de

roques magmàtiques

1. Plutòniques:

Refredament lent a

l'interior de la Terra,

a gran profunditat

(roques intrusives)

2. Filonianes: Refredament a velocitats variables en esquerdes i

fractures a profunditats intermèdies (roques intrusives)

3. Volcàniques:

Refredament ràpid

a la superfície, en

contacte directe

amb l'atmosfera o

la hidrosfera

(roques

extrusives)

1. Roques plutòniques y filonianes

Les roques plutòniques tindran els cristalls aproximadament de la mateixa

mesura. En les filonianes hi hauran cristalls més grosssos amb d’altres més

petits.

Totalment cristal.lines

Cristalls en general visibles a ull nu.

Cap ordenació en l'espai, els minerals es troben desordenats

Cap cavitat (excepte geodes), molt compactes

Sense fòssils.

2. Roques volcàniques

Només alguns cristalls s'han desenvolupat plenament

Massa fonamentalment microcristal.lina o amorfa

Possible presència de petites cavitats (bombolles de gasos)

Formacions columnars o lenticulars de les colades

Sense fòssil

Minerals formadors de roques

Mineral color Roques que forma

Quars Incolor, blanc,altres colors

Magmàtiques,metamòrfiques,sedimentàries

Feldspat potàssic(ortòclasi, sanidina)

Blanc, rosa,marró, crema,color carn

Magmàtiques,metamòrfiques

Plagiòclasi(albita)

Incolor, blanc,gris


Biotita Negre, marró,marró verdós




Moscovita Incolor, gris Magmàtiques,metamòrfiques

Piroxens(augita)

Negre, verdfosc, marrófosc

Volcàniquesbàsiques,metamòrfiques

Amfíbols(hornblenda)

Verd fosc,negre


Olivina Verd oliva Volcàniques



Cloritas Verd Metamòrfiques

Serpentinita Verd Metamòrfiques

Calcita Incolora,blanca, altrescolors

Sedimentària,metamòrfica

Dolomita Incolora,blanca, altrescolors

Sedimentària,metamòrfica

Granit de gra fi o mig

Mineralogia i mida cristal·lina: Fonamental : Quars, feldspat potàssic,

plagioclàsi (oligoclàsi) i biotita. Homogènia (1,5-2,5 mm)

Textura: Granulosa

Denominació comercial i origen: Granit.

Origen: Els més típics són de Parga (Lugo) i el

Gris Morrazo (Teón-Mugares d'Orense)

Color: Clar generalment grisenc

Denominació comercial i origen: Granit de

dues miques

El més típic és l'Albero (Tuy, Pontevedra) encara

que existeixen altres varietats com San Ramán

(Parga-Friol-San Román de Villalba, Lugo) y Gris

Campanario (Campanario, Badajoz).

Granit Dues Miques

Color: Gris clar

Mineralogia i mida cristal·lina: Fonamental: quars, feldspat

potàssic, biotita i moscovita. 2 a 4 mm

Textura: Granulosa

Denominació comercial i origen: Granit. Segons les

característiques locals, variacions en el percentatge i

components mineralògics i color pot ser: Perla

(Pontevedra, tm de Meis), Blanc Perla (Madrid, tm de

Valdemanco) i Gris perla (Pontevedra, t.m de Meis i

Badajoz, t.m d’Alburquerque). En tons rosats el Rosa

Porriño (t.m de Porriño, Pontevedra).

Granit alcalí de gra gros

Color: Gris clar o rosa

Mineralogia: Fonamental: quars, feldspat potàssic (ortòclasi o microclina), plagiòclasi

i biotita / Secundària: Sericita, epidota (alteracions de plagiòclasis) i clorita (alteracions

de biotita / Accessoria Moscovita, hornblenda, apatita, titanita, zircó, opacs

(pirita,etc.) i fluorita (en Rosa Porriño).

Mesures de cristall: Heterogènia / Feldspat potàssic de 2 a 3 cm, mica de 1 a 2 mm

Textura: Granulosa, lleugerament porfírica

Nom: Granit porfiroide alcalí. S’assembla molt al granit

alcalí de gra gros. Diferenciat visualment pels

fenocristalls (més grans i amb els contorns ben definits,

idiomorfs).

Origen: Granit. Destacarem Rosa Mondariz

(Pontevedra, t.m. de Porriño, Puenteáreas, Salvatierra y

Casellas), Rosa Delta (Lugo, t.m. de Benade), Dante,

Perla Kaxigal (Lugo)

Granit Porfiroide Alcalí

Color: Tonalitats de rosa

Mineralogia i mida cristal·lina: Fonamental : quars, feldspat potàssic

(microclina), plagioclàsi i biotita. Heterogènia. El feldspat potàssic és el més

gran, de 10 a 20 mm, amb fenocristalls que poden arribar als 50 mm. Els

marges cristal.lins són ben definits i en general s’observen els plans d'exfoliació

del mineral. La plagioclàsi, de 4 a 5 mm, pot arribar als 20 mm. El quars i la

biotita de 3 a 8 mm

Textura: Granulosa heterogranular, lleugera o marcadament porfírica


Generalment d’importació: Suècia (Vermell

imperi), Finlàndia (Vermell Àliga i Vermell

àliga i Balmoral), Índia (New Imperial, Rosa

Bat, Rosso Perla, Multicolor etc.), Àfrica

(Vermell Camp-Vermell Àfrica), Argentina

(Sierra Chica). Rússia (Vermell Kapustinsky).

Quars-sienita

Color: Vermells forts i ataronjat

Mineralogia: Fonamental: Feldspat potàssic, amfíbol i plagiòclasi /

Accessoris: Quars i clorita

Mesures de cristall: Dues varietats, una de gra gros i una segona de gra

petit

Textura: Granulosa subidiomorfa

Nom: Granit Rapakivi (en finlandès pedra podrida)

Denominació comercial i origen: Granit castany verdós o Baltic Brown (Finlàndia,

rasil)

Color: Rosa fosc (de l’ortosa) i verd fosc (de les plagiòclasis i anfíbols)

Mineralogia: Principal: Feldspat potàssic (ortosa) i plagiòclasi sòdica (anells verds de

3 a 6 mm de mida al voltant del feldspat, possiblement albita) / Subordinada: Quars i

amfíbols hornblenda)

Mesures de cristall: Ortòclasi de 3 a 6 cm; quars i amfíbols de 0,4 a 1 cm

Textura: Pòrfir nodular /Rapakivi (aurèola d’albita al voltant de cristalls de feldspat

otàssic (ortòclasi)

Classificació i observacions genètiques: Segons el contingut en quars pot ser

quars-sienita o Tonalíta / La seva gènesi és discutida, encara que s’admet que el

feldspat potàssic va ser el primer en diferenciar-se de la massa magmàtica. A partir

d’aquí hi ha dues teories: 1. La cristal.lització de la resta de components va ésser

simultània disposant-se ordenadament al voltant dels nuclis d’ortosa / 2. Durant la

formació es van produir processos de fussió-reacció.

Granit Rapakivi

Usos del Granit

Roca de construcció ornamental en:

* Façanes

* Interiors

* Lloses funeràries

Material de construcció en:

* Exteriors

* Llambordes

* Àrid

Per la seves duresa, compactació, resistència és molt

utlilitzada com a:

Denominació comercial i origen:

Granodiorita. Granit Gris Villa

(Segòvia, t.m de Villacastin) o Gris

Gondomar (Pontevedra, t.m.

Gondomar-Tomiño)

Color: Gris una mica més fosc que el del

granit

Mineralogia: Fonamental: Plagioclàsi i

biotita

Granodiorita

Mesures de cristall: Homogènia d'1 a 2 mm, encara que les plagiòclasis

arriben fins a 5 mm

Textura: granulosa

Observacions genètiques: Petits plutons o dins de massissos granítics

Denominació comercial i origen: Sienita. (el

nom ve de Siene, actual Assuán a Egipte)

Granit de Biella (Itàlia) i Marrón Gaucho

= Marrón Guaiba (Brasil)

Color: Rosa intens amb negre

Mineralogia: Principal : Feldspat alcalí (albita i

feldspat potàssic), amfíbol

Sienita

Mesura de cristall: Feldspat alcalí, de 8 a 12 mm / Amfíbol, de 2 a 6 mm

Textura: Granulosa

Observacions genètiques: Es forma en zones limitades a l'interior de

masses granítiques àcides o bàsiques

Usos de la Sienita

Roca de Construcció, ornamental en:

* Façanes

* Interiors


* Material de construcció en

* Exteriors

* Llambordes

* Àrid

Les seves característiques com a roca plutònica (duresa,

compactació, resistència) fa que pugui ser molt utlilitzada com a:

Denominació comercial i origen: (segons color):

Labrador verd o “marina pearl” i Labrador blau

o “clar” i Labrador fosc (penyassegats del fiord

Oslo, prop de Larvik). Menys utilitzada la

denominació Nordmarkita

Color: Blau-grisós o verd turquesa fosc o negre. Molt

brillant

Larviquita (o Sienita de Noruèga)

Mineralogia: Fonamental : Feldspat potàssic pertític o anortoclasa (fins un 90%)

/ Subordinada: Piroxens (augita), amfíbols i biotita / Accessoris: Quars o nefelina

(fins un 2%)

Mesura cristal·lina: Heterogènia. Cristalls de feldspat d’1a 2 cm.

Textura: Granulosa

Observacions genètiques: Petites masses intrussives tipus lacòlit o “sill” a

l’interior o en el marge de cúmuls de Sienita i Monzonita


Generalment de la província de Badajoz com el Negre

Badajoz (t.m Burguillos del Cerro), Negre

“Ochavo” (Burguillos del Cerro i Barcarrota) i

“Ochavo” especial (València del Ventoso)

Color: Gris-negre. Els colors més clars (pobres en

hornblenda) poden confondre’s amb Granodiorites i els

més foscos amb gabres

Diorita

Mineralogia: Fonamental: Plagioclasses (dominen les clares, tipus

oligoclasses i andesina), amfíbol (tipus hornblenda) / Subordinada:

Quars, feldspat potàssic, clinopiroxè i biotita / Secundària: Sericita /

Accessoria: Titanita, apatita, zircó i opacs

Mesura cristal·lina: Homogènia, d’ 1 a 2 mm

Textura: Granulosa

Observacions genètiques: En petites capes i filons als marges de

les intrussions granítiques

Roca de construcció, ornamental en:

* Façanes

* Interiors


Material de construcció en:

*Àrids

Usos de la Diorita

Les seves característiques com a roca plutònica (duresa,

compactació, resistència) fa que pugui ser molt utlilitzada com a:

Denominació comercial i origen: Granit

Color: Gris fosc a negre

Mineralogia: Fonamental: Plagiòclasi amb

més del 50% d’anortita (dominen les fosques

com labradorita i bitownita) i piroxens /

Subordinada: Feldspats alcalins / Accessoria:

Amfibols, olivina, quars, feldspats i biotita

Gabre

Mesura cristal·lina Piroxens de 2 a 5 mm

Textura: Granulosa

Observacions genètiques: Apareix en grans intrusions, capes i filons

2. Roques Metamòrfiques

Procedeixen de la transformació, en profunditat, de roques més

antigues els grans minerals de les quals han sofert diverses

alteracions, sempre en estat sòlid

Aquests canvis són

recristal.lització, deformació, etc

Les identificarem fàcilment si hi veiem:

* Fol·liació

* Totalment cristal·lines

* Cap cavitat, molt compactes

* Si hi ha fòssils (rars) estan

modificats pel metamorfisme

Denominació comercial i origen: Calcaria

cristal·lina. Marbre, blanc Macael (color blanc

uniforme), Veteado Rio (amb vetes gris fosc

discontínues), Saltador (gris clar amb bandes

més fosques), Anasol (blanc amb vetes d'un

groc verdós), Amarillo rio (groc amb

abundants bandes de color groc verdós) i

Blanc Alconera (blanc amb vetes irregulars

d'un groc verdós)

Marbre de gra fi

Mineralogia : Principal: calcita (99%

aproximat)

Mesura cristal·lina: Grans de 0,01 a 0,08 mm

Textura: Homogènia equigranular xenoblàstica

Observacions genètiques: Marbres, esquist, micaesquist i calcàries

recristal·litzades del Triàssic

Denominació comercial i origen: Marbre

de gra mitjà-gros. Marbre, a Macael hi

trobem Gris Cañailla i Los Azules (grisos

amb vetes molt rectilínies de color gris fosc)

i a Guipúzcoa el Blanco cristalineo (blanc

molt homogeni de gra gros, fins a 5 mm)

Marbre de gra mitjà-gros

Color: Variable (blanc, gris o rosat)

Mineralogia: Calcita

Mesura cristal·lina: De 0,1 a 5 mm

Observacions genètiques: Calcària que ha sofert metamorfisme

Denominació comercial i origen:

Marbre, com els anteriors, però amb bandes originades per la

presència de nivells margosos a la roca carbonatada original,

que amb el metamorfisme evolucionen cap a bandes

anfibòliques de colors verds, granats i negres

Marbre amfibòlic


“Arabescato” (Itàlia)

Color: Generalment blancs i grisos

Mineralogia: Calcita / Dolomita

Marbre cataclàstic


“Arabescato” (Itàlia)

Color: Generalment blancs i grisos

Mineralogia: Calcita / Dolomita

Textura metamòrfica: Cataclàstica-Milonítica

La primera s’observa en les seccions perpendiculars a l’orientació

dels clasts mentre que en altres seccions s’observa una lleugera

orientació de fragments (textura milonítica)

Observacions genètiques: Carbonat que ha sofert metamorfisme per

agents tectònics

Denominació comercial i origen: Marbre Brecchia

Fantasia Color: Bàsicament blanc però amb bandes de

colors variables, fonamentalment negres, verds i granats

Mineralogia i mida cristal·lina: Principal: carbonats

Textura metamòrfica: Macroscòpicament observem

una roca bretxificada en la qual els clasts -de

composició carbonàtica- estan estirats, mentre que a la

matriu -de tons més foscos- es concentren els silicats

càlcics

Marbre protomilonític

Textura relicta:Bandejats

Observacions genètiques: La roca original va ésser probablement una

alternància de calcàries (clast de colors clars) i margues (matriu de color fosc)

que es va bretxificar i va sofrir metamorfisme al mateix temps

• Les característiques del marbre (color, cristal·lització, facilitat per

polir ...) fan que sigui molt utlilitzada com a:

Utilització del marbre

Roca ornamental en:

* Façanes

* Interiors

* Lloses de cementiri

* Estatuària

Denominació comercial i origen: Gneis (nom

que procedeix del llenguatge

dels miners de la regió d'Erzgebirge

(Alemanya). Granit Tropical Pink (Àfrica)

Color: Bandes vermelles i negres

Mineralogia: Principal: feldspat potàssic

(ortòclasi) de color vermellós

Gneis

Mesura cristal·lina: Ortòclasi en cristalls

de 3 a 5 cm

Estructura: Orientada

Observacions genètiques: Originat a partir del metamorfisme regional d'un

granit o d'una roca sedimentària quars-feldspàtica. No és possible

diferenciar l'un o l'altre origen sense criteris de camp

• Les característiques del gneis (compacta, dura, color ...) fan

que sigui utilitzada com a:

Roca de construcció

* Ornamental en façanes

* Pedres de construcció

Usos del Gneis

Denominació comercial i origen: Serpentina

(el nom ve del llatí i fa referència a l'aspecte

tacat o potser al seu suposat efecte contra el

verí de serp). Marbre verd jardí

Serpentina

Color: Verd fosc de dibuix irregular tacat

Mineralogia: Principal: Serpentina, Antigorita, Actinolita

Estructura: Generalment massiva, de vegades fibrosa o esquistosa

3. Roques sedimentàries

Formades per fragments de roques o minerals

preexistents que han estat transportats fins a una

conca sedimentària, on es van dipositant

Són fàcils d'identificar perquè tenen:

Estratificació

Possible presència de fòssils

Formes de meteorització evidents

Identificació

Denominació comercial i origen: Variable

segons colors i procedència

Color: Variable -beix, vermelles o negres

fonamentalment

Mineralogia: Principal: calcita 98 %

Textura: Micrita (de 0,06 a 0,025 mm)

Calcària fossilífera

Fòssils: Foraminífers -fonamentalment nummulits- de

0,5 a 6 cm

Observacions genètiques: Sediments de plataforma en medis poc

agitats

Denominació comercial i origen: Mármol

Escobedo (Santander)

Color: Beix

Mineralogia: Calcita

Textura: Grans rodons d'1 a 3 mm amb

empaquetament dens

Calcarenita

Fòssils: Foraminífers (abundants orbitolines), pèl·lets, algues i briozous

Observació genètica: Sedimentació de materials al·lòctons en plataforma

continental


Crema Jaspi (beix) Gris Dava i Duquesa Gris

Color: Variable (beix, negres i grisos

fonamentalment)

Mineralogia: Principal: calcita (99%)

Calcària biostromal

Textura cristal·lina i caràcters texturals: Micrítica recristal·litzada

Fòssils: Abundants closques i fragments de closques de mol·lusc

generalment bivalves

Classificació i observació genètica: Sediments de plataforma en medis

poc agitats molt favorables per a la vida d'organismes lliures

Denominació comercial i origen: Calcària

Recifal de Rudistes. Marbre, segons localitats:

Rojo Bidasoa, Rojo Bilbao i Duquesa Rojo

(Biscaia i Guipúscoa)

Color: Vermell (des de granat a rosat)

Mineralogia: Calcita (99%)

Calcària d’ostreids

Textura: Micrita (cristalls més petits de 0,2 mm)

Fòssils: Fonamentalment seccions transversals de mol.luscs

Denominació comercial i origen: Travertí

(Albox, Almeria) o d'importació com el Travertí

Romà clàssic i el Travertí Romà Fosc (Itàlia)

Color: Beix i bandejats beix-groc-marró

Mineralogia: Principal: calcita

Tova travertínica

Textura: Micrita (cristalls més petits de 0,2 mm). Porositat molt important

que ocupa el lloc que ocupaven els vegetals

Observacions genètiques: D’origen continental. El carbonat precipita al

voltant de les restes vegetals per activitat d'algues i bacteris: en

descompondre's les restes vegetals, s'origina la gran porositat de la roca

Denominació comercial i origen: Travertí

Color: Bandejat amb totes les gammes del beix al

marró

Mineralogia : Principal: calcita

Mesura cristal·lina i textura: Grans cristalls

d'esperita perpendiculars línies fosques de minerals

d'argila i òxids de ferro

Estructures primàries: Lamentacions més o

menys concèntriques

Travertí

Observacions genètiques: N'hi ha dues varietats:

Travertí estalagmític: el carbonat s'ha dipositat en avencs i coves en fines capes

sobre les parets, on ha format estalactites i/o estalagmites, o dins d'esquerdes sobre

formacions carbonatades preexistents. No és gaire abundant; s'utilitza per fer

rajoles. La denominació comercial és Àgata (Guipúscoa i Itàlia) i Falsa Àgata

(Granada).

Ònix calcari: aquí el carbonat s'ha dipositat a l'exterior (fonts, etc.) constituint una

de les roques ornamentals més boniques

Utilització de la Calcària

Com a roca de construcció

Ornamental:

* Façanes

* Interiors

* Lloses de cementiri

Com a material de construcció

* Indústria del ciment

* Àrid

Education

Les roques ornamentals