LES REVOLUCIONS RUSSES

INS PUIG CASTELLAR

Santa Coloma de Gramenet

Prof: Jose M. Antón Curs: 2013/2014

I. INTRODUCCIÓ

- El món contemporani és fruit de la “doble revolució”: la industrial, de caire socioeconòmic; i la francesa, de caire polític i social.

- Així doncs, el món occidental, es construeix sota uns pèrfils bàsics: un mode de producció capitalista; un sistema polític basat en el liberalisme parlamentari on les eleccions n’eren censitàries on calia lluitar per ampliar els drets civils i polítics; una societat urbana; un nou sistema de classes (confrontació entre la burgesia i el proletariat); l’auge de la ciència i la tecnologia; i l’expansió del sistema capitalista que portarà a l’imperialisme a finals de segle.

Nens treballat a les fàbriques L’urbanisme es va desenvolupar al segle XIX

Principals corrents polítics al segle XIX

Conservadurisme(reaccionaris) Liberalisme Democràcia / Socialisme

Mira al pasta, a l’Antic Règim i a les seves formes de govern, amb una monarquia forta i autoritària, i molta importancia de la religió.Sovint són descendents dels sectors privilegiats que volen recuperar les seves possesions i poder.

Expressió dels ideals de l’alta burgesia, té moltes branques, és un pensament heterogeni. Té dos grans corrents: el progressiste i el conservador. Malgrat això tendeix a fer-se cada vegada més conservador.

Ideologia pròpia del proletariat i de sectors progressistes de la petita burgesia. Lluita per l’igualtat i la llibertat. Demòcrates, anarquistes, republicans o marxistes són alguns dels seus corrents principals.

I. INTRODUCCIÓ

II. LA RÚSSIA TSARISTA

-La Rússia tsarista al segle XIX continuava sent un imperi multiètnic governada pel poder del tsar. A diferència d’altres païssos europeus, Rússia no havia experimentat cap canvi socioeconòmic ni polític, continuava sent, en esència, un país feudal.

Les característiques principals del tsarisme n’eren:

POLÍTICA

- Poder absolut del tsar.- La noblesa i la burocràcia impedien qualsevol modernització.- L’esglèsia ortodoxa tenia moltíssima influència.- La disidència política era fortament perseguida i reprimida.

ECONOMIA- Predomini gairebé absolut d’una agricultura de subsistència atrasada i amb baixa productivitat. - Industrialització limitada a unes poques ciutats (Moscú, San Petesburg, Donetz).

SOCIETAT

- La major part de la població vivia al camp. - Durant la segona meitat del segle XIX, els tsars intentaren reformar la societat des de dalt. El tsat va abolir oficialment el feudalisme l’any 1861. - Les reformes van propiciar l’aparició d’una nova classe social, els kulaks, camperols enriquits. - A les ciutats indústrials, aparegué una classe mitjana intel·lectual que va oposar-se al règim.- Els partits polítics estaven prohibits.

II. LA RÚSSIA TSARISTA

- L’oposició al tsarisme que apareix a mitjans del segle XIX es poden dividir en tres grans corrents:

A) Rebuig als models ideològics occidentals: - Narodniki: La juventut il·lustrada russa refusa els models occidentals arran el fracàs 1848. Situen les masses camperoles com a centre d’acció política. Cap al 1862 es va articular el moviment Jove Rússia, que defensava l’acció terrorista. En 1881 assassinaren al tsar Alexandre II, això va dividir el grup entre els partidaris de la violència i els que abogaven per educar el poble. - Nihilisme: trets en comú amb els narodniki, però desconfien de les virtuts revolucionàries del poble, prioritzant l’alliberament individual i la importància de les minories pensants. - Anarquistes: seguidors de Bakunin, plantejen la destrucció de l’Estat

recolzant-se en les masses camperoles. B) Corrents socialistes revolucionàries:

- Partit Social Revolucionari: (PSR o eserita), constituit en 1901, hereu de la tradició populista dels narodniki, defensen les tesis d’un socialisme de caire agrari.

- Partit Obrer Socialdemòcrata: fundat en 1898 i de clara inspiració marxista. Hi havia dues tendències: Menxevics, defenen una revolució gradual i les aliances amb la burgesia; i Bolxevics, rebujen la revolució per fases i defensaven que el proletariat rus havia d’encapçalar la revolució.

II. LA RÚSSIA TSARISTA

C) La corrent liberal

- Partit Constitucional o Kadet: llur objectiu era implantar el capitalisme ila democràcia liberal

Representació de l’atemptat contra el tsar Alexandre II

III. L’INTENT REVOLUCIONARI DE 1905

- A principis del segle XX una sèrie de males collites i una crisis de sobreproducció va provocar un augment de la tensió social. En aquesta situació va esclatar la guerra russo-japonesa, obligant a mobilitzar a milions de soldats i dedicar un gran esforç econòmic al govern tsarista. Aquesta guerra finalitza amb victòria japonesa

III. L’INTENT REVOLUCIONARI DE 1905

-Les revoltes socials anaren en augmen fins que al gener de 1905 s’organitza una manifestació a Sant Petesburg amb la intenció de donar al tsar un text reivindicatiu per obtenir millores econòmiques i socials, a més d’una assemblea constituent.

- 200.000 manifestants amb imatges i icones del tsat, entonant càntics patriòtics i religiosos, foren masacrats per la cavalleria imperial i les forces d’infanteria, que obriren foc contra la multitud. El balanç fou de més de 1000 morts i 2000 ferits. Aquets fets es coneixen amb el nom de “diumenge sagnant”.

III. L’INTENT REVOLUCIONARI DE 1905

- Finalment s’adoptà a Rússia un règim pseudoconstitucional, on es reconeixien drets civils, s’otorgava el sufragi universal (malgrat que després no es va acomplir) i es concedia un Parlament (Duma) amb poders molt limitats.

- D’ençà fins la Guerra Mundial, s’aprovaren a Rússia messures liberalitzadores, destacant la reforma agrària que no va assolir els seus objectius per la manca de capital dels agricultors i va restar les terres en mans d’una minoria de pagesos rics, els kulaks.

En resum, la situació a Rússia abans de l’esclat de la Gran Guerra era:

- Agricultura endarrerida que amb moltes dificultats podia nodrir a tota la població, i amb la qual es pagava el deute exterior.

- Un incipient sector industrial controlat pel capital estranger i localitzat en torn a les grans ciutats on el proletariat estava sotmes a unes dures condicions.

- Una burgesia molt reduida i sense pes polític.

- Una minoria de grans propietaris agrícoles lligats a l’aristocràcia tsarista que no volien perdre els seus privilegis.

- Forta polarització social, reflectida en l’odi als kulaks i als capitalistes estrangers, sent cada vegada més fort el crit pel repartiment de les terres.

III. L’INTENT REVOLUCIONARI DE 1905

III. LA REVOLUCIÓ DE FEBRER DE 1917

- Les reformes encetades al 1905 demostraren prompte la seva ineficàcia. Políticament la participació política no estava garantida per a tots; econòmicament, la reforma agrària va ser un desastre per la major part de la pagesia.

- En 1914 Rússia va entrar a la Gran Guerra amb els seus aliats de la Triple Entesa, aquest factor és clau per l’esclatament de la Revolució de Febrer. La mobilització va suposar que 15 milions de russos foren militaritzats, la major part d’ells pagesos, la qual cosa va empitjorar la situació al camp.

- Degut a la falta de productes bàsics, aquests incrementaren el seu preu. A les ciutats la situació fou crítica, ja que les classes populars no podien adquirir aquests productes.

- Al front, les tropes russes tenien carència de recursos, molts soldats no tenien ni botes ni uniformes, i la seva alimentació era molt dolenta. Això convertia les ofensives en masacres on morien milers de soldats.

- Totes aquestes raons acceleraren l’oposició contra els tsars.

III. LA REVOLUCIÓ DE FEBRER DE 1917

- El 23 de febrer començaren les manifestacions de dones que demanaven “pa i pau”, dies més tard s’afegiren els obrers de les fàbriques.

- Al front els soldats s’amotinaren i s’organitzaren en soviets, confraternitzant amb els pagesos.

-QUE SON ELS SÒVIETS: Els soviets eren assemblees d’obrers, pagesos i soldats que es van formar a les principals ciutats russes a rel de la revolució de 1905, i es van consolidar com a òrgans de representació i participació política fonamentals per a la futura revolució de 1917.Bolxevics, menxevics i altres grups polítics van tenir un paper fonamental en el si dels principals soviets (Moscou, Sant Petersburg ...)

Els soviets estaven formats per treballadors

III. LA REVOLUCIÓ DE FEBRER DE 1917

El govern provisional

- Es va establir un govern provisional dirigit pel partit Kadet i amb membres del PSR, tanmateix les demandes dels soviets es radicalitzen a mesura que la guerra i la crisis social continua. El tsar ofereix la seva corona al seu germà. Al no acceptarla abdica. La dinastia Romanov deixa el tro de Rússia després d’un regnat de 300 anys.- Aquest govern provisional implantà a Rússia, de caire burgés, implementarà a Rússia una democràcia liberal burgesa, on el poder rau en la Duma (parlament) i l’economia s’organitza sota els paràmentres del capitalisme: s’aboleixen les restes del feudalisme i s’esten la propietat privada i el treball assalariat.

La família del tsar Nicolau II

III. LA REVOLUCIÓ DE FEBRER DE 1917

El govern provisional

-El govern provisional va prendre tres mesures:

- Va convocar una assemblea constituient (per redactar una nova Constitució per a Rússia).

- Va concedir una aministia política.

- Va decidir continuar amb la guerra (degut als préstecs que el govern provisional va rebre dels aliats de la Triple Entesa i especialment de França).

-Aquestes mesures, malgrat millorar la situació, no van atendre les peticions dels soviets, creant un gran malestar al poble. La decisió de continuar amb la guerra va fer perdre al govern provisional, encapçalat pel príncep Lvov, tota la seva legitimitat davant del poble.

- El govern provisional i els soviets s’enfrontaren. Lenin i altres bolxevics hagueren de fugir de Rússia, tanmateix prompte tornarien per encapçalar altra revolució, prometent “pa i pau” als russos.

III. LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE DE 1917

Les tesis d’abril

-Lenin va impolsar des de el partit menxevic, aquestes demandes, conegudes sota el nom de “tesis d’abril”:

- Tot el poder per als soviets, vertaders representants de la voluntat del poble.

- Instauració d’una república de soviets.

- Menyspreu de la guerra, considerada com un fet imperialista.

- Altres demandes com la nacionalització de la banca, les terres i l’abolició de la propietat privada dels mitjans de producció.

Kerenski, un eserita, va encapçalar el nou govern

III. LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE DE 1917

Les tesis d’abril

-Agreujament de la situació de crisi, tant militar en el front, com social i econòmica entre la població. El govern de Livov ha de dimitir .

- El nou govern promet reformes socials però també continua amb la guerra

III. LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE DE 1917

La revolució bolxevic

-El govern de Kerenski va reprimir durament els soviets controlats pels bolxevics. Tanmateix, arran d’un intent de cop d’estat militar, per defensar la revolució, no li va quedar cap altra opció que repartir, a l’agost de 1917, armes als bolxevics per impedir la involució absolutista. D’aquesta manera els bolxevics eren vist cada vegada més pel poble com els únics que podien capgirar la situació.

- En octubre esclata la revolució final. El 25 d’octubre assalten el Palau d’hivern i el govern cau sense cap suport ni ressistència per part de l’exèrcit.

- El govern dels comissaris del poble es constitueix com a nou organ legislatiu i decreta el fi de la guerra, l’expropiació sense indemnització de les terres dels grans propietaris i la declaració de dret d’autodeterminació de tots els pobles de Rússia.

III. LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE DE 1917

La revolució bolxevic

-El nou govern sorgit de la revolució bolxevic va instaurar el socialisme a Rússia. Les fàbriques i les terrres passaren a ser propietat de l'estat → NACIONALITZACIÓ.

– Les terres de l'aristocràcia i l'església foren expropiades per repartir-les entre els pagesos

– Les fàbriques de més de 5 treballadors van quedar sota el control dels comitès obrers.

-Altres messures revolucionàries foren: – Signatura del tractat de pau amb Alemanya (Brest-Litovsk): Rússia va retirar-se

la IGM perdent una gran extensió territorial.– Nacionalització de la banca i expropiació de les grans fortunes – La capital del nou estat socialista va fixar-se a Moscú.

IV. LA GUERRA CIVIL

-Des de l’instauració del govern bolxevic diferents sectors s’aixecaren contra el nou govern: els russos blancs (tsaristes, burgesos liberals, minories nacionals com els polacs o els txecs).

-Aquests insurrectes tenien el suport d’una coalició internacional (Regne Unit, Estats Units, França i Alemanya), atemorits davant el perill d’una revolució internacional.

-Els bolxevics, per fer front a aquesta guerra, organitzaren l’Exèrcit Roig, sota el comandament de Leon Trotsky.

Cartell propagandístic de l’Exèrcit Roig

Trotsky, comandant de l’exèrcit

IV. LA GUERRA CIVIL

-Per fer front a la doble amenaça (exterior i interior), Lenin i els bolxevics, adoptaren el comunisme de guerra:

- Planificació i socialització de tots els mitjans de producció que pugueren abastir a l’exèrcit d’aliments, roba i armes.

- Els camperols havien d’entregar tots els excedents i les fàbriques produir pensant en les necessitats militars

El comunisme de guerra va permetre a l’Exèrcit Roig guanyar la guerra civil…, pero a un preu molt alt pel poble rus

-El comunisme de guerra van generar una cojuntura d’atur, descontent i carestia. Al finalitzar la guerra civil, el govern bolxevic adoptarà una sèrie de mesures per reactivar i incentivar l’economia.

-Per altra banda, la necessitat de defensar la revolució front els seus enemics, va fer que el Partit Bolxevic, ara Partit Comunista, concentrara cada vegada més el poder, mentre que els soviets, protagonistes de la revolució, s’aflebien.

-Aquesta defensa absoluta, va ser perjudicial a llarg termini per la revolució i per a l’URSS, ja que tota disidència vers les mesures del partit comunista estava condemnada amb penes de prisió a camps de treball.

IV. LA GUERRA CIVIL

V. LA CREACIÓ DE L’UNIÓ DE REPÚBLIQUES SOVIÈTIQUES SOCIALISTES

- Acabada la guerra, es va adoptar una sèrie de reformes econòmiques, conegudes com la NEP (Nova Economia Política):

- Barreja d’economia planificada i de mercat. No es va abandonar la planificació, però s’introduïren elements com la llibertat de preus i salaris, la possibilitat de crear empreses i l’establiment d’acords comercials amb altres països.

- A nivell polític, l’ascens de Josef Stalin al 1921 a la secretaria general del Partit Comunista, va marcar un punt d’inflexió. La seva missió era la de depurar el partit. D’aquesta manera, es va situar, a més, en un lloc privilegiat per succeir Lenin, greument ferit a un atemptat terrorista.

Stalin, Lenin i Trotsky, els màxims dirigents bolxevics

V. LA CREACIÓ DE L’UNIÓ DE REPÚBLIQUES SOVIÈTIQUES SOCIALISTES

- L’antic imperi tsarista era un conglomerat de pobles i nacions, per evitar la seva dissolució en estats independents, es va crear en 1922 l’URSS.

-La constitució soviètica de 1923 reconeixia el caràcter federal de l’estat i establia les competències pròpies de les repúbliques integrants.

VI. L’ESTALINISME

- Arran la mort de Lenin el 1924, esclatava la lluita pel poder entre Stalin i Trotsky. El primer defensava la doctrina del “socialisme en un sol país”, el segon era partidari d’exportar la revolució, defensava l’idea de la revolució permanent.

- En 1927 Stalin aconseguia el poder, mentre que Trotsky va haver d’exiliar-se a Mèxic, on anys després, un sicari l’assassinaria.

- A nivell econòmic les principals mesures de Iosef Stalin al capdavant de l’URSS foren:

- Direcció total i absoluta de l’economia per part de l’estat: els plans quinquenals, regulaven totes les activitats econòmiques i estipulaven el creixement de cadascu dels sectors econòmics.

- A nivell industrial, es va prioritzar l’indústria pesant vers la de consum.

- Es va electrificar tot el país, a l’hora que començava l’explotació massiva de les matèries primeres. Tot allò sota una exigència màxima al poble rus.

- Al camp es va prohibir la propietat privada. Tota la terra fou col·lectivitzada i es va establir un sistema de granjes col·lectives i estatals (koljos i sovjos). Les dues es van mecanitzar.

Cartell propagandístic de la col·lectivització agrària

-A nivell polític es va iniciar un procés de concentració de poder i de purgues. Qualsevol persona que pugueren oposar cap resistència als desitjos de Stalin o mostrara resistències dins del partit, la burocràcia o l’exèrcit, era enviat als gulags, camps de treball a Sibèria. Milions de persones foren condemnades arbitràriament i enviades a realitzar treballs forçats.

VI. L’ESTALINISME

Treballadors al Gulag, temperatures sota zero

VI. L’ESTALINISME

- A la dècada dels vint, l’Unió Soviètica va convertir-se en una potència econòmica i militar. L’educació era obligatòria i gratuita, es va fomentar la creació d’universitats i d’escoles tècniques. La sanitat era universal. Les dones gaudien dels mateixos drets que els homes. En aquest sentit, la vida quotidiana del poble rus va experimentar una milloria notable.

-Tanmateix, l’autoritarisme va esdevenir en una de les principals característiques del sistema soviètic. Milions de persones foren desplaçades cap altres regions o acusades de traidors a la revolució.

-Stalin va dotar-se d’un culte al líder semblant al que havien tingut els tsars de la vella autocràcia.

Stalin, adorat pel poble soviètic