Centre: Escola Gegant del Rec

Municipi: Salt

C.P.: 17090

Telèfon: 972232127

Alumnes: ◦ - Jammeh Jagiteh Touray

◦ - Nora Teixidó Díaz

◦ - Marian Mircea

Jammeh Marian Nora

Hi havia una vegada en un palau, on hi vivia una maduixa que li deien Vermella per que era de color vermell i era una reina. Era

molt simpàtica i no li agrada que els humans la mengin. Tenia quatre fills i se´ls van menjar a tots i es va ficar molt trista. Es va

quedar sola i va anar a visitar els seus germans i va picar «ding dong» i va obrir un humà i el humà va dir:

- et tinc por per això em vaig menjar als teus fills.

- Pues vomita i treuràs als meus fills.

Va vomitar i a la Vermella li va dir :

-Som amics toma ya!

-I van acabar visquent en el palau i els seus fills van tenir un pare per fi. I la Vermella no va veure el seu amic Titino que també

tenia problemes amb els humans . Quant la Vermella va arribar a casa del seu amic, va picar a la porta i es va espantar molt i ja no

va ser el seu amic mai més perquè va veure un humà, i la vermella es va ficar molt trista, i com que era el seu amic, va tallar amb

l'humà i va tornar a casa d’en Titino li olorava a humà i es va anar a dutxar-se no sabia que era l´ humà el pare dels fills d’ en

Titino. Ara en Titno quan va acabar de dutxar-se li va dir la veritat i la Vermella li va dir : No passa res! Puc tornar amb l’ humá ! I li

va dir en Titino: Es clar era una broma . Sou dolents , jo no vull bromes, va dir la Vermella plorant. I ara si que no van tornar a ser

amics ni la Vermella ni en Titino i va ser una pena perquè : anaven a la mateixa classe , anaven de festa junts…

I ya es van oblidar per sempre, però la Vermella era molt dolenta mai li agradava res i no podia ser aixi,

bé, si, perquè va agafar els valors de la seva tia que era una bruixa. Va arribar al seu palau i era el rei,

ja no va a estar més trista .

La tristesa va tornar, perquè els humans van envair el palau i va menjar casi a tothom, no quedava casi ningú, fins i tot en Titino! La Vermella estava en el lavabo i no sentia res, perquè escoltava música amb els cascos a les orelles i ballava perquè estava feliç. Quant és va acabar la música, la Vermella va sentir tot: sorolls, els terratrèmols... Va sortir del lavabo, hi havia suc per tot arreu. Hi havia suc de: pera, poma, pastanaga... La vermella es va sorprendre,

perquè li agradava tots els sucs que

hi havien, i no volia agafar-ne cap,

perquè tenia vergonya , no va sospitar

el que havia de fer, era l´aniversari d’en Pastane i només es feia el xulo, la Vermella feia el menjar, preparava las llaminadures i preparava la festa. En Titino anava a la universitat per això s’en va anar ràpid i en tot un mes no va tornar a veure a la Vermella ni en Pastane. Per sort es va anar a esborrar-se de la universitat i va tornar per emportar-se’ls tot un mes, el mes que ell s’aniria a Barcelona.Primer van celebrar l’aniversari d’en Pastane, després la Vermella es va casar amb en Titino i van ser rics i al final van decidir viure a Barcelona perquè van tenir fills, els van apuntar al cole “El gegant del rec” i ja no els van tornar a esborrar mai més perquè sempre estudiaven i no feien mai excursions.

Van anar a comprar on hi havia fruits que parlen i tenien tots una cara de pena, era pel menjar del aniversari den Pasta ne i van comprar deu bosses de llaminadures que hi havia de tots tipus de llaminadures i per cas el van celebrar al Flotilandia, la vida d’en Titino va canviar per tot el que va ser de nen. Va ser un pare perquè la Vermella va tenir dos fills, en Biti i la Clàudia. Va morir el Biti per cas d’accident, va morir perquè es va ficar a la via del tren: som tots va dir la mare que era la vermella, no van tenir promeses, es però sort que estava dormint en Biti no estava mort, era tomata.

En Pastani es va quedar dormint i la Vermella es va aixecar per fer la festa d’en Pastani, un dia desprès si que va morir en Biti era el fill més bo que tenien, només era la Claudia la més desordenada i van però van plorar molt no suportaven que hagués mort. Un any desprès la Claudia ja anava a l’institut, i es cansava perquè li ficaven molts deures i en Titino li va dir: Ara t’aguantes!

La Clàudia tenia de deures: català, castellà, matemàtiques i anglès. Va arribar a 2n d’ESO i va tenir de fer un treball de 150 pàgines. Per això hi havia vint-i-quatre coses que havia de fer per deures. Va arribar en Pastanè a el conte de la Clàudia perquè havia de fer un conte sobre la família de dues-centes pàgines i era tot pel dia següent.

Després d’una estona van anar a dinar sopa, enciam, pollastre, un gelat i per beure una Fanta. Es van anar a dormir a casa d’en Pastanè perquè a ells se’ls hi havia perdut les claus i aquesta era la història de la Clàudia.

La Clàudia va ser mare i era el seu aniversari i tots ho van celebrar. Va ser la millor festa del món ja que van anar a la piscia, després a la platja, al flotilandia i com a regal van anar a comprar molta roba i van anar de viatge a Nova York a mirar l’estàtua de la llibertat.

Quan van tornar, van convidar a tota la seva família i van fer el millor ball del món i ja no va tornar a ser dolenta ni desordenada. La festa que li van fer va molar molt i ja van estar feliços tota la seva vida.