Embed Size (px)
Citation preview
La plaça del diamant
Mercè Rodoreda
Ana Isabel Cano i Maria José Medina
Index
- L´autora - Biografia- Entrevista a l´autora- Introducció / Resum- Espai i temps- Tema- Personatges - Estructura- Simbologia- Pel·lícula- Conclusió- Opinió personal
L´autora
● Sant Gervasi (Barcelona),1909- Girona ,1983.● Novel·lista més important de la postgerra.● Autora de La plaça del Diamant (1962).● Desde 1998 es convoca el premi Mercè Rodoreda.
● Novel·lista, contista, autora d'obres dramàtiques i de poesia lírica.
● Filla única amb pares i avi amants de la literatura.● Llig autors com Jacint Verdeguer, Ramon Llull o
Joan Maragall.
Biografia
Infància
● Es casa amb el seu oncle (1928) sense la seua acceptació.
● Utilitza la literatura com alternativa d´evasió.
● Inicia una carrera de gran regularitat (diaris, revistes... i novel·les que l´autora rebutjarà)
● Molta activitat professional i sentimentalment.
Maduresa
Exili
● �Amb altres escriptors (Pere Calders, entre altres).● A França: Paris, Llemotges i Bordius i, finalment,
altra vegada a Paris.● Precarietat econòmica.● Relació amb Armand Obiols, escriptor.
● Activitat dramàtica (1940-1950)
● 1946, comença a escriure poesia lírica (Món d´Ulisses).
● 1954, estabilitat econòmica per la feina de Armand Obiol a Ginebra.
● Etapa de creativitat enorme (Vint-i-dos contes).
● Comença a escriure : Jardí vora el mar, La plaça dels diamants i La mort i la primavera.
● En 1960 envia La plaça dels diamants a la convocatòria del premi Sant Jordi i és eliminada.
● En1962, es va publicar La plaça dels diamants gràcies a Joan Fuster.
● En1966, li van donar el premi San Jordi, sense presentar-se, per El carrer de les Camèlies.
● En 1972 torna a Catalunya on acabarà Mirall trencat(1974), la més sólida de la seua producció.
● Li és otorgat el Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (1980).
● Mor a Girona afectada per càncer, en 1983.
● Deixa com hereu l´Institut d´Estudis Catalans, que va crear la Fundació Mercè Rodoreda.
La Plaça del DiamantResum
Natàlia, òrfena de mare, treballa de dependenta en una pastisseria. En un ball de la Festa Major de Gràcia, coneix en Quimet, amb qui es casa al cap d'un any. Aquesta relació capgira radicalment la vida de la Natàlia, que progressivament entra en un procés de submissió, el primer esglaó del qual és la pèrdua d'identitat: ja des del primer capítol, la jove deixa de ser la Natàlia per esdevenir la Colometa.
Espai i temps
● Espai: La plaça del Diamant al barri de Gràcia, Barcelona. Espais tancats (majoria) o oberts com la patja.
● Temps: La història es desenvolupa durant el període de temps comprès entre la Segona República i la immediata postguerra.
● Condicionen la trama.
Tema
L'amor de la Colometa cap els que l'envolten, així com la mena de vida d'una família sense res, o la manera en la qual un home masclista pot sotmetre a la seua dona.
Estructura ● Novel·la lineal.● Comença amb un pròleg de l'autora, i d'un epíleg de Joan Sales.
49 capitols que poden dividir-se en introducció, nus i desenllaç d'aquesta manera: Introduccio: Colometa i Quimet es coneixen, i finalment es casen.
Nus: Es tracta la vida de Colometa amb Quimet fins que es mor, i després quan es casa amb Antoni.
Desenllaç: Es tracta la vida amb Antoni, els fills es tornen grans, Toni fa la mili, i Rita es casa amb Vicent.
Personatges principals
● Natàlia és el personatge que més evoluciona en tota l'obra.● Quimet és un personatge que no canvia res en tota l'obra des del
començament fins al final.● Antoni, el segon marit de Colometa, també és un personatge pla.● Narració protagonista, és a dir, el narrador i la protagonista principal són
la mateixa persona.
Simbologia
El símbol més important de la novel·la són els coloms, ja que en la primera part caracteritzen la vida amb el seu marit, criador de coloms, que fins i tot l' imposarà el nom de Colometa. Quan la protagonista acaba amb els coloms, s'allibera d'aquell frustrament. I al final de l'obra els coloms seran un element de record per Colometa.
Pel·lícula
Adaptació de la novel·la del mateix títol de l'escriptora Mercè Rodoreda. Fou portada al cinema l'any 1982 pel director Francesc Betriu. Sílvia Munt va interpretar la Colometa i Lluís Homar va ser en Quimet. Posteriorment se'n va realitzar una adaptació per a la televisió.
