LA NARRATIVA MEDIEVAL:

LA NOVEL·LA CAVALLERESCA

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

ENRIC ESTELLÉ ROS

1. Valorar la relació entre la societat dels segles XIV i XV i les expressions literàries de la cavalleria.

2. Distingir els llibres de cavalleries de la novel·la cavalleresca.

3. Analitzar les característiques de la novel·la Curial e Güelfa.

4. Analitzar les característiques singulars de la novel·la Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.

1. Antecedents literaris

• La novel·la cavalleresca té els seus orígens en unes narracions en vers, octosíl·labs apariats, anomenades romans courtois, de la tradició literària francesa del segle XII.

• Aquest roman té un caràcter cortesà, es transmet per la lectura i s’incorpora a la trama cavalleresca l’element amorós, això darrer el distancia de la cançó de gesta.

• Els protagonistes són cavallers errants vinculats a la cort del rei Artús.

• Es desenvolupen a la Bretanya. Cavallers com Tristan, Lancelot o Perceval són els protagonistes.

• En aquestes aventures hi intervenen una colla d’elements meravellosos i màgics, mags com Merlí o Morgana, i hi juga un paper important la dama: Isolda, Ginebra...

• Aquestes obres són conegudes com a romans de la matèria de Bretanya, o novel·les del cicle Artúric, les composicions del Chrétien de Troyes són les més populars.

• S’introduïren a Catalunya al final del segle XII i es feren obres originals en català com El Blandín de Cornualla.

2. Els llibres de cavalleries

• Seguint la tradició de les novel·les artúriques trobem els llibres de cavalleries que es desenvolupen fonamentalment a la literatura castellana.

• Obres com L’Amadís de Gaula i el Palmarín de Inglaterra són exemples ben representatius.

• Aquestes obres narren les aventures d’un cavaller errant de gran valor i força que venç els enemics enmig d’un món ple de meravelles i éssers extraordinaris i màgics (dracs, nans, gegants, encanteris...).

• L’acció de les obres se situa en paratges llunyans i exòtics i en un temps remot. Són novel·les de caràcter inversemblant, molt fantasioses.

• Els llibres de cavalleries van tenir molt d’èxit, sobretot entre els cavallers del segle XV, que mitificaren la figura dels herois i els imitaren.

3. Les novel·les cavalleresques3. Les novel·les cavalleresques• En el segle XV i fruit de la interrelació entre la realitat i la

ficció va sorgir un altre gènere: la novel·la cavalleresca.

• La novel·la cavalleresca se separa de les novel·les de cavalleries per:

El protagonista tot i ser un cavaller fort i valent, ho és en una mesura humana.

Les accions s’esdevenen sense la intervenció de prodigis o d’elements meravellosos i màgics.

Els llocs i paisatges són coneguts i localitzables.

El temps de l’acció és proper al de l’escriptura i alguns dels personatges són històricament documentats.

Són, per tant, novel·les versemblants que s’inspiren en la vida de cavallers reals de l’època.

• Dins el gènere de la novel·la cavalleresca se situen

l’obra anònima Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc, de

Joanot Martorell.

4. 4. CURIAL E GÜELFACURIAL E GÜELFAObra anònima de mitjans segle XV que narra en tres capítols les aventures del cavaller Curial.

És una història d’amor i d’armes, que explica el procés de gestació d’un heroi, des dels seus orígens humils fins que aconsegueix el reconeixement, la fama i l’honor que corresponen a un cavaller.

Curial és un cortesà hàbil en les armes, les lletres i la música que haurà de superar moltes dificultats i les seves febleses per aconseguir l’amor de Güelfa.

4.1 Característiques de 4.1 Característiques de Curial e GüelfaCurial e Güelfa

• El tret principal és el realisme que caracteritza les novel·les cavalleresques.

• Les cavalleries de Curial se situen en llocs coneguts: Alemanya, França, Grècia i Tunísia.

• Per accentuar el verisme els personatges de la novel·la tenen noms i cognoms coneguts de l’època i al costat de personatges de ficció n’apareixen d’històrics.

• La novel·la inclou alguns passatges al·legòrics i elements mitològics que volen mostrar la cultura clàssica i italiana de l’autor i els seus gustos renaixentistes.

• Un tret de modernitat i de realisme és l’ascensió social d’un jove de baixa condició per mitjà de la cavalleria, i també la descripció de la seva evolució psicològica.

• Finalment, la novel·la s’allunya de les obres artúriques per l’humor i la inclusió d’escenes divertides.

5. 5. TIRANT LO BLANCTIRANT LO BLANC

• Joanot Martorell va néixer a Gandia el 1410 i és l’autor de la novel·la Tirant lo Blanc.

• Joanot Martorell era un cavaller que pertanyia a la noblesa valenciana i que es va caracteritzar pel seu tarannà lluitador i bregós. Estan documentats diversos litigis i desafiaments amb tot un seguit de cavallers.

• Martorell morí el 1468 i la seva obra no va ser publicada fins el 1490 per Martí Joan de Galba qui en preparà la publicació.

• L’obra narra les aventures del cavaller bretó Tirant, des de la seva joventut fins després de la seva mort.

• Tirant es prepara per a ser cavaller a les noces del rei d’Anglaterra a Londres on guanya tots els tornejos.

• Després l’acció es desplaça a França, Rodes, Sicília i, sobretot, Constantinoble (per lluitar contra els turcs), on s’esdevenen els fets més substanciosos de la novel·la, entre els quals hi ha l’amor entre Tirant i Carmesina.

• L’acció passa al nord d’Àfrica, on una tempesta porta la nau de Tirant i després d’un llarg captiveri aconsegueix fugir. Després torna a l’imperi grec on venç finalment els turcs i es nomenat Cèsar de l’Imperi però agafa una pulmonia i després de fer testament mort. En saber la notícia moren de dolor l’emperador i Carmesina.

• 5.1 Característiques de5.1 Característiques de Tirant lo BlancTirant lo Blanc

• La versemblança, la voluntat de reflectir la realitat condiciona el tractament dels personatges i la narració.

• L’evolució psicològica dels personatges es tractada de manera moderna.

• Tirant és un cavaller fort i valent, inspirat en la realitat. El que és i el que fa es pot explicar per la lògica i la raó; no hi ha intervenció de la màgia o de la fantasia.

• Un element de modernitat és el to d’ironia i l’humor presents a la novel·la, sobretot quan l’acció se centra en la vida quotidiana i en les intrigues amoroses.

• Les relacions entre els personatges (Tirant-Carmesina, Diafebus-Estefania, Hipòlit-Emperadriu) es presenten amb una forta càrrega sensual i eròtica.

• La prosa presenta dos estils diferents, al camp de batalla la llengua és grandiloqüent pròpia dels nobles; en els fragments més humorístics sentim parlar els burgesos de l’època.