La construcció de la imatge del món

La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 1

“Si l’Oceà Atlàntic fos tan extremadament ample, podríem na-vegar des d’Algèria fins a la Índia”.

Eratòstenes, segle III a.C.

“El mateix que a la nostra part hi ha una part del món queveiem i coneixem, també deu haver-hi a l’altra, a la occidental,un continent que no podem veure ni conèixer”.

Ramon Llull, 1300 dC

“Des de la ciutat de Lisboa fins a l’Oest, la carta té 26 seccionsde 250 milles cadascuna, gairebé un terç de la circumferènciade la Terra, abans d’arribar a la magnífica ciutat de Quinsay”

Paolo Toscanelli,en una carta a Alfons Vè de Portugal, 1474

LA CONSTRUCCIÓ DE LA IMATGE DEL MÓNCicle mitjà i superior d’Educació PrimàriaEducació SecundàriaCentre de Recursos Educatius del Mar


LA CONCEPCIÓ DEL MÓN

La imatge que l’home ha tingut del món que l’envolta ha anat variant al llarg del temps,variació que depenia de les concepcions filosòfiques i religioses que imperaven a cadaèpoca, així com de l’exploració que s’havia fet de l’entorn. Atlas, mapes, portolans, etc, hananat recollint el procés de la construcció de la imatge del món, des de l’antiguitat fins alsnostres dies.

El món a l’Època ClàssicaMolts dels filòsofs de la Grècia clàssica intuïen que el món havia de ser circular i, fins i

tot, en van calcular les seves dimensions. Era una concepció intuïtiva més que no pasempírica, però alguns d’ells van ser tan precisos en els seus càlculs del diàmetre terrestreque l’error és gairebé nul. Entre aquests filòsofs cal destacar Ptolomeu, per la importànciaque adquiriran les seves teories al llarg del segle XV, tot i que van ser oblidades als primerssegles de l’Edat Mitjana.

El món a l’Edat MitjanaA mida que es va anar estenent la religió cristiana es va anar imposant la concepció d’un

món pla i amb el seu centre situat a Jerusalem. Un món on s’hi trobavael paradís terrenal, la font de l’eterna joventut, unicorns i altres éssersantropomòrfics en terres per descobrir, delimitat per uns oceans miste-riosos i terrorífics. Tot aquest seguit de fantasies van tenir moltaimportància en els viatges d’exploració.

Els mapes de l’Edat Mitjana solen plasmar-se en un cercle. El mónes divideix en tres parts: Europa, Àfrica (més coneguda com Líbia) iÀsia, disposades en forma de T, on la seva columna representa elMediterrani, tenint a una banda Europa i a l’altra Àfrica. A La creu de la Ts’hi situa Jerusalem, i a sobre, Àsia. La representació dels països peca de ser massaallargassada. Els contorns del cercle el conformen els oceans que envolten les terres.

La navegació en aquesta època era de cabotatge, és a dir, es resseguia la costa is’internaven mar endins només si no hi havia cap altre remei.

L’exploració del mónRaons econòmiques (comerç) més

que no pas religioses o científiques, vanprovocar el desplaçament dels navegantsi l’exploració dels diferents continents.

L’interior d’Àsia es va anar fentrelativament popular a partir de lesexpedicions comercials que Marco Polohavia realitzat el segle XIV per la Xina,Mongòlia i el Japó, i que va reflectir en Mapa mundi de Martellus, 1489


una sèrie de relats on allò conegut i allò imaginari quedava molt barrejat (l’existència del’Edèn, per exemple).

Existia una forta relació comercial entre l’Orient i Europa, basada sobre tot en el comerçde les espècies, un producte molt valorat com a conservant d’aliments, com a base perconfeccionar tota mena de cosmètics, pels seus poders curatius, etc.

A mitjans del segle XV, l’Imperi Turc va tallar les rutes de subministrament d’aquestsproductes (fins a aquell moment, sempre arribaven a Europa per terra), per la qual cosas’inicià una cursa entre les diferents nacionseuropees per intentar tornar a contactaramb aquest lucratiu comerç per via maríti-ma, ja que qui ho fes en primer llocn’aconseguiria l’exclusivitat.

Els portuguesos van iniciar lacircunnavegació del continent africà, perarribar a les costes de l’Índia navegant perl’encara desconeguda costa oriental afri-cana. Però les idees clàssiques del’esfericitat de la Terra havien tornat a arrelaramb força entre els científics, i alguns vansuposar que també es podria arribar almateix lloc navegant en la direcciócontrària, és a dir, cap a Ponent.

Concepció colombina del món, on no existeix Amèrica


1492. L’ANY DEL DESCOBRIMENT.

L’ any 1492 és una data molt important per a la Història de la Humanitat. Representa unabans i un després, un canvi brutal dels conceptes que fins aquell moment s’havia tingut del’home, del món i fins i tot de l’Univers. Gran part d’aquests canvis es van produir a partir deldescobriment d’ Amèrica, que va tenir una transcendència capital. Imaginem que entre laTerra i la Lluna, les primeres naus espacials haguessin trobat un altre planeta desconegut. Eltrasbals hauria estat enorme.

Cal, per tant, estudiar a fons aquest moment concret de la història de la Humanitat, ja queles seves conseqüències encara són vigents en els nostres dies.

La situació política durant el segle XV era molt complexa. A partir de I’any 1476, coincidintamb el casament d’Isabel de Castella i Ferran d’ Aragó, es produí a la Península Ibèrica unalluita per la successió de la Corona de Castella, amb la Corona de Portugal molt implicada,que culminà amb el Tractat d’Alcaçoves (1479), pel qual Portugal renunciava als seusinteressos sobre Castella, mentre en política exterior, es feia el repartiment de les zonesd’influència, segons el qual els castellans no podien anar més al sud de les illes Canàries,territori que quedava en exclusivitat per als portuguesos gràcies a una sanció papal.

Dos anys més tard, Castella va encetar la guerra contra el regne de Granada (1481-1492), que va exhaurir les arques de l’Estat i que va significar l’expulsió definitiva dels àrabs.

A Portugal, el rei Enric el Navegant havia fundat uns quants anys abans a Sagres laprimera escola naval del món, amb diferents finalitats: combatre els àrabs, recuperar TerraSanta, establir un intercanvi directe amb els mercats d’or i esclaus d’ Àfrica, connectar ambel mercat de les espècies vorejant l’encara desconeguda costa africana... És al segle XVquan aquesta formació començà a donar els seus fruits culminant l’any 1487, moment enquè Bartolomé Díaz arribà al cap de Bona Esperança, i obrí la via africana per arribar alcobdiciat mercat de les espècies, al llunyà Orient.


CRISTÒFOR COLOM

Des del mateix moment en què es va albirar el continentamericà, la imatge del seu descobridor, Cristòfor Colom, vaanar engrandint-se, fins convertir-se en la figura que en tenimavui en dia; personatge enigmàtic, intrigant i ambiciós, glorificati rebutjat pels seus contemporanis, empresonat pels mateixosque li van donar l’oportunitat de passar a la posteritat i finalmentcol·locat en el lloc que li correspon a la història. Colom vadonar a Castella una gran oportunitat per convertir-se en laprimera potència del món.

Gairebé tots els autors coincideixen en dir que Cristòfor Colom va néixer a la ciutat italianade Gènova, cap a l’any 1451. Era el més gran d’una família de 5 germans, els dos primers delsquals es van dedicar des de molt joves a navegar. Així, trobem Cristòfor Colom navegant alservei de la Corona de Portugal, fent recorreguts comercials, venent sucre a Madeira, l’any1478, o de reconeixements i descobriments de les costes africanes. Gràcies a aquests viatgesva poder acumular informació que li proporcionaven els navegants sobre terres desconegudes,de les quals procedien trossos d’arbres desconeguts o fragments de fusta gravades amb for-mes estranyes. Tot això va anar creant en la ment de Colom la idea que hi havia terra més enllàdels límits coneguts, i que si aquesta terra era l’Orient, aleshores seria possible arribar-hi naveganten la direcció oposada a com ho feien els portuguesos.

Colom va estudiar obres geogràfiques amb les quals anava reforçant la teoria que navegantcap a Occident es podia arribar a les cobdiciades illes de les espècies. Es va basarfonamentalment en el llibre “Imago Mundi”, del francès Pierre d’Ailly, publicat cap a I’any 1480. Enel seu exemplar, conservat a la Biblioteca Colombina de Sevilla, es poden veure notes als margesque reafirmen les seves teories. També en el llibre dels viatges de Marco Polo es poden veuresubratllats per ell mateix, els objectes que anava buscant en aquest projecte i que descriuen laseva personalitat, capficada amb una fixació: perles, pedres precioses, ivori, pebre, clau, noumoscada...

Amb aquesta idea, Colom escriu a Toscanelli, geògraf florentí, per exposar-li la idea decreuar l’Atlàntic i arribar a les Índies i sol·licitar-li una còpia de la seva famosa carta. Colomanava a la recerca de documents que confirmessin la seva teoria, adoptant uns autors idesestimant uns altres, en funció del que més li interessava per obtenir les proves amb lesquals presentar-se davant dels personatges que poguessin fer front a les despeses que unaempresa d’aquestes característiques requeria. Així, segons ens diu el seu fill Ferran, Colomesperava trobar terra a 2.760 milles de les illes Canàries, quan la distància real entre Europai el Japó, en direcció oest, és de 12.200 milles.


Amb aquestes dades tan esperançadores com errònies es va presentar a la Cort del reiJoan II de Portugal, on el seu projecte va ser estudiat pels erudits més importants de l’època,que el van rebutjar en considerar que l’Oceà que els hi presentava Colom era massa petit.D’altra banda, el Rei comptava amb arribar, tard o d’hora, a vorejar la costa africana, on teniaimplicats tots els seus interessos.

L’any 1484, Colom va abandonar Portugal i va arribar a Castella, per exposar el seu projecteals Reis Catòlics, però la dedicació exclusiva de la Corona a la conquesta de Granada i lasusceptibilitat dels seus científics van decidir Colom a marxar de Castella, per oferir el seuprojecte a les corones de França i Anglaterra, però just abans de marxar va aconseguir una altraaudiència dels reis i finalment la resposta afirmativa al seu projecte, un cop Granada va serconquerida el gener del 1492.


El VIATGE

Hi ha molts aspectes en el viatge de Colom que han fet sospitar a molts autors sobrel’autenticitat de la seva aventura: el genovès sabia per on havia d’anar i tornar per aprofitar almàxim els vents alisis; va saber preveure el moment en què arribarien a albirar terra, nonomés en el primer viatge, just quan la seva tripulació estava a punt d’amotinar-se, sinó enels següents, quan els seus vaixells arribaven de forma perfecta als seus destins, onteòricament ningú no havia arribat abans.

Tot això, junt amb alguns passatges del seu diari que poden interpretar-se amb diferentslectures, fa pensar que Colom tenia certa constància de l’existència d’aquestes terres queell situava a l’Orient (quina altra cosa podia ser?), bé per haver rebut informació privilegiada,o bé perquè ell mateix havia estat testimoni d’aquest fet.

Colom va trigar 71 dies en recórrer els 7.500 quilòmetres que separen Palos de Moguerde l’illa de Guanahaní. EI viatge va ser accidentat des de bon començament. Colom voliaaconseguir tres embarcacions per fer la seva travessia, en concret tres caravel·les, perònomés va aconseguir de la Corona la construcció de dos d’aquests vaixells, mentre el ter-cer, una nau, no queda encara clar si el va obtenir de la Corona o si el va haver de llogar ellmateix.

Les caravel·lesEren naus molt lleugeres, amb un casc llarg i estret, que

podien navegar amb facilitat a la bolina, és a dir, cenyint la velacontra el vent. Tenien una sola coberta, amb dos o tres pals onaparellaven veles llatines -triangulars-, que permetien unanavegació ràpida, ideal per fer reconeixements, descobertes,etc. Les dues caravel·les de l’expedició de Colom eren la Niña, amb aparell llatí, i la Pinta,construïdes a Palos i que portaven una tripulació d’uns 20 i 30 homes respectivament.

La nauEra un vaixell panxut, més lent que les caravel·les, ja

que la seva finalitat era de nau mercant. Portava tres pals,amb una vela quadrada en els dos primers i vela triangular ollatina a l’últim. Portava dos castells a proa i popa per protegir-se dels atacs.

La nau que duia Colom es deia Santa Maria, tot i que elseu nom anterior era la Marigalante, i la seva tripulació lacomposaven uns 40 homes.


La travessiaLa travessia va començar el dia 3 d’agost de 1492, amb els vaixells comandats per

Colom a la Santa Maria, i els germans Martín Alonso Pinzón a la Pinta i Vicente YáñezPinzón a la Niña. De seguida es va notar que l’aparell llatí de la Niña no era el més adequatper a una navegació amb vents forts i constants com la que es preveia amb els alisis, ja quesovint li feia perdre el rumb. La Santa Maria va ser el vaixell insígnia d’aquesta flota, però elseu pes i dimensions, feien retardar la navegació de les altres dues, molt més marineres.

La Pinta per la seva banda va trencar el timó i el casc feia molta aigua.

Totes aquestes avaries van decidir Colom d’anar a les Canàries per mirar de fer lesoportunes reparacions i continuar el viatge.

Un mes després d’arribar a les Canàries, el 6 de setembre de 1492, els vaixells van fer-se a la mar, rumb al desconegut.

A partir d’aquest moment, els esdeveniments que van passar durant el viatge els coneixemgràcies a les anotacions que Colom feia en el seu diari de navegació. S’ha de tenir en compteperò que en ser una escriptura subjectiva, no ens podem creure tot el que hi ha escrit, o bého hem d’interpretar llegint entre línies. Per exemple, se sap que Colom portava dos comptesdiferents de la distancia que navegaven cada dia un per a ell, que es correspondria amb ladistància que ell considerava correcta, i un altre per a la tripulació, menor que l’anterior, queels hi deia per intentar tranquil·litzar-los sobre la distancia recorreguda. Curiosament, aquestaúltima dada era més propera a la real que la que ell considerava encertada.

Els instruments de navegacióEl segle XV, la navegació practicada era bàsicament de cabotatge, és a dir, sense perdre

de vista la costa, per tenir sempre una referència del lloc on es trobaven. Els viatges es feienentre ports coneguts i a distàncies més o menys controlades.

Tot i això, els vaixells portaven una sèrie d’instruments, per calcular la seva posicióaproximada, dita per estima.

Aquests instruments eren especialment necessaris quan es perdia el punt de referènciade la costa, com va passar en aquest viatge. Els més importants eren els següents:

* L’astrolabi, la ballesteta i el quadrant. Eren instruments quedeterminaven l’alçada de l’estel Polar o del Sol sobre l’horitzó, iconsultant uns almanacs, permetien determinar la latitud en quees trobava el vaixell (és a dir, la distància a que es trobava entrel’Equador i els Pols).

* El compàs marí. Permet conèixer quina és la posició del nordmagnètic, i per tant, obtenir un punt de referència per definir laposició i orientació del vaixell. El composa una agulla magnetitzadaque assenyalava sempre al nord, dins d’una capsa amb aigua. Exemple de utilització d’una

ballesteta


Sondalessa

* El rellotge de sorra. Era l’instrument que permetia conèixer el temps a bord. Es feiaservir per calcular les mesures astronòmiques, pels canvis de guàrdia (dividits en 4 hores),etc. Els encarregats de girar-los quan arribaven al final eren els grumets.

* La sondalessa. Era un instrument utilitzat per cal-cular la fondària que hi havia sota el vaixell. Estavaformat per una corda amb nusos distribuïts a unadistància concreta, (normalment la distància que hiha entre els dos braços estesos, raó per la qual cadanus correspon a una braça), i amb una peça metàl·licaen un dels extrems, que feia de pes i que permetiaconèixer el material de que estava compost el fons.


TERRA!

La nit de l’11 al 12 d’octubre de 1492, després de 35 dies de navegació des de la sortidade les Canàries, els guaites van veure terra. El divendres 12 d’octubre al matí, els capitansi part de la tripulació van entrar en contacte amb els nadius de l’illa de Guanahaní, que va serbatejada per Colom amb el nom de San Salvador.

A partir d’aquí, les naus van anar navegant d’illa en illa, fent descobriment d’aquestesnoves terres que, automàticament, passaven a formar part de la Corona de Castella, finsarribar a la gran illa de Cuba, que Colom va batejar amb el nom de Juana, i Haití, anomenadaLa Española. Tots aquests indrets tenien noms indígenes que Colom associava amb elsnoms de les ciutats que pensava estar trepitjant.

Va ser precisament a La Española on la nau Santa Maria va embarrancar en topar ambuns esculls, encara que per sort no hi va haver víctimes. Però no tots els mariners podientornar cap a Europa en els vaixells que quedaven, i per això, una part de la tripulació de laSanta Maria, en concret 38 homes (voluntaris, segons Colom) van haver de quedar-se a LaEspañola, protegint-se amb unes construccions fetes amb les restes del vaixell, i que vanbatejar amb el nom de Fort de la Nativitat, per haver-se enfonsat el vaixell la nit del 24 dedesembre de 1492.

EI 16 de gener, la Pinta i la Niña van començar el viatge de tornada cap a Europa, endirecció nord i aprofitant els vents alisis que en aquella latitud bufaven cap a l’Est, els mateixosvents que uns mesos abans i uns quants graus de latitud més al nord, els havien fet entrara a història.

Al contrari del plàcid viatge que havien tingut a l’anada, el de tornada va ser una travessiamolt complicada, amb tempestes, malalties a bord, etc. Els dos vaixells es van separar pelmal temps, i la Niña va arribar el 17 de febrer de 1493 a les illes Açores, on va ser retingudapels portuguesos, i va arribar el 4 de març a Lisboa, arrossegada per les tempestes, mentrela Pinta arribava a Baiona.

Els viatges següentsLes conseqüències del descobriment d’ Amèrica van ser molt importants per a la història

de la humanitat, no només a nivell geogràfic, ja que va significar trencar amb la concepciódel món que es tenia fins aleshores, sinó també a molts altres nivells (culturals, econòmics,socials, etc). Es va obrir un món radicalment nou, que ningú imaginava que existís;l’importantíssim cabdal de riqueses, no només materials, sinó també culturals que van arri-bar a Europa procedents d’aquest Nou Món van fer que la vida no fos com fins aquell moment.L’evidència que encara quedava molt del planeta on vivia l’home per conèixer va tenir moltde pes en el decurs de la història.


Després del seu primer viatge, Colom en va fer tres més, mirant de trobar quelcom queconfirmés que les terres que ell havia descobert eren les de l’Orient de les espècies, peròenlloc no va poder mostrar cap prova dels fabulosos imperis que anava buscant. Evidentment,Cathay i Cipango no eren allò que ell havia descobert sinó que es trobaven molt més al’Oest.

Colom va ser nomenat virrei de les Índies Orientals i Almirall de la Mar Oceana. Així, elsegon viatge el va portar a les illes Dominica, Guadalupe, etc; entre els anys 1493 i 1494,amb 17 vaixells i 1.200 homes, una veritable flota de colonització.

En el tercer viatge, iniciat l’any 1498 es dirigí en primer lloc a l’illa Trinidad per desprésenfilar rumb al Continent fins a les costes de l’actual Guayana, trepitjant-lo per primera vegada.Una sèrie de desordres i rebel·lions a les colònies van obligar els Reis a ordenar el seurelleu com a governador de les Índies i el 23 d’agost de 1500, tant ell com els seus germans,van ser empresonats i substituïts per Francisco de Bobadilla.

Colom va tornar a Espanya, on va ser indultat pels monarques, si bé no se li retornarenels títols que tenia. Fins a l’any 1502 no aconseguí la confiança de la Corona per fer un altreviatge d’exploració, a la recerca de ciutats descrites per Marco Polo, que segons ell haviend’estar molt a prop de les terres que ja havia descobert.

EI quart viatge es preparà com si anés a fer la volta al món, ja que coincidí en el tempsamb el viatge iniciat per Vasco da Gama cap a les terres de les espècies i la intenció deColom era arribar-hi abans navegant per les noves terres descobertes. El genovès es dirigía les costes mexicanes (Yucatán), i començà a navegar en direcció sud, a la recerca delpas que el dugués directament cap a Cathai i Cipango. Quan va veure que la costa giravacap a l’Est en comptes de l’Oest es va adonar que aquell no era el camí.

En intentar tornar cap a l’Española, va naufragar a Jamaica, on hi va restar prop d’un any.Quan va ser rescatat, l’any 1504 i va tornar a Espanya, ja es trobava molt malalt.

Cristòfor Colom morí l’any 1506, a Valladolid, convençut que el que es trobava més enllàde l’Oceà era el meravellós Orient, i no un Nou Món que a partir d’aquell moment es coneixeriaamb el nom d’un cartògraf florentí anomenat Americo Vespucio, un dels primers cartògrafs arepresentar aquests nous territoris.


ELS AMERICANS

L’ any 1492, quan els europeus van arribar a Amèrica, es van trobar amb uns pobladorsd’aquestes terres que no s’esperaven. Ells imaginaven personatges amb ulls oblics, de pellpàl·lida, amb roba de seda, enjoiats amb elaborades pedres precioses, posseïdors d’una deles cultures més brillants de l’època.

Per contra, els castellans es van trobar amb uns individus que anaven gairebé despullats,amb un color de pell semblant al seu, un xic més fosc i que parlaven una llengua desconegudaper als intèrprets de l’expedició. Colom fa una descripció prou encertada d’aquests individus,en el moment de la seva arribada a l’illa de Guanahaní:

Els indígenes de les primeres illes que va descobrir Colom formaven un conjunt moltheterogeni, des dels arauac, de la cultura Taina, fins els temuts canibes, els antropòfags queassolaven les illes del Carib a la recerca de víctimes. Tots ells varen rebre l’equivocat nomd’indis.

Per als americans, l’arribada dels europeus va suposar igualment un daltabaix en laquotidianeitat de les seves existències.. Segons els testimonis d’algunes cròniques que enshan arribat, els van interpretar de la següent manera:

Els europeus van portar amb ells un seguit de malalties desconegudes al Nou Continentque, juntament amb l’esclavització dels indígenes i les guerres d’extermini, van acabar ambla vida de molts indis americans en un breu període de temps.

«Ellos andan todos desnudos como su madre los parió, y también lasmujeres, aunque no vi más que una harto moza (...). Muy bien hechos, demuy hermosos cuerpos y muy buenas caras. Los cabellos gruesos casi comosedas de cola de caballos, y cortos. Los cabellos traen por encima de lascejas, salvo unos pocos detrás que traen largos, que jamás se cortan. Ytodos de la frente y cabeza muy ancha, más que otra generación que hastaaquí haya visto. Y los ojos muy hermosos y no pequeños. Y ellos son de lacolor de los canarios, ni negros ni blancos (…). Ellos todos a una son debuena estatura de grandeza y buenos gestos; bien hechos (...). Las piernasmuy derechas, todos a una mano, y no barriga, salvo muy bien hecha ‘’.

‘’Vaig anar a la riba del mar gros des d’on vaig veure caminar pel mig delmar un pujol molt gran, anava d’un cantó a l’altre sense arribar a la platja (…).S’emboliquen els cossos per tot arreu, només se’ls veuen les cares, blanquescom si fossin de calç. Tenen els cabells grocs, encara que alguns els tenennegres. Llarga la barba, també groga, el bigoti també el tenen groc. Els cabellsarrissats i fins una mica cargolats’’.


LA PRIMERA VOLTA AL MÓN

Els objectius plantejats per Cristòfor Colom d’arribar al’Orient continuaven intactes el primer terç del segle XVI, jaque des que els turcs havien tallat el pas per terra, encaraningú havia aconseguit arribar a les cobdiciades illes de lesespècies, i entre Portugal i Espanya hi havia una cursa perveure qui ho aconseguia abans i en prenia possessió.

Un dels marins convençuts de poder-ho fer era elportuguès Fernando de Magallanes, qui amb un fort despitenvers el rei de Portugal per no haver reconegut els seusmèrits militars, es va posar a les ordres del rei d’Espanya,l’Emperador Carles, i va començar aquest viatge deconquesta i de descobriment.

La flota, formada per 5 naus i 239 tripulants, va sortir de Sanlúcar de Barrameda l’any1519 i molt aviat es va veure que no seria un viatge gens fàcil. El fet de ser comandats per unestranger va provocar cert malestar entre la tripulació espanyola, traduït en intents de motíquan arribaven a l’alçada de Brasil, i la deserció d’un dels vaixells en intentar creuar l’estretque uneix l’Atlàntic amb el Pacífic, estret que a partir d’aquell moment portaria el nom delnavegant portuguès.

La part més dura fou la travessia de l’oceà Pacífic, quan els queviures començaven afaltar, i l’escassetat i les malalties eliminaven molts dels tripulants dels vaixells.

En arribar a les illes Filipines, i en un intent d’evangelitzar els indígenes, Magallanesjuntament amb alguns dels seus homes van perdre la vida, i aleshores va agafar elcomandament de la flota l’espanyol Juan Sebastián Elcano, qui fou l’encarregat de fer arribarals seus homes a les illes de les espècies, demostrant així que el món era rodó.

A partir d’aquest moment, en comptes de fer el viatge de tornada pel mateix camí del’anada, va continuar navegant cap a Ponent i, evitant els vaixells portuguesos, va arribarper fi a Espanya l’any 1521 amb només un vaixell, la nau Santa Maria de la Victòria, i 12 dels239 homes que havien sortit tres anys abans, però havent demostrat el que durant molt detemps només se sabia teòricament: que la Terra era rodona.

Fernando de Magallanes


LA NAVEGACIÓ AL SEGLE XVIII

A partir de la demostració que la Terra era rodona, va començar una cursa entre elsdiferents països europeus per conquerir nous països. Així es van afegir a Espanya i Portu-gal estats com França, Holanda i, sobretot, Anglaterra, que van començar a dotar les sevesflotes de vaixells capaços de navegar durant molt de temps amb condicions adverses.

Les tècniques de navegació es van perfeccionar, els vaixells es van fer més grans, mésràpids, amb la qual cosa podien portar més mercaderies i passatgers, més lluny i en menystemps. Així, van néixer embarcacions com les fragates, les corbetes, els bergantins, quenavegaven molt més ràpid perquè portaven un sistema de propulsió amb veles, molt méscomplex que els vaixells que havien navegat fins a aleshores. S’havia d’aprofitar al màximaquesta energia que permetia creuar els mars, i els vaixells de vela ho van fer, arribant alpunt del seu màxim desenvolupament en aquesta època, i no van ser superats fins la creaciódels vaixells a vapor, a finals del segle XIX.

A bord d’aquests vaixells ja no hi anaven soldats, amb finalitats de conquesta, sinóinvestigadors i científics, ja que un cop s’havien conquerit les terres, estudiaven no nomésel territori, sinó també els seus pobladors.

A aquesta època corresponen els viatges de Cook, Bougainville, Malaspina, Darwin,etc, que van tenir gran importància no només a nivell geogràfic (es van descobrir tots elscontinents, inclosos els Pols), sinó també científic (descobriment de noves espècies animalsi vegetals), cultural, social (estudis etnològics), etc.


Activitats suggerides


LA TERRA, ÉS PLANA O RODONA?

El primer que es necessita per conèixer el planeta és delimitar el seu tamany. El segle IIa.C, Eratòstenes, director de la Biblioteca d’Alexandria, va aconseguir fer un càlcul moltacurat.

Com es pot explicar que, el mateix dia i a la mateixa hora, hi hagi un lloc on el sol noprodueixi cap ombra, i que en un altre lloc, ubicat més al nord, es produeixi una ombraconsiderable?

A què pot ser degut?

Solució: Si tenim en compte que, degut a la distància a què es troba el sol, els seus raigs arriben verticalmenta la Terra, això només s’entén si el planeta és rodó.

A Syene (actual Assuàn), els raigs del sol entraven directes als pous d’aigua, i es reflectienal fons. Això demostrava que hi havia un dia a l’any (el 21 de juny, solstici d’estiu) en que elsraigs queien de manera totalment vertical. En canvi, a Alexandria, aquest mateix dia, elsedificis provocaven una ombra que formaven un angle de 7º respecte als elements verticals.Aquesta dada va permetre Eratòstenes calcular el tamany de la Terra. Com creus que ho vafer?

Solució: L’angle de 7º és aproximadament una cinquantena part dels 360º que formen la circumferència dela Terra. Per tant, per conèixer el tamany del món, només havia de fer una senzilla regla de tres, i comparar ladistància que hi havia entre Syene i Alexandria, i extrapolar-la al tamany del món.

Per calcular la distància entre Syene i Alexandria, va enviar un grup de soldats, amb unavelocitat mitja, i el resultat final va ser de 5.000 estadis.

Per tant, si per a 7º hi ha una distància de 5.000 estadis, quina serà la distància per a360º, és a dir, per al total de la circumferència de la Terra?

Solució: Una senzilla regla de tres:7º ——— 5.000 estadis

360º —————— x estadis7x = 1.800.000

x = 1.800.000 : 7x = 257.142 estadis

Aquesta distància però ens ve donada en estadis, però sabent que un estadi equival a1.570 metres, quina serà el tamany definitiu de la Terra, en quilòmetres?

Solució: Una altra regla de tres:1.570 metres = 0’157 quilòmetres

1 estadi ————— 0’157 km257.142 estadis ————— x km

40.371 km = 1x

x = Tamany de la Terra = 40.371 km


LA REPRESENTACIÓ DE L’ESPAI

La concepció que tenen els europeus del món que els envolta canvia a mida que elsdescobriments geogràfics fan aparèixer nous territoris, que es plasmen sobre el paper o elpergamí pels cartògrafs.

* Ordena i associa cada mapa amb el seu autor i època, segons els coneixements quehas adquirit en aquesta visita.

1. Martellus, 1489. 2. Ptolomeu, 280 a.C. 3. Fra Mauro, 1459.4. Oliva, 1614. 5. Guthrie, 1785. 6. Vespucci, 1526.7. Saint Denis, 1370. 8. Malte-Brünn. 1812 9. De la Cosa, 1500.

A.

F.

E.D.

C.B.

G.

I.H.

Solució: 1 – F 2 – H 3 – B 4 – I 5 – D 6 – C 7 – G 8 – A 9 - E


ELS INSTRUMENTS DE NAVEGACIÓ

Quan un vaixell iniciava el seu viatge, havia de saber cap a on havia de dirigir-se, i perfer-ho, necessitava saber on es trobava. Per tant, el primer que calia conèixer era laposició del vaixell sobre un mapa, és a dir, el punt exacte on es creuaven les duescoordenades que determinen un punt sobre un plànol.

* Aquestes coordenades eren la longitud i la latitud. Sabries definir que sóncadascun d’aquests conceptes?

* Els grans descobriments geogràfics van ser possibles gràcies a la invenció dedeterminats instruments de navegació. A continuació us proposem un joc d’associacióentre alguns d’aquests instruments, la seva utilitat i els seus noms.

1. Astrolabi. 2. Corredora de barqueta 3. Sondalessa4. Cronòmetre 5. Quadrant 6. Ballesteta

I. Velocitat II. Latitud III. Latitud.IV. Latitud V. Profunditat VI. Longitud

A. B.

D. E. F.

C.

Solució: 1- III- B; 2- I- C; 3- V- F; 4- VI- D; 5- II- E; 6- IV- A

La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona.

ELS VAIXELLS

Els vaixells dels segles corresponents al període que acabes d’estudiar van ser lesmàquines més perfeccionades i complexes del seu moment, i a més, eren un compendide tots els avenços tecnològics més importants de l’època.

Al llarg de dos-cents anys, aquests vaixells van evolucionar d’una manera radical, ivan passar de ser simples embarcacions que permetien fer un tipus de navegació decabotatge, a convertir-se en embarcacions que podien navegar mesos sense necessitatde tocar terra. Els sistemes de propulsió es van perfeccionar fins el punt que quan es vaaplicar el vapor a les embarcacions, molts d’aquests vaixells de ferro no eren ni de bontros tan ràpids com els vaixells de vela.

Des de les caravel·les fins a les fragates, els vaixells van anar evolucionant ipermetent l’arribada dels europeus a tots els racons del planeta.

Però, quina va ser l’evolució d’aquests vaixells?

* Ordena cronològicament les següents embarcacions.Caravel·la Segle XVIIIFragata Segle XIIINau Segle XVIIBergantí Segle XVNavili Segle XVI

* Els vaixells de vela es diferencien entre ells pels diferents tipus de veles queaparellen. En podem trobar bàsicament de tres tipus: rectangulars, trapezoïdals itriangulars. Sabries dir els seus noms?

Rectangulars LlatinaTrapezoïdals QuadraTriangulars Cangrea

pàg. 19


Per fer el viatge que havia de convertir-lo en un personatge històric, Cristòfor Colomnecessitava quelcom fonamental: vaixells.

Al segle XV, Colom disposava de dos tipus de vaixells per fer aquest viatge: caravel·lesi naus, i tot i que Colom preferia les primeres, la Corona només li va concedir dues caravel·lesi una nau.

* Relaciona les definicions amb la imatge corresponent:

La Santa Maria era una nau, una embarcació que esdedicava al comerç. Aquest era el vaixell més gran dela flota, per la qual cosa era més lent que els altres dos.Podia carregar de 80 a 100 tones. Portava tres pals,amb vela quadra en els dos primers i vela llatina (trian-gular) a l’últim.

La Pinta era una caravel·la, amb una sola coberta ons’aparellaven tres pals i amb aparell rodó (velesquadrades). Era comandada per Martín Alonso Pinzón.La seva tripulació estava integrada per uns 30 homes.Va ser la primera en arribar a Espanya en el viatge detornada.

* Després de llegir les definicions, per què creus que Colom volia fer el viatge ambcaravel·les i no amb naus?

La Niña era una caravel·la molt lleugera amb un cascllarg i estret. Tenia una sola coberta on aparellaven ve-les llatines (triangulars). Era la preferida de Colom, perquèera la més maniobrable i marinera.Les veles llatines que portava al principi del viatge vanser canviades per unes altres de quadrades per afrontarla navegació atlàntica quan van arribar a les illesCanàries.

pàg. 20


LES ESPÈCIES

La via per la qual arribaven les espècies a Europa va ser durant segles la via terrestreque unia les illes de les espècies (actuals illes Moluques) amb el continent europeu. Però elcreixement de l’Imperi Turc i la caiguda de Constantinoble a les seves mans van tallar aquestaruta comercial, i es va obrir una nova via, maritima en aquest cas, per intentar connectaramb aquest lucratiu comerç.

* En el següent mapa, i amb l’ajuda d’un atlas, mira de marcar els següents punts:A - Localitza la ubicació de les illes de les espècies.B - Assenyala el lloc on estava ConstantinobleC - Localitza, amb l’ajuda d’un atlas històric, els dominis de l’Imperi Turc cap a finals del

segle XV.D - Amb color vermell, marca una línia que determini la ruta de les espècies per via

terrestreE - Amb una línia de color blau, marca quina és la ruta marítima ideada pels portuguesos

per connectar amb el comerç de les espècies, alternativa a la ruta terrestre tallada pelsturcs.

* Se t’acut algun altre camí alternatiu per arribar-hi fins a les illes de les espècies, que nosigui el que van triar els portuguesos?

pàg. 21


Com ja saps, Colom no va poder portar espècies, perquè no en va trobar. En canvi, vatrobar molts altres productes que també han tingut molta importància a Europa i a la resta delmón, com per exemple la patata, que en un principi era un aliment per al bestiar i posteriormentes va convertir en un aliment de primer ordre, fins al punt que passà a anomenar-se “el padels pobres”.

* Sabries diferenciar d’entre tots aquests productes quins eren els que anava a buscaren Colom i quins altres van ser els que finalment va portar d’Amèrica?

Asiàtics Americans Asiàtics AmericansProducte Producte

pàg. 22

Education

La construcció de la imatge del món