Embed Size (px)
DESCRIPTION
Autora: Cristina Bartumeus
Citation preview
LA COMUNICACIÓ NO VERBAL
PINTURA
L'Art encaixa perfectament amb comunicació no verbal. Es podria dir que l’art (dibuixos, escultures, fotografies...) són la forma de comunicació no verbal mes extensa.
Això fa que observar una obra d'art no sigui precisament una tasca senzilla, és a dir, es pot veure un quadre però difícilment es pot observar aconseguint desxifrar el missatge que ens està transmetent, i en molts casos, aquestes obres són molt mes complexes del que semblen i oculten missatges, que ens volen comunicar alguna cosa.
L'obra produïda és sempre diferent de l'obra rebuda, és a dir, d'una banda es troba la naturalesa polisèmia de la imatge i d'un altre l'activitat del receptor que projecta les seves filtres personals i socioculturals sobre l'obra d'art.
És fonamental prendre un temps de reflexió per reconèixer els diferents elements que componen l'escena per poder interpretar el missatge que el seu creador vol transmetre.
Els vestits: Crist té una túnica porpra llistada per una faixa vertical d'or i està cenyit per un mantell blau. La porpra i l'or, com és sabut, estaven reservats en l'antiguitat al rei, per la qual cosa, en aquest cas, es posa de manifest la reialesa divina de Crist. El color blau del mantell simbolitza la naturalesa humana del Senyor, com també és símbol de misericòrdia, de l'amor de Déu cap als homes. El rostre del Pantocràtor gairebé sempre és sever, però també se l'ha representat amb una mirada de bondat que acaricia l'ànima.En aquesta aurèola, que simbòlicament serveix per a ressaltar la importància i excel • lència del personatge.
•Gestos d’imitació:La importància dels gestos d'imitació és fonamental en les relacions socials i de negocis, ja que expliquen que els altres coincideixen amb nosaltres o que els agrada.
•Els gestos d'imitació són similars als mímics. Però, si fem servir els gestos d'imitació estem expressant alguna cosa concreta i no un tot.
•Els gestos indicatius: es representen assenyalant la referència del que es vulgui dir, per això l'objecte no té per què estar present en el moment en que s'està parlant.
Per exemple, per dir nosaltres, no assenyalarem el pit.
•Gestos emblemes: moviments substitutoris de les paraules.
•Gestos Il·lustratius: moviments que acompanyen un discurs i que ho subratllen, modifiquen o puntuen. Es tracta d'exemplificar o il·lustrar amb el gest allò que s'està transmetent verbalment, és a dir, han de acompanyen les paraules que diem en parlar.
Hi ha diverses categories:•- Ideogràfics: acompanyen l'expressió d'idees discursives o també d'idees abstractes (nombres ...). •- Pictogràfics: ajuden a descriure l'aspecte formal del contingut verbal (grandària, forma ...).•- Díctics: indiquen o assenyalen la situació espacial o la identificació de primera persona o cosa a què es refereix el missatge verbal.•- Kinetògraf: s'utilitzen per acompanyar els verbs i les oracions que descriuen moviment.•- Espacials: descriuen un espai anomenat verbalment.
•Gestos reguladors: moviments que mantenen o assenyalen un canvi en els rols de parla i escolta. Ajuden, tant al que parla com al que escolta a mantenir i ordenar el flux del missatge oral.
•Gestos adaptatius: moviments lligats a la necessitat individual o l'estat emocional.
•Gestos exhibidors d'afecte: les expressions facials vinculades a l'emoció.
Batutes: acompanyen i regulen el ritme del discurs oral. Aquests gestos són hàbits semi conscients, però apresos. Aporten espontaneïtat al discurs i poden anar acompanyats de la mirada.
• Posició en angle. És usada per persones que conversen de manera amistosa i informal, permet un contacte visual il·limitat i facilita l'observació dels gestos d'ambdós. Amb aquesta ubicació s'evita la divisió territorial dels gestos d'ambdós. En aquesta ubicació s'evita la divisió territorial de la taula i s'ajuda distendre els ambients tensos.
• Posició de col·laboració: Aquesta és la manera en què solen seure dues persones quan fan juntes algun treball. És una postura estratègica perquè es tingui en compte el que diu.
• Posició independent. És la que s'adopta quan una persona no vol interactuar amb l'altra. Pot indicar hostilitat, i s'ha d'evitar quan es necessita una conversa sincera.
LITERATURA
• Mans: La comunicació de les mans és molt usada per l'ésser humà i cada cultura té els seus propis moviments encara que entre diferents cultures la gent s’entén. Una de les senyals més poderoses i menys notòria és el moviment del palmell de la mà.
Hi ha quatre posicions principals:
DIFERENTS ZONES QUE PODEN EXPRESSAR SENTIMENTS:
•Palmell cap amunt: és un gest no amenaçador que denota submissió.
• Palmell cap avall: la persona adquireix autoritat.
• Palmell tancat apuntant amb el dit: és un dels gestos que més poden irritar l’ interlocutor amb qui parla, especialment si segueix el ritme de les paraules, pot irritar l’ interlocutor amb qui parla, especialment si segueix el ritme de les paraules.
•El palmell cap a fora s'associa a la veritat, la lleialtat i la deferència. És un gest inconscient, com gairebé tots, que fa pressuposar que s'està explicant la veritat.
•La posició amb la que es posen les mans al llarg d'una conversa també diu molt de qui les realitza. Els dits entrellaçats són sinònims d'un gest de frustració. Com més altes estiguin les mans, més negativa serà l'actitud del contrari.
Quan es mantenen recolzats els dits d'una mà contra una altra, formant un arc, demostra que aquesta persona té una gran confiança en si mateixa, denota superioritat i coneixement d'un tema.
Un altre gest de superioritat és agafar-se les mans per darrere de l'esquena, per contra, posar-les en els malucs resulta summament agressiu.
Donar la mà és un gest corrent en les salutacions i els comiats occidentals, n'hi ha submisos, dominants i els que transmeten confiança i situació d'igualtat.
Les persones també es comuniquen a través de la mirada.
• Mirada fixa: L'ésser humà davant la mirada fixa se sent amenaçat, i immediatament aparta la vista.
• Picades d'ullet: Moviment de tancament de les parpelles per expressar complicitat o simpatia.
• Espatlles: El aixecar les espatlles serveix per expressar dubte o ignorància sobre un tema.
També fem servir el cap per assenyalar una sèrie d'idees:
• Moure el cap de dalt a baix: Indica assentiment, conformitat amb una idea.
• Moure el cap d'esquerra a dreta: Assenyala dubte o disconformitat, és un gest de negació.
Utilitzem les celles transmetre les següents sensacions:
• Aixecament de una cella: És una clàssica senyal de dubte.
• Aixecament de les dues celles: Senyal de sorpresa.
• Descarregueu ambdues celles: Senyal d'incomoditat o sospita.
Dr. Ray Birdwhistell :Partint de llargues sèries d'experiments, Birdwhistell va aconseguir separar diferents kines, i determinar en quin punt un addicional transforma tot el moviment. Per fer aquest experiment el Dr. va fer
la cinesi, que consisteix a gravar en vídeo a les persones mentre mantenen una conversa i després examinar molt detalladament i descomponent les imatges en unitats menors (kine) per poder observar la relació que existeix entre els diferents moviments i el context en qual es mouen, esbrinant el seu significat.
Per exemple, se li va dir a un actor que es posés davant del grup d'estudiants i transmetés.
Descrita seria la següent: és un gest de complicitat amb l'ull dret, una mirada de reüll amb l'ull esquerre, la boca normal i el nas deprimit.
Als observadors se'ls va demanar que indiquessin la diferència, i el seu comentari va ser: "semblen diferents però no signifiquen coses diferents".
El Dr. Ray va arribar a la conclusió, després d'anys d'investigació, que no hi ha gestos universals, aquest s'adquireixen amb els anys influenciats per la cultura.
Els senyals emesos són captades pel nostre subconscient i ens provoquen una resposta de la qual, en molts casos, no som conscients,diu que el nostre aspecte físic és adquirit a través de les persones que ens envolten.
En el nostre entorn, hi ha milers d’imatges que representen moltes coses, com per exemple:
Les prohibicions: Són aquells cartellets que per exemple trobem dins d’una botiga i ens indica que no es pot entrar en el recinte amb menjar o quan anem a un hospital, no en deixen fumar...
Les obligacions: Són aquelles representacions que en obliguen a fer alguna cosa, com per exemple, quan anem amb cotxe per la carretera hi trobem les senyals de transit, que ens obliguen a circular per exemple a una velocitat determinada.
FI
CRISTINA BARTUMEUS
