notíciesactualitat

experiènciesactivitats

opinió

n.2

0d

ess

em

bre

2005

eixides

la Cassola

ÍNDEX

1

EDITAFlorida Secundària

ELABORAComissió Gestió

Cultural

DISSENYBlanca Barberá

COORDINAPaco Rodrigo

COL.LABORAProfessorat,

Alumnat i AMPA

ÍNDEX1. PRESENTACIÓ

2. BREU HISTÒRIA DE LA CASSOLA

3. EIXIDES EXTRAESCOLARS* Activitats extraescolars primer trimestre* Reportatge Eixida de Tecnologia

4. NOTÍCIES* Escola de Pares i Mares. Sessió de Treball* Cooperativisme escolar al Club Diario Levante

5. ACTUALITAT* Tics: les noves Tecnologies al CES* Orientació: I, després del batxillerat..., qué?* Comunitats d’aprenentatge

6. EXPERIÈNCIES* Ètica: “Educació Sexual”* Anglès: “Creating a weblog”

7. CONVIVÈNCIA* Valoració del Centre de Secundària

8. BIBLIOTECA* Projecte Biblioteca curs 2005-06

9. DELEGATS* La formació del l’equip de delegats

10. AMPA* Projectes de treball i escola de pares i mares

11. OPINIÓ* La naturalesa de l’activitat científica* La importància de la música

12. LLIBRES* Em fa mal l’institut* La niebla y la doncella

13. QUÈ DIUEN ELS DIARIS?* Article sobre matemàtica i poesia

14. LITERÀRIA* Poemes de Cristina Gras

la Cassola

PRESENTACIÓ

2

FLORIDA CENTRE DE FORMACIÓ escaracteritza per ser un centre educatiu enconstant ebullició. Sempre en marxa, sempreen moviment, sempre fent projectes...

Hi ha projectes grans i projectes més menuts.Hi ha esdeveniments que han canviat la tra-jectòria del centre i ens han fet més grans imés sòlids, com per exemple, la posada enmarxa de Florida Universitària, i hi ha pro-jectes més menuts, que es basen en el treballde la formiga, dia a dia i pas a pas, anar fentcamí per a donar qualitat al projecte i dotar-lo de personalitat pròpia.

Un d'aquests projectes és la revista LaCassola, que enguany arriba al seu tretze anyde publicació amb l'edició del número 20.Una fita important per a celebrar-ho comtoca.

La Cassola és de les coses menudes que lidonen sal a l'escola, és de les coses ben fetesentre tots i totes. Ens retrata tal com érem ital com som. En les seus pàgines hi ha tros-sos de la nostra història. No podem imaginarla quantitat d'esforç que s'ha invertit per adur-la endavant, quants alumnes i quantsprofessores han col.laborat i quant de tempsinvertit i quanta il.lusió hi ha en les seuespàgines.

Com a actual directora de Florida Centre deFormació em sent molt satisfeta d'aquestatrajectòria i, per això, vull encoratjar a l'e-quip redactor de la revista a continuar enda-vant donant informació sobre la vida del cen-tre i servint de mitjà d'expressió per a tota lacomunitat educativa de Florida Secundària,per a que es publique durant molts més anys.

Felicitats i endavant.Empar Martínez Bonafé

Directora General de Florida Centre de Formació

Empar Martínez: “La Cassola és de lescoses menudes que li donen sal a l’escola”

la Cassola

LA HISTÒRIA

3

En desembre del curs 93/94 espublicava el número 1 de la revistaLa Cassola, enguany arribem al tretzèany de publicació amb l'edició delnúmero 20. Una fita important. Enels seus orígens la revista va nàixervinculada al departament de llengüesde l'institut i, en concret, a l'optativade premsa de l'ESO. En l'actualitat, larevista està gestionada per laComissió de Gestió Cultural, unacomissió del Centre de Secundària,formada per persones dels diferentsestaments del centre que té com aobjectiu principal dinamitzar i gestio-nar l'activitat cultural del centre perconvertir-se en un element de partici-pació de tots els estaments (alumnat,professorat i famílies).

Que una revista escolar arribeals vint números i s'haja publicatdurant més d'una dècada ja és en sítot un èxit. Tots i totes sabem delcaràcter efímer d'aquest projectes quedepenen exclusivament de la voluntatdel professorat i de l'alumnat en cadacurs.

Per això, La Cassola ja té la consis-tència de les coses arrelades al centre,té el vigor dels projectes consolidats,de les coses "de casa".

És un goig obrir les pàgines de qual-sevol número d'aquesta revista i vorecom la vida del centre batega encadascuna d'elles. Ara un article d'o-pinió, ara un poema, una experiènciad'alguna assignatura o una col.labora-ció d'un pare o una mare, ara unaentrevista o una ressenya de l'últim lli-bre llegit, la descripció d'un experi-ment o la narració d'una eixidaextraescolar...

Cal recordar que els objectiusbàsics que té la revista són:

1.- Servir de mitjà de comunicacióentre el centre i l'alumnat i les seuesfamílies.2.- Convertir-se en un vehicle establed'expressió i participació dels diver-sos estaments del centre educatiu.

LA HISTÒRIA DE LA CASSOLA

la Cassola

LA HISTÒRIA

4

3.- Convertir-se en un instrumentdidàctic per a les assignatures quepotencie la motivació, mitjançant lapublicació de les millors produc-cions i treballs de l'alumnat i d'expe-riències didàctiques realitzades desde les assignatures.

El Consell de redacció de la revistaestà format per:-un membre de l'equip de direcció(coordinador de la revista)-un representant del professorat-el professor de guàrdia, membre dela comissió de gestió cultural-quatre representants de l'alumnat(dos de l'ESO i dos de batxillerat)-la bibliotecària del centre-un membre de l'AMPA

Els dos primers cursos fou unapublicació trimestral, després espublicaven dos números cada curs.Des de fa quatre o cinc cursos espublica un full de caràcter més aviatinformatiu (CASSOLA EXPRESS)que acostumen a lliurar a l'alumnat ia les famílies en les reunions depares i mares, deixant per a la fi decurs la publicació d'un número deLa Cassola.

Enguany, com hem comentaten la presentació, publiquem elnúmero 20 amb importants novetats:canvis en el disseny, en les dates depublicació, en el contigut... Esperemque aquests canvis servisquen per amillorar aquest projecte.

Fullejant els números de LaCassola ens adonem que som uncentre viu, amb història, reconeixemles cares, les veus dels qui han estu-diat amb nosaltres, dels qui han dei-xat la seua empremta. Quan comen-çarem no sabíem on podríem arri-bar, ara mirem enrere i estem satis-fets del viatge realitzat, La Cassolas'ha convertit en un instrument denavegació, en el veler que travessa elsmars de la nostra història com a cen-tre educatiu. Ha navegat durantaquest anys amb major o menor for-tuna, en cursos plàcids i cursos detempesta, però sempre ferm el timóper arribar a les mans del nostrealumnat, de les famílies i del profes-sorat.

Esperem que el nostre vaixellcontinue navegant cap el futur.

Paco RodrigoCoordinador de La Cassola

la Cassola

EIXIDES EXTRAESCOLARS

5

A continuació us fem unarelació de les activitats de convi-vència o d'aprenentatge fora delcentre programades des de la tuto-ria i des de les assignatures i ques'han dut a terme en els primersmesos del curs.

1ESO - Activitat de Natura aBenaixeve. Activitat de tutoria.El 28 de setembre, l'alumnat delstres grups de 1ESO anà aBenaixeve a realitzar activitats d'a-ventura.

Van practicar els següentsesports: piragua, tirolina, rappel,vela i patí d'aigua. En totes ellesestaven acompanyats per monitorsespecialitzats que els van ensenyarles diferents tècniques dels esportsque practicaven.

1ESO - Museu Prehistòria.Activitat del Departament deSocials.Aquesta eixida va servir per a rea-litzar un taller a l'IVAM i un altreal Museu de la Beneficència.Posteriorment van fer una visita alMuseu de la prehistòria, on vanvisitar l'exposició sobre restes imostres del Paleolític.

1ESO - Aula Tabac. Activitat deTutoria.Durant aproximadament una hora,l'alumnat de 1ESO va poder apro-fundir sobre la importància de lapublicitat en el consum de tabac iquins efecte nocius té aquest pro-ducte per a la nostra salut.

3ESO - Cinema + Bolera.Activitat de Tutoria.3ESO van fer una activitat de con-vivència a la ciutat de València.Per una part, van anar a la Boleraper a jugar entre ells i mostrar a laresta les habilitats individuals.

Per altra part, anaren alCinema per a vore la projecció dela pel·lícula "Siete Vírgenes".Posteriorment, a l'hora de tutoria,van fer un debat sobre el contingut

d'aquesta pel·lícula.

4ESO - Multiaventura.Benaixeve. Activitat delDepartament d'Expressió i deTutoria.Pels paratges del terme munici-pal de Benaixeve transcorre elcurs fluvial del riu Túria.Aquest riu, té en algunes zonesdel seu curs alt, que són utilitza-des per a la pràctica del barran-

quisme.L'alumnat de 4ESO, pogué

gaudir d'aquests paratges en unajornada intensa de barranquisme iaprengueren les tècniques d'aques-ta activitat d'aventura.

1BAT - Senderisme. Activitat delDepartament d'Expressió i deTutoria.

L'alumnat dels tres grups de 1r deBaxillerat van fer una activitat desenderisme per la SerraCalderona.

L'itinerari anava des de lalocalitat de Segart fins el Garbí itornada a Segart. Els senyals delGR, blanques i roges, van servir deguia a l'alumnat que va haver defer un gran esforç per superaraquesta bonica ruta. Alguns d'ells,encara tenen dolors a les cames del'esforç que van fer.

1BATC + 2BATD - MuseuMiner. Activitat delDepartament de Tecnologia.Els grups de tecnologia de 1rBatxillerat i 2n de Batxillerat vanvisitar una mina de carbó converti-da en museu. Els alumnes vanpoder viure l'experiència de con-vertir-se en miners i sentir les sen-sacions d'aquells que treballaven ales mines de carbó. D'aquesta acti-vitat trobareu a continuació unaressenya realitzada per un alumneon s'amplia la informació.

Comissió de Gestió Cultural

Un primer trimestre ple d’activitats

la Cassola

EIXIDES EXTRAESCOLARS

6

Un passeig per la cadena de producciòde l’energia

Probablement mai t'hages parat a pensar quanencens un llum, o la tele, d'on ve eixa energia que la fa ques'encenga; màgicament?. No, és clar , l'energia ni es creani es destrueix, es transmet, per laqual cosa eixa energia (en forma d'e-lectricitat) que arriba, finalment a lesnostres cases, abans ha estat en algunaltre estat i/o en alguna altra forma; iaixò ha estat el que tinguérem oportu-nitat de comprovar els i les alumnesde primer i segon de batxiller tecnolò-gic de Florida.

En primer lloc, anàrem a visi-tar la font d'energia tèrmica més grandesprés del Sol, l'interior de la Terra,que com és obvi, ho férem a travésd'una mina, una mina que ara està convertida en museu.Visitàrem la mina museu de Escucha, en Terol, el primerpas en el camí de l'energia des de l'interior de la Terra finsa les nostres cases: l'extracció. El museu, quan encara era mina, teniael curiós nom de "Se verá", degut aquè quan estaven construint-la, la gentdel poble preguntava a l'amo delsterrenys, "¿habrá trabajo?, ¿habrá car-bón?", i coses per l'estil, que sempreeren contestades amb un rotund "severá", i així, en comptes de posar-linom de santa o de la dona de l'amo,tingueren la graciosa ocurrència d'a-nomenar-la així.

Moltes són les anècdotes quecom aquesta poblen la història d'a-questa mina, la visita consta d'un recorregut per l'interiorde la mina (a uns 200 m sota terra) perfectament equipatscom anaven els últims miners (casc-llanterna, bateria imàscara filtradora d'aire, per si de cas) però sense l'unifor-me.

En aquesta visita, es pot observar l'evolució queha experimentat la mina, i la vida dels miners al llarg desanys; han passat d'entrar amb espardenyes i un mocador alcap, a l'equipament de treball abans esmentat, han passatd'avançar d'un metre o metre i mig al dia, amb pic i pala,a avançar quinze amb una potent perforadora; d'il.lumi-nar-se amb una llàntia (i no vore més de dos pams de dis-tància) a fer-ho amb una llanterna incorporada al casc...

La vida en la mina fou dura, tant per a les perso-nes com per als animals que hi feien servir, pardals queservien per a indicar per on es podia passar (si es morien

era que l'aire no era bo) i ases que esquedaven secs i acurtaven la seva vida ala meitat, per haver de viure-la tota asota terra. Dels aspectes tècnics cal remarcar queel carbó que s'obtenia a Se verá era lig-nit amb alta concentració de sofre (noera de molt bona qualitat), tot i això lamina estar en funcionament des dels 40fins els 90.

En definitiva, l'experiència ésmolt enriquidora i recomanable, elmuseu recrea amb molta realitat el que

era la vida dels miners. A continuació, sense acostumar-nos encara a la

llum del sol, vam seguir el nostre camí fins al segon escó,la transformació energia elèctrica queserà enviada a les nostres cases, visità-rem la Central tèrmica d'Andorra(Teruel), propietat d'Endesa; que enrealitat eren tres centrals en una, és adir que tenia tres grups generadorscomplets, 3 calderes on s'escalfa elcarbó i el gas (ja que és una centralmixta-carbò i gas) per a fer passar l'ai-gua d'estat líquid al gasós, tres turbinesde cada (alta, mitjana i baixa pressió)per aprofitar l'energia cinètica delvapor i transformar-la en mecànica derotació, tres alternadors per a transfor-

mar l'energia mecànica en elèctrica,… Totes eixes coses fan que aquesta central puga

aportar una trenta-vuitena part de l'energia elèctrica detota Espanya, en definitiva un central elèctrica moltpotent.

Tal vegada, l'única nota negativa pot ser el que noes por evitar la totalitat de la contaminació generada (sotala mitjana de la permesa) per qüestions econòmiques .

I d'ahí a les nostres cases, un viatge llarg però pro-ductiu, una bona experiència.

Àlvaro Paula Banacloche 1r Batxillerat de Tecnologia

la Cassola

NOTICÍES

7

Amb un granèxit de públic i departicipació ha tin-gut lloc el tallerinformatiu i viven-cial organitzat perl'AMPA deFlorida.

Aquesta és la pri-mera activitatemmarcada dinsdel programa de

l'Escola de Pares i Mares per al curs 2005-06.

Al voltant de 30 persones s'han aplegat alllarg de quatre dimarts de novembre i desembre a labiblioteca de secundària que s'ha convertit en unespai de trobada de les famílies de l'escola.

Amb el títol "Ens ballarem o negociem?" els psico-terapeutes Betina Lubochiner i Silvio Gutman hanportat en davant aquest taller que ens ha permés com-partir informació i vivències per comprendre els ado-lescents i el seu món i veure com són les relacionsdels joves amb el món dels seus pares.

Les relacions amb els nostres fills i filles, es compli-quen en arribar el moment de l'adolescència; al tallerhem parlat, analitzat i reflexionat sobre aquestmoment de canvis que suposa, d'una banda, la pèrduad'un món infantil i d'altra, el viatge indefugible cap al'edat adulta, i de com aquest procés de trànsit fa patirl'adolescent, "complica" les relacions i ens sentimtots i totes com en un "cul de sac".

Betina i Silvio d'una manera molt clara i càlida, enshan guiat i ajudat en l'anàlisi dels problemes méshabituals, donant-nos pautes per fer front als matei-xos d'una manera diferent.

Partint de certes premises que no hem d'obli-dar, com ara: "CONFIE EN QUE VOSTE HO FARÀBÉ", de vegades ens sentim desesperançats i enaquestos moments és bàsic confiar en què seremcapaços de donar la millor solució a la situació, aixòsí, plantejant-nos que cal afrontat la situació d'unamanera diferent a com ho hem fet fina ara o "ELSNOSTRES FILLS/ES ES CONVERTIRAN ENADULTS NORMALS, DECENTS I FELIÇOS",confiar en les seues possibilitats els dóna força...

Davant de certes actituds que poden semblar d'irres-ponsabilitat, podem fer-nos "els/les despistats/des" icontinuar actuant per ells/elles i afavorir la dependèn-cia pròpia de la infantesa o bé podem canviar lamanera nostra de respondre i així ensenyar-los a seradults.

Transferir, és a dir, traslladar al/l'adolescent la res-ponsabilitat que li pertoca i que és capaç d'assumir,malgrat que vulga mostrar que no, beneficia a la llar-ga a tots. Ara bé, a mesura que creixen, s'allunyen (demomet) i açò genera "espais buits" per a nosaltres inosaltres hem d'assumir-los millor per poder actuarsobre ells.

Expressar els nostres sentiments i desitjos amb clare-dat, brevedat i fermesa, escoltar i observar les reac-cions del/la adolescent amb MOLTA TRANQUILI-TAT, manifestant per damunt de tot l'acceptació i l'es-tima són algunes de "les receptes que estem aprenenta guisar".

Moltes gràcies a tots i totes les famílies que hi hanparticipat i a Betina i Silvio per l'ajuda.

Conxa Ricart Departament d'Orientació Florida Secundària

Taller de Creixement Personal de l’Escola de Pares i Mares de Florida

la Cassola

NOTICÍES

8

El passat dimarts 22 de novembre a les 19'00h. tingué lloc al CLUB DIARI LEVANTE la presen-tació del monogràfic que, la revista Cuadernos dePedagogía, ha dedicat al moviment d'escoles coope-ratives.

Moderat per Laura Albelda, Presidenta de la UCEV(Unió de Cooperativesd’Ensenyament valencianes) enl’acte van intervindre JaumeCarbonell, director de la RevistaCuadernos de Pedagogía, CarlosSierra, president de la UECoE(Unió estatal de cooperatives d'en-senyament), Carme Albors (direc-tora de Florida Secundària) i DinoSalinas (responsable de formació del professorat dela Universitat de València i pare d’un alumne d’esco-les cooperatives).

Tots els ponents destacaren la importància que lescooperatives han tingut i tenen en el panorama edu-catiu del nostre país i expressaren que amb aquestmonogràfic es contribueix de manera notòria a donara conéixer a la comunitat educativa aquest modeleducatiu.

L'acte tingué especial interés per ser una presentaciópública del que som i del que fem, en uns momentsde debat, massa virulent (al nostre entendre) i de can-vis en el sistema educatiu. Entre l'ensenyamentpúblic i la privada religiosa, les cooperatives aspirem

a convertir-nos en una tercera via educativa, i pensemque podem aportar moltes coses positives a aquestdebat i contribuir així a la millora de l'educació.

El monogràfic, coordinat des de Florida per PacoRodrigo, recull en les seus pàgines una panoràmicahistòrica de les cooperatives i un reflexió sobre la

manera d'entendre l'edu-cació per part de les coo-peratives d'ensenyament,inclou articles que refle-xionen sobre el seu fun-cionament intern i la seuaorganització.

Apareixen, també, distin-tes experiències educatives que desenvolupen diver-ses cooperatives de l'Estat Espanyol, així com unavisió del futur de les coopreratives i la seua contribu-ció a la millora de l'educació en el nostre país.

Presentació del monogràfic sobre cooperativismeescolar al Club Diari Levante

Les cooperatives han tingut una gran importànncia al

panorama educatiu del nostre país

la Cassola

ACTUALITAT

9

Com ja sabeu, un dels objectius de FloridaSecundària és convertir-se en un centre capdavanteren l'ús de les noves tecnologies com a instrumentsd'ensenyament i d'aprenentatge. Des de fa uns anyshem invertit en recursos i instal.lacions i el professo-rat s'ha estat formant per utilitzar aquestes ferramen-tes en les nostres classes.

Enguany, des de la coordinació TIC (tecnolo-gies de la informació), anem a continuar treballantper a aconseguir aquesta progressiva incorporació deles noves tecnologies com a eina d'innovació i millo-ra de l'activitat docent. Algunes de les mesures queincorporem són:

1. Instal.lació del sistema operatiu Lliurex en elsordinadors de les aules d'informàtica. Lliurex és laversió del sistema operatiu GNU-Linux que laGeneralitat Valenciana ha creat per al seu ús en elscentres escolars valencians i altres institucions.

2. Instal.lació del programa JCLIC en els ordi-nadors de les aules com a eina per a l'atenció a ladiversitat.

3. Cursos de formació en noves tecnologies peral professorat. Enguany ens centrarem sobretot en:

* Curs sobre utilització del programa LaTex(geometria, disseny de polígons, de gràfics i fórmu-les matemàtiques) per als departament de ciències itecnologia.

* Curs de creació de pàgines web dels depar-taments

* Sessions de formació en utilització del pro-grama Jclic.

4. Utilització de les ferramentes del campus vir-tual de Florida per part del professorat i dels alum-nes.

5. Creació d'un aula multimèdia en la bibliotecaque comptarà amb un canó fixe.

6. Suport als departaments en la creació i realit-zació de projectes europeus. Enguany encetem unprojecte amb una escola de França des de les assigna-tures de matemàtiques i anglés de 3r d'ESO i estemtreballant en un altre projecte amb una escola deGrècia entre les assignatures de medi ambient ianglés de 1r d'ESO.

Eugènia PérezCoordinadora TIC

Noves tecnologies a FloridaSecundària

la Cassola

ACTUALITAT

10

Un dels objectius del projecte educatiu delCentre de Secundària és oferir a tot l'alumnat d'ESOaquelles ferramentes necessàries per a que puga con-cloure amb èxit la trajectòria acadèmica obligatòria.Es per això, que enguany tenim previst iniciar-nos enl'apassionat experiència educativa d'anar transfor-mant el nostre centre en una Comunitat d'aprenentat-ge.

Una comunitat d'aprenentatge és un projecte detransformació social i cultural del centre educatiu idel seu entorn, en la qual es prioritza el fet de propor-cionar a tot l'alumnat un aprenentatge de màxims pera que puguen desenvolupar-se amb èxit en la societatde la informació. (Elboj et al. 2002).

En una comunitat d'aprenentatge tenen cabuda totesaquelles persones que vulguen participa voluntària-ment: familiars, voluntariat, professionals, alumnat iprofessorat.

Sense donar-li importància al "nivell" de les perso-nes que hi participen, ja que totes les persones tenenuna "intel.ligència cultural", la qual cosa suposa queestem preparats i preparades per a poder treballar iajudar els nostres adolescents malgrat no ser especia-listes en llengua, mates, història... Aquestaintel.ligència cultural permet que les personespuguem relacionar-nos en un pla d'igualtat, indepen-dentment de la nostra titulació o el nostre estatussocial.

El professorat del CES està animat a treballar enalguna de les seues assignatures mitjançant una novaorganització, ELS GRUPS INTERACTIUS, ja queaquesta dinàmica de treball pot incidit en la millorade la convivència, la solidaritat i l'aprenentatge.

Pensem que els grups interactius poden contribuir asuperar una part del fracàs escolar ja que l'objectiu ésintroduir el l'aula els recursos necessaris per a garan-tir a tot l'alumnat l'adquisició de coneixements instru-mentals, mitjançant un treball solidari compartit pertot l'alumnat, el professorat i la resta de personesadultes que col.laboren junt al professorat en l'aula.

Per a poder iniciar aquest projecte necessitem perso-nes voluntàries que vulgueu participar en aquestaexperiència. Voluntari pot ser qualsevol de vosaltres,pares i mares, professors de cicles o d'universitat,personal d'administració i serveis, exalumnes... Lespersones interessades en participar-hi podeu posar-vos en contacte amb la direcció de Secundària.

Ja hem començat a prendre contacte amb personesinteressades i, després de Nadal, anirem començant aexperimentar aquesta dinàmica de treball.

En el proper número de LA CASSOLA us informa-rem de com va evolucionant aquesta experiència edu-cativa.

Carme Albors. Directora de Florida Secundària

S’inicia el camí de transformacióde Florida Secundària en una

Comunitat d’Aprenentatge

la Cassola

ACTUALITAT

11

El curs de segon de Batxillerat és un delsmoments en els que heu de prendre una de les deci-sions més importants de la vostra vida, ja que heu detriar quins estudis cursar el proper curs i on poderestudiar-los. Açò tindrà una repercussió transcenden-tal, ja que, el resultat d'aquesta obrirà o tancarà mol-tes portes per al vostre desenvolupament professionali personal.

Si en la vida solem reflexionar abans de prendrequalsevol decisió, és lògic que davant d'una qüestiótan important com és el nostre futur necessitem unprocés de decisió ben estructurat en el qual cal tindreen compte diversos factors com són: els nostres inte-ressos, les motivacions, les capacitats, les necessitats,així com una correcta i àmplia informació.

Heu d'informar-vos de totes les possibilitats amb lesque conteu i heu de tenir en compte que les personesque busquen de manera activa informació tenen méspossibilitats d'èxit en l'elecció.

Vosaltres en Florida Secundària disposeu des de latutoria de molta informació i d'un equip de professio-nals que estan a la vostra disposició i amb els quals

podeu comptar per tal d'assessorar-vos i orientar-vosde la millor forma possible.

Després d'aquesta fase d'informació, de visita a cen-tres, de recerca d'assessorament, etc.., continuareutenint dubtes. Açò és natural ja que el proper curscanviareu de centres, de professorats, d'amics..., peròel que heu de pensar és us de plantejar les preguntessegüents: quins coneixements, habilitats, destresestinc i/o necessite ...?, què m'agradaria estudiar...?, enquè em veig treballant en el futur?

Quan tingueu clara la resposta d'aquestes preguntes,serà el moment de triar el centre. Es trobareu ambdiferents alternatives, però que cap factor provoqueque canvieu el vostre objectiu, la vostra il·lusió, jaque teniu diferents camins a seguir.

I, després del Batxillerat,....¿què?

Les ACTIVITATS D’INFORMACIÒ programa-des dins del pla d'orientació són:

1.- Visita a les universitats valencianes (UV, UPV)al mes de febrer.

2.- Visita als estudis superiors (cicles i universita-ris) de Florida en gener.3.- Participació en altres fires i/o jornades d'orien-tació (Ajuntament, Conselleria...)4.- Xarrades i/o visites a altres Centres d'estudis deFormació Professional.5.- Trobades - debats amb antics companys del'institut i professionals per aprofitar les experièn-cies6.- Activitats de recerca d'informació a través de laxarxa i consulta de revistes especialitzades.7.- Xarrades alumnat i famílies Escola de Pares iMares de l'AMPA.

la Cassola

ACTUALITAT

12

També cal que valores la possibilitat de voreles possibilitats de continuar fent estudis en Florida siels estudis que oferim s'adiuen amb els vostres inte-ressos i, d'ells, lògicament teniu la possibilitat d'unconeixement més profund i directe a través de l'alum-nat i del professorat del centre.

Vosaltres, com que ja sou alumnes nostres deSecundària, ja conegueu el funcionament del centre idel seus serveis, per tant, simplement haureu derefrescar la memòria.

Florida és un centre de formació dinàmic, innovador,emprenedor que genera oportunitats, i possibilitats decréixer personalment i professionalment, la nostraactivitat està basada en el treball ben fet, la il·lusió,l'esforç i les ganes de progressar.

El centre disposa d'un professorat competent i moti-vat que s'esforça en incrementar continuadament laseua qualitat docent. Compta amb modernesinstal·lacions i serveis que faciliten i fan més agrada-ble la vida universitària.

Florida ofereix infinitat de possibilitats per a que l'es-tudiant desenvolupe eficaç i eficientment un projecteformatiu i professional. Potencia la socialitzaciólaboral i la capacitat d'ocupació dels nostres alumnes,en definitiva Florida és un centre que permet als seusalumnes participar amb èxit en els nous escenarisempresarials, professionals i socials.

A més a més Florida també compta amb un àread'Orientació i Inserció Laboral, un centre d'idiomes,assessorament personalitzat, un servei de tutoria iorientació, centre de recursos per al aprenentatge i lainvestigació, un aula d'emprenedors, beques, possibi-litats d'intercanvi, aula de lliure accés, servei a l'estu-diant, associació d'antics alumnes, gestió esportiva...

Per tant, si açò s'adapta a les teus exigències, no dub-tes en estudiar amb nosaltres.

Lorena MateuDepartament de Màrketing

I si t'interessa seguir en Florida....

CICLES DE GRAU SUPERIOR

-Gestió Comercial i Marketing.-Administració i Finances.

-Manteniment d'Equips Industrials.-Desenvolupament d'Aplicacions

Informàtiques.-Administració de Sistemes Informàtics.

-Sistemes de TelecomunicacionsInformàtics.

-Prevenció de Riscos Laborals.-Activitats Físiques i Esportives.

TITULACIONS UNIVERSITÀRIES

- Diplomatura en Ciències Empresarials.- Llicenciatura en Administració i Direcció

d'Empreses. (ADE)-Diplomatura en Turisme.

-Doble Titulació: ADE + Turisme.- Ingenyeria Técnica Especialitat

Mecànica.- Ingenyeria Técnica Especialitat

Electrónica.-Doble Titulació Ingenyeria + Master en

Prvenció de Riscos Laborals.-Tituls Propis.

la Cassola

EXPERIÈNCIES

13

Un dels temes de treball en les classes de l'as-signatura d'ÈTICA de 4t de l'ESO és el tema de l'e-ducació sexual. Aquesta unitat de treball es divideixen tres blocs de continguts:

1.- Sexualitat i plaer2.- Opcions sexuals3.- Responsabilitat i llibertat4.- Per una ètica de la llibertat

Els principals objectius són:

1.- Descobrir la sexualitat: prejudicis, concepcionssexistes, etc... 2.- Definir la sexualitat des d'una visió multifactoriali creativa.3.- Acceptat i defensar les opcions sexuals personals.4.- Potenciar la responsabilitat i defendre la pròpiallibertat sexual.

El seminari d'Ètica del departament de CiènciesSocials, en col.laboració amb l'alumnat de l'assigna-tura, ha realitzat una presentació en power-point deltreball desenvolupat. A continuació us oferim unaxicoteta mostra del que han treballat.

¿QUÉ OPINAN LOS ALUMNOS SOBRESEXUALIDAD?

¿QUÉ ES EL SEXO? ¿QUÉ ES SEXUALITAT?

La respuesta es:

“Sexualitat i Llibertat”, un projecte de treball enles classes d’ètica

la Cassola

EXPERIÈNCIES

14

El debate sobre este tema desembocó en la constata-ción de la falta de comunicación entre los alumnos ysus familias. En casa no se habla sobre este tema, nohay comunicación afectiva ...

Para potenciar la comunicación e intentar solucionareste problema se propuso al alumnado com o"DEBER" de la asignatura, que le dieran un beso aalguien querido de su familia y que escribieran lo quehabían sentido y EL RESULTADO FUE...

En el apartado 4 "Por una ética de la libertad" losalumnos trabajaron sobre los esterotipos sobre lahomosexualidad y los alumnos trabajaron sobre lalibertad y el respeto a las diferentes opciones sexua-les y se atrevieron incluso a jugar a cambiar de roles.

Conclusión. La conclusión de todo este proyecto detrabajo es que todos y todas tuvieran claro que el sexolleva a hablar de amor, la necesidad de amar de ver-dad. Y para ello se les pidió a los alumnos que reali-zarán una redacción sobre ¿Qué es para ellos "amarde verdad"?

la Cassola

EXPERIÈNCIES

15

Creating a weblogCreació d’un diari personal o bitàcola online

El curs passat i, al llarg del present curs, desdel departament de llengües s'ha posat en marxa unprojecte de creació de diaris personals en línia, elsanomenats WEBLOGS, BLOGS o BITACÒLES. Estracta d'un nou instrument d'ús de les noves tecnolo-gies de la informació que permet la publicació entemps real de textos creatius. L'experiència ha estatrealitzada per l'alumnat de tots els cursos d'ESO iBatxillerat en l'assignatura d'anglés.

En tots aquests cursos s'han proposat temes obertscom a punt de partida per a la creació de textos onutilitzar el llenguatge que els alumnes aprenen a l'au-la i d'aquesta manera l'activitat ha servit per a practi-car la producció escrita d'una manera espontània.L'ús d'aquest format per a fins educatius és moltrecent i ha resultat una activitat molt innovadora i

engrescadora per a l'alumnat. Un dels objectius d'a-quest projecte és continuar enguany i en cursos pos-teriors per tal de comprovar el desenvolupament del'aprenentatge de la llengua i fer una avaluació conti-nua del progrés dels alumnes. A més a més, en elfutur es planteja obrir l'activitat cap a l'exterior iinteractuar amb altres escoles d'altres països així comfer ús de l'instrument en altres assignatures.

Els avantatges dels weblogs són la seua facilitat d'úsja que no són necessaris coneixements informàticsavançats, la gratuïtat del servei, la possibilitat depublicació des de qualsevol ordinador, i la interactivi-tat entre els alumnes.

A continuació podeu veure alguns exemples deweblogs publicats en internet pels nostres alumnes.

DIANA VEIGA. 1er BDIANA'S DIARY

THURSDAY, NOVEMBER 18, 2004MY PERSONAL INFORMATION Hi! My name is Diana. I'm twelve years old. I'm from Torrent (Valencia). I live in a house. I'm 1'55m. tall.I'm very thin, blond and my eyes are brown. My birthday is the 30th of April.I study music at the "Profesinal Conservatory of Music" in Torrent. I play the violoncello, but I can playthe piano and the flute too! I like reading, singing and playing chess. My favourite singer is Avril Lavigne, but I love the classicalmusic. My favourite book is "Caperucita en Manhattan", of Carmen Martín Gaite. It's fantastic! My favourite colours are blue, green and red. My favourite food is rice. I love the cinema. I like the come-dies and the Alfred Hitchcock suspense films. My favourite cinema directors are Billy Wilder, CharlieChaplin and of course, Alfred Hitchcock. I can speak Spanish and Valencià, I'm learning English and French at school. My favourite subject isMaths, but i like the English too. My favourite sport is tennis, but I like watching cycling too. I like go shopping.I've got a lot of friends! My bests friends are called Blanca and Imma. I met they when I was two! Tenyears ago! They're kind, generous and funny. They say I'm kind, funny and generous friend too!My town's name is Torrent. It's very big and beauty. There are some shops, if you want, you can go shop-ping! There isn't a cinema. There are some parks, and some schools. There isn't a beach, but there are a lot ofbeaches very near. There are two open-air swimming pools. There're somne museums and sports centres.There isn't an airport, but there are two trains stations. There's a bus station.My bedroom isn't messy. My books are on the shelf, my cello is on the bed, the pencils are in the cup, thecalculator is on the books... My bin is under the desk, and it's fool! The lamp is on the desk, the pens are in the pencil case, the keys are in the cup... I'm not messy.In the futur I'd like to be a doctor. It's a very important job.

la Cassola

EXPERIÈNCIES

16

Mireia's blog

THURSDAY, DECEMBER 09, 2004This is my BLOG

Hi! My name is Mireia and my surnames are Ricart and Català.I'm thirteen years old. My birthday is on 11th April.I'm from Albal, is in Valencia, Spain.I study in Florida, it's my institute and I'm studing 2nd E.S.O.I get up at a quarter to six because I have to go institute on foot and my journey takes fifteenminutes. I arrive to institute five minutes to eight, and I get to the classroom at eitghto'clock.After school I get home at about a quarter past two. I have a lunch with my family andthen we watch TV. I sometimes sleep one hour. At five o'clock I do my homework or I study. Atsix o'clock I have a snack, and then I continue with my homework.

In my house live: my father, my mother, my sister and me.

My father's name is Cristobal. He's forty-six years old. His hair is black but he has got somewithe hair. He's got a moustache and a beard and he wears glasses. He's short and thin. Hegets up at half past six and he goes to his work by car. He works in a factory of wood. Hecomes home at two o'clock.

My mother's name is Amparo, she's forty-five years old. Her hair is brown. She wears glassesbut only to read and write. She's short. She works at home, but she is the person earlyest getsup. She likes reads books, paint and cooking for my father, my sister and me.

My sister's name is MªAmparo. She's ninteen years old. She's thin and short. She wears glas-ses. Her hair is brown and long. She studies in other institute called Berenguer Dalmau, she isstuding 2nd Bach. She likes watch TV and hang out with her friends.

MIREIA GARCIA 3erA

MIREIA'S DIARY

MY ROUTINE I get up at quarter to seven. I get dressed and later I do my bed. After I have breakfast and Iclean my teeth. Later I leave home at half past seven and I go to school by my brother's car. Iarrive at school at five to eight. The class starts at eight o'clock. Normally I have a rest at quar-ter to eleven. I return at class at quarter past eleven and I learn until two o'clock. I return homeby car too. I arrive home at half past two and I have lunch at quarter to three. Later I do myhomework and I study for one hour. After I talk with my friends by the computer for one hour.Normally I go training at the sports centre and I am training for two hour. Later I have a showerthere. I return at home by foot, and I arrive home at half past nine in the afternoon. Often Idon't have dinner, but if I have dinner I don't eat much. Later I go to my bedroom and I readsome books for one hour. I go to bed at eleven or at half past eleven. This is my routine.

posted by mireiagarcia @ 2:32 AM 0 commentsCristina Gras. Departament de Llengües

la Cassola

CONVIVÈNCIA

17

Com ja és habitual en Florida Secundària, alllarg dels darrers cursos realitzem una valoració delfuncionament global del centre des dels diversosàmbits.

Un dels aspectes que més és ens interessa és l'opinióde l'alumnat, i per poder recollir-la de la manera mésparticipativa i objectiva possible, des de l'equip dedirecció de Florida, hem elaborat una enquesta quecada curs passem als alumnes en dos moments: al

començament del segon trimestre (gener o febrer) i ala fi del curs (maig o juny). A continuació teniu els resultats obtinguts en els dosdarrers cursos, cal però diferenciar un aspecte: men-tre que en el curs 03-04 la contestaven sols un grupde persones de cada classe (entre 5-10 alumnes, entreelles els delegats); en el curs 04-05 vàrem decidir quel'enquesta la contestava tot l'alumnat de cada classe.Cadascun dels 23 criteris es valora en una escalade l'1 al 5.

Valoració del funcionament del centre

GLOBAL JUNY 05 FEBRER 5MAIG 4GENER 04

1. INSTAL.LACIONS 4 3.9 3,9 4,3 4,12. AULES 3,8 3.7 3,7 3,6 4,23. PATI 3.7 3.8 3,5 3,6 44. LABORATORI-INFORMÀTICA 3.8 3.7 3,8 3,6 45. SERVEI BIBLIOTECA 3.3 3 3,3 3,1 46. SERVEI CAFETERIA 3.5 3.6 3,3 3,3 3,77. SERVEI RECEPCIÓ 4 4.1 4,5 3,7 3,98. SERVEI NETEJA 4.2 4 4,5 3,9 4,59. RELACIÓ ALUMNAT-PROFESSORAT 3.8 3.7 3,8 3,7 3,910. RELACIÓ ALUMNAT 3.9 4 3,7 3,8 411. CLIMA INTERN 3.5 3.4 3,4 3,4 3,812. LLIBRES, APUNTS, MATERIALS 3.5 3.6 3,5 3,4 3,513. EXPLICACIONS PROFESSORAT 3.5 3.6 3,3 3,4 3,714. ACTIVITATS ASSIGNATURES 3.5 3.5 3,6 3,2 3,715. AMBIENT DE CLASSE 3.5 3.6 3'1 3,5 3,416. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS 3.1 2.8 3,3 3,2 317. HORARIS D'ATENCIÓ 3.9 3.7 3,8 3,7 4,318. SISTEMES AVALUACIÓ 3.6 3.5 3,4 3,5 3,919. REVISIÓ ASSIGNATURES 3.4 3.3 3,4 3,2 3,720. FUNCIONAMENT TUTORIA 3.8 3.6 4 3,5 4,121. TREBALL AMB ELS DELEGATS 3.7 3.5 3,8 3,3 4,222. ACTIVITATS GESTIÓ CULTURAL 3.6 3.3 3,3 3,3 4,523. ÚS DE MITJANS AUDIOVISUALS I INFORMÀTICS 4 3.9 4,1 ------ -------

NOTA GLOBAL CENTRE 3.7

la Cassola

CONVIVÈNCIA

18

Com podem apreciar en la taula, tots els aspectes avaluats obte-nen una puntuació superior a 3 (la mitjana és 2'5) i la valoracióglobal del centre és d'un 3.7 sobre 5. Pensem que són uns resul-tats satisfactoris a nivell general.

Els quatre aspectes millor valorats per l'alumnat són:- les instal.lacions 4- el servei de recepció 4- el servei de neteja 4.2- l'ús de mitjans audiovisuals i informàtics 4

Els tres aspectes que obtenen una puntuació més baixa són:- el servei de biblioteca 3.2- les activitats extraescolars 3.1- la revisió d'assignatures 3.4

L'objectiu que l'equip directiu de Florida Secundària s'ha fixatper curs 2005-06 és millorar la nota global del centre, tot trac-tant d'acostar-nos a un resultat global de 4 i millorar aquellsaspectes que estiguen per davall del 3.5 de puntuació, com és elcas dels tres elements anteriors.

Equip de Direcció de Secundària

CONCLUSIONS

la Cassola

BIBLIOTECA

19

La Biblioteca de FloridaSecundària

La Biblioteca del Centre de Secundària és un servei a disposició de l'alumnat i del professorat queofereix l'accés directe a les col.leccions de la biblioteca i actua com a suport per a l'aprenentatge i la docèn-cia. Així mateix ofereix assistència i formació a tots els seus usuaris per tal de satisfer les seues necessitatsd'informació.

Però la biblioteca de Secundària vol convertir-se en un espai viu integrat en la dinàmica del centre i en unelement diferenciador del seu Projecte Educatiu a través de la col.laboració activa amb els diversos departa-ments docents així com assolint les tasques necessàries per tal d'esdevenir un veritable Centre de Recursosper a l'aprenentatge i l'ensenyament.

Per a dur a terme aquestes funcions bàsiques labiblioteca ha d'actuar en els àmbits següents:

1. Biblioteca com a Centred'Informació: la Biblioteca ha de donar res-posta a les necessitats dels continguts curricu-lars dels alumnes. Disposant de diferents tipusde materials: impresos, electrònics accés aInternet, que degudament organitzats i gestio-nats, recolzen també la tasca docent del profes-sorat. En aquest sentit estem treballant en l'or-ganització d'una pàgina web per a la Bibliotecade Secundària apropant els serveis, la col.lecciói els recursos d'interés als alumnes mitjançantuna interfície atractiva i adequada a les seuesnecessitats.

2. Biblioteca com a Centre d'aprenenta-tage en la recerca, selecció i anàlisi de lesfonts d'informació per tal d'extraure coneixe-ments que puguen integrar les necessitats curri-culars i informatives dels alumnes. L'adquisicióde competències per a la correcta recerca de la

informació és un element clau en les successi-ves etapes formatives donada l'actual realitatd'expansió de les Noves Tecnologies en tots elsàmbits de la societat actual.

3. Biblioteca com a Centre de Lectura:la Biblioteca ha de donar accés a fonts literàriesdegudament seleccionats per tal de promourel'activitat lectora i afermar les competèncieslectores i comprensives dels alumnes. Prenentespecial èmfasi en les assignatures de Llengua iLiteratura castellana i valenciana organitzantactivitats conjuntes, sense oblidar obrir i poten-ciar col.laboracions amb altres departaments.

4. Biblioteca com a Centre de dinamit-zació cultural: la Biblioteca ha de promoure lacultura en els seus diferents àmbits: mitjansescrits, audiovisuals, etc. Impulsant activitatsespecífiques de dinamització cultural,i conver-tint aquest espai en referent cultural dins l'esco-la.

FUNCIONS

la Cassola

BIBLIOTECA

20

SERVEIS· Consulta de fons: llibres,enciclopèdies, materials electrò-nics, Internet. També podeu con-sultar els fons directament a laweb en l'OPAC de Biblioteca en lasegüent direcció: http://bibliote-ca.florida-uni.es/biblioteca/

· Consultes bibliogràfi-ques i consultes sobre cerca,selecció i anàlisi de les fonts d'in-formació (Formació d'usuaris).

· Préstec de documents: 2per alumne i període de 15 dies. Esprestaran pràcticament tots elstipus de materials excepte llibresde consulta com ara diccionaris,enciclopèdies i revistes, que encanvi si es podran fotocopiar.

· Ús d'equips informàtics(9 ordinadors) per a treballar indi-vidual o col.lectivament.

La biblioteca, com a espai comú utilitzat per un col.lectiu de perso-nes requereix d'unes condicions de treball especial. A continuacióenumerem les normes de convivència en aquest espai:

1ª.- Heu de respectar el mobiliari i les instal.lacions utilitzant-lescorrectament. Menjar o consumir aliments sols s'ha de fer en elsespais que el centre ha destinat amb aquesta finalitat. Una vegadaes deixe de treballar en la Biblioteca l'espai i mobiliari utilitzat had'estar net i ordenat.

2ª.- Després d'utilitzar el material documental, cal deixar-lo damuntla taula o tornar-lo a l'encarregada de la Biblioteca

3ª.- El material prestat heu de tornar-lo amb el mateix nivell deconservació amb el que es va prestar.

4ª.- Es poden reservar les saletes per a treballar en grup

5ª.- Els ordinadors es poden reservar 1 hora per persona i dia, i siningú els sol.licita es pot augmentar el temps d'ús.

6ª La utilització dels ordinadors serà exclusivament amb finalitatseducatives.

7ª.- Els llibres es presten 15 dies i es pot renovar el préstec si ningúsol.licita el llibre encomanat. Per poder tindre llibres prestats caldonar les vostres dades a l'encarregada de Biblioteca.

8ª.- El material d'hemeroteca (revistes) sols es presta al professo-rat, l'alumnat pot fotocopiar-lo i tornar-lo el mateix dia.

9ª.- Quan ha vençut el temps del préstec cal tornar el document, isi no es torna pot estar sancionada la persona 3 dies per cada diade retràs.

10ª.- Com a màxim es poden prestar 2 llibres per persona.

11ª.- Tots els usuaris han d'expressar la seua acceptació de la nor-mativa d'ús de la Biblioteca abans de poder accedir al seu Servei.

12ª.- Si alguna persona o persones no respecten les normes ante-riorment establertes el personal de Biblioteca pot expulsar-les inegar-les l'accés un o més dies segons la falta comesa.

Normativa de funcionament

HORARI

Planta baixa del'edifici E

- Dilluns: de 10:00 a 15:00 h- Dimarts: de 14:00 a 18:00 h.- Dimecres: de 13:00 a 18:00 h

- Dijous: de 14:00 a 18:00 h- Divendres: tancada

la Cassola

DELEGATS

21

Un dels elements que caracteritzen a FloridaSecundària com a centre educatiu és l'estímul de laparticipació activa dels diversos estaments (alumnes,famílies, professorat...) en la vida del centre, tal comconsta en el nostre projecte educatiu. Per participacióentenem el conjunt d'accions i d'activitats escolars iextraescolars orientades a implicar l'alumne en lavida del centre, en la seua gestió i funcionament.

Un aspecte d'aquesta dinàmica participativa és elpaper de l'equip de delegats i delegades. Des de lestutories s'ha establert un procés d'elecció que siga elmés estimulant i participatiu possible que culminaamb l'elecció de quatre alumnes de classe que fan lafunció de representants.

Els últims cinc cursos, l'equip de direcció ha treballatde manera directa amb aquest alumnat per tal depotenciar la seua funció i donar rellevància als seupaper i hem organitzat un CURS DE FORMACIÓper a l'equip de delegats i delegades.

Aquest curs es realitza al mes de novembre i es divi-deix en dues sessions amb aquests objectius i contin-guts:

Altres activitats que realitzem junt a l'equip de dele-gats és:

1.- El treball per comissions: convivència, revista,festes...

2.- Les reunions de revisió del funcionament del cen-tre junt amb l'AMPA per analitzar els resultats, laconvivència, les instal.lacions, els serveis...

3.- La implicació dels delegats en la Festa de Nadal,Jornades Culturals, Festa Fi de curs...

La participació de l’alumnat,un repte i una necessitat

1ª SESSIÓ DE FORMACIÓ

EL PAPER DELS DELEGATS I DELEGADES

Objectius:-Potenciar el paper dels delegats en el centre-Motivar-los cap a la particiapció-Establir un perfil de delegats

Continguts:-Què és i què no és ser delegat/da?-Què fa i què no fa un delegat/da?-Característiques que han de tindre -Oportunitats

2ª SESSIÓ DE FORMACIÓ

LA PARTICIPACIÓ DE L'ALUMANT EN ELPROCÉS D'AVALUACIÓ

Objectius:- Conéixer els passos que es donen al nostre centrepel que fa a l'avaluació- Saber quin paper fan en aquesta tutors/es, profes-sorat i alumnat.- Tindre clares quines són les funcions dels repre-sentants dels alumnes en tot aquest procés.

Continguts:- Introducció. L'avaluació és un procés.- La sessió d'avaluació

Què és i què no és?Què és fa a la sessió d'avaluació?

- El paper de l'alumnat:Les revisions d'assignaturaL'informe dels delegtas/des

- El paper del/la tutor/a:L'informe del grup tutoriaL'assamblea amb les famílies

- El paper del professorat: La revisió d'assignaturaL'informe d'assignatura

la Cassola

DELEGATS

22

L'equip de delegats d'enguany està format per les persones següents:

GRUP DELEGATS/DELEGADES1ESOA José Rodriguez, Patricia Blanch, Alba Montaner, Inés Verdeguer.1ESOB O’Hara Gómez, Toni Morellà, Mireia Garrigues, Pere Alapont1ESOC Fran Castiblanque, Aiona González, Victoria Morales, Elisa Ferrer2ESOA Carlos López, Marta Esplugues, Nuria Domingo, Robert Baeza.2ESOB Diana Veiga, Aina, Imma Llop, Laura, Blanca Escorihuela.2ESOC José Ignacio, Joan, Raquel, Alfonso.3ESOA Ruben Alapont, Antonio, Juan Carrión, Patricia Cumplido.3ESOB Alba Ruiz, Omar Fernández, Sara Otero, Sabrina Puchalt.3ESOC Carlos Lucas, Silvia Soto, Mª Carmen Murillo.4ESOA Mireia Garcia, Sonia Burgos, Ruben Ferrer, Miguel Ramón.4ESOB Carles Carrals, Marc Ruano, Sandra Juan, Debora Avia.4ESOC Ana Mora, Cristian Valle, Jose Garcia, Lucia Masaroca.1BAHA Miguel Peris, Natalia Iranzo, Lucia Calandín, Marta Ciges.1BCNS Vicent Maties, Jyotsna Ciscar, Angela Montagud, Jaume Baixauli.1BATC Virgina Company, Thais, Ramon Llácer.2BAHA Anaïs Alapont, Gonzalo Vela, Glòria Cardona, Guillem Escorihuela2BCNS Ximo Pechuan, Laura Chardí, Julia Fernández, Sílvia Montes2BATD Jaume Hervàs, Jorge Martínez

Una darrera reflexió que volíem inclou-re és l'escassa participació o implicació de l'a-lumnat en les eleccions al Consell Escolar, tansols s'han presentat dues persones i, per això, noha calgut fer eleccions.

Tots i totes, professorat i alumnat, hauríem dereflexionar detingudament sobre aquest fet jaque és una llàstima que, en un centre com elnostre, on la participació vol ser un elementclau ens trobem en aquesta situació de manca departicipació.

Cal en el futur reflexionar en les tutories i enamb l'equip de delegats i delegades sobre laimportància de la participació com a valoressencial en la vida d'estudiant i en la vida ordi-nària tant professional com a quotidiana, ele-ments essencial de la democràcia.

Des de les tutories, des de l'equip de direcció ides de l'assamblea de delegtas i delegades treba-llarem en aquesta línia de potenciar la participa-ció activa.

David FerrerComissió de Gestió Cultural

la Cassola

AMPA

23

Els projectes de treball que l'AMPA con-

tribuirà a desenvolupar, junt a la direcció del centre,la comissió de gestió cultural i l'equip de delegats idelegades, per al curs 2005-06 són els següents:

1. Ajuda a les activitats de final de trimestre del'alumnat:· Festa de Nadal· Jornades Culturals· Festa de Fi de Curs

2. Celebració del "Dia de la Dona": "Per laigualtat de gèneres".

3. Projecte: "Cap a un centre educatiu mésecològic, integrador i habitable".

4. Acte de presentació i celebració del número20 de la revista LA CASSOLA.

5. Subvenció Viatge Fi d'Etapa de 4t d'ESO.

6. Participació en la Trobada d'Escoles enValencià.

7. Projecte actualització mitjans audiovisuals(III): canó.

Per altra banda, també volem informar-vos que, des

de ja fa molts anys, ve funcionant l'Escola dePares i Mares organitzada per l'AMPA de

Florida Secundària i pel departament d'orientació. Acontinuació us present el programa d'activitats pre-vist per al curs 2005-06.

Com ja sabeu, els pares i les mares, rebreu informa-ció més concreta de cada activitat a través dels vos-tres fills i filles amb suficient antel.lació.

AMPA FLORIDA SECUNDÀRIA

Activitats de l’AMPAProjectes de treball i Escola de Pares i Mares

PROGRAMA PER AL CURS 2005/06:

* Ens barallem o negociem (4 ses-sions). Amb l'objectiu de millorar larelació i la comunicació amb els nos-tres fills i filles adolescents. AmbBetina Lubochiner i Silvio Gutman.Psicoterapeutes.* Relacions afectives i sexuali-tat: la comunicació. Amb MarisaGarcía. Psicoterapeuta i Sexòloga.Centre de Planificació familiar deBenetússer.* Internet i les noves tecnolo-gies a casa. Amb Nick Kearney.* Alternatives en acabar 4td'ESO (adreçada a families de 4td'ESO). Amb Conxa Ricart, responsa-ble del departament d'Orientació deFlorida Secundària.* Què diferencia a dues perso-nes amb la mateixa formació.Habilitats, competències, experièn-cies,actituds...Amb Sandra Molines.Orientadora Departamentd'Orientació i Inserció Professional

la Cassola

OPINIÓ

24

Nombrosos estudis demostren que l'ensen-yança transmet visions de la ciència que s'allunyenmolt de la realitat. Açò es produeix perquè l'ensenya-ment el que fa és presentar els coneixements ja ela-borats, presenta els resultats sense donar ocasió alsestudiants a veure el procés de creació i així no sapcom es fa ciència i per tant que és ciència.

Es podria pensar que açò no té importància, i els pro-fessors ens dediquem a ser mers transmissors deconeixements sense més. Però avui sabem que unaeducació centrada en la simple transmissió de conei-xements dóna uns resultats mediocres i proporcionaconcepcions incorrectes.

Hem de tindre doncs una visió adequada del que és laciència per poder qüestionar-se el que s'està fent ambl'educació científica.

Hem de superar les visions deformades de l'activitatcientífica i tecnològica com un requeriment essencialper a la renovació de l'ensenyança. Així doncs anema apropar-nos a una visió correcta del que és la cièn-cia

Encara que totes les concepcions errònies sobre l'ac-tivitat científica a les que l'ensenyança de les ciènciesdéu prestar atenció estan vinculades entre si, anem aintentar agrupar-les d'una manera coherent en setblocs o set visions deformades, on inclourem unaxicoteta explicació de cadascún d'ells.

a) Visió descontextualitzada.La visió descontextualitzada fa referència a una ideade la ciència com a socialment neutra, que ignora otracta molt superficialment les complexes relacionsCiència-Tecnologia-Societat-Ambient.

Pel que fa a les relacions Ciència -Tecnologia tambées te una visió errònia, segons la qual es considera latecnologia com a mera aplicació dels coneixementscientífics, ignorant totalment el paper d'aquesta en elpropi desenvolupament científic.

b) Visió individualista i elitista.La imatge individualista i elitista de la ciència i delcientífic es tradueix en iconografies que representena l'"home de bata blanca".

Es tracta doncs d'una visó connectada amb l'anteriori que contempla als científics com a sers especials,genis solitaris que manipulen un llenguatge abstractei de difícil comprensió.

c) Visió empiro-inductivista i ateòrica.Denominem així a la concepció que ressalta el paperde l'observació i l'experimentació "neutra" i inclúsdel pur atzar, oblidant el paper essencial de les hipò-tesis com a focalitzadores de la investigació i les teo-ries disponibles, que orienten tot el procés. Cal tindrepresent que de la simple observació i experimentacióno s'extreu el coneixement sinó que s'experimenta is'observa per veure si certes idees són valides o no.

La natura de l'activitat científicaQüestionament d'algunes visions empobrides i deformades

la Cassola

OPINIÓ

25

L'experiment no és l'inici de la investigació; una per-sona va al laboratori perquè té una idea i vol contras-tar-la però no va per trobar eixa idea o en busca delfeliç "descobriment. És necessari tindre present aaquest respecte que, a pesar de la importància reco-neguda a la observació i experimentació en ciències,en general, la seua ensenyança és purament llibresca,de simple transmissió de coneixements, sense a penestreball experimental real més enllà d'algunes "recep-tes de cuina". Es tracta doncs d'una assignatura pen-dent.

d) Visió rígida, algorítmica, exacta, infalible.Aquesta visió deformada presenta la ciència com unconjunt de etapes a seguir mecànicament. Fa referèn-cia al procés d'investigació en el qual seguint el"Mètode Científic" arribes als coneixements buscats,oblidant d'aquesta manera els possibles entrebancsque es puguen trobar pel camí, les rectificacions, eltornar a començar, i oblidant també el que significainvenció, creativitat, etc...

e) Visió aproblemàtica i ahistòrica.Segons aquesta visió es transmeten els coneixementsja elaborats i això du a no mostrar quines foren lesetapes i els problemes que generaren la seua cons-trucció, quina ha estat la seua evolució, etc.., ni moltmenys es mostren les limitacions del coneixementcientífic actual o les perspectives obertes. Es perdaixí de vista que "tot coneixement és la resposta a unaqüestió".

f) Visió exclusivament analítica.Aquesta visió presenta la ciència com a no integrado-ra d'altres coneixements, és a dir, de vegades s'oblidaque la ciència busca cada vegada amb més insistèn-cia formulacions més compactes i unificades. Enaquesta visió no es té en compte els processos d'uni-ficació dins d'una mateixa teoria ni les relacions ambaltres camps de coneixement.

g) Visió acumulativa, de creixement linealdels cossos de coneixements científics.

Per últim, aquesta visió presenta el desenvolupamentcientífic com fruit d'un creixement lineal, puramentacumulatiu, ignorant d'aquesta forma crisis i remode-lacions profundes en el cos de coneixements. Cal noconfondre aquesta visió amb la visió rígida, ja queaquesta fa referència a remodelacions dins d'unainvestigació mentre que la de creixement lineal ho faa remodelacions dins d'un camp de coneixements queobliga a replantejar-se totes les teories existents eneixe camp. Així doncs cal tindre present que en cièn-cia hi ha moments d'estancament, de progrés, deretrocés i inclús de revolució, però que la ciència noavança per pur creixement acumulatiu.

Aquestes són en síntesi les set grans deformacionsdetectades en l'ensenyança de les ciències. I cal tor-nar a dir que aquestes no són una espècie de setpecats capitals diferenciats i autònoms, al contrari ,apareixen associats entre si com a expressió d'unaimatge ingènua de la ciència que s'ha anat decantant,passant a ser socialment acceptada. Una imatge ambla que es necessari trencar per fer possible una ade-quada educació científica.

Vicent Moncholí PonsDepartament de Ciències

la Cassola

OPINIÓ

26

En l'assaig "Contra la música", Joan Fusterplanteja la reflexió crítica del paper de la música enla societat actual, en contraposició al silencia (oabsència de la música) que abans predominava. Amés, afirma que "sentim" la música sense "escoltar-la" per por a la soledat. Això fa que em pregunte: quèés la soledat?

Doncs bé, tal i com la paraula indica, és el fetd'estar sol i, tal com s'entén al text, té com a conse-qüència o va associada a un silenci circumdant.Llavors, tindre por a la soledat és tindre por al silen-ci, el qual trenquem amb la música. Però, per quèeixa por? Fàcil. Si estem sols, sense ningú amb quiparlar, i no hi ha cap soroll, com el que provoca lamúsica, que ens distrau, obrim la porta d'aquellahabitació de la nostra ment a la que mai, o poquesvegades, entrem (en els temps que corren) on es trobala intel·ligència. I, és clar, comencem a pensa. Lanostra errada és que pensem de forma generalitzada iglobal i s'adonem de que aquest món és una merda(pobresa, guerres, contaminació...), que en aquestavida eres insignificant i inútil, i, amb això, entrem enel camp de la depressió. Tot això per no parar-se apensar en u mateixa des d'un punt de vista optimista.Algú, no recorde ben bé qui, afirmà que la soledat ésbona, agradable, si es conviu amb ella, però que potresultar agonitzant si es tracta de fugir o eixir d'ella.

Així, hem oblidat que "sentim" la música perpor a la soledat, de la mateixa manera que s'ha obli-dat que l'origen de les paraules es troba en els sonsque s'emitien front a un estímul, tal i com estableix idefèn Nietzsche per a criticar el llenguatge concep-tual. Pareix ser que els éssers humans tendim a gene-rar mecanismes per a fugir d'allò que temem (lamúsica per a fugir de la soledat, el llenguatge concep-tual per a fugir de la realitat canviant i caòtica).

Per altra banda, la música ha passat de serd'un mitjà d'expressió de sentiments a ser una identi-ficació de diferents col·lectius segons el tipus demúsica que escolten: qui escolta el "heavy metall"vesteix amb punxes; qui escolta "reagge" porta rastes

i fuma marihuana; qui escolta "pop" és "pijo", etc.Així associem música amb moda i entren en joc lesmultinacionals. Aquestes exploten el camp de lamúsica per qüestions de moda, això sí, segons la quedeterminen els "pijos" (tot s’ha de dir): <<ara anemde "heavys" i l'any que ve de "punks">>; però aixòsón altres temes que preferisc no tocar. Amb això dic:si alguna culpa tenen les multinacionals és la de fer-nos caure en la trampa de la moda i, amb ella, tornema tractar de fugir de la soledat, "per a integrar-se, pera definir-se". Al igual que diu Fuster, és tan fàcil deculpar els altres dels nostres errors, en comptes defer-los front.

I què passa amb aquells que "escolten" músi-ca? Perquè hi ha gent que l'escolta: jo, sense anar-me'n més lluny. Molta part del temps estic sol, i hoaccepte. Per a mi "escoltar" música es troba al mateixnivell que veure una pel·lícula o llegir un llibre. Lafinalitat és matar l'avorriment, que no el silenci, o,millor dit, el fet de pensar. A partir d'ací, m'agradaescoltar música per tal de valorar-la basant-me en unscriteris estètics no dissenyats per ningú, tret de mi.Uns criteris pensats des del silenci de la soledat.

Pel que fa a l'assaig, pense que està benestructurat i l'autor ha sabut esgotar tots els recursosper aproximar-se als lectors. És clar i concís i fa úsd'exemples que ajuden a la comprensió d'aquest. Toti així, trobe que el final pot conduir a interpretacionserrònies: és la música bona o mala?, per la meua part,crec, que la música és bona (reuneix cultures, desper-ta sentiments), el que és mal és l'ús que en fem d'ella.

Finalment, i com a conclusió, m'ha agradataquest assaig en què Joan Fuster ens recorda allò quepossiblement hem oblidat: la diferent situació entre elpresent i el passat, la por que ens motiva a "sentir" lamúsica... A més, atès que és prou actual i, per tant,pròxim al receptor, l'assaig aconsegueix acomplir laseua finalitat de fer reflexionar sobre el tema queplanteja.

Marcos Guerrero, 2º batxilleratCiències de la Natura i de la Salut

La importància de la música

la Cassola

LLIBRES

27

"Em fa mall'institut" és unassaig sobre l'educa-ció. Està destinat aun públic jove: estu-diants d'ESO i bat-xillerat i la temàticagira al voltant decom és la vida a uninstitut amb l'objec-tiu d'entendre comfunciona el sistemaeducatiu.

L'autor, un professor de Secundària, intenta fer refle-xionar als lectors sobre alguns dels fenòmens que esviuen cada dia en la vida interna d'un centre educatiu.Del llibre m'ha agradat molt que l'autor introduisca laveu dels seus propis alumnes de 4t d'ESO, els seuscomentaris directes reflecteixen molt bé el que sen-tim i pesnem. Si bé trobe que la lectura és més ade-quada per alumnes de l'ESO que per al batxillerat.

No obstant, ara que estic acabant els meus estudism'ha agradat molt la pregunta que ens ha fet mestrede valencià per a valorar el llibre: i ... a tu, també etfa mal l'institut?

Si sóc sincera he de contestar que, de vegades, sí queem fa mal. Moltes assignatures, molts continguts,massa treballs, controls, comentaris..., moltes horesde feina, la maleïda selectivitat...

Però, crec que tot plegat no és per a tant, a més aques-ta és la meua feina ara, com a estudiant que sóc.

En canvi i per sort, al meu centre, a la Florida, no hiha tants problemes com es plantegen en el llibre i, toti ser privat, o millor dit concertat. Compartisc ambl'autor les crítiques que fa a l'ensenyament privat, noes poden aquestes crítiques al meu centre ja que,supose, que per ser una cooperativa hi ha moltescoses atractives. En general, els professors són inno-vadors i la majoria -sempre hi ha alguna excepció- espreocupen per fer bé la seua feina (expliquen bé,corregeixen molt, ens donen molts instruments d'ava-luació...) i, sobretot, es preocupen molt per nosaltresper a que puguem aprendre bé.

Altra cosa que he de dir és que les relacions entre totsi totes són molt bones, amb els profes i entre els com-panys. No hi ha massa problemes de convivència i, engeneral, la gent ve molt a gust a l'institut. També hi hallibertat d'expressió i ens transmeten uns valors moltbons (de cooperació, de solidaritat...), a més podemparticipar en moltes coses: en les revisions d'assigna-tures, en les sessions d'avaluació..., és a dir, ens tenenen compte en tot moment.

Ja per acabar, i per valorar la meua trajectòria d'estu-dis en Florida, he de dir que m'he sentit molt a gusten el centre, els anys que he passat ací han segut moltimportants en la meua vida.

Laura Montagud,Ex-alumna del Batxillerat de Ciències

COM ÉS LA VIDA A UN INSTITUT?

TÍTOL: EM FA MAL L'INSTITUTAUTORS: Francesc Ruiz i Dino Salinas

EDITORIAL: Edicions del BullentCOL.LECCIÓ: Claus per a entendre el món

la Cassola

LLIBRES

28

LA NIEBLA Y LA DONCELLA

Lorenzo Silva Col. Áncora y Delfín

Editorial Destino, 2002

Lorenzo Silva es novelista,articulista, ensayista y abogado espa-ñol nacido en Madrid en 1966,Lorenzo Silva estudió Derecho en laUniversidad Complutense, trabajandocomo auditor de cuentas y asesor fis-cal, antes de dedicarse plenamente ala literatura. Ha publicado los ensa-yos, Viajes escritos y escritos viaje-ros (2000) y Del Rif al Yebala. Viajeal sueño y la pesadilla de Marruecos(2001); el álbum infantil ilustrado,Laura y el corazón de las cosas(2002) y el libro de relatos, El déspo-ta adolescente (2003). Pero sobretodo es conocido por sus novelas,Noviembre sin violetas (1995), Lasustancia interior (1996), La flaque-za del bolchevique (Finalista delPremio Nadal, 1997), Algún día,cuando pueda llevarte a Varsovia(1997), El lejano país de los estan-ques (1998), El cazador del desierto(1998), El ángel oculto (1999), Elurinario (1999), El alquimista impa-ciente (Premio Nadal, 2000), La llu-via de París (2000), El nombre de losnuestros (2001), La isla del fin de lasuerte (2001), La niebla y la donce-lla (2002), Los amores lunáticos

(2002) y Carta blanca (PremioPrimavera, 2004). Su obra ha sidotraducida al ruso, francés, alemán,italiano, griego, catalán y portugués.

La niebla y la doncella es una nove-la policíaca de crimen y de misterioque despierta el interés en el lectorpor desvelar las claves que envuelvenel asesinato de Iván López, un chicoque se ve involucrado en el mundo delos estupefacientes. El sargento Vila yla cabo Chamorro son los dos investi-gadores de la Guardia Civil que sonllamados a resolver el asesinatocometido dos años atrás en la isla dela Gomera. A su llegada, un velo demisterio envuelve el caso, que ha sidoabierto por las demandas de la madredel fallecido a su cuñado, el delegadodel Gobierno en Canarias. El sospe-choso primero había sido un ex con-cejal, la hija del cual mantenía rela-ciones con el fallecido, pero una sen-tencia lo había absuelto. En la reaper-tura del caso ocurren cosas extrañasque se mueven entorno al mundo delas drogas. Durante la investigaciónmuere la guardia local Ruth, que ayu-daba en las investigaciones a los deMadrid (Chamorro y Vila).De lasdeducciones del sargento Vila y laayuda de la hija del ex concejal sedescubren una serie de hechos queconducen a un final insospechableque nadie puede prever, en el que severán implicados agentes de la autori-dad, mafias y empresarios.

La novela despierta desde el principioel interés en el lector por resolver elmisterio que envuelve este asesinato.

No obstante, aunque el argumento dela novela es muy "goloso" y cumplecon el género de la novela policiacade investigación, al ir avanzandocapítulo tras capitulo, existe una cier-ta ruptura del hilo conductor que semanifiesta en pasajes donde las des-cripciones de lugares o pensamientosdel protagonista, el sargento Vila, sehacen pesadas y extensas a la vez, ytambién en apartados donde lo que elautor expone está de más, producién-dose un exceso de reiteración de lodicho o sucedido con anterioridad.

Aun así, resulta muy interesante lainvestigación realizada por Vila yChamorro en cuanto a sus tácticasdetectivescas, y cómo no, no deja deresultar extraño observar ciertos com-portamientos o capacidades deducti-vas y de profesionalidad criminal iló-gicas en la tan "mal vista"Benemérita, pues aquí se nos muestrauna guardia civil profesional que seocupa de investigar crímenes y no dela imagen que la sociedad atribuye aesta institución como la patrulla ape-ada en las carreteras esperando quealguien infrinja la ley de circulaciónpara sancionarla.

En conclusión, la novela es muy inte-resante, aunque adolece de partes quepodían ser mejorables, toda vez que,en general, es una buena lectura.

Guillem Escorihuela Carbonell 2n Batxillerat d'Humanitats i

Ciències Socials

la Cassola

QUÈ DIUEN ELS DIARIS?

29

ÁNGEL FERRÁNDEZIZQUIERDOEL PAÍS, 12-10-2005Miguel Hernández, en El niñoyuntero, espetaba: "Cada nuevodía es más raíz, menos criatura,que escucha bajo sus pies la voz dela sepultura". Tan sólo detenidosen ese retazo ¿se puede decir algotan expresivamente bello y con taleconomía de verbo? Es evidenteque tal proeza es patrimonio de losgenios, de los únicos, de los capa-ces de hacer historia.

Francisco Rico, enla introducción desus Mil años depoesía española,nos enseña que "lapiedra de toque dela poesía es conse-guir formulacionescuyos términos nopuedan alterarse ni reemplazarse yque por eso mismo se resistan alolvido. Un poema es esencialmen-te un objeto verbal forjado parapermanecer en la memoria y porello construido como una red devínculos capaces de lograr que laevocación de uno sólo de sus com-ponentes arrastre a la evocaciónsimultánea de todos los restantes".

En el lenguaje del científico laspalabras de Rico se traducen en labúsqueda de formulaciones inva-riantes, es decir, de ecuaciones.Cuando Newton intentaba expli-

carnos el comportamiento dinámi-co del sistema solar no quedabasatisfecho hasta dar conla fórmula precisa. Michael Guillen, enCinco ecuaciones quecambiaron el mundo,vuelve a seleccionaraquella de AlbertEinstein de que "la mate-ria es energía congelada", es decir,E=mc2. Y así ha ocurrido a lolargo de la historia con otros tantosejemplos que cabría citar.

C u a n d oMiguel pen-saba enaquel chavaltenía todo elvocabularioa su disposi-ción, laspalabras ya

existían, estaban ahí, al alcance decualquiera; pero sólo él fue capazde darles el orden, el ritmo, lamúsica, la parquedad, en definiti-va, la belleza rotunda y nítida paraque juntas se hicieran eternas.

También la energía y la materiaestaban allí, al alcance de cual-quiera, pero tuvieron que esperarhasta que Einstein, el científicomás influyente de la historia, lasfundiese. Que ambas son -esen-cialmente- lo mismo, para que, acontinuación, formulase la másbella ecuación jamás soñada: el

espaciotiempo está curvado acausa de la materia/energía.

Ambos geniosencontraron la fór-mula para entenderla Naturaleza yexplicarla con pre-cisión y máximaeconomía de

medios. El carácter universal de lafórmula se manifiesta en su utili-dad y capacidad de pronosticar.

Hernández sigue siendo profeta y,100 años después, aquella ecua-ción sigue superando cualquiertest y sus predicciones se siguencumpliendo.

Una y otra, otra y una, en pos delos mismos fines. Nadie deberíadudar ya de que la Matemática esla poesía de la Ciencia.

Ángel Ferrández Izquierdo escatedrático de Geometría yTopología de la Universidad deMurcia y miembro de laAcademia de Ciencias deMurcia.

Esta información le ha sido remi-tida por la Sociedad deEducación Matemática Al-Khwarizmi.

Matemáticas o la poesía de la ciencia

“Cada Nuevo Díaes más raíz, menos

criatura, que escucha bajo suspies la voz de la

sepultura”

Einstein: “La materiaes energíacongelada”

la Cassola

LITERÀRIA

30

CELEBRACIÓ

La vida passa, i l'ull no es cansa d'abocar imatges clares dintre del cor.

CARLES RIBA

Ombres fascinants i surreals,la subtil bellesa d'unes flors,

un tauró i dos peixos daurats,un miratge amb cel prodigiós,

gotes d'aigua que màgicament esclatenconvertint-se en pluja-argent,

cascada de llumscaiguda d'estels, espurnes i brillants,

atraient figura omplint l'espai,amb insòlits balls i seducció.

I les cançons, i la veu i la músicaque batega al cor,

ara frenética, ara captivadora.

Una nit que esborrael turment de les hores atziagues.

Delícia sensorial.

Instants d'efímer terratrèmol,paradís de fosca il.lusió.

Amb un somriure fugitiucelebra l'esperit

eternitats de pols,àncores de vent.

POEMES DE CRISTINA GRASCristina Gras és professora d'anglés i de castellà en el departament de Llengües de Secundària. Entre lesseues aficions personals es troba la creació poètica i, fruit d'aquest treball, ha estat el llibre La deriva encesaamb el qual va guanyar el premi de poesia "Cristòfol Aguado" de la localitat de Picassent.

A continuació reproduïm alguns dels seus poemes:

la Cassola

LITERÀRIA

31

ILLA

You came back to haunt me and I realisedThat you were an island and I passed you by

When you were an island to discover.

CHRIS MARTIN

Sota la quietud de la lenta memòriarenaix una imatge extrema,la flama que persistentencén el tèrbol horitzó de passions i calfreds.

Hem escampat llavors en el desert, desig de violenta pluja que amare besos assedegats.S'ha evaporat un encís d'aigua brollant de llum i misteri.

Sobre el persistent tintineig de la mancanÇa,i el desori del silenci,reapareix el cercle que amagaperdurables anhels,i una vida que es dessagna en l'espiral del desig incessant.

Hi ha illes que mai no descobrim,albirem terra i prosseguim.I ara vague sobre les ones sense retorn,pendent de les aigües de l'atzar.

Com les flors febles que, plenes de vent,obsessives continuen en peu, per tornar a reprendre una nova odissea.

la Cassola

LITERÀRIA

32

ZIGA-ZAGA

A les illes clandestines sols arriben elsecos,

les flors titil.lants s'empatxen de vent,les cames de la nadona girafa tremolegen

en nàixer.

No vull maquillar-me.No veus que ja m'he pintat sencera

d'irradiants colors?- Dona'm parer -

Potser fou aquell filet de so,la bellesa de la sabana,la música de la ment.

Començar pel finalno és no viure.

Caminar en ziga-zagaés allargar el camí.