John Stuart Mill

(1806-1873)

Introducció

Introducció• Influències

- Empirisme clàssic (Hobbes, Locke, Hume)- Utilitarisme de Bentham (1748-1832)

iniciat al s. XIX)- Liberalisme

- Epicur (Doctrina ètica hedonista sobre la felicitat)

“La natura ha posat la humanitat sota l’imperi de dos amos sobirans,

el dolor i el plaer. Només ells ens indiquen

el que hem de fer i també ells determinen el que no he de fer.” (J.

Bentham)

“(El principi d’utilitat) reconeix aquesta submissió i la situa com a fonament del sistema que té per objectiu construir l’edifici de la felicitat mitjançant la raó i la llei”

J. Bentham, Els principis de la moral i la legislació (1823)

IntroduccióTrets generals de la seva filosofia

- Caràcter pràctic. Interès a fonamentar un sistema ètic que sigui la base per promoure accions socials i polítiques orientades al bé comú

- Interès per la filosofia moral i política, i en concret, per la seva fonamentació i la qüestió de la felicitat

Introducció• Context social i polític (s. XIX)

- Industrialització- Capitalisme

L’utilitarisme (corrent del s.XIX al qual pertany Mill) s’inseria en un corrent intel·lectual que promovia reformes socials i polítiques. Aquest grup d’intel·lectuals va ser titllat de “filòsofs radicals”.

Introducció

• El credo que posa com a fonament de la moral la Utilitat o el Principi de la major felicitat possible, sosté que tot acció és bona en proporció a la seva tendència a promoure la felicitat, dolenta en funció a la seva tendència a produir el contrari de la felicitat.”• “Per felicitat s’entén plaer i absència de dolor; per infelicitat, dolor

i privació de plaer”• Hi ha una jerarquia de plaers. Hi ha plaers superiors (enteniment,

sentiment, imaginació) i plaers inferiors (els que compartim amb els animals).

Introducció

• El principi d’utilitat ja es troba formulat en Bentham (el qual, al seu torn, troba ja exposat en Hutcheson, un autor deixeble de Hume). Bentham proposa com a ideal de vida ètica “la felicitat del major nombre (de persones.

CRITERI DE BÉ /MAL

Precedent: PRINCIPI D’UTILITAT de Bentham(The greatest happiness of the greatest number”)

PLAER

DOLORFELICITAT

“(Per utilitat) entenc la propietat d’un objecte per la qual tendeix a produir un benefici, un avantatge, un plaer, un bé, és a dir, la felicitat (perquè tot és el mateix), o (perquè també és

el mateix) a evitar que es produeixi un dany, un sofriment, un mal o una desgràcia.”

CAPÍTOL II • MILL• Felicitat Individual / col·lectiva

CRITERI DE BÉ /MAL

PLAER

DOLOR

FELICITAT

“El credo que passa com a fonament de la moral la Utilitat o el principi de la major felicitat possible, sosté que tota acció és bona en proporció a la seva tendència a promoure la felicitat, dolenta en proporció a la seva tendència a produir el contrari de la felicitat”.

J.S.MILL, L’utilitarisme (Cap. II)

“Per felicitat s’entén plaer i absència de

dolor; per infelicitat, dolor i privació del

plaer.”

Similituds amb Bentham

CONTRA EL SENSUALISME HEDONISME. La jerarquia de plaers

• El principi d’utilitat, per a ser practicat, requereix una mena de “càlcul aritmètic”.• El valor del plaer s’ha d’avaluar no només

quantitativament, sinó també qualitativament.• Entre els plaers hi ha una diferència de quantitat (nombre

de persones a qui el plaer i l’exempció del dolor beneficia, extensió en la maximització del plaer i l’exempció del dolor) i la qualitat dels plaers (perdurabilitat, permanència, caràcter del plaer). L’aspecte col·lectiu de la felicitat és molt important per a Mill.

Introducció

CONTRA EL SENSUALISME HEDONISME. La jerarquia de plaers

Capítol II

“És millor ser una persona insatisfeta

que no un gorrí satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet

que un ximple satisfet.”J.S.MILL,

L’utilitarisme

Importància de l’aspecte col·lectiu. La major felicitat per al major nombre de persones

Introducció

“La felicitat que configura el criteri utilitarista del que és una conducta bona bo

és pas la felicitat del mateix agent, sinó la de

tots els afectats per ella.”J.S.MILL, L’utilitarisme

I quan no coincideix el que l’individu considera felicitat per a ell amb la felicitat de l’altri? Com s’articula el binomi individualisme / altruisme o individu/ societat?

Introducció

“Actua com voldries que actuessin amb tu, i estima el

teu veí com a tu mateix.”J.S.MILL, L’utilitarisme

Cal actuar“com un espectador benevolent i

desinteressat.”J.S.MILL, L’utilitarisme

El paper de l’educació i l’opinió pública en la felicitat per equilibrar la felicitat pròpia i la dels altres.L’educació i la força motivadora de l’opinió pública pot ajudar a modelar les accions individuals per a que siguin bones per a ell mateix i per als altres..

Introducció

El paper de l’educació i l’opinió pública en la felicitat per equilibrar la felicitat pròpia i la dels altres..Ara bé, Mill està en contra de la coacció del pensament i de la llibertat per part de l’opinió pública.

Introducció

CONTRA EL SENSUALISME HEDONISME. La jerarquia de plaers• El principi d’utilitat, per a ser practicat, requereix una mena

de “càlcul aritmètic”.• El valor del plaer s’ha d’avaluar no només quantitativament,

sinó també qualitativament.• Entre els plaers hi ha una diferència de quantitat (nombre

de persones a qui el plaer i l’exempció del dolor beneficia, extensió en la maximització del plaer i l’exempció del dolor) i la qualitat dels plaers (perdurabilitat, permanència, caràcter del plaer). L’aspecte col·lectiu de la felicitat és molt important per a Mill.

Introducció

CONTRA EL SENSUALISME HEDONISME. La jerarquia de plaers• Hi ha una jerarquia de plaers, i una diferència qualitativa en els plaers.Uns

plaers són més desitjables que d’altres.

Introducció

PLAERS SUPERIORS

happiness (felicitat)

content (satisfacció)

PLAERS INFERIORS

Plaers sensuals (relatius als sentits). Els

tenen també els animals

Plaers de l’intel·lecte, el sentiment (inclòs el sentiment moral) i la

imaginació. (relatius a les facultats superiors pròpiament humanes). ≠ Hi ha una

gradació o jerarquia de

plaers

Introducció“LA SANCIÓ ÚLTIMA DEL PRINCIPI D’UTILITAT”Per què estic obligat a actuar d’acord amb aquest principi?“Per què estic obligat a promoure la felicitat general?”

“la força de les recompenses i els càstigs externs”. Creences religioses /

Societat

Motivació externa

Motivació interna

“un sentiment subjectiu de la ment”. Consciència capaç d’assumir l’obligació

moral. Sentiment moral, empatia, amor, sentiment religiós

Principal

Fonamentació del Principi d’Utilitat.•Mill omet la fonamentació transcendent de l’aspiració a la

felicitat, o de la consciència moral, ni reflexiona sobre l’origen innat o adquirit d’aquesta consciència o aspiració.

Introducció

“No es pot donar cap altra prova que la felicitat general és desitjable, llevat del fet que tot

persona desitja la pròpia felicitat en la mesura que creu que la pot assolir”

Aquest sentiment del deure, la consciència moral “és un fet real de la naturalesa humana”J.S.MILL, L’utilitarisme (Cap. IV)

Fonamentació del Principi d’Utilitat.• Fal·làcia naturalista o motivació pragmàtica?• Sidgwick: El principi d’Utilitat o Felicitat és indemostrable. L’hem de

considerar com a intuïció moral, basada en una constatació per l’experiència.• Paral·lelisme amb Aristòtil (la felicitat com a únic fi de l’acció humana).

Introducció

“No es pot donar cap altra prova que la felicitat general és desitjable, llevat del fet que tot persona desitja la

pròpia felicitat en la mesura que creu que la pot assolir”Aquest sentiment del deure, la consciència moral “és un

fet real de la naturalesa humana”J.S.MILL, L’utilitarisme (Cap. IV)

El principi del dany• El principi del dany. El principi del paternalisme. LLIBERTAT/AUTORITAT• Prevenció sobre la “tirania de la majoria”.

Introducció

“L’únic propòsit pel qual hom pot exercir legítimament el poder sobre qualsevol membre d’una comunitat civilitzada, contra la seva voluntat, és impedir el dany dels altres. El seu propi bé, ja sia físic o

moral, no és una justificació suficient. No pot ser legítimament obligat a fer o estar-se de fer quelcom perquè fóra millor per a ell,

perquè el fes més benaurat, perquè, en les opinions dels altres, fóra més assenyat o fins i tot més encertat.”

“Sobre si mateix, sobre el seu cos i sobre el seu esperit l’individu és sobirà.”

J.S.MILL, Sobre la llibertat