2n premi Jocs Florals de 1r ESOEL QUE IMPORTA

-Madhuri, aixecat!- Em va cridar la meva mare des d'algun rac de la casa, despertant-me del meu bonic somni.-Qu vols?- Li vaig preguntar mig adormida.-Pots anar a comprar aquestes coses al supermercat, si et plau?

Vaig fer rodar els ulls en escoltar la meva mare, sempre m havia de despertar de les meves migdiades per fer-me anar a comprar.-Ja vaig- Li vaig respondre de mala manera.-Grcies!- em va dir contenta.

S, s clar, ella contenta i jo ... aqu, amb un mal humor que no podia descriure. No s que no m' agradi anar a comprar o ajudar la meva mare, per no m' agrada que em despertin quan estic al set cel, tranquilla i sense preocupacions.

Crec que hauria de presentar-me:Em dic Madhuri Dixit, tinc 17 anys. Visc a Barcelona amb la meva impacient mare, que es va mudar fa anys de l ndia a Barcelona. Jo he nascut aqu. Tinc el cabell llarg i de color marr fosc, com els meus ulls, sc una mica moreneta.M'agrada molt llegir, ballar msica clssica de l'ndia, m' encanten les canons de Arijit Singh i Ankit Tiwari. El meu actor preferit s Salman Khan! Crec que m' estic anant del tema. Tornem on estvem.

Vaig posar-me les meves vans negres (que eren les meves preferides), em vaig fer una cua alta, em vaig posar perfum i vaig decidir trucar a la meva millor amiga per preguntar-li si em podia acompanyar a comprar, per em va dir que no podia perqu havien vingut uns convidats a casa seva i la seva mare no la deixava sortir de casa, perqu segons ella era de mala educaci.

La meva mare em va tornar a cridar perqu m apresss i em va ficar a la butxaca la llista de la compra. Jo, com bona filla, vaig posar una agradable bona cara (mentida: si la meva mare em veia amb cara de pocs amics, em comenaria a donar un discurs ben llarg i no em venia de gust escoltar-lo).

Un cop al supermercat i ja feta la comanda, vaig dirigir-me a la caixa, on esperava pacientment una renglera interminable de carros plens.

Dimonis, quanta gent, no podr sortir mai d'aqu, em morir aqu mateix! s que la gent no t una altra cosa a fer que anar al supermercat? Mare, amics, familiars, us dono les grcies per estar sempre al meu costat. Us estimo molt. Vaig dir-me mentalment.

S ja s, sc molt exagerada i, de vegades, dic ximpleries com aquesta. Per, de veritat, vaig estar com 10 minuts esperant que em van semblar hores!. Lamentava molt no tenir el meu mbil amb mi, com que sc molt intelligent, me l havia deixat abandonat a casa i estava incomunicada!.

Per fi va ser el meu torn de pagar a al caixa. La noia de la caixa em va preguntar com estava i jo li vaig respondre que estava una mica estressada per l' estudi, per com que ja venien les vacances d' estiu estava.... com dir-ho?... ms relaxada. Em va desitjar sort, jo li vaig pagar i me n hi vaig anar d'all. Realment volia arribar a casa per continuar fent la meva migdiada.

Per tornar a casa havia de passar per un parc molt bonic, que em portava molts bons records perqu era on sempre jugava de petita amb el pare, la meva mare i el meu germ gran, en Varun. Em vaig asseure en un banc mentre contemplava el parc solitari en aquelles primeres hores de la tarda.

De sobte, la meva mirada va recaure en un nen d'uns 3 o 4 anys, assegut en un altre banc no lluny del meu. Estava plorant? Qu feia tan sol?. Vaig decidir ajudar-lo, primer perqu no m' agrada que els nens plorin i segon perqu semblava perdut. Mentre m'acostava a ell, em vaig adonar que era molt bonic, tenia els cabells rossos i uns ulls profunds i blaus com el cel.

Al principi es va espantar i va plorar ms fort, per em vaig asseure al seu costat i el vaig abraar. Ell va respondre a la meva abraada i es va calmar una mica. Li vaig preguntar com es deia i quants anys tenia, em va contestar que es deia Noah. M' ho va dir d'una manera tan dola que em van donar ganes d'abraar-lo fins ofegar-lo. Vaig poder endevinar, a travs de les seves paraules retallades, que s' havia perdut en venir al parc amb el seu germ.

Li vaig oferir un gelat de xocolata que portava de la compra i, mentre se'l menjava, vam anar a buscar el seu germ. El vam buscar molta estona fins que el vam trobar. Era igual de bonic que el Noah, noms que ell tenia els cabell de color marr. Es deia Dylan. Quan va veure al seu germ petit es va posar a plorar i tamb a demanar-li perd. A mi, em va causar molta tendresa. Dylan em va donar moltes vegades les grcies i com a recompensa em va portar a casa meva perqu es va fer molt tard.Em van agradar molt els dos germans.

Just quan vaig obrir la porta de casa, la mare va comenar a dir-me coses que no entenia.

-Es pot saber on hi eres? - em va preguntar enfadada- Per jo sabia que estava ms preocupada que realment enfadada.

-Quan vaig sortir del supermercat em vaig trobar un nen de 4 anys que estava perdut i vaig ajudar-lo mentre tornaven a buscar-lo - vaig explicar.

- Com un petit ngel caigut del cel per ajudar-nos a ser bones persones - va dir la mare amb una brillantor especial als ulls, desprs de sentir-me explicar amb detall el que havia viscut al parc.

-T'estimo, mama. -Jo tamb. Aishleen Kaur 1r ESO

I PER A TU QU S EL TEMPS?I per a tu, qu s el temps? Segons els diccionaris, s un concepte fsic, un conjunt de successos continus o un perode durant el que es realitza una acci. Per a mi, no! No pot ser noms aix! s impossible definir-lo amb termes tan freds i impersonals! Les nostres vides evolucionen al marcapassos del seu ritme i ell les condiciona. Escolteu els meus arguments i digueu-me si vaig lluny d osques!Des del punt de vista del meu ull hum, el temps s el trajecte de lexperincia. Ell s savi, i a la llarga es troba amb el seu amic inseparable, el dest. Nosaltres som els genets que cavalquem sobre la vida en una cursa anomenada temps. Alguns pensen que el resultat daquesta cursa ja est decidit abans de comenar, i a aix l anomenen dest o sort. A ms de savi, tamb s un gran guaridor, cura les ferides que van apareixent durant la carrera.Com va dir Benjamin Franklin" Si el temps s el ms valus, la prdua de temps s el ms gran dels malbarataments. El pas del temps pot esdevenir ferotge, ja que la inflexibilitat del rellotge no el deixa aturar-se mai. Moltes vegades ens adonem que hem malgastat el temps quan ja s massa tard, i lnic que podem fer s lamentar-nos. Per a vegades no s massa tard, i podem solucionar els errors del passat. L important s saber avanar apropant-nos a all que ens ajudi a ser felios.Ja sabem que el temps i la felicitat fugen a una gran velocitat, i una vegada sescapen, no s fcil tornar-los a aconseguir tots dos. Per aix t soluci: hem daprendre a valorar-los, i no els podem deixar marxar fins que no els hgim aprofitat al mxim.Enteneu ara per qu no em resulta tan fcil definir-lo? I per a vosaltres? Qu s el temps?

Sara Rodrigo 2n ESO

LLUITA PELS SOMNIS

No lluny daqu, en un petit poble de Catalunya, un grup de 4t d ESO feia rodar el cap sobre els possibles destins del seu viatge de fi de curs. Semblava una dria encomanadissa, per tots desitjaven intensament anar a visitar Londres. La seva tutora, la professora d'angls, els havia explicat les meravelles d'aquella ciutat, ella les coneixia prou b, hi havia nascut all, per s'havia quedat en aquell poble per amor i per necessitats econmiques.

Els alumnes, quan van arribar a les seves cases, van insistir molt perqu els pares shi fessin cmplices del seu desig i els paguessin el viatge somniat, per, per ms que ho van intentar, no van aconseguir-ho i no sabien el motiu.Passats uns dies, ja havien perdut les esperances. Malaguanyat viatge! A l'aula totes les cares estaven tristes i angoixades. Tampoc en parlaven.

Els amics i familiars es van preocupar molt, els van explicar que no podien realitzar el viatge, no perqu no els deixessin, sin perqu no es podien permetre aquella despesa just aquell any, desprs del terrible terratrmol que va fer estralls al poble.

Aquest va ser el tret de sortida que els va despertar lenginy. Van comenar a rumiar idees per recaptar diners. Van pensar a vendre nmeros i subhastar alguns objectes personals de valor. I aix ho van fer, per, malgrat tot, encara en necessitaven ms, perqu al poble hi havia poca gent a la qual vendre-li coses.Desprs d'uns dies, en Biel, un noi que sempre estava callat, va tenir la idea d'organitzar entre tots un concert, vendre les entrades i les consumicions. Per llavors, la Marta va remarcar que si ho feien, necessitaven almenys alg amb talent musical. D'aquesta manera van deixar crrer aquesta idea, nhaurien de pensar d altres ms prctiques.

Al dia segent, en arribar a l'escola, la professora va illuminar-los amb un raig desperana, els va comentar la sortida que emprendrien la setmana segent: tenien la responsabilitat d'anar a comprar la loteria de Nadal del poble a Barcelona. I aix ho van fer. A Barcelona, van comprar la loteria, van anar a menjar un entrep a les Rambles i desprs van tornar al poble, a portar-los el paperet miraculs.

Quan s'apropava el Nadal, tothom estava molt illusionat i desitjava bones festes, mentre deixaven anar sospirs danhels pensant en la Grossa. Per no va poder ser! Noms l'ltim nmero va tenir el detall de ser-los propici! Aix que, com a mnim, els retornarien els euros que havien pagat. El dia de Nadal tot el poble es va congregar a la plaa per dinar tots junts, com cada any. Acabat el dinar, l'alcalde va llegir una carta en representaci de tot el poble. La carta agraa l'esfor realitzat al llarg dels anys per l'escola i avanava una notcia imprevisible... Com que aviat acabarien de pagar el finanament de les obres de reconstrucci, el poble es comprometia a ajudar-los en les despeses del viatge de fi de curs! Volien premiar la insistncia, l'energia i l'alegria que s'havia posat per aconseguir el seu somni. Els alumnes estaven encantats!

Tothom en ple estava illusionat en compartir un desig i fer-lo realitat.Finalment, van anar a Londres i no noms van fer turisme. La seva professora tamb hi va anar i va poder visitar a la seva famlia, a la qual feia molt temps que no la veia.

Amb el pas dels anys, s'ha anat explicant aquesta histria, de la mateixa manera que jo us l'explico a vosaltres i alg me l'ha explicada a mi.

De vegades, no n'hi ha prou amb l'esfor d'una sola persona o d'un grup. Per si es fa amb illusi i esfor, altres persones es podran contagiar de la teva alegria i ajudar-te a aconseguir el teu somni. Nria Prez 3r ESO

2n premi Jocs Florals 4t ESOALG MS AMB MIAquest estiu anvem de viatge a Pars!! Jo estava molt entusiasmada perqu era la primera vegada que viatjava amb avi deixant enrere la meva frontera... Ben d hora, a les cinc de la matinada, sense cap mandra, ens vam despertar tota la famlia per anar a laeroport, ja que lavi sortia a les set i mitja. Quan vam arribar-hi vam anar a deixar les maletes per passar el control. Un cop a lavi em vaig asseure al costat de la meva germana Helena, estava molt nerviosa i la seva proximitat em relaxava . En arribar a Pars vam anar directament a lhotel, es deia Hotel de Paris Monte Carlo. Els meus pares van anar a recepci a buscar la tarja de lhabitaci, que era prou espaiosa per acollir-nos: tenia una bany, la sala principal amb un llit de matrimoni i una altra habitaci amb dos llits. Desprs dinstallar-nos vam anar a dinar a lhotel. Mentre dinvem, vaig veure un noi que em va cridar l atenci per la seva samarreta de voluntari de la Creu Roja i per la seva mirada viva i intelligent. La meva germana i jo, quan tornvem cap a lhabitaci, ens el vam topar i, de manera espontnia, es va presentar. Es deia Roger i era de Barcelona. A partir d aquell moment ens vam fer amics, dinvem junts, quedvem cada tarda, anvem a passejar i a recrrer tots els racons de Pars. Quines vacances insospitades!Per, al cap de dues setmanes, vaig tornar a Girona. Roger, Pars, les meves noves illusions quedaven enrere, mentre jo m allunyava enlairant-me, de nou, amb el mateix avi que em va portar fins a ells. Em vaig adonar que trobava a faltar en Roger, que hi pensava cada dia. Crec que em vaig enamorar, ho vaig saber del cert quan em va arribar un whatsapp seu al mbil dient que m enyorava. I ara qu? Per a quan una nova oportunitat?S que ens tornarem a trobar, pot ser aqu, o a Pars o .... Roger, ens donarem una abraada ben forta i passejarem pels mateixos carrers... M agrada sentir aquest sentiment que m omple, aquest meu primer amor. Jlia Silva 4t ESO

2n premi Jocs Florals 2n Cicle de Primria EL LLIBRE MGICHi havia una vegada, una nena que es deia Martina a qui li agradava molt llegir.Llegia tant contes com diaris.

El dia del seu aniversari, la seva mare li va regalar un llibre. El llibre era marr, ben gros, amb un gran ttol, que era el que ms destacava: Contes ... I una cosa que ning no sabia: aquell llibre era mgic! Contenia contes, rondalles, histries, llegendes

Aquella mateixa nit, la Martina es va asseure al seu llit a llegir el llibre. El primer conte era Blancaneus i els set nans, i va comenar a llegir-lo.

Mentre llegia va comenar a entrar dintre del llibre, i ella no sen va adonar. Quan va apartar la vista del llibre, ja estava dintre del conte! Estava en la mina on treballaven els 7 nans! Es va amagar rere una roca, fins que un dels nans la va trobar.

- Thas perdut?- li va preguntar.S, on sc?- va preguntar la Martina.

Ets en una mina, aqu s on treballem nosaltres. - va contestar el nan.

Tots intentaven ajudar-la a tornar a casa seva, i la van acompanyar fins a la caseta dels nans. Des d all, la Martina sen va anar sola. Mentre caminava per aquell gran bosc, va entrar al segent conte: Peter Pan!.

Quan va arribar, va conixer a en Peter Pan, fins que un capit molt dolent la va arrestar i se la va emportar al seu vaixell, on la va tancar al camarot. Per una finestreta que hi havia, va poder veure a en Peter Pan lluitant amb el Capit, fins que la va salvar. Li va donar les grcies i ell li va regalar una moneda dor. Era molt tard ja i sen va quedar a dormir all.

Quan va obrir els ulls, estava a la seva habitaci estirada en el llit, amb el llibre al costat.

- Vinga, a dormir que s tard, ja seguirs llegint el llibre dem!. - li va dir la mare.Dacord va contestar la Martina.

Va desar el llibre al prestatge, va obrir el llit i shi va ajeure, quan estava estirada va veure una resplendor brillant sota larmari. Podria ser la moneda dor! .Tot va ser un somni, o no?

Emma Silva 6 Primria